Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59925 | Castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1977). Els castells catalans. Vol. 5. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pàgs. 935-943. CASCANTE, P. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica de 2001. Arxiu de l'Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció general de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. CASCANTE, P. (2004). El castell de Saldes. A L'Erol núm. 80. Pàgs. 22-27. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Vol. V. Dalmau Ed. Pàgs. 935-943. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 15199. Generalitat de Catalunya. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3551. Generalitat de Catalunya. 1990. MONREAL, Ll., MARTÍ de RIQUER (1958). Els castells medievals de Catalunya. Vol. II. Barcelona. Pàgs. 146-151. RIU, M. (1986). Fortaleses, torres de guaita i castells de la Catalunya Medieval. A Acta Maedievalia, annex 3. Universitat de Barcelona. Barcelona. RIU, R. (1998). 'De la prehistòria als primers segles medievals'. A Saldes, Àmbit de Recerques del Berguedà. Saldes. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona.</p> | XII-XV | Es troba en ruïnes, tot i que consolidat. | <p>El Castell de Saldes es troba al costat nord-est del nucli de població, sobre un espadat que corona el poble dominant la riera de Saldes. S'arriba a través d'un camí que s'agafa darrera de l'església de Sant Martí en direcció est. Les restes del castell de Saldes formen un conjunt format per dos edificis relativament ben conservats voltats de fragments de muralla, fonaments d'altres construccions en ruïnes i l'església que es troba al costat del cos fortificat. Sota el conjunt, per la banda de migdia, hi ha les restes en ruïnes de dues antigues cases. En el volum principal es poden distingir dos nivells: l'inferior format per una sala coberta amb una volta ogival, i el superior, mig enrunat. El cos inferior consta d'una sala amb porta d'accés a llevant que és fruit d'una reforma moderna, i al mur meridional conserva tres espitlleres, tot i que aquest no disposa de sostre. Del pis superior , situat sobre aquesta volta, només resten alguns murs perimetrals que permeten esbrinar que estava dividit en diverses cambres i en els que es conserven també espitlleres. A l'angle nord-oest arrenca una muralla de 90cm de gruix feta amb pedres irregulars unides amb fang. El moment inicial de construcció estaria relacionat amb el jurament al comte de Cerdanya fet per Galceran entre 1065 i 1095. Posteriorment, a mitjans del segle XII l'edifici fou ampliat i modificat, igual que al segle XIV quan tenim documentades obres al castell. Al segle XVII restà abandonat el recinte. L'església de Santa Maria del Castell forma part d'aquest conjunt.</p> | 08190-1 | Saldes. Barri Sobirà. | <p>El primer document que parla del castell de Saldes és datat entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. El 1117 o 1118 el comte Bernat Guillem va morir sense descendència i el comtat es va unir al de Barcelona, jurant Galceran de nou fidelitat a Ramon Berenguer III que tenia el castell en feu. Al segle XII resideix al castell la família cognominada Saldes, probablement castlans del castell. Entre 1162 i 1196 Galceran de Pinós jurà fidelitat pel castell. El 1259 Galceran de Pinós va enfranquí Bernat Tomàs, habitant de Saldes. També el 1259, Galceran de Pinós signa un pacte amb Galceran, clergue al servei de l'església de Santa Maria del Castell de Saldes, i amb el fill d'aquest, ambdós habitants del castell, assegurant la vivenda en el castell i els redimeix de determinats serveis, quant obligat el fill a fer de guaita al castell durant tota la seva vida. El 1276, Galceran de Pinós aprova la donació del mas Ferrer de Saldes en favor del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, per Guillem de Josa. El 1277 Galceran de Pinós fa testament i en ell llega al seu fill Galceran IV, el castell de Saldes, entre altres possessions. Aquest arrendà el 1279, per cinc anys les rendes de Saldes a Joan Cascalls de Berga i a F. De Fenollet. El 1288 Galceran IV de Pinós donà l'església del castell a Pere Ponç, clergue de Gresolet, que més tard serà nomenat rector de Sant Martí. El 1292, Galceran de Pinós concedia a Jaume Martí, batlle de Saldes, en compensació als serveis rebuts, el delme de llana, formatges, cabrits, anyells, ous, cols, gallines, vedells i polls, reservant-se el de les cuixes del óssos. El 1293 Galceran de Pinós cedí a Jaume Digo de Bagà el castell de Saldes perquè fes estada permanent amb la seva família, i a canvi l'enfranquia dels serveis d'host i cavalcada, l'eximia de pagar la quèstia i d'haver de fer qualsevol altre servei forçat. El castell segueix habitat al segle XIV, entre 1306 i 1316 les tropes de Jaume II ocuparen el castell en el context de la guerra entre aquest i Pere I Galceran de Pinós. El 1316 el donzell Bernat de Gósol posseïa en feu pel baró de Pinós el castell i la vall de Gósol, Sorribes, l'Espà i el castell de Saldes; a la seva mort el castell passa a la seva filla Violant. El 1370 es feren obres al castell, principalment a la part de la residència senyorial. El segle XV acaben les referències històriques del castell, que perdé importància i inicià la seva decadència, coincidint amb una època de la guerra dels remences i guerra civil catalana. El segle XVII Saldes figura com a possessió del duc d'Alba, a la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa. L'any 1965 l'edifici va ser restaurat pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. L'octubre de l'any 2001 es va procedir a realitzar una intervenció consistent en un estudi d'interpretació, consolidació i excavació d'urgència, portada a terme per Pere Cascante per encàrrec de l'Ajuntament de Saldes a través de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Cascante, 2004). Es va excavar la sala principal, deixant al descobert el paviment de lloses. L'origen del nucli urbà de Saldes es produiria a l'Edat Mitjana, quan els francs establiren una frontera als Pirineus en resposta a l' invasió sarraïna, en que moltes persones de les zones properes es van posar sota la protecció dels francs, com ho van fer el de Girona el 785, els de l'Alt Urgell i els de la Cerdanya el 789. L'any 798 els francs van ocupar el Berguedà i nomenaren comtes per organitzar els territoris, entre els que destaca Guifré el Pelós que va repoblar les terres de l'interior de Catalunya, provocant la retornada de la gent que havia fugit arran de l'ocupació sarraïna.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59925-foto-08190-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59925-foto-08190-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59925-foto-08190-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té el nº de BCIN 1385. Declarat per la Llei 22-4-1949, decret de Castells (BOE 5-5-1949). Per la Llei 25-6-1985 (BOE 29-6-1985). Fitxa de la CC.AA de I. Calvo, any 2006. | 85|92|93 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||
| 59926 | Santa Maria del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. CASCANTE, P. (2004). El castell de Saldes. A L'Erol núm. 80. Pàgs. 22-27. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Vol. V. Dalmau Ed. Pàgs. 935-943. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3580. Generalitat de Catalunya. 1990. MONREAL, Ll., MARTÍ de RIQUER (1958). Els castells medievals de Catalunya. Vol. II. Barcelona. Pàgs. 146-151. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona.</p> | XII-XV | <p>L'església és una capella de petites dimensions que es troba al costat del castell de Saldes, d'una nau amb absis ovalat, coberta amb volta apuntada. L'absis és fet amb pedres de diferents mides sense polir i rejuntades amb argamassa. La primitiva porta està tapiada, a la paret de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat i una espitllera també tapiada. La porta actual es troba al mur de ponent, és rectangular amb llinda de fusta. Sobre aquest mur hi ha un campanar d'espadanya descentrat, d'una sola obertura. L'estructura és de pedra de diferents mides, tot i que molta part està emblanquinat. L'interior està enguixat, amb l'absis tapiat per un envà al que hi ha adossada una fornícula de fusta amb una còpia de la imatge de la Marededéu del Castell ja que l'original es perdé durant la Guerra Civil. La imatge original era de talla de fusta policromada, asseguda en un setial i amb el fill assentat al genoll esquerre. Sembla una capella molt retocada i de la que resti pocs elements originals, probablement sigui de finals del segle XIII o probablement posterior.</p> | 08190-2 | Saldes. Barri Sobirà. | <p>L'església de Santa Maria fou des dels seus orígens la capella del castell, vinculada a la parròquia de Sant Martí de Saldes. Les primeres notícies del lloc de Saldes són del segle IX, tot i que el castell no s'esmenta fins a mitjans del segle XI, entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. El 1259 Galceran de Pinós institueix al castell Guillem, clergue de Santa Maria, i els seus fills, per que el servissin perpètuament en la guàrdia del lloc. El 1288 el mateix Galceran de Pinós estableix benefici a favor de P. Pontii, clergue de Gresolet que més tard serà nomenat rector de Sant Martí, amb obligació de fer-hi continuada residència. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en el seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. El 1312, en una visita al deganat del Berguedà, no s'esmenta, probablement perquè estava vinculada a Sant Martí. Al segle XVIII encara era sufragània. A l'arxiu parroquial hi ha un document de 1902 que diu que un devot de la Marededéu del castell es va comprometre a sufragar les despeses per l'obra del petit retaule en que està col·locada la imatge i pintar la capella. La carta va dirigida al Bisbe de Solsona.</p> | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59926-foto-08190-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La imatge romànica de Santa Maria del Castell de Saldes està desapareguda. Sembla probable que a inicis del segle XX passés a formar part de la col·lecció del Museu de Vic i va desaparèixer durant la Guerra Civil. Era una imatge tipològicament del segle XIII, tal i com es pot apreciar en una fotografia que es conserva. Actualment hi ha una imatge de la Marededéu del Remei. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59927 | Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-feners | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 3602. Generalitat de Catalunya. 1990. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Petita església d'una nau amb presbiteri quadrat, coberta amb volta de canó interna i teulada a doble vessant de teula àrab externa. Respon a la tipologia de capelles barroques de zona de muntanya. La porta és al mur de ponent, d'arc rebaixat amb dovelles, amb òcul circular a la part superior, una finestra al costat de la porta i campanar d'espadanya d'una esqueixada que conserva la campana. L'interior conserva pintures murals al presbiteri i al sostre i conserva un retaule neoclàssic d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró.</p> | 08190-3 | L'Espà. Feners | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. No es conserva documentació històrica dels origen d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data l'any 1289, quan els Barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc (ACA). Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Senyalitzat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59928 | Conjunt fortificat de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-fortificat-de-feners | <p>ACA, fons notarial de Bagà, manual III, foli 48. FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3577. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I, pàg. 92, nota 1. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XVIII | Hi da tres edificis en bon estat, tres en estat regular i dos en mal estat. | <p>Conjunt arquitectònic format per diferents habitatges, porxos i la capella de Sant Antoni, ubicat en una plataforma elevada i envoltada d'antics camps de conreu i prats. El conjunt ha estat fruit d'una evolució al llarg del temps que va provocar modificacions a l'estructura medieval originària, amb un grup central d'habitatges disposats en dues fileres paral·leles i separades entre si per un passadís que queda tancat a cada costat, amb una porta d'arc de mig punt adovellada a cada façana. Aquest passadís permetia l'accés als habitatges pel passadís interior, fent els murs externs de les cases la funció de muralla del conjunt. Sabem que al segle XIV es feren obres de fortificació, cosa que pot fer pensar que l'estructura visible actual sigui fruit d'aquesta rehabilitació. Hi ha dues cases a la banda de ponent, cal Franquesa (actualment en ruïnes) i cal Calderer (rehabilitada i habitada permanentment); quatre cases a la banda de llevant, cal Musoi, cal Plata, cal Ponis i cal Caseta. Totes elles excepte cal Franquesa, tenen actualment els accessos per la façana exterior al conjunt, resultat d'una modificació feta entre els segles XVII i XVIII que també va dividir l'espai de l'antiga casa fortificada per adaptar-lo a diferents habitatges i anul·lant el passadís central. Tot i que dues cases s'han modificat recentment arrebossant els murs, encara resten algunes que conserven els paraments originals medievals, fets amb grossos carreus ben tallats i disposats regularment, així com conserven finestres espitllerades a la planta baixa. Cada una de les cases disposa d'un porxo extern, de construcció probable de finals del segle XVII. Propera al conjunt hi ha la capella de Sant Antoni de Feners, obra del segle XVIII.</p> | 08190-4 | L'Espà. Feners | <p>No es conserva documentació històrica dels origen d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data l'any 1289, quan els Barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc (ACA). El mateix nom del lloc, Franchea de Faners, indica una situació excepcional de franquesa. Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església.</p> | 42.2104100,1.6986600 | 392581 | 4673958 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59928-foto-08190-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59928-foto-08190-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59928-foto-08190-4-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Senyalitzat. | 93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59929 | Saldes. Nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saldes-nucli-urba | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. DALMAU, R., CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3581. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I, pàg. 92, nota 1. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | IX-XX | <p>El nucli urbà de Saldes s'estructura al voltant de l'església parroquial de Sant Martí de Saldes, que va originar una petita sagrera al seu entorn a l'edat mitjana, a més de diferents masos dispersos que posteriorment s'anirien envoltant d'altres masos formant petites agrupacions que actualment formen part del nucli urbà, com la Cardina (Cardinasal), cal Norra i Minoves, les Viles i els Serrats. Algunes d'aquestes cases conserven l'estructura original tipus mas, tot i que les freqüents rehabilitacions han amagat els elements antics. Al poble hi ha poques cases que conservin elements d'època medieval ja que en general ha estat molt reformat tot l'entorn de l'església, inclosa la rectoria. Darrerament s'està construint molt, principalment habitatges unifamiliars, degut a l'increment de turisme a la zona, creant-se una zona de serveis i començ al centre del poble, centrat en l'ajuntament. Està situat en plena zona muntanyosa al peu del Pedraforca, Cadí i Ensija, en el vessant de solei.</p> | 08190-5 | Saldes. 08697 SALDES | <p>L'origen del nucli urbà de Saldes es produiria a l'Edat Mitjana, quan els francs establiren una frontera als Pirineus en resposta a l' invasió sarraïna, en que moltes persones de les zones properes es van posar sota la protecció dels francs, com ho van fer el de Girona el 785, els de l'Alt Urgell i els de la Cerdanya el 789. L'any 798 els francs van ocupar el Berguedà i nomenaren comtes per organitzar els territoris, entre els que destaca Guifré el Pelós que va repoblar les terres de l'interior de Catalunya, provocant la retornada de la gent que havia fugit arran de l'ocupació sarraïna. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Amb posterioritat el lloc de Saldes (Sallices) es nomenat en diferent documentació, com l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datable a finals del segle X, en la que també s'anomena Maçaners (Macianeros). El primer document que parla del castell és datat entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. El 1117 o 1118 el comte Bernat Guillem va morir sense descendència i el comtat es va unir al de Barcelona, jurant Galceran de nou fidelitat a Ramon Berenguer III. Al segle XII resideix al castell la família cognominada Saldes, probablement castlans del castell. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en els seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. Del segle XVI al XVIII la vall de Saldes era terra de senyors feudals, dels barons de Pinós i Mataplana. El govern de les parròquies s'organitzava amb un batlle i dos cònsols, que els segles XVI i XVII es feia per Corpus amb la presència de tots els homes del terme. Els cònsols administraven les terres del comú, redactaven els bans per la conservació dels camins, les pastures, pagaven les obres de reforma o ampliació de les esglésies i despeses extraordinàries.</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59929-foto-08190-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59929-foto-08190-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59930 | Sant Martí de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. Riu, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI-XVII | <p>L'església de Sant Martí de Saldes es troba al centre del nucli urbà. És un edifici de planta rectangular amb tres naus, la central coberta amb volta apuntada i les laterals d'estil neoclàssic cobertes amb volta catalana de maó i de pedra. A cada costat s'obren dues capelles laterals cobertes amb volta d'arcs encreuats. A la paret de migdia resta un arc adovellat i una finestra d'arc de mig punt molt alta i tapiada. L'interior de l'edifici és de pedra vista i deixa veure l'estructura constructiva. Es conserven cinc altars a l'interior, de fusta policromada i del segle XIX, procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys. Dedicats, el major a Sant Martí, els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor, a Santa Bàrbara i a la Mare de Déu del Roser. També es conserva la imatge de la Marededéu de Gresolet, del segle XIII, que fou traslladada el 1947 per raons de seguretat.</p> | 08190-6 | Nucli urbà. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Església depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial. El 831 hi havia a Saldes una petita comunitat a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí, formada per unes 15 cases. Al mateix segle IX els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que consagrés l'església, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). Al mateix document s'especifica que els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa davant l'església que havia de servir de rectoria. També s'esmenta l'església a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, l'any 1010 (Sant Martí i Sant Andreu de l'Espà). Probablement aquesta església substituís a una construcció anterior i no han quedat rastres. A aquest segon edifici el va substituir un altre d'estil romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, que pot datar-se al segle XI i després es va construir una quarta església al segle XII, també romànica. Es conserven alguns fragments d'aquests dues darreres, de l'absis al costat de llevant i unes filades de murs de pedra ben tallades unides amb morter de calç i sauló. També es conserva una pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat que actualment es conserva al presbiteri, havia estat molt temps capgirat i dipositat davant la façana de l'església per convertir-lo en la base d'una creu de terme. A l'entorn de les antigues esglésies romàniques hi havia un cementiri format per sepultures de cista, algunes van aparèixer en fer obres a la plaça, constant a la documentació que la gent era enterrada aquí. El segle XVI els adults pagaven a la parròquia tres sous per dret de sepultura. Al segle XIII les notícies estan relacionades amb els barons de Pinós, rebent els habitants exempcions dels drets de pastura el 1291. En el testament de Galceràn IV de Pinós, a finals del segle XIII, deixa a l'església 100 sous. Als segles XIV i XV consta documentalment que es feien enterraments al cementiri de l'església. A la segona meitat del segle XVII es van fer obres d'ampliació del temple, amb tres naus, afegint una a cada banda de la nau romànica. L'any 1947 es va restaurar el conjunt. El campanar va ser construït el 1703, és de torre exterior i conserva dues campanes foses el 1805 i el 1893 a Bellver de Cerdanya. La sagristia va ser construïda el 1814 a la capçalera del temple, comunicada amb l'altar major. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església de Sant Sadurní de Malanyeu. L'any 1958 es van fer obres a la plaça i el 1971 es va fer una excavació arqueològica a càrrec de Manel Riu, en la que es pogué descobrir una part de l'absis, les vuit primeres filades del mur i les sis de la banqueta.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59930-foto-08190-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59931 | Pica baptismal de Sant Martí de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. Riu, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XII | <p>Pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla i presenta un encaix que actualment servei per subjectar el peu de ferro del ciri pasqual.</p> | 08190-7 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Aquesta pica baptismal segurament prové del primer temple edificat al segle IX i bé del posterior d'època romànica. Es trobava a l'exterior de l'església, capgirat i convertit en la base d'una creu de terme. Actualment es conserva al presbiteri, ja que es va recuperar en fer les obres d'actuació a la plaça l'any 1958.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59931-foto-08190-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59932 | Retaule de Sant Martí. Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-retaule-major | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3582. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>El retaule de Sant Martí de Saldes està format per tres carreres longitudinals amb una marcada preponderància del carrer central, coronat per una fornícula en forma de corona al pis superior, i per una de dimensiones grans al centre que emmarca la imatge de Sant Martí, formada per un frontó troncat i rematada per un parell de columnes corínties amb les bases decorades amb elements florals i caps d'àngels. Presenta les característiques usuals en els retaules del segle XVIII, ja dins el corrent Neoclàssic: retícula de plata quadrangular amb poc moviment, l'element central adquireix preponderància sobre els altres compartiments, la importància del Sagrari, situat sobre una mesa i damunt una escalinata, etc.</p> | 08190-8 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule de Sant Martí és una obra tardana del segle XVIII, dins la corrent Neoclàssica i realitzat per un mestre, fins ara desconegut, presenta una austeritat molt característica de les parròquies de muntanya. Acompanyen al Sant patró de l'església, Sant Joan Baptista, Sant Francesc d'Assís, Sant Antoni Abad, Sant Sebastià.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59932-foto-08190-8-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59933 | Retaule Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-marededeu | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3586. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule pintat sobre guix, amb una viva policromia. Sota un nínxol la imatge venerada i envoltada per ornamentació floral seguint uns esquemes molt repetits. El mur de fons està totalment pintat amb escenes incloses dins de medallons; el retaule està molt malmès per la humitat. És un exemple pobre de retaule Neoclàssic tardà. A la fornícula central hi ha una imatge de la Marededéu.</p> | 08190-9 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>És obra del segle XIX, dins el corrent estilístic del Neoclàssic tardà i amb poc interès artístic. Decora una de les capelles de l'església parroquial de Sant Martí de Saldes. L'església conserva altres retaules també Neoclàssics de més qualitat. Els cònsols del comú van pagar al pintor que va daurar el retaules del Roser l'any 1602. L'any 1604 van constituir la confraria del Roser a la parròquia de Saldes. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59933-foto-08190-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59934 | Retaule Santa Severina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-severina | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-10 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, patrona de Saldes (APS). Es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres. Santa Severina és venerada a Saldes des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59934-foto-08190-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 59935 | Retaule Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-santa-barbara | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic amb ornamentació de tipus arquitectònic en guix policromat i daurat. Presenta un carrer central flanquejat per dues columnes estriades amb capitell que protegeixen una fornícula central on hi ha la imatge de la Santa. La part superior està rematada amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el verd per a decorar el carrer central.</p> | 08190-11 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Santa Bàrbara és la patrona dels minaires, activitat molt arrelada al Berguedà, principalment a la zona de Saldes, Vallcebre i Fígols, a la principal conca de carbó. La festa es cel·lebra el 4 de desembre.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59935-foto-08190-11-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 59936 | Retaule Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sagrat-cor | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3583. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XIX | <p>Retaule d'un sol carrer que centra la imatge del Sagrat Cor de Jesús, sota una fornícula d'arc de mig punt rematada per uns pilars decorats amb vegetació estilitzada. Dos parells de columnes estriades amb capitells corintis i dos pilars també estriats amb capitells jònics flanquegen i sostenen el cos superior que corona el retaule, format per un frontó troncat de forma trapezoïdal, amb fris i entaulament. La decoració combina els ors amb el blanc i utilitza el blau per a decorar el carrer central. Al centre de la fornícula una imatge del Sagrat Cor olotina i sobre l'altra una Marededéu vestida tipus Pietat amb el fill als braços.</p> | 08190-12 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>El retaule és una obra de principis del segle XIX, quan al Berguedà imperaven encara gustos que als centre artístics del moment estaven ja totalment desfasats.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59936-foto-08190-12-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59937 | Santa Maria de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-gresolet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalybta, fitxa núm. 3587. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XV-XVII | <p>El santuari de Gresolet es troba ubicat a 1360m d'altitud, envoltat de muntanyes. Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt. Es troba ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet. Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts. L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues.</p> | 08190-13 | Santuari de Gresolet. Vall de Gresolet. | <p>L'església de Santa Maria és documentada des del segle XIII, quan era possessió dels Barons de Pinós. En els seus orígens era una casa de donats masculins que seguien la tradició dels monestirs anteriors, fundada per Guillem, vescomte de Cardona, el mateix segle. L'any 1258 el vescomte de Cardona donava a la casa de Santa Maria de Gresolet i als seus donats i rector, quatre mesures de sal, confirmant la donació feta anteriorment pel vescomte Guillem de Cardona. Durant el segle XIII la devoció era molt estesa i es nomenà un clergue encarregat de requerir i acceptar els llegats fets a l'església i a Santa Maria. Durant el segle XIV augmentaren els llegats piadosos, especialment els dels barons de Pinós: el 1361 marquesa de Pinós dona vint lliures per a il·luminar l'església; el 1377 Pere Galceran de Pinós fa reedificar el temple encarregat al mestre Mateu Boxera de Berga per 200 florins d'Aragó. Fruit d'aquesta reforma desapareixeria l'estructura romànica original del temple. El 1312 va ser declarada parroquial i hi havia capellà custodi. Després del 1499 es va tornar a edificar, i el 1709 es va ampliar afegint dues capelles laterals. L'actual edifici és de finals del segle XVII i el retaule, que va ser destruït el 1936, era del segle XVIII. Entre 1887 i 1889 es va fer la última restauració general del santuari a càrrec de Joan Ros Santmiquel. Es va restaurar el retaule, decorar les parets la volta i el cambril a càrrec del pintor i decorador de Berga, Joan Fígols. Aquest retaule i altres elements decoratius es van pedre durant la Guerra Civil del 1936. El santuari és un santuari marià i la devoció ja vé dels origens. La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. El 1936 es va aconseguir salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una altra antiga que hi havia a la sagristia i la original es va amagar en un buc d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal i com explica Mn. Josep M. Montanyà, rector de Saldes (Montanyà). El juny de 1939 es va tornar a posar la imatge al santuari.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59937-foto-08190-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59938 | Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lespa | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3591. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | L'estat de conservació és bastant dolent degut a la manca d'ús. | <p>Església de planta allargada coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb capçalera recta i accés per migdia a través d'una porta de doble arc de mig punt adovellat en degradació i rematats per una arquivolta senzilla de blocs de pedra estrets i allargats. Es troba en una elevació del terreny, de manera que per accedir cal pujar una graonada. Al costat de la façana de migdia i davant la porta principal hi ha l'antic fossar tancat amb un mur i porta de ferro, actualment no està en ús. També en aquesta façana, en l'angle sud-est, hi ha un campanar de torre cobert amb teulada a quatre vessants de teula àrab i rematat amb una creu de ferro. Té una única campana petita. L'obra és en pedra ben disposada, amb carreus ben tallats a les cantoneres i amb poc rastre d'arrebossat extern. L'interior presenta una nau coberta amb volta apuntada i dues capelles a cada lateral separades amb arcs de mig punt. Darrera l'altar hi ha la sagristia i a l'extrem oposat hi ha un cor amb barana de fusta a la que s'accedeix mitjançant escala lateral. Les capelles laterals alberguen, la nord-est el confessionari, la nord-oest un altar d'estil neoclàssic senzill amb la imatge de la Marededéu dels Dolors, la del sud-oest dedicada al Sant Crist. L'altar major conserva un retaule d'estil neoclassicista rural de factura moderna presidit per la imatge del Sant patró al centre, Santa Bàrbara i Sant Sebastià. Els murs interiors estan decorats amb pintures ornamentals amb representacions arquitectòniques i d'elements de culte. A l'entrada hi ha la pica de batejar feta en un bloc de pedra i disposada encasta en la paret amb dues portes de reixa metàl·liques. Al vessant nord de l'església hi ha una construcció adossada que s'utilitzava com a rectoria.</p> | 08190-14 | L'Espà. | <p>Aquesta església fou parroquial des de la seva construcció, dins l'antic comtat de Cerdanya i Bisbat d'Urgell, dins propietats dels Barons de Pinós a partir del segle XI. El lloc és esmentat ja l'any 961, quan els marmessors del difunt Ava donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà diferent alous, entre ells quatre masos a l'Espà, i que van ser confirmats l'any 983 en la consagració de l'església. L'any 1010 el bisbe Ermengol de la Seu d'Urgell dotava la canònica de Santa Maria d'Urgell amb les esglésies de Sant Martí i Sant Andreu de l'Espà. Entre 1068 i 1097 Galceran féu jurament de fidelitat al comte de Cerdanya pels castells de Pinós, Gósol, Saldes, Querforadat, Vallmanya i Espà, arran de la construcció del castell de l'Espà, l'església de Sant Antoni devia adquirir categoria de parroquial. El 1127 Guillabert i la seva muller i fills venien unes terres a l'apèndix de Sant Andreu. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1289 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195) quan Galceran de Pinós confirma els privilegis que els Comtes de cerdanya havien concedit als habitants de Feners i parròquia beati Andrea dex Espaa. Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822. El topònim utilitzat en els primers moments és Aspà, Lespaa o Espaa. El 1314 el capellà de Sant Andreu de l'Espà arrendava per dos anys l'església a Pere Companyó, sacerdot, que cobraria 50 sous per la feina i tindria una família que li ajudaria. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. En l'actualitat únicament es fa missa la data de la celebració del patró el 30 de novembre i per la Festa Major de L'Espà que es celebra el tercer diumenge setembre, per la Marededéu dels Dolors. La cronologia i la factura de l'edifici ens mostra un primer edifici d'època romànica-gòtica, molt modificat per diferents ampliacions posteriors. L'element visible més característic d'aquesta primera època és la porta d'entrada.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El 10 abril de 1944 va fer explosió la mina Clara de L'Espà, amb 34 víctimes mortals. | 92|93|94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59939 | Retaule Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sant-andreu-de-lespa | XX | <p>Retaule de factura moderna d'estil neoclassicista rural ubicat a l'altar major de l'església. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge de Sant Andreu i dues imatges als carrera laterals, Santa Bàrbara i Sant Sebastià. El pis superior forma una motllura arquitectònica rematada per tres frontons triangulars i pinacles, tot decorat amb policromia i daurats . Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb totxo i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia en formes geomètriques. A la part central del retaule hi ha una capelleta constituïda per una fornícula de planta semicircular amb façana formada per una porta d'arc retallat flanquejada per dues columnes salomòniques, tot daurat.</p> | 08190-15 | L'Espà. Església de Sant Andreu de l'Espà. | <p>Probablement el retaule es reconstruís després de la Guerra Civil, ja que consta que el 1936 es va cremar la documentació parroquial i molt objectes de culte d'aquesta església, probablement incloent l'antic retaule del que no es conserva cap element.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 59940 | Camí ramader de Feners. La Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-feners-la-carrerada | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural. FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | XII-XIII | Es conserven trams del camí, ja que la manca d'ús ha provocat que en alguns indrets s'hagi perdut el traçat. | <p>La carrerada de Feners és un dels camins ramaders d'origen medieval que travessen el terme de Saldes, amb la peculiaritat de que al pas pel conjunt fortificat de Feners el camí està delimitat a banda i banda per murs de pedra d'un metre d'alçada aproximadament i amb una amplada de prop de dos metres. El camí prové Fraumir, seguint la ruta de l'actual GR 107, pujant cap a Feners i d'aquí cap als prats del Cadí passant pel pas dels Gosolans.</p> | 08190-16 | L'Espà. Feners. Saldes. | <p>La presència de ramaderia a la zona va augmentar al llarg de l'Edat Mitjana, les pastures de Saldes van atreure ramats de diferents llocs; eren molts els habitants de la zona que feien de pastors d'aquests ramats com una activitat habitual. Les comunitats monàstiques de Poblet i Santes Creus van influir en la formació de rutes transhumants, mentre que al mateix territori la població organitzava la ramaderia de muntanya de la zona de manera que al llarg dels segles XIV i XV sembla que dominava la transhumància dirigida per propietaris de les valls i els ramats s'ajuntaven a les muntanyes en els seus desplaçaments per les pastures d'estiu. Es creà una important xarxa de camins pels ramats, que unien zones de pastura d'estiu i d'hivern, aprofitant en alguns casos antigues vies romanes en desús. En ser els ramats un mitjà de riquesa, la necessitat de pastures era important. Les terres de pastura podien ser emprius o deveses. Els emprius era el dret que tenien tots el veïns d'una comunitat sobre l'usdefruit de les terres incultes, com boscos i muntanyes, de les que tenien cura els cònsols, que fixaven terminis. La devesa era una concessió atorgada a un particular. Els barons de Pinós aprofitaren la font d'ingressos que suposaven els emprius i deveses, com l'empriu de Palomera confirmat el 1291 per Galceran de Pinos. Guillem d'Espasen, senyor de Faia i Gresolet, va vendre l'any 1371 per dos anys a Jaume Cortina de Berga, el port, les pastures de les costes Faia; també va vendre les pastures de Gresolet per 12 anys a Pere de Gisclareny de Berga. La delimitació dels emprius va ser motiu de plets entre els homes de Saldes i el senyor de Gresolet. El 1495 els prohoms de Saldes requerien al batlle Jaume Perearnau per a determinar els termes de Saldes i l'Espà. Els homes de Saldes demanaven un dret sobre les pastures de Gresolet que el senyor de Faia els negava. L'any 1499 el jutge ordinari, Pere Andreu de Sorribes, dictava sentència posant fi al procés entre el senyor de Faia i Gresolet i la comunitat d'habitants de Saldes representada pel batlle Jaume Perearnau, dos cònsols i el rector. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per portar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància entre els Pirineus o altres muntanyes i la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però tot i que no hi hagi constància documental, la seva utilització és més antiga. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això cal recollir la tradició oral dels pocs pastors que queden i que en poden aportar informació, sobretot del seu recorregut. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El tipus de bestiar era principalment ovelles, tot i que també tenien vaques i cabres. Hi havia un comerç molt actiu de llana, i dels mateixos caps de bestiar. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2098600,1.6984300 | 392561 | 4673897 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59940-foto-08190-16-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries; tot i que per tal que estiguin protegits legalment s'ha de solicitar la classificació al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. L'any 1977 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va promoure la realització d'un estudi amb la intenció de conèixer, cartografiar, i descriure la xarxa de camins ramaders que comunicava les terres baixes amb l'alta muntanya. Van obtenir ajuda de Ramon Espel, coneixedor del camins i la toponímia local, i de l'Associació de ramaders de Muntanya del Berguedà que els van facilitar un llistat de ramaders coneixedors dels camins. (FUSTÉ, CAZORLA, 1997). | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59941 | Sant Sebastià de Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-sull | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3589. Generalitat de Catalunya. 1990. Inventari Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5863. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1985). El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes, i la seva rotonda. 'Urgellia', núm. 6. Seu d'Urgell. RIU, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. RIU, M. (1977). El monasterio de Sant Sebastià de Sull. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', V. Madrid. Pàg. 367-374. RIU, M. (1975). Sant Sebastià de Sull. 'Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular' de Jordi Vigue. Artestudi edicions, Col·lecció Art Romànic, 3. Barcelona. Pàgs. 262-282. RIU, M. (1982). Sant Sebastià de Sull. Saldes. 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgs. 404-407. RIU, M. (1983). Les excavacions de Saldes. '1er congrés internacional d'Història de Puigcerdà. Juliol 1977. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàgs. 80-92.</p> | IX | En ruïnes. | <p>Aquest conjunt està format per les restes d'una antiga església, del cementiri i de les dependències del monestir. Únicament resten les arrencades dels murs dels edificis, ja que es troba en ruïnes. L'església, de planta circular, amb absis a llevant, estaria fonamentada sobre blocs de pedra, amb parets de 1,40m de gruix i un banc adossat a l'interior. La rotonda fa 6,40m de diàmetre intern i 9,20m de diàmetre exterior. Al centre de l'absis, de planta semicircular, hi ha una finestra d'una esqueixada. Sota el paviment de lloses primitiu, i al peu de l'altar, es va trobar a 55cm de profunditat una cista infantil trapezial amb l'esquelet intacte. També es van trobar altres enterraments al subsòl de la rotonda, un d'ells centrat entre mig de sepultures infantils, que podria ser el del prevere Daniel, fundador. Al voltant de la rotonda es localitzaren les dependències de l'antic monestir. A la banda de migdia, amb murs del segle X, un pati a cel obert, empedrat en part i que probablement tindria una galeria de fusta o claustre adossat. El mur oriental d'aquest pati recolza en l'absis de la rotonda i mostra una doble finestreta amb llinda monolítica i una filada d'opus spicatum. A la part oriental del jaciment, aïllada per grossos murs, s'estengué el cementiri primitiu del Sull, on es van localitzar sepultures dels segles X al XII, en diversos estrats. Algunes son de fossa, simples o dobles, amb coberta de grans lloses horitzontals; altres són cistes amb parets de pedres de riera sobreposades formant tres o més filades irregulars; en el nivell més modern, les cistes són de parets de lloses verticals fines i coberts també de lloses fines; en la fase corresponent al segle XIII, algunes sepultures en cista tenen una peça de pedra tosca amb una cavitat en arc de ferradura destinada a dipositar el cap del difunt. S'excavaren un total de 115 sepultures destacant la presència de dos objectes: una clau a la ma dreta d'un difunt, i una olleta grisa entre les cames d'un altre difunt. Tots els morts estaven posats en decúbit supí orientats d'O a E. Aquest cementiri va ser utilitzat pels habitants de les masies dels entorns fins al segle XII, quan probablement s'enterraven a Gresolet, Saldes o Maçaners. A la banda de tramuntana del temple s'estenia el monestir, a una profunditat de 2,20m del nivell actual del sòl, format per una gran nau rectangular amb murs de 80cm de gruix, bastida a mitjan segle X i destruïda amb violència poc abans de mitjans del segle XI. La nau té un paviment de terra argilosa barrejada amb calç i trepitjat, murs de filades irregulars amb alguns vestigis d'opus spicatum, arrebossats interiorment amb una capa de calç fina i lliscada, sòcol decorat amb mangra vermell. Probablement aquest espai s'utilitzés com a escola del monestir, ja que hi ha restes de grafits a les parets. Al cantó de ponent d'aquesta sala hi hagué un passadís de migjorn a tramuntana, i a l'altre costat d'aquest hi havia una petita torre de pedra de planta quadrada que devia protegir l'entrada principal al recinte. Sembla que a finals del segle XV s'esfondraria la cúpula hemisfèrica que cobriria la rotonda i es bastí una nau trapezial aprofitant els paraments i convertint l'absis en sagristia tancada amb una porta. En aquesta època l'església encara mantenia el culte, però els habitatges estaven abandonats.</p> | 08190-17 | Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull. | <p>A finals del segle IX el prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. Probablement també van construir el monestir amb dues comunitats, una masculina i una femenina. Amb la mort de Daniel passà a ser abat Dacó que tenia 6 monjos i altres servents, rebent el 939 la jurisdicció del territori i boscos dels voltants de part del comte d'Urgell Sunifred II. Aquest domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya. El lloc es anomenat el 965, en una carta per la qual Gisclamot, Ponç i la dona Bergona, marmessors del difunt Arguiric, donen a la casa de Sant Sebastià del Monestir, situada a la vall de Brocà, una peça de terra a la Cerdanya, a Valltarga. L'any 983, en la consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el comte Oliba Cabreta i la seva família cediren a Bagà el monestir de Sant Sebastià, amb totes les seves pertinences. El 1056 la família dels vicaris comtals acredita tenir-hi drets. El 1068 els homes dels pobles veïns de Maçaners i el Roc de Palomera eren citats per comte Ramon Guifré perquè la comunitat de Bagà els acusà d'haver-se apropiat i roturat les terres del Sull, essent condemnats a abandonar el lloc. El segle XII es consolida el senyoriu feudal de la casa del Sull, que era al serrat de la banda dreta del riu, en front del monestir. El 1276 Galceràn de Pinós, senyor d'aquelles terres i successor dels comtes de Cerdanya, féu donació de la masia de cal Ferrer als monjos de Bagà ampliant el patrimoni del monestir per la vall del Gresolet. L'església es va convertir en tinència de la parròquia de Maçaners i continuà oberta al culte i finals del segle XV es van fer obres. L'usdefruit de les terres es mantingué mitjançant l'establiment dels pobles de Saldes i Maçaners pagant delmes a l'abat de Bagà, fins a la desamortització del segle XIX. El rector de Sant Martí de Saldes rebia també una part del delme compartir amb el monestir de Bagà. Després de la desamortització i desaparició del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, es bastí una casa sobre les runes de l'església del Sull, habitada del 1846 al 1910 aproximadament. Les terres es cultivaren fins els anys 1930 en que restà tot abandonat. El 1970 les parets del conjunt s'havien ensorrat i formaven un monticle de pedres recobert per terra i herba. Es realitzaren vuit campanyes d'excavació arqueològiques al conjunt, entre 1971 i 1977, dirigides pel Dr. Manuel Riu i realitzades per l'equip del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. En elles es van posar al descobert les restes d'un temple-rotonda, el cementiri, un pati i construccions d'habitació, com un aula rectangular i una torre, restes de petits forns de planta circular. Tot el conjunt quedava sepultat sobre les restes d'una masia que es va bastir a sobre a mitjans del segle XIX i abandonada els anys 1930. Entre els materials trobats a les excavacions hi ha ceràmica no vidriada de pasta vermella dels segles IX-X; grisa fina amb engalba vermella, principalment gerretes amb boca petita; ceràmica gris-negra grollera i mal cuita amb decoració de línies incises ondulades; ceràmica de pasta grisa clara amb engalba negra i decoració de línies incises, principalment olletes; ceràmiques tardo-medievals dels segles XIV-XV, de pasta ocre i vidriades; ceràmiques d'entre 1846 i 1910. També alguns materials metàl·lics: clau i pany, claus, anelles, un ganivet. Hi ha absència de monedes medievals i únicament dues del segle XIX (1823 i 1870). En canvi hi van aparèixer importants quantitats d'escòria de ferro, fet que demostra la presència d'activitat metal·lúrgica a l'edat mitjana (CASAS, J. , 2006).</p> | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les runes de l'església i del monestir es troben al costat del riu Saldes. Per arribar cal agafar un desviament a la dreta a la carretera de Guardiola a Saldes, agafant la pista de Gresolet fins a les proximitats de cal Ferrer on cal deixar el cotxe i seguir caminant per l'antic camí ramader passant les restes del molí de Baix i seguir fins al monestir. L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV. El material de la intervenció arqueològica del Dr. Riu es troba dipositat al Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. | 92|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59942 | Pica de Sant Sebastià del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-sebastia-del-sull | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. RIU, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. RIU, M. (1985). El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes, i la seva rotonda. 'Urgellia', núm. 6. Seu d'Urgell. RIU, M. (1977). El monasterio de Sant Sebastià de Sull. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', V. Madrid. Pàg. 367-374. RIU, M. (1975). Sant Sebastià de Sull. 'Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular' de Jordi Vigue. Artestudi edicions, Col·lecció Art Romànic, 3. Barcelona. Pàgs. 262-282. RIU, M. (1982). Sant Sebastià de Sull. Saldes. 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgs. 404-407. RIU, M. (1983). Les excavacions de Saldes. '1er congrés internacional d'Història de Puigcerdà. Juliol 1977. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàgs. 80-92.</p> | IX | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla. Es troba ubicada al centre de la nau de l'església de planta circular del monestir de Sant Sebastià de Sull. Probablement es tracti d'una pica baptismal, tot i que les dimensions són petites.</p> | 08190-18 | Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull. | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció del conjunt de Sull, a finals del segle IX , motivat pel prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, que es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. El domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya.</p> | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59942-foto-08190-18-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les runes de l'església i del monestir es troben al costat del riu Saldes. Per arribar cal agafar un desviament a la dreta a la carretera de Guardiola a Saldes, agafant la pista de Gresolet fins a les proximitats de cal Ferrer on cal deixar el cotxe i seguir caminant per l'antic camí ramader passant les restes del molí de Baix i seguir fins al monestir. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59943 | L'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespa | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. COSTA, A. ; CLARET, J.M. (1988). L'Espà. Actuacions urbanístiques. A L'Erol, núm. 25. Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunta, fitxa núm. 3576. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI-XX | <p>Conjunt d'habitatges semi dispersos a l'entorn de l'església de Sant Andreu de L'Espà que configuren un dels nuclis habitats del municipi de Saldes. La major part dels habitatges han estat rehabilitats els darrers temps, tot i que encara hi ha tres que es troben en estat de conservació regular degut a que no es troben habitats i l'abandó provoca el deteriorament progressiu, es tracta de l'un edifici municipal que havia sigut l'escola, de Can Capdevila i Can Farines; de la resta de cases només cal Jep Costa està habitada permanentment, i cal Gascó i una casa al costat de l'escola s'utilitzen de cap de setmana. L'estructura dels habitatges és similar, cases de planta, pis i golfes sota teulada a doble vessant i amb baluard que tanca l'era entre la casa i els coberts. Hi ha altres masos dispersos a l'entorn d'aquest nucli, cal Blau, cal Bigardó, cal Vicenzó, la Farga de Feners.</p> | 08190-19 | L'Espà. | <p>El nucli de L'Espà probablement té els seus orígens el segle XI, quan és documentat el castell (avui perdut) propietat dels comtes de Cerdanya, al segle XII ja consta com a propietat dels Barons de Pinós. El 1306 el baró de Pinós alertava sobre la situació i la poca cura que es tenia del castell, essent infeudat a Bernat de Gósol juntament amb els llocs de Sorribes i el terme del castell de Gósol el 1324. Al segle XV ja no s'esmenta el castell. Durant època moderna es manté el poblament i es restaurà l'església. A principis del segle XX s'inicià l'explotació dels lignits, començant l'explotació amb la mina Clara (1931) amb la construcció d'un telefèric que comunicava L'Espà amb els Hostalets (Vallcebre); l'explosió de 1944 provocà més de 30 morts i l'explotació va ser clausurada, amb la conseqüent despoblació de la zona i progressiu abandonament. Darrerament s'han recuperat forces habitatges com a segona residència esdevenint un petit nucli turístic. En el fogatge de 1497 hi havia cinc cases entre L'Espà i Feners, en el de 1553, 12 cases i la rectoria. En el cens de Floridabalanca del 1708 hi havia 34 veïns, i al 18030, 23 veïns. Degut a la crema dels llibres parroquials durant la Guerra Civil no disposem de documentació referent als habitants i a les cases. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195) quan Galceran de Pinós confirma els privilegis que els Comtes de Cerdanya havien concedit als habitants de Feners i parròquia beati Andrea dex Espaa. Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822. El topònim utilitzat en els primers moments és Aspà, Lespaa o Espaa. El 1314 el capellà de Sant Andreu de l'Espà arrendava per dos anys l'església a Pere Companyó, sacerdot, que cobraria 50 sous per la feina i tindria una família que li ajudaria. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers.</p> | 42.2179000,1.6926400 | 392097 | 4674797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59943-foto-08190-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59943-foto-08190-19-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59944 | Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc-de-molers | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3590. Generalitat de Catalunya. 1990. SANTANDREU, M.D. (2000). Passejada per la història de Saldes. A L'Erol, Saldes, nº 65. Pàgs. 10-15. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI | <p>Església d'una sola nau de petites dimensions, capçalera a llevant amb absis semicircular, nau coberta amb volta de mig punt. Es va fer una restauració recent que ha restituït la porta original situada a la façana de migjon. La façana de ponent és coronada amb un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell que encara resta visible en els murs, original del segle XI o XII és de pedres petites, disposades regularment i rejuntades amb morter de calç. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó, que es va refer en la recent rehabilitació ja que estava esfondrada.</p> | 08190-20 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>Hi ha poca documentació referent a aquesta església, tot i que va ser construïda als voltants del segle XI. No exerciria mai com a parroquial, sinó que dependria del monestir del Sull o de Sant Sadurní de Maçaners, essent una capella rural. El 1311 i 1312 hi ha notícies històriques del vilar de Molers que era de Ramon de Vila i de Berenguera de Lillet. A finals del segle XV el matrimoni de Bartomeu i Violant de Guillemas li deixaven en el seu testament 1 ral. També devia ser sufragània de Sant Sadurní de Maçaners. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1632 es va fer una visita pastoral a la parròquia de Saldes que incloïa la visita a Sant Ponç de Molers. El visitador manà no celebrar més misses perquè l'església es trobava amb les portes obertes i en molt mal estat. La rehabilitació de Sant Ponç de Molers van consistir en la reconstrucció de la volta esfondrada, consolidació dels murs de la nau i es va recomposar el campanar d'espadanya. Sant Ponç és el 11 de maig, es fa una missa i la cantada dels goigs.</p> | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59944-foto-08190-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59945 | Festa de Santa Bárbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara | XX | <p>La festa de Santa Bàrbara es cel·lebra anualment a Saldes coincidint amb la festivitat de la Santa, patrona dels minaires, el 4 de desembre. Els actes es fan tot el matí, iniciant amb un repic de campanes, ofrena floral a les víctimes d'accidents a la mina davant el Monument a les Víctimes de la Mineria de Saldes, proclamació de pubilles i dames a la sala d'actes de l'Ajuntament, Santa Misa a les 11 del matí, processó pels carrers del municipi amb la imatge de la patrona de la mineria i passacarres amb els gegants Donzella del Castell i Bernat Galceràn de Pinós, i els nans Barrina i Puntona, després al saló d'actes de l'Ajuntament es fa entrega de premis a guanyadors de concursos de pintura i homentage als miners que s'han jubilat aquell any, així com entrega de metopes i làmpares de mina en reconeixement als serveis prestats per diferents minaires. Acaba amb un aperitiu popular, dinar de l'empresa i autoritats. A la tarda ball que generalment es cel·lebrava al saló Cariñena.</p> | 08190-21 | Saldes. | <p>La festa de la patrona es cel·lebra des dels anys 60 del segle XX, quan es van retornar les exloacions mineres a Saldes</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||||
| 59946 | Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macaners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. IGLÉSIAS, J. (1982). 'Demografia històrica i actual del Berguedà'. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3579. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XI | <p>Conjunt format per l'agrupament de cases de pedra amb teulada de teula àrab de doble vessant, arrenglerades formant carrers que s'adapten a una zona aturonada amb un pla a la part superior, a 1263 metres d'altitud, situat al vessant septentrional dels cingles de Costafreda, a la dreta de la vall del riu Saldes. Forma un llogaret que pertany al municipi de Saldes, estructurat al voltant de l'església de Sant Sadurní, que està situada al punt més alt; les cases s'estructuren al llarg de dos carrers principals que es creuen. L'economia recent dedicada a l'extracció del carbó van provocar un canvi significatiu en l'estructura dels habitatges, en adaptar-se a residència fixa dels miners i com a segona residència, més freqüent els darrers anys. Els anys vuitanta va viure un període de progressiu abandó que es va recuperar la dècada dels noranta amb la nova ocupació turística de la zona que va provocar la rehabilitació quasi total del nucli.</p> | 08190-22 | Maçaners. | <p>El conjunt del vilar de Maçaners és d'origen medieval. El 1068 trobem la primera notícia històrica del lloc. El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Els segles XIII, XIV i XV hi ha diverses cites històriques. El 1371 R. De Sant Cerni vivia a Maçaners (Baronies). El 1356 s'esmenta el castell de Maçaners, dins el que al tenia possessions Canals de Berga. El segle XIV hi ha referències al rector de Maçaners. El 1497 el lloc de Maçaners tenia 11 focs. El 1553 el lloc de Maçaners era fogatjat conjuntament amb el de Saldes, esmentant se conjuntament 29 cases o focs, probablement l'època amb més quantitat de població fins al segle XVIII. L'any 1960 comptava amb 321 habitants. El 1897 Maçaners van passar a ser parròquia, que abans depenia de Saldes (APS).</p> | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59946-foto-08190-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maçaners celebra dues festes majors: el 29 de novembre, Sant Serni; el tercer cap de setmana de juliol, la festa major d'estiu. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59947 | Santuari de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-gresolet | <p>AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3588. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XV-XVII | <p>El santuari de Gresolet es troba ubicat a 1360m d'altitud, envoltat de muntanyes. Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt. Es troba ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet. Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts. L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues.</p> | 08190-23 | Santuari de Gresolet. Vall de Gresolet. | <p>La data més antiga de la vall és el 1165, escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet. Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona. El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions. A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans. Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura. En el plet de 1843 els Còdol van demostrar amb informació familiar antiga que els va permetre establir l'inici del feu el 1165. Segons aquesta documentació, el 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures. En aquest plet de 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs. El 1926, Ramon Fondevila i Fontdevila, el Pare Ambrós, va escriure una història de Gresolet. Aquest va néixer a Saldes, a cal Baldari, i va ser frare de l'ordre dels caputxins, essent una persona molt erudita. Per a conèixer la història de Saldes va consultar l'arxiu de la família Códol, a Barcelona.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59947-foto-08190-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59947-foto-08190-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeix per una pista des de Saldes, just després del pont sobre el Molí de la Palanca, a uns 8km. El nom de Gresolet procedeix de grevoleda, arbust molt abundant a la zona. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59948 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc-1 | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3605. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada, amb coberta a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana. Malgrat presenta estructura clàssica, els elements que la conformen mostres una masia típica d'alta muntanya, seguint la tipologia d'altres cases de la zona. Les parets d'aquestes dependències són de pedra petita i còdols de riu, malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades. Finestres i portes són de fusta i molt petites. Està envoltada de pallisses i corts, seguint la tipologia de la zona, amb dos pisos coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el pis superior obert per posar la palla i el gra. Destacant el tancament del pis superior de la pallissa amb fustes verticals desbastades de forma molt senzilla.</p> | 08190-24 | Maçaners. Cal Roc. 08697 SALDES | <p>És una masia del segle XVIII que resumeix la tipologia d'aquesta zona, amb una petita explotació de camps de conreu. Es va construir en una època d'alça de l'agricultura a la zona, quan Saldes va viure un increment demogràfic important. Fou abandonada aviat, al segle XX, per la impossibilitat de treballar la terra. Fa poc es va rehabilitar i està habitada temporalment.</p> | 42.2270200,1.7657400 | 398145 | 4675720 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59948-foto-08190-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59948-foto-08190-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Carretera vella de Guardiola a Saldes, direcció Hostal Pedraforca, un cop passat aquest cal agafar un camí per darrera. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59949 | Cal Susenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-susenc | XVII-XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada, amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. La façana presenta en els seus dos pisos i la planta, un seguit d'elegants porxades d'arcs de mig punt rebaixats, sostinguts per massisses columnes, amb una peça plana a manera de capitell. La balconada de l'eixida és de fusta, material utilitzat també en les llindes de finestres i portes. Les obertures de migdia, llevant i ponent són mínimes, reduïdes a simples finestres quadrades. L'eixida de galeries correspon a una ampliació de la casa feta al segle XVIII. L'interior s'ha habilitat com a restaurant i habitacions.</p> | 08190-25 | Maçaners. Cal Susenc. 08697 SALDES | <p>Masia construïda al centre de la vall de Saldes, amb el Pedraforca de fons, ampliada al segle XVIII amb l'elegant eixida que és poc característica en aquesta zona. És una de les masies més boniques de l'Alt Berguedà degut a la seva tipologia.</p> | 42.2296400,1.7846800 | 399712 | 4675988 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59949-foto-08190-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59949-foto-08190-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 59950 | Farga de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-feners | <p>CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3603. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a tramuntana, de planta baixa, pis i golfes sota teulada. Aquesta façana és simètrica i disposa d'una porta allindada amb dovelles situada al centre de la façana amb finestres a cada costat. Les finestres del pis tenen llindes d'arc rebaixat de maó posat a plec de llibre. Es troba al costat de la riera Aigua de Valls i a l'altre banda hi ha les restes del molí de Feners. La casa està adaptada a segona residència, perdent els elements antics de la farga que s'havien conservat anteriorment. Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera.</p> | 08190-26 | L'Espà. Feners. Farga de Feners. 08697 SALDES | <p>Masia construïda a finals del segle XVII o principis del XVIII. També propietària del molí fariner que tenia una petita serradora. El topònim l'associa a una producció de tractament del ferro, tot i que aquesta activitat s'abandonaria aviat, ja que no resta documentació, dedicant la producció al molí. Aquesta zona, propera a l'Espà, té jaciments d'òxid de ferro de gran qualitat, i a Maçaners hi ha de manganès. Això, i la possibilitat d'obtenció de carbó, van afavorir que prosperés aquest tipus de producció de ferro.</p> | 42.2133000,1.6926400 | 392089 | 4674286 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59950-foto-08190-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59950-foto-08190-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59951 | Pallissa de cal Melitón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-meliton | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3609. Generalitat de Catalunya. 1990 (fitxa de conjunt de les pallisses de Saldes).</p> | XIX | Tot i que l'edifici es conserva dempéus, la casa que estava al costat es troba en ruïnes. | <p>Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que generalment s'obre a migdia, amb planta baixa i pis sota teulada. La façana és l'element més característic, amb un pilar al mig, dos pisos i combinació de pedra a la planta baixa i fusta per al tancament de la façana al primer pis. El pis superior servia per emmagatzemar la palla i l'alfals, i la planta baixa pel bestiar. El tancament de taulons de fusta disposats verticalment faciliten la feina d'entrar la palla directament al pis superior. Al costat d'aquesta pallissa hi havia la casa, que ha desaparegut degut a que es troba al costat de la carretera.</p> | 08190-27 | Saldes. Carretera B-400. | <p>La pallissa és una construcció rural pròpia de l'Alt Berguedà, amb una tipologia molt usual en aquesta zona de la comarca, esquema que moltes vegades es repeteix a les eixides i les golfes de moltes masies ja que és una estructura idònia per emmagatzemar grans i palla. Les trobem escampades per tot l'Alt Berguedà, essent l'edifici acompanyant de les masies. Pròpies del segle XVIII i XIX es repeteixen també al segle XX construïdes amb materials més moderns.</p> | 42.2258300,1.7396300 | 395988 | 4675619 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59951-foto-08190-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59952 | Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3607. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia de planta gairebé quadrada que per la part de tramuntana té adossades totes les dependències del bestiar i el graner. Les parets d'aquestes dependències són de pedra petita i còdols de riu, malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades. La teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La resta d'elements estructurals, teulada, sostres, portes, finestres...) són de fusta. La façana està arrebossada amb estuc de calç que amaga en part l'obra.</p> | 08190-28 | Molers. Cal Serni. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>És una masia del segle XVIII que resumeix la tipologia d'aquesta zona, amb una petita explotació de camps de conreu. Es va construir en una època d'alça de l'agricultura a la zona, quan Saldes va viure un increment demogràfic important. Fou abandonada aviat, al segle XX, per la impossibilitat de treballar la terra. Fa poc es va rehabilitar i està habitada temporalment.</p> | 42.2242300,1.7612400 | 397769 | 4675415 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59952-foto-08190-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ha estat molt rehabilitada darrerament, tot i que manté l'estructura original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59953 | Cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluc-0 | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3606. Generalitat de Catalunya. 1990.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura irregular degut a les ampliacions que s'han fet en diferents èpoques, formada per un cos central amb la façana orientada a ponent, que presenta una balconada de fusta. La tipologia constructiva dels murs segueix les característiques de les cases d'alta muntanya de la zona, que aprofiten la pedra de l'entorn, essent aquesta malament tallada i disposada irregularment, sense cantoneres marcades, i la fusta és l'element principal de llindes de portes i finestres, així com per els balcons i sostres interiors. Està voltada de coberts, pallisses, corrals i corts seguint la tipologia pròpia de la zona que provoquen que es formi un baluard davant la casa. Destacant el tancament del pis superior de la pallissa amb fustes verticals desbastades de forma molt senzilla. Les cobertes de tots els edificis són a doble vessant.</p> | 08190-29 | Saldes. Cal Lluc. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>Es tracta d'una de les moltes masies de la zona recuperades de nou i que segueix la tipologia freqüent. Bàsicament és una construcció del segle XVIII, senzilla , que va ser abandonada a mitjans del segle XX tot i que recentment s'ha condicionat com habitatge.</p> | 42.2259700,1.7551500 | 397269 | 4675616 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59953-foto-08190-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59953-foto-08190-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59954 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes-0 | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XIII | En no trobar-se habitades, l'estat de conservació, principalment interior, és deficient, tot i que l'estructura general es troba en estat acceptabel. | <p>Les Llenes és una de les cases més grans del terme de Saldes, fruit d'una primera edificació d'època medieval que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps, ja que sembla probable que hagi estat habitada de forma quasi permanent. Està formada per l'edifici principal de planta rectangular, amb planta semi-soterrani, planta baixa, pis i golfes sota teulada. Pel fet d'estar en un terreny en desnivell, en una zona aturonada, la quadra del bestiar queda ubicada en planta semi-soterrani amb accés per ponent, mentre que l'accés per llevant es realitza directament a la planta baixa a través de la façana principal. Està coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana que s'obre a llevant. Per la banda de tramuntana, fent angle recte amb la casa, hi ha un altre edifici de planta i pis, destinat al bestiar de pota rodona, amb dues portes d'arc de mig punt molt ample, pis de fusta amb façana oberta destinat a la palla. A l'espai central s'obre una era que queda tancada per llevant per una cort coberta amb teulada a un vessant i pel costat de migdia tancat amb un mur de pedra. L'estructura de tots els edificis és de lloses de pedra posades horitzontals, característica excepcionalment d'aquesta banda de Maçaners, i que es repeteix a Molers, el Sull i Les LLenes, seguint el vessant de la Baga de Molers. Les finestres i portes són allindades en fusta i molt petites. La distribució interior de la casa presenta poques habitacions, una cuina amb foc a terra de campana complerta a més d'altres dependències fetes en una ampliació de la casa per la banda de tramuntana que és visible des de l'exterior.</p> | 08190-30 | Saldes. Les Llenes. 08697 SALDES | <p>La primera notícia històrica de Les Llenes és de l'any 1288, quan l'hereu del mas Vidal de les Llenes, Pere, es casà amb Elisenda, filla de Pere de Gisclareny. El segle XIV eren senyors alodials de les Llenes i Maçaners els Argilaguers. El veïnat de Les Llenes, situat a Maçaners, tenia dos masos i una borda: el mas Vidal de les Llenes pertania a la parròquia de Saldes, i el mas Pere de les Llenes era de la parròquia de Maçaners. El 1315 Arnau de Besora de Bagà venia a Domènec Prat de Maçaners, una borda o masoveria amb cases, terres i vinyes que tenia a les LLenes de Sant Martí de Saldes pel preu de 200 sous. En aquell moment el cens es pagava a Pere Galceran de Pinós. El 1320 Pere de Santa Eulàlia, procurador de la baronia, donà a Pere de les LLenes de Maçaners, per fer empriu i devesa, el prat de les Planelles, tocant amb les terres de Larayos, Ponç, Soler i Isern. El 1326 Ponç d'Argilaguers venia a Guillem de la Nou, nebot seu, l'alou de les LLenes, amb totes les possessions i remences. L'hereu del mas, Pere de les Llenes, canviava de senyor i es declarava home soliu dels compradors. Ponç d'Argilaguers, que havia venut per un any els rèdits del mas al capellà Pere castell, promet que restituirà la venda per tal que els compradors puguin cobrar els rèdits. El tinent del mas, Pere de Llenes, alliberat del domini de Ponç d'Argilaguers, es declara home soliu i natural de Pere de Sant Sadurní, li dona el cens i fa homenatge de boca i mans, essent un dels pagesos que es venia junt amb el mas. El 1381 Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. Al segle XV la família que ocupava el mas eren els Aimeric (Tous, 1985). Al fogatge de 1497 hi surt Johan Aymerich, i al de 1553, Miquel Aymerich. Entre els segles XV i XVI s'anomena el mas Lenas al llibre del notari de Saldes. Tant l'estructura com la documentació es confirmen que es tracta d'un mas d'origen medieval.</p> | 42.2314800,1.7530900 | 397108 | 4676230 | 08190 | Saldes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59954-foto-08190-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59954-foto-08190-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59954-foto-08190-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59955 | Molí de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-macaners | <p>AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3611. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | <p>El Molí de Maçaners forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, la bassa i el rec. Es troba al costat d'un torrent del que recull l'aigua. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empenyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'esgrunar blat de moro, diferents eines petites com volants, cedassos, falç, martells, forques, etc.. L'edifici principal, on actualment hi ha l'habitatge, és de plant baixa i tres pisos, cobert amb teulada a doble vessant i situat en un desnivell del terreny que li permet aprofitar el salt. A la planta baixa hi ha el cacau de volta d'arc de mig punt de pedra i al primer pis, l'obrador del molí fariner. Una mica més avall, hi ha una caseta que aprofita l'aigua que surt del molí per moure l'escairador de blat de moro que es troba en aquest espai petit de dues plantes, essent la inferior la del cacau, també de volta de canó. La bassa es troba al nivell superior, davant la façana de la casa, i conserva també el rec que recull l'aigua del torrent. El desnivell entre la bassa i el carcavà és de 12m.</p> | 08190-31 | Maçaners. Molí de les Llenes. C. B-400. | <p>El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Aquest és un dels pocs molins del berguedà que encara escairen blat de moro de manera tradicional. Es tracta d'un molí que ubiquem cronològicament a finals del segle XVIII, coincidint amb l'època de prosperitat agrícola a la zona i que es va ampliar el 1860 adaptant el casal a masis. La darrera reforma és dels anys 1960 tot i que el funcionament del molí és igual que als seus inicis.</p> | 42.2288200,1.7802000 | 399341 | 4675903 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59955-foto-08190-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59955-foto-08190-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneix també com el Molí del Jou. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59956 | Molí de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-ferrer | <p>AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3615. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XVIII-XIX | Es troba quasi esfondrat i perilal que els murs que resten acabin desapareixen. | <p>Situat a la riera de Gresolet a tocar l'aiguabarreig amb la riera de Saldes. L'any 1276 ja s'esmenta cal ferrer amb relació a una donació que féu Galceràn de Pinós als monjos de Bagà (Catalunya Romànica). Molt probablement en aquella època existiria el molí que prestaria servei al proper monestir del Sull, tenint en compte que en alguna relació de molins a la zona s'esmenta el molí del Sull que podria ser aquest ja que al Sull no hi ha. A la porta d'entrada de la casa actual, molt reformada, hi ha gravat Josep 1887. Actualment s'utilitza la casa com a casa de colònies després de ser arreglada fa uns 15 anys. A uns metres de la masia hi ha les ruïnes de l'obrador, del que es conserven el cataus, tot i que només alguns panys de paret del pis, sembla que hi ha les moles i l'escairador a l'interior, però està molt pres per la vegetació. Fa uns 25 anys, encara es podia arribar fins la porta del molí, tot i que l'interior ja era esfondrat. La bassa, allargassada, és plena d'herba.</p> | 08190-32 | Vall de Gresolet. | <p>El segle XII es consolida el senyoriu feudal de la casa del Sull, que era al serrat de la banda dreta del riu, en front del monestir. El 1276 Galceràn de Pinós, senyor d'aquelles terres i successor dels comtes de Cerdanya, féu donació de la masia de cal Ferrer als monjos de Bagà ampliant el patrimoni del monestir per la vall del Gresolet. A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. Probablement aquest molí que donaria servei al monestir del Sull estaria ubicat en aquest indret on, més tard es va reedificar aquest edifici modern.</p> | 42.2424500,1.7498300 | 396857 | 4677452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59956-foto-08190-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59956-foto-08190-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El conjunt està format per dues edificacions, l'antic molí a un nivell superior, i l'obrador al nivell inferior que es troba en ruïnes. | 98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59957 | Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-0 | <p>AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3616. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Únicament es conserven alguns panys de l'arrencada dels murs al costat de la riera. | <p>El molí de Baix o molí del Bac es troba a la riera de Saldes, a uns 450 metres a l'oest del monestir de Sant Sebastià del Sull. És a tocar el riu i solament es conserven petites restes de parets que no recorden gens l'estructura d'un molí.</p> | 08190-33 | Vall de Gresolet. Pista de Gresolet. 08697 SALDES | <p>Sembla que, malgrat que a la zona se'l coneix com a molí de Baix, realment no era un molí, únicament tenia una turbina que produïa llum elèctrica. De totes maneres, utilitzava la força de l'aigua de la riera de Saldes. Probablement es va construir a finals del segle XVII i va ser totalment destruït per una riuada els anys vint del segle XX.</p> | 42.2413800,1.7546400 | 397252 | 4677328 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59957-foto-08190-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59957-foto-08190-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59958 | Molí de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palanca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3613. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | <p>Es troba un quilòmetre abans d'arribar al nucli urbà de Saldes venint de Guardiola, sota el pont de la carretera sobre la riera de Saldes. Abans de la construcció de l'actual carretera, aquesta passava a tocar el molí. La bassa, que avui està plena d'herba, recollia l'aigua d'una torrentera subterrània dita Torrent d'Aigua Salada, no tenia pou i l'aigua baixava per un canal que salvava el desnivell entre la bassa i el molí, amb aquesta caiguda hi havia suficient per moure les moles. Conjunt format per l'edifici de l'antic molí, reconvertit en habitatge, i una sèrie de coberts a l'entorn. L'habitatge actual, on hi havia l'antic molí, és un edifici de pedra de planta baixa, pis i golfes. Davant la porta d'entrada principal hi ha una mola que forma part del paviment. Davant la casa hi ha uns coberts en els que s'havia instal·lat un ferrer i que actualment no tenen cap ús. Encara es conserven a l'interior de l'obrador les moles, l'escairador i la maquinària, però no es pot veure perquè està ple de mals endreços. Al costat hi ha el forn, ja que molien la farina i allà mateix feien i venien el pa.</p> | 08190-34 | Saldes. Molí de la Palanca.08697 SALDES | <p>El molí és documentat des del segle XVIII amb el nom de molí de Serres. En la darrera època s'instal·là una turbina que feien funcionar amb el motor d'un tractor. El molí va moldre fins l'any 1975. És probable que tingués un origen medieval, tot i que no resta documentació que ens permeti afirmar-ho, en tot cas, l'edifici actual data del segle XVIII.</p> | 42.2244600,1.7409600 | 396096 | 4675466 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59958-foto-08190-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59958-foto-08190-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59959 | Molí de les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-llenes | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3614. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Es troba en ruïnes. | <p>Del molí de les Llenes queden només restes de murs fets amb blocs de pedra que permeten definir el perímetre del casal de planta quadrada central al que es van afegir dependències annexes fins al mateix peu del riu on hi havia el cacau, el rec i les moles.</p> | 08190-35 | Saldes. Molí de les Llenes. 08697 SALDES | <p>Es tracta probablement d'un molí d'origen medieval, tot i que no trobem documentació que en faci referència. Al segle XVIII, amb l'increment de població, es faria un nou edifici que va ser abandonar abans de la Guerra Civil del 1936, aprofitant els materials per a altres construccions properes.</p> | 42.2333500,1.7504100 | 396890 | 4676441 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59960 | Molí de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-farga-0 | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3612. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Es troba en estat de ruïna. | <p>Construcció de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant amb carener Paral·lel a la Façana orientada a migdia on s'obre una porta d'arc rebaixat de pedra. En un lateral hi ha els dos cacaus del molí fariner i a l'interior es conserva part de la maquinària: dos molins, un d'ells amb la tapa de la mola i la cabra, un molí escairador, una màquina de triar la farina, una sèrie de rodes i eixos de ferro que transmetien l'energia al molí des de una turbina hidràulica que també es conserva. Per la banda de llevant i de tramuntana l'edifici va ser ampliat per albergar una serradora, tot i que actualment es troba en ruïnes, conservant part dels murs, la turbina i canonades de ferro que baixaven l'aigua des de la bassa a un nivell superior, i que s'omplia amb aigua de la riera Aigua de Valls.</p> | 08190-36 | L'Espà. Feners. Molí de la Farga. 08697 SALDES | <p>Edifici construït a finals del XVII o inicis del XVIII, relacionat amb la farga. Es va mantenir actiu fins a finals de la Guerra Civil, quan es va muntar una serradora i es van fer reformes. Ben entrat el segle XX es va posar una turbina per generar electricitat. Resta abandonat des de fa uns vints anys, fet que ha provocat la seva ruïna.</p> | 42.2135700,1.6922500 | 392057 | 4674317 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59960-foto-08190-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59960-foto-08190-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59961 | Molí de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-flors | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3610. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XIX | <p>És un edifici format per dues edificacions en forma de L, de planta i tres pisos, una de començaments del segle XIX coberta amb teulada a doble vessant i altra de finals (1861) coberta amb teulada a quatre vessants. Disposa de dos balconades fent angle decorades amb rajoles de colors. La façana principal que s'obre a ponent té porta d'arc rebaixat de maó i una placa a la façana amb la inscripció 'Molí de les Flors de Joan Trasserra' i a la llinda gravada la data 1861, quan va ser construït pe aquest farmacèutic que va aprofitar l'estructura d'un antic molí del segle XVIII anomenat Molí de Vellut. L'edifici de tramuntana té una balconada d'arcs de mig punt i s'obre a un pati central. Conserva al seu interior tota la maquinària que es va instal·lar en aquest moment. Disposa d'un jardí davant la façana principal amb elements decoratius de ciment imitant troncs d'arbre, de l'estil dels jardinets Artigues de La Pobla de Lillet. Es troba a la riera de Saldes, aigües avall del Molí de la Palanca.</p> | 08190-37 | Saldes. Molí de les Flors. 08697 SALDES | <p>Joan Trasserra i Conill era fill d'un moliner de la Corriu, que l'any 1861 es va instal·lar al molí de Vellut, al peu de la riera de Saldes. Aquest moliner feia de remeier, que per les seves sures consultava llibres de medicina; aquesta activitat del pare segurament va portar al fill a estudiar farmàcia, traslladant-se a Madrid on va instal·lar la farmàcia El Globo. El 1910 va fer bastir un gran edifici a l'antic emplaçament del molí de Vellut a Saldes. Va establir també una plantació d'arbres fruiters i una bassa artificial amb truites. L'any 1914 es modernitzà el conjunt, de manera que l'aigua que arribava de la riera mitjançant un canal, feia funcionar una turbina marca Fay-Vallvé de Barcelona, que movia uns embarrats que posaven en moviment les moles de La ferté, l'escairador i una dinamo que donava llum a la casa. A sota de l'obrador encara es conserven aquests elements en bon estat. A la planta baixa hi ha dues moles amb tremuja (una per la farina de pa i altre pel bestiar), l'escairador, la cabra i alguna de les eines pel manteniment de les moles. També hi ha el dipòsit on es posava el gra per ser netejat abans de moldre'l, així com el llímpia, que era un dipòsit amb un corró on anava a parar la farina després de mòlta per separar-la del segó. Durant l'època que van funcionar més les mines de carbó el molí feia les funcions d'hostal. Com a farinera va funcionar fins el 1970. Joan Trasserra va intervenir activament en la oposició a la venda del bosc de Gresolet per part del comte de Fígols, el Sr. Olano.</p> | 42.2273200,1.7420100 | 396187 | 4675782 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59961-foto-08190-37-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59962 | Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molers | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3591. Generalitat de Catalunya. 1990. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XX | <p>Molers és un dels veïnats que formen part del municipi de Saldes, situat prop de la riera de Saldes, format per un grup de masies construïdes en una elevació del terreny, al centre de les quals hi ha l'església de Sant Ponç. Hi ha quatre masos, cal Mainader, cal Manau, cal Guillemàs i cal Japarro (o cal Casals), totes elles amb estructura similar, de planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, algunes amb coberts a l'exterior que amplien el conjunt de l'habitatge. Únicament cal Manau està habitada tots l'any, cal Japarro està abandonada i en mals estat de conservació, i les altres dues s'han rehabilitat recentment.</p> | 08190-38 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>El lloc de Molers formava part del terme del castell de Saldes i era de la jurisdicció dels barons de Pinós. L'any 1311 el lloc i la casa de Molers eren de Ramon de Vila de Lillet que el subinfeudà a Berenguer de Fígols. Degut a la crisis demogràfica de la Baixa Edat Mitjana el lloc es despoblà i l'any 1632 l'església encara estava abandonada. Les masies del lloc les trobem documentades ja al segle XV. El mas Grifé de Molers, documentat el 1491 quan va morir Margarida Larigós de Maçaners, el seu marit, Pere Cazo àlies Gavax, podia quedar-se al mas fins a recuperar les 5 lliures que Margarida li havia deixat en testament, fet que mostra la pobresa d'aquest mas. El 1397 està documentat el mas Prat de Molers, el 1322 el mas Bover de Molers, el mas Guillemas també al segle XV (TOUS, 1985). Al fogatge de 1497 Molers està fogatjat junt amb Maçaners, igual que al de 1553, per la qual cosa no podem extreure les cases que hi havia, tot i que segurament serien les mateixes quatre que hi ha a l'actualitat.</p> | 42.2332300,1.7613400 | 397792 | 4676415 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59962-foto-08190-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59963 | Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-gresolet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AMBRÓS, Pare (1926). Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3588. Generalitat de Catalunya. 1990. MONTANYÀ (1939 aprox.). Memorandum. Memòries inèdites sobre la Guerra Civil a Saldes. APS. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIII-XIV | <p>Talla romànica de fusta policromada que amida 55cm d'alt. La Mare de Déu és presentada asseguda en un tron en forma de banc, amb la part superior decorada amb motllures. La imatge porta corona i vesteix túnica cenyida amb cinturó, mantell sobre el cap i esquena arreplegat a la falda i davallant fins als peus en plecs. La cara emmarcada per alguns cabells al descobert sota el mantell, faccions de la cara amb trets grossos, detalls ben treballats, front pronunciat, amb posat rialler. Te la ma dreta estesa i amb l'esquerra aguanta el Fill que està damunt el seu genoll. El Nen porta corona i va vestit amb mantell, amb la ma esquerra sosté un llibre i amb la dreta beneeix amb dos dits estesos. La imatge ha quedat molt transformada degut a una restauració i la policromia va estat tota refeta. La tipologia de la imatge en quant a esquema i configuració, ens permet situar la factura a partir de la segona meitat del segle XIII o principis del XIV. De fet, en la descripció que va fer el Pare Camus al segle XVII, el braç dret li mancava.</p> | 08190-39 | Saldes. Església de Sant Martí de Saldes. Plaça Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Es tracta d'una imatge de Mare de Deú trobada que, segons la tradició, va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció. La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. El 1936 es va aconseguir salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una altra antiga que hi havia a la sagristia i la original es va amagar en un buc d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal i com explica Mn. Josep M. Montanyà, rector de Saldes (Montanyà). El juny de 1939 es va tornar a posar la imatge al santuari.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59963-foto-08190-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59964 | Dolmen de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-macaners | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5864. Generalitat de Catalunya. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CURA, M. (1987). L'Horitzó campaniforme antic als Països catalans. A Fonaments núm. 5, p. 97-127. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Diocesanum Musaeum Archaeologicum. Solsona. P. 232. Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen de Maçaners. Saldes. Any 2002. Arxiu de l'Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció general de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Domen simple amb vestíbul enfonsat o vestíbul pou. Es túmul esllevissat pel sector sud a causa dels treballs agrícoles, ja que es troba al mig d'un camp de conreu. Està format per una llosa de coberta que cobreix un vas megalític format per dues lloses laterals i un túmul de 20m de diàmetre. A la primera intervenció arqueològica va proporcionar material interessant: 3 vasos ceràmics i un ganivet de sílex blanc.</p> | 08190-40 | Maçaners. L'Obaga. | <p>El dolmen va ser excavat per primera vegada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1920. Va donar diferents materials arqueològics, com atuells de ceràmica i un gran ganivet de sílex blanc, datables en època del Bronze Mitjà (1800-1400 aC.). L'any 2002 es va fer una excavació dirigida per Josep Farguell i promoguda per l'Associació d'Arqueologia del Berguedà. Els materials es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquesta intervenció es va fer degut al mal estat de conservació del conjunt. La rehabilitació va consistir en la neteja, reforç i reconstrucció del túmul amb recollida de les terres del túmul per a recollir probables restes antropològiques i arqueològiques. Es va recuperar a l'interior fragments ossis sense connexió anatòmica, fragments de ceràmica campaniforme amb apèndix de botó, cerpamica amb decoració plàstica i incisions, ceràmica de superfícies llises i sense ornamentació, sílex, alguna joia d'ambre, tot fóra de context.</p> | 42.2298600,1.7614000 | 397791 | 4676040 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59964-foto-08190-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59964-foto-08190-40-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També conegut com Dolmen de cal Xiquet de Maçaners o dolmen de Molers. Fitxa CC.AA. de F. Sánchez i G. Vila, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 59965 | Vilatge del Roc de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatge-del-roc-de-palomera | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5862. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1975). Estaciones medievales en el término municipal de Saldes. A Arqueologia, III, Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XIII | En tractar-se de vestigis d'un antic poblament del que només es conserven les arrencades dels murs, el seu estat és regular. | <p>Situat al sud-est de Saldes, a 1440m d'alçada. És una penya envoltada de cingleres amb un accés difícil. Es troba al costat de la Pleta de la Vila, lloc on hi ha vestigis d'antigues cledes i de marges de camps abandonats. El vilatge ocupa uns 80m de llargada per 40m d'amplada màxima, construït en plataformes esgraonades que ocupen la superfície de la penya. Sembla que hi hagué una muralla al voltant del cim, construida sobre esl espadats i formada per les parets fposteriors de les cases. Les cases, en un nombre no superior a vint, es trobàven alineades a ambdós costats d'un carrer longitudinal, de dos a tres metres d'amplada, que discorre d'est a oest i lleugerament inclinat. No s'han trobat vestigis d'alguna església, ni de castell. No s'ha trobat cap vestigi anterior al segle X. La tradició diu que hi havia un pont de fusta per passar del Roc a l'altre costat i salvar el cingle.</p> | 08190-41 | Saldes. Pleta de la Vila. | <p>La tradició oral deia que hi havia una vila al cim del Roc, afirmant-se a partir de les excavacions que s'han dut a terme. Es tracta d'un antic vilatge de pastors i camperols, molt documentat en el segle XIV, però segurament habitat molt abans. Formava part de la parròquia de Saldes. La població de la vall a l'Edat Mitjana s'aplegava en petits nuclis rurals, Feners, Palomera, Cardinasal, Gresolet, Molers o les LLenes, que els documents anomenen vilars o veïnats, situats en el marc de les parròquies de l'Espà, Saldes i Maçaners. Dels comtes de Cerdanya el vilatge passà a la família dels Pinós i Mataplana. El 1312 Saura de Pinós comfirmà els homes que habitaven al Roc de Palomera totes les concessions que havia fet el seu marit, Pere Galceràn de Pinós, de les cases al lloc (Rupe de Palomera) i dels honors del Port d'Ensija, on podrien pasturar els seus ramats lliurement. Ratifica que no hi podrà pasturar bestiar ni vendre herbes ni pastures a estranys. Tomas de Villacorba, procurador de Saura de Pinós, donava llicència a Pere Fumanya de Palomera per a edificar un molí a l'aigua que passa per Palomera al costat de la font de la Porcilga. El 1315 Pere Galceran de Pinós concedia en acapte a Ramon Arnau de Saldes un pati dintre del Roc de Palomera, termenejant amb les cases de Simon de Palomera i de Pere Graner, amb el camí públic i amb la 'Ripa dicti Rupis', per que fes casa i residència. Li concedia també la castlania de la Roca que havia de custodiar dia i nit, i obrir i tancar la porta. Durant tot el segle XIV es succeeixen les referències documentals sobre l'habitatge a Palomera. A mitjans del segle XIV hi ha algunes cases que resten abandonades, ja que els seus propietaris anaven a viure a altres llocs, com Berga o Saldes. El 1444, en una confirmació del homes del castell de Saldes, feta per Galceràn de Pinós i Fonollet, esmenta els homes habitants del Roc pertanyents a la baronia de Pinós. El 1490, en la capbrevació encarregada pel senyor de Pinós, indica que tan sols restaven habitades les tres cases d'en Joanet, Recaptós i Isern, tot i que encara es conreaven les terres dels antics masos. Al segle XVI el vilatge quedà abandonat, com acredita la documentació de l'Arxiu Parroquial de Saldes i les excavacions. L'any 1971 es comencen els estudis del vilatge i les primeres excavacions dirigides pel Dr. Manuel Riu del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. S'excavaren tres habitacions pertanyents a dues cases, situades als dos extrems del vilatge. La primera casa, d'uns 83m2, amb terra enllosat, un forn d'angle per coure pa, un desguàs al carrer per evacuar les aigües residuals. Els materials trobats estan formats per fragments de ceràmica grisa datable a l'entorn del segle XII, fragments de teula del XIII-XIV, tot i que les cobertes semblen fetes de lloses fines sobre embigat gruixut. La segona casa, més petita, degué estar habitada fins a finals del XV. Proporcionà un fragment de ceràmica vidriada verdosa i un fragment de morter de pedra gòtic. Era de planta allargada, trapezoïdal, amb parets de 60cm de gruix en pedra mitjana en sec o amb fang argilós. El terra era la pròpia roca. L'estiu de 2006 va fer una altra campanya d'excavacions fetes per l'empresa Arqueociència amb encàrrec del Consorci Ruta Minera i dirigides per Ainoa Pancorbo. Es va fer una neteja general de tot el perímetre i del masos excavats pel Dr. Riu, es va identificar el carrer central i un total de 27 habitatges, donant com a materials fragments de ceràmica del segle XV. Al peu dels cingles hi ha diverses coves on es devia guardar el bestiar, a més de les cledes, que podien encabir fins a 5000 ovelles i cabres; a més cultivaven els camps dels entorns, a més van avançar cap a la zona del monestir de Sant Sebastià de Sull pels volts de 1025. El 1068, el compte Ramon Guifré, els jutjà per aquesta invasió i hagueren d'aprofitar millor les terres properes.</p> | 42.2111400,1.7492000 | 396754 | 4673977 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59965-foto-08190-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59965-foto-08190-41-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'arriba per la pista forestal que des del Coll de la Trapa, en el camí de Saldes a Gósol, condueix a la Pleta de la Vila. Fitxa de la CC.AA de Sánchez, Tenas i Vila, any 1991. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 59966 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. SERRA VILARÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIII-XVIII | <p>A l'ACA es conserva el fons dels Barons de Pinós, classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). En tractar-se de part de l'arxiu dels Barons de Pinós i Mataplana, propietaris de Saldes des del segle XIII al XVI, quan va passar a mans dels Ducs d'Alba, de manera que hi ha documentació vària referent a Saldes en aquest arxiu. Es conserva també el registre matriu del document de la carta de població de Feners, document original desaparegut del 1289, al fons notarial de Bagà, Manual III, foli 48.</p> | 08190-42 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladats al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladada a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 59967 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-1 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XIX | <p>La documentació procedent de Saldes que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona va ser aportada fa uns anys per la parròquia, per motius de conservació. Es tracta de documentació des del segle XV fins al XIX. Únicament hi ha un pergamí de 1613, una concòrdia entre l'abat de Sant Llorenç prop Bagà i els cònsols de Saldes, Jaume Tomàs i esteve Prats. Llibres de baptismes (1602-1660, 1852-1893) Casaments (1602-1659, 1812-1852) Confirmacions (1625, 1886-1900) Obits (1611-1659, 1764-1824, 1788-1812, 1825-1843) Llibre de l'Espà (2 volums), batejos 1648-1676, comptes. Expedients matrimonials (1940-1965) Compliment pasqual (1807-1897) Administració parroquial (aniversaris i celebracions; visita pastoral i documents episcopals segle XVIII-XIX; comptes i factures 1742; llevadors de rendes, censals i primícies 1628-1835; fundacions i beneficis segle XVIII; correspondència 1841; confraries i associacions). Vària (sermons; papers de la comunitat de preveres de Bagà) Llibres notarials: Manuals de notaria (1488-1512, 1633-1800) Capítols matrimonials (segle XV, 1660-1670, 1695-1714) Testaments (segle XVI-XVII, 1701-1829, 1801-1959) Documentació civil segle XVI-XIX.</p> | 08190-43 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona. Entre ells destaca un manual de notari del segle XIV que ha permès reconstruir dades històriques del municipi en aquest segle (Riu 1971, Tous 1985).</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 59968 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-saldes | <p>ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | XVIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Saldes es conserva a la rectoria de Gósol, ja que l'actual capellà viu allà. Es tracta d'una part dels arxius de la parròquia de Sant Martí de Saldes i de la de Maçaners i l'Espà, ja que la documentació més antiga va ser dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona. SALDES: 'Libro de Bautizos', 1959-2007. 'Bautizos, confirmaciones, matrimonios, defunciones', 1930-2008. 'Desposorios', 1852-1929. 'Libro de matrimonios'. 1956-2007. 'Defunciones'. 1862-1930. S'inicia a la pàgina 126 on hi ha una nota: 'els 125 folis que manquen i que contenen les defuncions des de 1852 a 1862, i que formaven el llibre anterior, han desaparegut a mans dels comunistes locals. Signa J.M. Muntanyà prevere'. 'Bautizos', 1817-1852. Portades de pergamí. Té un índex a part en plec de paper cosit. 'Bautizos', 1893-1930. MAÇANERS (El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes): 'Confirmaciones', 1952-1966. Defunciones, 1943-2004 (hi ha una nota de Luis Sampons regent: 'por haber sido quemados los libros parroquiales durante el dominio rojo, con la debida autorización abro el presente libro. 2 de enero de 1943'). 'Matrimonios', 1939-2007 (amb la mateixa nota i data). 'Bautismos', 1940-2005 (amb la mateixa nota i data). 'Reconstrucción de partidas de bautismo anteriores a 1918'. Nota: 'por haber sido quemados los libros en julio de 1936'. Es va fer amb la firma dels compareixents. L'ESPÀ 'Òbits', 1852-1930. 'Matrimonios', 1852-1930. 'Bautizos', 1852-1930. Consueta de Faners i l'Espà (quadern nº 10). 1926-1936). Cuentas del novenario de almas. Aspar (l'Espà). (quadern nº 9). 1919-1936. 'Libro de defunciones. Aspà'. 1968-1998. 'Bautizos (1944-2003), confirmaciones (1931-1944), matrimonios (1931-1976), defunciones (1931-1966)'. L'Espà. Hi ha una nota de J.M. Muntanyà, prevere encarregat de l'Espà que diu: 'los 28 folis arrencats durant la revolució comunista, igual que els folis 11 al 19 del llibre de confirmacions, i del 39 endavant del de defuncions. Signat el 12 de maig de 1939'). 'Quadern de paga del culte i clero de la parròquia de l'Aspá i de les seves filials, Bolner i Moripol. 1934-1936'. És una sèrie de llistats per anys amb les cases i propietaris que pagaven a les parròquies. DOCUMENTACIÓ VÀRIA: Carpeta de documentació parroquial vària, amb certificats, cartes de Mn. Cayetano Pedrals, escriptures de compres i vendes, capítols matrimonials (1895, Ramon Pons Ferrer i Carmen Busom Vilaseca). Carpeta amb inventaris, escriptures, de finals XIX i principis del XX. Carpeta amb decrets de visites de les parròquies. XIX-XX. Carpeta amb fundacions. XIX-XX. Carpeta de Gresolet, amb documentació vària de l'època del mossèn J.M. Muntanyà, amb la data 1939 a la tapa. Conté: Plec d'obligacions i drets dels ermitans de Gresolet, 1914-1929, i inventari del santuari de 1913, 1918 i 1929. Plec de 'Ordenanzas de la comunidad de los Montes de Gresolet', 1951, (fotocopies d'una publicació). Estudi del Dr. Grandia sobre l'orígen del nom de Grasolet, 1904 (manuscrit). Plec titulat 'Nuestra Señora de Gresolet' fet per Ramon Moretó Planuch rector, en el que hi ha: Llibre dels Miracles (es descriuen 21 miracles ocorreguts entre 1910 i 1916) (manuscrit). Inventari de Felip Pons, prevere beneficiat de Gresolet. Censals de particulars al santuari. Inventari de 1866. Contracte i queixa amb l'ermità. Credencial d'aplegador. Plec, Fundació del Rvnd. Esteve Bosoms, 1891. Amb una nota de J.M. Muntanyà signada el 1939 que diu que ha reunit les dades després de la devastació de l'arxiu el 1936. És un plec amb les notes de la fundació enganxades i algunes descripcions de documents antics. Plec de Goigs de Gresolet. Amb els Goigs de 1794 i de 1922. La partitura manuscrita per J.M. Muntanyà dels Goigs de Gresolet. Un original dels Goigs de la Marededéu del Castell fets per J.M. Muntanyá. Escriptures vàries relacionades amb els bosc de Gresolet i documentació vària dels plets.</p> | 08190-44 | Rectoria de Gósol. 08697 GÓSOL | <p>L'església de Sant Martí de Saldes era depenent des de la seva construcció del bisbat d'Urgell dins el comtat de Cerdanya, essent parroquial parroquial del seu terme. Va ser consagrada pel bisbe d'Urgell el 857 (ORDEIG, 1993). La documentació parroquial es va iniciar al segle XV.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | (Continuació descripció) Es conserven anotacions fetes pel rector Anton Passola (1762-1785). Són notes diverses sobre temes varis: obres al castell, temes religiosos o de política de l'època. Es tracta d'una part de l'Arxiu Parroquial, la més moderna. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 59969 | Fons de l'Arxiu Municipal de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-saldes | <p>PEDRALS, X. (1987). L'arxiu municipal de Saldes. Actuació arxivística, inventariació i descripció del fons municipal. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | Bon estat de conservació tot i que no es fa manteniment | <p>L'Arxiu Municipal de Saldes ocupa una dependència dins l'edifici de l'Ajuntament. Es tracta d'un espai habilitat amb prestatgeries metàl·liques que contenen la documentació en capses de cartó. La documentació és moderna, de l'últim terç del segle XIX fins a l'actualitat. Es tracta d'un arxiu amb característiques molt similars a les d'altres municipis de la zona, remarcant la riquesa de la sèrie Foment Forestal, i dins la secció d'obres la sèrie que ateny a les derivades de l'activitat minera. Dins els fons municipals destaquen documents de Falange y Movimiento, organismes supramunicipals i jutjat de pau. La descripció del fons és la següent: Documentació administrativa general (ordenances 1941-1949), acte de plens municipals (1887-1988), alcaldia, secretaria, personal, serveis jurídics, correspondència). Hisenda (patrimoni, intervenció 1846-1992, tresoreria) Proveïments 1951-1977 Beneficència 1949-1991 Sanitat 1945-1992 Obres i urbanisme 1935-1993 Seguretat pública 1956-1987 Serveis militars 1879-1984 Població (censos 1897-1981, padró 1917-1991) Eleccions 1946-1991 Instrucció pública 1980-1993 Cultura 1946-1990 Serveis agropeqüàris (aprofitament forestal 1846-1998) Falange y movimiento 1938-1967 Organismes supramunicipals (Mancomunitat del cadí 1956-1968, Mancomunitat Intermunicipal Alt Berguedà 1958-1983, mancomunitat Intermunicipal del Berguedà 1967-1984, Consell Comarcal del Berguedà 1983-1994, ACM 1981-1993, FEMP 1984-1993, FMC 1982-1993) Jutjat de pau 1863-1969</p> | 08190-45 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>L'any 1996 l'arxiver Xavier Pedrals va fer la ordenació i classificació de la documentació dins el programa d'arxius de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 59970 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga-0 | <p>PEDRALS, X. (1987). L'arxiu municipal de Saldes. Actuació arxivística, inventariació i descripció del fons municipal. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació referent o procedent de Saldes, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a l'Arxiu Municipal de Saldes i a l'Arxiu Episcopal de Solsona. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari. De Saldes en total s'anomenen 48 cases. Conserva també dos llibres impresos: Ferran Torra, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Notes històriques sobre el poble de Saldes i el seu Santuari de Santa Maria de Grasolet. Novena en honor de la Mare de Déu de Grasolet, per un devot seu. Editorial Franciscana, Barcelona, any 1926. També es conserva una còpia del catàleg de la documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Saldes i que es va ordenar l'any 1987 per Xavier Pedrals.</p> | 08190-46 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 59971 | Fons de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-capitular-de-la-seu-durgell | <p>BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. MARQUÉS, B. (1998). L'Arxiu Capitular d'Urgell. Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, vol. 7. Generalitat de Catalunya. ORDEIG, R. (1993). Les dotalies de les esglésies de Catalunya. Vic, vol. I, pp. 20-22.</p> | IX | <p>Conserva el pergamí original de l'acta de consagració de Sant Martí de Saldes. Document en pergamí, de 222x286mm. La consagració es va fer l'any 857 pel bisbe Guisand I d'Urgell. En l' acta consta que va ser dotada amb llibres i ornaments religiosos per part del seu prevere Daniel, i amb terres i altres béns mobles per part dels habitants del lloc.</p> | 08190-47 | Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell | <p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conserva la documentació procedent de l'antic Bisbat d'Urgell i, per tant, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció. El 831 ja hi havia un nucli de població a Saldes format per cinc o sis famílies a l'entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle IX, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857 (ORDEIG, 1993). El 1593 es va crear el Bisbat de Solsona, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la parroquial de Saldes.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 59972 | Habitatges en cova Pleta de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-en-cova-pleta-de-la-vila | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5862. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1975). Estaciones medievales en el término municipal de Saldes. A Arqueologia, III, Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XIII | Cobertes de vegetació que impedeix la seva visibilitat i conservació. | <p>Al peu dels cingles hi ha diverses coves on es devia guardar el bestiar, a més de les cledes, que podien encabir fins a 5000 ovelles i cabres; a més cultivaven els camps dels entorns. Són coves naturals ubicades en la mateixa roca, de diferents dimensions interiors i ara no accessibles degut a la vegetació que les cobreix.</p> | 08190-48 | Saldes. Pleta de la Vila. | <p>La tradició oral deia que hi havia una vila al cim del Roc, afirmant-se a partir de les excavacions que s'han dut a terme. Es tracta d'un antic vilatge de pastors i camperols, molt documentat en el segle XIV, però segurament habitat molt abans. Formava part de la parròquia de Saldes. La població de la vall a l'Edat Mitjana s'aplegava en petits nuclis rurals, Feners, Palomera, Cardinasal, Gresolet, Molers o les LLenes, que els documents anomenen vilars o veïnats, situats en el marc de les parròquies de l'Espà, Saldes i Maçaners. Dels comtes de Cerdanya el vilatge passà a la família dels Pinós i Mataplana. El 1312 Saura de Pinós comfirmà els homes que habitaven al Roc de Palomera totes les concessions que havia fet el seu marit, Pere Galceràn de Pinós, de les cases al lloc (Rupe de Palomera) i dels honors del Port d'Ensija, on podrien pasturar els seus ramats lliurement. Ratifica que no hi podrà pasturar bestiar ni vendre herbes ni pastures a estranys. Tomas de Villacorba, procurador de Saura de Pinós, donava llicència a Pere Fumanya de Palomera per a edificar un molí a l'aigua que passa per Palomera al costat de la font de la Porcilga. El 1315 Pere Galceran de Pinós concedia en acapte a Ramon Arnau de Saldes un pati dintre del Roc de Palomera, termenejant amb les cases de Simon de Palomera i de Pere Graner, amb el camí públic i amb la 'Ripa dicti Rupis', per que fes casa i residència. Li concedia també la castlania de la Roca que havia de custodiar dia i nit, i obrir i tancar la porta. Durant tot el segle XIV es succeeixen les referències documentals sobre l'habitatge a Palomera. A mitjans del segle XIV hi ha algunes cases que resten abandonades, ja que els seus propietaris anaven a viure a altres llocs, com Berga o Saldes. El 1444, en una confirmació del homes del castell de Saldes, feta per Galceràn de Pinós i Fonollet, esmenta els homes habitants del Roc pertanyents a la baronia de Pinós. El 1490, en la capbrevació encarregada pel senyor de Pinós, indica que tan sols restaven habitades les tres cases d'en Joanet, Recaptós i Isern, tot i que encara es conreaven les terres dels antics masos. Al segle XVI el vilatge quedà abandonat, com acredita la documentació de l'Arxiu Parroquial de Saldes i les excavacions. L'any 1971 es comencen els estudis del vilatge i les primeres excavacions dirigides pel Dr. Manuel Riu del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. S'excavaren tres habitacions pertanyents a dues cases, situades als dos extrems del vilatge. La primera casa, d'uns 83m2, amb terra enllosat, un forn d'angle per coure pa, un desguàs al carrer per evacuar les aigües residuals. Els materials trobats estan formats per fragments de ceràmica grisa datable a l'entorn del segle XII, fragments de teula del XIII-XIV, tot i que les cobertes semblen fetes de lloses fines sobre embigat gruixut. La segona casa, més petita, degué estar habitada fins a finals del XV. Proporcionà un fragment de ceràmica vidriada verdosa i un fragment de morter de pedra gòtic. Era de planta allargada, trapezoïdal, amb parets de 60cm de gruix en pedra mitjana en sec o amb fang argilós. El terra era la pròpia roca. L'estiu de 2006 va fer una altra campanya d'excavacions fetes per l'empresa Arqueociència amb encàrrec del Consorci Ruta Minera i dirigides per Ainoa Pancorbo. Es va fer una neteja general de tot el perímetre i del masos excavats pel Dr. Riu, es va identificar el carrer central i un total de 27 habitatges, donant com a materials fragments de ceràmica del segle XV. Les coves sota el cingle no han sigut objecte d'excavació.</p> | 42.2097500,1.7496500 | 396789 | 4673822 | 08190 | Saldes | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 59973 | Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-macaners | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una església d'origen medieval, però refeta totalment al segle XVIII, sense que restin gaires elements dels seus orígens. L'estructura actual no té elements d'alt interès arquitectònic. Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant, amb campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana. La porta principal s'obre a la façana est, adovellada en pedra, de factura moderna i ubicada al centre, amb un ull de bou a la part superior. A l'interior el presbiteri és quadrat i la nau està coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha diverses capelles, dues a cada costat, separades de la nau principal mitjançant arcs de mig punt. No hi ha elements decoratius remarcables, ja que els objectes de culte i decoratius es van cremar per la Guerra Civil del 1936, exceptuant una pica baptismal en pedra i la d'aigua beneïda de l'entrada.</p> | 08190-49 | Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Es citen diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes (APS).</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV. | 85|94|96|98|99|83 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 59974 | Castell de Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sull | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes. | <p>Al costat de la masia Sull hi ha un turó que domina visualment l'entorn de la vall en el que hi ha restes de parets de pedra ben composades, fetes amb filades de blocs de pedra tipus llosa, ben tallats i disposats de forma lineal i ordenada, aixecant un màxim de 2m. Estan situades en dos o més nivells diferents en decreix cap a la part inferior del turó en direcció a migdia. Es poden distingir dues habitacions rectangulars sense cap altre element identificatiu. La ubicació d'aquest castell és entre el monestir del Sull i Maçaners.</p> | 08190-50 | Maçaners.Casa Sull. 08697 SALDES | <p>Disposem de poques dades sobre aquest castell, tot i que la poca documentació existent indica amb certesa que existia. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. Els senyors de Sull tenien possessions a Molers i a Maçaners. El Sull era feu dels Espunyola, que habitaren el castell durant el segle XIII. En morir Ramon d'Espunyola sense hereus, la seva mare i l'oncle iniciaren un plet pel domini del Sull. La sentència es pronuncià a favor de Ramon de Sant Sadurní, que tingué el domini del Sull fins la seva mort el 1338. El 1326 eximí Jaume Codina del Sull de pagar el terç dels béns per eixorquia en cas de morir sense descendència. Acceptava viure al Sull i tenir el mas afocat mentre visqués Ramon de Sant Sadurní i fos senyor del Sull. El 1338 Ramon de Sant Sadurní donà en acapte a Jaume Porta i Guillema del Sull una banada de terra a la coma de les Llenes, termenejant a ponent amb el mas Prat de Maçaners, amb les terres de Molers. El juny donava als habitants del Sull, la Coma de Llobera per a fer empriu i l'honor de Lavays per a treballar com ells volguessin. Sibil·la de Murcurols, hereva de Ramon de Sant Sadurní, el 1357 féu homenatge de boca i mans a Pere Galceran de Pinós pels feus de Sull i Murcurols amb tots els drets i pertinences. Un any després, enfranquia Pere Berenguer, fill de Pere Bover de Molers, aquest renuncià a qualsevol dret que pogués tenir sobre el mas Bover. El 1381 Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. El 1397 Arnau Sallent, hereu de Sibil·la de Murcurols, compareixia a Bagà davant Bernat Galceran de Pinós, senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, suplicant l'investís senyor del castell de Sull i la cavalleris de Murcurosl, ja que com a senyor d'aquests llocs rebia homenatge de dos homes de Murcurols i l'Espà, del castell de Sull, i del mas Prat de Molers. En aquell moment es fa un inventari dels béns existents en el castell, mostrant el mobiliari. Ramon de Sant Sadurní havia dotat la capella del castell del Sull, dedicada a Sant Sadurní, amb el mas Pedrera que estava deshabitat. Arnau Sallent establí Berenguer Porta al mas Pedrera per vint anys. Tardanament es faria el mas al costat, en algun moment en que viure al castell era difícil pel seu estat de conservació i, molt probablement, moltes pedres del castell s'utilitzarien en la construcció del mas.</p> | 42.2339100,1.7667500 | 398239 | 4676484 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.