Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66331 | Platja de les Dunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) | Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). | 08261-91 | Passeig Marítim | 41.6271900,2.7068800 | 475583 | 4608426 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66338 | Arxiu Parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna | XX-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> | 08261-98 | Església parroquial de Santa Susanna | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||||
| 66427 | Riera de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-susanna | GRECCAT (2009). Auditoria ambiental supramunicipal dels municipis de Palafolls i Santa Susanna. Memòria descriptiva. Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) POMÉS, J. (2009). 'Santa Susanna, un municipi genuïnament agrari a la costa del Maresme (1890-1986)'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95. Mataró Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La riera de Santa Susanna, un espai per protegir'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 4. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (I). Quan la riera trenca i fa mal'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.6-7 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (II). La riera, camí de pas'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.4 | Està ben conservada en el tram superior i mitjà, però en el tram inferior està altament antropitzat. | Curs fluvial que rega tota la vall de Santa Susanna. La seva capçalera és a la serra de Miralles i es nodreix dels nombrosos torrents, fonts naturals i fondalades de la vall. Com totes les rieres del Maresme, té una llargada curta, en aquest cas uns 5,8 km, amb una llera natural que oscil·la entre els 2 i els 20 m d'amplada. La riera històricament ha conviscut amb el desenvolupament agrícola i urbà, i la població l'ha anat adaptant a les seves necessitats. Així doncs, al llarg de la riera s'hi localitzen pous, recs o murs de contenció, que la modelen segons les necessitats d'explotació del territori. Més enllà de totes les èpoques històriques de Santa Susanna, la riera ha estat també l'eix que ha vertebrat la vall: tradicionalment la seva llera ha servit d'eix viari i amb el temps s'han adequat camins paral·lels per evitar les cícliques crescudes d'aigua. Distingim bàsicament tres trams: el tram superior, a la falda de la serra de Miralles (serralada Pre-litoral), que transcorre per zona forestal; el tram mitjà, des de can Jordà fins a can Creus, que transcorre per una zona encara rica agrícolament; i el tram inferior, que és el més urbanitzat i en bona part està canalitzat. Bona part de la riera conserva la típica vegetació de ribera, especialment al tram superior, mentre que els trams més antropitzats predominen els canyissars i la plantació de plàtans, alzines, verns i altres especímens d'interès natural. | 08261-87 | Riera de Santa Susanna | 41.6479100,2.6975200 | 474812 | 4610729 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'auditoria ambiental redactada per GRECCAT defineix dues verndes al tram alt de la riera i una tercera al torrent de la Font de la Cadireta, afluent de la riera de Santa Susanna, com a hàbitats d'interès comunitari prioritari, que calen protegir. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66428 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | L'autopista del Maresme i la construcció d'una central elèctrica han trencat l'harmonia paisatgística d'aquest indret. | Zona de 17 ha aproximadament,situada al curs mitjà de la riera de Santa Susanna, entre can Rosich, al sud, can Mestroi i Mas d'en Calça, al nord, limitant amb l'autopista del Maresme. És una part de la vall de Santa Susanna més oberta, on ha perviscut l'activitat agrícola fins a l'actualitat, especialment l'horta. L'entorn natural, amb rics boscos mediterranis, el patrimoni històric i l'activitat agrícola existent atorguen en aquesta zona un interès paisatgístic singular, especialment davant l'evident pressió urbanística i d'infrastructures. | 08261-88 | El Veïnat | 41.6491900,2.6960500 | 474690 | 4610872 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera que El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66430 | El Pla de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balasc | L'envelliment de la població pagesa, provoca el progressiu abandonament dels camps. | El Pla de Balasc és la zona agrícola millor conservada del terme municipal de Santa Susanna. Comprèn una zona d'unes 90 ha aproximadament, entre la carretera N-II, al nordoest, i el mar, al sudest, i la riera de Santa Susanna, al norest i el límit del terme municipal de Pineda de Mar, al sudoest. Nombroses masies històriques de la zona encara mantenen la seva activitat agrícola, especialment dedicades a l'horta i altres plantacions de regadiu. Els camps, els camins, com el camí del Mig o el camí de Perafita, i les finques s'han anat configurant, amb certa regularitat geomètrica, entorn de l'agricultura en una zona plana a escassos 2-4 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta activitat econòmica i l'absència de grans construccions modernes, s'ha mantingut el paisatge rural d'aquesta zona, a diferència del Pla de la Torre, a l'altra banda de la riera. | 08261-90 | El Pla de Balasc | 41.6283200,2.7021700 | 475191 | 4608553 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera el Pla de Balasc i el Pla de Malgrat (Pla de la Torre) com a Sòl d'Alt Valor Agrícola (clau 23a), amb la qual cosa es preveuen dues actuacions per protegir-los: restriccions en l'edificació i ordenació agrícola. Segons l'article 283è les condicions d'ordenacció (camins rurals, ordenació de les aigües, infrastructures) s'hauran de desenvolupar en un Pla Especial específic.El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66431 | Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-arxiu-municipal-de-calella-josep-m-codina-i-bague | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. RODRÍGUEZ, J. (1998). Guia II de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Arxiu Municipal de Calella: Calella. www.calella.cat | Al fons del Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué hi ha objectes i documents de nombroses poblacions de l'alt Maresme. En el cas de Santa Susanna, disposa d'objectes ceràmics provinent de Can Rabassa i documentació patrimonial del Mas Fabra (1768-1863), Mas Moragues (1598-1747) i Can Creus (segles XIII - XVIII). En els dos primers casos, es deconeix la ubicació d'aquestes masies (possiblement es tracta de documents mal referenciats). En el cas de Can Creus, es tracta d'uns canelars redactats per un capellà de la família al segle XVII que resumeix en un quadern tots els documents del llinatge. | 08261-101 | Escoles Pies, 36 / Calella | El Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué és un museu local pluridisciplinari que investiga, conserva i difon els diferents aspectes del patrimoni de la ciutat. És instal·lat en un gran casal del segle XVII, connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina. L'arxiu històric compta amb un important fons documental, que es nodreix de les aportacions municipals i de diverses entitats i famílies calellenques, amb documents que es remunten fins al segle XI. La col·lecció es compon majoritàriament d'objectes relacionats amb la ciència i la tècnica, especialment vinculats a la fabricació de gèneres de punt i d'objectes artístics. També hi ha elements d'arts decoratives i materials arqueològics. Actualment supera els quinze mil objectes. De l'exposició en destaca la Pinacoteca Gallart, una farmàcia de començament del segle XX i la reproducció d'una cuina antiga. Va ser fundat el juny del 1959 per iniciativa d'un grup de calellencs amb inquietuds pel patrimoni de la ciutat. El 1961 es va dotar d'un petit magatzem i d'un reglament de règim interior. L'any 1978 es van començar les obres de condicionament parcial de la planta baixa de l'actual edifici, de manera que al desembre de l'any següent es van obrir al públic les dues primeres sales. El 1982 l'Ajuntament li va atorgar personalitat jurídica, en instituir la Fundació Pública Municipal Museu-Arxiu de Calella i posteriorment es va crear l'Associació d'Amics del Museu per canalitzar la col·laboració ciutadana. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 66441 | Font del Barder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barder | Coberta de vegetació. | Bassa natural d'aigua que la població de Santa Susanna atribueix al naixement de la riera. L'aigua emana d'unes roques del torrent i omplien una petita bassa natural. Enmig de la zona de la font hi ha un gran àlber. | 08261-111 | Sot de la Font del Barder | 41.6634100,2.6709200 | 472603 | 4612458 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment no és possible localitzar-la atesa la densitat de vegetació de la zona. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66442 | Font de la Cadireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del sot de can Rosic. La font consta d'un broc de PVC dins el torrent, d'on surt l'aigua. | 08261-112 | Sot de Can Rosic | 41.6442200,2.6919000 | 474342 | 4610321 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66442-foto-08261-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una font molt coneguda a Santa Susanna. La població li atribueix propietats medicinals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66445 | Font de Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-curt | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del Sot de Cal Curt. La font està perduda enmig de la vegetació però s'observa la boca d'una construcció de pedres. Estructura indeterminada. | 08261-115 | Sot de Cal Curt | 41.6602400,2.6911200 | 474284 | 4612100 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66445-foto-08261-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66461 | Lledoner de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-bonet | Lledoner de grans dimensions situat darrera de Can Bonet. El lledoner (Celtis australis) és un arbre caducifoli, de la família de les cannabaceae originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Acostuma a tenir la capçada arrodonida i densa. Les fulles són asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte. Antigament era molt habitual en masos i masies perquè del seus troncs se'n feinen eines agrícoles, com forques o mànecs, gràcies a la seva flexibilitat. Actualment té un ús ornamental. | 08261-131 | Can Bonet, s/n | 41.6384900,2.7090900 | 475772 | 4609680 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||||
| 66465 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Antic camí rural que creua el terme municipal de sudest a nordest i té continuïtat cap als municipis veïns. Actualment és asfaltat i és l'eix viari vertebrador de les masies i finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc | 08261-135 | Carretera Vella | El Camí del Mig és un eix viari rural que creua la comarca del Maresme que s'ha mantingut, amb més o menys continuïtat de temps remots. La historiografia tradicional l'atribueix a una perduració de l'antiga Via Augusta. Al segle XVIII, amb la construcció del Camí Ral, molts trams del Camí del Mig varen quedar relegats a un ús únicament agrícola o es varen abandonar. | 41.6330200,2.7081800 | 475694 | 4609073 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons informen alguns propietaris de finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc, hi ha un camí entre els camps de conreu, a uns 200 m en direcció a la costa, que també anomenen Camí del Mig i l'actual camí del Mig potser seria el Camí Ral. D'aquest camí en queden algunes traces però en general es troba en finques privades i s'ha desdibuixat la major part de la traça. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 66475 | Dansa d'en Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-den-bonet | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931 PUJOL, F., AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors. Vol. 1 Dansa. Col. Cançoner Popular de Catalunya, vol. I. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. Barcelona | XIX | Es va perdre a finals del segle XIX o principis del XX i actulment ja ningú la recorda. | Dansa de carrer que es ballava a les poblacions de Pineda de Mar (coneguda com a Dansa de Pineda), Malgrat, Palafolls i Santa Susanna. Actualment no es practica però en tenim coneixement gràcies al recull de cançons i balls publicat per la folklorista Sara Llorens de Serra al llibre Cançoner de Pineda (1931). Llorens en transcriu la lletra i la tonada però desconeix com es devia ballar originàriament. Diu: '[...] avui, quan es fa, que no és pas cada any, queda reduïda a una passejada que fan les noies acompanyades del jove que cada una d'elles s'ha triat per parella.' A Santa Susanna es coneixia com la Dansa d'en Bonet, segons la gent gran que va entrevistar Llorens. 'En Bonet, propietari d'una masia de Santa Susanna, era cada any, per allà als volts del 1870, el capdavanter d'aquest ball al seu poblet. I fos perquè ell i l'acompanyanta li donessin un esplendor desacostumat, o perquè en aquella època ja no es fes a Pineda i a Malgrat, la fama de la seva dansa dura encara entre els vells d'ambdós pobles'. En Bonet també devia destacar per la indumentària perquè hom recorda que vestia 'calces curtes de vellut, blau o de color d'oli, guarnides amb cascavells d'argent, i amb gec curt amb botons també d'argent. De les butxaques n'hi sortien mocadors de seda de colors'. | 08261-145 | Sara Llorens de Serra documenta aquesta dansa l'any 1931, però apunta que ja no es ballava i alguns vells de Santa Susanna en tenen un lleuger record. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 66417 | Commemoració del 50è aniversari de l'esbart dansaire de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/commemoracio-del-50e-aniversari-de-lesbart-dansaire-de-santa-susanna | XX | Escultura de pedra treballada situada a la cantonada nordoest de la plaça de Pau Casals, darrere de l'ajuntament. L'escultura es va erigir amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Esbart Dansaire de Santa Susanna i en record de Sabina Corcoy, la seva fundadora. Damunt d'un basament rectangular, hi ha les figures ballant. L'home mira cap al sud i la dona cap al nord i ambdós s'agafen d'un mocador, al centre. Enmig de les dues figures hi ha un monòlit amb la cara de Sabina Corcoy esculpida i una placa commemorativa a sota. | 08261-77 | Pl. de Pau Casals, s/n | L'Esbart Dansaire de Santa Susanna es va crear l'any 1954 per iniciativa de Sabina Corcoy. L'any 2004 es va commemorar el 50è aniversari amb actes commemoratius i es va erigir aquesta escultura. L'escultura és obra de l'empresa Mkpedra i va costar uns 9.000€ aproximadament. | 41.6350700,2.7076000 | 475646 | 4609301 | 2004 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Mkpedra | 103|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66402 | Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat l'any 1980. | Edifici de planta rectangular compost per tres cossos, de planta baixa i primer pis. El cos central té l'accés principal mitjançant una portalada flanquejada per unes columnetes i pilars que sostenen una balconada rectangular. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Sota la teulada hi ha una finestra de ventilació de les golfes, en forma d'estrella. Els cossos laterals, totalment simètrics són més baixos que el cos central i la teulada, gairebé plana, és tres vessants. A la part posterior de l'edifici, el cos central acaba amb una exedra formada per un conjunt de columnes que sostenen un balcó semicircular i disposa de grans finestrals amb vista al mar. | 08261-62 | Pl. Catalunya, s/n | L'edifici de l'Ajuntament de Santa Susanna és una construcció de la dècada de 1930, atès que és un municipi creat al segle XIX i encara no disposava d'una casa de la vila definitiva. Va ser concebut com a ajuntament a la primera planta i escola a la planta baixa, amb dues línies per a nens i nenes a cada banda de l'edifici. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretgé | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66403 | Cal Corretger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corretger | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat i ben conservat | Edifici exempt, de planta quadrada i teulada a tres vessants, cap als laterals i a la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i planta sotateulada i té un cos afegit al sudest com a vestíbul d'entrada principal i terrassa. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat amb elements ornamentals. La façana, orientada cap al sud, és sòbria i les parets estan emblanquinades. La casa es troba a l'interior d'una finca enjardinada, envoltada per una paret d'obra i al davant té una gran palmera, típica de les cases d'estiuejants. | 08261-63 | C. Sant Ramon, núm. 1 | La casa va ser erigida per la família Corretger, molt arrelada a la vila de Santa Susanna des del segle XIV. Alguns membres de la família van fer fortuna a Amèrica a finals del segle XIX i principis del segle XX. | 41.6351500,2.7072100 | 475614 | 4609310 | 1940 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretger | També rep el nom popular de casa de les Bombes, motivat per un molí de vent que antigament hi havia darrera de la finca. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||
| 66411 | Can Pisculet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pisculet | XX | Casa de planta quadrada, amb la teulada a quatre vessants. Està orientada al sudest i consta de planta baixa, un primer pis i un segon sota teulada. La composició de la façana és perfectament simètrica amb una gran porta al centre, dues finestres laterals i un balcó corregut al primer pis, on surten tres portes. L'acabat exterior és un enlluït de calç, amb les cantonades, el sòcol i les obertures estucades simulant carreus de pedra. El ràfec de la teulada és molt pronunciat i l'interior està decorat amb rajoles vidrades de color verd i una rajola amb motius florals. Al capdamunt de la façana hi ha les finestretes de ventilació de les golfes, dissimulades enmig d'una sanefa floral estucada a la paret. A la part central, consta la data de construcció de l'edifici: 1931. La casa està envoltada d'una tanca vegetal i la finca està enjardinada. La finca està envoltada de camps de conreu. | 08261-71 | Carretera Vella (Pla de la Torre) | La casa va ser concebuda com a casa d'estiueig, el 1931, tot i que sempre s'hi ha mantingut l'activitat agropecuària. | 41.6359300,2.7166000 | 476396 | 4609394 | 1931 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66411-foto-08261-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66411-foto-08261-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66411-foto-08261-71-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 66416 | Pintura d'Aureli Crosiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-daureli-crosiet | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Tot i que l'obra es conserva sencera, caldria una intervenció de neteja de pols i humitats. | Pintura sobre tela que ocupa les parets i la volta del presbiteri de l'església parroquial de Santa Susanna. A la paret posterior de l'altar hi ha una al·legoria de l'eucaristia, amb la representació d'un calze de grans dimensions envoltada d'àngels; les parets laterals representen el martiri de Santa Susanna (dreta) i la seva santificació i pujada al cel, amb la benedicció del papa i l'ajuda de diversos àngels (esquerra); a la cúpula hi ha una representció del cel, amb els quatre evangelistes a cada cantonada. | 08261-76 | Pl. Catalunya, 4 | Aureli Crosiet, deixeble de l'artista català Josep Maria Sert, era especialista en decorar grans espais amb pintura sobre tela recoberta amb una fina capa d'or. Era veí del Dr. Josep Maria Massons, qui li demanà la seva contribució en la decoració de l'església de Santa Susanna. | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 1960 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66416-foto-08261-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66416-foto-08261-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66416-foto-08261-76-3.jpg | Física | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Aureli Croiset | A l'angle inferior esquerre de la paret de la dreta hi ha la signatura de l'artista: Croiset 1960. | 107|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||
| 66347 | Sant Crist de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-balasc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. 'Recordatori del Sant Crist de Balasc que es venera en la seva antiga capella de Santa Susagna' (any indeterminat). Santa Susanna Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Capella restaurada recentment. | Petita capella o oratori d'una sola nau, amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, que està orientada a l'oest. L'accés és per una porta amb l'arc apuntat i al capdamunt té un campanar d'espadanya d'un sol ull. El ràfec de la teulada està decorat amb una cornisa de dents de serra. Als dos laterals s'observen dues grans obertures amb arc de mig punt tapiades amb maons. A l'interior hi ha quatre graons on hom diposita rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. És un model de capella d'estil historicista. | 08261-7 | Camí del Mig o Carretera Vella | A l'escriptura de la propietat no hi figura la data de construcció però per l'estil i les notícies històriques probablement és de finals del segle XIX. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, va ser restaurada perquè havia estat saquejada i incendiada. En l'ofrena del Divendres Sant es canta col·lectivament el recordatori poètic al Sant Crist de Balasc. És una composició de caràcter popular que recorda la passió de Crist i demana la Glòria pels feligresos. | 41.6317900,2.7027500 | 475241 | 4608938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66471 | Torre de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-jorda | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna.</p> | XIV | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Jordà. Es troba situada a la part posterior de l'edifici, que es trobava annexa al mas original, de planta rectangular, i es distingeix per l'amplada dels seus murs i el tipus de parament. La torre original es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells i sobresurt respecte el volum de la masia: la planta baixa ha quedat integrada en el celler de la casa, i al primer pis hi ha una habitació, amb accés per un portal d'arc de mig punt adovellat. La torre conserva una finestra gòtica geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord, on també s'observa una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada, en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-141 | Camí d'Horsavinyà | <p>La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part del mas original de Can Jordà.</p> | 41.6572500,2.6857300 | 473834 | 4611770 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Jordà i constar en la mateixa fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (Generalitat de Catalunya), creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 66341 | Torre de Mas Galter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-galter | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer) | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.</p> | 08261-1 | C. del Bou, 25 | <p>El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6372400,2.7056300 | 475483 | 4609543 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||
| 66342 | Torre de Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | Restaurada | <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> | 08261-2 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6392300,2.7155600 | 476311 | 4609761 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||
| 66345 | Torre de Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> | 08261-5 | C. Montseny, s/n | <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6402200,2.7085500 | 475727 | 4609873 | 1584 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||
| 66349 | Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVI | Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. | 08261-9 | C. Montseny, s/n | La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Can Raters o Can Roters. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66352 | Molí d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-jorda | BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). 'Els molins medievals de l'Alt Maresme (ss. XI-XVI)', a II Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d'Història del Casal: Mataró. BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona. P.44-45 BOU, J.; GRAUPERA, J.; VELLVEHÍ, J. (2007). 'Els molins medievals i Moderns del Maresme' a III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , p. 165-183 Indrets singulars del Maresme (guia de recursos). Biblioteques municipals del Maresme: Mataró (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVII-XVIII | En runes, es conserva parcialment l'aqüeducte i dues construccions a ambdues bandes de la riera. L'any 2009 s'han portat a terme tasques de neteja i reparació de l'aqüeducte i de l'entorn. | Molí fariner del qual es conserven algunes parets de difícil interpretació, a la banda esquerra de la riera. A la banda dreta també s'hi observen paraments de l'antiga casa del moliner o la coneguda 'Taverna'. Es conserva, però, l'aqüeducte que subministrava aigua al molí. La construcció, de pedra lligada amb morter de calç, té tres arcades per travessar la riera de la qual s'extreia aigua. Les arcades són diferents: les més properes a la casa són semicirculars i fetes amb pedres poc treballades, mentre que la tercera és més ample i està feta amb carreus de pedra polida i ben treballada. Una de les arcades actualment està tapiada i té un clos de pedres, aprofitat com a refugi. D'entre l'abundant vegetació s'observa també la canal que aportava aigua a l'aqüeducte. | 08261-12 | Curs alt de la riera de Santa Susanna | Al segle XIV Ros de Pineda va construir una reclosa a la part alta de la riera de Santa Susanna, a prop de can Jordà i va edificar un molí. Juntament amb aquesta construcció es va edificar la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia 'molí de la Taverna'. La construcció actual sembla de factura més moderna. | 41.6572500,2.6827300 | 473584 | 4611771 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Molí de la Taverna o Molí d'en Rufus. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66360 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XVII | restaurada | Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. | 08261-20 | C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) | El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. | 41.6386900,2.7124600 | 476052 | 4609702 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Torrent del Mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66377 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII | Només l'era presenta un delicat estat de conservació perquè és l'aparcament de vehicles. | Masia de planta quadrada, amb construccions contemporànies afegides per la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i un semisoterrani a la banda est. Està orientada cap al sud i es troba situada en una plana al costat de la riera de Santa Susanna. La construcció s'adapta al lleuger desnivell del terreny. L'entrada està presididia per una portalada quadrada amb pedra treballada. La llinda té una inscripció amb el nom del primer propietari i l'any de construcció (1777). Les finestres i balcons de la façana també presenten els brancals i les llindes de pedra. Entre dos dels balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana. El terç més oriental de la casa està decorat amb pedres irregulars que sobressurten de l'encalat exterior. És possible que sigui la indicació d'una fase de construcció posterior a l'original. Davant de la masia hi ha una petita era circular envoltada d'un mur de pedra i el paviment de rajols de terrissa i al camí d'accés s'hi conserva un pou i una bassa, actualment sense ús. La casa està envoltada de jardins amb gespa i s'hi conserven antics estris i eines del camp. | 08261-37 | El Veïnat | El mas de Can Rossich s'ha identificat amb l'antic Mas Vidal. Al segle XVI, el pubill n'era Mateu Capderer, qui va vendre una peça de terra a Gueraua del Mas Gelat. Ja al segle XVIII, pertanyia a Miquel Rossich que, tal i com consta inscrit a la llinda del portal, va reconstruir la casa (1777). | 41.6472100,2.6960300 | 474687 | 4610652 | 1777 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66379 | Mas d'en Calça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-calca | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. El ràfec de la teulada és pronunciat. Està orientada al sud i està situada a pocs metres de la riera de Santa Susanna i envoltada de camps de cultiu, bàsicament d'horta. L'edifici consta de planta baixa i pis i l'accés principal és per una porta amb els brancals de pedra i la llinda de fusta. Antigament probablement estava dividit en dos habitatges perquè s'observen lleugeres diferències constructives. Per exemple, la meitat dreta té la part posterior més elevada i les finestres del primer pis són de pedra. Als laterals hi ha diverses construccions annexes per a guardar eines, comuna, magatzems, etc. | 08261-39 | El Veïnat | Antigament conegut com a mas Puiglalter, nom documentat a Sant Pol des del segle XII. El 1265, Simon de Montpalau o de Puiglalter cedeix una terra a Pineda. El mas Puiglalter o Puig Galter apareix citat en diversos documents entre els segles XV i XVI. El nom Calça no es documenta fins a la segona meitat del segle XVIII, de la mà del Dr. Josep Calça. | 41.6515000,2.6918600 | 474342 | 4611130 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament s'anomenava Mas Puigalter o Puig Galter. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66383 | Can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planas | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI | Del conjunt arquitectònic és la masia millor conservada. | Masia de planta rectangular amb la teulada a una vessant amb inclinació cap a la façana. Està orientada cap al sud, en direcció la vall de la riera de Santa Susanna. No és una construcció exempta perquè per darrere s'adhereix a can Ferregús, al costat a can Tanca i antigament encara hi havia can Burjons, actualment desapareguda. A la banda oest encara hi ha un altre cos que sobressurt que delimita una era en forma de L. La casa consta de planta baixa i un pis i la façana té una portalada adovellada amb arc de mig punt, amb una finestra gòtica al capdamunt. La resta de finestres, localitzades a la primera planta també són de pedra treballada, si bé no presenten elements ornamentals. A la façana també sobressurten tres contraforts per a reforçar l'estructura. Al davant de can Planas hi ha un pou i un petit cobert. | 08261-43 | El Veïnat | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XVI. | 41.6496000,2.6957900 | 474668 | 4610918 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66387 | Can Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gralla | XVIII-XIX | Masia en procés de restauració | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada a l'oest, mirant a la riera, i consta de planta baixa, un primer pis i un segon pis sotateulada. A la part central de la masia s'hi ha adherit un petit cos de maons que fa de galeria-rebedor, amb la qual cosa l'antiga porta queda integrada a l'interior de l'edifici. Al costat dret hi ha una antiga porta auxiliar amb els brancals i la llinda de maons, igual que una de les finestres. Al primer pis hi ha quatre finestrals i al pis sotateulada dues finestres, la major part amb les obertures de pedra treballada. Davant de la la masia, a tocar de la riera de Santa Sussana hi ha un cobert amb un pou. | 08261-47 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX. | 41.6455400,2.6990500 | 474938 | 4610466 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 66394 | Can Toni Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-casas | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVII-XVIII | En procés de restauració per a segona residència | Masia de planta en forma de L. Originàriament l'accés devia ser pel costat sud i dóna un aspecte de masia amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Actualment s'accedeix per la banda occidental, amb una porta que conserva els brancals de pedra. La masia conserva també algunes finestres originals, amb les obertures de pedres treballades. La construcció s'adapta a l'orografia del terreny i consta de planta baixa i un primer pis. A la part meridonal s'afegeixen alguns cossos, actualment mig en runes que devien ser els coberts per a les eines, magatzems i corrals. | 08261-54 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVII-XVIII. | 41.6583500,2.6812200 | 473459 | 4611893 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66394-foto-08261-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66394-foto-08261-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66394-foto-08261-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66406 | Can Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pero-0 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVII | Masia restaurada a l'any 1996. | Masia de planta quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis i és annexe a la capella de Santa Susanna (al nord). La façana té una composició molt sòbria: una porta d'accés rectangular, a l'esquerra, i una petita finestra a la dreta; el primer pis consta de dues finestres també quadrada, de diferents dimensions. A la banda est actualment hi ha alguns pavellons moderns, de fusta i vidre, que amplien les estances de la casa. A la banda oest hi ha un pou d'aigua adossat a la mateixa masia. La masia i la capella es troben en una finca tancada envoltats de jardins privats. | 08261-66 | Finca de can Peró | És una antiga masia vinculada al mas de Can Ratés. En testimonia la relació l'escut situat a la façana de l'església de Santa Susanna | 41.6380600,2.7092200 | 475782 | 4609633 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66448 | Pou de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jorda | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII | Pou i safareig fets de pedra i calç, amb lloses que cobreixen les superfícies. El pou és de planta circular amb dos brancals fets amb carreus de pedra treballada que sostenen una gran llosa de pedra fent de travesser. Aquesta peça, que suporta la corriola de ferro, presenta esculpida una data (1710), que podria correspondre l'any de construcció. | 08261-118 | Camí d'Horsavinyà | Segons la data gravada al pou, és de l'any 1710. | 41.6569700,2.6853000 | 473798 | 4611739 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons els SSOM, en un document antic conservat a l'arxiu de Can Jordà, el safareig s'omple amb aigua de la riera de Santa Susanna. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 66454 | Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt-0 | XVIII | Masia en runes. | Masia en runes. Es troba situada en una fondalada del sot de Cal Curt , en una zona amb el terreny atalussat. La vegetació cobreix la pràctica totalitat de l'edifici però conserva parets de notable alçada. Desconeixem la seva planta i tipologia. Sabem que era una construcció feta de pedres i calç. | 08261-124 | Sot de Cal Curt | 41.6606700,2.6914100 | 474308 | 4612148 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66454-foto-08261-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66454-foto-08261-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66454-foto-08261-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 66456 | Can Marangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marango | XVII | Masia en runes. | Restes d'una antiga masia, de les quals s'observen els fonaments d'alguns murs. Tots ells són obra de maçoneria i no es distingeix la planta. Tampoc coneixem les dimensions. L'estructura més visible és el mur que limita amb el camí del Mas d'en Calça, que està atalussat. | 08261-126 | Camí del Mas d'en Calça | 41.6505100,2.6926800 | 474410 | 4611020 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 66472 | Torre de Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-mas-de-dalt | XVI | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Mas de Dalt. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre original presenta la base lleugerament atalusada, es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la façana sud i est presenta finestres afegides amb posterioritat. El parament dels murs és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-142 | Mas de Dalt, s/n | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original del Mas de Dalt, documentada des del segle XVI.</p> | 41.6420000,2.7062800 | 475539 | 4610071 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Mas de Dalt, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||
| 66473 | Torre de Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-creus | XVI | Presenta esquerdes estructurals i té la teulada coberta de vegetació. | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Creus. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la planta baixa hi ha una petita porta amb llinda de fusta i petites espitlleres, i al primer pis les finestres tenen llindes de pedra. L'acabat exterior és arrebossat amb morter de calç.</p> | 08261-143 | Masia de Can Creus | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original de Can Creus documentada des del segle XVI.</p> | 41.6448900,2.7007900 | 475083 | 4610393 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Creus, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 66474 | Escut de la masoveria de Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-masoveria-de-can-rabassa | <p>Escut d'armes esculpit damunt d'una pedra d'un sol bloc, al costat del portal de la masoveria de Can Rabassa. El camper és quarterat i hi ha representats una sèrie de símbols indeterminats, dels quals es distingeix una torre, armes i un ós. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals.</p> | 08261-144 | Camí de Can Rabassa | <p>Segons el testimoni oral del Dr. Massons, aquest escut va ser adquirit a Andalusia, i posteriorment va ser incorporat en un cobert del mas. Tanmateix, se'n desconeix la procedència exacta i el llinatge al qual pertany.</p> | 41.6388000,2.7035600 | 475311 | 4609716 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66333 | Paret de Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-tit | XIX | La construcció necessita petites reparacions. | Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. | 08261-93 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6346000,2.7043500 | 475375 | 4609250 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Rec de l'Horta Vives. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 66346 | Torre de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-montagut | AGUILAR, A.; MARTÍNEZ, G. (2003). La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LEN, L., PERARNAU, J. (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Ed.: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PORT, P. (1984). Les torres de Calella. Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Calella: Calella. PRAT, J. (2004). 4 Pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Només conserva els murs exteriors, mancant la coberta i els forjats de les plantes. El fonament ha estat consolidat amb ciment. | Torre de telegrafia de planta quadrada formada per un sòlid fonament i parets lleugerament atalussades. Està orientada de nord-est a sud-oest, i constava de planta baixa, amb tres espitlleres a cada paret, un primer pis, amb una porta a sud i a nord, i una segona planta, amb una finestra també a sud i a nord. La construcció està feta de pedra i morter de calç i l'ús de maons per a emmarcar les obertures i el ràfec. Medeix aproximadament 5 per 5 metres de costat i uns 10 m d'alçada. | 08261-6 | Turó de Montagut | Es tracta de la torre número 213 del ramal Barcelona - La Jonquera de la xarxa de telegrafia òptica construida a Espanya, abans de la introducció del telègraf, com a eina per a agilitzar les comunicacions i consolidar l'estat liberal. Segons Aguilar i Martínez (2003), s'hauria construit a partir de l'any 1844 i l'any 1850 ja seria operativa. | 41.6503400,2.7148100 | 476252 | 4610994 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El turó de Montagut està situat al límit entre els termes municipals de Malgrat de Mar i Santa Susanna, molt a prop del terme de Sant Genís de Palafolls. La torre, però, es troba situada al vessant de Santa Susanna. La torre està situada entre la de Calella, a 7,7 km de distància, i la de Puigmarí, al terme municipal de Maçanet de la Selva, a 11,6 km de distància, amb les quals hi havia visibilitat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66350 | Búnquer de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008). “El Búnquer de costa de Santa Susanna” dins del Butlletí d'Informació Municipal, n. 11. Ajuntament de Santa Susanna. Desembre 2008. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La recuperació del búnquer de la platja'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Restaurat i musealitzat l'any 2008 | Búnquer construït a la sorra de la platja de les Dunes, a pocs metres de la línia de costa. Construït damunt d'una base de pedra, el búnquer mesura 3,65 per 2,70m, té el frontal i la coberta arrodonits i de gruix consistent. L'accés és per la part posterior, al nord, que dóna accés a un passadís que té un armari a la dreta. L'espai central, on s'ubicava el destacament militar i l'armament, té el sostre pla, el nivell de circulació més elevat i una banqueta perimetral per col·locar-hi una metralladora. El tancament de la banda sud és semicircular i té dues grans espitlleres horitzonatals com a boques de foc i de guaita. | 08261-10 | Platja de les dunes | El búnquer formava part d'una línia de defensa de la costa del Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939). L'obra, promoguda pel govern de la República i l'Exèrcit Popular, servia per protegir els atacs marítims de l'exèrcit de Francisco Franco. A Santa Susanna hi havia un altre búnquer a prop de la desembocadura de la riera, que ha desaparegut per l'erosió del mar. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, l'exèrcit encara va mantenir aquestes construccions amb la finalitat d'evitar una invasió dels països aliats i controlar el contraband. Segons algunes fonts, durant la dècada de 1950 hi van viure algunes famílies immigrades a Catalunya. Posteriorment el búnquer va quedar en desús. | 41.6269700,2.7070600 | 475598 | 4608402 | 1938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al damunt de la finestra que mira al sudoest, hi ha una inscripció gravada al ciment que es va identificar durant la restauració de l'any 2008. El grafit costa una mica de llegir però diu '8-10-1938' i a sota 'brigada'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||
| 66351 | Paret d'en Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 | Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. | 08261-11 | Sot d'en Pomero | La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. | 41.6415600,2.7041800 | 475364 | 4610023 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66373 | Masoveria de Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-rabassa | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici exempt de planta rectangular, amb planta baixa com a magatzem i primer pis d'habitatge. La taulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. La casa està orientada a sudest, a pocs metres al sud de Can Rabassa. L'accés a l'habitatge és per una escala exterior a la banda sud. Al nord de la casa hi ha els antics coberts de bestiar i la banda encarada amb Can Rabassa té una portalada de pedra treballada en forma d'arc de mig punt, una finestra gòtica d'arc conopial i un escut heràldic de pedra. | 08261-33 | Camí de Can Rabassa | La masoveria actual és una construcció del segle XX perquè l'antiga masoveria es trobava més endins del bosc. El Dr. Massons escriu que a la façana nord de l'antic cobert de bestiar, el que s'encara amb can Rabassa, s'hi va afegir la portalada i finestres gòtiques de can Lau, que era la 'casa més antiga del poble', per garantir la seva conservació. L'escut heràldic situat a la façana del cobert va ser una adquisició del senyor Massons en un viatge a Andalusia (el propietari no recorda la procedència exacta ni el llinatge de l'escut). | 41.6388000,2.7035600 | 475311 | 4609716 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 66374 | Horta Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-santa-eulalia | XIX | Masia de planta rectangular orientada al sud, amb vistes al mar, amb un cobert annex a l'esquerra i diversos cossos afegits per la part posterior. És una construcció sòbria, amb una composició regular de la façana. Consta de porta central, dos finestrals a cada costat i tres finestres al primer pis. Enmig d'aquestes finestres hi ha dos plafons de rajola: un és un rellotge de sol i l'altre la representació de la Mare de Déu de Lourdes. L'edifici principal està coronat per una torreta amb un mirador, la barana del qual està decorat amb rajoles florals i un passamans de ceràmica vidrada verda. Davant de la casa presideix l'accés una esbelta palmera. La part posterior de l'edifici està encerclada per un recinte delimitat per un mur amb un accés lateral flanquejat per dues columnes amb rajoles que indiquen 'Huerta Santa Eulalia'. Aquesta mateixa inscripció es repeteix en les columnes que franquegen l'accés a la finca, des del passeig marítim, davant de la via de ferrocarril. | 08261-34 | Horta Santa Eulàlia | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX especialitzada en la producció hortícola. | 41.6286200,2.7044000 | 475377 | 4608586 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Tamé és coneguda com a Cal Frare, topònim original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 66375 | Església parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-susanna | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Església d'una sola nau de planta de creu llatina. És una construcció molt sòbria. S'accedeix per un porticat amb una gran arcada central i una de més petita lateral. La façana està presidida per una rosassa al capdamunt. L'edifici està reforçat per dos contraforts a cada lateral, alternant-se amb tres finestrals amb vidres emplomats representat diversos sants. A la banda esquerra de la façana hi ha una torre-campanar. L'interior també presenta una decoració sòbria, amb parets emblanquinades, excepte el presbiteri que està decorat amb pintures sobre tela d'Aureli Croiset. Al damunt de la porta d'entrada hi ha un petit cor que comunica amb la nau mitjançant tres arcs. Darrera de l'altar presideix l'església una escultura de Santa Susanna. La coberta és de teules a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, i sostingut per bigues de fusta i tres arcs de mig punt. La teulada acaba amb un ràfec de quatre filades mixtes. L'església està unida amb la rectoria per la seva part posterior. És una construcció coetània però té els accessos exteriors diferents, tot i que es comuniquen a través de la sagristia. És un edifici de planta baixa i pis, amb la façana orientada a sud que s'inspira amb algunes cases d'estiueig. De la meitat de la façana en sobresurt una exedra, que domina visualment el pati. | 08261-35 | Pl. Catalunya, 4 | És una construcció posterior a la Guerra Civil, amb l'impuls i la participació dels habitants de Santa Susanna. La població, des de la seva sagregació del municipi de Pineda de Mar, cap a l'any 1836, no disposava de cap temple parroquial propi. El Sr. Lluís Corretger, que va ser nomenat secretari de l'ajuntament després de la Guerra Civil i havia estat professor de l'Escola d'Arquitectura, va dissenyar la construcció. Les actuals campanes, batejades com a Susanna i Maria Gràcia, es van instal·lar l'any 1998, en substitució d'unes altres que eren massa petites. | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 1945 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretger | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 66376 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Capella-oratori contemporània, de planta circular i semi-oberta a la natura. Està construïda amb diversos materials combinats: mur de pedra, reixes metàl·liques i vidre. La coberta és de teules planes i se sustenta per una estructura metàl·lica, deixant uns petits espais de ventilació. És una construcció molt sòbria, sense decoració i amb les parets interiors de pedra o el sostre enguixat de color blanc. L'altar és molt simple: consta d'una llosa de marbre sostingut per quatre peus d'acer inoxidable, al damunt d'un presbiteri semicircular. L'entorn de la capella és un parc amb abets arrenglerats. | 08261-36 | Plaça de Lillota | Edifici que va substituir l'antiga capelleta que cas ser enderrocada per la construcció de l'autopista del Maresme. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent. | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 1995 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'interior està força brut de fulleraca, papers, etc. perquè és una construcció semi-oberta. L'antiga capella es va enderrocar a causa de la construcció de l'autopista del Maresme C-31, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/