Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76954 | Llums de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llums-de-lesglesia | XX | Cal una neteja i reparació. | <p>Làmpares que eren instal·lades a l'església de Sant Esteve Sesrovires. Les làmpares varen ser construïdes per Aleix Aymà conegut com el Ferrer Nou. Les lámpares varen ser retirades i actualment són guardades a les golfes de la rectoria (segons informacions facilitades pels veïns locals)</p> | 08208-13 | Plaça Dr. Tarrés, s/n | 41.4931400,1.8739000 | 406002 | 4594115 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aleix Aymà | 102 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76955 | Can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-riera | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana.</p> | XV | <p>La masia se situa a la carretera que porta a Sant Esteve des de Martorell, abans de travessar el Torrent de Llops. La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part del davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i té entrada per un portal modernista, construït amb obra de fàbrica de maó vist i pilars de pedra amb ornamentacions i coberta de peça de ceràmica vidriada . Al costat de la tanca, adossada, hi ha una petita casa del segle XVIII, que actualment no és habitada. La masia està documentada des del 1450 i ha estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, propietat d'un dels germans Bach, iniciadors dels vins Bach. La casa té la façana principal d'època moderna amb revestiment imitant carreus, on s'obren els balcons amb la barana de ferro. Perpendicular a la façana hi la galeria, porxada, de maçoneria</p> | 08208-14 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Ha sofert moltes transformacions, de la que en destaca la darrera, feta en estil modernista. La casa es va començar a construïr al segle XV i havia estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, on es van iniciar els Vins Bach.</p> | 41.4868400,1.8708600 | 405739 | 4593419 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La casa es denomina també Can Bac. Masia de mitjan segle XV, acuradament restaurada i transformada en un espai d'acollida de persones i grups per a activitats culturals. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76956 | La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa | <p>AA VV (1991) Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI | <p>Torre de defensa de planta quadrada. A la banda exterior els seus costats fan 4,50 m i 4,70 m. El gruix de la paret nord-est, a la planta baixa, és de 127 cm. Té dos nivells: l'inferior, cobert amb una volta, i el superior, on hi ha la porta d'entrada primitiva. És possible que, originàriament, hi hagués un segon pis al damunt. La planta que es troba situada a peu pla és coberta amb una volta gairebé de mig punt (i no amb una falsa cúpula com trobem sobretot en les torres de planta circular); hom hi veu encara restes de l'encanyissat. Al centre de la volta hi ha un forat que permetia d'entrar en aquest espai inferior des del pis principal. Cal tenir en compte que l'obertura que hi ha actualment al mur nord-est és moderna. El pis superior és situat a 2,95 m del nivell del sòl exterior. Els seus murs actualment tenen una alçària de 2,20 m. A la paret orientada al nord-oest s'obre la porta. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per nou dovelles que fan 30 cm d'alt i que tenen gruixos molt diversos. Aquesta obertura, que permetia l'accés a la torre, només fa 100 cm d'alt per 55 cm d'ample. Hom veu als seus muntants els forats destinats a col·locar-hi la barra de tancament. A l'exterior, al llindar de la porta, s'endevina també l'existència de dos forats, destinats a suportar una plataforma de fusta. Cal pensar que és molt probable que aquesta porta restés, originàriament, a una alçària força superior a l'actual, la qual com hem dit no arriba als 3 m. En cadascun dels altres tres murs d'aquest nivell superior hi ha una finestra o espitllera; solen tenir una llosa més gran i rogenca que fa de llinda i dues més a cada costat en una posició esbiaixada. Les parets d'aquest edifici són fetes amb pedres molt poc treballades, però més o menys arrenglerades, formant filades. La major part de les pedres són còdols, que poden fer, per exemple, 15 cm d'alt per 20 cm d'ample. Gairebé només als caires hi ha carreus rogencs més treballats, els quals, com hem dit, també podem trobar a les finestres i a la porta (Catalunya Romànica).</p> | 08208-15 | Pla de la Torrassa | <p>No s'han trobat notícies històriques que documentin l'existència d'aquesta torre que pertany a l'antic terme de la baronia de Castellví de Rosanes. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior.</p> | 41.4671800,1.9084100 | 408846 | 4591196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se situa al mig d'un camp, a la riba esquerra de l'Anoia, entre el camí que passa al costat d'un riu i un rec que portava aigua als molins de Martorell. Molt a prop del pont de l'autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i Piera. Per anar-hi cal seguir el Passeig de Catalunya de Martorell. Al final d'aquest passeig cal baixar i agafar el camí dels horts que corre arran e l'Anoia. Passat el pont de l'autopista, uns centenars de metres més enllà, es veu la torre al centre d'un camp, a mà dreta. Per la seva situació, al costat de l'Anoia, prop de dos guals de l'antic camí de Gelida, i pel fet d'existir, des d'aquesta petita fortificació, una relació visual fàcil amb els Castell de Castellví de Rosanes, havia de tenir la funció de torre de guaita. És evident que els qui l'edificaren, atesa la seva situació -un lloc ben planer-, renunciaren a fer-ne un indret fàcilment defensable, en benefici de la finalitat primordial de fer de lloc de guaita. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500001 | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||
| 76957 | Poblat del Pou de Merli o del Puig del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pou-de-merli-o-del-puig-del-revell | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X.</p> | IX | <p>Conjunt de restes de construccions, una d'elles de planta circular, que s'exten per sobre de la zona ocupada pels ermitatges de Pou del Merli. Podria tractar-se d'un nucli de poblament alt-medieval, potser un lloc de refugi de la gent de Martorell en uns moments d'inseguretat (les invasions germàniques o islàmiiques), però no devia perdurar gaire, si bé la zona de conreu, que continuaria activa fins gairebé els nostres dies, té unes dimensions apreciables . Les construccions del poblat degueren ser rudimentàries, a judicar per les restes d'una rotonda de 6,50 m. de diàmetre, de pedra seca, d'uns 50 a 60 cm. de gruix, i no gaire més altura, que tant podria correspondre a una cabana com a una cleda a cel obert. Altres parets rectangulars, encara menys consistents, no abonen l'existència d'un poblament prolongat i actiu, sinó, si de cas, un refugi en temps d'emergència. Malauradament, no s'ha pogut localitzar, ni al voltant de l'estructura circular ni a la resta del turó, cap fragment de ceràmica o altres tipus de material arqueològic que permeti datar les estructures localitzades. Cal la realització d'un estudi detallat.</p> | 08208-16 | Pou del Merli | <p>Situat en un terreny erm a l'oest de la Urbanització El Pou del Merli i a tocar amb el torrent de la Torrassa, just a la part alta del Puig del Revell. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra, en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m. aproximadament a mà dreta, hi ha un trencall que es dirigeix cap al cim del Puig del Revell on està situat el poblat. Hi ha una explicació llarga a la fitxa de patrimoni arqueològic.</p> | 41.4738500,1.8994300 | 408106 | 4591946 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76957-foto-08208-16-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76959 | Cal Fonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonso | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | Està enderrocada | <p>Antiga masia del segle XVIII, avui totalment en ruïnes. Era construïda amb reble i tenia dos pisos i soterrani. Conserva part dels cups. Actualment es conserven dempeus part dels murs de façana del conjunt, que permeten reconèixer diferents fases constructives que hauria tingut la casa.</p> | 08208-18 | Sobre el Polígon Industrial de Sesrovires. | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Cal Fonso descrit com una casa de labor o 'alqueria' i segons el document estava composada per un sol edifici. La casa de Cal Fonso està grafiada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. La casa està situada sobre un turonet, a la banda nord de la carretera de Capellades a Martorell. A la planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa amb el camí de Can Julià, el qual desembocava a la carretera de Capellades a Martorell.</p> | 41.4844600,1.8742900 | 406022 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76961 | Can Bargalló (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | <p>Can Bargalló, junt amb La Beguda Alta, Can Margarit i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Bargallo, és situat a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, prop el torrent al qual el veïnat dona nom. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antiga masia de Can Bargalló i el veïnat pròpiament dit, separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont que la travessa. El veïnat queda a la banda de tramuntana de la via i està estructurat per un carrer denominat carrer de Can Bargalló on hi són bastides un conjunt de cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis. Aquestes cases, per la banda del darrera, donen a un vial o carrerada, des d'on tenen accés directe a la part posterior de la casa o pati. Aquesta carrerada conserva la imatge característica dels vials rurals, conservant alguns grans portals d'accés per on hi hauria entrat el carro antigament.</p> | 08208-20 | Camí de Can Bargalló | <p>L'any 1851, segons el 'Nuevo Nomenclator', el veïnat o 'Caserio' de Can Bargalló era configurat per 7 edificis i corresponia a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Un expedient de retolació de carrers de l'any 1897, hi contempla 11 cases numerades i l'any 1960, el veïnat de Can Bargalló ja es composa de 12 cases o edificis i tenia 52 habitants. L'any 2009 la població de Can Bargalló era de 186 habitants.</p> | 41.4591100,1.8815400 | 406591 | 4590328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76962 | Can Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gros | XVII | <p>La masia de can Gros està situada al costat de l'inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia. Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d'una tendència neoromànica.</p> | 08208-21 | Polígon industrial Anoia. Carrer del Comerç. | <p>Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII reformada dins la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.4752200,1.8743700 | 406015 | 4592125 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76964 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-1 | XVIII-XIX | <p>Edificació de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants i una torre mirador de planta rectangular, amb dues finestretes bessones a cada cara de cada pis, i acabada en merlets. Dalt de tot té una petita llanterna amb coberta piramidal.</p> | 08208-23 | Carretera de Martorell a Capellades, Km. 23. | <p>Probablement ja existia, com a mínim, des del segle XVIII. Va ser reformada a finals del segle XIX o inicis del XX. A redós seu va sorgir un veïnat al qual dóna el nom.</p> | 41.4731900,1.8801400 | 406494 | 4591893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment es troba dins dels terrenys del Centre Penitenciari Can Brians i no hem pogut visitar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76966 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats | <p>Cartoteca ICC. Fons minutes municipals i topografia actual ICC</p> | XIII-XIV | Es desconeix la seva ubicació. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures.</p> | 08208-25 | Nucli de Can Prats | 41.4846100,1.8894500 | 407288 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76966-foto-08208-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El camí antic que sortia del Pontarró i anava directe al nucli de Sant Esteve Sesrovires, entrant pel que avui és el carrer de Martorell, passava pel nucli de Can Prats. Aquest camí carenejava la topografia del terme pujant fins el castell de Sant Esteve Sesrovires. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76967 | Turó de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mata | XIII-XIV | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 amb motiu de la construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es localitzaren en el cim del turó de Can Mata abundants restes ceràmiques, segurament medievals i restes de murs. Les restes construïdes localitzades estaven cobertes per una densa capa de vegetació, fet que va dificultar enormement la seva identificació. Es tracta de les restes molt malmeses del que seria la base circular d'una estructura indeterminada de petites dimensions, lligades en sec i en mal estat de conservació. En aquesta zona també hi ha abundant ceràmica medieval, de manera que podria haver estat un nucli de població medieval. En la zona on es localitzen els murs s'hi observa la presència d'un petit túmul elevat per damunt de la resta i que segurament déu ocultar restes encara per descobrir de l'esmentada estructura circular.</p> | 08208-26 | La Mata | 41.4735000,1.8888200 | 407219 | 4591918 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. En el punt quilomètric 23,5 aproximadament hi ha un camí a la dreta en direcció a Can Mata. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76968 | Camp proper a l'estació de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-proper-a-lestacio-de-la-beguda-alta | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció realitzada l'any 2000 motivada pel projecte de construcció de la nova carretera variant de la C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Ania-Martorell, es trobaren diversos fragments de ceràmica ibèrica en superfície en uns camps propers a l'estació del ferrocarril de la Beguda Alta. Durant la revisió de la carta arqueològica s'ha pogut comprovar l'existència de material ceràmic en superfície d'època ibèrica.</p> | 08208-27 | Camí de Martorell a la Beguda Alta | 41.5022100,1.8413300 | 403297 | 4595158 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224, des d'on cal agafar-la a la dreta en direcció Masquefa. En el punt quilomètric 18,5 hi ha una carretera en direcció al cementiri pel carrer de l'estació. Just passant el pont a mà dreta hi ha uns caps conreats on se situa el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||
| 76973 | Sobreixidor de la mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreixidor-de-la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires)</p> | XIX | Seria necessari un sanejament de l'element. | <p>Pilar de totxo massís, de secció quadrada d'aproximadament 45 x 45 cm, cobert amb un barret piramidal arrebossat amb morter. El cos del pilar és de totxo vist, sense arrebossar, i està col·locat sobre una base quadrada d'aproximadament 60 x 60 cm i de la que actualment només es veuen tres filades de totxo vist. És el que anomenaven 'pilón ventilador' o sobreeixidor de la Mina de Vallserrat. Servia per detectar si hi havia prou aigua per al subministrament; si per damunt de la torre sortia aigua, obrint l'aixeta, hi havia aigua per a tothom, i si no en sortia es tancava el subministrament fins que n'hi hagués prou, qüestió que pel que sembla no era ben bé certa, ja que es diu que només n'hi havia per alguns i que per altres no.</p> | 08208-32 | Avinguda de Vallserrat cantonada carrer del Trèvol | <p>Actualment aquest piló es troba encastat a la tanca exterior del pati de la casa que fa cantonada entre l'Avinguda de Vallserrat i el carrer Trèvol. El piló està inclinat i sembla que va ser respectat quan es va construir l'esmentada tanca.</p> | 41.4989600,1.8687900 | 405584 | 4594766 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||||
| 76977 | Façana, carrer Serafí Julià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-serafi-julia-8 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Prèvia intervenció caldria fer un estudi estratigràfic dels revestiments de la façana. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituiren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint un eix central. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Un balcó, centrat amb el portal, recolzat sobre dues mènsules ornamentades i barana de ferro forjat, constitueix l'única obertura a planta primera. A planta segona, la casa ha sofert una ampliació construïda amb obra de fàbrica, sense cap mena d'acabat, que li confereix un aspecte de poca qualitat arquitectònica. El mur de la façana presenta un revestiment d'arrebossat i pintat amb una motllura longitudinal a nivell del forjat del sostre de la planta baixa i un emmarcat perimetral del portal i balcó construït amb el mateix morter d'acabat. Aquest emmarcat o relleu es perllonga i configura un sòcol a planta baixa i a planta primera, així com també una franja vertical a ambdues bandes de l'edifici que limita perfectament la seva original composició. Cal destacar les restes de pintura de color ocre i de color blau a la seva superfície. A banda i banda de les dues obertures principals s'identifiquen les restes d'una antiga pintura ornamental, que representava un plafó dibuixat delimitat per un encintat.</p> | 08208-36 | Carrer Serafí Julià, núm. 8 | <p>Antigament a la planta baixa d'aquest edifici hi funcionava el Bar Goya i la casa corresponent al carrer Serafí Julià núm. 6 era coneguda com a Cal Siset.</p> | 41.4937000,1.8734500 | 405965 | 4594177 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment el funcionament d'aquesta casa o cos original queda vinculat al funcionament de la casa del costat, identificada amb el número 6 del carrer de Serafí Julià. La part construïda a la planta segona de la façana del núm. 8, presenta el mateix tractament que la planta segona de la finca veïna, desfigurant la lògica de la construcció original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76981 | Carrer Serafí Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serafi-julia | XVIII - XX | Caldria fer un estudi de l'enllumenat i de les obertures que s'han construit a la planta baixa de les edificacions perque aquests elements restesin correctament integrats en el paisatge del vial i desfiguressin al mínim la imatge històrica del seu traçat. | <p>El nucli de Sant Esteve, agrupat durant segles a l'entorn de l'antiga església, a l'actual carrer Major, va patir un fort increment demogràfic cap a la meitat del segle XIX. Concretament, entre 1830 i 1860 va passar dels 388 als 992 habitants. Les noves edificacions s'arrengleraven formant un nou carrer que, justament, fins a la guerra civil s'anomenà Carrer Nou. És l'actual carrer de Serafí Julià, que constitueix l'eix longitudinal del poble, i on encara són ben visibles les façanes de moltes cases on hi figura la data de construcció del segle XIX.</p> | 08208-40 | Carrer Serafí Julià | 41.4938900,1.8730900 | 405935 | 4594199 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'enllumenat públic que hi ha al llarg de tot el carrer desmereixen l'entitat del conjunt del carrer. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76984 | Can Llopet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-dalt | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII-XIX | <p>Masia de planta baixa i planta sotacoberta amb coberta a dues aigües. La façana principal és composada per un portal de punt rodó i un conjunt de finestres de gran simplicitat. Es comprova que la casa original ha sofert vàries ampliacions al llarg del temps. El conjunt de can Llopet de Dalt es composa de la masia original i un conjunt de cossos construïts al seu voltant. Davant la façana principal s'hi configura un pati o esplanada d'accés, amb les instal·lacions de l'hípica a una banda i un racó enjardinat amb una gran alzina a la banda oposada. Aquesta alzina, degut a la seva magnitud i singularitat, és coneguda com l'Alzina de can Llopet de Dalt.</p> | 08208-43 | Can Llopet de Dalt, 2 | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Llopet de Dalt descrit com una masia composada per un sol edifici. La casa de Can Lopet de Dalt està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi sobre l'antiga carretera de Capellades a Martorell molt a prop de Can Prats. En aquesta planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa de Can Llopet de Dalt amb el camí de Can Prats.</p> | 41.4858700,1.8864500 | 407039 | 4593294 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a les instal·lacions de Can Llopet de Dalt hi funciona l'Hípica Can Prats. La masia de Can Llopet de Dalt també funciona com a restaurant. L'accés a Can Llopet de Dalt es fa des del camí de Can Prats, que va des de Can Prats al Polígon industrial Sesrovires. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76985 | Can Llopet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-baix | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851)</p> | XVII-XIX | <p>Can Llopet de Baix és situat a peu de la carretera que va des de Can Prats a Sant Esteve de Sesrovires pel camí del cementiri prop el torrent dels Llops. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta rectangular a diferents alçades, però conservant la simplicitat i singularitat de l'arquitectura popular del lloc.</p> | 08208-44 | Camí de Can Prats | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851, apareix Can Llopet de Baix descrit com una masia composada per un sol edifici. Ara bé, a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya de principis de segle, la casa de Can Lopet de Baix, apareix indicada com una barraca, fet que manifesta que aquesta construcció sempre ha estat històricament menys representativa que la bastida a dalt del turó, coneguda com Can Llopet de Dalt. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi a redós de l'antic camí de Can Prats.</p> | 41.4871800,1.8863800 | 407035 | 4593439 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76985-foto-08208-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Sota Can Llopet de Baix hi havia un antic Mas que fa més de 80 anys que va desaparèixer, i al costat hi havia una font coneguda amb el nom de la Font del Mas. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76986 | Ca n'Estella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestella | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Portafoli de serveis turístics. (2008). Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XVIII- XIX | <p>Masia documentada des de 1744 dedicada actualment a la producció de vins i cava. El seu origen pot remuntar-se a èpoques anteriors com ho demostren els arcs de mig punt construïts amb carreus de pedra conservats a la sala principal del mas.La darrera reconstrucció data de l'any 1847. Del conjunt d'edificis en destaca l'àmplia galeria porxada que enllaça en angle recte amb la façana principal, dibuixant un pati tancat d'una gran harmonia. La masia conserva els seus espais tradicionals com el pati de les magnòlies amb l'antic pou de la casa, espai corresponent al pati central de la masia des d'on podem observar la façana refeta l'any 1847, el rellotge de sol i la campana del sometent, la qual es conserva en el punt més alt de l'eix de composició de la façana principal d'accés a la casa. El portal principal que dóna accés a l'habitatge és tancat, per la seva banda exterior, per una antiga porta vidriera de bonic disseny i gran qualitat constructiva i darrera la mateixa s'hi troba la porta de tancament de fusta de la casa, la qual disposa d'una baula de ferro forjat amb la data de 1847. A la sala de recepció hi trobarem la tramuja, els dipòsits i la premsa. Seguint cap a la sala de fermentació trobem els antics cups. A l'antic celler centenari es veu on encara es fermenta el vi en bóta i on es conserven els antics cups de pedra i ceràmica.</p> | 08208-45 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Documentada des de 1744. Origen en el segle XI o XII (?). La finca de Ca n'Estella elabora vi des de 1847. El seu primer reconeixement data de 1877, quan a la exposició nacional vinícola de Barcelona es van premiar per primera vegada els vins elaborats pel Sr. Joan Estella, atorgant-li un diploma de menció. Durant la segona meitat del segle XIX i durant bona part del segle XX, aquesta finca fou una de les més importants del Penedès en quant a extensió i quantitat de raïm que hi entrava. D'aquesta època s'hi conserven una sère de cups antics i dues premses de cargol. Després de la mort de Joan Estella la finca va passar a les mans de la seva filla i pubilla. Eren temps difícils: la guerra civil i altres circumstàncies van fer que les dimensions del celler i la producció de vins es reduïssin considerablement. L'any 1964 va morir l'última pubilla dels Estella sense deixar descendència i la finca va ser adquirida per Delfí Rabetllat, empresari d'orígen ceretà que vingué a Barcelona a mitjans del segle XX. L'any 1992, amb la incorporació de la seva filla Mercè Rabetllat i el seu marit Jaume Vidal, es va rependre tota l'activitat vinícola. Es varen arrencar gran part de les vinyes per replantar-ne de més adequades. Aquest procés va durar fins l'any 2001. D'aquesta època són els primers caldos de la finca: el Clot dels Oms Merlot 1995 i Clot dels Oms Cabernet Sauvignon 1995. L'any 1998 es va constituir la societat Bodegas Ca n'Estella S.L. per tal de desenvolupar el projecte empresarial que començava a gestar-se. Ver l'any 2002 comencen a comercialitzar-s els primers caves: el cava Rabetllat i Vidal Brut ca n'Estella. La bodega de ca n'Estella es pot visitar i ha guanyat innombrables premis internacionals amb els seus vins i caves, i els seus productes es troben areu del món.</p> | 41.4924000,1.8890700 | 407267 | 4594016 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76987 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli-0 | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Presenta un estat d'abandonament acusat. | <p>Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.</p> | 08208-46 | Carretera B-224, km 25,250 | <p>Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l'altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires</p> | 41.4754900,1.9027700 | 408387 | 4592124 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76988 | Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenech | <p>Caixa 2743, AMSES.</p> | XVIII-XIX | Presenta patologies estructurals i de manteniment tant a l'interior com a les façanes. | <p>Can Domènech és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Serra i amb accés des del camí de Can Domènech. La casa conserva la seva tipologia de masia tradicional i degut a les seves característiques històriques, constructives i arquitectòniques està en tramitació de ser declarada Bé cultural d'interès local (BCIL). A la finca hi trobem el cos principal de la masia i un segon cos que funciona com annex a la casa original. Al voltant de la masia de Can Domènech ha una zona enjardinada on hi és construït un petit estany amb un sistema de reciclatge d'aigua a la seva banda de llevant. Prop de l'estany hi trobem una Alzina, que per la seva antiguitat i dimensió també ha estat considerada element singular dins el mapa de patrimoni. La casa conserva la seva tipologia tradicional amb els trets característics de la masia catalana. La façana principal de l'antic habitatge, és de planta baixa i planta pis amb portal d'arc de punt rodó i ràfec construït amb dues filades mixtes de rajola i teula amb canaló també de teula aràbiga de terra cuita. Adossat a la casa original, s'hi disposa un cos destinat a magatzem i annexes productius de la casa amb entrada independent des del jardí. A l'interior de Can Domènech, cal destacar l'existècia d'un celler situat a una planta semisoterrada a la zona més fresca de la casa. Aquest celler conserva un important conjunt de botes on hi reposava el vi que es produïa a la casa. També cal destacar un conjunt d'estris relacionats amb l'elaboració de vi: una col·lecció d'antigues portadores, samalers, els cups i una premsa, entre altres.</p> | 08208-47 | Camí de Can Domènech | <p>La Casa Domènech apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, la masia de Can Domènech es composa de dos edifcis.</p> | 41.4966100,1.8824100 | 406717 | 4594491 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En tramitació per declarar BCIL. A l'entrada de la finca el visitant hi troba una barca, situada en un parterre del jardí. Aquesta barca, un cop restaurada, va ser traslladada a Can Domènech, fruit de la singular afició que tenia l'antic propietari vers la mar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76992 | Can Prats (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-veinat | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII | <p>El veïnat de Can Prats està situat a la banda de llevant del municipi, entre el torrent de Llops i el torrent de Saies -abans torrent de Can Burgaleti- a redòs de l'antic camí de can Prats. Aquest antic camí, sortia del Pontarró i s'enfilava vers el veïnat de Can Prats, per prosseguir vers el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, entrant per la banda on actualment s'hi troba construït el carrer de Martorell. Aquesta antiga via circulava pel bell mig dels dos Camins Reials que creuaven el municipi, comunicant els dos antics castells esmentats en la historiografia: el castell medieval de Can Prats i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Durant una prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència de ceràmica antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures. En arribar des de Martorell a Can Prats, un cop creuat el nucli, aquest antic camí es divideix en dos eixos: un primer traçat que es dirigeix vers el nord direcció Sant Esteve Sesrovires i un segon traçat que gira vers el sud fins empalmar amb la carretera de Martorell a Capellades (B-224) a l'alçada del polígon industrial Sesrovires, carretera que coincideix amb l'antic Camí Reial que circulava des del Pontarró fins a la Beguda. El veïnat de Can Prats s'estructura a banda i banda d'una plaça de forma longitudinal deixant, fonamentalment, una part del conjunt a la banda de tramuntana i una part del veïnat a la banda de migjorn. Aquesta plaça o eixamplament que estructura actualment el nucli és anomenat Carrer Can Prats. Actualment l'antic cami de Can Prats entra per la banda de llevant de la placeta i un cop creuat aquest espai, el camí es divideix en els dos traçats anteriorment descrits. Les construccions que configuren el conjunt són de tipologia popular, moltes d'elles de principis del segle XX, tot i que apareixen determinades singularitats en algunes de les cases -amplada de murs, antics pasos, contraforts en murs de façana-, que li confereixen un caràcter robust i primitiu.</p> | 08208-51 | Camí de Can Prats. | <p>La casa de Prats apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caseriu. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Prats apareix com un Caserio i es composa de tretze edificis. A principis del segle XX, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat de Can Prats, però amb unes característiques de la seva morfologia urbana diferents a les actuals. La forma urbana del veïnat de Can Prats a principis de segle no mostra la plaça longitudinal disposada al llarg de l'antic camí de Can Prats que circula en direcció est-oest. La morfologia urbana de principis de segle, mostra com l'edificació existent es disposava a banda i banda del camí que sortia en direcció nord cap al nucli de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta sortida o direcció actualment afronta amb un antic pas conservat a la planta baixa d'una casa, que coincidiria amb l'antiga sortida del veïnat cap el sud. Aquest sembla ser l'antic eix estructurador del nucli de Can Prats a principis del segle XX. A peu d'aquesta sortida -sud-, la planimetria de principis de segle XX, mostra dos camins: el primer camí, anomenat camí de la Vinya del Saies, es dirigia vers el sud amb un traçat sinuós fins arribar a l'antic torrent de Can Burgaleti (actual torrent de Saies) per seguir vers el sud fins empalmar amb l'antiga carretera de Martorell a Capellades (actual carretera B-244); el segon camí es dirigia vers llevant fins empalmar amb el traçat del camí que actualment també surt del veïnat vers llevant. El primer troç d'aquest camí encara es conserva a la banda sud de Can Prats fins empalmar amb el camí actual. A principis del segle XX, aquest segon camí es dirigia cap al Pontarró de Martorell, on es trobava amb els Camins Reials que creuaven l'antic terme. A la planimetria de principis del segle XX, també apareix el camí que mena vers ponent, però en tot cas, sembla que no coincidia amb cap eix o carrer del veïnat.</p> | 41.4844400,1.8893700 | 407281 | 4593132 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'anàlisi de la forma urbana de Can Prats, en aquesta primera aproximació al seu coneixement, confirma que l'actual geometria de la seva morfologia urbana potencialment pot atresorar antics traçats que coincidirien amb la seva antiga lògica funcional, formal i constructiva i que, tal vegada, quedarien vinculats a la ubicació de l'antic castell. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76994 | Camí Reial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-1 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC. Cartografia 2010. ICC.</p> | XVIII | <p>La primera carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, coincidiria amb l'actual carrer de Piera i la Rambla de les Bòbiles a Martorell fins arribar al límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. En aquest punt, circulant per la seva banda nord molt a prop del turó on hi són localitzades les restes del poblat de Puig del Revell a Pou del Merli, la carretera o camí reial continuaria prenent el traçat de l'antiga carretera de Capellades a Martorell actualment identificada com la B-224. El camí passaria per l'actual Beguda Baixa i en arribar a l'actual Km. 19 circularia vers el nord, en direcció el nucli de la Beguda Alta. El camí creuaria La Beguda Alta seguint el traçat de l'actual carrer de la Font, per prosseguir el seu camí cap a Madrid. Si superposem la cartografia històrica i la cartografia actual amb un aixecament topogràfic, es comprova que el recorregut més fàcil i planer per circular de Martorell a La Beguda Alta coincideix amb el traçat de la carretera B-224, ja que l'actual carretera que passa per Sant Esteve Sesrovires ha de salvar una topografia clarament dificultosa fins arribar al centre del poble. Aquesta carretera o antic camí, tal com s'indica a la descripció de 1789, creuaria pel bell mig del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i tan sols hauria de salvar la pujada al Pontarró.</p> | 08208-53 | Carretera B-224. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.4804400,1.8676200 | 405459 | 4592712 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual, s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76995 | Camí Reial 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-2 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC.</p> | XVIII | Presenta trams desfigurats al llarg del seu recorregut. | <p>La segona carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, seguiria el traçat de l'antic camí Reial que es dirigia a Montserrat, coincidint amb l'actual Avinguda de Montserrat. En arribar a l'estació de tren Martorell Enllaç, un ramal o camí es dirigiria vers ponent, a l'alçada del barri de La Creu, coincidint aproximadament amb el traçat de l'Avinguda de Can Cases de Martorell. El camí s'enfilaria en direcció nord-oest, creuant l'actual polígon industrial de la SEAT per la seva banda sud i creuant posteriorment el polígon industrial de Ca n'Estella. Seguiria pels camps de can Domènech fins arribar a l'actual rotonda del camí de ca n'Amat situada al costat del Pla de Can Serra. El camí seguiria circulant per sota el Turó de Can Serra, coincidint amb el límit nord de la urbanització de Vallserrat. En creuar la via del Ferrocarril de Barcelona a Igualada, el camí prosseguiria fins creuar altre cop la via fèrria i circular posteriorment seguint el límit nord del municipi de Sant Esteve Sesrovires. El camí circularia vers ponent per darrera la Mina Llarga i La Mina Curta i giraria cap el sud fins arribar a l'actual Estació de La Beguda. Des d'aquest punt, l'antic camí seguiria el seu recorregut cap el sud i entraria al nucli de la Beguda Alta per l'actual carrer de l'Estació i carrer Major, fins empalmar amb el carrer de la Font. En aquest punt és on es retrobaven els dos antics camins que, sortint del Pontarró, havien seguit distints traçats. Aquest punt on coincidien ambdós Camins Reials (Cami Reial 1 i Cami Reial 2), és actualment el punt on coincideixen els limits dels tres diferents termes municipals on pertany el poble de la Beguda Alta: Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d'Hortons i Masquefa.</p> | 08208-54 | Camí de la Serra. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.5023800,1.8737500 | 406003 | 4595141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la Memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires, s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76997 | Maquinària de cine del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-cine-del-casino | <p>TORRAS i COMAMALA, Jordi (1995) Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya. Jornades sobre recerques Cinematogràfiques (2es: 1994: Barcelona) Revista Cinematògraf, núm. 2, 2a època: Infrastructures industrials. p. 117-143. Obra exhaurida</p> | XX | Presenta un estat de deteriorament degut a la manca d'utilització i manteniment. | <p>Màquina de projecció cinematogràfica que va estar en funcionament al Casino. És una màquina de la marca ERKO model 1280. L'estructura de la màquina és de ferro pintat de color negre, amb un peu de base, la llinterna i l'òptica, amb dos suports per a la col·locació de les bobines. La llinterna de projecció és del tipus arc voltaic, que funciona a base de fer saltar un arc voltaic entre dos electrodes de carbó amb corrent contínua. Al costat del suport de l'òptica hi ha, a la part superior, una placa rectangular amb la inscripció 'Maquinaria cinematografica CINAES Barcelona Madrid', i a la part inferior una altra placa amb la inscripció ERKO 1280. Per completar el conjunt de la maquinària de cinema també hi ha un aparell de projecció d'imatges fixes que està instal·lat sobre quatre peus metàl·lics i en un lateral hi ha una placa rectangular amb la inscripció ICA AKT-GES.DRESDEN</p> | 08208-56 | Avinguda Montserrat, s/n | 41.4965000,1.8723600 | 405878 | 4594489 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'empresa CINAES (Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima), en els anys que van de 1928 fins al 1935, va ocupar una posició de gran importància en el fet cinematogràfic de tot Catalunya, àdhuc de l'Estat espanyol. Es va constituir el dia 28 de juliol de 1928, i va començar la seva activitat el dia 1 de setembre del mateix any. L'anagrama de la societat era CINAES amb la A i E unides segons cal·ligrafia llatina clàssica, és a dir, CINAES, emmarcada dins un rombe apaisat. Els projectes immediats de l'empresa foren: produir sis pel·lícules l'any; dedicació, per mitjà del cinema, a l'ensenyament; constituir-se en una mena de càtedra ambulant de cultura; subministrar material cinematogràfic per a l'ensenyament; explotació comercial de pel·lícules; creació d'un cinema familiar; seleccionar pel·lícules d'interès temàtic i artístic; renovar la publicitat i propaganda cinematogràfiques; reformar el total de les sales exhibidores de la seva propietat o sota el seu control; i creació de departaments de tipus tècnic: laboratori de revelar, tiratge de còpies, de retolació... Crear un servei tècnic d'urgències les 24 hores del dia, venda d'aparells de projecció i de cinema sonor, secció de reparació de maquinària... Fabricació de cinta verge i d'aparells, com ara la marca ERKO. Les activitats de l'empresa CINAES van acabar el dia 24 de setembre de 1935. Aquest objecte està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 84 i Codi 2-CU-AJU-001 | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77003 | Ball de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlandes | <p>NAVARRO CODINA, Míriam (2008). El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Vol. III. Edició facsímil març de 1983. Salvat Editores, SA i Edicions 62, SA. Barcelona</p> | XX | <p>Ball que se celebra el 26 de desembre. D'origen incert, és costum que el dia de Sant Esteve es balli el Ball de Garlandes a la plaça de la Vila del poble; primer per l'esbart i un segon ball on hi participen el veïns i veïnes.</p> | 08208-62 | Plaça de la Vila | <p>Les referències històriques venen descrites al Costumanri Català de Joan Amades. A la pàg. 431 diu: 'A Sant Esteve Sesrovires i a ôdena la confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de tortells petits, fets amb pasta d'ou molt adobada i ensucrada, que rebien el nom especial de garlandes. Eren portades a la plaça després de la funció religiosa i posades a encant. S'encantava només la primera i el preu que assolia era fixat per a totes les altres, que es venien a tots els fadrins que en desitjaven. Mai no assolien preus excessius. Els minyons en compraven i les oferien a les fadrines. La noia que era obsequiada amb una garlanda venia obligada a fer una passada per la plaça i a ballar una petita dansa amb el minyó que l'havia regalada. Durant el ball ella portava la garlanda passada per dins del braç. Les noies que gaudien de molta simpatia eren obsequiades successivament per diferents fadrins i acabaven per portar moltes garlandes enfilades al braç. Acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos per al culte'. A la pàg. 913 descriu el 'Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d'altres pobles de la conca de l'Anoia: Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d'ells a l'exterior i la de les balladores a l'interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal i com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es deturen i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós ristol (fi. 6)'.</p> | 41.4935200,1.8723600 | 405874 | 4594159 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77003-foto-08208-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart fa anys que ha desaparegut. Per això hi ha hagut anys que ha costat trobar gent que vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l'antic esbart i després es fa participar els veïns que s'han aplegat per veure l'acte. Cal esmentar l'esforç que des de fa uns anys ha anat fent l'escola La Roureda que, cada curs, durant la celebració de la Castanyada, interpreta la dansa amb l'ajut dels alumnes més grans, els de sisè de primària. Amb la intenció de fer partíceps del ball tots els sesrovirencs i sesrovirenques, l'any 2007 el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. El taller, que s'ha repetit amb els anys, ha servit per incorporar gent jove del poble que hauran de ser els continuadors d'aquesta tasca. D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els Gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 77007 | Cançó de les Llúcies i els Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies-i-els-nicolaus | <p>AMADES, Joan. (Primera edició 1951) Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta. Biblioteca Perenne.</p> | XX | Actualment ja no es canta | <p>Es canta el dia 6 de desembre i el 13 de desembre. La cançó de Les Llúcies es canta el dia 13 de desembre. La tradició marca que per Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, les nenes del poble surten a cantar per tots els carrers cançons tradicionals catalanes. L'objectiu d'aquesta capta infantil és omplir el cistell de productes alimentaris per poder fer després l'esmorzar. Quan han cantat les cançons, els oients han de fer cas a la petició que porta aquesta darrera: 'Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal, si voleu que canti més, poseu figues i diners'. Les petites cantaires es coneixen amb el nom de les Llúcies o Llucietes. La cançó dels Nicolaus es canta el dia 6 de desembre. Una de les característiques més destacades de la Diada de Sant Nicolau són els captiris o captes realitzats pels infants anomenats popularment 'Nicolauets', 'Nicolaus' o 'Micolaus'. Acompanyats pels seus professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa botiga per botiga, cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva, al igual que les llucietes, recull el que la gent els dóna amb uns grans cistells de vímet i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles els nens van armats amb sabres i espases de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s'ha transformat en la presència d'un gall de cartró, i que evidencia que, tal i com resa la cançó 'Ara ve Nadal, matarem el gall'.</p> | 08208-66 | <p>En el 'Cançoner de Joan Amades. Folklore de Catalunya', s'hi troba la cançó de 'Sant Nicolau' i la cançó de 'Captiri de santa Llúcia'. Segons Joan Amades, el captiri de sant Nicolau és comú a molts pobles europeus i potser respon al començament de la hivernada. Segons Amades, els infants feien colles presidides pel més gran, que anava disfressat de Sant Nicolau, a tall de bisbe, amb mitra i mantell de paper i amb una gaiata com a crossa. La resta van amb coves i cistells per possar-hi alllò que els donen. Sant Nicolau és el patró dels nois, segons a on precisament dels que van a estudi, i en altres llocs només dels qui aprenien llatí. Les cançons solen estar formades per un enfilall de corrandes infantils especials de captiri. Aquest captiri està més estès per la Catalunya Vella que per la Nova. Segons Joan Amades, el captiri de les Llúcies es propi de nenes i segons marca la tradició de les que van a costura (antigament hi anaven quasi totes les nenes), que tenen a Santa Llúcia per patrona perquè els guardi la vista. La nena més grandeta va vestida com de santa Llúcia, amb corona, faixa i matell blanc, i a voltes tota enjoiada amb joies dels pares i àdhuc manllavades. Duu a la mà un platet amb dos ulls pintats per rebre les almoines en diners. Les altres captaires reben el qualificatiu de 'cardenales', i van tan mudadetes com poden. Una duu un cistelló per posar-hi els donatius en fruita i d'altres menjars, i una altra un cantiret d'aram per a posar-hi l'oli que els donen destinat a fer cremar la llàntia de la santa. Abans de sortir a captar, en alguns indrets fan dir una missa a santa Llúcia, a la qual assisteixen les 'llucietes' i canten els goigs. Aquest captiri està, segons Amades, poc estès: només ens és conegut al Baix Llobregat i al Penedès.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A Sant Esteve Sesrovires es va celebrar la Cançó de les Llúcies i els Nicolaus fins l'any 1989. Els nens i les nenes d'entre 7 i 8 anys, en grupets, cantaven al matí pels carrers del poble, realitzant la corresponent capta i per la tarda anaven a pagès. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 77008 | Obrador de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-cal-ferrer | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca virtual Escola Sant Jordi. Lleida. Ofici de ferro i foc.</p> | XIX-XX | Actualment no s'utilitza i presenta manca de manteniment. | <p>A la planta baixa de la casa situada al carrer de Serafí Julià número 32, s'hi conserva un antic obrador de ferrer o ferreria. La casa és coneguda com a 'Cal Ferrer' degut a que s'hi coneix la ferreria des de vàries generacions. L'obrador va funcionar fins finals dels anys setanta i la família de 'Can Ferrer' ha conservat fins l'actualitat el conjunt d'objectes i eines que la feien funcionar, totes elles en el seu lloc original. A l'obrador s'hi conserva l'antic foc per enrogir el ferro i l'enclusa per modelar-lo. Al costat del foc, penjada a la paret, s'hi conserva l'antiga manxa de ventar o airejar el foc. Durant el procés de la forja de metalls, es requereix molta calor, la qual cosa es desenvolupa mitjançant la intervenció de la manxa. La manxa era usada per aportar aire al combustible, elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. L'antiga manxa de l'obrador consistia en un contenidor deformable el qual disposava d'un broquet de sortida que s'orientava vers el foc, proporcionant l'aire necessari per la correcte combustió. Aquest procediment va ser manual fins que es va substituir per un ventilador motoritzat cap els anys 40. També es conserva l'enclusa, per moldejar el ferro i la taula de treball, on hi trobem la majoria d'eines que utilitzaven els ferrers de la casa. En el banc de treball es conserva l'antic cargol manual. Durant l'Exposició del 29, varen adquirir el cargol elèctric, maquinària indispensable per trepar i esmolar. A l'antiga ferreria del poble s'hi ferraven els cavalls i s'hi llossaven les eines del camp. A la façana de Cal Ferrer, s'hi conserva l'antiga anella d'estacar els animals, quan aquests havien de ser ferrats. Els veins de Sant Esteve Sesroviren acudien a l'obrador per renovar el tall de les seves eines del camp, els qual es passava pel foc de la fornal i s'aplanava a cops de martell.</p> | 08208-67 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>El pare de l'actual propietària de 'Cal Ferrer' era Josep Llobet i Bonastre, persona molt popular a Sant esteve Sesrovires, tant per la seva feina com per la seva dedicació al poble. Josep Llobet i Bonastre va constituir l'última generació de ferrers de la casa i era conegut popularment com el 'Pepitu de cal Ferrer', per ser el propietari de la ferreria del poble. Josep Llobet i Bonastre era forjador i persona interessada en evolucionar en l'art de la professió. També va ser manyà i lampista. La seva feina, a més d'atendre a la gent que entrava a l'obrador o botiga, també incloïa desplaçar-se per ferrar animals a domicili. Per aquesta raó, va ser la primera persona a Sant Esteve Sesrovires que va disposar d'una moto. D'altre banda, també s'encarregava del manteniment del rellotge de l'església: cada dia li havia de donar corda manualment, tasca en la qual era molt meticulós. Entre els anys 1952 i 1962 va ser alcalde de Sant Esteve Sesrovires, càrrec que va compaginar amb la feina habitual i durant l'exercici del qual va treballar especialment per aconseguir l'arribada de l'aigua al poble. En aquest obrador hi varen treballar set generacions de ferrers, de les quals Francisco Llobet i Roig, Francisco Llobet i Costa i Josep Llobet i Bonastre en representaren les tres últimes.</p> | 41.4940900,1.8729400 | 405923 | 4594221 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tots els elements i eines de l'antic obrador es conserven en bastant bon estat i representen un veritable testimoniatge d'una professió històricament lligada al desenvolupament i a la vida de Sant Esteve Sesrovires. A l'obrador de 'Cal Ferrer' hi han treballat vàries generacions de ferrers, l'últim dels quals va ser Josep Llobet i Bonastre, pare de l'actual propietària. L'ofici de ferrer, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrer de tall o obra grossa, calderers, ferradors, menescals i llanterners. Tots ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters, canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers. Als pobles petits, com a Sant Esteve Sesrovires, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa. L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen i per refredar-lo el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants, etc. A l'obrador de 'Cal Ferrer' es conserven la majoria d'aquestes eines, les quals configuren una singular col·lecció d'un alt valor patrimonial. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||||||
| 77018 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-2 | <p>AMADES, Joan / PUJOL. 'Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors'. Publicacions de la Fundació Concepció Rabell i Cibils Vda. Romaguera. Barcelona, 1946.</p> | XX | Actualment ja no es balla | <p>Ball que es feia al Casino quan acabava la collita del raïm i després de la premsada, cap a l'octubre. El Ball del Most es feia per cel·lebrar la bona collita els anys que aquesta era abundosa.</p> | 08208-77 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>Segons Joan Amades i Francesc Pujol, a la seva obra 'Diccionari de la Dansa , dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', el Ball del Most correspon a la ballada que es feia un cop acabades les feines de la verema en celebració de la bona collita els anys que aquesta era abundosa. Segons Amades i Pujol, a Ripollet, el ball del Most era un senzill ball de sala i el programa era format per danses modernes. Amb igualtat de circumstàncies i amb idèntica finalitat, feien a Vallirana una ballada per l'estil, a la qual donaven el nom de Ball del vi. Es probable que aquestes dues ballades siguin reminiscències d'un antic costum de celebrar una festa demostrativa del goig produït per l'abundosa collita de fruits de la vinya amb una dansa especialment destinada a aquesta finalitat.</p> | 41.4937000,1.8718278 | 405830 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||||
| 77019 | Alzina de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-domenech | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Can Domènech està situada al costat de l'antiga masia de Can Domènech i s'ha conservat com un element singular i històric dins del jardí de la finca. Aquesta alzina per la seva magnitud i robustesa esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Can Domènech diposa d'un escossell de forma quadrangular, d'uns 40 cm. d'alçada, construït amb pedra i peça de maó ceràmic col·locat a plec de llibre.</p> | 08208-78 | Can Domènec | 41.4968400,1.8826700 | 406739 | 4594516 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77019-foto-08208-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77020 | Bandera de la Germandat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-germandat-de-sant-isidre | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX - XX | <p>Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Germandat de Sant Isidre, com la bandera que lluïa la Germandat a les seves sortides. És un estendard fet de roba brodada amb un text que diu Sant Esteve i una imatge del Sant. (núm. de Registre 93 i Codi 2-CU-GSI-003). A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositada la documentació de la Germandat (1880-1970)</p> | 08208-79 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En un principi la Germandat de Sant Isidre es deia Montepio de San Isidro i es va fundar l'1 de març de 1881. El seu objectiu era auxiliar-se mútuament en cas de malaltia. L'any 1900 estava formada per setanta socis. Més endavant va ser coneguda com el Partit de Baix perquè sembla que prové de la primera Societat Agrícola que hi va haver al carrer Pau Costas. També l'associaven amb els requetès, d'idees més conservadores. Tenia la seu al núm. 4 de la plaça del Dr. Tarrés. A la planta de baix hi havia un bar i a la de dalt es feia el ball. Per la Festa Major feien un envelat just al davant, on ara hi ha la font, i sempre llogaven l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia. L'esdeveniment més significatiu que organitzava aquesta germandat era la Festa de Sant Isidre, que se celebrava el 15 de maig. Segons els records de la gent més gran, cap a l'any 1915 aquesta festa consistia en el següent: Al matí, en sortir de missa, es feia la Processó pels carrers de poble. Els nens es reunien davant el Centre Agrícola i ballaven el Ball de Garlandes. Després de dinar hi havia ball per la gent gran. La gent anava molt mudada per l'ocasió. Els homes es feien trajos i les noies vestits ben bonics, que de vegades s'havien de pagar a terminis, perquè el jornal no donava per pagar-lo de cop. A més del Ball de Garlandes, es ballaven altres balls de l'època. Després anaven a sopar i continuava la festa. En Valentí Valls recorda com l'any 1953 va haver d'anar a comprar el sant i es va brodar una bandera nova. La processó es va continuar fent fins acabada la dictadura. Després, i segurament pel fet que a Sant Esteve no hi hagués capellà (només venia els diumenges a fer la missa) ja no es va tornar a organitzar.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77021 | Can Sitges (Can Pixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sitges-can-pixa | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII-XX | <p>Can Sitges es troba situat a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can Sitges i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. A l'alçada de la banda sud de l'actual urbanizació de Vallserrat , d'aquesta antiga via sortia el camí de Can Sitges, que passava per la casa de Can Sitges i continuava fins el poble de Sant Esteve Sesrovires, entrant directament pel carrer dels Germans Bach.</p> | 08208-80 | Carrer de Mestral a Vallserrat. | <p>La 'Casa de Sitjas' apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, 'Can Sitjes' està inscrita com a masia amb un total de dos edificis.</p> | 41.4978100,1.8596600 | 404820 | 4594649 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Està reformada i es troba dins la urbanització Vallserrat. Aquesta casa també era coneguda com a Can Pixa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 77022 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc-0 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX-XX | La casa està enrunada | <p>La finca de Can Poc o Poch, es troba situada a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can LLopard i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. La casa està bastida sobre l'antic camí de Can Poc que, procedint de la banda nord del municipi (Can Mercader) creuava l'antic camí de la Beguda, passava per la casa i tornava a empalmar amb el camí de la Beguda a Sant Esteve. Actualment l'accés a can Poch, es realitza per la carretera que circula en direcció nord-sud des de Vallserrat cap a la masia Bach i la carretera B-224.</p> | 08208-81 | Carretera que va des de Vallserrat a la B-224, passant pel Club de Golf. | <p>Al nuevo nomenclator de l'any 1851 apareix can Poc definit com una alqueria o casa de labor constituïda per tres edificis. A la planimetria de les minutes de la cartoteca de Catalunya hi és situada can Poc a redòs de l'antic camí que va de can Poc a can Mercader.</p> | 41.4941800,1.8572800 | 404616 | 4594248 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment tan sols hi resta en peu la barraca i el pou, i encara es veuen restes d'alguns murs de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.