Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59981 | Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-gresolet | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XX | <p>Balconada que queda penjada sobre els cingles de Maronta que ens permet veure la vall del Gresolet i els diferents elements naturals que la composen. Suposa un important mirador sobre la natura.</p> | 08190-57 | Saldes. Mirador del Gresolet. | 42.2473800,1.7227300 | 394629 | 4678033 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 60015 | Trobada d'acordionistes de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-dacordionistes-de-macaners | <p>GUITÓ, R. (2000). Les trobades d'acordionistes de Maçaners. A L'Erol núm. Pp. 26-27.</p> | XX | <p>L'any 1985 amb iniciativa de gent de Saldes i Maçaners, es va iniciar una trobada d'acordionistes amb la finalitat de reunir a un grup d'amics de la zona que es dedicaven a tocar l'acordió diatònic. Des de llavors la trobada s'ha realitzat cada any al juliol, esdevenint un important acte de difusió d'aquest instrument que cada any aplega més participants. Des de fa poc temps, l'escola d'acordionistes d'Arséguel contribueix a la promoció i a l'estudi d'aquest instrument que estava tan arrelat a les festes majors dels pobles de muntanya, ja que es tractava de l'únic instrument que feia música per ballar en aquestes trobades populars. Cal dir que fruit de les trobades cada any surten mous músics. El 1986 es va fer una sardana anomenada Maçaners per a la trobada d'acordionistes de l'any 1986, amb lletra i música de M. Isabel Orta i Ramona Guitó que va ser interpretada per Isabel Orta i Manel Pinós a l'acordió. Es va oferir a l'Ajuntament de Saldes la partitura original amb dibuixos de Jordina Prat.</p> | 08190-91 | Maçaners | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 1985 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 60017 | Riera Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-salada | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | <p>La riera d'Aigua Salada neix al vessant nord de Serra d'Ensija, sobre la Pleta de la Vila, en una clotada en mig del bosc a 1710 m d'altitud. A mesura que baixa va rebent aigües d'altres torrents fins a tornar al riu Saldes, el cabal del qual encarà creixerà més quan s'ajunti amb la riera de Gresolet. El nom de Saldes ve de la riera Salada. La causa de la salinitat de la riera l'hem de buscar en els materials geològics que es troben en la seva font. El torrent surt de la base d'un talús d'uns cinc metres d'alçada en forma de brollador de fort corrent. Les roques on neix són guixos del triàsic de colors grisos, marrons, vermells i blancs, barrejats amb el guixos hi ha sal mineral (halita). Quan l'aigua d'infiltració travessa aquestes capes de guixos dissol la sal i la porta a l'exterior. Es tracta d'un tipus d'aigua corrent únic a la comarca i molt rar a Catalunya, essent un aigua tèrbola per la quantitat de materials en suspensió que porta. Els organismes que habiten en aquest corrent són singulars, destacant els del tram superior on hi ha baixa diversitat d'espècies que s'incrementen a mesura que rep altres aportacions d'aigua al llarg del seu recorregut. La riera Salada desguasa al riu Saldes a prop del Molí del Ferrer. Abans el seu corrent s'ha utilitzat per moure els molins de la Palanca, de les Flors i de les LLenes.</p> | 08190-93 | Saldes | 42.2267000,1.7416200 | 396154 | 4675713 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60017-foto-08190-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60023 | Aplec de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni-de-feners | <p>Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 08190-99 | L'Espà. Feners | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60023-foto-08190-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 60024 | Aplec de la Marededéu del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | XX | <p>L'aplec a l'església de la Marededéu del castell de Saldes es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs.</p> | 08190-100 | Saldes. Església del castell de Saldes | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||||
| 60025 | Aplec de Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-de-molers | XX | <p>L'aplec de Sant Ponç de Molers es celebra el dia de Sant Ponç que és el 11 de maig. Es fa una missa i la cantada dels goigs amb assistència de nombrós públic de la zona, principalment de Maçaners.</p> | 08190-101 | Maçaners. Veïnat de Molers. | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||||
| 60032 | Llegenda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Llegenda de la donzella del castell de Saldes. Una pubilla de Saldes captivà al senyor per la seva bellesa i aquest la volgué fer seva, la feu tancar al castell fins que ella accedís. La donzella demanà ajuda a la Verge que la convertí en un colom blanc què aconseguí la llibertat. Des de llavors cada 25 de març, una coloma seguida dels seus colomins entra a l'església i deixa un dels seus fills per tal que faci companyia a la Verge. En record d'aquesta llegenda la geganta de Saldes representa la donzella del Castell, fent parella amb Benat Galceran de Pinós, senyor de Saldes.</p> | 08190-108 | Saldes. | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60036 | Bassa de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-bassotes | <p>Bassa natural que s'omple amb aigua de la canal de les Bassotes i de la font de les Bassotes. Es troba al Cadí, al coll de les Bassotes, al peu dels cingles de la bola. Potser l'element més important d'aquesta bassa és que és un abeurador natural de la fauna de la zona.</p> | 08190-112 | Saldes. Coll de les Bassotes | 42.2631600,1.6939300 | 392280 | 4679821 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||||
| 60037 | Llegenda de la construcció del monestir del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-construccio-del-monestir-del-sull | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | Tot i que es conserva la memòria de la llegenda, es coneix molt poc. | <p>La llegenda de la construcció del Sull diu que l'elecció de lloc fou a càrrec d'un nadó que es posà a parlar en acabat de néixer i indica que es lligués una corda a la panxa d'una mula i alà on es pari feu el monestir.</p> | 08190-113 | Saldes. Monestir de Sull. | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60044 | Llegenda de les bruixes del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-bruixes-del-pedraforca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | <p>Explica la llegenda que en època en que la zona estava dominada pels sarraïns els habitants de Saldes van sentir sorolls una nit, en sortir veieren que sobre la muntanya Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa poblada per éssers estranys que, aliant-se amb els sarraïns mataven a tir de sageta a un cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat. Els cristians varen demanar ajut a Déu, qui escoltant els seus precs, va enviar a la terra sant Miquel amb un estol d'àngels i, la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys, varen construir el castell fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca, d'aquí el nom. S'explica que l nit del 31 de desembre, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reunien al Pedraforca en record de l'existència d'aquell castell encantat. Des de llavors el Pedraforca és coneguda com la muntanya màgica i es relaciona amb moltes llegendes sobre l'existència de bruixes.</p> | 08190-120 | Saldes | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||||
| 60056 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-1 | XX | <p>La revetlla de Sant Joan és una celebració que a Saldes es relaciona amb el Pedraforca i amb les llegendes relacionades amb la bruixeria a la zona. Es celebra el dia 23 a la nit. La festa es va iniciar fa 10 anys, a càrrec de la bruixa Aramís Fuster. Va fer un ritual al peu del Pedraforca, al camp de futbol de Saldes, un ritual de bona sort en el que invocava a la muntanya i va fer la dansa del foc al voltant de la foguera. Els anys següents es feia el ritual amb bruixots diferents, fins el 2004 en que el jovent del poble es va fer càrrec de la celebració. Des de llavors s'organitza una gran foguera i es fa un ritual en el que es reparteixen flors i paper de tres colors a la gent segons la sort que vulguin invocar: groc, verd i vermell, per diners, salut i amor. Cada persona escriu en el paper del color el desig que vulgui i el crema a la foguera, després la flor la tira en un recipient en el que es fa una pócima. A més es fan altres actes: una obra de teatre que explica alguna de les llegendes de bruixes a l'entorn del Pedraforca, un mercat artesà de bruixes i Pedraforques.</p> | 08190-132 | Saldes | 42.2269000,1.7361400 | 395702 | 4675742 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 59941 | Sant Sebastià de Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-sull | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3589. Generalitat de Catalunya. 1990. Inventari Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5863. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1985). El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes, i la seva rotonda. 'Urgellia', núm. 6. Seu d'Urgell. RIU, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. RIU, M. (1977). El monasterio de Sant Sebastià de Sull. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', V. Madrid. Pàg. 367-374. RIU, M. (1975). Sant Sebastià de Sull. 'Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular' de Jordi Vigue. Artestudi edicions, Col·lecció Art Romànic, 3. Barcelona. Pàgs. 262-282. RIU, M. (1982). Sant Sebastià de Sull. Saldes. 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgs. 404-407. RIU, M. (1983). Les excavacions de Saldes. '1er congrés internacional d'Història de Puigcerdà. Juliol 1977. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàgs. 80-92.</p> | IX | En ruïnes. | <p>Aquest conjunt està format per les restes d'una antiga església, del cementiri i de les dependències del monestir. Únicament resten les arrencades dels murs dels edificis, ja que es troba en ruïnes. L'església, de planta circular, amb absis a llevant, estaria fonamentada sobre blocs de pedra, amb parets de 1,40m de gruix i un banc adossat a l'interior. La rotonda fa 6,40m de diàmetre intern i 9,20m de diàmetre exterior. Al centre de l'absis, de planta semicircular, hi ha una finestra d'una esqueixada. Sota el paviment de lloses primitiu, i al peu de l'altar, es va trobar a 55cm de profunditat una cista infantil trapezial amb l'esquelet intacte. També es van trobar altres enterraments al subsòl de la rotonda, un d'ells centrat entre mig de sepultures infantils, que podria ser el del prevere Daniel, fundador. Al voltant de la rotonda es localitzaren les dependències de l'antic monestir. A la banda de migdia, amb murs del segle X, un pati a cel obert, empedrat en part i que probablement tindria una galeria de fusta o claustre adossat. El mur oriental d'aquest pati recolza en l'absis de la rotonda i mostra una doble finestreta amb llinda monolítica i una filada d'opus spicatum. A la part oriental del jaciment, aïllada per grossos murs, s'estengué el cementiri primitiu del Sull, on es van localitzar sepultures dels segles X al XII, en diversos estrats. Algunes son de fossa, simples o dobles, amb coberta de grans lloses horitzontals; altres són cistes amb parets de pedres de riera sobreposades formant tres o més filades irregulars; en el nivell més modern, les cistes són de parets de lloses verticals fines i coberts també de lloses fines; en la fase corresponent al segle XIII, algunes sepultures en cista tenen una peça de pedra tosca amb una cavitat en arc de ferradura destinada a dipositar el cap del difunt. S'excavaren un total de 115 sepultures destacant la presència de dos objectes: una clau a la ma dreta d'un difunt, i una olleta grisa entre les cames d'un altre difunt. Tots els morts estaven posats en decúbit supí orientats d'O a E. Aquest cementiri va ser utilitzat pels habitants de les masies dels entorns fins al segle XII, quan probablement s'enterraven a Gresolet, Saldes o Maçaners. A la banda de tramuntana del temple s'estenia el monestir, a una profunditat de 2,20m del nivell actual del sòl, format per una gran nau rectangular amb murs de 80cm de gruix, bastida a mitjan segle X i destruïda amb violència poc abans de mitjans del segle XI. La nau té un paviment de terra argilosa barrejada amb calç i trepitjat, murs de filades irregulars amb alguns vestigis d'opus spicatum, arrebossats interiorment amb una capa de calç fina i lliscada, sòcol decorat amb mangra vermell. Probablement aquest espai s'utilitzés com a escola del monestir, ja que hi ha restes de grafits a les parets. Al cantó de ponent d'aquesta sala hi hagué un passadís de migjorn a tramuntana, i a l'altre costat d'aquest hi havia una petita torre de pedra de planta quadrada que devia protegir l'entrada principal al recinte. Sembla que a finals del segle XV s'esfondraria la cúpula hemisfèrica que cobriria la rotonda i es bastí una nau trapezial aprofitant els paraments i convertint l'absis en sagristia tancada amb una porta. En aquesta època l'església encara mantenia el culte, però els habitatges estaven abandonats.</p> | 08190-17 | Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull. | <p>A finals del segle IX el prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. Probablement també van construir el monestir amb dues comunitats, una masculina i una femenina. Amb la mort de Daniel passà a ser abat Dacó que tenia 6 monjos i altres servents, rebent el 939 la jurisdicció del territori i boscos dels voltants de part del comte d'Urgell Sunifred II. Aquest domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya. El lloc es anomenat el 965, en una carta per la qual Gisclamot, Ponç i la dona Bergona, marmessors del difunt Arguiric, donen a la casa de Sant Sebastià del Monestir, situada a la vall de Brocà, una peça de terra a la Cerdanya, a Valltarga. L'any 983, en la consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el comte Oliba Cabreta i la seva família cediren a Bagà el monestir de Sant Sebastià, amb totes les seves pertinences. El 1056 la família dels vicaris comtals acredita tenir-hi drets. El 1068 els homes dels pobles veïns de Maçaners i el Roc de Palomera eren citats per comte Ramon Guifré perquè la comunitat de Bagà els acusà d'haver-se apropiat i roturat les terres del Sull, essent condemnats a abandonar el lloc. El segle XII es consolida el senyoriu feudal de la casa del Sull, que era al serrat de la banda dreta del riu, en front del monestir. El 1276 Galceràn de Pinós, senyor d'aquelles terres i successor dels comtes de Cerdanya, féu donació de la masia de cal Ferrer als monjos de Bagà ampliant el patrimoni del monestir per la vall del Gresolet. L'església es va convertir en tinència de la parròquia de Maçaners i continuà oberta al culte i finals del segle XV es van fer obres. L'usdefruit de les terres es mantingué mitjançant l'establiment dels pobles de Saldes i Maçaners pagant delmes a l'abat de Bagà, fins a la desamortització del segle XIX. El rector de Sant Martí de Saldes rebia també una part del delme compartir amb el monestir de Bagà. Després de la desamortització i desaparició del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, es bastí una casa sobre les runes de l'església del Sull, habitada del 1846 al 1910 aproximadament. Les terres es cultivaren fins els anys 1930 en que restà tot abandonat. El 1970 les parets del conjunt s'havien ensorrat i formaven un monticle de pedres recobert per terra i herba. Es realitzaren vuit campanyes d'excavació arqueològiques al conjunt, entre 1971 i 1977, dirigides pel Dr. Manuel Riu i realitzades per l'equip del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. En elles es van posar al descobert les restes d'un temple-rotonda, el cementiri, un pati i construccions d'habitació, com un aula rectangular i una torre, restes de petits forns de planta circular. Tot el conjunt quedava sepultat sobre les restes d'una masia que es va bastir a sobre a mitjans del segle XIX i abandonada els anys 1930. Entre els materials trobats a les excavacions hi ha ceràmica no vidriada de pasta vermella dels segles IX-X; grisa fina amb engalba vermella, principalment gerretes amb boca petita; ceràmica gris-negra grollera i mal cuita amb decoració de línies incises ondulades; ceràmica de pasta grisa clara amb engalba negra i decoració de línies incises, principalment olletes; ceràmiques tardo-medievals dels segles XIV-XV, de pasta ocre i vidriades; ceràmiques d'entre 1846 i 1910. També alguns materials metàl·lics: clau i pany, claus, anelles, un ganivet. Hi ha absència de monedes medievals i únicament dues del segle XIX (1823 i 1870). En canvi hi van aparèixer importants quantitats d'escòria de ferro, fet que demostra la presència d'activitat metal·lúrgica a l'edat mitjana (CASAS, J. , 2006).</p> | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59941-foto-08190-17-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les runes de l'església i del monestir es troben al costat del riu Saldes. Per arribar cal agafar un desviament a la dreta a la carretera de Guardiola a Saldes, agafant la pista de Gresolet fins a les proximitats de cal Ferrer on cal deixar el cotxe i seguir caminant per l'antic camí ramader passant les restes del molí de Baix i seguir fins al monestir. L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV. El material de la intervenció arqueològica del Dr. Riu es troba dipositat al Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. | 92|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||
| 60048 | Jaciment fossilífer de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-gresolet | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi poden trobar fòssils d'organisme unicel·lulars del grup dels tipus Foraminífers, de l'eocè. Al camí de Gresolet, cap a cal Pistraus, s'hi troben esponges, braquiòpodes, eriçons de mar, del Cretaci superior. També a cal Pistraus, se'n poden trobar coralls, mol·luscs bivalves i rudistes agrupats en denses colònies. Així com Briozous, de l'eocè.</p> | 08190-124 | Gresolet | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2200800,1.7016200 | 392842 | 4675028 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60048-foto-08190-124-1.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 60049 | Jaciment fossilífer del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pedraforca | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi poden trobar fòssils d'sorganisme unicel·lulars del grup dels foraminífers i invertebrats com mol·luscs bivalves, gasteròpodes, cefalòpodes, braquiòpodes, crustacis, eriçons de mar i coralls , del Cretaci inferior.</p> | 08190-125 | Saldes. El Pedraforca. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2341600,1.7095500 | 393520 | 4676581 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60050 | Jaciment fossilífer de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-macaners | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils d'·esponges, moluscs bivalves, braquiòpodes, eriçons de mar, del Cretaci superior. També coralls, del Cretaci inferior, i briozous, de El'eocè.</p> | 08190-126 | Maçaners | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2338100,1.7617400 | 397826 | 4676479 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60051 | Jaciment fossilífer del pla de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pla-de-palomera | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de moluscs bivalves i gasteròpodes, del Cretaci inferior i algues caròfites., del Cretaci superior.</p> | 08190-127 | Saldes. Pla de Palomera. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2100300,1.7519100 | 396976 | 4673850 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60052 | Jaciment fossilífer de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-lespa | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de mol·luscs bivalves del grup dels 'rudistes' agrupats en denses colònies, braquiòpodes, del Cretaci superior.</p> | 08190-128 | l'Espà. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2209700,1.6870300 | 391639 | 4675145 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 60053 | Jaciment paleontològic Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-coll-de-jou | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 13.186. Genarlitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a Coll de Jou. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi. El jaciment es troba a una paret que hi ha a la banda sud de la bassa de coll de Jou.</p> | 08190-129 | Saldes. Coll de Jou | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2221600,1.7052400 | 393144 | 4675254 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60053-foto-08190-129-2.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||
| 60072 | Jaciment paleontològic del Pis Tercer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pis-tercer | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 15037. Generalitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a la paret on s'obre la bocamina del pis tercer de Carbones Pedraforca. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi.</p> | 08190-148 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08610 SALDES | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2236500,1.7214500 | 394484 | 4675400 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. També conegut com Costafreda. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 60070 | Camí ral de Guardiola a Gósol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-guardiola-a-gosol | <p>Inventari de camins rurals, camins i pistes forestals del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà (2006). Direcció de Xavier Campillo Besses.</p> | XIV-XX | Hi ha alguns trams que es conserven en bon estat i amb elements visibles. Altres trams s'han perdut degut a l'abandó. | <p>De l'antic camí Ral de Guardiola a Gósol, passant per Saldes, resten encara trams ben conservats. El camí, venint des de Sant Julià de Fréixens entrava al terme de Saldes pel costat de la capelleta de Sant Antoni que és al costat de l'actual carretera, seguia cap a cal Susenc i, passant pel costat nord de l'actual carretera, entrava al nucli de Maçaners. De Maçaners seguia cap a Saldes per la banda de l'obaga, seguint el tram d'aquesta carretera que encara es manté, fins al molí de la Palanca després de passar per cal Mestre, sobre l'actual bentzinera. Des del molí de la Palanca seguia cap al nucli de Saldes, i travessant el barri de la Cardina un ramal seguia pel nord cap a coll de Jou, i altre ramal pel sud cap a l'Espà i Gósol. Resten encara trams d'aquest camí de bast amb una amplada que arriba als dos metres i parts de murs de pedra seca. Entre Sant Julià de Fréixens i cal Susenc hi ha també vestigis de la primera carretera de circulació rodada que es va construir a la zona i que seguia les traces del camí Ral. Una variant d'aquest camí que encara és visible degut a la conservació del traç i de murs de pedra, és la que hi ha entre Maçaners i el molí de la Palanca passant per Molers. En aquest cas, un cop el camí sortia del nucli de Maçaners, seguia cap a Molers passant pel mas Sull (on hi ha vestigis de l'antic castell de Sull), seguint cap a Les Llenes, cal Faldilla i travessant la riera a la zona del molí de la Palanca per seguir cap al nucli de Saldes.</p> | 08190-146 | Saldes | <p>Actualment s'està fent una intervenció per recuperar el camí amb usos turístics. Aquest camí és el que va utilitzar Picasso per desplaçar-se fins a Gósol l'estiu de 1908, quan va fer una estada en aquest poble. Es tracta de l'antic camí de comunicació de la vall del Pedraforca amb la vall del Llobregat.</p> | 42.2280800,1.7899300 | 400143 | 4675809 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60070-foto-08190-146-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 60020 | Parc Natural Cadí-Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-pedraforca | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals. Decret 353/1983, de 15 de juliol, de declaració del Parc Natural Cadí-Moixeró. DOGC núm. 357. Modificat pel decret 298/1988, de 27 de juliol. DOGC núm. 1062.</p> | <p>Conjunt orogràfic format per tres unitats ben diferenciades: la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra de Moixeró i altres massissos més orientals, com la Tossa d'Alp i el Puigllançada, i per últim el massís del Pedraforca, directament adossat al vessant meridional del Cadí. La Serra del Cadí està bàsicament formada per sediments calcaris, en els quals el modelat càrstic del relleu ha tingut molta importància. El contrast climàtic entre els dos vessants de la Serra, les característiques del relleu i el fort gradient altitudinal, determinen una gran diversitat de paisatges mediterranis, euro-siberians i bòreo-alpins. És el millor representant dels espais dels Pre-pirineus orientals septentrionals, tant en diversitat com en singularitat. És el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Pre-pirineus catalans. El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge basal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunistic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08190-96 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.2458400,1.7469600 | 396626 | 4677832 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 41.342 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 59975 | Pica baptismal de Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-sadurni-de-macaners | XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica, amb el perímetre exterior de la boca circular però lleugerament aplanat als costats. No té cap marca o inscripció i es suporta sobre una base de pedra quadrangular de petites dimensions que la sobrealça del terra. La boca és circular amb el llavi pla.</p> | 08190-51 | Maçaners. Església de Sant Sadurní de Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XII o XIII. El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, així com diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació.</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59975-foto-08190-51-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 59983 | Pica baptismal de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida i pel fet de trobar-se encastada a la paret lateral de la nau de l'església formant una fornícula. La boca és circular amb el llavi pla. Està tancada amb dues portes de reixa metàl·liques i disposa d'una tapa de fusta encaixada. La part exterior de la pica està policromada com la resta dels murs interiors de l'església.</p> | 08190-59 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XIII. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195). Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59983-foto-08190-59-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 59942 | Pica de Sant Sebastià del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-sebastia-del-sull | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. RIU, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290. RIU, M. (1985). El monestir de Sant Sebastià de Sull, al municipi de Saldes, i la seva rotonda. 'Urgellia', núm. 6. Seu d'Urgell. RIU, M. (1977). El monasterio de Sant Sebastià de Sull. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', V. Madrid. Pàg. 367-374. RIU, M. (1975). Sant Sebastià de Sull. 'Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular' de Jordi Vigue. Artestudi edicions, Col·lecció Art Romànic, 3. Barcelona. Pàgs. 262-282. RIU, M. (1982). Sant Sebastià de Sull. Saldes. 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgs. 404-407. RIU, M. (1983). Les excavacions de Saldes. '1er congrés internacional d'Història de Puigcerdà. Juliol 1977. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàgs. 80-92.</p> | IX | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla. Es troba ubicada al centre de la nau de l'església de planta circular del monestir de Sant Sebastià de Sull. Probablement es tracti d'una pica baptismal, tot i que les dimensions són petites.</p> | 08190-18 | Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull. | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció del conjunt de Sull, a finals del segle IX , motivat pel prevere Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes, que es retirà i s'establí a l'aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet, amb una dona anomenada Honesta i uns servents. Van posar en cultiu un espai de 6ha pel sistema d'aprisió i hi bastiren una església dedicada a Sant Sebastià i Santa Maria. El domini estava situat sota la protecció dels comtes de Cerdanya.</p> | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59942-foto-08190-18-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les runes de l'església i del monestir es troben al costat del riu Saldes. Per arribar cal agafar un desviament a la dreta a la carretera de Guardiola a Saldes, agafant la pista de Gresolet fins a les proximitats de cal Ferrer on cal deixar el cotxe i seguir caminant per l'antic camí ramader passant les restes del molí de Baix i seguir fins al monestir. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 60073 | Himne dels minaires de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-minaires-de-saldes | XX | <p>Himne dedicat als miners de Saldes, amb lletra de Neus Ballarà Viñas i amb una música tradicional alemanya. La lletra diu: 'Minaires som, minaires som. Pedraforca al cor ens té a cada u. L'imponent gegant guardià, somniant, veu bruixes que mai no ha vist ningú. Minaires som, minaires som. Per la festa gran que cada any celebrem, lluieix Saldes el bo i millor com a Patrona, Santa Bàrbara invoquem.'</p> | 08190-149 | Saldes | <p>Aquest himne va ser estrenat el dia 1 de desembre de 1997, com a himne de Carbones Pedraforca S.A., a la sala de sessions de l'Ajuntament de Saldes, cantat per la soprano Araceli Esquerra i Freixa, i la pianista Montserrat Gavarrós i Pey.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Lletra de Neus Ballarà, música tradicional alemanya | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||
| 60003 | Capelleta del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-sant-crist-0 | XIX | <p>Petita capella d'una sola nau, d'escassa alçada, coberta amb teulada a doble vessant rematada al vértex de la façana per un campanar d'espadanya d'una sola obertura que no conserva la campana. La façana principal té una única porta d'arc rebaixat de maó posat a plec de llibre i un ull de bou a sobre que permet l'entrada de llum a la nau.</p> | 08190-79 | L'Espà. Cementiri. | <p>Aquesta capella és de cementiri, s'utilitza per les cerimònies en aquest indret. Desconeixem el moment de construcció, però per les característiques i la datació de les tombes, és de finals del segle XIX, quan el cementiri del costat de l'església de Sant Andreu de L'Espà va deixar d'utilitzar-se en estar al costat dels habitatges i es va traslladar a l'exterior.</p> | 42.2173400,1.6981900 | 392554 | 4674728 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60003-foto-08190-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 60040 | Cal Tresegona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tresegona | XVII-XVIII | <p>Cal Tresagona és una masia formada per un conjunt d'edificacions, el mas, les pallisses i corts dels animals. Estan disposades formant un rectangle obert per un costat, de manera que queda al centre l'era oberta i els mateixos edificis fan la funció de baluard. El mas és de planta, pis i golfes sota teulada, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Les pallisses segueixen estructura similar, tot i que únicament tenen un pis superior amb la façana principal oberta totalment, tot i que en principis estaria tancada amb taulons de fusta disposats verticalment, seguint les característiques de les pallisses de la zona. Portes i finestres són petites, amb llinda de fusta. No presenta elements decoratius característics.</p> | 08190-116 | Maçaners. Cal Tresegona. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>Aquesta casa respon a les característiques dels masos de la zona de muntanya de Saldes construïts al segle XVIII, en l'època d'auge econòmic a la zona amb increment important de població. A mitjans del segle XX la major part dels masos van restar abandonats fins els anys 1990 en que es van tornar a rehabilitar i ocupar com a segona residència amb l'increment del turisme.</p> | 42.2234900,1.7464500 | 396547 | 4675351 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'anomena també Cal Massana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 60028 | Cal Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quel | XVII-XVIII | Tot i que es conserva l'estructura general, l'interior es troba en estat d'abandó degut al desús de fa anys. | <p>Petita masia que es troba a la zona de Feners, a l'altra banda de l'Aigua de Valls. Es tracta d'un mas format per la casa i dos coberts tipus pallissa adossats per la banda de llevant. La casa és de planta baixa i un pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa i ha corts pel bestiar i l'habitatge és al primer pis, l'accés es fa des de l'exterior a través d'una escala que dóna a una eixida amb barana de fusta i que queda a sota la teulada general. Portes i finestres són amb llinda de fusta i el paviment interior de la casa també és de fusta. L'interior no s'ha tocat i manté elements d'època, com el foc a terra, aigüeres, cuina, així com la distribució de les habitacions. Per la banda de ponent hi ha una altra construcció adossada, de la qual part és la pallissa i part la casa, a més d'altra pallissa més adossada al final d'aquest grup i que segueix la tipologia de les de la zona, pis amb tancament de fustes verticals. L'estructura és de pedra de diferents mides posades desordenadament i amb parts cobertes amb estuc de calç i argila.</p> | 08190-104 | L'Espà. Feners. Cal Quel. 08697 SALDES | <p>Aquesta casa segueix la tipologia de les cases més humils de la zona. Probablement els seus orígens estiguin vinculats amb el conjunt de Feners, que formava part de la propietat dels Barons de Pinós al segle XIII, passant als Ducs d'Alba al segle XVII. Aquesta casa era propietat de la mateixa família a finals del XIX, família que també tenia dues cases del conjunt fortificat, cal Ponis i cal Plata, i les famílies van intercanviar la ocupació d'habitatge i propietat de les cases de manera que al germà que li tocava cal Plata va anar a viure a cal Quel i viceversa.</p> | 42.2098900,1.6960500 | 392365 | 4673903 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment la casa està deshabitada tot i que les terres encara s'aprofiten per pastures, així com les pallisses. La datació és aproximada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 59938 | Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lespa | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3591. Generalitat de Catalunya. 1990. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | L'estat de conservació és bastant dolent degut a la manca d'ús. | <p>Església de planta allargada coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb capçalera recta i accés per migdia a través d'una porta de doble arc de mig punt adovellat en degradació i rematats per una arquivolta senzilla de blocs de pedra estrets i allargats. Es troba en una elevació del terreny, de manera que per accedir cal pujar una graonada. Al costat de la façana de migdia i davant la porta principal hi ha l'antic fossar tancat amb un mur i porta de ferro, actualment no està en ús. També en aquesta façana, en l'angle sud-est, hi ha un campanar de torre cobert amb teulada a quatre vessants de teula àrab i rematat amb una creu de ferro. Té una única campana petita. L'obra és en pedra ben disposada, amb carreus ben tallats a les cantoneres i amb poc rastre d'arrebossat extern. L'interior presenta una nau coberta amb volta apuntada i dues capelles a cada lateral separades amb arcs de mig punt. Darrera l'altar hi ha la sagristia i a l'extrem oposat hi ha un cor amb barana de fusta a la que s'accedeix mitjançant escala lateral. Les capelles laterals alberguen, la nord-est el confessionari, la nord-oest un altar d'estil neoclàssic senzill amb la imatge de la Marededéu dels Dolors, la del sud-oest dedicada al Sant Crist. L'altar major conserva un retaule d'estil neoclassicista rural de factura moderna presidit per la imatge del Sant patró al centre, Santa Bàrbara i Sant Sebastià. Els murs interiors estan decorats amb pintures ornamentals amb representacions arquitectòniques i d'elements de culte. A l'entrada hi ha la pica de batejar feta en un bloc de pedra i disposada encasta en la paret amb dues portes de reixa metàl·liques. Al vessant nord de l'església hi ha una construcció adossada que s'utilitzava com a rectoria.</p> | 08190-14 | L'Espà. | <p>Aquesta església fou parroquial des de la seva construcció, dins l'antic comtat de Cerdanya i Bisbat d'Urgell, dins propietats dels Barons de Pinós a partir del segle XI. El lloc és esmentat ja l'any 961, quan els marmessors del difunt Ava donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà diferent alous, entre ells quatre masos a l'Espà, i que van ser confirmats l'any 983 en la consagració de l'església. L'any 1010 el bisbe Ermengol de la Seu d'Urgell dotava la canònica de Santa Maria d'Urgell amb les esglésies de Sant Martí i Sant Andreu de l'Espà. Entre 1068 i 1097 Galceran féu jurament de fidelitat al comte de Cerdanya pels castells de Pinós, Gósol, Saldes, Querforadat, Vallmanya i Espà, arran de la construcció del castell de l'Espà, l'església de Sant Antoni devia adquirir categoria de parroquial. El 1127 Guillabert i la seva muller i fills venien unes terres a l'apèndix de Sant Andreu. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1289 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195) quan Galceran de Pinós confirma els privilegis que els Comtes de cerdanya havien concedit als habitants de Feners i parròquia beati Andrea dex Espaa. Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822. El topònim utilitzat en els primers moments és Aspà, Lespaa o Espaa. El 1314 el capellà de Sant Andreu de l'Espà arrendava per dos anys l'església a Pere Companyó, sacerdot, que cobraria 50 sous per la feina i tindria una família que li ajudaria. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. En l'actualitat únicament es fa missa la data de la celebració del patró el 30 de novembre i per la Festa Major de L'Espà que es celebra el tercer diumenge setembre, per la Marededéu dels Dolors. La cronologia i la factura de l'edifici ens mostra un primer edifici d'època romànica-gòtica, molt modificat per diferents ampliacions posteriors. L'element visible més característic d'aquesta primera època és la porta d'entrada.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59938-foto-08190-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El 10 abril de 1944 va fer explosió la mina Clara de L'Espà, amb 34 víctimes mortals. | 92|93|94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||
| 60005 | Retaule de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-antoni-de-feners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIX | <p>Retaule d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró, Sant Antoni, al centre. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge del Sant. El pis superior forma una motllura arquitectònica, decorada amb policromia i daurats que es repeteix a la base. Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb maó i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia.</p> | 08190-81 | L'Espà. Feners. Església de Sant Antoni de Feners. 08697 SALDES | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església d'estil barroc. El retaule va ser construït més tard, seguint l'estil neoclàssic molt característic en les petites capelles de les zones rurals. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60005-foto-08190-81-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 59927 | Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-feners | <p>FONT, J.M. (1969). Cartas de población y franquícia de cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. Pàgs. 518-519. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 3602. Generalitat de Catalunya. 1990. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Petita església d'una nau amb presbiteri quadrat, coberta amb volta de canó interna i teulada a doble vessant de teula àrab externa. Respon a la tipologia de capelles barroques de zona de muntanya. La porta és al mur de ponent, d'arc rebaixat amb dovelles, amb òcul circular a la part superior, una finestra al costat de la porta i campanar d'espadanya d'una esqueixada que conserva la campana. L'interior conserva pintures murals al presbiteri i al sostre i conserva un retaule neoclàssic d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró.</p> | 08190-3 | L'Espà. Feners | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. No es conserva documentació històrica dels origen d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data l'any 1289, quan els Barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc (ACA). Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59927-foto-08190-3-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Senyalitzat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 60058 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-1 | XX | <p>Imatge de la Santa patrona dels miners que està realitzada metall, recordant la matèria primera de la maquinària que s'utilitza a la mina. Representa a la santa dreta, amb la palma a una mà i amb l'espasa a l'altra, al costat la torre.</p> | 08190-134 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08697 SALDES | <p>Aquesta imatge va ser realitzada per Juan Navarro per encàrrec de l'empresa Carbons Pedraforca. Va ser instal·lada sobre la boca-mina el 4 de desembre de 1994, al pis tercer.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 1994 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Juan Navarro | S'ha posat a la fitxa la ubicació original del monument, que durant el proper any s'instal·larà junt al monument als caiguts de la mineria a la plaça de l'església de Sant Martí al nucli urbà de Saldes. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||
| 60029 | Porxo de cal Ponis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-cal-ponis | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura general, l'interior es troba en estat d'abandó degut al desús de fa anys. | <p>Pallissa i corts ubicades al costat del conjunt fortificat de Feners. El conjunt està format per dos edificis que estan disposats en angle recte, amb una era a la part central que esta tancada per aquest edificis i per un muret al voltant. El de la banda de tramuntana, de planta i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, a l'era. L'edifici té els murs exteriors massissos de pedra, mentre que la façana principal està formada per dos pilars de maó i pedra. L'estructura interna que suporta el pis i la teulada és també a base de pilars. La façana del pis té parts tancades amb envans que no arriben al sostre, per tal de facilitar la introducció de les bales de palla. L'altre edifici és de planta i pis, cobert amb teulada a un vessant i amb la façana que dóna a l'era oberta i tancada amb taulons de fusta al pis, seguint la tipologia de les pallisses de la zona. L'era és enrajolada i la porta d'accés al conjunt és allindada amb teulades de teula àrab a doble vessant.</p> | 08190-105 | L'Espà. Feners. 08697 SALDES | <p>Aquesta pallissa es construiria en l'època d'apogeu de l'agricultura, el segle XVIII, igual que altres pallisses a l'entorn, cada una relacionada amb una de les cases del conjunt de Feners.</p> | 42.2106600,1.6989300 | 392604 | 4673985 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60029-foto-08190-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 59931 | Pica baptismal de Sant Martí de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-de-saldes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya romànica. Vol. XII, El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. Riu, M. (1975). Excavaciones medievales en el término municipal de Saldes. 'Noticiario Arqueológico Hispánico', III. Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XII | <p>Pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida. La boca és circular amb el llavi pla i presenta un encaix que actualment servei per subjectar el peu de ferro del ciri pasqual.</p> | 08190-7 | Saldes. Església Sant Martí de Saldes. Plaça de Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Aquesta pica baptismal segurament prové del primer temple edificat al segle IX i bé del posterior d'època romànica. Es trobava a l'exterior de l'església, capgirat i convertit en la base d'una creu de terme. Actualment es conserva al presbiteri, ja que es va recuperar en fer les obres d'actuació a la plaça l'any 1958.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59931-foto-08190-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 60018 | Recull de cançons del Pirineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-cancons-del-pirineu | XIX-XX | <p>El acordeón diatónico y la música tradicional catalana en general y pirenaica en particular no podrían entenderse hoy sin el trabajo que ha desarrollado Artur Blasco en la segunda mitad del siglo XX. Este barcelonés nacido en 1933 ha recogido más de un millar de canciones en el Pirineo catalán después de casi cuarenta años entregados a la recuperación y la investigación del folklore popular. Galardonado en 2001 con la Creu de San Jordi a las Artes y Letras catalanas y elegido VIII Premio Nacional de Folklore en Segovia en 2000, Artur Blasco fue el creador de la Trobada de Acordeonistes del Pirineu junto a Gaspar Viladomat -un certamen que este año celebra su trigésima edición- y del Museo del Acordeón diatónico en Arseguel. Blasco ha dedicado su vida a la búsqueda y recopilación del cancionero popular de las comarcas del Pirineo catalán. Pueblo a pueblo, casa por casa, el veterano investigador ha logrado recomponer pieza a pieza, el puzzle del folklore pirenaico de los siglos XIX y XX. El ingente esfuerzo fue dado a conocer por primera vez con la edición de 'Rosa Vermella, Rosa Galant', el primero de sus cancioneros, centrado en la tradición oral. Pero ese volumen se ha completado con una de las obras más ambiciosas del folflore mundial: 'A peu pels camins del cançoner', que consta de siete volúmenes y del que hasta la fecha se han editado dos, el Volumen I 'Les valls d'Àneu. Pallars Sobirà' y el Volumen II: 'Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà. Recientemente, una revista cultural definía a Blasco como 'un dinamizador de la vida del Pirineo'. Su trabajo profesional, tanto en el ministerio como en el Departament de Agricultura, siempre estuvo ligado a las comarcas de montaña, a caballo entre las provincias de Lleida y Girona. Al margen de esa labor de investigación, Artur (con acento en la u) se ha encargado también de su divulgación a través de las distintas formaciones del folk catalán en las que ha tomado parte: Els Acordeonistes del Pirineu, la Pobletana o El Pont d'Arcalís, el grupo que formó con cuatro componentes de Primera Nota, y a través del cual ha dado a conocer su labor en estos últimos años. Los títulos de los albums editados por el Pont d'Arcalís no dejan lugar a dudas: 'Balls i cançons del Pirineu', 'Pirineus' y 'De luna vella. Tonades i cançons dels Pirineus' sugieren y evocan el trabajo de toda una vida. Blasco siempre cuenta que la primera vez que vio un acordeón diatópico fue en Escandinavia, hacia 1960, cuando estaba enrolado en un bacaladero islandés que recorría las costas de Groenlandia. Tardó cinco años en volver a ver el acordeón de botones, pero para su sorpresa, lo redescubrió en 1964 en las manos de Ricard Montaner 'El Fiter', uno de los últimos acordeonistas viejos del Pirineo catalán. Blasco ha sido el gran eslabón entre el viejo y el nuevo folklore pirenaico. Sin él, hubiera sido imposible seguir la cadena. Pero no sólo el Pirineo catalán debe estarle agradecido. Muchas tierras fronterizas (Pirineo aragonés, Sur de Francia...) le agradecerán en el futuro el adelanto del trabajo. Como él dice, 'en el Pirineo están los últimos herederos de la cultura tradicional'. Acerca de su obsesión por el diatónico, Blasco suele recalcar que, al fin y al cabo 'fue el primer instrumento con el que las parejas se agarraron para bailar'. Es la tercera edición del galardón, que fue creado en la edición de 2002, y que hasta la fecha había premiado al cineasta Montxo Armendáriz y a los músicos de la Ronda de Boltaña (2003). Artur Blaco forma part del grup de música tradicional pirinenca El Pont d'Arcalís.</p> | 08190-94 | Saldes | <p>Artur Blasco va recollir en el llibre A peu pels Camins del Cançoner, una sèrie de temes que van ser arranjats musicalment per Jordi Fàbregas i cantats i interpretats pel grup El Pont d'Arcalís que van fer l'àlbum Balls i Cançons del Pirineu l'any 1998 i que va guanyar els premis Enderrock al millor disc de música folck el 1998. El grup El Pont d'Arcalís va iniciar la seva tasca el 1991 amb la intenció de divulgar la música i la cançó de tradició oral dels Pirineus.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 59989 | Cal Baldari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldari | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | <p>Cal Baldari es troba al barri Sobirà de Saldes, molt a prop del castell. La casa segueix la tipologia dels altres masos de la zona, edifici de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny, amb planta baixa, pis i golfes sota teulada que és a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. L'estructura és de pedra de diferents mides disposa de forma poc ordenada, amb llindes de portes i finestres horitzontals de fusta. A l'interior, es conserven els paviments de fusta dels pisos que tenen molt poca alçada, molt característic d'aquestes cases de muntanya. Al costat de la casa, per la banda de llevant, hi ha adossada una pallissa coberta amb teulada a doble vessant, amb carener peral·lel al de la casa, de planta baixa i pis, i amb la característica de que la pallissa que es troba al pis queda tancada per la façana principal mitjançant taulons de fusta disposats verticals, també elements molt característic de la zona. Per la banda de tramuntana es va fer una pallissa de nova planta, de finals del segle XIX, que barreja maó i pedra en la seva estructura, però que manté la mateixa tipologia de planta baixa i pis, amb tancaments de fusta.</p> | 08190-65 | Saldes. Barri Sobirà. Cal Baldari. 08697 SALDES | <p>Cal Baldari deu ser probablement una de les cases antigues de Saldes, tot i que no disposem de documentació que permeti saber quina de les que surten citades a diferent documentació del segle XIII correspon a aquesta. Està al costat del mas Calderer, que a finals del segle XV era de pagesos benestants, tal i com es pot veure a l'inventari de 1498 fet a la mort de Joan Caldarer. Probablement cal Baldari seguís la mateixa estructura.</p> | 42.2323000,1.7380700 | 395870 | 4676340 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 60041 | Mina Pis Tercer (Pedraforca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-pis-tercer-pedraforca | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Aquesta és la boca principal de la mina que s'ha mantingut en explotació fins a l'octubre de 2007. El sistema d'explotació des de l'any 1985 ha estat de sub-nivells descendents, mentre que fins llavors era vertical. Aquest nou sistema va convertit l'explotació en passadissos horitzontals amb un pou d'accés inclinat, permetent la mecanització de l'explotació i la seguretat dels miners. Els treballadors són especialistes en maquinària sofisticada. El minador és la màquina que s'utilitza per gratar el carbó al finals dels túnels. Aquesta mina enllaça amb el nivell segon bis, on hi ha la sortida del carbó.</p> | 08190-117 | Saldes. Mina Carbons Pedraforca, pis Tercer. 08697 SALDES | <p>Carbones Pedraforca S.A. és el propietari de l'explotació que es trobaren terreny municipals. S'explota des del 1982, extreient carbó. Ha estat en funcionament fins l'octubre de 2007.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 60021 | Paratge d'Interès Natural Massís del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-dinteres-natural-massis-del-pedraforca | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>Superfície 1671 HA de les quals 1352 pertanyen al municipi de Saldes. La declaració comporta la implantació de un conjunt de normes de protecció, com la prohibició d'activitats cinegètiques, no es permet la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que degradin el paisatge, es prohibeix l'abocament de residus fora dels punts especialment habilitats i l'encesa de fogueres fóra dels indrets autoritzats. Per assolir els objectius de conservació i protecció de l'espai es va crear el Patronat del Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca què des de l'any 1995 disposa d'un Centre d'Informació i Interpretació a saldes.</p> | 08190-97 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol. Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge Natural d'Interès Nacional del massís de Pedraforca (Berguedà). DOGC núm. 223, de 14-5-82. Decret 114/1983, de 12 d'abril, de desplegament parcial de la Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge d'Interès Nacional del massís del Pedraforca. DOGC núm. 321, de 20-4-83.</p> | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60022 | Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija - Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>És un dels espais meridionals més notables dels Pre-pirineus orientals, suposant una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la seva diversitat. Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina. Destaquen els prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids i heteròpters.</p> | 08190-98 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol.</p> | 42.1855300,1.7482600 | 396635 | 4671134 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 3.530 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 59991 | Refugi Lluís Estasen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-lluis-estasen | XX | <p>El refugi Lluís Etasen és construït a la Jaça dels Prats, al Pedraforca. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat té un altre edifici adossat més petit amb teulada amb carener perpendicular a l'anterior. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-67 | Saldes. El Pedraforca. | <p>Deu el seu nom a la figura de LLuís Estasen (1890-1947), exponent duna generació que va impulsar l'excursionisme a Catalunya, amb l'alpinisme, l'escalada i l'esquí de muntanya. Va ser el descobridor de la paret nord el Pedraforca formant part de la història de les escalades. El 12 d juny de 1947 va ser beneïda la primera pedra i el 26 de juny de 1949 va ser inaugurat.</p> | 42.2452000,1.7162200 | 394089 | 4677799 | 1948 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59991-foto-08190-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 59974 | Castell de Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sull | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes. | <p>Al costat de la masia Sull hi ha un turó que domina visualment l'entorn de la vall en el que hi ha restes de parets de pedra ben composades, fetes amb filades de blocs de pedra tipus llosa, ben tallats i disposats de forma lineal i ordenada, aixecant un màxim de 2m. Estan situades en dos o més nivells diferents en decreix cap a la part inferior del turó en direcció a migdia. Es poden distingir dues habitacions rectangulars sense cap altre element identificatiu. La ubicació d'aquest castell és entre el monestir del Sull i Maçaners.</p> | 08190-50 | Maçaners.Casa Sull. 08697 SALDES | <p>Disposem de poques dades sobre aquest castell, tot i que la poca documentació existent indica amb certesa que existia. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. Els senyors de Sull tenien possessions a Molers i a Maçaners. El Sull era feu dels Espunyola, que habitaren el castell durant el segle XIII. En morir Ramon d'Espunyola sense hereus, la seva mare i l'oncle iniciaren un plet pel domini del Sull. La sentència es pronuncià a favor de Ramon de Sant Sadurní, que tingué el domini del Sull fins la seva mort el 1338. El 1326 eximí Jaume Codina del Sull de pagar el terç dels béns per eixorquia en cas de morir sense descendència. Acceptava viure al Sull i tenir el mas afocat mentre visqués Ramon de Sant Sadurní i fos senyor del Sull. El 1338 Ramon de Sant Sadurní donà en acapte a Jaume Porta i Guillema del Sull una banada de terra a la coma de les Llenes, termenejant a ponent amb el mas Prat de Maçaners, amb les terres de Molers. El juny donava als habitants del Sull, la Coma de Llobera per a fer empriu i l'honor de Lavays per a treballar com ells volguessin. Sibil·la de Murcurols, hereva de Ramon de Sant Sadurní, el 1357 féu homenatge de boca i mans a Pere Galceran de Pinós pels feus de Sull i Murcurols amb tots els drets i pertinences. Un any després, enfranquia Pere Berenguer, fill de Pere Bover de Molers, aquest renuncià a qualsevol dret que pogués tenir sobre el mas Bover. El 1381 Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. El 1397 Arnau Sallent, hereu de Sibil·la de Murcurols, compareixia a Bagà davant Bernat Galceran de Pinós, senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, suplicant l'investís senyor del castell de Sull i la cavalleris de Murcurosl, ja que com a senyor d'aquests llocs rebia homenatge de dos homes de Murcurols i l'Espà, del castell de Sull, i del mas Prat de Molers. En aquell moment es fa un inventari dels béns existents en el castell, mostrant el mobiliari. Ramon de Sant Sadurní havia dotat la capella del castell del Sull, dedicada a Sant Sadurní, amb el mas Pedrera que estava deshabitat. Arnau Sallent establí Berenguer Porta al mas Pedrera per vint anys. Tardanament es faria el mas al costat, en algun moment en que viure al castell era difícil pel seu estat de conservació i, molt probablement, moltes pedres del castell s'utilitzarien en la construcció del mas.</p> | 42.2339100,1.7667500 | 398239 | 4676484 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 59960 | Molí de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-farga-0 | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. AYMAMÍ, G. (2006). Notes d'alguns molins hidràulics de l'Alt Berguedà. A L'Erol núm. 88. Pàgs. 41- 43. CASAS, J. (2006). 'Les fargues del berguedà'. A L'Erol núm. 91, pàgs. 35-42. FERRAN TORRA, S.I., Gósol, Saldes i Tuixén. Al peu del Cadí. Editorial Montblanc-Martín. Any 1978. Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3612. Generalitat de Catalunya. 1990. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. A L'Erol, núm. 32. P. 41-45.</p> | XVIII | Es troba en estat de ruïna. | <p>Construcció de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant amb carener Paral·lel a la Façana orientada a migdia on s'obre una porta d'arc rebaixat de pedra. En un lateral hi ha els dos cacaus del molí fariner i a l'interior es conserva part de la maquinària: dos molins, un d'ells amb la tapa de la mola i la cabra, un molí escairador, una màquina de triar la farina, una sèrie de rodes i eixos de ferro que transmetien l'energia al molí des de una turbina hidràulica que també es conserva. Per la banda de llevant i de tramuntana l'edifici va ser ampliat per albergar una serradora, tot i que actualment es troba en ruïnes, conservant part dels murs, la turbina i canonades de ferro que baixaven l'aigua des de la bassa a un nivell superior, i que s'omplia amb aigua de la riera Aigua de Valls.</p> | 08190-36 | L'Espà. Feners. Molí de la Farga. 08697 SALDES | <p>Edifici construït a finals del XVII o inicis del XVIII, relacionat amb la farga. Es va mantenir actiu fins a finals de la Guerra Civil, quan es va muntar una serradora i es van fer reformes. Ben entrat el segle XX es va posar una turbina per generar electricitat. Resta abandonat des de fa uns vints anys, fet que ha provocat la seva ruïna.</p> | 42.2135700,1.6922500 | 392057 | 4674317 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59960-foto-08190-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59960-foto-08190-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||
| 59973 | Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-macaners | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una església d'origen medieval, però refeta totalment al segle XVIII, sense que restin gaires elements dels seus orígens. L'estructura actual no té elements d'alt interès arquitectònic. Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant, amb campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana. La porta principal s'obre a la façana est, adovellada en pedra, de factura moderna i ubicada al centre, amb un ull de bou a la part superior. A l'interior el presbiteri és quadrat i la nau està coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha diverses capelles, dues a cada costat, separades de la nau principal mitjançant arcs de mig punt. No hi ha elements decoratius remarcables, ja que els objectes de culte i decoratius es van cremar per la Guerra Civil del 1936, exceptuant una pica baptismal en pedra i la d'aigua beneïda de l'entrada.</p> | 08190-49 | Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Es citen diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes (APS).</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59973-foto-08190-49-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV. | 85|94|96|98|99|83 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||
| 59992 | Refugi Delgado Úbeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-delgado-ubeda | XX | <p>El refugi es troba al vessant sud est del cap Llitzet, a la serra d'Ensija. Per arribar cal agafar la pista de coll de la Trapa a la Font Freda i d'aquí cap a la Creu de Fumanya. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-68 | Saldes. Serra d'Ensija. | <p>El 13-9-1964 es posà el nom al refugi en la inauguració, en homenatge al que fou president de la FEM (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), Delgado Úbeda.</p> | 42.1871400,1.7485600 | 396662 | 4671312 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59992-foto-08190-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com refugi Serra d'Ensija. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||
| 59990 | Molí de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-feners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIV | Es troba en procés de ruïna. | <p>De l'antic molí de Feners tan sols restesn algunes parets de poca alçada a prop del torrent Aigua de Valls. Deixen veure un edifici de planta rectangular, de pedra, del que encara es conserva el cacau de volta de canó. No és visible la bassa ni el canal.</p> | 08190-66 | L'Espà. Feners. Molí de Feners. 08697 SALDES | <p>El 1326, Pere, fill de Ramon de la Franquesa, es casà amb Sibil·la, filla de Guillem sa Riera de Bagà, i heretava el mas Franquesa amb les terres, el molí, les cases, els drets i totes les pertinences que el mas tenia a Feners i al terme. Aquesta és la primera dada documental que tenim del molí que tindria relació amb el conjunt fortificat de Feners. La data més antiga d'aquest conjunt és el 1289, tot i que es va mantenir habitat fins pràcticament l'actualitat, de manera que el molí molt probablement també seguiria en funcionament. El mateix nom del lloc, Franchea de Faners, indica una situació excepcional de franquesa. Al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional.</p> | 42.2090800,1.6967400 | 392420 | 4673813 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera. | 98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||
| 60010 | Aplec de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gresolet | XIX-XX | <p>L'origen de l'aplec consistia en la trobada dels habitants de les cases que esperaven les vaques que baixaven dels prats d'estiu a les Costes per portar-se cadascú les seves a casa. Actualment l'aplec marià es celebra el Dilluns de Pentacosta i el 8 setembre, celebració de les Marededéus Trobades i coincidint amb la davallada dels ramats als prats que es fa anualment amb la baixada dels ramats dels camps de pastura d'estiu cap a l'entorn del santuari, compartint espai amb molts visitants que pugen al santuari. Es fa una celebració eucarística i la gent aprofita per fer un àpat a l'aire lliure.</p> | 08190-86 | Vall de Gresolet | <p>El 21 de maig de 1888 es va celebrar la festa de la benedicció de l'església que s'avia restaurat, amb assistència de gent dels pobles de l'entorn, Bagà, Gósol, Josa, l'Espà, Saldes, Maçaners, Gisclareny i Vallcebre. La premsa de l'època se'n va fer ampli ressò, tan per l'èxit d'assistència i el lluïment assolit, com per que no va tenir caire polític com generalment passava amb altres festes. Probablement l'origen de l'aplec el podem trobar en aquesta festa.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 59967 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-1 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV-XIX | <p>La documentació procedent de Saldes que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona va ser aportada fa uns anys per la parròquia, per motius de conservació. Es tracta de documentació des del segle XV fins al XIX. Únicament hi ha un pergamí de 1613, una concòrdia entre l'abat de Sant Llorenç prop Bagà i els cònsols de Saldes, Jaume Tomàs i esteve Prats. Llibres de baptismes (1602-1660, 1852-1893) Casaments (1602-1659, 1812-1852) Confirmacions (1625, 1886-1900) Obits (1611-1659, 1764-1824, 1788-1812, 1825-1843) Llibre de l'Espà (2 volums), batejos 1648-1676, comptes. Expedients matrimonials (1940-1965) Compliment pasqual (1807-1897) Administració parroquial (aniversaris i celebracions; visita pastoral i documents episcopals segle XVIII-XIX; comptes i factures 1742; llevadors de rendes, censals i primícies 1628-1835; fundacions i beneficis segle XVIII; correspondència 1841; confraries i associacions). Vària (sermons; papers de la comunitat de preveres de Bagà) Llibres notarials: Manuals de notaria (1488-1512, 1633-1800) Capítols matrimonials (segle XV, 1660-1670, 1695-1714) Testaments (segle XVI-XVII, 1701-1829, 1801-1959) Documentació civil segle XVI-XIX.</p> | 08190-43 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona. Entre ells destaca un manual de notari del segle XIV que ha permès reconstruir dades històriques del municipi en aquest segle (Riu 1971, Tous 1985).</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||
| 60066 | Til·ler de can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-joanet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Obaga. Tilia cordata, té una alçada de 18m, volt màxim de 2,64m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-142 | Saldes. Cal Joanet. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles simples cordiformes lleugerament asimètriques, serrades, de flors groguenques o blanquinoses i fruits en núcula. L'arbre s'anomena tell i les flors són la til·la. Creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals de Catalunya.</p> | 42.2234600,1.7576800 | 397474 | 4675334 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | ||||||||||||
| 60061 | Roure de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lespa | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Espà, a prop de cal Capdevila. Roure conegut també com roure de Capdevila, Quercus pubescens, té una alçada de 18,5m, volt màxim de 3,2m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de molt fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-137 | L'Espà. Cal Capdevila. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2190300,1.6924100 | 392080 | 4674923 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 | |||||||||||||
| 60062 | Roure de cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-lluc | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Obaga, als plans de cal Lluc, davant la casa. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3,05m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de molt fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-138 | Saldes. Cal Lluc. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2259500,1.7555200 | 397300 | 4675613 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60062-foto-08190-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.