Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76943 | Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>AMSES. Caixa 2015; caixa 2144 exp.1; caixa 2144 exp.4; caixa 2348 exp. 1. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament.</p> | 08208-2 | Carrer Major, núm. 4 | <p>La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a 'Clos de Can Canals' per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el 'Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos' situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el 'Clos de can Canals', així com també la construcció d'un nou túnel de connexió.</p> | 41.4927600,1.8745800 | 406058 | 4594072 | 1860 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76944 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-3 | <p>AMSES, caixa 767. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, construït en maó. Destaca la decoració de la façana principal, distribuïda en tres franges verticals, rematades per un ràfec ornamentat amb motllures i elements florals, en una estructura simètrica. A la façana principal es marquen tres cossos, amb el central més elevat, i són emmarcats per unes pilastres que s'eleven damunt del coronament ceràmic, fent de peanya per sostenir esferes i gerros. La finca ocupa una superfície en planta de 482,90 m2. dels quals 401,19 són edificats. L'edifici disposa d'una planta semisoterrani amb accés des de la plaça de la Vila que correspon al soterrani de l'antiga sala del cinema. Una planta baixa, amb accés des del carrer de St. Joan on s'hi disposa el Bar, la terrassa, la Sala del Cinema, l'escenari, vestuaris i la planta baixa de l'habitatge ocupada pel llogater del bar i una planta primera i terrat on s'hi distribueixen les dependències i serveis de l'habitage abans esmentat, així com també una terrassa d'ús privat. Segons l'informe tècnic emès per descriure l'estat de l'edificació i valoració del Casino en el momnet de la compra per part de l'Ajuntament, es confirma que l'edifici està construït amb totxo massís com element estructural i bigues de melis, amb encavallada a la coberta.</p> | 08208-3 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>La 'Sociedad Coral Apolo' era una secció o filial del 'Casino de San Esteban de Sasrovires'. El primer d'octubre de l'any 1933, es va arrendar el local i les dependències per un plaç limitat a l'Associació 'Coral Apolo' que era una secció o filial del propi casino, com a seu de l'entitat. L'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' era la propietària de la finca urbana i va ser aquesta associació que va fer construïr, a les seves costes, el 'Casino de San Esteban Sasroviras', declarant l'obra nova mitjançant escriptura. El terreny on s'hi va bastir el casino, es va adquirir el 30 d'octubre de l'any 1920. L'edifici va ser bastit a expenses de l'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' i amb la cooperació material dels seus socis mitjançant l'emissió de Títols al Fundador i cèdules reintegrables emeses el 1r. de juny de 1925. Segons la documentació dipositada a l'AMSES, no se sap com, però la Sociatat 'Coral Apolo', que era un arrendatari temporal del local, va aconseguir que la contribució de la finca es posés al seu nom i també que figurés amirallada a nom de l'esmentada Societat fet que resulta, segons el document, inexplicable. L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en sessió de la Corporació Municipal en Ple amb data de 4 de desembre de 1986 adopta l'acord d'adquirir 'El Casino', per destinar-lo a centre cultural, social i recreatiu. Després de la seva rehabilitació, s'inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa, El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals. L'any 2008, l'Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l'accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb la programació estable, amb activitat diària del teixit associatiu sesrovirenc i renovades il·lusions, el 13 d'abril de l'any 2008, El Casino s'obre a l'ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.</p> | 41.4936156,1.8719499 | 405840 | 4594170 | 1923 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | Inexistent | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | desconegut | Edifici de 1923 reconvertit en modern casal cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||
| 76945 | Casa d'Esteve Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-desteve-julia | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos construït amb maó i estucat. Reformada el 1921. Hi destaca la barana de ferro forjat del balcó principal, la qual incorpora dos pinacles florals, així com el coronament de perfil ondulant amb baranes de ferro bombades.</p> | 08208-4 | Carrer Sant Joan, núm. 9 | <p>La casa d'Esteve Julià és bastida al carrer de Sant Joan número 9. Aquest edifici va ser bastit l'any 1921 i és d'estil modernista.</p> | 41.4938100,1.8720400 | 405848 | 4594191 | 1921 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76946 | Celler de les Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-les-caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona</p> | XX | <p>Les bodegues Roger Goulart (abans Canals Nubiola) tenen el seu origen l'any 1882, quan van ser fundades per la família Canals. L'actual edifici del celler (actualment d'expedició), és una interessant mostra de modernisme agrari del 1920 i, juntament amb les caves i la masia residencial, configura el conjunt de Can Canals i Nubiola. L'edifici del celler és orientat perpendicularment al carrer i va ser concebut com un temple de secció basilical, amb una gran nau central coberta per una volta apuntada i dividida en dues tramades per un arc faixó, també apuntat i amb dues laterals, més baixes. Aquestes estan comunicades amb la nau central per una estructura de dobles pilars acabats amb mènsula, que suporten llindes de formigó. Sobre les llindes es desenvolupa, en el pis superior, un corredor o tribuna que s'aboca a l'espai de la nau central, suportat per biguetes de ferro en voladís i revoltons ceràmics. La construcció és d'obra de fàbrica massissa vista, llevat la volta central que apareix enguixada. Els forjats interiors són fonamentalment d'embigat de ferro i revoltó construït amb peça ceràmica manual. L'edifici està situat a la cantonada del carrer de Martorell amb el carrer de Pau Casals. L'exterior de l'edifici mostra les façanes de maó vist amb un basament de pedra aplacada irregular. Les façanes es caracteritzen per un conjunt de grans obertures d'arc apuntat dividides amb pilars de planta rectangular, i pels detalls ornamentals de raïms fets en ceràmica vidriada verda.</p> | 08208-5 | Carrer Martorell, núm. 2 | <p>El celler fou construït per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) a petició de Josep Canals, propietari dels terrenys l'any 1920. L'any 1860 s'inicià la construcció de l'antiga cava Sant Jordi, primer com a fresquera i a partir de l'any 1882, per l'elaboració i criança de cava. Anys més tard seguí la perforació de les caves a 30 metres de profunditat, juntament amb el celler i expedició. L'obra durà més de 20 anys i s'acabà l'any 1920.</p> | 41.4926500,1.8748200 | 406078 | 4594059 | 1920 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ignasi Mas i Morell | La marca comercial Canals i Nubiola es comercialitza actualment per una altra empresa productora que la va adquirir. L'empresa actual que regenta les antigues caves de Sant Esteve Sesrovires, va adquirir les infraestructures de les Caves Canals i Nubiola i comercialitza en l'actualitat el cava sota el nom de Roger Goulart. Aquest nom apareix en els antics documents com un personatge que realitzava ja fa segles transaccions amb la família Canals. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76949 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-1 | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX | <p>L'església de Sant Esteve, construïda amb maó en la seva totalitat, substituí a un edifici anterior del segle XVII. És una obra que combina elements de tradició romànica dins un estil bàsicament neogòtic, molt lluny de l'estil característic de Domènech Estapà. L'obra actual, amb elements neogòtics i neoromànics, és una de les esglésies majors de la comarca. La façana és culminada per dos campanars bessons. És un edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu. Dos campanars vuitavats flanquegen la façana. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera de Mar, 1917)</p> | 08208-8 | Plaça del Dr. Tarrés | <p>L'església de Sant Esteve actual és el resultat de diversos intents per construir una nova església a la població. Tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra hi va participar la major part de la població, bé amb aportació de diners bé amb jornals. La primitiva església parroquial, documentada des de 1082 i reconstruïda a finals del segle XV, va ser enderrocada l'agost del 1925, per poder construir la nova rectoria, la qual fou inaugurada a primers de juliol de 1926. Al seu costat ja havia estat construït el nou temple, començat el 3 de gener de 1889 i inaugurat solemnement el 13 de novembre de 1891.</p> | 41.4931900,1.8737100 | 405986 | 4594120 | 1889-91 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Domènec i Estapà | Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76955 | Can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-riera | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana.</p> | XV | <p>La masia se situa a la carretera que porta a Sant Esteve des de Martorell, abans de travessar el Torrent de Llops. La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part del davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i té entrada per un portal modernista, construït amb obra de fàbrica de maó vist i pilars de pedra amb ornamentacions i coberta de peça de ceràmica vidriada . Al costat de la tanca, adossada, hi ha una petita casa del segle XVIII, que actualment no és habitada. La masia està documentada des del 1450 i ha estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, propietat d'un dels germans Bach, iniciadors dels vins Bach. La casa té la façana principal d'època moderna amb revestiment imitant carreus, on s'obren els balcons amb la barana de ferro. Perpendicular a la façana hi la galeria, porxada, de maçoneria</p> | 08208-14 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Ha sofert moltes transformacions, de la que en destaca la darrera, feta en estil modernista. La casa es va començar a construïr al segle XV i havia estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, on es van iniciar els Vins Bach.</p> | 41.4868400,1.8708600 | 405739 | 4593419 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La casa es denomina també Can Bac. Masia de mitjan segle XV, acuradament restaurada i transformada en un espai d'acollida de persones i grups per a activitats culturals. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76960 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-0 | XIX | <p>Residència senyorívola de planta i dos pisos, separats per frisos. Les obertures -finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors- estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'hi ha fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.</p> | 08208-19 | Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Casa senyorial edificada el 1889 dins els cànons de l'arquitectura d'inspiració rural i actualment transformada en restaurant. Hi destaca la torre mirador, amb originals finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.</p> | 41.5068700,1.8762900 | 406221 | 4595636 | 1889 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76961 | Can Bargalló (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | <p>Can Bargalló, junt amb La Beguda Alta, Can Margarit i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Bargallo, és situat a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, prop el torrent al qual el veïnat dona nom. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antiga masia de Can Bargalló i el veïnat pròpiament dit, separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont que la travessa. El veïnat queda a la banda de tramuntana de la via i està estructurat per un carrer denominat carrer de Can Bargalló on hi són bastides un conjunt de cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis. Aquestes cases, per la banda del darrera, donen a un vial o carrerada, des d'on tenen accés directe a la part posterior de la casa o pati. Aquesta carrerada conserva la imatge característica dels vials rurals, conservant alguns grans portals d'accés per on hi hauria entrat el carro antigament.</p> | 08208-20 | Camí de Can Bargalló | <p>L'any 1851, segons el 'Nuevo Nomenclator', el veïnat o 'Caserio' de Can Bargalló era configurat per 7 edificis i corresponia a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Un expedient de retolació de carrers de l'any 1897, hi contempla 11 cases numerades i l'any 1960, el veïnat de Can Bargalló ja es composa de 12 cases o edificis i tenia 52 habitants. L'any 2009 la població de Can Bargalló era de 186 habitants.</p> | 41.4591100,1.8815400 | 406591 | 4590328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76962 | Can Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gros | XVII | <p>La masia de can Gros està situada al costat de l'inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia. Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d'una tendència neoromànica.</p> | 08208-21 | Polígon industrial Anoia. Carrer del Comerç. | <p>Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII reformada dins la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.4752200,1.8743700 | 406015 | 4592125 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76963 | Masia Bach i Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bach-i-cellers | <p>RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). 'Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits'. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Construcció neoclàssica amb forts contrastos, barreja d'estils renaixentistes i d'un aire mediterrani on les diferents habitacions envolten un pati interior cobert amb una teulada acristallada i una font central. Màxims exponents de l'estil noucentista construeixen una cava d'uns 95 m de longitud. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial on unes modernes premses aconsegueixen most de gran qualitat i d'aquí passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació</p> | 08208-22 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>La història de la bodega es remunta als voltants de 1915, quan els germans Pere i Ramon Bach varen invertir els guanys obtinguts amb el comerç de cotó durant la 1a guerra mundial en la compra de la finca i en la posterior construcció de la masia i la bodega. Els germans Bach tenien la idea de fer un vi destinat a l'envelliment i per això varen construir una cava d'uns 95 m de longitud on dipositaren 1000 bótes de roure. El passat tèxtil dels germans Bach donà lloc al nom del primer vi que es va elaborar a Masia Bach, 'l'Extríssim', nom amb el qual es coneixia el cotó de 1a qualitat. Aquest vi fou presentat per primer cop l'any 1929 durant l'Exposició Internacional de Barcelona. Després de la guerra civil la propietat passa per diferents mans, fins que, el 1975, la finca és comprada pels seus actuals propietaris, que recuperen la bodega i desenvolupen tots els seus coneixements i experiència en l'elaboració de vins tranquils. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial, on unes modernes premses elaboren el most que després passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació a temperatura controlada, per reposar després dins d'una de les més de 10000 bótes de roure de què es disposa actualment a la finca. Després es passa a la planta d'embotellament, una construcció nova dissenyada per l'arquitecte paissatgista Domingo Triay. RUIZ (1997:49)</p> | 41.4891000,1.8521700 | 404182 | 4593690 | 1915 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Maria Sala | L'antiga masia del segle XVIII coneguda com Can Estrada va ser adquirida pels germans Pere i Ramon Bach i Escopet l'any 1915. Al seu lloc van alçar un magnífic edifici senyorial amb la doble funció de mansió residencial i bodega. Els seus vins van assolir un gran renom, especialment el famós Extríssim. El 1975 va ser adquirit per la família Raventós integrant-se al grup Codorniu. L'edifici és una obra del 1918 construïda en un estil eclèctic on dominen els elements d'inspiració renaixentista amb notes derivades del barroc espanyol. Totes les façanes estan decorades amb esgrafiats. A l'interior destaca la cúpula de cristall policromada. | 102|105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76964 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-1 | XVIII-XIX | <p>Edificació de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants i una torre mirador de planta rectangular, amb dues finestretes bessones a cada cara de cada pis, i acabada en merlets. Dalt de tot té una petita llanterna amb coberta piramidal.</p> | 08208-23 | Carretera de Martorell a Capellades, Km. 23. | <p>Probablement ja existia, com a mínim, des del segle XVIII. Va ser reformada a finals del segle XIX o inicis del XX. A redós seu va sorgir un veïnat al qual dóna el nom.</p> | 41.4731900,1.8801400 | 406494 | 4591893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment es troba dins dels terrenys del Centre Penitenciari Can Brians i no hem pogut visitar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76969 | Manufactures Isart, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-isart-sa | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Empresa vinculada al sector vitícola que ha centrat la seva producció en la fabricació de taps de corona per ampolles de cava i en l'elaboració de plaquetes per a morrions. Coneguda popularment amb el nom de 'Les xapes'. Va ser fundada per en Josep i Vicenç Isart Puig.</p> | 08208-28 | Carrer Pau Casals, núm. 2 | 41.4921500,1.8748300 | 406078 | 4594004 | 1952 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||
| 76974 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-1 | <p>Caixa 764, caixa 2015, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>L'edifici dóna façana al carrer del Dr. Pau Costas. Una escalinata dóna accés al pòrtic de l'edifici, on es conserven els dos accessos que donaven a l'aula dels nens i a la de les nenes. Una gran finestra a cada banda del pòrtic composa la seva façana principal. Per la banda que dona al carrer del Dr. Pau Costas, l'edifici presenta una sola planta i per la seva part posterior s'accedeix a una planta semisoterrada. La distribució actual es correspon bàsicament amb la descrita a l'apartat d'Història.</p> | 08208-33 | Carrer Dr. Pau Costas, 51 | <p>L'any 1923 va ser establert un primer emplaçament per construir-hi les escoles municipals de Sant Esteve Sesrovires. Aquest primer emplaçament era situat a la banda de ponent del carrer de Sant Joan, davant de l'encreuamnet amb l'actual carrer Jardinets i el document va ser firmat per l'arquitecte Josep Ros i Ros. Posteriorment, lany 1927, l'arquitecte Jerónimo Martorell presenta el projecte de les noves escoles i ajuntament, seguint el patró i la tècnica de construcció establerta a Catalunya en el document 'Proyectos de Escuelas Unitarias, Casa Ayuntamiento y Habitación Profesores para San Esteban Sasroviras' . Però no serà fins l'any 1934, que l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, presenta el projecte definitiu de les noves escoles, construides per l'Ajuntament i inaugurades el 14 de setembre de 1935. En aquell moment l'alcalde ere en Pere Poch, fill de l'espardenyer del poble, que vivia al carrer de Sant Joan, 5; la seva casa era coneguda com ca l'Espardenyer. Hom va comprar un solar per a construir-hi les escoles. Els solars on es varen construir les escoles va ser adquirits a Pedro Torres Capdevila (17 maig 1927) i a Jacinto Canals i Nubiola (22 febrer 1935) La superfície total del solar era de 1620,00 m2, del quals 253,20 es varen destinar a l'edifici de l'escola , 468,00 a camp escolar i la resta a pati i jardins. El pressupost de la construcció va ser de 47.623 pessetes (uns 270 euros). Pel que fa a la distribució interna hi havia una planta semisoterrada destinada a magatzem, i una planta baixa ocupada per dues aules de 63 m2, una per nens i l'altre per nenes, calculades cadascuna per a quaranta-vuit alumnes. La façana principal donava al carrer del Dr. Pau Costas i s'accedia a l'escola a través d'una porxada que donava accés a la banda dels nens i a la banda de les nenes amb accés independent. En un primer cos longitudinal hi eren disposats, a cada banda, un vestibul, un rober i un despatx. Des del vestíbul s'accedia a l'aula corresponent. A la part posterior de cada aula hi era situat un nucli de lavabos i l'accés al pati, que es feia baixant per unes escales. A l'exterior de l'edifici hi havia un gran pati i un camp escolar. Al fons del camp s'hi va fer un cobert per resguardar als alumnes del sol i la pluja. Les escoles velles del carrer Serafí Julià van deixar d'utilitzar-se quan es van construir aquestes. La gent gran del poble, que va anar-hi, les recorda com a Escuela Unitaria de Niños y Escuela Unitaria de Niñas.</p> | 41.4933100,1.8718700 | 405833 | 4594136 | 1934 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Alemany Juvé | Actualment és la llar d'infants El Picarol. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76975 | Can Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farras | <p>AMSES. CAIXA 2015. 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de san Estevan Sarroviras' (1886) Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona ajardinada. Està construït amb maó i reble.</p> | 08208-34 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En el centre del primitu nucli de Sant Esteve Sesrovires hi eren bastides dues grans cases senyorials, bastides a la banda de llevant del carrer Major: la casa Goular (Golart, Gulart o Gular, segons diferents documents consultats) i la casa Canals. L'any 1886 es presenta el projecte per la millora de l'accés al centre del poble, proposant-se l'obertura d'un nou carrer: el carrer de Martorell, 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de San Estevan Sarroviras', firmat pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort. Per poder rectificar el carrer Major i ampliar i millorar l'entrada al poble s'havia d'enderrocar part de la casa Gular, per la banda que donava a l'actual carrer de Martorell i expropiar part de la finca de Magí Canals. En aquell moment era propietària de la casa Gular, Francisca Golart Fontanals. Anys més tard, en el document 'Plano de reforma de la plaza de la Iglesia y calles contiguas', un cop obert el carrer de Martorell, apareix grafiat el nom de Josep Farrás com a propietari de l'antiga finca Gular. L'any 1909 es presenta el projecte per la construcció d'una nova casa que hauria de substituir l'antiga casa Gular. El propietari és Josep Farràs i Soldevila i l'arquitecte Pedro Ros i Tort. La nova construcció ocuparia la cantonada del carrer Major amb el nou carrer de Martorell, amotllant-se completament a la nova alineació de vials.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 1909 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pedro Ros i Tort | L'actual ajuntament està ubicat a l'edifici de can Farràs, al mateix indret on hi havia hagut la masia de Can Goulard, que centrava el primitiu nucli de Sant Esteve, juntament amb l'església. L'edifici actual correspon al projecte de 1909, reformat per habilitar-hi els serveis municipals. Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987. Es va comprar a Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76979 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-13 | XX | Humitats a la part d'esgrafiat situat sobre el sòcol d'aplacat de pedra a planta baixa. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa, i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. A la planta baixa s'hi disposa el portal d'accés a la finca, d'estil contemporani. La planta primera es composa d'un balcó central amb el portal i una petita finestra i la planta segona dóna al carrer a través d'una terrassa. El balcó i la terrassa són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. En aquesta façana , cal destacar el tractament del seu revestiment. La superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un sòcol de pedra aplacada. A la planta baixa i la planta primera, hi són construïts un conjunt d'esgrafiats amb motius florals que ornamenten parts del mur. La planta baixa presenta una ornamentació floral sobre el portal d'accés i una franja d'esgrafiat construïda sobre tota la longitud del sòcol de la casa. A la planta primera hi són disposats uns esgrafiats sobre la llinda del balcó, sobre la llinda de la finestra i sota el seu replanell. Una sanefa vertical ornamenta el límit de la casa a planta primera, així com també una sanefa linial, a nivell de la llosa del balcó, defineix o separa la part de parament corresponent a ambdues plantes. A l'alçada d'aquesta última sanefa s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Salvador Bargués Via i data de 1993, corresponent al nom de l'esgrafiador i l'any del treball. Cada tram de mur es tracta amb diferents colors. La planta baixa presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat més fosc. La planta primera presenta un lliscat superficial de color burdeus amb fons d'esgrafiat de color cru.</p> | 08208-38 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | 41.4929300,1.8732600 | 405948 | 4594092 | 1993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Salvador Bargués Via | Salvador Bargués Via, junt a Ferran Serra i Jaume Amat, són tres dels artistes que cal destacar que han treballat realitzant esgrafiats a Martorell. La fusteria d'alumini de color blanc que tanca el balcó i la finestra a planta primera distorsiona la lectura dels esgrafiats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76980 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-15 | XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. La façana de la casa mostra un tractament molt diferent a la seva planta baixa de la resta de plantes. La superficie de la façana corresponent a la planta baixa està revestida amb aplacat de pedra i presenta un portal d'accés d'arc de punt rodó i tres finestres també d'arc de punt rodó, però totes aquestes obertures d'imatge i característiques contemporànies. La façana a planta primera i segona està composada per dos balcons a cada nivell, protegits per una barana de ferro forjat treballada. La façana està rematada per un ràfec construït amb tres filades de rajola i una de teula. Una motllura longitudinal a nivell de la llosa dels balcons de la planta primera, separa clarament el tractament de la planta baixa de la resta de façana corresponent a les dues plantes superiors. En aquesta part superior, la superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un esgrafiat que configura un bonic conjunt ornamental. A la part central de la planta primera hi és construït un esgrafiat amb una escena que conté tres figures humanes tocant diferents instruments musicals. Entre els dos balcons de planta segona i en els quatre trams de parament existents entre els quatre balcons i el límit de la casa hi són construïts uns plafons d'esgrafiat amb motius florals. Sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de J. Amat B. i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball. L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color burdeus.</p> | 08208-39 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | 41.4929600,1.8731900 | 405942 | 4594095 | 1999 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) | Jaume Amat ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76982 | Can Mercader (mas Parellada) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader-mas-parellada | <p>Fons locals. Caixa 7: 'Can Mercader-Mas Parellada' de la família Bonastre, 1880-1950'. AMSES Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII- XX | <p>Can Mercader és una masia tradicional catalana que data de l'any 1511; ha tingut moltes transformacions i actualment hi funciona un restaurant que ha recuperat el nom original de l'antic mas: Mas Parellada.</p> | 08208-41 | Carrer Àngel Guimerà, 2-4 | <p>En els documents del segle XIX es fa reiterada referència al Mas Parellada i les terres del manso Parellada, propietat a principis de segle del marquès de Castellbell. L'any 1873 es fa referència a una peça de terra d'11 Ha de l'heretat del Mas Parellada. L'adquirent pagarà cada any al senyor que li ha establert la peça de terra, la tercera part de brema a la casa de l'heretat del Mas Parellada. En un document de l'any 1906, es fa referència a Antoni Bonastre i Romeu com a masover de l'heretat Parellada o casa Mercader, la qual era propietat de l'excel·lentíssim senyor marquès de Castellbell. Així doncs, els documents de finals del segle XIX ja contemplen la casa de l'heretat com a casa Mercader, família de masovers que li va donar nom. L'any 1922 el marquès de Castellbell cedeix totes les terres que estaven plantades de ceps als parcers així com també als masovers. Una de les persones que firma el document d'acceptació és Pedro Mercader.</p> | 41.5043500,1.8572200 | 404626 | 4595377 | 1511 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El nom original de la casa era Mas Parellada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 76983 | Fons fotogràfics de l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografics-de-larxiu-municipal-de-sant-esteve-sesrovires | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1982). Història de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Fons 1: Conjunt de 12 fotografies en bloc, de tamany 14 x 9 cm, en blanc i negre. Títol Record de St. Esteve Sasroviras. Edició Pere Poch. Estanc, Perruqueria i Barberia. Fetes a la Fototipia Thomas de Barcelona. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 3 Fons 2: Col·lecció fotogràfica de diverses masies del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires realitzades per Pedro Saénz. El tamany de les fotografies és 17,7 x 12,7 cm i són en blanc i negre, i en total hi ha 54 fotografies. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 7</p> | 08208-42 | Carrer Josep Tarradellas, 12, baixos | <p>La documentació dipositada a l''Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires està dividida en sis fons, del qual el Fons núm. 6 correspon a l'Arxiu d'Imatges. Dins l'Arxiu d'Imatges hi trobem, l'Arxiu Fotogràfic i la Col·lecció de Cartells. La majoria de les imatges que composen aquest fons provenen de particulars i han ingressat a l'Arxiu per donació.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 1940-85 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pere Poch i Pedro Saénz | Fons 1: Les 12 fotos són: 1. Vista general 2. Plassa de l'Església 3. Església Parroquial i casa rectoral 4. Altar Major i capella del Santíssim 5. Vista parcial. Oficinas i cellers de la casa Canals & Nubiola 6. Estació del Ferro-carril 7. Carrer Nou 8. Lloc de captació d'aiguas potables 9. Detall del jardí de la casa Canals & Nubiola 10. Font del Mas 11. Vista parcial. El Montserrat a la dreta 12. Creu de terme Aquestes imatges són de l'any 1940-1979 Fons 2: Les masies fotografiades són: 1. Ca n'Amat 2. Canals i Nubiola 3. Can Bargalló 4. Can Durán de Brians 5. Can Domènech 6. Ca n'Estella 7. Can Farràs 8. Cal Fonsu 10. Can Julià de la Riera 11. Can Llopet de Baix 12. Can Llopet de Dalt 13. Can Margarit 14. Can Mercader 16. Can Serra 18. Can Tobelleta 19. Masia Bach 20. Can Garrigosa (?) Aquestes imatges van ser fetes cap a l'any 1985 | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||
| 76984 | Can Llopet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-dalt | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII-XIX | <p>Masia de planta baixa i planta sotacoberta amb coberta a dues aigües. La façana principal és composada per un portal de punt rodó i un conjunt de finestres de gran simplicitat. Es comprova que la casa original ha sofert vàries ampliacions al llarg del temps. El conjunt de can Llopet de Dalt es composa de la masia original i un conjunt de cossos construïts al seu voltant. Davant la façana principal s'hi configura un pati o esplanada d'accés, amb les instal·lacions de l'hípica a una banda i un racó enjardinat amb una gran alzina a la banda oposada. Aquesta alzina, degut a la seva magnitud i singularitat, és coneguda com l'Alzina de can Llopet de Dalt.</p> | 08208-43 | Can Llopet de Dalt, 2 | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Llopet de Dalt descrit com una masia composada per un sol edifici. La casa de Can Lopet de Dalt està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi sobre l'antiga carretera de Capellades a Martorell molt a prop de Can Prats. En aquesta planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa de Can Llopet de Dalt amb el camí de Can Prats.</p> | 41.4858700,1.8864500 | 407039 | 4593294 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a les instal·lacions de Can Llopet de Dalt hi funciona l'Hípica Can Prats. La masia de Can Llopet de Dalt també funciona com a restaurant. L'accés a Can Llopet de Dalt es fa des del camí de Can Prats, que va des de Can Prats al Polígon industrial Sesrovires. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76985 | Can Llopet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-baix | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851)</p> | XVII-XIX | <p>Can Llopet de Baix és situat a peu de la carretera que va des de Can Prats a Sant Esteve de Sesrovires pel camí del cementiri prop el torrent dels Llops. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta rectangular a diferents alçades, però conservant la simplicitat i singularitat de l'arquitectura popular del lloc.</p> | 08208-44 | Camí de Can Prats | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851, apareix Can Llopet de Baix descrit com una masia composada per un sol edifici. Ara bé, a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya de principis de segle, la casa de Can Lopet de Baix, apareix indicada com una barraca, fet que manifesta que aquesta construcció sempre ha estat històricament menys representativa que la bastida a dalt del turó, coneguda com Can Llopet de Dalt. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi a redós de l'antic camí de Can Prats.</p> | 41.4871800,1.8863800 | 407035 | 4593439 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76985-foto-08208-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Sota Can Llopet de Baix hi havia un antic Mas que fa més de 80 anys que va desaparèixer, i al costat hi havia una font coneguda amb el nom de la Font del Mas. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76986 | Ca n'Estella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestella | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Portafoli de serveis turístics. (2008). Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XVIII- XIX | <p>Masia documentada des de 1744 dedicada actualment a la producció de vins i cava. El seu origen pot remuntar-se a èpoques anteriors com ho demostren els arcs de mig punt construïts amb carreus de pedra conservats a la sala principal del mas.La darrera reconstrucció data de l'any 1847. Del conjunt d'edificis en destaca l'àmplia galeria porxada que enllaça en angle recte amb la façana principal, dibuixant un pati tancat d'una gran harmonia. La masia conserva els seus espais tradicionals com el pati de les magnòlies amb l'antic pou de la casa, espai corresponent al pati central de la masia des d'on podem observar la façana refeta l'any 1847, el rellotge de sol i la campana del sometent, la qual es conserva en el punt més alt de l'eix de composició de la façana principal d'accés a la casa. El portal principal que dóna accés a l'habitatge és tancat, per la seva banda exterior, per una antiga porta vidriera de bonic disseny i gran qualitat constructiva i darrera la mateixa s'hi troba la porta de tancament de fusta de la casa, la qual disposa d'una baula de ferro forjat amb la data de 1847. A la sala de recepció hi trobarem la tramuja, els dipòsits i la premsa. Seguint cap a la sala de fermentació trobem els antics cups. A l'antic celler centenari es veu on encara es fermenta el vi en bóta i on es conserven els antics cups de pedra i ceràmica.</p> | 08208-45 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Documentada des de 1744. Origen en el segle XI o XII (?). La finca de Ca n'Estella elabora vi des de 1847. El seu primer reconeixement data de 1877, quan a la exposició nacional vinícola de Barcelona es van premiar per primera vegada els vins elaborats pel Sr. Joan Estella, atorgant-li un diploma de menció. Durant la segona meitat del segle XIX i durant bona part del segle XX, aquesta finca fou una de les més importants del Penedès en quant a extensió i quantitat de raïm que hi entrava. D'aquesta època s'hi conserven una sère de cups antics i dues premses de cargol. Després de la mort de Joan Estella la finca va passar a les mans de la seva filla i pubilla. Eren temps difícils: la guerra civil i altres circumstàncies van fer que les dimensions del celler i la producció de vins es reduïssin considerablement. L'any 1964 va morir l'última pubilla dels Estella sense deixar descendència i la finca va ser adquirida per Delfí Rabetllat, empresari d'orígen ceretà que vingué a Barcelona a mitjans del segle XX. L'any 1992, amb la incorporació de la seva filla Mercè Rabetllat i el seu marit Jaume Vidal, es va rependre tota l'activitat vinícola. Es varen arrencar gran part de les vinyes per replantar-ne de més adequades. Aquest procés va durar fins l'any 2001. D'aquesta època són els primers caldos de la finca: el Clot dels Oms Merlot 1995 i Clot dels Oms Cabernet Sauvignon 1995. L'any 1998 es va constituir la societat Bodegas Ca n'Estella S.L. per tal de desenvolupar el projecte empresarial que començava a gestar-se. Ver l'any 2002 comencen a comercialitzar-s els primers caves: el cava Rabetllat i Vidal Brut ca n'Estella. La bodega de ca n'Estella es pot visitar i ha guanyat innombrables premis internacionals amb els seus vins i caves, i els seus productes es troben areu del món.</p> | 41.4924000,1.8890700 | 407267 | 4594016 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76992 | Can Prats (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-veinat | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII | <p>El veïnat de Can Prats està situat a la banda de llevant del municipi, entre el torrent de Llops i el torrent de Saies -abans torrent de Can Burgaleti- a redòs de l'antic camí de can Prats. Aquest antic camí, sortia del Pontarró i s'enfilava vers el veïnat de Can Prats, per prosseguir vers el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, entrant per la banda on actualment s'hi troba construït el carrer de Martorell. Aquesta antiga via circulava pel bell mig dels dos Camins Reials que creuaven el municipi, comunicant els dos antics castells esmentats en la historiografia: el castell medieval de Can Prats i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Durant una prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència de ceràmica antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures. En arribar des de Martorell a Can Prats, un cop creuat el nucli, aquest antic camí es divideix en dos eixos: un primer traçat que es dirigeix vers el nord direcció Sant Esteve Sesrovires i un segon traçat que gira vers el sud fins empalmar amb la carretera de Martorell a Capellades (B-224) a l'alçada del polígon industrial Sesrovires, carretera que coincideix amb l'antic Camí Reial que circulava des del Pontarró fins a la Beguda. El veïnat de Can Prats s'estructura a banda i banda d'una plaça de forma longitudinal deixant, fonamentalment, una part del conjunt a la banda de tramuntana i una part del veïnat a la banda de migjorn. Aquesta plaça o eixamplament que estructura actualment el nucli és anomenat Carrer Can Prats. Actualment l'antic cami de Can Prats entra per la banda de llevant de la placeta i un cop creuat aquest espai, el camí es divideix en els dos traçats anteriorment descrits. Les construccions que configuren el conjunt són de tipologia popular, moltes d'elles de principis del segle XX, tot i que apareixen determinades singularitats en algunes de les cases -amplada de murs, antics pasos, contraforts en murs de façana-, que li confereixen un caràcter robust i primitiu.</p> | 08208-51 | Camí de Can Prats. | <p>La casa de Prats apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caseriu. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Prats apareix com un Caserio i es composa de tretze edificis. A principis del segle XX, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat de Can Prats, però amb unes característiques de la seva morfologia urbana diferents a les actuals. La forma urbana del veïnat de Can Prats a principis de segle no mostra la plaça longitudinal disposada al llarg de l'antic camí de Can Prats que circula en direcció est-oest. La morfologia urbana de principis de segle, mostra com l'edificació existent es disposava a banda i banda del camí que sortia en direcció nord cap al nucli de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta sortida o direcció actualment afronta amb un antic pas conservat a la planta baixa d'una casa, que coincidiria amb l'antiga sortida del veïnat cap el sud. Aquest sembla ser l'antic eix estructurador del nucli de Can Prats a principis del segle XX. A peu d'aquesta sortida -sud-, la planimetria de principis de segle XX, mostra dos camins: el primer camí, anomenat camí de la Vinya del Saies, es dirigia vers el sud amb un traçat sinuós fins arribar a l'antic torrent de Can Burgaleti (actual torrent de Saies) per seguir vers el sud fins empalmar amb l'antiga carretera de Martorell a Capellades (actual carretera B-244); el segon camí es dirigia vers llevant fins empalmar amb el traçat del camí que actualment també surt del veïnat vers llevant. El primer troç d'aquest camí encara es conserva a la banda sud de Can Prats fins empalmar amb el camí actual. A principis del segle XX, aquest segon camí es dirigia cap al Pontarró de Martorell, on es trobava amb els Camins Reials que creuaven l'antic terme. A la planimetria de principis del segle XX, també apareix el camí que mena vers ponent, però en tot cas, sembla que no coincidia amb cap eix o carrer del veïnat.</p> | 41.4844400,1.8893700 | 407281 | 4593132 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'anàlisi de la forma urbana de Can Prats, en aquesta primera aproximació al seu coneixement, confirma que l'actual geometria de la seva morfologia urbana potencialment pot atresorar antics traçats que coincidirien amb la seva antiga lògica funcional, formal i constructiva i que, tal vegada, quedarien vinculats a la ubicació de l'antic castell. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76994 | Camí Reial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-1 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC. Cartografia 2010. ICC.</p> | XVIII | <p>La primera carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, coincidiria amb l'actual carrer de Piera i la Rambla de les Bòbiles a Martorell fins arribar al límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. En aquest punt, circulant per la seva banda nord molt a prop del turó on hi són localitzades les restes del poblat de Puig del Revell a Pou del Merli, la carretera o camí reial continuaria prenent el traçat de l'antiga carretera de Capellades a Martorell actualment identificada com la B-224. El camí passaria per l'actual Beguda Baixa i en arribar a l'actual Km. 19 circularia vers el nord, en direcció el nucli de la Beguda Alta. El camí creuaria La Beguda Alta seguint el traçat de l'actual carrer de la Font, per prosseguir el seu camí cap a Madrid. Si superposem la cartografia històrica i la cartografia actual amb un aixecament topogràfic, es comprova que el recorregut més fàcil i planer per circular de Martorell a La Beguda Alta coincideix amb el traçat de la carretera B-224, ja que l'actual carretera que passa per Sant Esteve Sesrovires ha de salvar una topografia clarament dificultosa fins arribar al centre del poble. Aquesta carretera o antic camí, tal com s'indica a la descripció de 1789, creuaria pel bell mig del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i tan sols hauria de salvar la pujada al Pontarró.</p> | 08208-53 | Carretera B-224. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.4804400,1.8676200 | 405459 | 4592712 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual, s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77003 | Ball de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlandes | <p>NAVARRO CODINA, Míriam (2008). El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Vol. III. Edició facsímil març de 1983. Salvat Editores, SA i Edicions 62, SA. Barcelona</p> | XX | <p>Ball que se celebra el 26 de desembre. D'origen incert, és costum que el dia de Sant Esteve es balli el Ball de Garlandes a la plaça de la Vila del poble; primer per l'esbart i un segon ball on hi participen el veïns i veïnes.</p> | 08208-62 | Plaça de la Vila | <p>Les referències històriques venen descrites al Costumanri Català de Joan Amades. A la pàg. 431 diu: 'A Sant Esteve Sesrovires i a ôdena la confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de tortells petits, fets amb pasta d'ou molt adobada i ensucrada, que rebien el nom especial de garlandes. Eren portades a la plaça després de la funció religiosa i posades a encant. S'encantava només la primera i el preu que assolia era fixat per a totes les altres, que es venien a tots els fadrins que en desitjaven. Mai no assolien preus excessius. Els minyons en compraven i les oferien a les fadrines. La noia que era obsequiada amb una garlanda venia obligada a fer una passada per la plaça i a ballar una petita dansa amb el minyó que l'havia regalada. Durant el ball ella portava la garlanda passada per dins del braç. Les noies que gaudien de molta simpatia eren obsequiades successivament per diferents fadrins i acabaven per portar moltes garlandes enfilades al braç. Acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos per al culte'. A la pàg. 913 descriu el 'Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d'altres pobles de la conca de l'Anoia: Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d'ells a l'exterior i la de les balladores a l'interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal i com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es deturen i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós ristol (fi. 6)'.</p> | 41.4935200,1.8723600 | 405874 | 4594159 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77003-foto-08208-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart fa anys que ha desaparegut. Per això hi ha hagut anys que ha costat trobar gent que vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l'antic esbart i després es fa participar els veïns que s'han aplegat per veure l'acte. Cal esmentar l'esforç que des de fa uns anys ha anat fent l'escola La Roureda que, cada curs, durant la celebració de la Castanyada, interpreta la dansa amb l'ajut dels alumnes més grans, els de sisè de primària. Amb la intenció de fer partíceps del ball tots els sesrovirencs i sesrovirenques, l'any 2007 el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. El taller, que s'ha repetit amb els anys, ha servit per incorporar gent jove del poble que hauran de ser els continuadors d'aquesta tasca. D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els Gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||
| 77005 | Sardana 'Els dos campanars' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars | XX | <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> | 08208-64 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 15-11-95 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tomàs Gil i Membrado | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77006 | Sardana 'El Nostre Aplec' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-nostre-aplec | XX | <p>Sardana escrita per Joan Lázaro i Costa. Va ser estrenada a Sant Esteve Sesrovires l'1 de juliol de 2006, i el seu tiratge és 32-81-58.</p> | 08208-65 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 19è. Aplec del Roser (1/10/2006), a la Pista-Jardí El Progrés de Martorell, interpretada per la cobla Ciutat de Cornellà. 24è. Aplec dels Reis (7/1/2007), a Elna (França), interpretada per la cobla Combo Gili 3a. Festa del soci (8/6/2008), a la Plaça de la Sardana - Pista coberta Pla de Sant Pere, de Ripoll, interpretada per la cobla Foment del Montgrí. 5è. Aplec de Poqueres (16/5/2009), davant de l'Ajuntament de Porqueres, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres. 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (4/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins. Aquesta sardana s'inclou al cinquè disc de sardanes del compositor Joan Lázaro titulat Avinent, i interpretat per la Cobla Montgrins. D'aquest CD l'any 2008 se'n van editar 800 còpies amb la col·laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 1-7-2006 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Lázaro i Costa | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||
| 77009 | Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-canals-i-nubiola | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Portafoli de Serveis Turístics 2008. Ajuntament de sant Esteve Sesrovires.</p> | XX | <p>El parc Canals i Nubiola és un entorn natural del poble de Sant Esteve Sesrovires cedit a l'Ajuntament per la família Canals i Nubiola amb la condició de que sempre fos espai natural. En dues fases s'ha adequat el parc com a zona d'esbarjo per als ciutadans de Sant Esteve Sesrovires i ara compta amb zona equipada amb vuit barbacoes, una àrea de pícnic, un circuit esportiu i una zona de jocs infantils. Les barbacoes disposen d'un conjunt de mesures per evitar el risc d'incendis. El parc és una zona d'interès natural i paisatgístic que representa el pulmó verd del poble. El parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d'1 km. que recorre part d'aquest entorn natural. El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com correr o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l'esport a l'aire lliure. A més és el punt d'inici i final de la Ruta Verda. El parc de Canals i Nubiola va ser inaugurat el 26 d'octubre de l'any 2003 i va ser dissenyat per Mònica Oliveres i Josep Maria Fosalva.</p> | 08208-68 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mònica Oliveres i Josep Maria Fusalba. | Existeix una Normativa reguladora d'usos del Parc Canals i Nubiola. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 77010 | Ruta Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-verda | <p>La ruta verda de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l'entorn natural del municipi. El recorregut s'inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges, travessa la línia de ferrocarril FGC, passa pel Torrent de l'Afilador, el Torrent dels Canals i finalitza al Parc Canals i Nubiola. El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres i des d'aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.</p> | 08208-69 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Dissenyada per GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires | La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents. La vegetació dominant a l'entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Rhamnus alaternus), entre d'altres. Pel que fa als ocells s'hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs , entre altres. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | ||||||||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||||||||
| 77016 | Sputnik | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sputnik | <p>Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 50. Centro Cívico en Sant Esteve de Sesrovires. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL http://www.sesrovires.net/Atencióalespersones/Joventut/Sputnik/tabid/170/language/ca-ES/Default.aspx MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Edifici modern d'original composició que es caracteritza pel cos elevat sobre pilars de formigó armat sota el qual hi ha un espai públic obert que fa de vestíbul de les diferents dependències que hi ha a l'edifici. Aquest cos elevat alberga la Sala Domènech i Estapà que és una sala d'exposicions temporals a la que s'hi accedeix a través d'unes rampes que parteixen de la plaça columnada que hi ha sota aquest cos elevat. Interiorment aquesta sala està iluminada per uns lluernaris que per la coberta tenen una aparença com si fossin tres pinacles. Exteriorment, aquest espai sobre columnes és cec, només té una finestra que dóna vista a les antigues escoles i al Casino, i l'acabat de façana és amb planxes d'alumini de color platejat. Sota l'espai porticat, i amb accés des del carrer de la Vila, hi ha el CAP (Centre d'Assistència Primària), que va ser ampliat l'any 2005 amb unes dependències situades a la planta inferior d'un edifici annex que està separat de l'anterior per un espai obert i que es comuniquen entre sí per unes rampes que uneixen alternativament els espais d'ambdós edificis. A l'edifici annex actualment també hi el Servei d'Informació i Accions Juvenils adscrit a la Xarxa d'Informació juvenil.</p> | 08208-75 | Carrer del Dr. Pau Costas, 49 | <p>Al lloc que avui ocupa el Centre Cívic hi havia una granja de conills. El propietari era conegut com en Peret dels Conills. Al costat hi havia una casa que va ser comprada pel municipi l'any 1927. Va ser reformada i ampliada amb l'objectiu d'ubicar-hi la nova seu de l'Ajuntament, perquè fins aleshores tenien un local llogat al carrer Serafí Julià. La reforma va consistir a destinar la planta baixa a dependències municipals i casa del secretari. A la planta de dalt s'hi van habilitar dues vivendes per als mestres. Les eleccions de l'any 1936 ja es van fer al nou Ajuntament. Més endavant, l'any 1989, es va traslladar al carrer Major, i és el que coneixem avui dia. La vella Casa de la vila va ser enderrocada el mes de juliol de l'any 1992.</p> | 41.4932200,1.8720200 | 405845 | 4594126 | 1994 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77016-foto-08208-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Víctor Rahola Aguadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 | |||||||
| 77017 | Esgrafiat de façana, carrer Anselm Clavé, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-anselm-clave-14 | XX | <p>És la façana d'un habitatge unifamiliar construït l'any 1987. A la planta baixa hi ha un gran portal per a entrada de vehicles, amb arc escarser emmarcat amb un aplacat de pedra, i també hi ha la porta d'accés a l'escala de l'habitatge. Al primer pis hi ha una finestra de ventilació de l'escala centrada sobre la porta d'entrada i dues arcades d'arc escarser separades per un pilar i emmarcades amb aplacat de pedra centrades sobre l'arcada del garatge de la planta baixa. A la part superior de la façana hi ha un ràfec amb caps de biga de fusta. La façana està totalment esgrafiada excepte una part que envolta la porta i la finestra de l'escala, que és amb totxo massís a cara vista. La part esgrafiada és de color rosa pàl·lid i els motius esgrafiats són de color rosa sèpia amb temes florals. Al frontal sota l'aleró hi ha una garlanda contínua amb fullatge i fruits que va unint els espais entre els caps de biga del ràfec; a sota hi ha uns emmarcats rectangulars amb una antefixa central de la que surten fulles d'acant; sobre dels arcs de la planta primera hi ha dibuixades unes copes amb flors omplint els carcanyols i a banda i banda de la porta del garatge hi ha unes copes de les que surten fulles i flors i al costat de la decoració de la dreta hi ha la signatura de l'autor, que diu Jaume Amat B. 1987</p> | 08208-76 | Carrer Anselm Clavé, núm. 14 | 41.4937200,1.8725600 | 405891 | 4594181 | 1987 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-02 07:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc