Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
53032 Can Japus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. 08127-8 Afores del nucli urbà 41.6084500,1.8410900 403435 4606953 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53038 Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XIV La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. 08127-14 Nucli urbà 41.6101600,1.8438400 403667 4607140 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53040 Casa del carrer Julià Fuchs, 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. 08127-16 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 41.6127900,1.8430400 403604 4607433 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53044 Estació dels Ferrocarrils Catalans: Monistrol Enllaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-monistrol-enllac Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XIX Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics. 08127-20 Nucli urbà 41.6091000,1.8505000 404220 4607015 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 102|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53055 Enterraments a Sant Pere de Vilamarics https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> X Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> 08127-31 A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics 41.6535700,1.8180800 401586 4611988 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-12 00:00:00 Helena Garcia Navarro 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53056 Tram del camí ral: camí dels tres quarts https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-cami-dels-tres-quarts Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Durant molt de temps va estar abandonat, i en alguns trams la vegetació dificulta el camí. La pluja i els incendis també han provocat esfondraments d'alguns trams. La vegetació que envolta el camí, que va des de Montserrat al nucli de Monistrol de Montserrat, és formada per marfulls, garrics, matabous, arboços, galzerans i arítjols, a més d'alguna alzina, que envaeixen el camí en algun tram. En altres trams, la vegetació són bàsicament plantes aromàtiques. El camí travessa una tartera de blocs de conglomerats, i baixa per zones humides, amb molsa. El tram final és una zona d'esglaons de conglomerat, i arribant al poble, està flanquejat per un mur de pedra seca. 08127-32 Parc Natural de Montserrat 41.6036600,1.8415600 403467 4606421 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53056-foto-08127-32-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53064 Festa de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Dossier de premsa de la Festa Major d'hivern 2008. XVI La Festa Major d'hivern se celebra el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del poble, amb motiu del compliment d'un vot de poble fet el segle XVI. A la vigília, es canten els goigs del sant i se celebra l'ofici de Completes (a l'església parroquial), amb l'assistència dels administradors, junta i autoritats locals. El dia de la festa es fa una passada pels carrers, amb acompanyament musical, per anar a buscar els balladors, la senyera de Sant Sebastià i les autoritats. Tot seguit, hi ha una missa a l'església parroquial, on es venera la relíquia del sant i es canten els goigs. Després hi ha el pregó a la plaça del Bo-Bo, audició de sardanes i vermut popular. El mateix dia, a la tarda, es torna a passar pels carrers per a anar a buscar els balladors i les autoritats, després es fa una processó amb la imatge del patró i a l'església es canten els goigs. Cap al vespre, hi ha un refresc i el ball del Bo-Bo. 08127-40 Nucli urbà 41.6105300,1.8443200 403707 4607180 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53066 Carnaval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. 08127-42 Nucli urbà 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53067 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-5 BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. El programa, que dura quatre o cinc dies, segons s'escau, ofereix actes culturals: exposició d'artistes monistrolencs, trobada de Gegants (des de 1990), balls (a l'envelat o al pavelló poliesportiu), concerts, espectacles infantils, actuació de l'Esbart Monistrol Dansaire, balls, sardanes, elecció de la Pubilla, les Dames d'Honor i l'Hereu, focs artificials, Correfoc a càrrec del grup de diables Els Tronats, i actes esportius (concurs de pesca, tir al plat, tennis taula, futbol). El Club Muntanyenc Monistrolenc organitza una caminada nocturna. 08127-43 Nucli urbà 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53067-foto-08127-43-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53069 Fonedors de campanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonedors-de-campanes Muset i Pons, Assumpta (2006). 'Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn'. Manresa: Zenobita edicions. XX Actualment la foneria està tancada Els primers fonedors de campanes eren artesans que anaven pels pobles fent campanes en instal·lacions efímeres. A Monistrol de Montserrat es va instal·lar un taller a partir de 1971, el del mestre Jaume Casals i Guixà, forjador que s'introduí en aquest ofici quan, l'any 1957, va ajudar uns tècnis alemanys a modificar les campanes que s'estaven instal·lant a Montserrat. Va aprendre el seu ofici a Alemanya, i va tornar per instal·lar el seu taller a Monistrol. En aquesta foneria s'hi van fabricar campanes per a les esglésies de Martorell, Granollers, la Seu de Manresa, etc, i catedrals com la de Lleida i Barcelona, entre d'altres. 08127-45 Nucli urbà 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53069-foto-08127-45-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53070 La ma morta dels Espilons https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. 08127-46 Nucli urbà. Carrer dels Espilons. 41.6101300,1.8433500 403626 4607137 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53071 El Cavall Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. 08127-47 Parc Natural de Montserrat 41.6003200,1.8232900 401939 4606070 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53072 Troballa de la imatge de la Moreneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. 08127-48 Parc Natural de Montserrat 41.5935200,1.8383600 403185 4605298 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53073 Fer esquellots als vidus que es casaven https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat Ja no es conserva aquesta tradició Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. 08127-49 A casa dels vidus 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53075 El dit gros (El cavall Bernat) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. 08127-51 Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell 41.6003200,1.8232900 401939 4606070 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53076 La Mentirosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Masachs i Alavedra, Valentí (dir.) (1981). 'Itineraris geològics. Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès'. Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs'. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. La Mentirosa és un sobreeixidor de la Font Gran. Rep aquest nom perquè són eixutes durant llargues temporades, fins i tot anys. En comptades ocasions, després de pluges molt intenses (especialment a la zona de Collbató), de la Mentirosa brolla un gran dabal d'aigua, originant un torrent. El cabal màxim que pot sortir de la Font Gran de Monistrol és de 60 litres per segon; en cas que hi arribi més aigua, s'acumula i surt per les Mentiroses, que tenen uns cabals de desguás superiors. La Mentirosa és una font intermitent, amb una boca de secció gairebé circular, d'un diàmetre d'uns dos metres, i practicable en una llargària d'uns quaranta metres. Al seu extrem hi ha aigua. 08127-52 A peu de la carretera que puja al monestir de Montserrat. 41.6090600,1.8427800 403577 4607019 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53090 Camí dels Degotalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-degotalls Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Ed. Alpina. XX El Camí dels Degotalls s'inicia al revolt dels Apòstols, a la banda de dalt de la carretera. Circula enlairat i paral·lel a la carretera d'accés al monestir, però que malgrat la proximitat està perfectament aïllat dels sorolls. En alguns trams està protegit per baranes de fusta, i flanquejat per l'alzinar natural, integrat per alzines, marfulls i matabous, a més de xiprers (plantats) en algun punt i alguna mata de boix. Al començament hi una una escultura de bronze que representa a Jacint Verdaguer i una placa de bronze commemorativa del 125è aniversari del Virolai. El primer tram és anomenat 'dels Artistes', i s'hi poden trobar recordatoris a diversos artistes catalans. A continuació hi ha el 'camí del Magnificat', que és guarnit amb majòliques que representen els santuaris marians de Catalunya. Si agafem el camí a la zona del monestir, acaba a la zona coneguda com 'Els Degotalls', formacions de roca conglomerada amb degotalls d'aigua que baixen de la muntanya (i que a l'hivern poden arribar a glaçar-se), que dónen nom a l'indret. 08127-66 Entorn del monestir de Montserrat 41.5959700,1.8386500 403213 4605570 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53098 Aplec de l'11 de setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre XXX Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. 08127-74 Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. 41.6186100,1.8576400 404829 4608063 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53099 Plàtan de la plaça Carles Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-placa-carles-amat Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XIX Plataner (platanus hispanica) centenari de grans dimensions. Segurament va ser plantat durant el segle XIX, i formaria part d'una filera de plataners plantats per a guarnir el camí que vorejava Monistrol per la riba dreta del riu Llobregat. 08127-75 Nucli urbà. Plaça de Carles Amat. 41.6104200,1.8458900 403838 4607166 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro L'arbre està situat en la plaça de Joan Carles i Amat, que va ser metge de Monistrol el segle XVII (morí el 1642). Va escriure 'Guitarra Española' i '400 aforismes catalans', que fou llibre de text a les escoles fins ben entrat el segle XIX 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53101 Masia de la Graella https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-graella Els afegits han desfigurat la seva fesomia original, amb volums i materials diferents. Actualment presenta humitats i l'estat de conservació no és bo. Antiga casa rural, avui pràcticament integrada en el nucli urbà. De planta irregular, originalment seria rectangular, però se li han anat afegint diferents cossos als laterals, que la desfiguren. La coberta de la part central és de teula, a dues aigües; els afegits també estan coberts amb teula. A la façana s'observen un seguit d'obertures, de forma rectangular en els dos pisos inferiors, i acabades en arc en la planta superior. Els laterals també tenien finestres, però estan parcialment tapades. 08127-77 Nucli urbà. Carrer de les Escoles. 41.6093500,1.8409900 403428 4607053 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53102 Font de les Guilleumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Difícil accés per poder ser netejada Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. 08127-78 Torrent de les Guilleumes 41.6063900,1.8292600 402446 4606738 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53103 Sant Jeroni https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. 08127-79 Al parc natural de Montserrat 41.6053500,1.8113500 400952 4606642 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53104 Regió de la Tebaida https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. 08127-80 Parc Natural de Montserrat 41.5951400,1.8280700 402330 4605490 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53106 Llibre vermell de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-vermell-de-montserrat <p>Altés i Aguiló, Francesc (1989). 'Llibre vermell de Montserrat. Edició facsímil parcial del manuscrit núm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat'.</p> XIV La part conservada està en bon estat, però al llibre li manquen les pàgines inicials. <p>Primer volum del fons de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que rep el seu nom pel color de les cobertes. El seu contingut és una miscel·lània de textos teològics i devocionals, escrits per als monjos i preveres encarregats de la cura pastoral dels pelegrins que es dirigien a Montserrat. Al costat de textos pròpiament montserratins (miracles, privilegis, indulgències, etc) n'hi ha d'altres que són pràctiques devocionals, descripcions i lloances, etc. El recull constitueix un llibre singular perquè representa el testimoni d'una època i el reflex de la cultura montserratina. El còdex és format per diverses parts relligades entre elles per una unitat externa. Les seves dimensions són 432 x 313 mm.</p> 08127-82 Biblioteca de l'Abadia de Montserrat 41.5934100,1.8373000 403097 4605287 1399 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2021-04-09 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53125 Mur antic sobre el monestir de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XV - XVIII Només queden algunes restes En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. 08127-101 Sobre el monestir de Montserrat 41.5943900,1.8369900 403072 4605397 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53127 Camí de l'Ave Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lave-maria Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XX Espai delimitat pel gruixut mur del temple i per la mateixa muntanya. Per tal de donar sentit de continuïtat entre l'interior i l'exterior i, a la vegada, protegir els fidels de la pluja, es va construir una coberta amb una volta de canó de metacrilat sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat que n'enfasitza l'agilitat volguda. Hi ha milers de llantions i, a sobre (a les parets) hi trobem les lletanies marianes del rosari forjades en ferro i conegudes oracions adreçades a la Mare de Déu, escrites en majòliques. A la part central del camí hi trobem una escultura en bronze d'Apel·les Fenosa, que evoca l'Anunciació de l'àngel a Maria i, al final, altre vegada la imatge de Santa Maria tal com la representaven els artistes d'època barroca, reproduïda en una gran majòlica, obra del ceramista Joan Guivernau. 08127-103 Basílica de Montserrat. Via de sortida des del cambril de la Verge i l'atri d'entrada 41.5936100,1.8377700 403136 4605309 1982 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53129 Tancat de bestiar https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-de-bestiar Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molt refet Construcció rectangular feta en pedra de tamany irregular que es troba prop del camí de Dalt les Canals, a Monistrol. Es troba refet i ha estat crescut amb totxo de ciment, en una explotació agrícola. 08127-105 La Pleta, entre els nuclis de Monistrol i la Colònia Gomis 41.6022700,1.8410000 403418 4606267 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53129-foto-08127-105-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53132 Les Escometes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XV-XVIII Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. 08127-108 Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó 41.6170900,1.8295900 402490 4607925 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53134 Escut de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-montserrat <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XVI <p>Escut de Montserrat que corona el fragment de muralla que dóna accés a les escales que porten a la plaça de Santa Maria. L'escut està acabat amb una corona, i a la seva part inferior hi ha una inscripció que permet datar-lo: 'Anno 1565'</p> 08127-110 Muralla d'accés al monestir de Montserrat 41.5922300,1.8354700 402942 4605158 1565 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53134-foto-08127-110-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 95 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53136 Portal gòtic al monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-gotic-al-monestir Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XV Portal gòtic a l'accés al vestíbul de la basílica de Montserrat. És una de les portes d'accés a la cambra d'exposició d'exvots, que normalment està tancada. Presenta tres columnes (amb els seus respectius capitells) a banda i banda de la porta, i està coronat per dos tipus d'arcs diferents: un primer arc escarsser i, per damunt, un arc trilobulat amb decoració geomètrica. 08127-112 A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria 41.5932200,1.8370900 403079 4605267 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53136-foto-08127-112-1.jpg Inexistent Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53140 Els Degotalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Placeta al final del camí dels Degotalls on es pot veure, a una balma ennegrida per la humitat, unes concrecions produïdes pel traspuament de l'aigua. El nom del camí procedeix d'aquest fenòmen geològic del degoteig de l'aigua en filtrar-se per la roca. 08127-116 Parc natural de Montserrat 41.6010900,1.8316200 402635 4606146 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53140-foto-08127-116-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53142 Camí de l'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. 08127-118 Parc natural de Montserrat 41.5952400,1.8489700 404072 4605477 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53143 Drecera de l'Agrella (de la Graella) https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí impracticable. Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. 08127-119 Parc natural de Montserrat 41.6046900,1.8393800 403287 4606537 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53144 Camí de l'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. 08127-120 Parc natural de Montserrat 41.6139500,1.8338500 402840 4607572 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53145 Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Necessita manteniment Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana 08127-121 Parc natural de Montserrat 41.6001700,1.8301000 402507 4606046 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-27 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53147 Camí dels pobres i escala dels francesos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. 08127-123 Parc Natural de Montserrat 41.5914800,1.8309700 402566 4605080 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53148 Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 08127-124 Parc Natural de Montserrat 41.5928300,1.8282100 402338 4605233 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53150 Monument a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-3 Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat XX En la primera part del camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor Josep Anselm Clavé, fundadador dels cors que duen el seu nom. A la part de dalt hi ha un medalló de bronze amb l'efigie del compositor, i sota trobem un baix relleu amb una partitura, una batuta i una branca de llorer; a sota hi ha el nom del compositor i la data MDCCCXXIV-MDCCCLXXIV. Una mica més abaix, un baix-relleu d'una lira i dues plaques commemoratives de bronze: la primera correspon a un aplec dels Cors d'en Clavé, de l'any 1981, i la segona indica 'Al mestre compositor Josep Rodoreda Santiagos (1851-1922), autor del Virolai, successor de Clavé' 08127-126 Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls 41.5955500,1.8389300 403236 4605523 1955 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53150-foto-08127-126-1.jpg Inexistent Realisme Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Ferran Serra i Sala 103 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53153 Monument a Pep Ventura https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pep-ventura Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XX En el primer tram dels camí dels Degotalls, el camí dels Artistes, es troba situat un monument de pedra dedicat al compositor de sardanes. El monument és un mur corbat de pedra. A l'esquerra hi ha un medalló de bronze amb el perfil de Pep Ventura, el nom i la data. A la dreta hi ha un baix-relleu de pedra amb una rodona sardanista. Al centre hi ha la zona on algunes ciutats pubilles de la sardana col·loquen plaques commemoratives. A la part superior hi ha la dedicatòria 'A Pep Ventura, impulsor de la sardana'. A la part de davant, al terra, hi ha vuit petits monòlits que figuren el tancament del cercle. 08127-129 Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls 41.5953900,1.8388200 403226 4605505 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53153-foto-08127-129-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Josep Mainar i Alexandre Cirici i Pellicer, amb l'intervenció de Rafael Solanic i Carles Collet 103|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53154 Ceràmica 'Poema de cara als cims' https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-poema-de-cara-als-cims Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XX En el primer tram dels camí dels Degotalls hi ha una majòlica de ceràmica on hi ha escrit el poema de Maria Cardona que commemora el primer romiatge de Calella a Montserrat, l'any 1928: 'Ja fa tants anys que als vostres cims pugem fa tants anys que us donem una besada, que quan som lluny de Vós ens enyorem i ens cal pujar de nou una altre anyada. Érem infants i tots enjogassats, a Vós veníem de la mà dels pares; de grans ens hi acostem tots angoixats al bes de les gentils pupil·les clares. Si sempre els calellencs heu acollit dalt la muntanya que sospira i canta feu-nos pujar quan ja vingui la nit, aquella triomfal Muntanya Santa vers l'etern Montserrat de l'infinit!' 08127-130 Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls 41.5954100,1.8388200 403226 4605508 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53154-foto-08127-130-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 106 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53155 Plegària de Torras i Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegaria-de-torras-i-bages Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XX En el primer tram del camí dels Degotalls hi ha un conjunt de quatre majòliques dedicades per la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat per a commemorar el primer centenari de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages. En la primera majòlica hi ha la inscripció 'Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat', en les altres tres, col·locades en un nivell inferior, es pot llegir la pregària del bisbe de l'any 1899. 08127-131 Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls 41.5953900,1.8387000 403216 4605506 1999 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53156 Anunciació https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XX A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. 08127-132 Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria 41.5936100,1.8377700 403136 4605309 1978 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg Inexistent Realisme Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Apel·les Fenosa Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. 103 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53158 Baixrelleu de Joan XXIII https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixrelleu-de-joan-xxiii Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XX Relleu de bronze i pedra, encastat al mur. Es tracta d'una placa rodona de pedra blanca amb el perfil escolpit del papa Joan XXIII. Fora de la pedra esculpida, però formant part del mateix conjunt, hi ha una branca d'olivera en bronze. En la part inferior esquerre hi ha una placa rectangular on hi consta la data i qui la va encarregar: 'La cooperativa de viviendas Juan XXIII de Vic a su titular. Año MIMLXVI' 08127-134 Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova 41.5933400,1.8411900 403421 4605275 1966 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53158-foto-08127-134-1.jpg Inexistent Realisme Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro L. Comas 103 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53163 Llantions https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantions Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial del Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. XIX-XX A la sortida de la sala d'accés al tron de la Moreneta, ja a l'exterior, però encara dins l'espai sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. En aquest camí hi ha milers de llantions que cada dia són oferts a la Verge. Els que no han pogut cremar del tot es fonen per a fer uns grans ciris, que estan enecesos nit i dia com a símbol. 08127-139 Monestir de Montserrat 41.5934100,1.8376000 403122 4605287 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53163-foto-08127-139-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53164 El Virolai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai www.escolania.cat XIX Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. 08127-140 Monestir de Montserrat 41.5932600,1.8371200 403081 4605271 1880 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Modernisme Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda 105 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53166 Escut de Monistrol https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol <p>MIRALDA I IÑIGO, Alfred; MIRALDA I IÑIGO, Jordi; FULLA I ABEL, Mercè; LOZANO I PALACÍN, Concepció; CALDERÓN I SOLER, Agnès. (1997). 'Els escuts municipals de Catalunya. Volum I, El Bages'. Manresa: L'Heràldica catalana.</p> XVI <p>Representació de l'escut a la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El senyal més propi i característic d'aquest escut és el món, que ja apareix el 1570 i el s. XVII, en la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El mateix signe apareix a altres municipis on hi ha la paraula 'món' (Montmajor, Montmaneu, Montbrió del Camp...).</p> 08127-142 Nucli urbà 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53168 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-0 XIX-XX Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els goigs a Sant Sebastià es canten cada any, el dia de la seva festivitat. El text és el següent: Puix sou heroic capità / De les tropes celestials / R.) Guardeu-nos, Sant Sebastià / De la pesta i crudels mals. En el primer esquadró / Governàveu sens recel / I les banderes del cel / Ja vos robaven l'afició / A dos mans satisfacció / Doneu amb intents cabals: R.) Guard. Etc Fiant de Vós el tirà / Donava qualsevol batalla / No coneixent la medalla / En què deieu: Sóc Cristià: / En tant que s'averiguava / Li dàreu èxits marcials: R.) Guard. Etc D'ardor i constància ple / A tots els cristians buscàveu / I sens revista ensenyàveu / L'exercici de la fe. / El foc aparteu molt bé / De les armes infernals: R.) Guard. Etc Ja que reventà la mina / I els troncs no vol adorar / En un tronc vos fa lligar / La crueltat que s'examina / Amb sagetes determina / Donar-vos turments fatals: R.) Guard. Etc Cada fletxa és una ploma / Que escriu amb carmí gloriós / Com unint-se Crist amb Vós / No discrepeu una coma: / Pensant sou mort ja es doma / El qui ordena turments tals: R.) Guard. Etc Trobat viu, a major pena / S'afilà la trista sort / Però aquell que amb Crist és mort / A nova vida s'estrena / En la del Cel que és amena / Doneu favors especials: R.) Guard. Etc De la pesta contagiosa / Deslliureu a qui suplica / I és qui l'aire purifica / Vostra intercessió gloriosa / De l'arbre la flor vistosa / Alcanceu-nos fruits cabals: R.) Guard. Etc La Vila de Monistrol / Vot vos va fer obsequiosa / I en l'oferta no reposa / Perquè eternament la vol: / De Vós espera conçol / Amb beneficis iguals: R.) Guard. Etc Puix Crist us exaltà /En els eterns sitials / R.) Guardeu-nos Sant Sebastià / De la presta i crudels mals. 08127-144 Nucli urbà 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53168-foto-08127-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53169 Goigs de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XIX Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El text dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat diu així: Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa. / Princesa de Montserrat. Quan Jesús en creu expira / angelets amb serra d'or / serraven vostra cadira, / gentil Reina de l'amor: / us la feren tan hermosa / que hi seguéreu de bon grat. / Mireu-nos... Barcelona us ha tinguda / com sa perla un ric anell, / més del moro combatuda / vol salvar tan ric joiell; / la muntanya s'és desclosa / per tenir-lo ben guardat: / Mireu-nos... Les estrelles us mostraven / molts dissabtes a uns pastors, / mentre els àngels les baixaven / tot cantant himnes a cors. / D'aqueix cel que en terra us posa / vol gosar-ne el bon Prelat. / Mireu-nos... Vostra olor de primavera / va guiant-lo al lloc feliç / on floríeu, Rosa vera / del roser del paradís. / El perfum d'aqueixa Rosa / per lo món serà escampat: / Mireu-nos... En sos braços us ha presa, / plorant llàgrimes d'amor, / per portar-vos a Manresa / on tindreu retaule d'or. / Processó majestuosa / va cantant per el serrat: / Mireu-nos... Arribant a on sou ara, / no volent passar avant, / com que sou la nostra Mare, / voleu veure'ns d'aquí estant, / a sa Mare bondadosa / Déu per fills ens ha donat: / Mireu-nos... En vostra santa capella / us vingué a veure Colon, / i potser fóreu l'estrella / que el guiàreu al Nou món. / Quan els peus d'Espanya posa, / Vós un temple hi heu fundat: / Mireu-nos... A Joan d'Àustria guiàreu / les aigües de Lepant, / amb ses naus allí enfonsàreu / a Mahoma agonitzant. / Amb la creu victoriosa / la mitja lluna ha eclipsat: / Mireu-nos... Sant Ignasi de Loyola / fundà amb Vós la Companyia: / i aprengué en la vostra escola / qui fundà l'Escola Pia: / de Nolasc guia animosa, / molts captius heu lliberat: / Mireu-nos... Des del cim d'eixa muntanya, / beneïu nostre país, / beneïu tota Espanya, / feu-ne vostre paradís. / Dels fidels Pastora hermosa, /beneïu vostre ramat: / Mireu-nos... Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa, / Princesa de Montserrat. 08127-145 Monestir de Montserrat 41.5932600,1.8371200 403081 4605271 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53169-foto-08127-145-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro De la lletra, Jacint Verdaguer; de la música, P. Ireneu M. Segarra 105 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53170 Noms de les famílies https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-families Redó, Salvador (1983). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. Redó, Salvador (1984). 'Sobre-noms monistrolencs' a 'Un any de vida monistrolenca. L'anuari'. Monistrol de Montserrat: Associació cultural Art i Esplai. S'utilitzen cada vegada menys. Un costum antic era el d'anomenar les diferents famílies amb motius o sobrenoms, que sovint passaven de generació en generació. Agrupats per carrers, i per ordre alfabètic, els que s'han pogut recollir de Monistrol són els següents: Carrer de Balmes: Cases del Llàtzer, Coma, Fonda Xica, Teresa Bruta Plaça del Bo-Bo: Figassa, Pepus Carrer del Camp: Barrum, Maure Plaça de Joan Carles Amat: Pla Plaça de la Font Gran: Corral, Culleraire, Esquellot, Pardal Carrer de Julià Fuchs: Assumpta, Arola, Babós, Cadiraire, Carinyo, Carles, Conques, Crispín, Grell, Jorba, Jaume Blanc, Maiola, Malampa, Miserachs, Mus, Nan, Patet, Pècora, Perura, Perureta, Pinyó, Plora, Poleia, Porreta, Rasquera, Roig, Sucre, Tal·lara, Urena, Vaqueres, Voluntària, Xicarró, Ximet Carrer de Manresa: Barruma, Burrella, Boter, Espardenyer coix, Felip llauner, Granera, Mata-russos, Nasi, Pauleta, Pepet de les candeles, Píndoles, Pono, Surroca, Tupinamba, Vela Carrer de Montserrat: Botifarra, Noi de la mare, Pere bonica Carrer del Pla: Canari, Cara tacada, Carlets, Coixet, Em cago en la paret, Escorçaire, Faldons, Fideuer, Figasso, Fustera, General o Tufa, Jaume cuit, Marcó, Maset, Meló, Moll, Pagès puta, Pagès puta ric, Pai, Panxa de curs, Pepet del carril, Rebedor, Seiet llauner Sembrador, Tarrida, Trementinaire, Tufa, Xinxeta Carrer del Pont: Boix, Ferrer, Garriga, Gildo, Graner, Llàgrima, Llorigó, Mandanga, Mònic, Parlet, Pinyol, Pixafaldilles, Poloni, Punxent, Salero, Sastre cotó, Sedó, Sembrador, Sol d'Espanya, Tano, Tinus, Xelín Carrer del Puig: Abadal, Avi del 'parque', Armengol, Armenter, Bardina, Baus, Boira, Cap blanc, Carasses, Carlí, Cascante, Cega, Doctora, Fumat, Gaitero, Guilleumes, Jordi, Llimona, Moll d'ulls, Pau Badet, Pau del Plora, Ponsa, Pota, Ros de l'oli, Ventres, Vilomara, Xaran, Xeringuilla, Xoxi Carrer de Sant Joan: Cavaller, Gibert Carrer de Sant Pere: Clemenda de cal Pardal, Corneta, El brillante, L'Aneu, Nando, Reiet/a, Riera, Seiet, Vacarissà Carrer de la Trinitat: Jepús Carrer de Sant Ramon: Ferrussa, Parreta Pujada de l'Estació: Bovet Carrer de Santa Anna: Batalla, Cigró, Col·lecta, Manel, Salindaga, Valenciana Cases aïllades: Coma (cal Baldiri), Escodines, Guingues, Graella, Hospitaler, Pinyó, Piteu, torre de la Figa 08127-146 Tot el municipi 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53170-foto-08127-146-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94|98|85 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
53174 Existència d'una Cova Santa https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Poc coneguda S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. 08127-150 Zona de Vilamarics 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-06-13 10:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 165,55 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/