{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-01 04:02:28","entitats":56898,"elements":[{"id":"73653","titol":"Sant Pere d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.<\/p>

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.<\/p> ","codi_element":"08001-1","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.<\/p>

Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera sagrera<\/em><\/span> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).<\/span>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés <\/span><\/span><\/span><\/span>danys importants a l'estructura.<\/p>

Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. <\/span><\/span><\/p>

Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. <\/p> ","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73654","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-22","bibliografia":"

MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat.","descripcio":"

Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.<\/p> ","codi_element":"08001-2","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73654-foto-08001-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73654-foto-08001-2-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73655","titol":"Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.<\/p> ","codi_element":"08001-3","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-04-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|96|98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73656","titol":"Rectoria de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-pere-0","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.<\/p> ","codi_element":"08001-4","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73657","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-23","bibliografia":"

HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23\/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.<\/p> ","codi_element":"08001-5","ubicacio":"Carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"

El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.<\/p> ","coordenades":"41.5147800,1.9025200","utm_x":"408421","utm_y":"4596486","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73658","titol":"Pont dels Francesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-francesos","bibliografia":"

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.36.<\/p>

VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està brut, cobert d'esbarzers i té algunes esquerdes.","descripcio":"

Pont fet de maçoneria, amb còdol de riu i morter de calç, d'un sol ull en forma d'arc de mig punt. Permet travessar el Torrent Gran en el punt en què aquest es troba amb l'antic Camí Ral, al final de l'actual carrer Nou, en direcció sud. Està molt tapat per la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08001-6","ubicacio":"Camí de les Mates - 08630 Abrera.","historia":"

Es té constància en el segle XIX del pas de les tropes franceses, en la seva retirada després de la batalla del Bruc, per Abrera (1808), en què van perdre un canó en creuar un pont falsejat pel vicari d'Olesa, Joan Brada (segons consta a l'opuscle militar de juny de 1808). Segons alguns autors (SOLA, 1999: 36), aquest pont travessava el Torrent Gran a la sortida d'Abrera cap a les Mates. En aquest lloc, en efecte, existeix el pont que hem descrit aquí i que a Abrera es coneix com el Pont dels Francesos.<\/p> ","coordenades":"41.5129900,1.9019100","utm_x":"408368","utm_y":"4596288","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73658-img20210305114602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73658-img20210305114921.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73659","titol":"Creu de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-11","bibliografia":"

'Creu de terme d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1954.","descripcio":"

Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.<\/p> ","codi_element":"08001-7","ubicacio":"Plaça de la Creu - 08630 Abrera.","historia":"

Al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi. El 1936 va ser trencada i es va restaurar l'any 1954.<\/p> ","coordenades":"41.5147800,1.9025200","utm_x":"408421","utm_y":"4596486","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"73660","titol":"Cal Xafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xafre","bibliografia":"'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament.","codi_element":"08001-8","ubicacio":"Carrer Major, 35 - 08630 Abrera.","historia":"Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX.","coordenades":"41.5151600,1.9026200","utm_x":"408430","utm_y":"4596529","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73660-foto-08001-8-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73661","titol":"Cal Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sanmarti","bibliografia":"'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada als anys 1993-1995.","descripcio":"Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta.","codi_element":"08001-9","ubicacio":"Carrer Major, 20 - 08630 Abrera.","historia":"Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors.","coordenades":"41.5156000,1.9023000","utm_x":"408404","utm_y":"4596578","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73661-foto-08001-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73661-foto-08001-9-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73662","titol":"Can Mataró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mataro","bibliografia":"

'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos.","descripcio":"

Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.<\/p> ","codi_element":"08001-10","ubicacio":"Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera.","historia":"

També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.<\/p> ","coordenades":"41.5182000,1.9005500","utm_x":"408262","utm_y":"4596868","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73662-foto-08001-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73662-foto-08001-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-10 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73663","titol":"Can Martinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-martinet-1","bibliografia":"'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'.","codi_element":"08001-11","ubicacio":"Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera.","historia":"A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.","coordenades":"41.5169600,1.9020100","utm_x":"408382","utm_y":"4596729","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73664","titol":"Escoles velles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-velles-0","bibliografia":"'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila.","codi_element":"08001-12","ubicacio":"Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera.","historia":"Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats.","coordenades":"41.5161800,1.9025900","utm_x":"408429","utm_y":"4596642","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73665","titol":"Tradició dels porrons del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-dels-porrons-del-rebato","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment.","descripcio":"

El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.<\/p> ","codi_element":"08001-13","ubicacio":"Carrer del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"

Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.<\/span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com <\/strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73666","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-42","bibliografia":"

Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. <\/span><\/span><\/span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. <\/span><\/span><\/span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. <\/span><\/span><\/span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-14","ubicacio":"Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.","historia":"

L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73667","titol":"Cal Barnet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barnet","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica.","codi_element":"08001-15","ubicacio":"Carrer Major, 49 - 08630 Abrera.","historia":"És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613.","coordenades":"41.5148600,1.9027400","utm_x":"408440","utm_y":"4596495","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73668","titol":"Castell de Voltrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-voltrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans<\/em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica<\/em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.<\/p> ","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023)","descripcio":"

Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.<\/p>

Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.<\/p>

Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.<\/p> ","codi_element":"08001-16","ubicacio":"S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid.","historia":"

Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.<\/p>

Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, que posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.<\/p>

En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.<\/p>

Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.<\/p>

Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5242200,1.9258800","utm_x":"410384","utm_y":"4597510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-dji0875.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-dji0913.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-castellvoltrera2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-10-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. ","codi_estil":"92|94|119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]},{"id":"73669","titol":"Sant Pere de Voltrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-voltrera","bibliografia":"

'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023)","descripcio":"

S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.<\/p> ","codi_element":"08001-17","ubicacio":"Can Vilalba - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.<\/p> ","coordenades":"41.5243100,1.9259200","utm_x":"410387","utm_y":"4597520","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-foto-08001-17-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-17.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-170.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-10-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":" Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]},{"id":"73670","titol":"Masia de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-sant-hilari","bibliografia":"

BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): Els <\/em>pergamins de l'<\/em>Arxiu. <\/em>Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I<\/em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.<\/p> ","codi_element":"08001-18","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/a><\/span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020) es refereix al <\/span>Camp d’Abrera ―campo de Breda<\/em>― donant els límits que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, <\/span>segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―in locum que vocant Planicie Brede<\/em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com campo di Breda<\/em> ha de correspondre a la Planicie Brede<\/em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...<\/em> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.<\/p> ","coordenades":"41.5206000,1.9107500","utm_x":"409116","utm_y":"4597124","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73670-foto-08001-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73670-foto-08001-18-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL|BPU"],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"73671","titol":"Ermita de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-hilari","bibliografia":"

AINAUD, J. (1962): “La capilla de Sant Hilari en Abrera”. Revista San Jorge<\/em> , núm. 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1962, p. 40-43.<\/span><\/span><\/span><\/p>

BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): Els <\/em>pergamins de l'<\/em>Arxiu. <\/em>Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I<\/em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).<\/span><\/span><\/span><\/p>

BARRAL, X. (1981): L’art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X<\/em>, Edicions 62, Barcelona (fitxa: Sant Pere d’Abrera\/Sant Hilari d’Abrera; planta X. Barral i M.P. Raynaud), p. 110-111 i 244.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

LACUESTA, R. i LÓPEZ MULLOR, A. (2011): Antiga església de Sant Hilari, Abrera (Baix Llobregat). Informe històric i artístic<\/em>, Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

MORENO EXPÓSITO, I. (2015): Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)<\/em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS I PARETAS, M. (1983) Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat<\/em>. Institut d’Estudis Catalans, p. 135-149. <\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS I PARETAS, Montserrat, Sant Hilari, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat,<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020), El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020<\/em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SALA, R. i ORTIZ, H. (2016), Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari<\/em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), Abrera. Revista Informativa, p. <\/em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998). <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica<\/em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2003): Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<\/em>, 23\/24, p. 69-101. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria, Medieval (2002): Topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries, Centre, Region, Periphery. III International Conference of Medieval and Later Archaeology<\/em>, vol. 2, Basilea, Folio Verlag, p. 573-579. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2016): Diversidad de cultivos y GIS. Los Sistemas de Información Geográfica en el estudio del paisaje agrícola del condado de Barcelona (siglos IX-XII), Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History | International Conference, Lisbon, ISCTE-IUL, 27-30 January <\/em>. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria, GUIX, Joan Carles i GUIX, Sofia (2000): Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera), in XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de les comunicacions<\/em>, Ed. Ajuntament de Martorell. Martorell.<\/span><\/span><\/span><\/p>

VALLS I PUEYO, Joan (1996): La història de Castellbell i el Vilar, un projecte en marxa, Dovella<\/em>, 51, p. 29-36.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"IX-X","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de l’ermita consta del mas de Sant Hilari i de diverses estructures arqueològiques visibles de cronologia romana i medieval. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d'un edifici de petites dimensions (6 metres de longitud per 3,25 metres d'ample en la nau i 3 metres en l'absis), d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i absis exempt trapezoïdal. (cf. l'informe de Lacuesta i López Mullor, 2011, i Ripoll et al.<\/em>, 2020; Ripoll i Tuset 2020). Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La nau presenta dues particularitats, la primera la presència de dos arcs ens els murs nord i dos al mur sud, de mides desiguals, amb sengles bancs a la paret inferior. La segona és l’existència d’una cambra el costat nord en comunicació amb l'absis mitjançant un arc, fet que es repeteix en el costat sud, encara que aquí és cec.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A l'interior destaquen també sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre, també trencada, té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El projecte d’intervenció arqueològica i de restauració portat a terme entre 2017 i 2019 sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), ha documentat que l'església es construeix directament sobre estructures anteriors: un espai termal romà d'època imperial (segles II d. C. i inicis del III d. C.). El mateix projecte va determinar la realització de sondatges parietals a l'interior de l'edifici religiós. La intervenció realitzada per l’empresa Gamarra & García d’obertura de cales per a la determinació de color i ornamentacions ocultes anteriors, va documentar la conservació d'una gran superfície de pintures murals.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-19","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

La cronologia <\/strong>de l’església en sí mateixa ha estat objecte de discussió (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/span><\/a>Ripoll i Tuset 2020). Des de ben aviat, J. Ainaud (1962: 43) va considerar la possibilitat que l’església fos l’oratori, d’una villa<\/em> aristocràtica d’època baix-imperial amb continuïtat a època medieval. Per X. Barral s’emmarca cronològicament dins del segle X, excloent el primer terç (Barral, 1981: 244), i M. Pagès la posiciona als segles IX i X, o inclús abans, per la presencia de unes impostes a l’interior senyalant el doble arc triomfal i els angles de tancament del absis i que considera dues d’elles d’època visigoda i les altres dues imitacions medievals (Pagès, 1983: 148; 1992). <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’estudi del material ceràmic, localitzat a l’entorn del edifici religiós resultat de les intervencions de 2017 i 2018, dona una cronologia que no va més enllà d’inicis de segle III d. C. i és particularment intens pel segle II d. C. Les intervencions a tocar de la capella, ratifiquen la presència d’una gran estructura termal i en relació a les aigües, que ha de correspondre a aquesta cronologia. No obstant, el conjunt d’edificacions passà, al menys, per dues fases de reutilització, actualment en fase d’estudi (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/a><\/span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020) es refereix al <\/span>Camp d’Abrera ―campo de Breda<\/em>― donant els límits que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, <\/span>segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―in locum que vocant Planicie Brede<\/em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com campo di Breda<\/em> ha de correspondre a la Planicie Brede<\/em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...<\/em> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim d'Hilari, bisbe de Poitiers cap a l'any 350, ferm opositor a l'arrianisme. El culte a Sant Hilari és molt antic a la Península Ibèrica. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la capella és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310, al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a la capella.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una villa<\/em> romana per diferents autors (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la villa<\/em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del fundus <\/em>de la villa<\/em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i\/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b; Ripoll et al.<\/em> 2018a<\/span>). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’alveus <\/em>o piscina d’aigua calenta del caldarium <\/em>(Mesas et al.<\/em> 2018c; Ripoll et al.<\/em> 2018b<\/span>).<\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas et al.<\/em> 2019; Ripoll et al.<\/em> <\/span><\/a>2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5208200,1.9116100","utm_x":"409188","utm_y":"4597147","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Pre-romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"91|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73672","titol":"Vil·la romana de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-romana-de-sant-hilari","bibliografia":"

AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, Revista San Jorge <\/em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORENO EXPÓSITO, I. (2015), Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)<\/em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020<\/em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari<\/em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), Abrera. Revista Informativa, <\/em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica<\/em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"II dC\/IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:<\/span><\/span><\/span><\/p>

- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- Un assentament ibèric<\/span><\/span><\/span><\/p>

-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel caldarium <\/em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’alveus<\/em>, o piscina calenta i dos praefurnia<\/em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del caldarium<\/em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. <\/span><\/span><\/span><\/p>

- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-20","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una villa<\/em> romana per diferents autors (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la villa<\/em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del fundus <\/em>de la villa<\/em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i\/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b; Ripoll et al.<\/em> 2018a<\/span>). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’alveus <\/em>o piscina d’aigua calenta del caldarium <\/em>(Mesas et al.<\/em> 2018c; Ripoll et al.<\/em> 2018b<\/span>).<\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas et al.<\/em> 2019; Ripoll et al.<\/em> <\/span><\/a>2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5208100,1.9117000","utm_x":"409196","utm_y":"4597146","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73673","titol":"Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi","bibliografia":"BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c\/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell.","centuria":"III-II aC","notes_conservacio":"Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica.","descripcio":"La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges.","codi_element":"08001-21","ubicacio":"Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera.","historia":"Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat.","coordenades":"41.5120200,1.8981900","utm_x":"408056","utm_y":"4596185","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73674","titol":"Ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"'Ermita de Sant Ermengol', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.35. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 33.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut la teulada i la part superior dels murs. El paviment està parcialment reventat.","descripcio":"Les seves restes són a la part de tramuntana, dalt d'un turonet vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola. Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts, i es conserven alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita. És de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives, perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia amb sòcol de mamposteria.","codi_element":"08001-22","ubicacio":"Camí de l'ermita de sant Ermengol - 08630 Abrera.","historia":"Es troba documentada durant la primera meitat del segle XVI. A partir de l'any 1555, la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a l'ermita. El 1582 Sant Ermengol ja és anomenada en el 'Llibre dels òbits'. L'any 1609, el bisbe de Barcelona insta al poble a que 'repari la dita capella en lo que sigui més necessari'. Poc menys d'un segle i mig després l'estat de l'ermita devia tornar a ser molt precari, ja que així ens ho indiquen les recomanacions d'un bisbe que davant el lamentable estat de l'ermita opta per incentivar amb guanys religiosos tots aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la seva reparació (SOLER, 2000A: 33). Es va construir, doncs, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer. El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància.","coordenades":"41.5188700,1.8695400","utm_x":"405675","utm_y":"4596976","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73675","titol":"Can Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garrigosa","bibliografia":"'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant.","codi_element":"08001-23","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":"La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal.","coordenades":"41.5113500,1.8635900","utm_x":"405168","utm_y":"4596148","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73675-foto-08001-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73675-foto-08001-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73676","titol":"Can Gener","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gener-0","bibliografia":"'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764.","codi_element":"08001-24","ubicacio":"Camí de Can Gener - 08630 Abrera.","historia":"Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda.","coordenades":"41.5102700,1.8739200","utm_x":"406028","utm_y":"4596016","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73677","titol":"Can Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-morral-del-moli","bibliografia":"

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.<\/p> ","codi_element":"08001-25","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"

La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.<\/p> ","coordenades":"41.5128100,1.9361900","utm_x":"411228","utm_y":"4596233","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73677-foto-08001-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73677-foto-08001-25-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73678","titol":"Can Sucarrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sucarrats","bibliografia":"'Can Sucarrats', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes. És una construcció asimètrica amb coberta a dues aigües de teula àrab. L'entrada principal, orientada cap al migdia, és un arc de mig punt de grans dovelles de pedra vista on hi figura una inscripció feta durant alguna restauració, on es pot apreciar l'alfa i l'omega gregues i les inicials JGS i JSB a les dovelles laterals. La resta de la façana és arrebossada i emblanquinada. Hi ha algunes obertures allindades disposades de forma ordenada al voltant de l'entrada; a més, destaquen els dos petits arcs de mig punt, amb funció d'assecador, de les golfes. A la part central, orientat al sud, hi ha un rellotge de sol semicircular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. El conjunt està tancat per una lliça amb una galeria a la part frontal.","codi_element":"08001-26","ubicacio":"Camí de Can Sucarrats - 08630 Abrera.","historia":"Ja surt mencionada al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, com a 'Socarrats'. Existeixen dues notícies pel que fa al nom de la masia: una diu que li prové de la família que hi vivia, els Sucarrats. L'altra, d'origen toponímic, explica que després de la guerra del francès es cremà el lloc on es situa la casa avui, anomenant-lo socarrimat, que amb el temps passà a Sucarrats.","coordenades":"41.5152000,1.9243400","utm_x":"410243","utm_y":"4596510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73678-foto-08001-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73678-foto-08001-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Reformada diverses vegades: 1902-1912; 1920; 1945-1950; 1963-1965.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73679","titol":"Can Moragues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moragues","bibliografia":"'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons.","descripcio":"Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes.","codi_element":"08001-27","ubicacio":"Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera.","historia":"La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell).","coordenades":"41.5087900,1.9200500","utm_x":"409876","utm_y":"4595803","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73679-foto-08001-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73679-foto-08001-27-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73680","titol":"Can Bros vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bros-vell","bibliografia":"CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres.","codi_element":"08001-28","ubicacio":"Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera.","historia":"Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom.","coordenades":"41.4996200,1.9159700","utm_x":"409523","utm_y":"4594789","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73681","titol":"Safareigs del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareigs-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.<\/p>

'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. <\/span><\/span><\/span><\/span>Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.<\/p> ","codi_element":"08001-29","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"

Sembla que l'edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.<\/p>

L’aigua de la Font d'Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5138000,1.9033100","utm_x":"408486","utm_y":"4596377","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73682","titol":"Pou del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurat l'any 1976.","descripcio":"El pou, d'ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.","codi_element":"08001-30","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"Sembla que l'edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l'antic propietari d'aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians. Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.","coordenades":"41.5138000,1.9030800","utm_x":"408467","utm_y":"4596377","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73682-foto-08001-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73682-foto-08001-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73683","titol":"Sínia de Cal Barnet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-cal-barnet","bibliografia":"'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està molt rovellada.","descripcio":"Enginy constituït per un pou quadrangular construït amb maó i morter a sobre del qual es conserva una sínia metàl·lica destinada a elevar aigua i conduir-la a la bassa situada molt a prop seu.","codi_element":"08001-31","ubicacio":"Carrer Major, 49 - 08630 Abrera.","historia":"Cal Barnet és una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. La sínia, més moderna, junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del mateix carrer i la Font dels Peixos formen un conjunt etnològic de gran interès.","coordenades":"41.5148600,1.9027400","utm_x":"408440","utm_y":"4596495","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73683-foto-08001-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73683-foto-08001-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73684","titol":"Santa Maria de Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-vilalba","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Església parroquial de Santa Maria de Vilalba ', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.<\/p> ","codi_element":"08001-32","ubicacio":"Plaça de l'església, 1- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera.","historia":"

La parròquia de la Puríssima Concepció de Maria es va erigir el 29 de desembre de 1867 per donar servei als veïns de Santa Maria de Vilalba, nucli de població també conegut com “El Suro”. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tant les capelles de Casa Flavià i de la Casa de Vilalba, propietat dels marquesos de Castellvell com les parròquies d’Abrera, d’Olesa de Montserrat i de Martorell estaven lluny d’aquest nucli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'origen del nucli d’El Suro resideix al número 3 de la plaça de l’església, en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Davant aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868 Andrés Moragas cedí un terreny per a construir l’església i la rectoria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La primera pedra de l’església es va col·locar el 25 de juliol de 1881 i va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La rectoria va ser construïda abans pels feligresos i és va utilitzar com a temple fins l’acabament de les obres de l’església.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El cementiri, que es troba a la carretera d’Ullastrell, també el van construir els feligresos i va ésser beneït el 21 de febrer de 1869.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5114300,1.9315200","utm_x":"410837","utm_y":"4596084","any":"1881","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-04-13 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73685","titol":"Barri el Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-el-rebato","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està situat al nord del municipi, al llarg de l'antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s'obre la porta principal, d'obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08001-33","ubicacio":"Carrer del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"

Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l'A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d'una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L'única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l'estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d'estiueig. Una, la d'El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L'altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s'hi alça el bloc de l'esquerra a l'entrada del carrer.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L'economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s'hi va obrir la primera fàbrica d'Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l'escorxador Purlom. Va arribar al barri l'any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l'època. Amb la seva posada en marxa, la població d'Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d'alçada amb el logotip gegant de l'empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l'entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l'ocupa un barri nou, que disposa d'equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"1830","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73685-foto-08001-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73685-foto-08001-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73686","titol":"Festa Major de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pere-1","bibliografia":"FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d'Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra en honor a Sant Pere, patró d'Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l'Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici al carrer Rosers.","codi_element":"08001-34","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d'aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, 'que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses', AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: ' A Abrera, per la festa major, maten la garsa', SERRA (2003: 160).","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73687","titol":"Festa de Sant Jaume del barri del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-jaume-del-barri-del-rebato","bibliografia":"SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 109-112. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"S'organitza al carrer que porta el nom del patró de la festa, Sant Jaume, al barri conegut com del Rebato, cada 25 de juliol. El més destacat de la festa és la font que cada any munten els més enginyosos com a element decoratiu. La festa comença amb l'ornamentació del carrer. A la tarda es fan jocs infantils i actuacions i al vespre es fa el ball i es menja la coca tradicional. L'endemà al migdia es fa el concurs d'aixecar amb una sola mà els porrons típics del barri. El qui ho aconsegueixi pot beure tant vi com el seu pols li ho permeti. A la tarda es ballen sardanes i es fa la cercavila amb els gegants i bastoners del poble. Al vespre es treuen les taules al carrer i es fa el sopar de germanor. Com a cloenda de la festa es fa el castell de focs d'artifici i s'obre la canal de la font, la qual deixa sortir les seves aigües per mullar el carrer principal.","codi_element":"08001-35","ubicacio":"Carrer de Sant Jaume, Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5219900,1.8947500","utm_x":"407783","utm_y":"4597295","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73688","titol":"Estació dels Ferrocarrils Catalans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-dels-ferrocarrils-catalans","bibliografia":"HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): 'Ferrocarril', dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés de remodelació.","descripcio":"Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s'aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s'obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s'afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX.","codi_element":"08001-36","ubicacio":"Passeig de l'estació - 08630 Abrera.","historia":"Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d'una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d'esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s'iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', la qual poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s'inaugura l'estació d'Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d'esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets.","coordenades":"41.5225700,1.9067000","utm_x":"408781","utm_y":"4597347","any":"1922","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73688-foto-08001-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73689","titol":"Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat","bibliografia":"VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http:\/\/totgr.senderisme.info\/GR_97\/GR97.htm","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic.","codi_element":"08001-37","ubicacio":"Passeig de l'Estació - 08630 Abrera.","historia":"El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials.","coordenades":"41.5102000,1.8622100","utm_x":"405051","utm_y":"4596021","any":"1998","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73689-foto-08001-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Queda afectat pel pas del Quart Cinturó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73690","titol":"Camí de Vilalba (PR- C 168)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-vilalba-pr-c-168","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest recorregut de 13 km. Aquest s'inicia al nucli de Santa Maria de Vilalba (Abrera) passant pel Castell de Voltrera i per la masia de Can Ribes, i segueix per l'espai que separava la Laietania de la Cossetania, endinsant-se al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental) i tornant al Baix Llobregat fins arribar a Sant Pere Sacama amb l'actual ermita i restes coneguts del segle X. La Fundació Paisatge i Territori de Caixa Catalunya és el propietari de l'espai i ha condicionat diferents itineraris per donar a conèixer aquest espai natural. Des d'aquest punt és molt senzill connectar amb el senderó que puja a la Creu de Saba, l'ermita de Sant Salvador de les Espases o l'aeri de Montserrat, tots ells ja en terme d'Olesa de Montserrat. Els desnivells al llarg d'aquest recorregut són constants i creua el GR-97 i GR-6. El temps estimat per fer el camí d'anada es de 3.15 h.","codi_element":"08001-38","ubicacio":"Can Vilalba - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5117100,1.9320200","utm_x":"410879","utm_y":"4596115","any":"2006","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73690-foto-08001-38-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73691","titol":"Camí històric d'Abrera (PR- C 169)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-historic-dabrera-pr-c-169","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h.","codi_element":"08001-39","ubicacio":"Passeig de l'Estació - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5225500,1.9063900","utm_x":"408755","utm_y":"4597345","any":"2006","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73691-foto-08001-39-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73692","titol":"Cal Garrigosa del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-garrigosa-del-rebato","bibliografia":"SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al barri del Rebato, es tracta de la típica casa de poble del segle XIX bastida amb maçoneria i tàpia, amb teulada a doble vessant de teula àrab. El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere. A cal Garrigosa s'han dedicat al conreu de la vinya des de fa generacions i, avui dia el raïm el venen als fabricants de vi acollits sota la Denominació d'Origen del Penedès. Els seus camps de vinyes es troben a la zona de Sant Ermengol i part de la collita la reserven per l'elaboració ecològica de vins propis que comercialitzen al mateix celler. Al pati, a la part de darrere de la casa, conserven les tines, de planta quadrada i revestides de cairons envernissats, originals del segle XIX, les quals s'utilitzaven per trepitjar el raïm. Per iniciativa pròpia, els propietaris de la casa, els Sucarrats, les van restaurar l'any 1993 per tornar a utilitzar-les.","codi_element":"08001-40","ubicacio":"Carrer del Rebato, 70 - 08630 Abrera.","historia":"Les escriptures de la casa daten de 1876, coincidint amb la construcció del carrer del Rebato a la dècada de 1870. Els propietaris són descendents dels Sucarrats de la masia del mateix nom.","coordenades":"41.5217400,1.8937800","utm_x":"407702","utm_y":"4597268","any":"1876","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73692-foto-08001-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73692-foto-08001-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73693","titol":"Cup de vi de la rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cup-de-vi-de-la-rectoria","bibliografia":"FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest cup es troba en un petit edifici de dues plantes, annex al pati de la rectoria. La planta baixa està ocupada per la tina. Al pis superior s'hi accedeix per una escala adossada a l'exterior de l'edifici, per on s'accedeix a la boca del cup, actualment tapada amb taulons de fusta. Es traca d'una construcció de base rodona feta a base de pedra i morter de calç, que està rematada en la seva part superior de forma rectangular i impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. Fa uns 5-10 m de diàmetre i una fondària d'uns 10 m, i la cobreix un revoltó fet de maons.","codi_element":"08001-41","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual.","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73693-foto-08001-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73693-foto-08001-41-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73694","titol":"Impostes visigòtiques de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/impostes-visigotiques-de-sant-hilari","bibliografia":"AINAUD I DE LASARTE, Joan (1962a): 'La capilla de Sant Hilari en Abrera', dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, p. 40-43. 'Capella de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (1983) : L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PAGÈS I PARETÀS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXIII), Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Hilari', Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321.","centuria":"VII","notes_conservacio":"","descripcio":"Les impostes de Sant Hilari van ser reaprofitades a la reforma o reconstrucció de la capella preromànica bastida entre els segles IX-X; la decoració és de tradició visigòtica. A l'interior de la capella, són les dues primeres impostes de l'arc triomfal. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins de dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; en la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta, abans de ser reaprofitada, fou objecte d'un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S'hi representaren tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades. El treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d'incisió. Els trets facials són molt esquemàtics i contrasten molt amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà.","codi_element":"08001-42","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"La capella va ser bastida sobre una vil·la romana, fet que ha portat a algun autor a pensar que Sant Hilari podria ser la pervivència de l'antiga capella d'aquesta vil·la romana (AINAUD (1962: 43)). El fet que per a la construcció de l'ermita es reaprofitin unes impostes d'època visigòtica i la pervivència d'una cambra de factura més antiga a dins de la capella ens evidencien l'existència, en aquest punt o en un lloc proper, d'un temple cronològicament anterior. J. Ainaud proposa una datació del segle VII per a aquestes impostes, tot comparant-les amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia localitzats a Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal) (AINAUD (1962: 43)). Únicament l'arqueologia, però, ens permetria saber si l'actual església preromànica es bastí sobre un temple tardo romà o visigòtic i si la població que el va bastir era descendent, o no, de la població iberoromana que habitava la vil·la en època de l'imperi. La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim del Sant a qui es consagrà l'ermita, el qual entronca amb el culte a Sant Hilari de Poitiers, que va ser introduït a Catalunya en època carolíngia.","coordenades":"41.5208200,1.9116100","utm_x":"409188","utm_y":"4597147","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73694-foto-08001-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73694-foto-08001-42-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Visigot|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"87|80","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73695","titol":"Caramelles d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-dabrera","bibliografia":"Informació oral: Maria Miró. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA(1973), Vol. 4, pp. 358-359. SOLER, Jordi (2001): Folklores Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A Abrera gairebé s'havia perdut la tradició de cantar caramelles, fins que fa 21 anys algunes persones del municipi, encapçalades per Maria Miró, van decidir revifar-les de manera continuada. L'any 1978 Mossèn Josep Puig va proposar a la Maria, que dirigí les Caramelles cada diumenge de Pasqua. Així doncs, a partir d'aquell any sempre han cantat nens d'entre 5 i 14 anys. L'any 1998, en la commemoració del 20è aniversari, van cantar molts excantaires i s'organitzà una exposició amb fotografies i objectes representatius. Una fita important és la participació de les Caramelles d'Abrera en les Trobades de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es celebren des del 1981 l'1 de maig de cada any. A Abrera se n'han fet dues, la de l'any 1983 i la de l'any 1993. Un altre acte essencial de les Caramelles d'Abrera és l'excursió d'un dia que organitza cada any arreu de Catalunya. Les Caramelles d'Abrera continuen estant dirigides per Maria Miró, qui opina que actualment passen per un moment baix, ja que falten petits cantaires. La Junta de les Caramelles està composta per vuit membres, antics cantaires que cada any s'encarreguen d'organitzar la Cantada de Diumenge de Pasqua, la de la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, i l'excursió.","codi_element":"08001-43","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852.","coordenades":"41.5177100,1.9019000","utm_x":"408374","utm_y":"4596812","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73696","titol":"Escut del Virrei Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-virrei-amat","bibliografia":"

BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.<\/p> ","codi_element":"08001-44","ubicacio":"Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.","historia":"

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.<\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["11"]},{"id":"73697","titol":"Cementiri vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-vell","bibliografia":"PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella d'estil neogòtic.També hi trobem una làpida que recorda l'afusellament, en aquest indret, d'una sèrie de persones d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil.","codi_element":"08001-45","ubicacio":"Passeig de l'església - 08630 Abrera.","historia":"La història del cementiri arrenca l'any 1887, quan el rector Mossèn Pau Boloix pensà en construir-ne un de nou donat que l'antic cementiri adossat a l'església de Sant Pere era massa petit. Una vegada obtingué el vist-i-plau del bisbat de Barcelona, Mossèn Pau encetà un seguit de gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats. Mitjançant l'Acta de l'Ajuntament d'Abrera del dia 26 de gener de 1888, es concedí el permís municipal per començar la seva construcció. Presidí la sessió l'alcalde Miquel Sucarrats i assistiren Consellers i la Junta Municipal de Sanitat; a proposta del rector, escolliren la vinya de Cal Barnet, propietat de Pere Sucarrats, per l'emplaçament del nou cementiri, ja que reunia totes les condicions marcades per la llei i el B.O. del 19 de maig de 1882 (els cementiris han de ser traslladats a les afores dels nuclis de població per raons sanitàries). El dia 2 de febrer de 1888 es fan públiques les condicions pel constructor i es constitueix la junta que portarà la gestió de les obres, presidida per Mossèn Pau. El dia 12 de febrer es van fer públiques les ofertes presentades pels mestres d'obra d'Esparreguera: D. Pablo Mas, que l'ofertà a deu pessetes i vint-i-cinc cèntims la cana; D. Jaime Sanmartí oferí nou pessetes i setanta-cinc cèntims; i Antonio Puig que es va retirar per ser la seva oferta la més elevada de totes. La construcció va ser adjudicada a Jaume Sanmartí. Per finançar el nou cementiri es formà una llista de contribuents i Mossèn Pau va prometre a tots els qui col·laboressin que els absoldria del pagament dels drets d'obra als que després volguessin tenir un nínxol. Composaven la llista 98 persones del poble. El 15 de maig de 1888 es beneí el nou cementiri concurrent en processó tot el poble amb assistència de les autoritats civils i tots els rectors veïns. L'últim enterrament a aquest cementiri tingué lloc l'any 1987.","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"1888","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73698","titol":"Ajuntament vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-vell-3","bibliografia":"

'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. Actualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-46","ubicacio":"Carrer Major, 3 - 08630 Abrera.","historia":"

Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5159800,1.9024600","utm_x":"408418","utm_y":"4596620","any":"1918","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73698-foto-08001-46-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73699","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-17","bibliografia":"MARTÍNEZ, Lluís (1990): 'Una calçada romana al carrer Major?', dins del Butlletí Municipal d'Informació n. 18. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 3. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El seu traçat arrenca a la Plaça de la Creu, on està situada la Creu de Terme, fins a la confluència amb el carrer Lluís Companys. És el carrer més antic d'Abrera, i en ell trobem edificis emblemàtics de la història del municipi de totes les èpoques: des de la mateixa Creu de Terme (segles XV-XVI), Cal Barnet (una de les cases més antigues del carrer ja mencionada a la documentació al segle XVI), Cal Xafre, Cal Sanmartí (d'estil modernista), l'Antic Ajuntament (1918), etc. L'any 1990, arran d'unes obres que va realitzar Telefònica al carrer Major, van quedar al descobert dos antics paviments de morter de calç i còdols petits de riu. L'historiador local Lluís Martínez es preguntava al Butlletí Municipal si s'hagués pogut tractar dels paviments d'una antiga calçada romana o del camí ral. Encara avui dia se'n desconeix la resposta.","codi_element":"08001-47","ubicacio":"Carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"Abrera va començar a formar-se com a nucli de població en els segles XI-XII amb la construcció de l'església romànica de Sant Pere, la qual aviat va ser envoltada per algunes cases agrupades al peu del camí a Montserrat, formant una sagrera a l'indret on avui dia es troben el Passeig de l'Església i l'Avinguda de la Generalitat. Cap als segles XV-XVI es va formar el carrer Major al llarg del Camí Ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. A la documentació de l'època a aquesta via se l'anomenava 'el carrer' perquè no n'hi havia cap més.","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73699-foto-08001-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73699-foto-08001-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73700","titol":"Font de Mas Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mas-valls","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Molt coberta de vegetació.","descripcio":"Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia.","codi_element":"08001-48","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5142600,1.9432000","utm_x":"411815","utm_y":"4596386","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73700-foto-08001-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73701","titol":"Antic pont sobre la riera Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-pont-sobre-la-riera-magarola","bibliografia":"MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola.","codi_element":"08001-49","ubicacio":"A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera.","historia":"Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials.","coordenades":"41.5241300,1.8841000","utm_x":"406898","utm_y":"4597544","any":"1887","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73701-foto-08001-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73701-foto-08001-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73702","titol":"Feixes i marges de pedra seca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/feixes-i-marges-de-pedra-seca","bibliografia":"ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. GALLARDO, David (2003): 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resseguint el territori del municipi, sobretot a les zones de les Carpes, la serra d'en Ribes i als camps de Sant Ermengol, s'identifiquen, al mig d'un paisatge engolit pels matolls i els boscos de pins, amb algun brot de vinya borda isolat, restes de feixes i marges que denoten l'antiga vinculació de la pràctica totalitat del paisatge abrerenc amb el conreu de la vinya. Són encara abundants al terme, tot i que quasi invisibles, les parets de pedra seca que aguanten la terra i convertiren vessants costeruts de muntanya en marges conreables en l'època de màxima expansió del conreu vitícola, als segles XVIII-XIX. Ara, molts dels bancals i feixes ja no es conreen, i el bosc no dóna treva en la reconquesta del terreny. Trobem gran varietat de marges: cantoners, corbats, atalussats, rectes, etc.; segons la col·locació de les pedres. A la serra d'en Ribes, per exemple, hem trobat algun marge que, fins i tot, incorporava, un pujador o saltador per facilitar l'accés d'una feixa a l'altra.","codi_element":"08001-50","ubicacio":"Camí del Suro a Les Carpes - 08630 Abrera.","historia":"Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu, però, de construcció de feixes i marges a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya,deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir-ne una no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors eren coneguts popularment com a margers, margeters o marjaires. En èpoques de poca pressió demogràfica només es cultivaven les terres més fèrtils situades a les planes. Quan va créixer la població, a partir d'època medieval, es començaren els treballs per augmentar la superfície conreable, guanyant terreny a boscos i zones marginals situades a les estribacions muntanyoses de complicada orografia. Després de despedregar el terreny s'obrien rases allargades, anivellades horitzontalment, on es col·locaven pedres grosses (els peus o repeus) que sobresortien de les rases i que feien la funció de fonaments. Al damunt d'aquests repeus s'aixecaven les parets o marges, lleugerament atalussades cap a l'interior i que eren el suport de la feixa. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat de construcció, ja que s'adapten perfectament a la topografia del terreny i es disposen en ziga-zaga per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra i permetre canalitzar l'aigua de la pluja fins als barrancs.","coordenades":"41.5080300,1.9312700","utm_x":"410811","utm_y":"4595707","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73703","titol":"Can Morral del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-morral-del-riu","bibliografia":"

'Can Morral del Riu', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

LLOVERAS & SOLER (2006): “Projecte de rehabilitació de la masia de Can Morral d’Abrera com a equipament públic. Ajuntament d’Abrera”. Projecte bàsic i d’execució. Terrassa. Inèdit <\/span><\/span><\/span><\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El projecte de rehabilitació es va plantejar en diferents fases, de les quals la segona ja ha estat executada.","descripcio":"

El volum principal de la masia s’aixeca amb planta baixa, un pis i un espai sota coberta, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest volum s’estructura a partir del cos central on hi ha la porta principal amb l’arc de mig punt en planta baixa i un balcó en el primer pis. Aquest cos està orientat 45º respecte la directriu nord\/sud, de manera que la façana de migdia s’orienta en realitat a SE. El portal està molt transformat tot i que les seves mides i l’arc de mig punt expliquen els seus vestigis primigenis. El balcó es situa en la posició tipològica que l’hi correspon, però les seves dimensions i aparença es clarament de la segona meitat del segle XX. En el tram central del cos central hi ha l’ull de l’escala, un espai vertical ampli on s’hi ubica una escala construïda per trams de volta catalana. L’escala presenta la tipologia propia d’un gran casal. En general tota la masia està pavimentada amb mosaic hidràulic, el qual presenta un bon estat de <\/span><\/span><\/span><\/span>conservació en les estances principals que s’obren a la façana de migdia. Al volum central de la masia s’hi van afegir dos volums laterals annexes, un a ponent i un altre a llevant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les seves característiques constructives situen la seva construcció a mitjan del segle XX. <\/span><\/span><\/span><\/span>El volum de ponent de la masia és de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud. La façana de ponent d’aquest volum es potser la més significativa amb un frontó amb la característica forma de doble arc d’inflexió, malgrat la seva desordenada distribució de finestres i de l’escala que en el seu moment accedia al primer pis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El volum de llevant de la masia consisteix en un paral·lelepípede de planta baixa i coberta plana. El paviment es situa a -1.00 m. per sota el nivell de la planta baixa de la masia central, amb un accés independent des del pati. El mur de la façana nord queda més de 3 metres soterrada respecte el terreny exterior. El mur de llevant es situa just ja comença el penya-segat que baixa cap el riu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el interior del recinte tancat de la masia existeixen tres patis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la banda de ponent del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb murs de maçoneria de 45 cms de gruix i amb coberta de teula àrab amb una sola pendent. En aquest edifici s’hi van ubicar en la darrera època unes grans cambres frigorífiques. Tot fa pensar però que en aquest espai originàriament s’hi van ubicar els cellers de la masia. En l’extrem nord d’aquesta ala existeix l’estança annexa de les premses (probablement d’oli), on encara es conserva part del sistema d’abocament, premsat i canalització. Aquesta estança es configura en un doble espai, amb un altell superior accessible des de l’esplanada exterior situada en l’extrem nord\/oest del recinte. Des d’aquesta part alta probablement es descarregava i abocava la collita dels camps. Des del pati interior de la masia s’accedeix a la sala de les premses, baixant un tram d’escales que salven el desnivell existent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En l’angle nord del volum de les premses hi ha un petit recinte que havia estat un corral, amb un passadís central i dos recintes a banda on s’hi guardava el bestiar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la banda nord del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb parets de maó massís, encavallades metàl·liques i coberta de teula àrab a dues aigües. En aquest edifici s’hi varen habilitar en el seu moment les estances i els serveis dels treballadors de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els annexes de al masia es completen amb un de magatzems amb un edifici molt simple i amb una altra ala a l’est de petits corrals.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08001-51","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"

La masia es va implantar històricament en la cornisa que delimita la plana amb el riu Llobregat, en el límit dels camps de conreu i els penya-segats boscosos que baixen cap a la vall fluvial inferior. L’antiga finca rural explotava una amplia extensió de camps de conreu de secà situats a la part alta de la plana i també els conreus de regadiu propis de la vall inferior del riu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El conjunt edificat de la masia s’ha anat configurant als llarg del temps, amb processos de progressiva expansió i creixement adaptat a les diferents conjuntures funcionals que l’activitat rural marcava. El nucli de la masia es l’habitatge, l’edifici principal al voltant del qual es van anar generant les altres edificacions annexes. L’habitatge en si va tenir el seu propi procés de creixement al llarg dels anys, de manera que la situació actual és el resultat d’una suma de cossos afegits al nucli inicial de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Desconeixem la data de fundació de la masia, e<\/span><\/span><\/span><\/span>l Baró de Maldà, a la seva obra 'Calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, la menciona com la casa 'd'en Murral'; però en tot cas podem donar per segur que la porta del cos central marca el vestigi que podem considerar com a més antic. Ortogonalment a aquest cos central hi van anar creixent els cossos paral·lels i els posterior. La resta d’edificis independents es van anar situant orgànicament al voltant de la masia habitada, a una certa distància d’aquesta i, a falta de testimonis documentals escrits, la seva època i història s’haurà de intuir a partir de la seva tipologia edificatòria i del seu programa funcional.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La masia i una part dels edificis annexes estan tancats al interior d’un gran recinte amb portal, mentre que els darrers creixements es situen fora del tancat en l’esplanada nord. Els recintes “emmurallats” en les masies son relativament habituals, en molts cassos sorgits quan la masia rural en el segle XIX va esdevenir un recinte productiu preindustrial. Hi han dos portals d’entrada al recinte: El portal principal està situat en la cantonada sud del tancat encarat a l’antic camí del poble, entrant directament al jardí davanter de la façana principal de la masia. També existeix un segon portal en la tanca nord obert a l’esplanada dels camps d’ametllers, connectant amb els patis de servei posteriors de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’Ajuntament d’Abrera va adquirir l’any 2001 la finca rústica de Can Morral del Riu per donació gratuïta en el marc d’una modificació del planejament urbanístic que va permetre edificar 111 habitatges unifamiliars a Sant Hilari Nord. La finca municipal comprèn diversos àmbits: la masia, destinada a equipaments públics, el bosc, zona verda urbana del nou barri, tots els terrenys agrícoles fins al riu Llobregat, que es van integrar a la nova ZEPA, i és on es situen actualment els horts socials.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2006 es va fer un projecte integral de rehabilitació del qual l’any 2009-2010 es va executar una primera fase. La segona fase es va executar l’any 2015<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20160229122347.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20160229122806.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20171218100245.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-19 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73704","titol":"Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components.","descripcio":"A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques.","codi_element":"08001-52","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona.","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73705","titol":"Fons fotogràfic municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-municipal-6","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"L'estat de conservació general és bo. Els materials estan conservats en capses de conservació permanent, en àlbums i\/o sobres de paper.","descripcio":"

Conjunt de més de 4841 fotografies<\/span><\/span><\/span> de diversa procedència, 3991 en suport de positius i 815 en negatius. <\/span><\/span><\/span>La cronologia del fons abasta des de l’any 1889 a 2008. El volum és de , <\/span><\/span><\/span>Està organitzat segons temàtica i respectant l'ordre originari d’ingrés (cultura i festes, societat, urbanisme, actes protocolaris, educació, etc). Són fotografies que s’han anat agregant a la col·lecció amb el pas del temps. procedents de particulars. P<\/span><\/span><\/span>art d’aquests materials són reproduccions d’originals cedits pels veïns d’Abrera (bàsicament es tracta de retrats familiars, imatges del poble, dels camps de vinya, festes religioses, etc). Les imatges estan digitalitzades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-53","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera.","historia":"

L’any 2016 es va fer una primera descripció a nivell d’unitat documental simple, a<\/span>mb un Pla d'Ocupació Local. Les fotografies es van digitalitzar l'any 2017.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73705-foto-08001-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73705-foto-08001-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Es desconeixen la procedència i el sistema d’organització original, perquè no es disposa de documentació administrativa que acrediti el seu ingrés.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73706","titol":"Can Pous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pous-0","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol rectangular pintat, de tipus vertical i amb les línies horàries i les xifres esborrades. A la planta baixa es conserva en un petit quartet amb un accés en forma de túnel, excavat artificialment cap a una fresquera subterrània.","codi_element":"08001-54","ubicacio":"Camí de Can Pous - 08630 Abrera.","historia":"Aquesta masia era coneguda des del segle XVII com el mas del Puig de l'Aigua, pel nom del seu propietari. Surt mencionada, però, al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, on es diu que en Joan Puig de l'Aigua i la seva mare Antigha Margarit del Pont, de Castellbisbal, confessaven un mas dit 'Mas de les Hilles Subiranes'. Ja al segle XIX, els Vilaclara, oriünds de Terrassa, van passar a ser-ne els propietaris.","coordenades":"41.5085700,1.9120600","utm_x":"409209","utm_y":"4595787","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73707","titol":"Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torres-5","bibliografia":"'Can Torres', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular composta per diferents cossos. L'estructura principal consta de planta baixa i dos pisos i té coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de maçoneria i tàpia. Al pis superior, mirant cap a ponent, hi ha una galeria d'arcades de mig punt.","codi_element":"08001-55","ubicacio":"Carrer de Can Torres - 08630 Abrera.","historia":"L'any 1626 és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria.","coordenades":"41.5062900,1.9245100","utm_x":"410245","utm_y":"4595521","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73707-foto-08001-55-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73708","titol":"Maset de Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-de-can-torres","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.","codi_element":"08001-56","ubicacio":"Camí del Suro - 08630 Abrera.","historia":"Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII.","coordenades":"41.5104900,1.9348600","utm_x":"411114","utm_y":"4595976","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73708-foto-08001-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73708-foto-08001-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73709","titol":"Mas d'en Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-ribes","bibliografia":"

VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Masia encimbellada dalt d'un turó, de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. Cada cantonada està reforçada per dos grans contraforts.<\/p> ","codi_element":"08001-57","ubicacio":"Camí de la Serra d'en Ribes - 08630 Abrera.","historia":"

La referència documental més antiga que es coneix és de mitjans del segle XV, la informació d'uns capítols matrimonials que es conserven a l'Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat apunten que era propietari Pere Alost casat amb Laurença i que la seva filla Joana es va casar amb Barthomeu Riba l'any 1478. En aquest moment va canviar el nom de mas Alost per mas Ribas. Posteriorment, al <\/span><\/span>capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es anomenada com 'mansum d'en Riba'. <\/p> ","coordenades":"41.5289200,1.9319100","utm_x":"410893","utm_y":"4598026","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-04-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73710","titol":"Ca la Cilia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-cilia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia encimbellada en un turó, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El portal està format per un arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Encara conserva tines de planta quadrada revestides amb cairons per trepitjar el raïm.","codi_element":"08001-58","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"No es coneix, fins ara, cap referència documental.","coordenades":"41.5084100,1.9272200","utm_x":"410474","utm_y":"4595753","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73711","titol":"Zona natural de Can Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-natural-de-can-morral","bibliografia":"

BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08001-59","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"

La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.<\/p> ","coordenades":"41.5275800,1.9091300","utm_x":"408991","utm_y":"4597901","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785|1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73712","titol":"Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat","bibliografia":"

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. <\/p>

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTÍN , Marc (2011)<\/span><\/span><\/span><\/span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E<\/span><\/span><\/span><\/span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https:\/\/www.recercat.cat\/handle\/2072\/117487?show=full<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura.","descripcio":"

L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la <\/span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme mu­nicipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de po­llancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>), de la qual, segons estudis re­cents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abre­renc del riu Llobregat .<\/span><\/span><\/span><\/p>

La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (Populus deltoides<\/em>) i pollancre del Canadà (Populus canaden­sis<\/em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (Sambucus nigra<\/em>), freixes (Fraxinus angustifolia<\/em>), i oms (Ul­mus minor<\/em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera des­punten també exemplars remarcables de salzes (Salix alba<\/em>) i tamarius (Tamarix gallica<\/em>). Precisament, alguns dels tama­rigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (Phalacroco­rax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendu­linus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-60","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"

La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79\/409\/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.<\/p>

L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112\/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).<\/span><\/span><\/span><\/p>

En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de se­diments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5282100,1.9126700","utm_x":"409287","utm_y":"4597967","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73713","titol":"Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-gran","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

PÉREZ, David; i NUALART<\/span>,<\/span><\/span><\/span>Neus (2007):<\/span> “<\/span><\/span><\/span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Ca­talunya)”. Revista Atzavara, <\/em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme mu­nicipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva cap­çalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). <\/span><\/span><\/span><\/p>

El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de dis­tribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (Cardamine impatiens<\/em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espè­cie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (Hieracium murorum<\/em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (Ra­nunculus ficaria subsp ficariformis<\/em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (Coronilla emerus<\/em>), espè­cie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així ma­teix, apareix algun exemplar de vern (Alnus glutinosa<\/em>) i d’auró negre (Acer monspessulanus<\/em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbas­sars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una co­munitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, Lithospermo purpurocaerulei-Ul­metum minoris <\/em>on destaca el Carex sylvatica subsp paui <\/em>i el mateix mill gruà (Lithospermum pupurocaeruleum<\/em>) i el càrex pèndul (Carex pendula<\/em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulme­tum minoris) i les bardisses amb roldor (Rubo ulmifolii-Co­riaretum myrtifoliae<\/em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus Arundini donacis- Volvuletum sepium<\/em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans es­mentades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia Eucladio-Adiantetum<\/em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (Platanus hybrida<\/em>) i el pi blanc (Pinus halepensis<\/em>). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). <\/span><\/span><\/span><\/p>

El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-61","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben con­servada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conserva­ció, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un es­tat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de ca­nya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (Populus nigra<\/em>).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A<\/span> més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de re­construcció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hà­bitats\/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conserva­ció d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Natu­ralista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es cre­ua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar di­ferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5142900,1.8912200","utm_x":"407478","utm_y":"4596444","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-foto-08001-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20070311124922aa.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145231.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145540.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20171112133429.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"73714","titol":"Exempció de la comtessa de Castellvell (1382)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/exempcio-de-la-comtessa-de-castellvell-1382","bibliografia":"

SOLER, Maria (1998): 'Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382)', dins de Abrera. Revista Informativa, 25, 26 i 27. Amics d'Abrera 2000. http:\/\/www.espaisvirtuals.com\/grupbrea\/<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

És el pergamí més antic que es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Abrera. Es tracta d'una exempció feta per la vescomtessa de Castellvell de Rosanes als habitants d'Abrera (al document anomenada 'Brea') i Sant Esteve de Sesrovires sobre l'obligació de prestar guaita i obra al castell de Castellvell de Rosanes. El document data del 28 de juliol de 1382 i és un document notarial en català antic que transcriu a la seva primera part una acta en llatí. Ha estat transcrit, traduït i anotat per la historiadora local Maria Soler.<\/p> ","codi_element":"08001-62","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 ABRERA.","historia":"

El món feudal concebia l'espai com un mosaic d'amplis senyorius dominats pel seu respectiu castell i per la família que el regentava. Al 1382, moment de consolidació i auge del feudalisme, el Baix Llobregat es dividia també en senyorius que, alhora, se subdividien en diferents parròquies. Tal és el cas de la baronia de Castellvell de Rosanes, que dominava les parròquies de Sant Esteve de Sesrovires i d'Abrera, amb Sant Hilari i el Castell de Voltrera com a enclau defensiu. També pertanyien a la baronia de Castellvell les parròquies de Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Olesa i Martorell. Totes elles estaven sotmeses al llinatge dels Castellví, senyors de la baronia de Castellvell i, gràcies a una fructífera política matrimonial, senyors de Castellbò, a l'Urgell, i de Navailles. En època medieval, les relacions entre vassalls i senyors s'establien a través de fidelitats, les quals implicaven la protecció dels senyors a canvi d'una sèrie de serveis per part dels vassalls. Entre aquests serveis gratuïts que els vassalls havien de prestar als seus superiors hi trobem, entre molts d'altres, 'la gayta i l'obre'. La 'gayta' o guaita no és més que l'obligació de prestar vigilància al castell per tal d'evitar atacs enemics. Aquesta prestació obligaria els habitants de les parròquies d'Abrera i Sant Esteve a acudir unes determinades hores a l'any als respectius castells de Voltrera i de Sant Esteve. D'altra banda, 'l'obre' és la prestació obligatòria de braços i hores de treball al senyor en les diverses feines que calia dur a terme per al manteniment de la baronia. Aquests són els dos serveis feudals que les parròquies d'Abrera i Sant Esteve demanaren abolir a la vescomtessa l'any 1382.<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"1382","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73714-foto-08001-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73714-foto-08001-62-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73715","titol":"Col·lecció de pintures municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintures-municipal-0","bibliografia":"Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http:\/\/www.ajuntamentabrera.cat\/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals.","codi_element":"08001-63","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera.","historia":"La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny).","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73716","titol":"Retaule de la Puríssima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-purissima-0","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.<\/p> ","codi_element":"08001-64","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.<\/p> ","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73717","titol":"Tina de les Carpes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-de-les-carpes","bibliografia":"FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles.","descripcio":"Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda.","codi_element":"08001-65","ubicacio":"Camí del Suro - 08630 Abrera.","historia":"Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites.","coordenades":"41.5081100,1.9315500","utm_x":"410835","utm_y":"4595716","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73718","titol":"Font de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners, la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina. L'aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d'on desguassa per una canonada per sota del camí d'accés. La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la sorgència en forma d'arc de mig punt, que es perllonga cap als costats en forma d'una doble filera de bancs. La paret inscrita dins de l'arc està enrajolada. La sorgència és permanent, conduint-se l'aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.","codi_element":"08001-66","ubicacio":"Can Morral del Riu - 08630 Abrera.","historia":"La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa 'd'en Murral'.","coordenades":"41.5261300,1.9082300","utm_x":"408914","utm_y":"4597741","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73718-foto-08001-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73718-foto-08001-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73719","titol":"Font de la Gaià o de Can Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-gaia-o-de-can-vilalba","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina formada per una gran cisterna d'uns 3 m d'ample per 8 m de fondària i 2,5 m d'alçada. Presenta un sostre arquejat construït amb morter de calç. La porta queda a 1,5 m d'alçada del fons de la mina i està tapiada i reforçada amb maons. Presenta un canal de sortida amb una canonada de ceràmica associada. La cisterna està completament coberta d'esbarzers i el tapiat de la porta està guixat amb diversos grafits.","codi_element":"08001-67","ubicacio":"Av. de Circumval·lació - 08630 Abrera.","historia":"Font que abastia aigua a la casa del germà del virrei Amat mitjançant una conducció de ceràmica. La font és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', l'any 1789.","coordenades":"41.5203400,1.9201600","utm_x":"409901","utm_y":"4597085","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73719-foto-08001-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73719-foto-08001-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"Arqueocat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73720","titol":"Font d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.<\/p>

'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font està integrada en el conjunt dels safareigs del carrer de la Font. La deu de la font se situa a pocs metres del brollador. L'estructura actual resta molt modificada a causa de les successives agressions que ha rebut. L'aigua surt a través d'un mecanisme de metall situat a l'interior d'una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una espècie d'arc de mig punt.<\/p> ","codi_element":"08001-68","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"

Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. <\/span><\/span><\/span>La font com a sorgència, ja surt mencionada al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, l'any 1630, com la font del camp d'en Bassa, propietari al segle XVII dels terrenys on avui dia està el carrer de la Font i els safareigs. Sembla, però, que la construcció de la font és contemporània al bastiment dels safareigs i de les cases del carrer de la Font, al segle XIX. Junt amb els safareigs del carrer de la font, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.<\/p>

L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. <\/span><\/span><\/span><\/span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. <\/span><\/span><\/span><\/span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5139400,1.9033000","utm_x":"408485","utm_y":"4596392","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73720-foto-08001-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73720-foto-08001-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73721","titol":"Font del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-maset-0","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics.","codi_element":"08001-69","ubicacio":"Can Torres - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5157400,1.9084500","utm_x":"408918","utm_y":"4596587","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73721-foto-08001-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73722","titol":"Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-70","ubicacio":"carrer Martorell - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5138244,1.9005237","utm_x":"408253","utm_y":"4596382","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73722-p10706130.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73722-p10706170.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73723","titol":"Font de Ca n'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-namat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi ha construït de manera il·legal una bomba de formigó. Té una esquerda al costat dret per on s'escapa l'aigua.","descripcio":"Font situada a la part baixa d'un talús que aboca les aigües per un canaló des de la paret que reforça el talús. El canaló es troba tapat, sortint l'aigua per una esquerda al costat dret de la paret. Una bassa gran recull les aigües. Està envoltada per pins, plàtans i pollancres.","codi_element":"08001-71","ubicacio":"Ca n'Amat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5079500,1.8811000","utm_x":"406624","utm_y":"4595751","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73723-foto-08001-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73723-foto-08001-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73724","titol":"Font de Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-torres","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina amb un gran frontal de pedra, de construcció possiblement molt antiga, que presenta una obertura d'uns 0,80 m d'alçada a la part inferior dreta. Al peu del frontal hi ha una bassa de construcció actual. Està situada dins d'un hort envoltat de canyissar, a prop de la masia del mateix nom.","codi_element":"08001-72","ubicacio":"Carrer de l'estrella, Les Carpes - 08630 Abrera.","historia":"L'any 1626 la masia de Can Torres és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria.","coordenades":"41.5064500,1.9275300","utm_x":"410497","utm_y":"4595535","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73725","titol":"Font de la riera del Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-riera-del-morral-del-moli","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Bruta i coberta de vegetació. Falta la cubeta que sembla haver estat trencada.","descripcio":"Font amb un frontal gran que podria recollir les aigües d'una mina excavada a la pedra. La sorgència d'aigua era mitjançant una canaló que deuria abocar les aigües a una cubeta ara desapareguda. Una canal conduïa l'aigua cap a un lloc indeterminat. Està enmig d'un alzinar amb espècies de ribera.","codi_element":"08001-73","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5124000,1.9376300","utm_x":"411348","utm_y":"4596186","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73725-foto-08001-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73725-foto-08001-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73726","titol":"Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats","bibliografia":"http:\/\/www.pianola.org\/index.cfm","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905.","codi_element":"08001-74","ubicacio":"Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA.","historia":"L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar.","coordenades":"41.5152000,1.9243400","utm_x":"410243","utm_y":"4596510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73727","titol":"Conjunt de cases del carrer Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere","bibliografia":"'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'.","codi_element":"08001-75","ubicacio":"Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5140000,1.9025600","utm_x":"408424","utm_y":"4596400","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73728","titol":"Cal Santugeni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-santugeni","bibliografia":"'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat.","codi_element":"08001-76","ubicacio":"Carrer Major, 47 - 08630 Abrera.","historia":"Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats.","coordenades":"41.5149300,1.9026800","utm_x":"408435","utm_y":"4596503","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73728-foto-08001-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73728-foto-08001-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73729","titol":"Llegenda del bandoler Rebató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-bandoler-rebato","bibliografia":"BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona, p. 133-134. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.121.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato.","codi_element":"08001-77","ubicacio":"Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document amb data de 3 de juliol de 1788 que explica el fet de la noia assassinada pel Rebato. Aquest fet també és recollit per Pau Bertran i Bros a partir d'un manuscrit del seu besavi que explica com en Rebato atropellà bestialment una noieta, la qual morí de resultes de la salvatjada. Afegeix que l'any 1791, en el mateix lloc del crim, fou clavat el cap del bandit, el qual va ser sentenciat i esquarterat a Barcelona. Aquest mateix autor recull una cançó originària de les terres de Montserrat on es menciona a en Rebató formant part d'una quadrilla de lladres que actuaven a les rodalies del Camí Ral. La cançó es diu 'Lo Regiment de Collbató' i és una humorada escrita en romanç assonantat.","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73729-foto-08001-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73730","titol":"Memorial d'afusellats de la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil","bibliografia":"FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi.","codi_element":"08001-78","ubicacio":"Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera.","historia":"La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble.","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"1995","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73730-foto-08001-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73731","titol":"Pou de glaç del Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-del-torrent-gran","bibliografia":"

HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.<\/p>

MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.<\/p>

VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,<\/span> una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel<\/span>.<\/span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior<\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-79","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"

Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX<\/span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX, fet que va generar un comerç destacat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. <\/span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5146400,1.8899100","utm_x":"407369","utm_y":"4596484","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73732","titol":"Hipogeu de Can Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-can-vilalba","bibliografia":"CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda.","descripcio":"Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba.","codi_element":"08001-80","ubicacio":"Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera.","historia":"De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba.","coordenades":"41.5230500,1.9218900","utm_x":"410049","utm_y":"4597384","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73733","titol":"Ball del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-most-1","bibliografia":"

AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra ni es balla.","descripcio":"

Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.<\/p> ","codi_element":"08001-81","ubicacio":"Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"

Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'<\/p> ","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73733-foto-08001-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73734","titol":"Festa de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-5","bibliografia":"AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.'","codi_element":"08001-82","ubicacio":"Plaça de la Creu - 08630 Abrera.","historia":"Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera.","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73735","titol":"Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951","bibliografia":"BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'.","codi_element":"08001-83","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona","historia":"Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81).","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"951","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73735-foto-08001-83-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"- ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73736","titol":"Memòria oral de la II República a la postguerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra","bibliografia":"

FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).<\/p> ","codi_element":"08001-84","ubicacio":"","historia":"

Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.<\/p> ","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73737","titol":"Conjunt troglodític de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol","bibliografia":"BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc.","codi_element":"08001-85","ubicacio":"Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera.","historia":"El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora\/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.","coordenades":"41.5183300,1.8671200","utm_x":"405473","utm_y":"4596919","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73737-foto-08001-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73737-foto-08001-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73738","titol":"Llentiscle del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llentiscle-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-86","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5134334,1.9028462","utm_x":"408447","utm_y":"4596336","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070605.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070602.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. ","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73739","titol":"Barraca de Can Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-garrigosa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment.","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades.","codi_element":"08001-87","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5143200,1.8660800","utm_x":"405380","utm_y":"4596475","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73739-foto-08001-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73739-foto-08001-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73740","titol":"Barraca del Garrigosa del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-garrigosa-del-rebato","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja.","codi_element":"08001-88","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5132000,1.8723200","utm_x":"405899","utm_y":"4596343","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73740-foto-08001-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73740-foto-08001-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73741","titol":"Barraca del Morro blanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-morro-blanc","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés.","descripcio":"Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita.","codi_element":"08001-89","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5146200,1.8774800","utm_x":"406332","utm_y":"4596496","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73742","titol":"Pou del Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-garrigosa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell.","codi_element":"08001-90","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX.","coordenades":"41.5134800,1.8760900","utm_x":"406214","utm_y":"4596370","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73742-foto-08001-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73743","titol":"Carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-font-1","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/p>

MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada (que era el que donava la longitud de les bigues), o<\/span><\/span><\/span><\/span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. <\/span><\/span><\/span><\/span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer <\/span><\/span><\/span><\/span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'. A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08001-91","ubicacio":"Carrer de la font - 08630 Abrera.","historia":"

Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E<\/span><\/span><\/span><\/span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.<\/p>

Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. <\/span><\/span><\/span><\/span>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra Un calor tan cercano.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5137900,1.9030400","utm_x":"408463","utm_y":"4596376","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73743-foto-08001-91-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73744","titol":"Goigs a Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-pere","bibliografia":"MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX.","codi_element":"08001-92","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès.","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73745","titol":"Alzines de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre.","codi_element":"08001-93","ubicacio":"Can Morral del Riu - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5250900,1.9088100","utm_x":"408961","utm_y":"4597624","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73745-foto-08001-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73746","titol":"Pi del carrer Tarragona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-carrer-tarragona","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre.","codi_element":"08001-94","ubicacio":"Carrer Tarragona - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5225400,1.9101000","utm_x":"409065","utm_y":"4597340","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73747","titol":"Roures del carrer Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-del-carrer-balaguer","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre.","codi_element":"08001-95","ubicacio":"Carrer Balaguer - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5215800,1.9095300","utm_x":"409016","utm_y":"4597234","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73747-foto-08001-95-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73748","titol":"Roureda de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-sant-hilari","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona.","codi_element":"08001-96","ubicacio":"Carrer Polinyà - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5215900,1.9097600","utm_x":"409035","utm_y":"4597235","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73749","titol":"Alzinar de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-sant-hilari","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat.","codi_element":"08001-97","ubicacio":"Carrer Tarragona - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5223400,1.9101400","utm_x":"409068","utm_y":"4597318","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73750","titol":"Tamarius de la riba del Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tamarius-de-la-riba-del-llobregat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada.","codi_element":"08001-98","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5223400,1.9142300","utm_x":"409409","utm_y":"4597313","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73751","titol":"Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna.","codi_element":"08001-99","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5230000,1.9152000","utm_x":"409491","utm_y":"4597386","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73752","titol":"Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba","bibliografia":"'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'.","codi_element":"08001-100","ubicacio":"Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera.","historia":"L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita.","coordenades":"41.5114600,1.9317600","utm_x":"410857","utm_y":"4596087","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73753","titol":"Can Costa Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-costa-vell","bibliografia":"","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació","descripcio":"Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria.","codi_element":"08001-101","ubicacio":"Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell","historia":"Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna.","coordenades":"41.5224000,1.9419000","utm_x":"411718","utm_y":"4597291","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"84489","titol":"El Caramell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-caramell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-103","ubicacio":"Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç)","historia":"

L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5153100,1.8913000","utm_x":"407486","utm_y":"4596557","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070499.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070498.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Víctor Mata Ventura","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86913","titol":"El porró del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-porro-del-rebato","bibliografia":"

Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. Abrerainfo,<\/em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-104","ubicacio":"Plaça Rebato - 08630 Abrera","historia":"

La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5209000,1.8962300","utm_x":"407905","utm_y":"4597173","any":"2014","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070509.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070513.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Josep Sala (disseny)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86914","titol":"Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). <\/span><\/span><\/span><\/span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-105","ubicacio":"La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral","historia":"

La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5230600,1.9013600","utm_x":"408336","utm_y":"4597407","any":"2018","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-mg6700.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86915","titol":"Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole","bibliografia":"

BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-106","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera","historia":"

Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. <\/span><\/span><\/span><\/span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» <\/em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1110993.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1120012.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Àngel Torrents Solé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86916","titol":"Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola","bibliografia":"

AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat). <\/strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat). <\/strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. <\/span><\/span><\/span><\/span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-107","ubicacio":"Bosc de Sant Miquel","historia":"

El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un bypass <\/em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5304300,1.9179300","utm_x":"409729","utm_y":"4598208","any":"1939","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86916-p1070634.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86916-p1070639.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"87540","titol":"Riera del Morral del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral-del-moli","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m\/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. <\/span><\/span><\/span><\/span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (Saponaria officinalis<\/em>), l’estroncasangs (Lithrum salicaria<\/em>), la menta (Mentha offici­nalis<\/em>) i la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (Emys orbicularis<\/em>) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (Trachemys scripta<\/em>)– i d’aligot (Buteo buteo<\/em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (Glaucium flavum<\/em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (Charadrius dubius<\/em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-108","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5158000,1.9385600","utm_x":"411430","utm_y":"4596562","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070647.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070646.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87541","titol":"La riera de Masquefa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-de-masquefa","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016).","descripcio":"

La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Maga­rola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi cir­culi en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. <\/span><\/span><\/span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (Equisetum sp<\/em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. <\/span><\/span><\/span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (Motacilla alba<\/em>) i la cuereta torren­tera (Motacilla cinerea<\/em>). També s’hi ha observat alguna rapi­nyaire forestal com l’esparver (Accipiter nissus<\/em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. <\/span><\/span><\/span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va ex­cavar el conjunt troglodític de Sant Er­mengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-109","ubicacio":"Límit NW del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5224900,1.8689300","utm_x":"405630","utm_y":"4597379","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070575.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070576.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87542","titol":"El bosc de l’ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’eleva­da densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cul­tural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densi­tat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-110","ubicacio":"Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments","historia":"","coordenades":"41.5185300,1.8679600","utm_x":"405543","utm_y":"4596940","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070560.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070565.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87683","titol":"Les campanes de Sant Pere d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-de-sant-pere-dabrera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-111","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5178537,1.9020153","utm_x":"408384","utm_y":"4596828","any":"1959","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070533.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070537.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87685","titol":"Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-112","ubicacio":"Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari","historia":"","coordenades":"41.5193000,1.9127800","utm_x":"409284","utm_y":"4596977","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87685-p1070584.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87685-p1070586.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87686","titol":"Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli","bibliografia":"

GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit<\/p>

IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (Olea europaea <\/em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. <\/span><\/span><\/span><\/p>

És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. <\/span><\/span><\/span><\/p>

En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-113","ubicacio":"Can Morral del molí","historia":"

El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. <\/span><\/span><\/span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5140219,1.9346608","utm_x":"411102","utm_y":"4596369","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87686-p1070653.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87686-p1070654.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87695","titol":"Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"","centuria":"XVI - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r<\/span><\/span><\/span>egistre de béns del municipi, generalment immobles), datats els anys 1852, 1940 i 1950.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-114","ubicacio":"Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona","historia":"","coordenades":"41.5164019,1.9014675","utm_x":"408336","utm_y":"4596667","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87695-pere-el-cerimonios2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["11"]},{"id":"87696","titol":"Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional","bibliografia":"","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Destaquen a més els següents documents:<\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>”. Generat per la Inquisició. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Abrera (Barcelona)<\/span><\/span><\/span><\/p>

1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-115","ubicacio":"Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid","historia":"","coordenades":"41.5163981,1.9014720","utm_x":"408336","utm_y":"4596667","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87696-proclamas.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87696-segells.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87697","titol":"Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica”","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-116","ubicacio":"Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca","historia":"","coordenades":"41.5163871,1.9014573","utm_x":"408335","utm_y":"4596666","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87697-confiscacions.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87697-constitucio-alcaldia.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87727","titol":"Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans”","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-117","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5163950,1.9014590","utm_x":"408335","utm_y":"4596667","any":"2017","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-b.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-c.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"28933","titol":"Ca l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lestrada","bibliografia":"TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.cardona1714.cat\/media\/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1950.","descripcio":"Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües.","codi_element":"08002-1","ubicacio":"Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei.","historia":"El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner.","coordenades":"41.7109400,1.5553000","utm_x":"379812","utm_y":"4618691","any":"1799","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28933-foto-08002-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28933-foto-08002-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28933-foto-08002-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28934","titol":"Torre de Puigfarner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-puigfarner","bibliografia":"

JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http:\/\/www.cardona1714.cat\/media\/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":"

Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.<\/p> ","codi_element":"08002-2","ubicacio":"Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme.","historia":"

Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).<\/p> ","coordenades":"41.7089100,1.5657300","utm_x":"380676","utm_y":"4618451","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28934-foto-08002-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28934-foto-08002-2-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28935","titol":"Cisterna de la Torre de Puigfarner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner","bibliografia":"

JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":"

Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.<\/p> ","codi_element":"08002-3","ubicacio":"Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme.","historia":"

La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).<\/p> ","coordenades":"41.7088400,1.5661200","utm_x":"380708","utm_y":"4618443","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28935-foto-08002-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28936","titol":"Cups a la vora del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cups-a-la-vora-del-maset","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió.","descripcio":"Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió.","codi_element":"08002-4","ubicacio":"A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.7038000,1.5781400","utm_x":"381699","utm_y":"4617867","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28936-foto-08002-4-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28937","titol":"Cal Boladeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-boladeres","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Reformada al segle XVII i XX.","descripcio":"Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 \/ March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació.","codi_element":"08002-5","ubicacio":"A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme","historia":"El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119).","coordenades":"41.6991900,1.6105000","utm_x":"384383","utm_y":"4617311","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28937-foto-08002-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28937-foto-08002-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28938","titol":"Molí de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Reformat al segle XVIII","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria.","codi_element":"08002-6","ubicacio":"A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar","historia":"Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració.","coordenades":"41.7288000,1.6538200","utm_x":"388039","utm_y":"4620541","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28939","titol":"Font de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.","codi_element":"08002-7","ubicacio":"A la Plaça de Castellar","historia":"La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983,","coordenades":"41.7287400,1.6540200","utm_x":"388056","utm_y":"4620535","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28940","titol":"Can Palà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pala","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Reformat al segle XX","descripcio":"Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació.","codi_element":"08002-8","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellar.","historia":"Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g.","coordenades":"41.7297000,1.6555500","utm_x":"388185","utm_y":"4620639","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça,","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28941","titol":"Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-cal-ferrer-gros","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Reformada al segle XVIII","descripcio":"Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros.","codi_element":"08002-9","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139)","coordenades":"41.7315600,1.6567800","utm_x":"388290","utm_y":"4620844","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28942","titol":"Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans.","codi_element":"08002-10","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"","coordenades":"41.7323300,1.6592400","utm_x":"388496","utm_y":"4620926","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28942-foto-08002-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28942-foto-08002-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28943","titol":"Rellotge de sol de Can Palà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pala","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques.","descripcio":"Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon.","codi_element":"08002-11","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7297000,1.6552500","utm_x":"388160","utm_y":"4620640","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28943-foto-08002-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28943-foto-08002-11-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28944","titol":"Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Completament reformada","descripcio":"Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici.","codi_element":"08002-12","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1939","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té cartell informatiu","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28945","titol":"Campana de la capella de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-de-la-capella-de-sant-esteve","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.<\/p>

La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26\/12\/1939). Año de la victoria<\/em>'.<\/p> ","codi_element":"08002-13","ubicacio":"Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana.","historia":"

Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. ","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1939","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28945-foto-08002-13-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"28946","titol":"Nucli de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'.","codi_element":"08002-14","ubicacio":"Al nord-est del nucli de Castellar.","historia":"A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases.","coordenades":"41.7304800,1.6580100","utm_x":"388391","utm_y":"4620723","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar.","codi_estil":"98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28947","titol":"Nucli de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter.","codi_element":"08002-15","ubicacio":"A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5","historia":"El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental.","coordenades":"41.7287500,1.6544900","utm_x":"388095","utm_y":"4620535","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28948","titol":"Monòlit de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit.","descripcio":"Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara,","codi_element":"08002-16","ubicacio":"A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7301700,1.6528100","utm_x":"387958","utm_y":"4620695","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28948-foto-08002-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28948-foto-08002-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica,","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28949","titol":"Veïnat de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-les-coromines","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària.","codi_element":"08002-17","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc.","coordenades":"41.7190500,1.5787800","utm_x":"381780","utm_y":"4619559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28950","titol":"Mare Déu de les Coromines, la Candelera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Reformada al XVIII","descripcio":"Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","codi_element":"08002-18","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia).","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28951","titol":"Murs de Cal Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-cal-centelles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal.","descripcio":"Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins.","codi_element":"08002-19","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181).","coordenades":"41.7190100,1.5782100","utm_x":"381733","utm_y":"4619556","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28951-foto-08002-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28951-foto-08002-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28952","titol":"Camí de les Coromines a Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu.","codi_element":"08002-20","ubicacio":"Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est.","historia":"La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117).","coordenades":"41.7171300,1.5842800","utm_x":"382234","utm_y":"4619339","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28953","titol":"Pou de glaç de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada.","descripcio":"Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries.","codi_element":"08002-21","ubicacio":"Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"","coordenades":"41.7177100,1.5756900","utm_x":"381521","utm_y":"4619415","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28954","titol":"Creu de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-santa-missio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada.","codi_element":"08002-22","ubicacio":"A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar.","historia":"Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós.","coordenades":"41.7434100,1.6208000","utm_x":"385319","utm_y":"4622207","any":"1954","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28954-foto-08002-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28954-foto-08002-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28955","titol":"La Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Ha estat reformada recentment, alterant alguns dels seus elements originals.","descripcio":"Gran casal format per un habitatge principal i diversos edificis annexes o segregats. El primer edifici que es troba des de l'accés a la carretera BV-3008 és una antiga pallissa que ha estat restaurada. Tan sols consta de planta baixa, i té un aparell de grans carreus ben treballats, una feina especialment notable a la porta adintellada que hi dóna accés. A la llinda hi ha gravat l'any de construcció i el nom del propietari del moment: '17[IHS]08 \/ RAMON TORA'. Al costat de la porta hi ha una premsa de vi sota la qual, a través d'un vidre, s'observa un cup. Finalment, una escala mena a un altell sota coberta per a l'emmagatzematge. Annex a aquesta construcció (ja que, a jutjar per les inscripcions, aquesta sembla haver estat la seqüència constructiva) hi ha l'edifici principal. És de planta rectangular orientada nord-sud. Situat sobre una elevació, la pendent fa que al lateral de ponent i al de migdia les construccions guanyin una planta respecte al nord i al de llevant. La façana de llevant consta de planta baixa i primer pis, units per una escala metàl·lica exterior. La façana de migdia, en canvi, consta d'una planta baixa on destaquen dos arcs de mig punt separats per un pilar de secció rectangular, una porta adintellada i una finestra rectangular. El primer pis constava de tres balcons adintellats, dels quals el central ha estat molt alterat en les darreres dècades fins formar una gran obertura semicircular. Els dos restants mostren a les llindes les inscripcions 'JOSEPh TOR \/ RA 1777' i 'ISIDRO \/ TORRA \/ 1869', respectivament. A la segona planta hi ha tres obertures rectangulars, també una modificació recent en substitució de les més petites i amb pedra ben treballada que hi havia. A la façana de ponent s'observen petites obertures (gairebé espitlleres) a la planta baixa, set obertures (una de les quals un balcó, amb una llinda de ciment amb la inscripció IT \/ 1936) a la primera i una llucana sota coberta. L'aparell de l'edifici és de blocs petits i mitjans desbastats lligats amb morter, amb carreus a les cantonades i a les obertures. La coberta és a dues aigües. De la resta d'edificis tan sols esmentarem el cobert que hi ha al sud-est del cos principal per com completa la seqüència d'inscripcions: a la seva façana oest, sobre la porta, hi ha gravat 'IGNACIO \/ TORRA \/ 1915'.","codi_element":"08002-23","ubicacio":"A la plana gran de la Riera, al centre-nord del terme.","historia":"A més de la loquacitat de les inscripcions descrites, que mostren una seqüència de més de dos segles d'ampliacions i reformes fetes per la nissaga Torras, la riera és un dels masos originaris del terme. Consta en un capbreu de 1318 com a propietat de Sant Benet de Bages (PARCERISAS, 2000: 67).","coordenades":"41.7504800,1.6214600","utm_x":"385386","utm_y":"4622991","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28956","titol":"Hàbitat proper al Castell d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitat-proper-al-castell-daguilar","bibliografia":"JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu.","descripcio":"Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció.","codi_element":"08002-24","ubicacio":"Carena sud de la serra del Cementiri.","historia":"","coordenades":"41.7491900,1.6276900","utm_x":"385902","utm_y":"4622840","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28956-foto-08002-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28956-foto-08002-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28957","titol":"Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar.","codi_element":"08002-25","ubicacio":"A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7512500,1.6269800","utm_x":"385847","utm_y":"4623069","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28958","titol":"Capella del Cementiri vell d'Aguilar, Santa Rita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-cementiri-vell-daguilar-santa-rita","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Al cementiri hi ha hagut enderrocaments que n'han afectat els nínxols. L'església també es degrada.","descripcio":"El cementiri està tancat per un mur perimetral que traça un rectangle orientat sud-nord. La porta d'accés es troba a la part central del mur de migdia. Té dues fulles de ferro forjat, que formen al centre un motiu radial solar. Sobre la porta hi ha un frontó ondulat amb un crani i dues tíbies creuades a banda i banda de les quals hi ha la data partida en dos cartutxos: '18\/99'. A sota, hi ha inscrita la frase 'BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR'. Traspassada aquesta porta, el pati està reservat a enterraments a terra, llevat de l'angle sud-est, on i ha 2 nínxols. La resta de nínxols es troben construïts contra la paret nord del recinte, al centre de la qual s'obre la capella. Es traca d'un edifici de planta rectangular, construït de maçoneria i arrebossat tan sols en la façana que mira al cementiri, amb un fals carreuat pintat. La porta és adintellada, amb els brancals i la llinda de pedra ben escairada. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular de pedra. Finalment, rematant la façana allà on inflexionen les dues aigües de la coberta, hi ha un petit campanar d'espadanya fet amb maons, força malmès i sense campana. L'advocació d'aquesta capella és Santa Rita.","codi_element":"08002-26","ubicacio":"A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7515300,1.6271800","utm_x":"385864","utm_y":"4623100","any":"1899","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28958-foto-08002-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28958-foto-08002-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28959","titol":"Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu.","codi_element":"08002-27","ubicacio":"Al llarg de la Serra del Cementiri.","historia":"","coordenades":"41.7561300,1.6322100","utm_x":"386290","utm_y":"4623604","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28959-foto-08002-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28959-foto-08002-27-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28960","titol":"Castell d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-daguilar","bibliografia":"

CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada.","descripcio":"

El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.<\/p> ","codi_element":"08002-28","ubicacio":"A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud.","historia":"

L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7500600,1.6273200","utm_x":"385873","utm_y":"4622937","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28960-foto-08002-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28960-foto-08002-28-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28961","titol":"Restes de l'Antiga església de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en una fase avançada d'enrunament","descripcio":"Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest\/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte.","codi_element":"08002-29","ubicacio":"Carena sud de la serra del Cementiri.","historia":"Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu.","coordenades":"41.7500500,1.6274800","utm_x":"385886","utm_y":"4622935","any":"1836","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28962","titol":"El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar.","codi_element":"08002-30","ubicacio":"A l'oest del nucli de Castellar","historia":"El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49)","coordenades":"41.7317600,1.6502200","utm_x":"387745","utm_y":"4620875","any":"1908","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28962-foto-08002-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28962-foto-08002-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28963","titol":"Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.","codi_element":"08002-31","ubicacio":"Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest.","historia":"","coordenades":"41.7306800,1.6398300","utm_x":"386879","utm_y":"4620768","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28963-foto-08002-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28963-foto-08002-31-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Algun tram amb indicacions","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28964","titol":"Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable.","codi_element":"08002-32","ubicacio":"Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest.","historia":"","coordenades":"41.7216600,1.6323900","utm_x":"386244","utm_y":"4619777","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28964-foto-08002-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28964-foto-08002-32-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28965","titol":"Camí del Castell de Castellar i la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria una esbrossada dels laterals del camí","descripcio":"Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo.","codi_element":"08002-33","ubicacio":"Nucli de Castellar, al nord est.","historia":"Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160","coordenades":"41.7286400,1.6539000","utm_x":"388046","utm_y":"4620524","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28965-foto-08002-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28965-foto-08002-33-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28966","titol":"Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castellar","bibliografia":"

BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http:\/\/www.castelldecastellar.cat<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora.","descripcio":"

El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.<\/p> ","codi_element":"08002-34","ubicacio":"Al turó de la Serra del Castell","historia":"

Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.<\/p> ","coordenades":"41.7283100,1.6492800","utm_x":"387661","utm_y":"4620493","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable.","codi_estil":"93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28967","titol":"Sant Miquel de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.castelldecastellar.cat","centuria":"XI","notes_conservacio":"Refeta al segle XVIII-XIX","descripcio":"Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès.","codi_element":"08002-35","ubicacio":"Recinte del Castell de Castellar","historia":"La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc|Contemporani|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'hi fa culte.","codi_estil":"94|96|98|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28968","titol":"Rectoria de Sant Miquel de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http:\/\/www.castelldecastellar.cat<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Rehabilitat al segle XXI","descripcio":"

Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.<\/p> ","codi_element":"08002-36","ubicacio":"Recinte Castell de Castellar","historia":"

Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,<\/p> ","coordenades":"41.7279679,1.6493264","utm_x":"387664","utm_y":"4620455","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28968-foto-08002-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28968-foto-08002-36-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 76 del Càtaleg de Masies.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28969","titol":"Font del Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castell-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora","codi_element":"08002-37","ubicacio":"Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell","historia":"Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí.","coordenades":"41.7282700,1.6485700","utm_x":"387602","utm_y":"4620489","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28970","titol":"Font d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa.","codi_element":"08002-38","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983,","coordenades":"41.7393200,1.6317100","utm_x":"386219","utm_y":"4621738","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28971","titol":"Nucli d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C\/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei.","codi_element":"08002-39","ubicacio":"Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7395100,1.6318900","utm_x":"386234","utm_y":"4621759","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28971-foto-08002-39-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28972","titol":"Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal","bibliografia":"http:\/\/www.aguilardesegarra.cat\/INICI\/INICI.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals.","codi_element":"08002-40","ubicacio":"Carrer del Raval s\/n","historia":"","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28972-foto-08002-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28973","titol":"Camí de la Plana de Cal Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-plana-de-cal-cases","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500.","codi_element":"08002-41","ubicacio":"Zona central del municipi","historia":"","coordenades":"41.7449400,1.6271500","utm_x":"385850","utm_y":"4622368","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28973-foto-08002-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28973-foto-08002-41-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28974","titol":"Sant Miquel d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV","notes_conservacio":"La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990.","descripcio":"Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M \/ 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes.","codi_element":"08002-42","ubicacio":"Barriada de Sant Miquel","historia":"El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla.","coordenades":"41.7477200,1.6283700","utm_x":"385956","utm_y":"4622676","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28975","titol":"Can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cases","bibliografia":"","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa.","descripcio":"Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra.","codi_element":"08002-43","ubicacio":"A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7485000,1.6292900","utm_x":"386034","utm_y":"4622761","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28976","titol":"Camí de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 3,3 km travessa bona part de l'extrem nord-est del terme. El seu recorregut s'inicia a la Casanova de Centelles (actualment dues cases, Cal Casimiro i Cal Ramon), arran del camí dels Plans. Des d'aquest punt, a 545 m snm, el camí es dirigeix cap al sud-est, entre camps de conreu i boscos, pujant lleument fins assolir una cota màxima de 574 m a l'alçada del bosc de la Boïga. A partir d'aquí, el camí inicia un seguit de ziga-zagues molt pronunciades destinades a repartir el desnivell descendent, que a la costa de Cal Maçana esdevé molt pronunciat fins arribar al peu de la C-25, que es troba a 420 m snm. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i cal fer notar que en els trams més inclinats hi són freqüents les pedres procedents de les esllavissades.","codi_element":"08002-44","ubicacio":"A la zona central de l'est del municipi","historia":"","coordenades":"41.7359400,1.6604500","utm_x":"388603","utm_y":"4621326","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28977","titol":"Molí nou de Can Vila, la Serradora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-de-can-vila-la-serradora","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'edifici mostra reformes recents.","descripcio":"Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies.","codi_element":"08002-45","ubicacio":"Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25","historia":"A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional.","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"1773","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28978","titol":"Pont a la Riera de Rajadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-a-la-riera-de-rajadell","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SÁNCHEZ CAMPOY, E. (2012): Memòria d'estudi i documentació d'un pont a la riera de Rajadell (Pont de l'estació d'Aguilar de Segarra, Bages). Obra desdoblament carretera C-25. Memòria núm. 11190","centuria":"XX","notes_conservacio":"Arranjat recentment. S'hi ha afegit baranes de seguretat.","descripcio":"Pont sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, amb pedres ben treballades per formar les dovelles d'un únic arc de mig punt. L'obra té 21,50 m de llarg i 3,60 m d'amplada, i l'arc té 12,90 m de llum. El seu traçat dóna continuïtat al camí que uneix Cal Vendrell amb el barri de l'estació de ferrocarril.","codi_element":"08002-46","ubicacio":"Sobre la Riera de Rajadell, gairebé sota un viaducte de la C-25.","historia":"La seva construcció fou motivada per la inauguració, l'any 1913, de l'estació de ferrocarril d'Aguilar, ja que obria la possibilitat de transportar fusta amb trens de mercaderies i calia facilitar-hi l'accés.","coordenades":"41.7374000,1.6217000","utm_x":"385383","utm_y":"4621539","any":"1913","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28978-foto-08002-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28978-foto-08002-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28979","titol":"Mas del Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-del-caus","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. \/ 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors.","codi_element":"08002-47","ubicacio":"A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25.","historia":"El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX.","coordenades":"41.7380000,1.6142200","utm_x":"384762","utm_y":"4621615","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28980","titol":"Cal Bacardit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bacardit","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'edifici ha estat reformat recentment.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO \/ PALOMAS \/ Y MAS \/ AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular.","codi_element":"08002-48","ubicacio":"Entre les carreteres C-25 i N-141b","historia":"El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178).","coordenades":"41.7390800,1.6064900","utm_x":"384121","utm_y":"4621745","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28981","titol":"Camí Cal Generós a Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-cal-generos-a-cal-prat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat.","codi_element":"08002-49","ubicacio":"Part central de la franja oest del terme.","historia":"","coordenades":"41.7353100,1.5917300","utm_x":"382887","utm_y":"4621347","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28981-foto-08002-49-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28982","titol":"Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-prat","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades.","codi_element":"08002-50","ubicacio":"Entre les carreteres C-25 i N-141b","historia":"Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova.","coordenades":"41.7400200,1.5991400","utm_x":"383512","utm_y":"4621860","any":"1732","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28983","titol":"Molí del Ribalta de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-ribalta-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA \/ SINPECAT ES CONCEBIDA \/ RAMON RIBALTA A \/ FET FER LA PRESEN OBRA \/ PER GENÍS GARRIGA \/ MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials.","codi_element":"08002-51","ubicacio":"A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b","historia":"A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV.","coordenades":"41.7447700,1.5881800","utm_x":"382609","utm_y":"4622402","any":"1790","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Genís Garriga","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28984","titol":"Molí del Ribalta de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-ribalta-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'estructura es veu ferma, però la vegetació hi comença a penetrar","descripcio":"Petit edifici en planta baixa amb coberta interior de volta de canó i exterior a dues aigües. A la façana, orientada a sud, tan sols hi ha dues obertures: una porta amb arc escarser i, per sobre d'ell, una petita obertura just al vèrtex format per la coberta. Entre ambdós elements hi ha un carreu amb una inscripció, emmarcada per una sanefa, que diu 'RAMON RIBA \/ LTA A FET PER \/ LO MOLÍ AL ISI \/ DRO GARRIGA ME \/ STRE 1783'. L'aparell de tot l'edifici és de carreus de mides diverses, ben treballats, i disposats en pedra seca. Allà on les juntes dels blocs no casen, hi ha petites pedres reblint-les. Cal destacar que l'edifici resulta modest en proporció a la gran bassa feta amb carreus de pedra que té just al nord, l'aigua de la qual proporcionava la força motriu per fer anar el molí.","codi_element":"08002-52","ubicacio":"A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b","historia":"A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV.","coordenades":"41.7439500,1.5890900","utm_x":"382683","utm_y":"4622310","any":"1783","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Isidro Garriga","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28985","titol":"Can Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serragallarda","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL \/ POU ANY \/ 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU \/ APAGAR LA \/ PRESENT OB \/ RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó.","codi_element":"08002-53","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril","historia":"L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII.","coordenades":"41.7477400,1.5925000","utm_x":"382974","utm_y":"4622726","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28986","titol":"Creu de Can Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-can-serragallarda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita creu de ferro forjat encaixada, aparentment, en un corró d'era cilíndric plantat verticalment a la banda nord de Can Serragallarda. Aquesta manifestació religiosa popular, que probablement és recent, té l'arrel en la sacralització de llocs de pas, com el camí al peu del qual es troba.","codi_element":"08002-54","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7490300,1.5922100","utm_x":"382952","utm_y":"4622870","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28987","titol":"Dolmen de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-serragallarda","bibliografia":"

CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":"

Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.<\/p> ","codi_element":"08002-55","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7444600,1.5940000","utm_x":"383092","utm_y":"4622360","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28988","titol":"Cup de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cup-de-serragallarda","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal.","codi_element":"08002-56","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7496700,1.6523900","utm_x":"387957","utm_y":"4622860","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28988-foto-08002-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28988-foto-08002-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28989","titol":"Les Coromines I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coromines-i","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi.","codi_element":"08002-57","ubicacio":"Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera","historia":"","coordenades":"41.7193400,1.5890500","utm_x":"382635","utm_y":"4619577","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleocristià|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada).","codi_estil":"84|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28990","titol":"Les Coromines II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coromines-ii","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment cobert per la fullaraca.","descripcio":"Jaciment arqueològic d'època tardoantiga o altomedieval situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven una sèrie de sepultures (aproximadament 12) de formes arrodonides i pisciformes. En alguns casos es palesa l'associació de tombes adultes i infantils. Actualment, la majoria no són visibles per l'acumulació de matèria vegetal.","codi_element":"08002-58","ubicacio":"Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera","historia":"","coordenades":"41.7197600,1.5883600","utm_x":"382578","utm_y":"4619625","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada).","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28991","titol":"Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada","bibliografia":"ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC.","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria consolidar els murs que tanquen les estances.","descripcio":"Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural.","codi_element":"08002-59","ubicacio":"A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa","historia":"","coordenades":"41.7082300,1.5928900","utm_x":"382934","utm_y":"4618339","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28992","titol":"Dolmen de Cal Biel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-cal-biel","bibliografia":"

CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":"

Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.<\/p> ","codi_element":"08002-60","ubicacio":"Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.7483000,1.6012400","utm_x":"383701","utm_y":"4622776","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28993","titol":"Ca l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-labadal","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important.","codi_element":"08002-61","ubicacio":"En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa","historia":"Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853.","coordenades":"41.7187300,1.6444200","utm_x":"387240","utm_y":"4619436","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28993-foto-08002-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28993-foto-08002-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28994","titol":"Ca l'Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-landreu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Recentment reformat","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat alterats per obres de reforma recents.","codi_element":"08002-62","ubicacio":"A l'Obaga de l'Estrada, entre la Carena de l'Estrada i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7027000,1.5930100","utm_x":"382934","utm_y":"4617725","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28994-foto-08002-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28995","titol":"Cal Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caselles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Recentment reformat","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment.","codi_element":"08002-63","ubicacio":"A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa","historia":"Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716.","coordenades":"41.7117300,1.6427300","utm_x":"387087","utm_y":"4618661","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28996","titol":"Camí de les serres de Cal Palomes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-serres-de-cal-palomes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm.","codi_element":"08002-64","ubicacio":"Vessant sud de les serres de Cal Palomes","historia":"","coordenades":"41.7362800,1.6421000","utm_x":"387078","utm_y":"4621387","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28997","titol":"Roca del Forn, Cal Damià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-del-forn-cal-damia","bibliografia":"ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle.","descripcio":"Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge.","codi_element":"08002-65","ubicacio":"A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera","historia":"","coordenades":"41.7349600,1.5844100","utm_x":"382278","utm_y":"4621318","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28998","titol":"Plaques de les inundacions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plaques-de-les-inundacions","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XIX i XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situades a la façana orientada a llevant de Cal Ferrer Nou, que a la llinda del portal indica la data de 1849 acompanyada d'un gall (precisament, apareix al cens de 1857 com la 'Casa Nova'). Les dues plaques són rajoles ceràmiques, que commemoren el nivell assolit per l'aigua en dos desbordaments de la Riera de Rajadell, que passa a 30 m. La primera d'elles, més baixa, diu 'Lo dia 20 de oc \/ tubre de 1866 \/ Laygua arivá \/ aquí', i marca una línia gravada. La inscripció està feta en lletra minúscula cursiva, i s'aprecien les línies que serviren de pauta. La segona placa, un xic més alta, diu '12 de Octubre \/ 1907 \/ hasta aquí \/ arribà l'aigüa'. No marca una línia del nivell de l'aigua, sinó que cal interpretar que és la posició de la peça el que l'indica. També aquesta inscripció està feta en lletra cursiva. Cal atribuir aquests episodis a pluges intenses, tot i que la posició de la casa, a pocs metres de la confluència del Torrent de la Grevalosa i la Riera de Rajadell, allà on aquesta fa un meandre, n'accentua el risc (PARCERISAS, 2000: 210).<\/p> ","codi_element":"08002-66","ubicacio":"Nucli urbà de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7286006,1.6542256","utm_x":"388073","utm_y":"4620519","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-16 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"28999","titol":"Camí de la plana de Cal Camps a la pallissa de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-plana-de-cal-camps-a-la-pallissa-de-serragallarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat nord-sud a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra. De fet, comença en una cruïlla amb el Camí de Cal Pallarès nou al Molí de Boixadors, que en aquest punt fa de límit amb el terme municipal de Sant Mateu de Bages. Des d'aquí, a 675 m snm, el seu trajecte (de 2,6 km) és sempre descendent, fins arribar a la cota 563 al seu punt final. entre camps de conreu. Des de la Plana de Cal Camps, ocupada per camps de conreu i petites llengües de bosc, el camí s'adreça cal a la casa de Vila-seca i travessa una costa boscosa fins situar-se en paral·lel del torrent anomenat Clot de la Font. Finalment, arriba al mas de Serragallarda.","codi_element":"08002-67","ubicacio":"A l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra","historia":"","coordenades":"41.7558300,1.5995200","utm_x":"383572","utm_y":"4623615","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28999-foto-08002-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28999-foto-08002-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29000","titol":"Barri de l'estació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-de-lestacio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estació reformada el 2007","descripcio":"És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282.","codi_element":"08002-68","ubicacio":"Plaça de l'estació","historia":"El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població.","coordenades":"41.7390400,1.6233200","utm_x":"385521","utm_y":"4621719","any":"1913","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29001","titol":"Sant Valentí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-valenti","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"Reformada el 1979","descripcio":"

Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i\/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel.<\/p> ","codi_element":"08002-69","ubicacio":"Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell.","historia":"

Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48)<\/p> ","coordenades":"41.7213200,1.6308100","utm_x":"386112","utm_y":"4619741","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-28 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet. També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada. S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu.","codi_estil":"93|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29002","titol":"Sant Andreu d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central.","codi_element":"08002-70","ubicacio":"Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació.","historia":"L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1943-49","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29002-foto-08002-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29002-foto-08002-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol","observacions":"Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29003","titol":"Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-andreu-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica","codi_element":"08002-71","ubicacio":"Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació.","historia":"L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila.","coordenades":"41.7423500,1.6207800","utm_x":"385315","utm_y":"4622089","any":"1947-49","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29003-foto-08002-71-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lluís Bonet i Garí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29004","titol":"Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-antoni-de-padua","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No contrastable","descripcio":"

Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'<\/p> ","codi_element":"08002-72","ubicacio":"Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació","historia":"

No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.<\/p> ","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"1707","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29004-foto-08002-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29004-foto-08002-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"29005","titol":"Menhir de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/menhir-de-cal-giralt","bibliografia":"

DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Erosionat pel pas del temps","descripcio":"

Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final\/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir.<\/p> ","codi_element":"08002-73","ubicacio":"Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa.","historia":"

Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)<\/p> ","coordenades":"41.7424162,1.6142734","utm_x":"384774","utm_y":"4622106","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-27 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir. També coneguda com la pedra dreta.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29006","titol":"Sepultura d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-daguilar","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9).","centuria":"","notes_conservacio":"Completament desapareguda,","descripcio":"Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents","codi_element":"08002-74","ubicacio":"Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa.","historia":"Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa.","coordenades":"41.7406000,1.6134000","utm_x":"384699","utm_y":"4621905","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29007","titol":"Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Parcialment ensorrada a la banda est","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada.","codi_element":"08002-75","ubicacio":"A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós..","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7487700,1.6187100","utm_x":"385155","utm_y":"4622805","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29008","titol":"Barraca de pedra seca de la Boïga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós.","codi_element":"08002-76","ubicacio":"A l'oest del Mas Riera","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7505300,1.6185900","utm_x":"385148","utm_y":"4623001","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29009","titol":"Camí de les Fosses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-fosses","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.","codi_element":"08002-77","ubicacio":"BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta","historia":"","coordenades":"41.7413000,1.6140400","utm_x":"384753","utm_y":"4621982","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29009-foto-08002-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29009-foto-08002-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29010","titol":"Conjunt medieval del Puig Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-medieval-del-puig-pedros","bibliografia":"ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310.","centuria":"IX-X","notes_conservacio":"Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles.","descripcio":"Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat.","codi_element":"08002-78","ubicacio":"Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera","historia":"","coordenades":"41.7499700,1.6137300","utm_x":"384743","utm_y":"4622945","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29011","titol":"Festa Major de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-les-coromines","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres.","codi_element":"08002-79","ubicacio":"Plaça de les Coromines","historia":"La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29012","titol":"Ca l'Escuder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescuder","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Molt modificat i degradat,","descripcio":"Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt.","codi_element":"08002-80","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa","historia":"Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt.","coordenades":"41.7597700,1.6261000","utm_x":"385789","utm_y":"4624016","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 3 del Catàleg de Masies","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29013","titol":"Ca l'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-loller","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment.","descripcio":"Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals.","codi_element":"08002-81","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa","historia":"Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar.","coordenades":"41.7599600,1.6236800","utm_x":"385588","utm_y":"4624041","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 81 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29014","titol":"Barraca i tina de pedra seca de La Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Reformada al 2005","descripcio":"Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge\/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal.","codi_element":"08002-82","ubicacio":"Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya.","coordenades":"41.7549300,1.6138300","utm_x":"384760","utm_y":"4623495","any":"2005","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29015","titol":"Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Rejuntat amb ciment","descripcio":"Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu.","codi_element":"08002-83","ubicacio":"Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7662500,1.6214200","utm_x":"385411","utm_y":"4624742","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29015-foto-08002-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29015-foto-08002-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29016","titol":"Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78.","centuria":"XV","notes_conservacio":"S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps","descripcio":"Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi.","codi_element":"08002-84","ubicacio":"Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta.","historia":"Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar.","coordenades":"41.7601200,1.6266700","utm_x":"385837","utm_y":"4624055","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com tombes de Cal Pallarès","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29017","titol":"Cal Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-queralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Totalment reformada el 1989","descripcio":"Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural.","codi_element":"08002-85","ubicacio":"Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra","historia":"Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari.","coordenades":"41.7610100,1.6235900","utm_x":"385582","utm_y":"4624157","any":"1989","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29017-foto-08002-85-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 48 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29018","titol":"Barraca de pedra seca del Pedregar 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2,","codi_element":"08002-86","ubicacio":"Entre el Pedregar i el Clot del pou","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7679600,1.6152000","utm_x":"384897","utm_y":"4624940","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29018-foto-08002-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29018-foto-08002-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29019","titol":"Barraca de pedra seca del Pedegar 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1.","codi_element":"08002-87","ubicacio":"Al límit nord del terme, al sud del camí travesser","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7686200,1.6150500","utm_x":"384886","utm_y":"4625014","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29019-foto-08002-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29019-foto-08002-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29020","titol":"Camí del Torrent Bo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-torrent-bo","bibliografia":"

http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.<\/p> ","codi_element":"08002-88","ubicacio":"Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo","historia":"","coordenades":"41.7536400,1.6209800","utm_x":"385352","utm_y":"4623343","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"En algun tram està senyalitzat.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29021","titol":"Cami de la Carena de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-carena-de-lestrada","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi.","codi_element":"08002-89","ubicacio":"Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7161200,1.6108100","utm_x":"384439","utm_y":"4619190","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29021-foto-08002-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29021-foto-08002-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29022","titol":"Mare de Déu del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Restaurat el 1979","descripcio":"Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades.","codi_element":"08002-90","ubicacio":"Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet","historia":"Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52)","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11.","codi_estil":"92|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29023","titol":"El Soler de Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-de-macana","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació.","descripcio":"Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal.","codi_element":"08002-91","ubicacio":"Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2","historia":"Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga.","coordenades":"41.7053800,1.6151500","utm_x":"384781","utm_y":"4617992","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 47 del Catàleg de Masies","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29024","titol":"Les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-caramelles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/telenoticies-migdia\/les-caramelles-daguilar-de-segarra\/video\/5757396\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones.","codi_element":"08002-92","ubicacio":"Tot el municipi","historia":"Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes'","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29025","titol":"Santa Anna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-anna","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Actualment s'utilitza com a graner","descripcio":"Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna.","codi_element":"08002-93","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa","historia":"Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41)","coordenades":"41.7582300,1.6231400","utm_x":"385540","utm_y":"4623849","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29026","titol":"Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents.","codi_element":"08002-94","ubicacio":"A l'extrem sud-est del terme","historia":"","coordenades":"41.7214900,1.6610300","utm_x":"388626","utm_y":"4619720","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29027","titol":"Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats.","descripcio":"Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats.","codi_element":"08002-95","ubicacio":"A l'extrem sud-est del terme","historia":"","coordenades":"41.7218600,1.6594900","utm_x":"388499","utm_y":"4619764","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29027-foto-08002-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29027-foto-08002-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29028","titol":"La Masia de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-masia-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt.","codi_element":"08002-96","ubicacio":"A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar","historia":"L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX.","coordenades":"41.7286900,1.6368400","utm_x":"386627","utm_y":"4620551","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29028-foto-08002-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29028-foto-08002-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29029","titol":"Colomer de la Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colomer-de-la-masia","bibliografia":"","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu.","codi_element":"08002-97","ubicacio":"A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7288200,1.6381600","utm_x":"386737","utm_y":"4620564","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29029-foto-08002-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29029-foto-08002-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29030","titol":"Barraca de pedra seca de Cal Semís.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat.","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia.","codi_element":"08002-98","ubicacio":"Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran","historia":"","coordenades":"41.7281500,1.6278200","utm_x":"385876","utm_y":"4620503","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29030-foto-08002-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29030-foto-08002-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29031","titol":"Barraca de pedra seca del Pla Gran.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables.","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies).","codi_element":"08002-99","ubicacio":"Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran","historia":"","coordenades":"41.7283800,1.6301500","utm_x":"386070","utm_y":"4620526","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29031-foto-08002-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29031-foto-08002-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29032","titol":"Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya.","codi_element":"08002-100","ubicacio":"Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell","historia":"L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida.","coordenades":"41.7334500,1.6292000","utm_x":"386000","utm_y":"4621090","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29032-foto-08002-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29032-foto-08002-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29033","titol":"Alzina mil·lenària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-millenaria","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.<\/p> ","codi_element":"08002-101","ubicacio":"Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom","historia":"","coordenades":"41.7346900,1.6302100","utm_x":"386086","utm_y":"4621226","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29033-foto-08002-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29033-foto-08002-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29034","titol":"Cal Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-benet","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP \/ ESQUIUS \/ 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP \/ ESQUIUS \/ ANY 1933'.","codi_element":"08002-102","ubicacio":"Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet.","coordenades":"41.7185000,1.6199400","utm_x":"385203","utm_y":"4619443","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29035","titol":"Barraca pou de Cal Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-pou-de-cal-benet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda.","codi_element":"08002-103","ubicacio":"Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7174900,1.6185200","utm_x":"385083","utm_y":"4619332","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29035-foto-08002-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29035-foto-08002-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29036","titol":"Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est\/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada.","codi_element":"08002-104","ubicacio":"Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7247400,1.6209100","utm_x":"385295","utm_y":"4620134","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29036-foto-08002-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29036-foto-08002-104-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29037","titol":"Santa Magdalena de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-magdalena-de-codol-rodon","bibliografia":"LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953","descripcio":"Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis.","codi_element":"08002-105","ubicacio":"Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon","historia":"El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287)","coordenades":"41.7300800,1.6084900","utm_x":"384271","utm_y":"4620744","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29038","titol":"Mas de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-codol-rodon","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Alguns edificis força deteriorats","descripcio":"El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment.","codi_element":"08002-106","ubicacio":"Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon.","historia":"El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís.","coordenades":"41.7298300,1.6084200","utm_x":"384265","utm_y":"4620716","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29039","titol":"Rellotge de sol de Còdol Rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-codol-rodon","bibliografia":"http:\/\/www.gnomonica.cat\/index.php\/inventari\/inventari-10742","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Quasi desaparegut","descripcio":"Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta.","codi_element":"08002-107","ubicacio":"Cal Còdol Rodon","historia":"Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII","coordenades":"41.7323300,1.6592400","utm_x":"388496","utm_y":"4620926","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29040","titol":"Còdol Rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codol-rodon","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"S'observen algunes esquerdes.","descripcio":"Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu.","codi_element":"08002-108","ubicacio":"Mas del Còdol Rodon","historia":"No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)","coordenades":"41.7301300,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620749","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29040-foto-08002-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29040-foto-08002-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29041","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral","bibliografia":"PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https:\/\/hostals.blogspot.no\/2009\/12\/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut.","descripcio":"Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat.","codi_element":"08002-109","ubicacio":"Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon","historia":"El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres.","coordenades":"41.7311500,1.6007300","utm_x":"383628","utm_y":"4620873","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29041-foto-08002-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29041-foto-08002-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29042","titol":"Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":"

http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.<\/p> ","codi_element":"08002-110","ubicacio":"Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7072638,1.6025818","utm_x":"383739","utm_y":"4618218","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29042-foto-08002-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29042-foto-08002-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"En algun tram està senyalitzat.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29043","titol":"Bosc de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":"Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl.","codi_element":"08002-111","ubicacio":"Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada","historia":"Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis.","coordenades":"41.7088900,1.6024500","utm_x":"383731","utm_y":"4618399","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29044","titol":"Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ribera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació,","descripcio":"Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit.","codi_element":"08002-112","ubicacio":"Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85","historia":"Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156).","coordenades":"41.7135700,1.5975300","utm_x":"383330","utm_y":"4618925","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29045","titol":"Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comanroca","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Restaurada recentment,","descripcio":"Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques.","codi_element":"08002-113","ubicacio":"Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca","historia":"Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover.","coordenades":"41.7122600,1.6283500","utm_x":"385892","utm_y":"4618739","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29045-foto-08002-113-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29046","titol":"Torre del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-grauet","bibliografia":"

CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut constrastar.","descripcio":"

D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.<\/p> ","codi_element":"08002-114","ubicacio":"Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament.","historia":"","coordenades":"41.7109500,1.6208000","utm_x":"385261","utm_y":"4618603","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29047","titol":"Sepultura del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-del-grauet","bibliografia":"http:\/\/hdl.handle.net\/10687\/97453","centuria":"","notes_conservacio":"Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps","descripcio":"En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies.","codi_element":"08002-115","ubicacio":"A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet","historia":"Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425","coordenades":"41.7094900,1.6154000","utm_x":"384809","utm_y":"4618448","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29047-foto-08002-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29047-foto-08002-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29048","titol":"Túmul funerari de la Vall de Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":"

La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.<\/p> ","codi_element":"08002-116","ubicacio":"A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet","historia":"","coordenades":"41.7085700,1.6143000","utm_x":"384716","utm_y":"4618348","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29049","titol":"Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.","codi_element":"08002-117","ubicacio":"Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei.","historia":"","coordenades":"41.7144500,1.5727700","utm_x":"381272","utm_y":"4619057","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29049-foto-08002-117-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29050","titol":"Camí dels camps del Soler - Riera de Maçana - Can Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-camps-del-soler-riera-de-macana-can-comanroca","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí surt des del Mas Comenroca, on s'arriba des d'un dels molts trencalls a l'esquerra (a l'altura de la Casa Nova d'en Benet) del Camí d'Aguilar a La Llavinera. Des de Can Comenroca, el camí té una llargada d'uns 2,10 km i uns 6 m de desnivell al sud de l'Obaga de l'Estrada i del tram del GR-7 (etapa 11) que passa pel municipi. El ferm de terra compactada, està en bon estat. Un cop passat el mas, en direcció sud-est el camí travessa per l'Obaga de Comenroca i es transita pel sud de la Torre del Grauet i de la Capella de la Mare de Déu del Grauet, vorejant la Riera de Maçana fins a arribar als Camps del Soler, on finalitza el camí. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Capella de La Mare de Déu del Grauet i de la Torre del Grauet. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central El seu accés està restringit, hi ha cadenes en tots els accessos","codi_element":"08002-118","ubicacio":"A l'extrem sud del terme a l'est de l'obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7122800,1.6282600","utm_x":"385884","utm_y":"4618741","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29050-foto-08002-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29050-foto-08002-118-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Referència cadastral - 08002A004090330000UX - Via de domini públic","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29051","titol":"Barri del Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-del-raval","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.aguilardesegarra.cat","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels dos barris que composen el nucli d'Aguilar, l'altre és el barri de l'Estació. El nom i origen del conjunt veïnal deuria estar en relació al creixement de la població a les afores del castell d'Aguilar i l'església parroquial de Sant Andreu, ja ben entrat el segle XVIII. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis i aquí es troben bona part dels serveis municipals, l'Ajuntament, el local social i la piscina.","codi_element":"08002-119","ubicacio":"C\/ del Raval","historia":"","coordenades":"41.7395100,1.6318900","utm_x":"386234","utm_y":"4621759","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29052","titol":"Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2","bibliografia":"

PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":"

Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.<\/p> ","codi_element":"08002-120","ubicacio":"Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou.","historia":"

És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7665500,1.6223700","utm_x":"385491","utm_y":"4624774","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29052-foto-08002-120-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29053","titol":"Ball de la coca de Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-coca-de-festa-major","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.dansesvives.cat\/?q=node\/4088","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica.","codi_element":"08002-121","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF)","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29054","titol":"Els Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors","codi_element":"08002-122","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29055","titol":"Local social","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/local-social","bibliografia":"http:\/\/www.aguilardesegarra.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici.","codi_element":"08002-123","ubicacio":"Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7394100,1.6320500","utm_x":"386247","utm_y":"4621748","any":"1990","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29055-foto-08002-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29055-foto-08002-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29056","titol":"Himne d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.<\/p> ","codi_element":"08002-124","ubicacio":"Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar","historia":"","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29056-foto-08002-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mossèn Gaspar Verdaguer","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29057","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon.","codi_element":"08002-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7410300,1.6135500","utm_x":"384712","utm_y":"4621952","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29058","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"

Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.<\/p> ","codi_element":"08002-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7301200,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620748","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29059","titol":"Història del llibre del Lluís Serrador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-llibre-del-lluis-serrador","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies.","codi_element":"08002-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29060","titol":"Història del captaire misteriós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-captaire-misterios","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer.","codi_element":"08002-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7430500,1.6521400","utm_x":"387924","utm_y":"4622126","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29061","titol":"Història de la màgia de Cal Llema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-de-la-magia-de-cal-llema","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar.","codi_element":"08002-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7078800,1.6455600","utm_x":"387316","utm_y":"4618230","any":"1948","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29062","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta.","codi_element":"08002-130","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"2009","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131).","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29063","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20\/07\/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura.","codi_element":"08002-131","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1936","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29063-foto-08002-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29064","titol":"Goigs de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953.","codi_element":"08002-132","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1953","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29065","titol":"Goigs de Sant Esteve (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941.","codi_element":"08002-133","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1941","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29066","titol":"Goigs de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003.","codi_element":"08002-134","ubicacio":"","historia":"La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707.","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"2003","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29066-foto-08002-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29067","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió.","codi_element":"08002-135","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29068","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any.","codi_element":"08002-136","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29069","titol":"Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vendrell","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Restaurat l'any 1960.","descripcio":"Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961).","codi_element":"08002-137","ubicacio":"Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell","historia":"L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga.","coordenades":"41.7332700,1.6291900","utm_x":"385999","utm_y":"4621070","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29070","titol":"Font de Trullàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-trullas","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada.","descripcio":"Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics.","codi_element":"08002-138","ubicacio":"A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra.","historia":"","coordenades":"41.7591300,1.6196100","utm_x":"385248","utm_y":"4623954","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29070-foto-08002-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29070-foto-08002-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29071","titol":"Font dels Pouets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-pouets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa.","descripcio":"A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original.","codi_element":"08002-139","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29071-foto-08002-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29071-foto-08002-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29072","titol":"Font del Baumer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-baumer","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de malesa.","descripcio":"A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos.","codi_element":"08002-140","ubicacio":"A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell","historia":"","coordenades":"41.7361500,1.6265500","utm_x":"385784","utm_y":"4621393","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29073","titol":"Font de Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-fuster","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa.","codi_element":"08002-141","ubicacio":"A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera.","historia":"","coordenades":"41.7622900,1.6175000","utm_x":"385078","utm_y":"4624308","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29073-foto-08002-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29073-foto-08002-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29074","titol":"Font de Rossimort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rossimort","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font canalitzada en la qual, actualment, l'aigua raja per un broc metàl·lic inserit en un altre de PVC. L'aigua cau sobre una petita pica de pedra picada, al voltant de la qual hi ha un petit enllosat de pedra. Segons Duocastella, 2000, la font original era a uns 4 m de l'actual, però una esllavissada la va destruir i es va fer l'actual.","codi_element":"08002-142","ubicacio":"A l'Obaga del Molí del Ribalta.","historia":"","coordenades":"41.7426100,1.5893000","utm_x":"382698","utm_y":"4622161","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29074-foto-08002-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29074-foto-08002-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29075","titol":"Font de Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-ribera","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació.","codi_element":"08002-143","ubicacio":"Entre Cal Ribera i Cal Pepa","historia":"","coordenades":"41.7117600,1.5936100","utm_x":"383001","utm_y":"4618730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29075-foto-08002-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29075-foto-08002-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29076","titol":"Font de Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-comanroca","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca.","codi_element":"08002-144","ubicacio":"Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana.","historia":"","coordenades":"41.7143000,1.6296100","utm_x":"386000","utm_y":"4618963","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29077","titol":"Font de Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ferro","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades.","descripcio":"Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila.","codi_element":"08002-145","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29077-foto-08002-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29077-foto-08002-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29078","titol":"Font de l'Obaga de Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lobaga-de-cal-vendrell","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua.","codi_element":"08002-146","ubicacio":"A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel.","historia":"","coordenades":"41.7354800,1.6320000","utm_x":"386236","utm_y":"4621312","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29078-foto-08002-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29078-foto-08002-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29079","titol":"Font de l'hort de Cal Tinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-cal-tinet","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles.","descripcio":"Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet.","codi_element":"08002-147","ubicacio":"Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet.","historia":"","coordenades":"41.7193800,1.6275700","utm_x":"385839","utm_y":"4619530","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29079-foto-08002-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29080","titol":"Font de Cal Pepa, Font del Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-pepa-font-del-gali","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa.","codi_element":"08002-148","ubicacio":"Just a ponent de Cal Pepa.","historia":"","coordenades":"41.7098900,1.5864900","utm_x":"382405","utm_y":"4618532","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29080-foto-08002-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29080-foto-08002-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29081","titol":"Barraca de pedra seca de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació.","codi_element":"08002-149","ubicacio":"A llevant del nucli de les Coromines.","historia":"","coordenades":"41.7199600,1.5813100","utm_x":"381992","utm_y":"4619657","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29081-foto-08002-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29081-foto-08002-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29082","titol":"Font de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-coromines","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"L'estructura està oculta per l'herbatge.","descripcio":"Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica.","codi_element":"08002-150","ubicacio":"A llevant del nucli de les Coromines.","historia":"","coordenades":"41.7196300,1.5812200","utm_x":"381984","utm_y":"4619620","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29082-foto-08002-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29082-foto-08002-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29083","titol":"Font del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-colomer","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de raig situada sota una balma de pedra.","codi_element":"08002-151","ubicacio":"A les proximitats de la riera de la Grevalosa.","historia":"","coordenades":"41.7202800,1.6426500","utm_x":"387095","utm_y":"4619610","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29084","titol":"L'aigua sanadora de la Font dels Peuets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font.","codi_element":"08002-152","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29085","titol":"Bosc del Torrent de Cal Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-torrent-de-cal-pere","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro.","codi_element":"08002-153","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29086","titol":"Font del nucli de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-nucli-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa.","codi_element":"08002-154","ubicacio":"Nucli de les Coromines, a peu del camí principal.","historia":"","coordenades":"41.7191900,1.5781400","utm_x":"381727","utm_y":"4619576","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29086-foto-08002-154-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29087","titol":"Assut de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/assut-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita resclosa construïda transversalment a la Riera de Rajadell just per sota el Pont de Castellar amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Feta en un aflorament de roca natural sobre el quals'observen fins a una vintena de petits canalets definits per grans blocs de pedra a través dels quals circula l'aigua aconseguint així parar la seva força. Per la banda posterior i ja quasi per sota del pont, recentment s'hi ha col·locat en els extrems quatre daus quadrats de pedra per banda amb l'objectiu de canalitzar encara més l'aigua. Desconeixem si l'origen daquesta petita reclosa o peixera podria tenir relació amb el Molí de Castellar, però si pot haver estat utilitzada tant per pescar o fins i tot per banyar-se, ja que davant s'hi genera un petit embassament d'aigües més reposades que les de la riera. Tant la Riera de Rajadell com la de Grevasolsa les quals conflueixen a tocar del nucli de Castellar han jugat sempre un paper important en el nucli. En aquestes rieres les dones baixaven a rentar la roba (PARCERISES 2013: 159) i s'han documentat diverses crescudes, fruit de pluges intenses els anys 1866, 1907, 1917 o 1929 (PARCERISES 2000: 210)","codi_element":"08002-155","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7293200,1.6543700","utm_x":"388086","utm_y":"4620598","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29088","titol":"Barriada de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barriada-de-sant-miquel","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats.","descripcio":"Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala).","codi_element":"08002-156","ubicacio":"Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar","historia":"Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73)","coordenades":"41.7477000,1.6283200","utm_x":"385952","utm_y":"4622673","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29088-foto-08002-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29088-foto-08002-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29089","titol":"Pont de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Té baranes de seguretat","descripcio":"Pont d'arcades sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, les pedres tots tenen forma d'hexàgon, el que fa pensar que són peces seriades, i la unió entre elles esta ressaltada amb morter de color rosat. Té tres arcs de mig punt rebaixats d'uns 14 m de llums i uns 5 m d'alçada definits per dovelles. Els tallamar, la prolongació dels pilars per disminuir la resistència a la corrent, son corbs i estan fet amb carreus rectangulars ben treballats. L'obra té uns 55 m de llarg i uns 8 m d'amplada, i forma part de la N-141g, la qual segueix bona part el traçat de l'antic camí ral.","codi_element":"08002-157","ubicacio":"Nucli de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7294300,1.6549300","utm_x":"388133","utm_y":"4620610","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29089-foto-08002-157-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un petit mirador en direcció al nucli de Castellar, i pas per circular a peu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29090","titol":"Festa Major de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre.","codi_element":"08002-158","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29091","titol":"Festa Major d'Aguilar de Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-daguilar-de-segarra","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel.","codi_element":"08002-159","ubicacio":"Plaça d'Aguilar","historia":"La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29092","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical.","codi_element":"08002-160","ubicacio":"","historia":"L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"2016","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29092-foto-08002-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música)","observacions":"Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37142","titol":"Església de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-feliu","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.<\/p> ","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.<\/p> ","codi_element":"08003-1","ubicacio":"Plaça de l'Església, 8","historia":"

Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.<\/p> ","coordenades":"41.4935600,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593790","any":"1454","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització.","codi_estil":"85|91|92|93|94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["21"]},{"id":"37143","titol":"Ca l'Alemany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lalemany","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de tres façanes amb la mitgera sud-oest adossada a un conjunt de cases de cos de planta baixa i pis, amb pati davanter, que s'alineen al llarg del carrer Calderó. Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de terrat pla, que es caracteritza fonamentalment per la seva façana principal, orientada a sud-est i oberta al jardí del davant, amb elements decoratius de caire modernista. Les obertures s'ordenen segons tres clars eixos verticals de composició que fan que la façana, alhora, sigui completament simètrica. Totes les obertures són d'arc rebaixat, de les quals cal remarcar els guardapols amb forma d'arc carpanell decorats amb motius vegetals de les finestres de les plantes pis. L'eix central es reforça amb la presència del portal d'entrada -de gran alçada- i dels balcons de les plantes pis, el primer suportat per dues mènsules de pedra i el superior amb una volada menor. Els tres eixos es rematen amb uns petits rosetons o claustres decoratius amb uns coronaments o frontons de formes lobulades a la part superior, amb major presència de l'element central. La resta de façanes són més pobres, si bé apareix algun element amb les mateixes formes sinuoses tal com passa amb el volum de l'escala en arribar a la coberta.","codi_element":"08003-2","ubicacio":"Carrer Calderó, 2","historia":"","coordenades":"41.4917100,2.2939100","utm_x":"441060","utm_y":"4593584","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37144","titol":"Casa Arenas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-arenas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge, de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat pla, que ha estat objecte d'una profunda transformació. El cos principal, en forma de L, presenta un cos irregular adossat amb façana al carrer d'en Ribas que no té cap interès arquitectònic. L'interior ha estat totalment reformat i modernitzat, de manera que no es reconeixen els elements primitius de la construcció. De fet, l'únic element a destacar és la transformació de les façanes est -la principal- i part de les nord i sud, donant-li un caràcter historicista molt diferent de la resta del volum. Les noves façanes es caracteritzen pel ritme de les obertures segons eixos de composició vertical, els balcons de la segona planta i la cornisa amb mènsules que, juntament amb la barana acroteri massissa, coronen l'edifici. A remarcar el tractament diferenciat dels acabats de les façanes, tot combinant estuc dibuixant carreus -a la planta baixa i als emmarcaments de les obertures- i obra vista a la resta dels plans. De l'entorn caldria esmentar el jardí davanter, ocupat bàsicament per un centre de jardineria, i la part del nord amb façana a la riera Coma Fosca, amb diferents exemplars de pins.","codi_element":"08003-3","ubicacio":"Carrer Ribas, 1-3","historia":"Transformació feta el segle XIX sobre una antiga casa de construcció anterior. L'any 1998 es realitza una reforma interior.","coordenades":"41.4926700,2.2930600","utm_x":"440990","utm_y":"4593692","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37144-foto-08003-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37144-foto-08003-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37145","titol":"Can Balcells; Caves Signat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-balcells-caves-signat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall.","codi_element":"08003-4","ubicacio":"Charles Rivel, 6-8","historia":"L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2.","coordenades":"41.4882000,2.2965500","utm_x":"441277","utm_y":"4593193","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37146","titol":"Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baro","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.<\/p> ","centuria":"XIII - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.<\/p> ","codi_element":"08003-5","ubicacio":"Carrer Onofre Talavera, 4","historia":"

La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.<\/p> ","coordenades":"41.4925400,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593678","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37147","titol":"Cal Barqué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barque","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa.","codi_element":"08003-6","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 9","historia":"El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa.","coordenades":"41.4939100,2.2947400","utm_x":"441131","utm_y":"4593828","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37148","titol":"Can Bertran \/ Vil·la Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bertran-villa-bertran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa.","codi_element":"08003-7","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15","historia":"El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran.","coordenades":"41.4959900,2.2949300","utm_x":"441149","utm_y":"4594059","any":"1886","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37149","titol":"Bodegues Gispert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bodegues-gispert","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases de cos situades al nord del nucli urbà amb front a la riera i pati al darrera. A l'extrem sud es diferencia un primer volum de planta baixa i dos pisos i amb diferents crugies que correspon a les Bodegues Gispert. A l'extrem nord les cases són de planta baixa i pis. Ambdós grups es caracteritzen pel tractament unitari de les seves façanes: cornises i balustrades contínues, eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons a les plantes pis ¬intercalant balconeres i finestres- i acabats amb pintures de tons ocres. L'edificació que conté les bodegues està formada per tres cossos: un cos central flanquejat per dos volums laterals més estrets i pintats de diferent color. La façana seria simètrica si no fos pel fet de la distribució de les obertures dels volums laterals, de la planta baixa i les finestres tapiades de l'esquerra. La part inferior ha estat molt modificada al dividir l'edifici en tres habitatges. Les plantes estan separades per cornises. La façana es remata amb una cornisa dentellada i una barana acroteri massissa amb un coronament central triangular amb la data de1875 grafiada al mig.","codi_element":"08003-8","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 37 - 49","historia":"Conjunt edificat al darrer quart del segle XIX quan el nucli d'Alella va anar creixent cap al nord superant els límits de l'antiga Sagrera. Sobre el frontó hi ha grafiada la data de 1875, possible any de la seva construcció.","coordenades":"41.4970300,2.2953500","utm_x":"441185","utm_y":"4594174","any":"1875","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37150","titol":"Can Bonvehí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bonvehi","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles.","codi_element":"08003-9","ubicacio":"Camí de Martorelles, 7","historia":"Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà.","coordenades":"41.5020800,2.2878400","utm_x":"440563","utm_y":"4594740","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37150-foto-08003-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37150-foto-08003-9-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|116|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37151","titol":"Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt constituït per la masia original, una torre a la part posterior, un cos lateral adossat i el pati davanter. L'edificació principal fou objecte d'una intervenció que afectà substancialment la part est, sobretot la coberta i la façana sud-est, obres que foren paralitzades i parcialment enderrocades, ja que malmetien en gran mesura el volum primitiu i la imatge tradicional de la masia. El mateix passa amb el cos lateral que tanca el pati pel nord, que es desdiu totalment del conjunt. Quant a la masia original pròpiament dita, de planta baixa i pis, la coberta ha estat totalment refeta. Es manté la coberta a dues aigües al cos principal i a la torre adossada al darrera, element de planta quadrada de tres alçades i amb petites obertures a la façana nord-est. A destacar la façana principal, orientada a sud-oest, amb un portal adovellat d'arc de mig punt en posició central, sobre el què trobem una interessant finestra coronella amb carreus de pedra, flanquejada per altres finestres gòtiques de menors dimensions. La resta de façanes han estat totalment transformades. Cal esmentar el pati davant la casa delimitat per un mur de contenció de pedra que s'obre cap a la riera, així com l'espai en planta baixa ocupat pel celler, dividit en quatre parts per tres grans arcades.","codi_element":"08003-10","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8","historia":"Fins l'any 1477 pertanyia a Joan Fontanilles. A mitjans del segle XVII la vídua Cristina de Fontanilles es casà amb Joan Boquet, qui donà definitivament nom a la casa. A l'any 2009 es realitza una reforma interior parcial per a ús de celler a la planta baixa.","coordenades":"41.4976500,2.2975500","utm_x":"441369","utm_y":"4594241","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37152","titol":"Cal Boter; Les Hortènsies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-boter-les-hortensies","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diverses construccions d'entre les quals cal destacar una antiga masia ampliada a ponent amb un volum de caire modernista. Situada a l'extrem nord de la propietat, entre una franja boscosa propera al torrent Vallbona i la riera Coma Clara, s'hi accedeix des d'aquesta per un camí amb un lleuger desnivell que ens condueix al pati terrassat davant la casa. L'entorn ha estat completament transformat amb la construcció de nous edificis destinats al nou centre geriàtric que en desvirtuen la imatge del conjunt. L'edificació principal correspon a una antiga masia, una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües, de la qual només cal destacar la portalada adovellada d'arc de mig punt de la façana principal, orientada a migdia, desvirtuada per la teuladeta en forma de visera que en protegeix l'entrada. A ponent, s'hi adherí un volum, també de planta baixa i pis, i amb obertures que combinen arcs de mig punt i carpanells. Consta de dos cossos de planta quadrada rematats per una mena de merlets de formes arrodonides i una petita torre-badalot amb coberta piramidal bombada que dóna accés al terrat, elements decorats, juntament amb les xemeneies i els arrambadors, amb rajola vidrada de color verd. Al límit nord de la finca trobem una construcció similar però de planta circular. Els interiors contenen elements característics del modernisme. Per adaptar-los als nous usos, s'han enderrocat els tancaments que separaven les dues construccions i s'han unificat els interiors per motius funcionals, així com rehabilitat les façanes tot deixant les dovelles, llindes i llindars vistos.","codi_element":"08003-11","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 57","historia":"En una peça de l'antic mas Oliver, l'any 1759 apareix una casa propietat de Miquel Ferrer. L'any 1863 l'heretà Jaume Ferrer, anomenat 'Bota'. La masia fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). L'any 1902 es va ampliar la masia original cap a ponent amb dos nous cossos de caire modernista, data que figura a la porta de ferro d'accés al recinte. Després fou propietat de la família Salellas. El nom de Les Hortènsies li ve al ser propietat de la família Romano Rifà. FRANCESC FERRER i GUÀRDIA (1854-1909). En la seva joventut fou dependent de comerç. Més tard treballà com a revisor del ferrocarril de Barcelona a França. Emprengué també alguns negocis, entre ells la importació de vins i tornà a cursar la carrera de mestre. Un cop graduat, fundà l'Escola Moderna, inspirada molt directament en els principis llibertaris, que Ferrer propagà amb gran activitat. Acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), el 9 d'octubre comparegué davant un consell de guerra i, condemnat a mort, fou afusellat el dia 13 a Montjuïc. La seva intervenció directa en els fets anteriors no ha pogut ser provada.","coordenades":"41.4987800,2.2945900","utm_x":"441123","utm_y":"4594369","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909).","codi_estil":"94|98|105|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37153","titol":"Can Bragulat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bragulat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt amb diferents edificacions d'entre les quals en destaca la masia original i el cos lateral dret adossat perpendicularment. A l'esquerra hi trobem un antic magatzem convertit ara en sala d'exposició i vendes de vi, que es relaciona com a element independent al catàleg de patrimoni. El volum principal correspon a una construcció de tres cossos situada al bell mig del nucli antic d'Alella, modificada per l'aparició de diversos volums adossats a ambdós costats. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a sud-est, està ordenada segons tres eixos de composició verticals, si bé les finestres laterals estan disposades irregularment. En posició central trobem un portal rodó amb grans dovelles, flanquejat per finestres rectangulars amb llinda de pedra. La planta pis està formada per tres interessants finestres gòtiques d'arc conopial, emmarcades amb carreus de pedra, i un rellotge de sol. El cos lateral és el que ha estat més transformat després de la recent rehabilitació de tot el conjunt, allargat amb un cos nou de planta baixa. Està cobert a una sola vessant i en destaquen les finestres gòtiques: dues a la façana del jardí i una més al darrera, i el portal d'arc rebaixat. També és interessant la porta de sortida a la terrassa de la planta pis del cos de l'esquerra, decorada amb motius gòtics com la resta d'obertures. Cal esmentar el pati o era delimitat pels volums abans esmentats i per la tanca de pedra que el separa del carrer.","codi_element":"08003-12","ubicacio":"Riera Fosca, 18","historia":"La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar una part de la casa com a magatzem de vins.","coordenades":"41.4932700,2.2935200","utm_x":"441029","utm_y":"4593758","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37153-foto-08003-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37153-foto-08003-12-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37154","titol":"Can Bruy","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bruy","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central.","codi_element":"08003-13","ubicacio":"Camí de Martorelles, 8","historia":"Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy.","coordenades":"41.5032800,2.2878900","utm_x":"440568","utm_y":"4594873","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37154-foto-08003-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37154-foto-08003-13-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37155","titol":"Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIV -XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, el barri i passeig d'entrada, i l'era o pati davant la casa. L'edificació principal, restaurada recentment, correspon a una antiga casa de pagès però que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. Es tracta d'una construcció de planta irregular gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada, i coberta de teula a dues aigües. Les seves quatre façanes són molt austeres i amb poques obertures amb predomini del ple sobre el buit. En destaca la façana principal, orientada a migdia, amb les seves obertures ordenades, amb alguna irregularitat, segons tres eixos de composició verticals. A remarcar el portal d'arc rebaixat de la planta baixa i la balconera central de la planta pis. De l'entorn cal esmentar l'era davant la casa, caracteritzada per la seva dimensió i per les diverses espècies d'arbres que hi habiten d'entre els quals cal destacar els plàtans i la palmera de gran alçada que presideix el conjunt i esdevé una important fita visual d'entre les construccions que s'estenen al llarg del costat de llevant de la riera d'Alella. També a remarcar el passeig arbrat d'accés que arrenca tot creuant un barri amb decoració historicista, flanquejat per dos plàtans, al peu de la mateixa riera. Existeixen també d'altres construccions auxiliars al voltant de l'era i darrera la mateixa casa que no tenen elements a destacar.","codi_element":"08003-14","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 10","historia":"L'any 1392 pertanyia a Pere Roure, anomenant-se així mas Roure. A mitjans del segle XVIII, Francesca Roure es casà amb Joan Cabús, passant d'aquesta manera a pertànyer a la família que li donà nom: Can Cabús de Baix, per diferenciar-la de l'altra masia que ja posseïen a la part alta del torrent de la Coma Clara. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa es va vendre a Araceli Fabra i Puig.","coordenades":"41.4980600,2.2965400","utm_x":"441285","utm_y":"4594288","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Historicista|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|116|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37156","titol":"Can Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. VILA, Marc Aureli (1980). 'La casa rural a Catalunya'. Col·lecció Vida i costums dels catalans. Ed. 62. Barcelona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, una capella adossada amb voltes d'estil barroc, un jardí amb un important mur de pedra i un camí d'accés amb un barri d'entrada. L'edificació principal correspon a una gran casa senyorial de planta baixa, pis i golfes, i coberta a quatre aigües amb un petit carener horitzontal de teula àrab i amb arestes de ceràmica vidriada. Està constituïda per un cos central de tres crugies, una torre al costat esquerre i cossos laterals de només planta baixa. Darrera encara trobem d'altres construccions auxiliars adossades sense cap interès. Tot i que s'accedeix des del sud, tot creuant el barri d'entrada, la façana principal està orientada a ponent. Fins al segle XIX s'hi accedia des del barri del Rost. Les obertures s'ordenen segons eixos de composició verticals. Cal destacar les balconeres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, amb balcons que són un afegit que marca la moda del segle XVIII, i que fa que retallin el portal adovellat de mig punt de la planta baixa. També són molt interessants la sèrie de petites finestres d'arc de mig punt de les golfes. A l'esquerra, i seguint l'ordre de composició de la façana, s'aixeca una doble torre emmerletada -amb una de més petita que apareix sobre la primera- que fou transformada anteriorment en eliminar la coberta a quatre aigües original. A la part posterior, i a l'alçada de la primera planta per raons del desnivell del terreny, trobem la capella coberta amb voltes gòtiques, amb accés independent des de l'exterior. A remarcar els espais interiors que encara conserven elements característics originals, com són les golfes, el celler i les sales principals, amb sostres de jàsseres, voltes de maó pla, bigues i cavalls de fusta, i arcs rebaixats en planta baixa. El celler, situat al fons, és l'espai més gran de la casa i unifica totes les crugies de forma transversal. Encara conserva les dues premses originals.","codi_element":"08003-15","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 2","historia":"L'edifici pot estar ubicat sobre una antiga construcció possiblement de l'època de la torre de defensa, tot i que la coronació amb merlets d'aquesta deu ser posterior. Des del segle XIII fins al XVI s'anomenà mas Dauder, fins que fou adquirit per mossèn Oller. El 1595 la comprà Geroni Resplans agafant el nom de mas Resplans. El 1655 pertanyia a Magdalena Resplans, que es casà amb Miquel de Calderó, regent de l'Audiència de la Reial Cancelleria. Va ser ell qui la remodelà i la dotà del seu aspecte actual. L'any 1895 l'heretà Salvador de Calderó.","coordenades":"41.4957400,2.2969200","utm_x":"441315","utm_y":"4594030","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.Hi ha dues postals rellevants dedicades a la casa. La primera retrata l' aplec de la mare de Déu de Núria, que s'hi feia cada 8 de setembre; amb cantada de goigs i tot. Es va deixar de fer cap els anys 70 del passat segle XX. La segona mostra una gran senyera penjada al balcó, l'any 1914.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37157","titol":"Ca les Monges; Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-les-monges-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: 'la xocolatada' i 'la cursa de braus' -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i 'els grassos i els prims'. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt .","codi_element":"08003-16","ubicacio":"Riera Coma Clara, 2","historia":"El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX.","coordenades":"41.5009900,2.2963500","utm_x":"441272","utm_y":"4594613","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37158","titol":"Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"està en procés de restauració.","descripcio":"Conjunt format per una antiga masia situada en un terreny terrassat i acompanyada per diverses construccions auxiliars a la part del darrera. L'edificació principal és de tipus basilical, de planta baixa i pis amb un cos central més alt que conté les golfes. La coberta és de teula a dues aigües. La construcció ha estat ampliada cap a llevant amb un nou cos, tot respectant el pendent de la coberta i les proporcions de les obertures. La façana principal, orientada a sud-est, no és del tot simètrica - tot i obviar el cos ampliat- ja que les obertures estan lleugerament desplaçades, si bé podem distingir tres eixos de composició verticals originals. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, les finestres de llinda de pedra de la planta baixa i golfes, i, sobretot, les finestres gòtiques conopials de la planta pis, amb arcs lobulats i impostes decorades amb petites escultures, sent la finestra central de majors dimensions i decoració més rica. De l'entorn immediat, cal destacar-ne l'era davant la masia, així com els murs de pedra que organitzen els jardins terrassats.","codi_element":"08003-17","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n \/ Av. Jaume Rius Fabra, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4993700,2.2894400","utm_x":"440694","utm_y":"4594438","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37159","titol":"Can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, el camí d'accés amb el barri d'entrada, un pati i una zona d'horta al sud. S'accedeix des del sud després de travessar un barri i passar per un passeig lateral d'accés flanquejat per xiprers. Arribem a un pati amb un estany situat just davant de l'edificació principal. Al sud, i a la dreta del camí, hem deixat una zona d'horts disposats en diferents terrasses esglaonades. L'edificació principal és una casa senyorial de composició neoclàssica, amb un cos central de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb cossos laterals a banda i banda amb una planta menys i coberts amb terrat pla. Presenta cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Les façanes principal -orientada a migdia- i posterior són simètriques, ordenades segons eixos verticals de composició i amb les diferents plantes separades per cornises. Cal destacar-ne el coronament amb una cornisa perimetral amb modillons i un frontó triangular - amb un rellotge de sol en posició central a la façana sud. Les balconeres de la planta pis estan protegides amb balustres alineats al pla de la façana. La balconera central de la planta pis té un interessant trencaaigües emmotllurat. Els cossos laterals destaquen per la presència d'una galeria porxada a la planta pis amb cinc arcades de mig punt suportades per una doble columnata que també apareix a les façanes principals. Les arcades són de mig punt i estan sustentades per un joc de dobles columnes, conjugant l'arc de mig punt amb una estructura arquitravada. La barana torna a ser de balustres, lligant així totes quatre façanes. La planta baixa, en canvi, és molt massissa, i només hi trobem grans obertures a la façana sud, amb portals d'arc rebaixat.","codi_element":"08003-18","ubicacio":"Verdaguer, 8","historia":"","coordenades":"41.4975900,2.2941800","utm_x":"441088","utm_y":"4594237","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37159-foto-08003-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37159-foto-08003-18-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37160","titol":"Can Cay; Can Sardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cay-can-sarda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Precisa restauració urgent: coberta cos principal, l'interior de la torre i la façana nord-est.","descripcio":"Masia del segle XVI formada per diferents volums fruit de diverses ampliacions fetes en el temps, d'entre els quals cal destacar el cos principal, un cos posterior de major alçada, una torre i un cos lateral de planta baixa. El conjunt es troba ubicat dins un teixit complex i desordenat de magatzems i d'altres activitats industrials al costat de la riera Coma Fosca. Cal destacar el cos principal, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües amb la part central sobrealçada. La seva façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, organitzada segons tres eixos de composició verticals. En posició central hi trobem un portal adovellat d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa i planta pis estan emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les cantonades de la construcció. A la planta golfes, i centrades respecte l'eix de simetria, trobem dues petites finestres d'arc rebaixat amb un rellotge de sol al mig. Cal esmentar el balcó central de la planta pis, afegit posteriorment, i que retalla les dovelles de la portalada d'accés. A la dreta apareix una torre de planta quadrada i poca alçada que conserva encara una finestra de pedra. Com a rerefons, sobresurt un cos adossat de major alçada i amb coberta a dues aigües que malmet considerablement la imatge del conjunt, així com d'altres construccions auxiliars que existeixen a l'entorn. La resta de façanes han estat molt transformades.","codi_element":"08003-19","ubicacio":"Riera Fosca, 38","historia":"En un principi era de la casa d'Alella. El 1625 era coneguda com a Can Sardà. Amb el temps ha passat per diferents mans: el 1785 era propietat de Miquel Ramonà de Barcelona, el 1833 de Joan Gómez de la Torre, i el 1863 de Gaietà Giralt.","coordenades":"41.4934600,2.2924200","utm_x":"440937","utm_y":"4593780","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37160-foto-08003-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37160-foto-08003-19-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37161","titol":"Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cementiri format per dos recintes rectangulars a dos nivells per adaptar-se al terreny i units per un eix central. El primer recinte, construït el 1880, té l'accés des del camí Baix de Tiana, al nord-oest del conjunt. Els nínxols es disposen al llarg del seu perímetre, adossats a la tanca de pedra, amb tres pisos d'alçada. Al centre hi trobem les tombes aïllades, a la zona d'enjardinament organitzada en dos eixos perpendiculars i remarcada per la presència de grans xiprers. Cal destacar, en una posició central, la tomba de la família Borrell, amb una rica decoració amb motius escultòrics diversos i presidida per una gran creu. Ben entrat el segle XX es va ampliar el cementiri cap al sud, a una cota inferior, però amb la mateixa distribució de tombes i nínxols que el recinte primitiu, si bé aquests darrers tenen una alçada superior de fins a 4 o 5 pisos. Al final de l'eix central i tancant el recinte per l'extrem sud hi trobem una capella d'obra vista, material que també trobem a les escales que uneixen ambdós recintes. El conjunt ha estat objecte de diverses reformes en el temps fins arribar a la situació actual.","codi_element":"08003-20","ubicacio":"Camí Baix de Tiana, 1","historia":"El cementiri es construí l'any 1880 com a resultat de la transformació de la Sagrera i esdevingué el primer cementiri fora del nucli antic d'Alella.","coordenades":"41.4888200,2.2911000","utm_x":"440823","utm_y":"4593266","any":"1880","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37161-foto-08003-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37161-foto-08003-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37162","titol":"Can Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cinto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació situada a l'esquerra de la riera Coma Fosca, sobre una plataforma elevada d'esquena al bosc que limita amb la urbanització de Can Comalada. De fet, el més característic del conjunt és la seva ubicació i la seva relació amb l'entorn estructurat amb grans murs de contenció de pedra al costat de llevant, amb una lleugera barana de ferro que recrea una mena de balcó corregut que domina bona part del terme municipal. Des d'aquest costat s'hi accedeix en rampa entre aquests murs fins arribar al jardí que dóna pas a l'habitatge. Es tracta d'una construcció en forma de L amb una alçada de planta baixa i pis separades per una cornisa contínua. Les façanes combinen obertures de diferents dimensions: grans finestrals d'arc rebaixat amb petites finestres rectangulars; però no presenten elements compositius a destacar. El més representatiu és l'àmbit còncau que conformen les façanes on trobem una pèrgola, amb la incorporació d'algun element característic -finestres emmarcades amb carreus de pedra i un rellotge de sol- si bé segurament no són elements originals de la construcció.","codi_element":"08003-21","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 9-11","historia":"","coordenades":"41.4976900,2.2891000","utm_x":"440664","utm_y":"4594252","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37162-foto-08003-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37162-foto-08003-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37163","titol":"Can Clarisvalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-clarisvalls","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Està situada a l'extrem sud-oest dels jardins del Marquesat d'Alella. L'edifici ha sofert diverses modificacions amb el temps, tot apareixent dos cossos adossats a l'esquerra i a la façana posterior respectivament. A la part posterior, hi ha un cos perpendicular als anteriors, d'una sola planta, al que s'accedeix des de la façana de llevant. En aquesta senzilla construcció popular en destaca la façana principal, orientada a sud¬oest tot buscant el camí d'accés des de la riera. Seguint diferents eixos de composició verticals, hi trobem un portal adovellat amb arc de mig punt i diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra, elements originals del segle XVII. La resta de façanes han estat molt modificades. De l'entorn immediat només cal esmentar el camí d'accés que després voreja la casa i la relaciona amb els jardins del marquesat, l'espai o era davant la casa i els murs que en delimiten el perímetre.","codi_element":"08003-22","ubicacio":"Riera Principal, 3","historia":"La primera referència documental de l'actual finca del marquesat d'Alella es troba a l'arxiu parroquial d'Alella, en el llibre 'De Redditibus' (foli 218) on s'anomena la masia Clarisvalls, que en el 1292 s'anomenava 'La Torra'. Se sap que a l'any 1469, Guillem de Pujades, ciutadà de Barcelona, n'era el propietari. L'any 1648, Tomàs Llucià vengué La Torra al seu cunyat, Lluís Clarisvalls, d'on pren el nom. La propietat fou heretada per el seu fill Joan Clarisvalls, els germans del qual (Lluís i Jeroni) lluitaren, l'any 1714, en la defensa de Barcelona com a Capitans als batallons de la Coronel·la. El fill de Joan Clarisvalls, Jeroni, a l'any 1780 va vendre la finca al barceloní Esteve Guàrdia, el qual , en morir, la deixà al seu fill, Ignasi. Fou aquest qui la parcel·là, conservant per a ell l'edifici principal i les feixes i venent-ne la resta. Les terres que envolten la gran bassa de Tramuntana foren adquirides per Antoni Fontanils i Raspall i les vinyes del sud foren comprades per Carles Torrents i Miralda, que hi edificà l'edifici de La Miralda.","coordenades":"41.4906900,2.2977900","utm_x":"441383","utm_y":"4593469","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37164","titol":"Can Codina vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-codina-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. El volum inicial és una antiga masia amb coberta a dues aigües i de planta baixa, pis i golfes. A remarcar, els elements originals de la façana principal, com són el portal adovellat d'arc de mig punt i la finestra emmarcada amb carreus de la planta pis. Al davant, destaca una bassa pel rec de planta quadrada, amb les parets arrebossades i l'ampit enrajolat i un pou al costat, que s'alimenten de mina.","codi_element":"08003-23","ubicacio":"Riera Coma Clara, 3","historia":"","coordenades":"41.5017300,2.2942000","utm_x":"441093","utm_y":"4594697","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37165","titol":"Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès.","codi_element":"08003-24","ubicacio":"Carrer Mas Coll, 3-5","historia":"Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals.","coordenades":"41.5014800,2.2861300","utm_x":"440420","utm_y":"4594674","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37166","titol":"La torreta de Can Gaza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torreta-de-can-gaza","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular de petites dimensions i només planta baixa situada prop les bodegues Gispert. Es tracta d'una construcció d'inspiració modernista on destaca la façana principal orientada a llevant, sobre un jardí que baixa cap a la riera d'Alella. Una escala centrada a l'eix del pati ens porta a una plataforma elevada, protegida amb una barana d'obra calada, sobre la què s'aixeca l'edifici. La façana principal, de composició simètrica, presenta un ric repertori d'elements decoratius. Hi trobem un portal central d'arc rebaixat, flanquejat per dos finestrals rectangulars. Les tres obertures estan protegides per trencaaigües i emmarcades respecte la resta del parament, que és ceràmic pintat. Les cantonades estan remarcades amb un estuc dibuixant franges horitzontals. La façana es remata amb una cornisa amb fris ricament decorat, una barana acroteri amb esgrafiats i hídries composada tot seguint els eixos de la façana, i un coronament central en forma de frontó circular, també amb esgrafiats i rematat per elements decoratius vegetals.","codi_element":"08003-25","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 51-53","historia":"","coordenades":"41.4973000,2.2949900","utm_x":"441155","utm_y":"4594204","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37166-foto-08003-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37166-foto-08003-25-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37167","titol":"Companyia d'Alella; Can Punito ; Nau de Can Bragulat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/companyia-dalella-can-punito-nau-de-can-bragulat","bibliografia":"AA.VV (2001). Recordant Alella en el temps. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga nau que formava part del conjunt de Can Bragulat reconvertida com a sala d'exposició i venda de vi. De planta rectangular i coberta de teula a dues aigües amb important pendent, la construcció es troba a la cantonada del carrer de la riera Coma Fosca i el carrer Comas, a l'extrem sud-oest de la masia abans esmentada. Les façanes són de composició senzilla, sobretot la d'accés, situada al tester orientat al sud-oest. Aquesta, austera i de composició simètrica, té un portal central de llinda flanquejat per dues petites obertures d'arc rebaixat. Sobre l'accés apareix una finestra alta amb llinda triangulada que segueix el pendent de la coberta. L'altra façana, alineada al carrer Comas, es caracteritza pel ritme d'obertures, de majors dimensions i amb arc escarser, que segueixen l'estructura de l'edifici. També a remarcar l'interior, amb encavallades de fusta de gran llum, la coberta amb bigues i llates també de fusta, i una il·luminació i condicionament general interiors molt adequats al recinte.","codi_element":"08003-26","ubicacio":"Riera Fosca, 30 - Carrer Comas","historia":"La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. L'any 1902, en Josep Brutau va agrupar diferents telers de fusta per aixecar una empresa a l'actual celler de la Companyia. Era la Fàbrica de Teixits de Cotó i Articles de Folreria Josep Brutau. Coneguda popularment com a Can Punito. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar aquesta part de la casa com a magatzem de vins.","coordenades":"41.4931600,2.2932700","utm_x":"441008","utm_y":"4593746","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37168","titol":"Can Cortés; Can Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cortes-can-sagrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions situat a la part més elevada del camí de Martorelles sobre una plataforma sustentada per importants murs de contenció ben visibles des de llevant. Està format per l'edificació principal i diversos cossos annexos, un jardí sobre una plataforma rectangular al sud, i una zona esglaonada d'horta i fruiters a l'extrem nord amb una pineda a la part superior. Al recinte s'hi accedeix a través d'un barri al final del camí de Martorelles, que dóna lloc a un passeig flanquejat per cedres i limitat per importants murs de maçoneria que ens porta directament al pati o era davant la masia original. Sobre el passeig d'entrada, a la part sud de la finca hi ha el jardí de la masia, format per diferents masses de pins amb algun cedre i xiprer que formen un plataforma - mirador rectangular amb vistes sobre bona part del terme municipal d'Alella. L'edificació principal es desenvolupa al voltant d'una antiga masia que es conserva parcialment. Aquesta, de la qual només en queden dues crugies i una coberta a una sola vessant, està orientada a migdia. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, els finestrals amb arcs conopials amb impostes decorades de les obertures de la planta pis i un rellotge de sol. Al seu costat, a ponent, s'aixecà un volum, també molt transformat, de planta gairebé quadrada i tres plantes d'alçada, amb coberta de teula a quatre aigües amb una torreta mirador en el punt central. Tanca el conjunt pel sud un pòrtic d'entrada amb tres arcades i terrat pla. Els tres volums configuren un pati obert a llevant com a mirador sobre les valls d'Alella. Darrera d'aquests elements, han anat apareixent amb el temps diversos volums sense cap interès arquitectònic d'entre els quals cal destacar una petita església amb una torre campanar quadrada que esdevé una fita visual important de tot el conjunt. Finalment, tot travessant un mur arquejat, arribem al sector més septentrional de la finca on hi trobem unes interessants feixes d'horta i fruiters, esglaonades cap a llevant i separades per murs de contenció de pedra. A la part més elevada hi trobem una bassa amb un petit templet cobert a una cúpula semiesfèrica i, més amunt, una pineda amb un perfil molt característic. .","codi_element":"08003-27","ubicacio":"Camí de Martorelles, 10","historia":"Aquesta casa era coneguda com a Can Sagrera i ja existia abans del segle XV. El 1470 n'era propietari Vicenç Sagrera. El 1663 Madrona Mallol la vengué a Jacint Cortès. El seu fill Francesc la passà en heretat el 1718 a Isabel Fàbregas, vídua de Jacint Cortès. El 1777 era propietat de Josep Fàbregas, passant després a mans del senyor Estrada i posteriorment a Ricard Baciana.","coordenades":"41.5043300,2.2869500","utm_x":"440491","utm_y":"4594990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'interior hi ha un hipogeu, actualment en desús, però que, segons informació facilitada per la Sra. Conxita Boter, havia servit per fer-hi cava","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37169","titol":"Can Cossialls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cossialls","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació alineada al vial de la zona de la riera, formada per tres volums entre mitgeres. Són de planta baixa i pis, tret del volum sud que, pel desnivell del carrer, guanya un pis més. Tots ells estan coberts amb terrat pla. Les façanes estan decorades amb elements de tradició neoclàssica, amb pilastres i una cornisa superior dentellada amb un coronament esglaonat. Cal destacar el cos central, de composició simètrica i amb tres eixos verticals d'obertures separats horitzontalment per una imposta i verticalment per les pilastres abans esmentades. Les obertures dels cossos laterals tenen balcons. La finestra central, també amb balcó, té un trencaaigües decorat a la part superior. Totes les obertures, tret de les del cos de la dreta, tenen persianes de llibret.","codi_element":"08003-28","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 34-42","historia":"","coordenades":"41.4941300,2.2956700","utm_x":"441209","utm_y":"4593852","any":"1851","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Damunt la porta principal hi ha una placa que diu: 'Ano MDCCCLI' (1851).","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37170","titol":"Creu de Pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-pedra","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BASTARDE i PARERA, Albert (1983). 'Les creus al vent'. Ed. Millà. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu de terme gòtica situada al passeig del mateix nom, sobre el traçat de l'antic camí Reial que conduïa al nucli històric d'Alella. Esdevé una important fita en el paisatge i en la memòria històrica de la vila. S'aixeca sobre una base circular de pedra amb quatre graons. El fust, de secció octogonal, s'assenta sobre una peanya decorada de també vuit cares. A la part superior, hi trobem esculpides vuit figures, una a cada cara, que possiblement corresponen a sants. La creu pròpiament dita té dues cares diferenciades. En un costat es representa la Mare de Déu amb les quatre figures del tetramorf a cadascuna de les puntes de la creu. A l'altre costat, trobem la figura de Crist crucificat.<\/p> ","codi_element":"08003-29","ubicacio":"Passeig de la Creu de Pedra, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4882600,2.2954000","utm_x":"441181","utm_y":"4593200","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment no es correspon amb el límit del terme municipal.","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["21"]},{"id":"37171","titol":"Can Cuiros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cuiros","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat d'habitatge de planta baixa i dues plantes pis, aquestes construïdes l'any 1912 sobre una antiga edificació de només planta baixa datada l'any 1792. La coberta és de teula, a dues aigües, amb un interessant ràfec noucentista. De la construcció original cal destacar el celler cobert amb volta de rajola. La façana principal, orientada a migdia, conserva un portal d'arc rebaixat que data del 1792, un petit esgrafiat a la part superior i un rellotge de sol. La planta pis està formada per balconeres, sobre les que apareixen petites obertures a la planta segona. Aquestes, al costat est, es converteixen en finestres d'arc de mig punt que continuen cap a les façanes est i nord, que tenen una planta menys degut al pendent del terreny. Cal destacar el cos tancat d'accés amb escala i arc ogival situat al vèrtex est sobre el camí de Tiana, similar a una petita capella, i que ens porta al pati davanter a través d'un túnel cobert amb volta. També a remarcar el jardí - mirador posterior sobre amb importants murs de pedra que obren pas al camí que baixa cap a Can Rull; així com el jardí que s'estén a l'extrem oest de la finca. El conjunt resulta interessant per la seva posició elevada, que domina una panoràmica de la vila.","codi_element":"08003-30","ubicacio":"Camí de Tiana, 4","historia":"Possiblement el 1673 s'anomenava Can Cairó, propietat de Basili Segur Cairó. Posteriorment, el 1746, habitada per la família Segur passà a anomenar-se Can Segur. Les casetes de sota eren conegudes com a les 'Casetes d'en Segur', més tard, 'Casetes d'en Pau Abad'.","coordenades":"41.4927800,2.2921400","utm_x":"440913","utm_y":"4593704","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37172","titol":"Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord.","codi_element":"08003-31","ubicacio":"Riera Coma Clara, 5","historia":"El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas.","coordenades":"41.5031600,2.2940100","utm_x":"441079","utm_y":"4594856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37173","titol":"Cal Doctor; Can Pujades de Munt,","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-doctor-can-pujades-de-munt","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi.","codi_element":"08003-32","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n","historia":"Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia.","coordenades":"41.4980400,2.2906300","utm_x":"440792","utm_y":"4594289","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37174","titol":"Can Duran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-duran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues vessants, situat en una zona de cases de cos al peu de la riera d'Alella. Té una estructura de nau, amb un espai únic a dues plantes amb encavallades i bigues de fusta. En destaca per sobre de tot la façana a la riera, de composició neoclàssica amb un frontó triangular al coronament amb elements decoratius prismàtics a cadascun dels seus vèrtexs. A la planta pis hi trobem dues balconeres d'arc de mig punt de proporcions verticals, emmarcades amb motllures rectangulars, amb un balcó corregut amb barana de ferro que agafa tota l'amplada de la façana. La planta baixa ha estat molt transformada, amb un aplacat de pedra recentment afegit i unes obertures que no responen a la tipologia de l'edifici, ja que la portalada inicialment era d'arc de mig punt.","codi_element":"08003-33","ubicacio":"Rambla d'Àngel Guimerà, 18","historia":"Edifici construït a finals del segle XIX que era utilitzat com a cafè a la planta baixa i com a sala de ball, teatre i, posteriorment, cinema a la planta pis.","coordenades":"41.4934100,2.2955200","utm_x":"441196","utm_y":"4593772","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37175","titol":"Vil·la Enriqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-enriqueta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge d'estil neoclàssic amb una alçada de planta baixa i golfes, i una planta inferior a la part de davant de l'edifici que correspon a l'habitatge dels masovers. Està situat al costat de llevant de la riera i s'hi accedeix a través d'un camí en pendent des d'aquesta. La coberta és complexa: amb una claraboia central, terrat pla al davant i al darrera, i dues petites teulades a dues vessants als costats. És una construcció de planta rectangular totalment simètrica, amb tres crugies paral·leles a la façana principal. De l'interior, de disseny acurat, en destaca l'espai central octogonal coronat per la claraboia, nucli articulador de la distribució interior. La façana principal, orientada a sud-oest, és simètrica i està composada segons tres eixos verticals. En posició central hi ha el portal d'entrada, flanquejat per finestres d'arc rebaixat. A sobre, a les golfes, i separades per una cornisa, hi ha petites finestres també d'arc rebaixat. La façana posterior és similar però amb menor alçada. Una nova cornisa i una barana massissa contínua -amb petites ondulacions decoratives als eixos centrals de les façanes principals corona l'edifici. Les façanes laterals són més pobres i amb les obertures desordenades. Un volum de serveis, de planta baixa i coberta amb cúpula, s'adossa a cadascuna d'aquestes. Per accedir a l'habitatge trobem una escalinata amb balustrada que ens condueix a la terrassa de planta el·líptica que hi ha davant la casa, i que en reforça la simetria. De l'entorn, a més d'aquests elements, cal destacar el petit estany centrat respecte l'eix de simetria i els murs de maçoneria que delimiten l'espai.","codi_element":"08003-34","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16","historia":"És un edifici que es va construir el segle XIX com a habitatge annex de la finca de Can Rovira i que posteriorment se segregà, tot i que existeixen lligams familiars entre els propietaris d'ambdues finques.","coordenades":"41.4986900,2.2964700","utm_x":"441280","utm_y":"4594358","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37176","titol":"Torre del Governador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-governador","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat.","descripcio":"Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista.","codi_element":"08003-35","ubicacio":"Camí de Martorelles, 2","historia":"Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè.","coordenades":"41.5008400,2.2888100","utm_x":"440643","utm_y":"4594602","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Guinart (arquitecte)","observacions":"(Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany.","codi_estil":"102|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37177","titol":"Escoles Fabra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-fabra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici racionalista format per dos volums disposats en forma de L, situat a la cruïlla dels carrers Àngel Guimerà i Ferran Fabra. El conjunt està obert cap a migdia, amb l'edificació adossada a les mitgeres nord i est de la finca, obrint-se així el pati al sud. El volum principal té planta baixa i dues plantes pis, mentre que el cos lateral adossat actualment té planta baixa i pis, quan originalment només tenia una sola planta. Ambdós cossos estan coberts amb terrat pla. De la planta baixa, acabada amb totxo, en destaca la marquesina de formigó que remarca l'entrada del volum principal. Les plantes pis tenen grans obertures rectangulars dimensionades per obtenir una bona entrada de llum natural, especialment a les aules. Del pati cal remarcar la tanca de pedra, totxo i ferro.","codi_element":"08003-36","ubicacio":"Av. Ferran Fabra, 1 - Rbla. d'Àngel Guimerà, 2-6","historia":"Edifici de l'arquitecte Josep Goday i Casals (1882-1936). Aquest edifici escolar, inaugurat el 1 de setembre de 1934, és una mostra interessant del moviment racionalista dels anys 30 i va ser pagat pel Sr. Ferran Fabra i Puig, marqués d'Alella.","coordenades":"41.4928800,2.2955900","utm_x":"441201","utm_y":"4593713","any":"1934","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Goday i Casals","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37178","titol":"Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon (2008). L'escorxador; dins 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 219 - 222. CRUELLS CASTELLET, Josep (2006). Intervenció arqueològica a l'antic escorxador municipal (passeig de Marià Estrada, 8). Memòria científica. Inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Al 2009 es realitza una reforma i ampliació de l'edifici, amb una rehabilitació important per transformar l'edifici en oficines de la Policia Local.Al 2006 es realitzà una excavació arqueològica preventiva en motiu de localitzar una mina d'aigua durant els treballs previs de remodelacióde l'edifici com a comissaria.","descripcio":"Edifici aïllat construït a finals de segle XIX com a escorxador situat a la zona urbana més al nord, al costat del torrent Vallbona. Està format per tres cossos de planta baixa, amb el cos central de major alçada per a millorar la ventilació i il·luminació de l'interior. La coberta és de teula a dues aigües, més aixecada al tram central. Es tracta d'una construcció que combina el maó i la pedra, ús molt freqüent en les edificacions industrials d'aquesta època. Així, trobem un sòcol de pedra sobre el que s'aixequen els paraments arrebossats emmarcats amb maó, ceràmica que retrobem al voltant de les obertures. El cos central es caracteritza pel ritme de petites obertures estretes d'alçada diferent, arc rebaixat que envolta les seves quatre façanes. De l'interior només cal esmentar l'estructura senzilla de fusta de la coberta.","codi_element":"08003-37","ubicacio":"Pg. Marià Estrada, 2","historia":"Edifici construït a finals de segle XIX com a escorxador. Durant uns anys s'utilitzà com a magatzem municipal i com a gossera. En l'actualitat és la seu de la Policia Local.","coordenades":"41.5000800,2.2927200","utm_x":"440968","utm_y":"4594515","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37179","titol":"Fàbrica de pintures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-pintures","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"deteriorament per manca d'ús.","descripcio":"Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades.","codi_element":"08003-38","ubicacio":"Torrent de Vallbona, 53-67","historia":"","coordenades":"41.4971000,2.2934100","utm_x":"441023","utm_y":"4594183","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37180","titol":"La Gaietana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gaietana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"L'any 2005 es realitza un arranjament de les façanes i coberta de l'immoble, i la reconstrucció de l'espadanya.","descripcio":"Antiga construcció del segle XIV que ha estat motiu de diverses intervencions fins arribar a l'actual composició neoclàssica de finals de segle XIX. Consta d'un volum central de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants, i dues galeries laterals de planta baixa i pis amb terrat. Sobre el pla de la coberta sobresurt la torre que conté el volum de l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és completament simètrica, i està ordenada segons cinc eixos de composició verticals. Cal destacar els balcons de la planta pis amb les balconeres protegides per una mena de trencaaigües i el coronament amb un frontó central semicircular i una espadanya recentment rehabilitats. Les galeries de la façana principal i nord-est estan formades per columnes dòriques i arcs de mig punt. Un pati anglès abraça la resta de façanes. De l'interior cal destacar el celler i la premsa de vi de la planta baixa. De l'entorn cal remarcar el barri -amb dos lleons que flanquegen l'entrada -, el camí d'accés, l'esplanada de davant i el mur de contenció de la façana nord-est.","codi_element":"08003-39","ubicacio":"Av. de Teià, 6 - Av. de la Gaietana, 39 - Carrer Balandres, 13","historia":"De l'antic mas se'n tenen notícies des del segle XIV. Antigament era propietat de la família Jovany, qui donava nom al mas. Posteriorment passà a la família Coll, rebent el nom de Mas Coll de Baix o Coll i Jovany. El nom de Gaietana li ve de la seva propietària Gaietana Cordellas que a principis del segle XVIII es va casar amb Christopher Herr, coronel d'un Terç alemany de l'exèrcit del Duc de Baviera. L'any 1700 la comprà Miquel Coll Gaietana Cordelias, esposada amb Cristofer Herr, coronel alemany. Ja vídua, es casà amb el Compte de Parkempach. El 1863 n'era propietari Joan Rialp.","coordenades":"41.4844500,2.3006500","utm_x":"441616","utm_y":"4592774","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37181","titol":"Can Gaza; Casa de pagès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gaza-casa-de-pages","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Obres de rehabilitació com a equipament cultural (casal de la gent gran i altre equipament).","descripcio":"Antiga masia transformada de planta baixa i dues plantes pis, separades per cornises, i coberta a dues aigües, amb un cos adossat a la dreta de planta baixa amb terrat pla. Al costat d'aquest s'ha afegit un volum nou de vidre que conté l'ascensor d'accés a la planta pis. Cal destacar la façana principal oberta a migdia, de composició simètrica, de caire neoclàssic resultat d'una transformació realitzada el segle XIX. L'element més significatiu és la galeria de la planta pis, amb cinc arcades el·líptiques, pilars de secció quadrada i barana lleugera de ferro. Sobre les arcades, a la segona planta trobem cinc petites finestres també el·líptiques. La façana es remata amb una cornisa i un acroteri massís decorat amb hídries típicament neoclàssiques. La resta de façanes no tenen elements a destacar, tret del portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus i la balustrada del terrat del cos lateral adossat. L'interior ha estat profundament transformat per adaptar-se als usos d'equipament actuals. Dels espais exteriors s'han de remarcar els murs i tanques de pedra, el camí d'accés i el jardí de davant la casa.","codi_element":"08003-40","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 17-25","historia":"Durant el segle XIX es van fer obres de rehabilitació, introduint elements de caire neoclàssic.","coordenades":"41.4963600,2.2951200","utm_x":"441165","utm_y":"4594100","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37182","titol":"Can Jonc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jonc","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XIV- XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions, orientades a migdia, situades a la confluència de la riera Coma Clara amb la carretera BP-5002, entre una zona plana de conreus al sud i la vessant que puja cap a la urbanització Alella Parc. A la part superior de la finca trobem noves edificacions destinades al restaurant que porta el mateix nom de la casa però que no tenen interès arquitectònic. L'edificació principal està constituïda per diversos volums de diferents èpoques adossats entre sí. El cos central, juntament amb el què té a la seva esquerra, són construccions similars -de planta rectangular, una alçada de planta baixa i pis, i coberta de teula a dues aigües- que tenen origen en edificacions antigues de tipus agrari. Les façanes estan ordenades segons eixos verticals de composició; hi destaquen les finestres emmarcades amb carreus de pedra, el portal adovellat d'arc de mig punt i un rellotge de sol -sobre la portalada hi trobem una finestra gòtica conopial amb arcs lobulats. També és interessant el ràfec del cos central, amb un major vol respecte els altres. En canvi, a la dreta s'aixeca un volum de construcció posterior i tipologia completament diferent. Adossat a un cos de transició més baix -de terrat pla amb una pèrgola suportada per columnes i capitells que el lliga amb les edificacions primitives per un costat i també per la part de darrera, trobem un volum d'estil neoclàssic que data del 1829, de planta quadrada i una alçada de planta baixa, pis i golfes. En destaca la façana principal -simètrica i ordenada segons tres eixos verticals de composició, amb balconeres a la planta pis, un balcó central i petites finestres a les golfes -, el ràfec de la coberta -a dues aigües -, i la torre mirador que corona l'edifici. Es tracta d'un cos de planta quadrada, de dues alçades, i coberta piramidal a quatre vessants, que té a la part superior un lleuger balcó metàl·lic corregut que gira als quatre vents. De la resta de la finca cal remarcar el passeig arbrat que surt de la carretera i gira 90º per pujar en rampa fins al jardí davant la casa, que conté alguns exemplars vegetals interessants i uns importants murs de contenció. A la part nord del recinte trobem un altre interessant camí arbrat d'accés a la finca que va a buscar el camí de Can Cues.","codi_element":"08003-41","ubicacio":"Riera Coma Clara, 9","historia":"El 1308 existia el Mas Calm, després anomenat Mas Font. També al segle XIV en fou propietari en Bonanat Jonc. Ja al 1680 passà a mans de Hans T. Möller, cònsol de Noruega. Actualment, part de la resta de construccions de la part més elevada de la gran finca són destinades a restaurant.","coordenades":"41.5041300,2.2950800","utm_x":"441169","utm_y":"4594963","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37183","titol":"Ca la Librada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-librada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Rehabilitació de l'habitatge de la planta primera l'any 2000","descripcio":"Antiga masia de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situada en ple nucli històric d'Alella. Cal destacar la façana principal, orientada a sud i amb la inscripció amb la data 1776, ordenada simètricament segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, de grans dimensions i molt transformades, sobretot les de planta baixa fruit de la seva adequació com a locals comercials. A la planta pis trobem tres balconeres emmarcades amb carreus de pedra - que tornem a trobar a les cantonades de l'edifici- amb tres balconets amb una simple barana de ferro forjat. La resta de façanes presenten una distribució més irregulars de les obertures. Al costat dret es conserva un pou.","codi_element":"08003-42","ubicacio":"Torrent Vallbona, 1 - Empedrat del Marxant, 2","historia":"L'edifici ja existia el 1625. L'any 1650 era conegut com a Can Casals de la Plaça. Ja l'any 1702 n'era propietari en Carles Vila, anomenant-se llavors Can Vila. El 1833 pertanyia a n'Isidre Maristany i posteriorment passà a la família Casals.","coordenades":"41.4940500,2.2950300","utm_x":"441156","utm_y":"4593844","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37184","titol":"Can Lleonart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lleonart","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Als anys 90 es va realitzar la remodelació interior de l'edifici i la restauració de la façana.","descripcio":"Antiga masia situada a la confluència de la riera Coma Clara i la riera Coma Fosca, a la part més meridional del nucli antic d'Alella. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa, pis i golfes, molt transformada en el temps i que ara s'ha reconvertit en un centre cultural municipal. Té una coberta de teula àrab a dues aigües que no és visible a la façana principal, orientada a migdia, ja que aquesta fou posteriorment modificada creant una nova façana barroca, sobreposada damunt l'estructura d'una antiga casa de pagès, molt característica en el paisatge urbà d'Alella, ja que és la primera imatge del nucli antic que es té venint des del costat de mar. Aquesta s'ordena segons quatre eixos de composició verticals, amb certes irregularitats en la disposició de les obertures de la planta baixa: la simetria es trenca per la posició de la porxada d'entrada a l'esquerra. Destaca sobretot pels seus esgrafiats i pel coronament ondulat que remata la façana, amb un gran rellotge de sol en posició central. En planta baixa trobem un porxo amb arcs carpanells que ens porta a l'accés: un portal adovellat de mig punt. A la planta pis tenim quatre balconeres d'arc rebaixat, amb els corresponents balcons individuals amb barana de ferro. A la planta golfes les finestres, amb arc de mig punt, són més petites. La façana posterior, que té una torre d'obra vista adossada a un costat, ha estat desdibuixada amb l'obertura de noves finestres - algunes d'elles, a les golfes, de grans dimensions- que trenquen la imatge tradicional de l'edifici. Els seus interiors també han estat profundament transformats per l'adaptació dels espais als nous usos de caire cultural. A la resta de la parcel·la hi trobem d'altres edificacions que no tenen interès. A destacar el pati davanter, la tanca del carrer de perfil ondulat i la porta d'accés, que manté la imatge històrica del conjunt, així com la placa commemorativa de pedra que recorda la rierada que el primer quart del segle XVIII s'endugué la tanca sobre la que està situada.","codi_element":"08003-43","ubicacio":"Pl. Germans Lleonart, s\/n - Riera Fosca, 2-6 - Rambla d'Àngel Guimerà, 1","historia":"La casa s'havia conegut amb el nom de mas Riera de la Creu, perquè al seu davant hi havia hagut una creu de terme, que era anomenada lacreu dels pobres perquè és on se'ls donava almoina. Al segle XVII n'era propietària la família Riera. Els Lleonard eren dos germans combatents a la resistència de Barcelona durant el setge borbònic de 1714. Salvador n'era el cap dels serveis d'informació i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona","coordenades":"41.4927700,2.2948900","utm_x":"441143","utm_y":"4593702","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37185","titol":"Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca.","codi_element":"08003-44","ubicacio":"Riera Coma Clara, 1","historia":"","coordenades":"41.5007100,2.2944500","utm_x":"441113","utm_y":"4594583","any":"1893","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37186","titol":"Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"deteriorament per manca d'ús.","descripcio":"Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral.","codi_element":"08003-45","ubicacio":"Camí de Martorelles, 1","historia":"El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia.","coordenades":"41.5007900,2.2875900","utm_x":"440541","utm_y":"4594597","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37187","titol":"Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"S'han realitzat obres de reforma.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, que té dos cossos laterals adossats. El tret més característic del conjunt és la torre emmerletada amb terrat pla que apareix al cos de la dreta, alineada al pla de la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, està composada segons eixos verticals, si bé hi ha lleugers desajustaments en l'alineació de les obertures. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt de la planta baixa i les balconeres emmarcades amb carreus de pedra a la planta pis, amb un lleuger balcó en posició central i un balconet massís d'obra a la torre lateral. A la planta golfes hi trobem tres petites obertures i un rellotge de sol decorat. Cal fer esment dels murs i tanques de maçoneria que assenten el conjunt sobre un terreny amb pendent cap a ponent, i del pati o era del davant, obert com un balcó sobre la riera Coma Clara. Inclou elements tradicionals de les activitats agrícoles com són les basses i una base de premsa d'oli situada al bell mig del pati. Dels interiors, transformats per la seva adaptació com a museu del vi, cal destacar-ne dels voltes i arcades del celler del soterrani.","codi_element":"08003-46","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"Les primeres notícies d'aquesta masia daten de 1359, amb el nom de mas Oller. Després fou adquirida per Ramon de Carner i més tard per Arnal Saiol, que li donà el nom de mas Saiol de Munt. L'any 1625 els Saiol la permuten amb la d'en Pere de Magarola, bisbe de Vic, a Montornès. Des d'aleshores la casa es conegué com a Mas Magarola i fou una de les més importants d'Alella. Durant un parèntesi de temps, però, es conegué com Casa Bárcena perquè José Sánchez de la Bárcena, militar d'alt càrrec i marquès de la Bárcena, s'havia casat amb la pubilla Magarola.","coordenades":"41.5048300,2.2994900","utm_x":"441538","utm_y":"4595037","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37188","titol":"Can Manyé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manye","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis que ha sofert diverses transformacions amb el temps. El seu entorn, inserida en un teixit complex de naus industrials i magatzems, en dificulta el seu ús i en deteriora la seva imatge. La coberta, molt modificada, és de teula a dues aigües, però que es gira a la crugia central de manera que les pendents són perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, conserva els tres eixos de composició verticals, on en destaca el portal rodó adovellat i les obertures de planta pis emmarcades amb grans carreus emmotllurats de pedra, que novament apareixen a les cantonades de la construcció. La resta de façanes no presenten elements d'interès.","codi_element":"08003-47","ubicacio":"Riera Fosca, 42","historia":"Es diu que l'any 1673 Pau Mañé comprà la casa d'en Famosa, que era coneguda com a mas Grau. L'any 1781 era d'en Pere Roca. Darrerament la comprà Textil Mañé.","coordenades":"41.4936400,2.2921200","utm_x":"440912","utm_y":"4593800","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37189","titol":"Marquesat d'Alella; Cal Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marquesat-dalella-cal-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de gran extensió format per l'edificació principal, situada a l'extrem nord de la propietat, prop de la riera i del nucli antic; un gran jardí a l'extrem oposat, amb grans masses d'arbrat i un estany central; i finalment un passeig lineal format per diferents plataformes terrassades que connecten ambdós espais. Cal destacar la gran presència visual respecte el conjunt del terme municipal del jardí i la vinya que el separa de la riera per les seves dimensions i la seva ubicació. Al mateix recinte hi trobem també una interessant masia de petites dimensions anomenada Can Clarisvalls. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic configurada per diversos cossos, dels quals cal destacar el volum octogonal, el cos central i els porxos perimetrals. Té dues plantes d'alçada amb una tercera planta inferior deprimida. Les cobertes són planes, tret del cos octogonal, amb teulades a vuit costats que sobresurten de la resta de l'edifici. El volum octogonal és el cos de major presència, amb una sala central de tres alçades que articula l'eix central de distribució interior i la gran escalinata d'accés girada 45º respecte el cos central, així com els porxos exteriors laterals. Al seu interior es combinen elements arquitectònics -columnes, pilastres, frontons...- amb rics frescos a les parets i sostres. Les façanes laterals es caracteritzen pels porxos amb un ric repertori de columnes i pilastres renaixentistes, arcs de mig punt i balustrades. Des del camí d'accés en rampa arribem, davant de l'edificació principal i a nivell de la planta inferior, a una esplanada de grava delimitada per murs amb balustrades i per un petit estany i l'escalinata. Aquesta, alhora que dóna accés a la planta baixa, ens marca la direcció del gran passeig que ens condueix al jardí anglès de l'extrem sud de la finca. El passeig està format per tres plataformes amb grans murs de contenció i elements arbrats lineals. El passeig central, a la cota inferior a l'eix de l'escalinata, és un passeig cornisa amb grans plàtans i d'altres espècies a banda i banda, des d'on podem contemplar les vinyes inferiors i el mateix nucli urbà d'Alella. Sobre aquest, el passeig palmeral parteix des de la mateixa cota que el passeig central i es va enfilant gradualment fins arribar a l'alçada del jardí anglès i el llac. Finalment, a la cota superior hi ha un passeig delimitat per una filera de pins pinyoners. Un cop al jardí, cal destacar l'estany central, al voltant del qual s'organitza un important ecosistema amb grans masses arbòries.","codi_element":"08003-48","ubicacio":"Riera Principal, 1","historia":"La propietat actual de la finca es remunta a 1833, quan Antoni Fontanils i Raspall va comprar la finca de l'antic mas La Torra i les feixes altes de Can Clarisvalls a Ignasi Guàrdia. A la seva mort, la seva filla Camila Fontanils i Casades, que estava casada amb Juan Fabra i Illas, passa a heretar la finca. El fill d'aquest matrimoni, Camil Fabra i Fontanils, futur Marquès d'Alella, emprendria, l'any 1870, la transformació que donaria lloc a l'aspecte actual de la casa i dels jardins.","coordenades":"41.4925000,2.2960800","utm_x":"441242","utm_y":"4593671","any":"1870","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'edifici es va construir en diferents etapes sobre l'antiga casa pairal del marquesat, 'de la qual només en queda l'escala interior i el perímetre del cos central. L'última gran intervenció arquitectònica, a començaments del segle XX, incorporà a l'edifici l'important volum de plantaoctogonal.","codi_estil":"99|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37190","titol":"Can Martí Gaza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marti-gaza","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de composició neoclàssica situada a la zona entre la riera i el torrent Vallbona, sobre l'eixampla del segle XIX. És una construcció de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis amb semisoterrani, i coberta amb terrat pla. Les façanes són de composició simètrica i ordenades segons eixos verticals, tot i que la façana de ponent és més irregular i peculiar, ja que està separada de l'edificació veïna per un passatge o androna de només dos metres d'amplada. La façana principal està orientada a llevant, amb tres eixos verticals on s'agrupen les obertures - finestres rectangulars amb trencaaigües i persianes de llibret que reapareixen a la resta de façanes -. Destaca l'eix central, reforçat per la presència de dues parelles de pilastres estriades amb capitells a banda i banda, el balcó amb balustres i mènsules de pedra a la planta pis, i l'esgrafiat del remat central ondulat de la barana del terrat. En aquesta façana i la sud, cal remarcar les terrasses i escales d'accés a la planta baixa, lleugerament aixecada sobre el nivell del jardí, protegides amb baranes de balustres. Finalment, una barana acroteri massissa - els balustres només apareixen a la façana principal- sobre una important cornisa decorada amb motllures i dentellons, corona l'edifici i dóna unitat al conjunt. Interessant, també, la tanca que envolta la finca i el jardí que envolta l'edificació principal.","codi_element":"08003-49","ubicacio":"Carrer Verdaguer, 7-11","historia":"","coordenades":"41.4966100,2.2948500","utm_x":"441143","utm_y":"4594128","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37191","titol":"Vil·la Martorell; Les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-martorell-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada, de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada separades per cornises. El volum, originàriament de planta quadrada amb un pati central amb un lucernari a quatre aigües, ha estat transformat amb l'aparició de dos cossos laterals amb obertures de grans dimensions. La coberta del cos central té forma de creu i cada braç està format per una teulada a dues aigües amb un important ràfec; mentrestant, els cossos laterals tenen terrat pla. Les façanes principal i posterior són simètriques, ordenades segons cinc eixos de composició verticals, amb balconeres a la planta pis i grups de petites finestres d'arc de mig punt a la segona planta. En destaca l'escala de ferro que dóna accés a la planta pis, a la qual s'accedeix a través d'una lleugera marquesina metàl·lica. Malgrat aquest element que ens porta a una arquitectura de tipus colonial, hi ha d'altres elements que li confereixen un cert aire neoclàssic: motllures, frontons o cornises cassetonades. Les façanes laterals són d'una gran simplicitat, amb obertures rectangulars de majors dimensions però ben integrades al conjunt de l'edifici. El recinte es completa amb construccions annexes de poca entitat, moltes d'elles enganxades a la tanca, resultat de l'activitat docent que s'hi desenvolupa. A remarcar el jardí del pati i el camí arbrat d'accés.","codi_element":"08003-50","ubicacio":"Riera Fosca, 1","historia":"L'any 1515 es coneixia com a Mas Valls o Matas de Vall i, més tard, com a Can Calderó Xic, fins l'any 1818. L'edifici actual fou construït l'any 1886 per la família Martorell fins que l'any 1919 s'hi instal·laren les Germanes Salesianes per obrir-¬hi una escola. Després s'amplià amb la construcció dels cossos laterals afegits.","coordenades":"41.4921900,2.2940200","utm_x":"441070","utm_y":"4593638","any":"1886","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37192","titol":"Mercat municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-municipal","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta quadrada situada al costat sud de la plaça de l'Ajuntament, a la dreta de l'església parroquial. Una intervenció dels anys 80 del segle XX, obra de l'arquitecte Enric Batlle, va duplicar la superfície de la planta fent una actuació simètrica, tot ocupant els terrenys de l'antic hort de la Rectoria i conservant la façana que dóna a la plaça de l'Ajuntament i les façanes laterals. Aquesta intervenció, a més de fer front a les noves exigències per a l'ús comercial com a mercat, va combinar els nous materials amb els elements més clàssics de la configuració original de l'edifici. En destaca la coberta a quatre aigües -amb un volum aixecat en posició central que fa de lucernari - la qual, gràcies a la lleugeresa de l'estructura metàl·lica i a la tarja vidrada que envolta l'edifici, sembla que floti respecte la resta de la construcció més massissa. La façana a la plaça conserva la part original del volum, de composició neoclàssica i simètrica. La seva opacitat és només trencada per la portalada d'arc de mig punt situada en posició central. Pel contrari, la façana sud és mostra més oberta, amb una part superior vidrada sobre un sòcol d'obra vista. El tancament recula generant un porxo - La Porxada - que en protegeix la façana i on surt a la vista la lleugeresa dels pilars i gelosies de l'estructura metàl·lica. Aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, té una planta semi soterrada que, actuant com a sòcol, acull la biblioteca municipal.","codi_element":"08003-51","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"El 21 de desembre de 1929, l'Ajuntament, en ple extraordinar, aprovava el Reglamento para régimen del mercado. El primer de gener de 1930 subhastava els punts de venda del nou mercat.","coordenades":"41.4934600,2.2949200","utm_x":"441146","utm_y":"4593778","any":"1929","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37192-foto-08003-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37192-foto-08003-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37193","titol":"La Miralda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-miralda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La finca i la casa han estat abandonades, els conreus s'han perdut i el passeig arbrat s'ha malmès.","descripcio":"Conjunt de grans dimensions del qual destaca l'habitatge principal situat en posició central, envoltat d'un gran jardí que conté d'altres construccions auxiliars i interessants elements decoratius. L'edificació principal, de composició neoclàssica, té un cos central de planta baixa i dues plantes pis en forma de creu, flanquejat per dos cossos laterals de planta i pis, formant àmplies galeries amb arcades de mig punt, tancades per balustrades que tornen a aparèixer a la barana del terrat. El cos central és de composició simètrica, només trencada per l'aparició de la torre-mirador que conté l'escala. La façana principal està ordenada mitjançant cinc eixos verticals. De gran monumentalitat, cal destacar les dues columnes jòniques de les plantes pis que remarquen encara més la potència del volum, reforçat pel fet que l'eix central sobresurt del pla de façana. Les plantes pis tenen balcons amb balustrades, que tornen a aparèixer al balcó central de la segona planta. La façana posterior té una alçada menor, ja que la planta baixa està enfonsada al terreny. És de composició similar però utilitzant un llenguatge més senzill. La planta baixa està decorada amb franges horitzontals, decoració que té continuïtat a les plantes superiors tot reproduint pilastres que separen els diferents eixos de composició. Els cossos laterals tenen un estuc que imita carreus. La finca està organitzada per dos eixos perpendiculars, que corresponen als passeigs principal i lateral d'accés. En la seva intersecció hi trobem, davant la casa gran, un pati semi el·líptic delimitat per plàtans, al costat del qual trobem dues plataformes decorades amb elements neoclàssics (font, balustrades, hídries...) d'entre els quals cal destacar l'edicle (casa de paons) construït amb maó i decorat amb plafons de rajola de València i cobert amb teulada de sis vessants. Darrera la casa, a continuació del pati-terrassa posterior, ens trobem amb els camps d'ametllers. La vegetació està molt consolidada: en destaca l'arbrat configurat amb exemplars diversos de plàtans, til·lers i castanyers, que emfasitza la geometria dels camins vorejats, a més, amb tanques de bardisses. Cal esmentar la tanca de xiprers al nord que separa la finca de l'autopista, amb una petita torre a l'extrem nord-est.","codi_element":"08003-52","ubicacio":"Riera Principal, 5","historia":"Abans de construir-se l'edifici, la finca era vinya i pertanyia a Can Clarisvalls. El 1833, Carles Torrents Miralda inicià la transformació de la mateixa i el 1856 acabà l'actual edifici. A la reixa de la portalada d'entrada hi figura la data 1856, i a la façana hi ha gravades les de 1829 i 1950, data d'una important reforma. L'any 1951, data que apareix al barri que hi dóna accés des del sud, la casa va patir una important reforma tant pel que fa a la distribució interior com a l'organització general de la propietat. Totes les façanes van refer-se sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans i Miró.","coordenades":"41.4876400,2.3007200","utm_x":"441625","utm_y":"4593128","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37194","titol":"Cal Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-music","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de planta rectangular situada a l'interior d'un passatge ubicat entre el conjunt de cases de cos de l'esquerra de la riera i el barri del Rost. Actualment trobem una construcció entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb coberta de teula a dues aigües, que ha sofert molts canvis en el temps. La façana principal, oberta a ponent al passatge abans esmentat, té dos eixos verticals on s'agrupen les obertures de les dues plantes. Només a remarcar la portalada -molt transformada- adovellada d'arc de mig punt; i l'esgrafiat en el capcer amb el nom de la casa: Cal Músic.","codi_element":"08003-53","ubicacio":"Passatge de Cal Músic, 4","historia":"","coordenades":"41.4934300,2.2957700","utm_x":"441217","utm_y":"4593774","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37195","titol":"Can Nyiga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nyiga","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta baixa i dues plantes pis, situat tocant al recinte de Les Quatre Torres, separats únicament per un vial molt estret. Per la seva situació elevada, té grans vistes sobre el nucli antic d'Alella i de la resta del terme fins al mar. En destaca la façana principal, orientada a sud-est, i oberta a un pati allargat amb diverses espècies vegetals. Està decorada amb un estuc dibuixant franges horitzontals. S'estructura horitzontalment a través de cornises que separen les diferents plantes, i verticalment en dos eixos de composició que agrupen les diverses obertures d'arc rebaixat i amb balcons de formes arrodonides i mènsules de pedra a les plantes pis. Les dimensions dels balcons de la planta segona són, però, menors als de la planta primera. Una cornisa amb modillons i una barana calada de pedra rematen la façana i tanquen el terrat de la coberta. En sobresurt el volum de l'escala, que destaca per la seva coberta piramidal de rajola vidrada.","codi_element":"08003-54","ubicacio":"Doctor Isidre Pòlit, 22","historia":"","coordenades":"41.4949500,2.2933200","utm_x":"441014","utm_y":"4593945","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37196","titol":"Can Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus basilical de planta baixa, pis i golfes a l'espai central aprofitant la major alçada d'aquest. La coberta és de teula a dues vessants. El conjunt es completa amb diferents edificacions annexes als dos costats del volum principal, així com un cos posterior que conté l'escala. La façana principal, orientada a llevant, és pràcticament simètrica i està organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició (inicialment constava de 3 cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el temps n'adquirí més). En posició central apareix una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa, a la planta pis, tres finestres emmarcades amb carreus de pedra, i finalment a les golfes, tres petites finestres. A la resta de la façana apareixen altres obertures de dimensions menors. Cal destacar l'espai davant de la casa, delimitat per un mur de contenció de pedra, si bé es troba desvirtuat per l'aparició d'un volum de planta baixa i dos pisos enganxat al mur i molt proper a la masia. El celler s'emplaça a la part del darrera i es troba pràcticament soterrat.","codi_element":"08003-55","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 33-37","historia":"","coordenades":"41.4992500,2.2881600","utm_x":"440587","utm_y":"4594426","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37197","titol":"Can Pufarré","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pufarre","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües.","codi_element":"08003-56","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, 4","historia":"Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles.","coordenades":"41.5014300,2.2856300","utm_x":"440378","utm_y":"4594669","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37198","titol":"Les Quatre Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-quatre-torres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per tres sectors clarament diferenciats: l'àmbit de l'edificació principal - situada al sud de la finca -, un jardí a la part posterior, i finalment una extensa pineda al límit nord de la propietat; ubicats sobre una plataforma elevada respecte el teixit urbà contigu. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic, de planta rectangular i amb una alçada de planta baixa, pis i golfes, si bé la façana posterior té una planta menys degut al desnivell del terreny. El tret més característic -i que dóna nom a l'edifici- són les seves quatre torres ubicades a les cantonades del cos central, volums de planta rectangular i coberta a quatre aigües decorada amb rajola vidrada. Les seves façanes són simètriques i de composició unitària ordenades segons eixos verticals - cinc a les façanes principal i posterior, i tres a les laterals. Les obertures que les conformen són, a la planta pis, balconeres - protegides totes elles amb un guardapols- que permeten la sortida a peu pla i que es transformen en balcons a la façana principal, orientada a migdia. Mentrestant, a les golfes trobem finestres rectangulars de petites dimensions, i al capdamunt de les torres agrupacions de finestres allargades d'arc de mig punt. És probable que trobem elements aprofitats de construccions anteriors, com podem comprovar a la llinda de la portalada adovellada del garatge amb la inscripció de la data 1629. La planta s'organitza a través d'un nucli central il·luminat zenitalment. Davant la façana principal trobem un pati, suportat per un important mur de contenció de pedra vista que rep tangencialment la rampa d'accés i que es caracteritza per la presència de diversos exemplars de plàtans de notables dimensions i xipresos. Al darrera de l'edificació, s'estén un jardí en el qual hem de destacar l'existència d'un estany central -amb un templet al qual s'hi accedeix a través d'un pont i una gruta de caire romàntic- i la vegetació que l'envolta. A un nivell superior trobem una pineda de gran extensió que representa un espai verd molt important respecte el conjunt del casc urbà. L'ordenació de la finca s'atribueix a Josep Fontserè Mestres, creador del jardí del Parc de la Ciutadella.","codi_element":"08003-57","ubicacio":"Pg. Antoni Borrell, 1 - Carrer de les Quatre Torres, s\/n","historia":"Els anomenats senyors de la Casa d'Alella eren una família que gaudien de l' usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La casa d'Alella, dita també Casa del Terçó -pels censos que rebia- és coneguda des del segle XVII com Les Quatre Torres, a causa de les quatre torres que coronaven l'edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d'aquests drets foren els Banyeres, documentats des del segle XIII (1235). Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. Els membres més destacat d'aquest llinatge, que detingueren càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, van ser: Lluís Desplà (1444-1523) ardiaca major de la Seu de Barcelona; Francesc Coromines i Guerau Desplà, Mestre Racional i conseller de Ferran el Catòlic. A mitjan segle XVII la casa fou propietat del virrei de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada. Els marquesos d'Aitona, van vendre la finca el 1670 a en Joan B. De Mata. La casa fou conservada per la seva família fins a finals del segle XIX, quan fou adquirida per la família Buenaventura Fabra Gil. El propietari actual és la setena generació d'aquesta família.","coordenades":"41.4949100,2.2928600","utm_x":"440975","utm_y":"4593940","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Francesc Coromines i Desplà; un dels més importants dels Senyors de la Casa d'Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l'ampliació de l'Església (1459). Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou conseller de la ciutat de Barcelona.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37199","titol":"Can Rogiet; Ca l'italià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rogiet-ca-litalia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. La coberta és plana, amb un terrat només trencat per l'aparició de la torre rectangular que conté l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és molt similar a la façana oposada. Ambdues són de composició simètrica, ordenades segons tres eixos verticals. A la planta pis hi ha balcons, amb balconeres caracteritzades per trencaaigües de formes arrodonides; mentre que a la segona planta hi trobem petites finestres geminades amb arc de mig punt. Les façanes laterals són més pobres, tot i tenir el mateix tipus d'obertures. El volum es remata amb una petita cornisa i una barana massissa que tanca el terrat.","codi_element":"08003-58","ubicacio":"Carrer Calderó, 1","historia":"","coordenades":"41.4913300,2.2940000","utm_x":"441067","utm_y":"4593542","any":"1870","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37200","titol":"Can Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill.","codi_element":"08003-59","ubicacio":"Riera Coma Clara, 14","historia":"Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX.","coordenades":"41.5031200,2.2977600","utm_x":"441392","utm_y":"4594849","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37201","titol":"Can Rovira; Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rovira-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt tancat format per l'edificació principal, l'habitatge dels masovers, els galliners i d'altres construccions auxiliars. Al recinte s'hi accedeix des de la riera a través d'un camí que s'enfila lleugerament fins trobar-se el portal d'entrada, d'estil neoclàssic amb un arc carpanell, un petit entaulament i una hídria, situat en un dels vèrtexs del pati. Aquest espai rectangular, obert com una gran balconada cap a ponent amb una llarga barana de balustres, se sustenta amb un mur de contenció que arranca des del camí i que es caracteritza pels importants contraforts que s'hi recolzen. L'edificació principal, de composició neoclàssica, és de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises, amb coberta a dues aigües; i presenta un cos adossat en planta baixa amb terrassa. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. Cal destacar les balconeres amb balustrades de la planta pis i la cornisa amb modillons que envolta l'edifici. Sobre aquesta, i només en algunes façanes, apareix un coronament massís esglaonat amb un frontó semi ovalat a la part central. De la resta de volums només cal esmentar l'habitatge dels masovers (Can Monnar), construcció senzilla col·locada perpendicular a la dreta de l'habitatge principal, tancant part del pati.","codi_element":"08003-60","ubicacio":"Av. de Sant Josep de Calassanç, 18","historia":"L'any 1477 n'era propietari Jaume Monnar. Els Monnar la posseïren fins a mitjans del segle XIX. L'any 1863 pertanyia a Josep Rovira i l'any 1890, una filla d'Antoni Rovira, Encarnació Rovira, es casà amb Raimon de Vilaclara. A mitjan segle XIX, la finca estava plantada amb taronges i vinya, i se n'extreia el vi que s'embotellava sota la marca 'Alella Can Rovira', que va obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.","coordenades":"41.4992400,2.2962800","utm_x":"441265","utm_y":"4594419","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37202","titol":"Can Rull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rull","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions situades al marge dret de la riera Fosca, sobre una plataforma natural elevada que destaca per la gran presència de grans murs de contenció de pedra. S'hi accedeix en rampa des del mateix carrer de la riera, així com a través d'un camí - també entre murs de maçoneria- que ve des de la finca de Can Cuirós, casa també protegida. Podem distingir tres volums diferenciats, orientats a sud-est, adossats entre sí, si bé el que es troba més a l'esquerra, de construcció posterior, no té elements a destacar. Els dos cossos primitius són construccions de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. El volum central té les obertures de la façana principal emmarcades amb carreus de pedra, tot i que les de planta baixa estan molt transformades. El cos de la dreta, adossat perpendicularment al darrer i ubicat a un nivell inferior, té petites obertures amb carreus de pedra. Són edificacions senzilles de les quals cal remarcar el ràfec dentellat del cos central. A peu de carrer s'hi va obrir un accés a l'antic celler de la propietat, rematat amb voltes catalanes que descarreguen a la part central sobre un pilar de grans dimensions.","codi_element":"08003-61","ubicacio":"Riera Fosca, 41","historia":"Procedeix de la divisió d'una finca, Can Pagès, repartida entre germans l'any 1690. A finals del segle XVII adquirí el nom de Can Pagès Menor per diferenciar-la de Can Pagès Major, actual Can Cuiros, que també formava part de la finca matriu.","coordenades":"41.4932500,2.2918600","utm_x":"440890","utm_y":"4593757","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37203","titol":"Can Sanmiquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sanmiquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis que està formada per diferents volums, fruit de les diverses transformacions que ha sofert amb el temps. El volum frontal, amb coberta de teula a dues aigües, presenta una façana principal simètrica organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt i un interessant rellotge de sol esgrafiat a la part superior. A la dovella central hi ha gravat 1914, data de l'última transformació que va estendre's fins al 1926. També en destaquen les finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les arcades laterals que giren configurant interessants galeries constituïdes per nou arcs de mig punt que van canviar del tot la imatge de la casa, sobretot a la façana sud-est. Es tracta d'una ampliació posterior, atribuïda per alguns a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, tot reconvertint la masia original en una elegant casa d'estiueig que, alhora que reforça la façana de la masia primitiva, obre una nova façana sobre la riera Coma Clara. Inclou alguns elements de caire modernista com per exemple les decoracions dels volums de les xemeneies. En canvi, el cos central, també amb coberta a dues aigües, no presenta elements a destacar. Finalment, apareix un tercer volum adossat al darrera, cobert amb terrat, que tampoc té interès.","codi_element":"08003-62","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 55","historia":"Francesc Sanmiquel, masover de Can Magarola, va comprar una vinya i s'hi va fer la casa. Posteriorment a Marià Guarro. La darrera ampliació es produí l'any 1914.","coordenades":"41.4978500,2.2945700","utm_x":"441121","utm_y":"4594266","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37204","titol":"Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. REIG i VILARDELL, Joseph(1890). Monografies de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de grans dimensions molt representativa per la seva ubicació propera al nucli urbà d'Alella, a la confluència entre la riera Coma Fosca i el carrer del torrent de Can Comulada; i la seva relació amb l'entorn, una vinya que havia estat l'hort de la casa i que s'estén cap al sud en forma de falca. L'edificació principal, situada al nord de la finca i en una posició lleugerament elevada, és una construcció, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, formada per diferents volums orientats cap a migdia. El volum principal té un cos de planta baixa porticat de planta rectangular sobre el qual s'aixeca un prisma amb planta en forma de L i coberta de teula. Les façanes s'ordenen verticalment segons eixos de composició clarament definits. Una fina cornisa separa les plantes pis de les golfes. La planta primera combina finestres més petites amb balconeres obertes a la terrassa sobre el porxo de planta baixa. En sobresurt a la façana principal el braç curt del prisma amb un balcó a la planta primera, acompanyat d'un rellotge de sol, i tres finestres combinades d'arc rebaixat a la planta segona, on la resta de finestres són rectangulars. Sobre aquestes, i clarament alineades segons els eixos verticals, s'obren petites finestres d'arc rebaixat a les golfes que donen unitat a tot el volum, juntament amb el vol del ràfec del conjunt de la coberta. Destaca per la seva magnitud el cos adossat a l'esquerra: una galeria de grans arcs de mig punt i coberta a dues aigües que també treu el nas a la façana principal. Existeixen d'altres cossos de menor entitat al voltant que no tenen l'interès de l'edificació principal descrita. Cal destacar, però, el pati del davant que s'obre com una terrassa al sud, amb una pèrgola al costat de ponent. Centrada a l'edificació principal, una rampa flanquejada per tanques de bardissa trenca el mur de contenció de pedra i baixa cap a la vinya, un interessant espai agrari que penetra cap al mateix nucli urbà, símbol del paisatge més característic d'Alella.","codi_element":"08003-63","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 1","historia":"Per construir la casa actual, el 1935 va enderrocar-se la vella masia gòtica, documentada des de 1460. Només se'n conserva, sobre la porta, una llinda de pedra amb la data '1789'. Durant l'enderroc també es va perdre la capella dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. El nom de Can sans té l'origen el 1760, quan l'adquirí Bonaventura Sans i Baturell. Abans havia estat propietat dels comtes de Robles i també dels de Montagut.","coordenades":"41.4961900,2.2901600","utm_x":"440751","utm_y":"4594084","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En una visita pastoral, feta l'any 1846 a la capella de la casa dedicada a Santa Anna, el visitador apostòlic observà que Santa Anna portava a la seva filla (la Mare de Déu) agafada en braços i despullada, i obligà a qui correspongués a retirat l'estàtua o a vestir-la.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37205","titol":"Can Serra; Torre Valeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-torre-valeta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de tipus basilical de planta baixa i pis que ha sofert múltiples transformacions, tot apareixent un conjunt de cossos annexos que dificulten la lectura del volum original. Durant el segle XIX s'hi incorporà el balcó corregut de la planta pis, els elements historicistes de la façana i el pòrtic lateral. Més recentment s'han afegit volums a la façana posterior que en malmeten la imatge del conjunt. La coberta de l'edificació principal és de teula a dues aigües, amb un cos central més alt també a dues vessants. La façana principal, oberta a ponent, asimètrica i amb nombrosos elements decoratius de caire neoclàssic, presenta una portalada adovellada d'arc de mig punt que és l'original, ofegada per un balcó corregut amb barana i tornapuntes metàl·liques afegit amb posterioritat a la planta pis, i un rellotge de sol situat al vèrtex del frontó. De la construcció primitiva es conserva, especialment, l'estructura interior de la planta baixa i la porta adovellada abans mencionada. La planta baixa ha estat utilitzada com un habitatge independent dels masovers. A causa de l'accidentada topografia, davant apareix un interessant pati - mirador que s'obre sobre la riera, suportat per un important mur de contenció, i que està delimitat pel pòrtic lateral a la dreta i per un cos de dues alçades i cobert amb volta al nord. A ressaltar el paviment i elements com la cisterna adossada al mur de contenció i l'escala. La masia té capella pròpia. En l'entorn hi ha un brollador d'estil àrab decorat amb ceràmica vidriada i un templet - gruta amb columnes i una cascada feta amb pedres.","codi_element":"08003-64","ubicacio":"Av. de Sant Josep de Calassanç, 4-6","historia":"El 1440 n'era propietari en Berenguer Serra i aquesta família en mantingué la propietat fins a mitjans del segle XIX, quan la comprà el marquès d'Alella. Més tard fou adquirida per la família Valeta. És també al segle XIX quan es van fer les obres de reforma i ampliació que li han donat la configuració actual.","coordenades":"41.4962000,2.2978000","utm_x":"441389","utm_y":"4594080","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37205-foto-08003-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37205-foto-08003-64-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37206","titol":"Can Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sors","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de planta rectangular, planta baixa i pis, i coberta a dues aigües, modificada per la seva transformació com a restaurant. El conjunt de Can Sors es troba completament inserit dins teixit urbà del barri homònim, al sud del terme municipal d'Alella. En destaca per sobre de tot la façana principal, oberta a migdia, amb una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa i portes balconeres de proporcions verticals a la planta pis, si bé l'alçada de la balconera central és més gran. Tenen lleugers balcons i fines baranes de ferro forjat. Es poden distingir tres eixos de composició vertical, tot i que l'eix central presenta grans desajustaments. Una heura s'enfila embolicant bona part de la façana, tret característic de l'edificació. De la resta del conjunt cal remarcar el pati o era davant la casa -ja que és de les poques d'Alella que té l'era tancada- i el mur de maçoneria que envolta el recinte amb el barri d'entrada. Adossades a la tanca hi ha diferents construccions, on destaca una bassa alimentada per una mina en funcionament. Els interiors han estat transformats per l'adequació als nous usos, però es conserva l'estructura interior de fusta, el portal d'arc de mig punt i el balcó de trespol. La nova instal·lació va inaugurar-me l'any 1987.","codi_element":"08003-65","ubicacio":"Masnou, 18","historia":"La finca disposava de molí propi i posseïa les terres situades a l'altra banda de la riera que avui acullen el camp de futbol municipal del Masnou. La part alta de la propietat es destinava al conreu de vinya, els fruits de la qual eren processats a les bodegues Champ-Sors, guardonades amb diverses distincions, que eren propietat d'una branca de la família.","coordenades":"41.4832100,2.3049700","utm_x":"441976","utm_y":"4592633","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37207","titol":"Can Tito Serra Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tito-serra-nou","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge de planta baixa, pis i golfes, amb prolongacions laterals a la planta baixa que contenen magatzems i quadres. És de planta rectangular, amb quatre crugies paral·leles a la façana principal sustentades amb pilars i arcs de pedra. La coberta del cos central és de quatre aigües, de teula i amb un important ràfec. Les façanes, l'element més característic de la construcció, són de pedra, combinant amb el totxo a les cornises, obertures i a les golfes. En aquesta planta cal destacar les arcades de mig punt que recorren sota la coberta tot l'edifici. La façana principal, de composició simètrica amb tres eixos verticals i un petit balcó a la planta pis, es prolonga en planta baixa per contenir les entrades dels patis i els cossos laterals a través d'una tanca emmerletada de regust medieval.","codi_element":"08003-66","ubicacio":"Riera Coma Clara, 11","historia":"Aquesta edificació fou construïda en el segle XIX dins del mateix recinte de l'antiga masia de Can Tito Serra, i per tal de substituir-la. Les obres van iniciar-se cap al 1870 i van durar vuit anys.","coordenades":"41.5050500,2.2967600","utm_x":"441310","utm_y":"4595064","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37208","titol":"Can Tito Serra Vell; Can BabauCan Tito Serra Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tito-serra-vell-can-babau-can-tito-serra-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"sobretot els interiors, la façana est i bona part de la coberta, que s'ha esfondrat.","descripcio":"Antiga masia de tipus basilical de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb un pis més o golfa aprofitant la major alçada del cos central destinat originàriament a usos agrícoles. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia´. La seva composició és simètrica amb tres eixos de verticalitat disposats perpendicularment a la façana amb gruixuts murs de tàpia. En destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt, les dues finestres també de mig punt de les golfes i les finestres de la planta pis emmarcades amb carreus de pedra. Les arestes de l'edificació també estan remarcades amb carreus. La resta de façanes són gairebé cegues i les poques finestres que hi ha són de mides reduïdes.","codi_element":"08003-67","ubicacio":"Riera Coma Clara, 11","historia":"Antic mas Moyó, amb la primera referència escrita datada de l'any 1392. Posteriorment prengué els noms de mas Mata, Can Vilallonga i Can Vidal (s. XVII). Des de 1674 fins el 1738 s'anomenà mas Babau. El 1738 l'adquirí el baró de Sant Vicens, el 1833 el marquès de la Manresana, i el 1863 el Comte de Solterra. L'any 1759 l'habità el masover Francesc Serra, qui donà nom a la casa.","coordenades":"41.5044800,2.2970800","utm_x":"441336","utm_y":"4595000","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Precisa restauració urgent.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37209","titol":"Can Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, en les immediacions del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials. Es tracta d'un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l'edificació principal, un edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la que s'aixeca, al punt central, una torre mirador ben visible des de l'entorn de la riera. La torre té petites finestres d'arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl·lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d'accés, d'arc rebaixat. La planta pis està formada per balconeres - les laterals són d'arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos porticat amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d'arc de mig punt a la planta pis. Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d'arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl·lica amb una passera coberta que comunica amb l'edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d'aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc dibuixant franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l'exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. A destacar el pati de davant i alguns trams de tanques i murs restants. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l'ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí.","codi_element":"08003-68","ubicacio":"Carrer Ferrer i Guàrdia, s\/n \/ BP-5002 km 1","historia":"Des del segle XV i durant tres segles pertany a la família Torres o Torras. Durant la primera meitat del segle XIX, van haver de vendre bona part dels horts per a saldar els deutes acumulats, fins que l'any 1863, també vengueren la casa, que passà a mans de Joaquim Rovira. Després de pertànyer també a la família Clavell, passà a mans de la Fundació Sant Francesc d'Assís, que la transformà en una residència d'ancians.","coordenades":"41.4850900,2.3034300","utm_x":"441849","utm_y":"4592843","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37210","titol":"Cal Vegetalí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vegetali","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa.","codi_element":"08003-69","ubicacio":"Camí de Martorelles, 5","historia":"Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior.","coordenades":"41.5016700,2.2877600","utm_x":"440556","utm_y":"4594694","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37210-foto-08003-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37210-foto-08003-69-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37211","titol":"Cal Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Al 2001 es realitza una reforma de l'habitatge","descripcio":"Masia de tres crugies de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, molt transformada amb l'aparició de dos cossos adossats posteriorment als laterals. La coberta, a dues aigües, és de teula i té un bonic ràfec. Cal destacar la façana principal, orientada a migdia, i composada per dues crugies paral·leles. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un rellotge de sol amb peces ceràmiques a la part superior. La resta d'obertures - rectangulars de llinda plana- estan emmarcades amb carreus de pedra, així com les arestes del volum principal. Tots aquests elements han estat renovats darrerament. El cos porticat de la dreta no té gaire interès històric, com passa amb la resta de les façanes i amb els interiors, ja que no respecten els elements primitius. A l'exterior hi ha un safareig.","codi_element":"08003-70","ubicacio":"Passeig Marià Estrada, 1","historia":"Formava part de les terres del mas Oliver, declarat rònec. El 1468 passà a la família Pareras, que el mantingué durant segles. En el segle XVIII es construí la casa nova, que degué aprofitar elements anteriors. El 1818 el propietari n'era en Pere Pareras, conegut com el Vell. Finalment, passà a la família Hombravella.","coordenades":"41.4998100,2.2941600","utm_x":"441088","utm_y":"4594484","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37212","titol":"Can Vilana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta baixa, pis i golfes situat al costat de la pineda dels jardins de les Quatre Torres. Envoltat d'una gran tanca de maçoneria i acompanyat de diferents construccions auxiliars. L'edificació principal destaca per la seva característica façana, orientada a migdia, amb un interessant coronament de línies ondulades i elements decoratius vegetals que amaga la visió de la coberta (que és a dues aigües, de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal). A la façana posterior es repeteix una solució semblant però més senzilla. La façana principal s'organitza segons tres eixos de composició verticals on s'agrupen les diferents obertures: balconeres protegides amb barana de balustres a la planta pis i a la planta baixa. Una cornisa separa la planta pis de les golfes, amb una obertura a la part central de la façana formada per una agrupació de quatre petites obertures que imiten finestres estretes i allargades amb una mena d'arcs que s'assemblen als arcs conopials o flamígers. Sobre aquestes hi ha un òcul decorat amb elements vegetals, centrat al coronament abans descrit.","codi_element":"08003-71","ubicacio":"Antoni Borrell, sn","historia":"","coordenades":"41.4961100,2.2930300","utm_x":"440991","utm_y":"4594074","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37212-foto-08003-71-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37213","titol":"Can Viló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilo","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tres cossos de planta baixa, pis i golfes amb un pis més al cos central. Es tracta d'una construcció recent ubicada sobre una edificació antiga del segle XIV-XV. La coberta de teula, amb un interessant ràfec, és de dues aigües; si bé el cos central més alt té una teulada a quatre vessants poc inclinades. La façana principal, oberta a migdia, s'estructura en tres eixos de composició verticals, i està formada per un conjunt d'elements gòtics de diferent procedència, potser de l'edificació original. En posició central hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un matacà a la part superior, elements flanquejats per altres finestres amb arcs conopials. En destaca un rellotge de sol amb peces ceràmiques del 1927. La resta de façanes, amb petites obertures desordenades, no tenen un interès rellevant. Hi ha un balcó de fusta a la façana posterior sense cap valor. Cal esmentar el jardí que l'envolta, amb diferents exemplars d'acàcies, plàtans i pins, i l'era del davant de la casa, pavimentada amb tova ceràmica. Un passeig lateral de til·lers ens condueix a la part posterior de la finca on trobem una interessant edificació annexa quadrada de planta baixa i pis, amb els safareigs i un pou.","codi_element":"08003-72","ubicacio":"Riera Fosca, 8 - Carrer Dom Bosco","historia":"","coordenades":"41.4930500,2.2942300","utm_x":"441088","utm_y":"4593733","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37214","titol":"La Vinícola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vinicola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MUNTADAS SERRANO, Ramon (2001). Alella Vinícola en imatges (1906-2001). Alella Vinícola Can Jonc, s.l. Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt modernista format per diferents edificacions que s'esglaonen seguint el pendent del terreny. El cos central està format per sis naus, cadascuna d'elles cobertes a dues aigües, amb unes importants arcades parabòliques de totxo que suporten les encavallades de ferro. Part d'aquesta estructura ha estat transformada amb l'aparició de pilars metàl·lics sense respectar la tipologia inicial. A la part posterior apareix un cos obert del qual sobresurt una torre quadrada amb coberta a dues aigües. Finalment, cal destacar el volum que dóna façana a la riera, de planta rectangular amb un cos més alt al costat esquerre. És de composició noucentista, acabat de color blanc amb les obertures emmarcades amb maó a sardinell. La resta de façanes combinen la ceràmica i la maçoneria. A la part posterior apareixen nous volums de serveis que no tenen interès arquitectònic. Es tracta d'un interessant representant de l'arquitectura 'industrial' al servei de les cooperatives agrícoles que anaven apareixent per tot el país.","codi_element":"08003-73","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 70","historia":"Les obres de construcció de l'edifici s'iniciaren l'any 1906 segons el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877-1951), el qual fou director del Servei de Conservació dels Monuments (1915) i arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929). Aquest edifici fou la seu del sindicat agrícola Alella Vinícola creat el 15 de juliol de 1906 davant del notari Mariano López del Masnou, amb la participació de 54 socis i propietaris que sumaven un total de 513000 ceps. El projecte inicial de Jeroni Martorell era molt més ambiciós, projectant una façana on destacava el treball escultòric modernista. Finalment, però, es van fer les tres primeres naus, que aprofitaven el desnivell del terreny, concebent la part més elevada com el lloc de recepció del raïm (primera nau), després la nau de fermentació i, finalment, la de criança. El pressupost total de les obres va pujar 70.000 ptes. Durant els anys 40 es fa una ampliació de les instal·lacions, dirigides pel mateix Jeroni Martorell, que s'acaben l'any 1950, resultant l'aspecte actual de l'edifici.","coordenades":"41.4947900,2.2961500","utm_x":"441250","utm_y":"4593925","any":"1907","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jeroni Martorell","observacions":"","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37215","titol":"Can Xeco Monnar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xeco-monnar","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"La coberta s'ha ensorrat.","descripcio":"Antiga masia de planta baixa i pis i teulada a dues aigües que ha sofert moltes transformacions amb l'aparició de construccions annexes. D'entre aquestes cal destacar el cos que s'obre cap a ponent, caracteritzat per una galeria d'arcades neoclàssiques de mig punt, i el cos allargat perpendicular a la façana principal. El conjunt, embegut dins l'entorn dels jardins de l'Escola Pia, s'adapta a la topografia, amb un lleuger pendent que baixa cap a ponent, de manera que les façanes nord i est estan gairebé soterrades. La façana principal, organitzada a partir d'eixos verticals de composició, presenta un portal adovellat de mig punt, un balcó corregut a la planta pis i un rellotge de sol. Cal destacar, també, la tanca de maçoneria i el barri que dóna pas a l'era que s'obre davant l'edificació.","codi_element":"08003-74","ubicacio":"Camí del Greny, 1","historia":"Es tracta de l'antic Mas Fornells, conegut així el segle XIV, i més tard la casa Lloveras; ell 1515 pertanyia a Boronat Lloveras. El 1751 fou adquirida per Pere Monnar, qui donà nom a la casa. A mitjans de segle XIX la comprà Jaume Tous, el nét del qual la vengué a Antoni Rosell, qui la llegà a l'Escola Pia.","coordenades":"41.5002200,2.2905600","utm_x":"440788","utm_y":"4594532","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37216","titol":"Carrer de Dalt; Carrer d'Anselm Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-dalt-carrer-danselm-clave","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de 4,30 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer de més al nord dels tres carrers paral·lels que conformen el primer eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. En conjunt, però, manté el caràcter de carrer tradicional. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona.","codi_element":"08003-75","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé","historia":"Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera.","coordenades":"41.4951400,2.2949300","utm_x":"441148","utm_y":"4593965","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37216-foto-08003-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37216-foto-08003-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37217","titol":"Carrer Bonavista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-bonavista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels carrers del barri del Rost perpendiculars a la carretera que, tot i la seva continuïtat cap a la zona baixa de la riera, només en permet l'ús peatonal. Es caracteritza pel conjunt de rampes i escales necessàries per salvar el desnivell del carrer, de quasi 15 m. És de traçat lleugerament irregular, amb amplades que varien entre els 2 i 3 metres. En destaca la successió d'edificacions i patis que s'alternen degut a la seva situació en cantonada i amb façana a la resta de carrers paral·lels a la carretera. Les construccions conserven una sèrie de trets comuns, com les façanes planes, obertures verticals i petites, eixos de composició verticals, materials d'acabat amb estuc o arrebossats pintats. El paviment, d'asfalt, està molt deteriorat, combinant amb formigó per a la conducció de les aigües de pluja en superfície i amb ceràmica al graons de les escales. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat sud del carrer. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost, que s'enfila cap a l'est de la Riera Coma Clara i del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-76","ubicacio":"Carrer Bonavista - 'Barri del Rost'","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4940500,2.2965900","utm_x":"441286","utm_y":"4593842","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37217-foto-08003-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37217-foto-08003-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37218","titol":"Carrer d'en Comas; Carrer de la carnisseria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-den-comas-carrer-de-la-carnisseria","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Comas està situat entre el nucli antic i la riera Coma Fosca, i té continuïtat cap al camí de Tiana. Té una amplada variable entre els 2,30 m als 5,30 m, degut al traçat irregular de la façana inferior. En aquesta hi trobem la nau de la Companyia de Vins, darrera de la masia de Can Bragulat, i un pati. És la façana superior la que dóna realment caràcter i unitat al conjunt. Aquesta està formada per cases de cos de crugies entre els 4,50 m i els 9 m, amb dues masies de major façana situades als extrems del carrer. Predomina l'alçada de planta baixa i pis, amb alguna excepció de tres alçades. Les característiques comunes de les façanes són: planor, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, balcons de ferro a la planta pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment del carrer és de llambordins, amb recollida d'aigües contínua al costat sud del tram oest -de menor amplada - i en posició central al tram est -de major amplada- tot separant la zona de circulació de la zona d'aparcament, que es combina amb arbrat i algun element de mobiliari urbà. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, entre la Riera Coma Fosca i la plaça de l'església, a l'oest del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-77","ubicacio":"Carrer Comas, núm. 2, i núms. del 10 al 26 (o final)","historia":"És conegut també com el 'carrer de la Carnisseria'. Fruit de l'eixamplament de la Sagrera cap al sector de la riera Coma Fosca. La part dreta d'aquest carrer, fins arribar a la riera esmentada, formava part de la gleva o hort de la Casa Feudal d'Alella, coneguda ara com les Quatre Torres. Sembla que fou cap al segle XVII quan es parcel·là el carrer, de forma gairebé simultània a les rieres.","coordenades":"41.4933900,2.2934800","utm_x":"441026","utm_y":"4593771","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37218-foto-08003-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37218-foto-08003-77-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37219","titol":"Carrer del Doctor Corbera; Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-doctor-corbera-carrer-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer d'entre 3,96 m i 4,25 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. És el més curt dels tres carrers paral·lels de la zona d'eixample. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. La parcel·lació és més regular al costat nord que no pas al sud. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies més grans sobretot al costat sud. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües asimètrica amb embornals puntuals propers al costat sud, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. La composició originària de la parcel·la era la d'habitatge al nord i l'hort al sud, separades pel vial. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-78","ubicacio":"Carrer del Doctor Corbera","historia":"Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera.","coordenades":"41.4945700,2.2951400","utm_x":"441165","utm_y":"4593901","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37219-foto-08003-78-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37220","titol":"Plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-lesglesia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Correspon a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Comprèn la zona delimitada per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Rector Desplà, la plaça de l'Església, el carrer Dom Bosco i el conjunt de l'església parroquial i la rectoria. Tenen una especial atenció les façanes que conformen el límit nord d'aquest entorn, un agrupament de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, que donen façana a la plaça. En podem distingir dos sectors amb alineacions diferents: el conjunt de cases de cos de la zona de la plaça de l'Església i la resta d'edificacions de la plaça de l'Ajuntament. El primer tram, a una cota superior i amb continuïtat amb l'alineació de les cases del carrer Comas, està format per quatre cases, les dues del mig amb una crugia de 5 m aproximadament i la resta de majors dimensions. Les característiques de les façanes són: tractament unitari del ràfec, façanes planes, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, portals a la planta baixa sobre els quals trobem un balcó a la planta pis, i acabats amb arrebossats pintats. Un mur de maçoneria separa les dues plataformes: la superior, d'accés a les cases i amb paviment ceràmic, i la inferior, que continua com a carrer amb llambordins cap a llevant. Al sud tenim el carrer Don Bosco que es diu que corresponia a l'antic traçat del camí Reial. Flanquejat entre les tanques de pedra dels patis d'ambdós costats, ens porta just davant de la placeta de la portalada de l'església,situada a un nivell encara inferior al carrer del Rector Desplà. És un espai recintat amb una tanca de pedra i reixa de ferro. Antiga Sagrera o Raval -, envoltant el conjunt de l'església parroquial, la plaça de l'Ajuntament i carrer Dom Bosco -l'antic Camí Reial.","codi_element":"08003-79","ubicacio":"Plaça de l'Església, del núm. 1 al 4","historia":"La urbanització de la plaça de l'Església es realitzà a finals del segle XIX al lloc on es trobava, des del segle XV, el nou fossar.","coordenades":"41.4935600,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593790","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37220-foto-08003-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37220-foto-08003-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37221","titol":"Carrer del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-mig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de 4,62 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer central -com reflecteix el seu nom- dels tres carrers paral·lels que configuren l'eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer.","codi_element":"08003-80","ubicacio":"Carrer del Mig","historia":"Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella.","coordenades":"41.4948500,2.2949800","utm_x":"441152","utm_y":"4593932","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37221-foto-08003-80-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37222","titol":"Carrer de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-antoni","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un carreró d'uns 4 m d'amplada i de poca longitud que inicialment no tenia sortida. En urbanitzar-se el sector situat a ponent, entre el torrent i les Quatre Torres, s'obriren unes escales que connecten el carrer Sant Antoni amb el carrer dels Avellaners, situat a una cota superior. Es caracteritza fonamentalment per l'edificació original que conserva al costat nord. És una successió de cinc cases de cos amb una cornisa comuna que les uneix, amb una alçada de planta baixa i pis. Tenen uns 4 m de crugia de promig, tret de la casa de la cantonada que arriba als 9,50 m. Conformen un conjunt molt homogeni caracteritzat per la planor de les façanes, dos eixos verticals de composició -tret del cos de la cantonada, que en té tres -, obertures petites i de proporcions verticals, balcons de ferro a les plantes pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment és de llambordins, amb una franja de peces més grans al costat sud per conduir les aigües de pluja. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Creixement del nucli urbà del s. XIX, a l'esquerra del Torrent Vallbona, al nord del casc antic d'Alella.","codi_element":"08003-81","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, dels núms. 2 al 8","historia":"Carrer obert el segle XIX des del Torrent Vallbona. En urbanitzar-se el carrer Avellaners i el sector comprès entre el torrent i les Quatre Torres, se li donà una sortida pel costat de ponent mitjançant unes escales que salven el desnivell existent entre ambdós carrers.","coordenades":"41.4955500,2.2939400","utm_x":"441066","utm_y":"4594011","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37222-foto-08003-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37222-foto-08003-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37223","titol":"Carrer de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-josep","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cós de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes.","codi_element":"08003-82","ubicacio":"Carrer Sant Josep, dels núms. 2 al 24 (o final ).","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4937400,2.2963800","utm_x":"441268","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37223-foto-08003-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37223-foto-08003-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37224","titol":"Carrer de Sant Lluís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-lluis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost.","codi_element":"08003-83","ubicacio":"Carrer de Sant Lluís","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4937400,2.2968300","utm_x":"441306","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37224-foto-08003-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37224-foto-08003-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37225","titol":"Carrer de Sant Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-ramon","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer situat al nord del nucli urbà, a llevant del torrent Vallbona. Es tracta d'un carreró de poca longitud sense sortida o en cul de sac. Conserva encara la tanca de ferro que l'aïlla de l'exterior. Manté la seva estructura original amb els habitatges a la banda nord del carrer i patis a l'altra. Aquesta organització, freqüent a la comarca i que trobem en d'altres carrers d'Alella, s'ha conservat degut a l'ús exclusiu de vianants. Trobem aquí una successió de quatre cases de cós, unides per una cornisa comuna, amb una alçada de planta baixa i pis, i una crugia de 5 m. Totes elles mantenen, a més, una sèrie de trets comuns, com són la façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, porta d'entrada a la planta baixa i balcó a la planta pis, i uns acabats amb arrebossats pintats. Una parra sobre uns perfils arquejats, així com d'altres elements vegetals que l'acompanyen, cobreixen el carreró i li proporcionen una agradable ombra a l'estiu.","codi_element":"08003-84","ubicacio":"Carrer Sant Ramon, del núm. 1 al 7","historia":"Carreró obert a la primera meitat del segle XIX des del torrent Vallbona.","coordenades":"41.4963000,2.2944700","utm_x":"441111","utm_y":"4594094","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37225-foto-08003-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37225-foto-08003-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37226","titol":"Carrer de Santa Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-santa-rosa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes.","codi_element":"08003-85","ubicacio":"Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10.","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4934100,2.2966200","utm_x":"441288","utm_y":"4593771","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37226-foto-08003-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37226-foto-08003-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37227","titol":"Capella del Sant Crist","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-sant-crist","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'ornamentació del coronament està fragmentada.","descripcio":"Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell.","codi_element":"08003-87","ubicacio":"Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell.","historia":"","coordenades":"41.4990100,2.2908200","utm_x":"440809","utm_y":"4594397","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37227-foto-08003-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37227-foto-08003-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37228","titol":"Capella de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"les façanes laterals presenten humitats a la part baixa i algun desencrostament. El primer esglaó presenta dues serioses esquerdes i alguns maons plans dels esglaons estan escantonats.","descripcio":"Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants, extremadament inclinats, i carener perpendicular a la façana principal. Coronament de les façanes amb ràfecs. Parets d'obra enlluïda i pintades de blanc. Dos esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la i l'envolten. Motius decoratius fets a base de rajola valenciana: en el capcer, un plafó de quatre rajoles posa la data de l'any 1955. Fons verd, medalló el·líptic blanc dins del qual hi ha la data en vermell. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc de mig punt, tancada amb una reixa de ferro i vidre. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Una inscripció en llatí ressegueix l'obertura. Està feta amb rajoles valencianes i posa: 'AVE CLEMENTIAE MATER REDEMPTRIX CAPITULORUM'. Les lletres són vermelles i una franja verda l'envolta sobre un fons blanc. El carener està fet de teules vidrades de color blau. A l'interior hi ha dues imatges de la Mare de Déu, la principal col·locada sobre un pedestal enrajolat com la paret. Les parets estan enrajolades a trencajunt amb rajoles valencianes de color blau i el paviment amb rajoles hexagonals de color verd.","codi_element":"08003-88","ubicacio":"Carrer del Doctor Homs, al costat del número 13","historia":"","coordenades":"41.4902100,2.2923100","utm_x":"440925","utm_y":"4593419","any":"1955","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37228-foto-08003-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37228-foto-08003-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37229","titol":"Capella de Maria Auxiliadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-maria-auxiliadora","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella dedicada a Maria Auxiliadora, en forma de templet amb volta o petita cúpula sostinguda sobre quatre columnes elevades del nivell del sòl per sengles pilars de maons de secció quadrada i 90 cm de costat. Del centre, s'aixeca una columna estriada en funcions de pedestal sostenint un bloc cúbic damunt el qual hi ha una urna de vidre amb marcs metàl·lics, on hi ha la imatge de la verge. A l'arquitrau de la cúpula, s'hi pot llegir en lletres capitals 'AVE MARIA'. Els capitells de les columnetes estan decorats amb motius vegetals geometritzats.","codi_element":"08003-89","ubicacio":"Plaça de Maria Auxiliadora","historia":"Fou inaugurada l'any 1956","coordenades":"41.4935100,2.2972700","utm_x":"441342","utm_y":"4593782","any":"1956","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37230","titol":"Creu de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu dedicada al Sagrat Cor de Jesús construïda de formigó armat, la columna és de secció circular i col·locada damunt un basament piramidal. Al damunt, hi ha la imatge del sagrat Cor, pintada, i amb ornaments de ceràmica vermella vidrada.","codi_element":"08003-90","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Fou construïda i col·locada l'any 1954 entre dues terrasses de les vinyes de Les Costes d'en Bernades, per voluntat de Josefa Perellada (Pepita) per celebrar que en 50 anys no havien tingut cap desgràcia en els conreus.","coordenades":"41.5031500,2.3043600","utm_x":"441943","utm_y":"4594847","any":"1954","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37230-foto-08003-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37230-foto-08003-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37231","titol":"Can Pau Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-arenes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació principal de tres plantes i golfes de pedra amb morter de cal. Tota la finca està delimitada per murs de pedra i està elevada respecte al traçat dels vials que l'envolten. Dins de la finca hi ha un terreny amb plantació de vinya que en aquests moments està llogat. També trobem alguns annexes d'una planta relacionats amb la plantació de vinya. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola on predomina la vinya.","codi_element":"08003-91","ubicacio":"Riera Coma Clara, 23","historia":"Està edificada sobre les traces d'una antiga masia amb dues plantes i golfes destinada a l'explotació agrícola. La reforma realitzada el 1871 sobre la masia preexistent constitueix el cos principal d'edificació actual.","coordenades":"41.5084800,2.3004600","utm_x":"441622","utm_y":"4595442","any":"1651","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37232","titol":"Casa dels Mestres; Casa de les escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-mestres-casa-de-les-escoles","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge de planta baixa i pis, situat entre mitgeres amb pati - jardí al davant i pati al darrera. La coberta és amb teulada a dues vessants. L'estructura: tres crugies perpendiculars a la façana principal, la central molt més estreta correspon a l'entrada i l'escala, les laterals comprenen cadascuna un habitatge per planta, resultant un total de quatre habitatges. La façana: la façana principal, orientació sud, amb els eixos verticals de composició, que corresponen a l'estructura; les proporcions característiques de les cases de cos han estat modificades per la influència del moviment racionalista. És un edifici adossat a les escoles, al pati davanter.","codi_element":"08003-92","ubicacio":"Av. Ferran Fabra, 3","historia":"Es va construir conjuntament amb les Escoles Fabra, segons projecte de l'arquitecte Josep Goday i Casals, i inaugurat el gener de 1935.","coordenades":"41.4927800,2.2960900","utm_x":"441243","utm_y":"4593702","any":"1934","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Goday i Casals","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37233","titol":"Edifici Rambla d'Àngel Guimerà, 30; Xarel·lo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-rambla-dangel-guimera-30-xarello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos de planta rectangular, de 6.5 m de crugia i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Aquest àmbit és interessant com a tipologia de façana i té les característiques següents: Façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons de ferro i acabat pintat sobre arrebossat.","codi_element":"08003-93","ubicacio":"Rambla d'Àngel Guimerà, 30","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.2955600","utm_x":"441200","utm_y":"4593828","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37233-foto-08003-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37233-foto-08003-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la planta baixa les obertures es van transformar per a l'ús de comerç, en dos portals de 1,80 i 2,00 metres respectivament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37234","titol":"Can Bernadas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bernadas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'una masia de caràcter eminentment agrícola que pertany al grup II, per bé que presenta diverses modificacions. Està coberta per una teulada a dues vessants de carener transversal a la façana principal, de la qual en destaquen el portal rodó i la finestra coronella. L'annex de la façana sud,a afegit amb posterioritat, oculta part de la façana i distorsiona el conjunt. La masia compta amb tot els elements necessaris per a les tasques agrícoles: era, estables, bassa, mina i celler.","codi_element":"08003-94","ubicacio":"Camí del Greny, 5","historia":"Probablement s'erigeix en terres del mas Garriga de la Coma. Va ser el 1715 que l'adquirí Pau Bernadas. El 1940 passà a mans de Josep Puig i el 2003 de Josep Oliu.","coordenades":"41.5017000,2.2895200","utm_x":"440703","utm_y":"4594697","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37234-foto-08003-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37234-foto-08003-94-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37235","titol":"Can Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El cos principal de la masia es troba en bon estat, fruit d'unes obres de rehabilitació. La resta d'annexos i la part posterior requereixen millores de manteniment i conservació. L'any 2007 es va produir l'esfondrament parcial del sostre del celler, construïda amb volta ceràmica.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular que consta de plantes a diferents alçades pel desnivell del sòl i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat. L'entrada al recinte es produeix pel carrer Gurri a través d'un barri amb porta de ferro amb l'any 1886 a la part superior. Un mur envolta el recinte que a la part nord disposa d'una extensa zona enjardinada. La masia es dreça segurament en terres del que havia estat el mas Janer, documentat des del segle XIII. Conserva un característic i imponent celler semi soterrat a la banda nord. La qualitat constructiva de les voltes de rajola gairebé planes li atorga un marcat caràcter i el converteix en un dels més emblemàtics del municipi. La finca s'estenia pràcticament entre Can Calderó i cal Marquès.","codi_element":"08003-95","ubicacio":"Carrer Gurri 8-16 i 20 - Rambla d'Àngel Guimerà, 16B","historia":"De les seves parcel·lacions en sorgiria el que a partir dels anys 20 del segle XX es coneixeria com a barri del Rost (de rost: terreny amb un pendent considerable), fins aleshores anomenat barri d'en Gurri.","coordenades":"41.4933400,2.2961300","utm_x":"441247","utm_y":"4593764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37236","titol":"Can Pujadas; Can Pujadetes; Casa d'en Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujadas-can-pujadetes-casa-den-comes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga masia de tipus basilical del segle XVI -amb reformes posteriors -, de planta baixa i pis i golfes o graner a la part central més elevada, i coberta a dues aigües. Destaca per les obertures emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, acompanyades per un rellotge de sol amb la data 1697. La planta baixa, en canvi, ha estat molt transformada, amb l'aparició de noves obertures que en malmeten la imatge.","codi_element":"08003-96","ubicacio":"Carrer Comas, 4-6-8, al centre urbà.","historia":"Al segle XVI formava part de la gleva de les Quatre Torres i podria ser la que s'usava com a carnisseria, establiment municipal que l'Ajuntament tenia arrendat. Al segle XVIII es coneixia com a Casa d'en Comes. Més endavant passà a mans de la família Pujades. Se li donà el nom de Can Pujadetes per no confondre-la amb la casa principal de la família, el mas Pujades de Vall, avui Can Bragulat.","coordenades":"41.4936000,2.2936800","utm_x":"441043","utm_y":"4593794","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 1999 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37237","titol":"Can Calots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calots","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns dels ràfecs estan assegurats amb teles per evitar la caiguda de teules a la via pública.","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment es troba delimitada pel carrer Montserrat a llevant i un estret passatge a ponent, per la part nord, hi ha un solar que fa cantonada amb el carrer Montserrat. Abans hi havia una edificació annexa que fou enderrocada. Davant la façana de migdia hi ha un pati. Una paret tanca aquest espai del carrer Montserrat i l'androna que hi ha a ponent. A la part posterior d'aquesta façana es conserva un pou d'aigua amb l'estructura de planta quadrada i coberta de volta de maó pla. La porta és de fusta.","codi_element":"08003-97","ubicacio":"Carrer Montserrat, 2-4, al barri del Rost.","historia":"","coordenades":"41.4945400,2.2961700","utm_x":"441251","utm_y":"4593897","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37238","titol":"Casa cantonada Gurri - Bonavista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-cantonada-gurri-bonavista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'any 2005 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge.","descripcio":"Casa de planta rectangular amb tres cossos que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Entre la façana i el carrer hi ha un petit espai delimitat per un mur de paredat i una barana alta.","codi_element":"08003-98","ubicacio":"Carrer d'en Gurri, 7-9 - Carrer Bonavista, 2","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.2961100","utm_x":"441246","utm_y":"4593827","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37239","titol":"Cal Savoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-savoia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'ala dreta de l'edifici requereix intervenció de manteniment i conservació.","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Sota el carener hi ha pintada la data de 1799 enmig d'un quadri lòbul, també pintat, de color vermell. Davant la façana hi ha un petit pati delimitat per murs de mitja i baixa alçada.","codi_element":"08003-99","ubicacio":"Carrer Montserrat, 12","historia":"Integrada al barri del Rost, cal Savoia és com moltes de les edificacions de l'entorn, fruit de les recurrents parcel·lacions de la finca mare de Can Gurri. El 1863, Lluís Creuells comprà la part posterior de Can Gurri per obrir-hi dos nous carrers, el de Sant Lluís i Santa Rosa. S'inicià així la configuració del barri del Rost, on es van anar definint nous carrers com el de Sant Josep, Bonavista, del Rost i Montserrat, on s'emplaça la casa.","coordenades":"41.4942100,2.2963100","utm_x":"441263","utm_y":"4593860","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37240","titol":"Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està totalment reformada anul·lant qualsevol indici original.","descripcio":"Està edificada sobre les traces d'una de les masies més antigues del poble, destinada a l'explotació agrícola. Es tracta d'una edificació als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i una torre de maó amb aplacat de pedra i coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Un cos sobresurt per la part posterior.","codi_element":"08003-100","ubicacio":"Riera Coma Clara, 27","historia":"Es coneix una escriptura de 1318 a nom de Boronat Colomer. Es va mantenir a mans d'hereus Colomer fins a principis de segle XIX, però en morir Francesc Colomer, només van quedar dones a la casa. Una de les filles es va casar amb Josep Arenas. Dues generacions més tard, Rosa Arenas es va casar amb Miquel Figueras.","coordenades":"41.5096100,2.3020500","utm_x":"441756","utm_y":"4595566","any":"1880","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37240-foto-08003-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37240-foto-08003-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37241","titol":"Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació als quatre vents de planta rectangular que consta de tres plantes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec. Construcció feta de pedra amb morter de cal i amb un cos adossat de dues plantes del mateix material. Composició de la façana a partir de diversos eixos de verticalitat, amb totes les obertures adintellades i amb balcons amb baranes de ferro a la primera planta. Dins de la finca hi ha una zona enjardinada amb algunes plantes tropicals i arbres de diferents tipus que envolten l'edificació principal. També trobem varis cossos d'una planta i un camp de tennis. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola amb plantacions de vinya.","codi_element":"08003-101","ubicacio":"Riera Coma Clara, s\/n","historia":"","coordenades":"41.5060900,2.2946600","utm_x":"441136","utm_y":"4595180","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37242","titol":"Ca l'Arps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larps","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions situades a ponent de la Riera Coma Clara. Composat per un volum de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula àrab a dues aigües, que obre la façana al nord, on hi trobem un pati que actualment s'utilitza d'aparcament i enllaça, a través d'un passeig i unes escales, la Riera Coma Clara amb el Nucli Garrofers. S'hi afegeixen dos cossos, de planta trapezoïdal a llevant i de planta rectangular a sud, ambdós de planta baixa i pis, i de coberta plana, que obren la façana a la resta de la finca. I un últim cos, annex al de planta rectangular situat al sud i únicament de planta baixa. Al sud-est hi trobem, en un primer nivell el jardí, i en un nivell inferior una petita explotació agrícola d'horta, on en destaca el mur de tanca perimetral.","codi_element":"08003-102","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 63","historia":"","coordenades":"41.4993800,2.2944100","utm_x":"441109","utm_y":"4594436","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37242-foto-08003-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37242-foto-08003-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37243","titol":"Can Cintu; Can Nit i dia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cintu-can-nit-i-dia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig.","descripcio":"La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum.","codi_element":"08003-103","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35","historia":"","coordenades":"41.4966200,2.2954900","utm_x":"441196","utm_y":"4594129","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37244","titol":"Torre de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-cal-baro","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.<\/p> ","codi_element":"08003-104","ubicacio":"Onofre Talavera, 4","historia":"

Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4925400,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593678","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37244-foto-08003-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37244-foto-08003-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37245","titol":"Torre de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-magarola","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part oest de l'edificació principal de Can Magarola. Està alineada al pla de la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba en terrat pla. Està coronada per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada<\/p> ","codi_element":"08003-105","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"

Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.5048300,2.2994900","utm_x":"441538","utm_y":"4595037","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37245-foto-08003-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37245-foto-08003-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37246","titol":"Torre de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-boquet","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de planta quadrada adossada a la façana nord est de l'edificació principal de Can Boquet. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba amb una coberta de teules àrabs a dues aigües. Les petites obertures disposades a la façana nord est són fruit d'una modificació moderna.<\/p> ","codi_element":"08003-106","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 8","historia":"

Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4976500,2.2975500","utm_x":"441369","utm_y":"4594241","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37246-foto-08003-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37246-foto-08003-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37247","titol":"Torre de Can Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-caldero","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part nord de l'edificació principal de Can Calderó. Consta de planta baixa i dos pisos i té un cos més elevat en el que seria el calaix d'escala, fruit d'una transformació i després d'haver eliminat la coberta original a quatre aigües. Tant la torre principal com la secundària estan coronades per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada.<\/p> ","codi_element":"08003-107","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 2","historia":"

Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4957400,2.2969200","utm_x":"441315","utm_y":"4594030","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37248","titol":"Torre de Cal Doctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-cal-doctor","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de vigilància de la masia de Cal Doctor. Està adossada a la part nord de l'edificació principal, és de planta quadrada i sobresurt del pla de façana. A la part superior, està coronada per merlets esglaonats.<\/p> ","codi_element":"08003-108","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n","historia":"

Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4980400,2.2906300","utm_x":"440792","utm_y":"4594289","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37249","titol":"Barraca de la Guineuera; Barraca d'en Bofill o de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-guineuera-barraca-den-bofill-o-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Volta trencada en dos punts i algunes esquerdes. Porta esbotzada i pintada. Creixement de vegetació en paviments i parets. Parets amb humitats i esquerdes. Interior amb deixalles i brossa.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (1'6 x 3 x 1'9 m.), amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt, de tipus tartana. Està situada sobre un sòcol de pedra que anivella el terreny i alberga un dipòsit soterrat. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets estan arrebossades, tant a l'interior com a l'exterior, excepte la part interna de la volta. Està aixecada damunt un podi fet de paredat tipus antic, fet amb pedres irregulars, sense picar amb les juntes amples i plenes de morter. És l'aparell que els romans anomenaven 'opus incertum'. A l'interior hi ha un dipòsit, per sota el sòl d'ús, que tenia la funcionalitat d'emmagatzemar l'aigua de la pluja. La porta d'entrada és metàl·lica i de llinda recta. Ha estat forçada ja fa temps; es troba en males condicions.","codi_element":"08003-109","ubicacio":"Al bosc de Can Sans, dalt del nucli de Mas Coll.","historia":"Un cop abandonada la vinya i iniciada la repoblació forestal de l'entorn, la caseta va servir per guardar-hi les eines dels treballadors. Més endavant va ser utilitzada com a colomer.","coordenades":"41.5062200,2.2760900","utm_x":"439586","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37250","titol":"Barraca de Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cantonada de la barraca està malmesa.No conserva ni coberta ni potes, angle NE malmès.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (3'75 x 3'70 m), no es conserva la coberta que seria a una vessant (de nord a sud); però si que conserva tres de les cinc bigues de fusta i restes d'una coberta de fibrociment. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions, unides amb morter, arrebossats en part. Obertura a la façana de migdia. No es conserva la porta; però la obertura és d'arc escarser una mica angulat, fet de maons aparellats. La obertura fa 2 m d'alçada i 1'3 m d'amplada. No hi ha finestres laterals ni posteriors. A l'interior, es conserva un banc o pedrís adossat a la paret nord, i a l'angle les restes d'haver-hi hagut una llar de foc o si més no, d'haver-hi fet foc.","codi_element":"08003-110","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, prop del nucli de Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5050700,2.2745100","utm_x":"439453","utm_y":"4595081","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37251","titol":"Barraca Marqués de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Entorn deteriorat i coberta mig desmuntada.","descripcio":"Barraca de planta rectangular (3'25 x 3 m), amb la coberta plana a una vessant, molt deteriorada, barreja de teules àrabs i fibrociment (uralita). Està aixecada sobre un podi de paredat i morter, amb una lleugera pendent per la part de l'entrada, a la façana de migdia. Els murs estan fets de maons i arrebossats. La porta d'entrada és metàl·lica, i de llinda recta. Té un dipòsit d'aigua al costat, al voltant emporlanat amb l'objectiu de dirigir les aigües pluvials vers el dipòsit.","codi_element":"08003-111","ubicacio":"Entre el camí del Greny i el camp municipal d'esports.","historia":"","coordenades":"41.5065400,2.2908000","utm_x":"440814","utm_y":"4595233","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37252","titol":"Barraca del Bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No conserva la coberta ni la porta.","descripcio":"Barraca de planta rectangular (2'9 x 2'5 m). No conserva la coberta que seria a una vessant (de llevant a ponent) però si que conserva dues bigues de fusta. Precisament a la part de ponent de la coberta es conserven les restes de la canalització de recollida d'aigua pluvial que conduiria l'aigua al dipòsit de la part posterior, on es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars i petites unides amb morter. No conserva la porta d'entrada, però l'obertura és d'1'4 m. d'alçada per 0'65 m. d'amplada, amb la volta d'entibada. A l'interior es conserven restes del fumeral ceràmic de la llar de foc.","codi_element":"08003-112","ubicacio":"Bosc de Can Cortés (i\/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc","historia":"","coordenades":"41.5066700,2.2879000","utm_x":"440572","utm_y":"4595249","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix pujant el camí del Greny quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir, tot seguit a mà dreta trobem la vinya de l'Esqueixa, passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37253","titol":"Barraca de la vinya de l'Esqueixa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-lesqueixa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguna esquerda i llinda de la porta en mal estat.","descripcio":"Barraca de vinya, de planta rectangular, d'uns 4 x 3 metres, amb la coberta de teules planes a dues vessants i el carener, de ceràmica vidrada, perpendicular a la façana principal. Els murs estan arrebossats. La porta és de ferro amb la llinda recta a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi ha un cirerer. No s'observen obertures ni laterals ni posteriors.","codi_element":"08003-113","ubicacio":"Bosc de Can Cortès (i\/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc","historia":"","coordenades":"41.5052500,2.2907200","utm_x":"440806","utm_y":"4595090","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37254","titol":"Barraca de l'avinguda del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lavinguda-del-millenari","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"s'ha perdut una part de la coberta de volta i no esconserva la porta. Però l'entorn ha estat objecte de neteja.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (2'75 x 4'20 m), amb la coberta de volta de mig punt o de tartana, de maó pla i arrebossada a la part exterior. Els laterals són acanalats per la recollida d'aigua pluvial; no es veu el dipòsit. Sembla que hagués estat a la part davantera, ja que posteriorment la barraca s'endinsa en el marge. La forta pendent i la vegetació dificulten la visualització. Murs de paredat antic, pedres irregulars de mida petita i unides amb morter. No estan arrebossats ni a l'exterior ni a l'interior. Té una obertura a la façana principal, orientada a migdia; d'arc de mig punt fet amb tres fileres de maons.","codi_element":"08003-114","ubicacio":"Nucli de Can Comulada (Av. del Mil·lenari), prop dels Ginestells.","historia":"","coordenades":"41.4976900,2.2778500","utm_x":"439725","utm_y":"4594259","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37255","titol":"Barraca del camí Dalt d'Alella; Barraca de la Font d'en Mia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-dalt-dalella-barraca-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta vegetal feta de canyes mal posades","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (2'5 x 2'5 m) amb la coberta vegetal i les parets mig excavades en el sauló i mig construïdes de paredat mixt, amb pedres petites irregulars i maons. No té porta i hi ha una figuera al davant.","codi_element":"08003-115","ubicacio":"Coll de Vendrans, entre els nuclis de Nova Alella i Can Comulada.","historia":"","coordenades":"41.4959400,2.2846600","utm_x":"440292","utm_y":"4594060","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37256","titol":"Barraca de la Vinya d'en Tito Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-den-tito-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets es mantenen en bon estat però la coberta està mig ensorrada.L'entorn està molt emboscat.","descripcio":"Barraca de pedra de seca de planta quadrada de 2 x 2 metres amb la coberta plana de maó sostinguda per bigues de fusta. Els murs tenen un gruix de 90 cm. la porta d'entrada no es conserva i part de la coberta està ensorrada. La barraca està en part excavada en el sòl natural, que és sauló, per anivellar l'interior i assentar amb fermesa les parets. Les pedres són irregulars, sense treballar i de diferents mides i estan col·locades en sec combinant pedres més grans amb d'altres més petites. La coberta és de factura recent, però és possible que s'hagi refet diverses vegades. Pel costat esquerre, una paret de pedra seca de marge de vinya es recolza amb la paret de la barraca.","codi_element":"08003-116","ubicacio":"Al costat de la carretera BP-5002, en les immediacions del barri de Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5094700,2.2964000","utm_x":"441284","utm_y":"4595555","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està en una àrea d'expectativa arqueològica denominada Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37257","titol":"Barraca de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El 2009 va ser objecte de treballs de restauració dins la convocatòria d'ajuts agroambientals a larecuperació de béns patrimonials.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta rectangular (6'20 x 3'95 m.), amb la coberta de fibrociment a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, fet amb teules àrabs. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Façana principal amb la porta d'entrada (0'95 x 1'85 m.) centrada en l'eix del carener; dues finestres a banda i banda (07 x 1'1 m). La porta i les dues finestres són de fusta. Damunt la porta hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la data de construcció en números romans: MCML.","codi_element":"08003-117","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4970400,2.2968300","utm_x":"441309","utm_y":"4594174","any":"1950","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37258","titol":"Barraca de l'Hort de la Patricia; Barraca de Can calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-la-patricia-barraca-de-can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets són de maó pla arrebossades. La porta és metàl·lica amb la llinda recta a la façana de migdia. Damunt la porta hi ha un esgrafiat romboïdal amb els angles en forma de flor de llis que informa de l'any de construcció. La llegenda diu: 'ANY \/ 1932\/ MBDC'.","codi_element":"08003-118","ubicacio":"Al nucli de l'Eixample.","historia":"","coordenades":"41.4869600,2.2953000","utm_x":"441172","utm_y":"4593056","any":"1932","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37259","titol":"Barraca de l'Hort de Cal Magre; Barraca de l'Hort d'en Petxiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-cal-magre-barraca-de-lhort-den-petxiu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular ( 4 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i volada frontal, el carener és perpendicular a la façana principal. Construcció de paredat mixt, pedres irregulars i maons. Porta metàl·lica pintada de blanc, d'arc escarser de maons. Hi ha una obertura tipus espitllera damunt la porta, protegida amb una tela mosquitera. Entre l'espitllera i l'arc de la porta hi ha una pedra granítica quadrangular força gran.","codi_element":"08003-119","ubicacio":"Entre l'autopista i el c. del Pla, al capdavall del nucli de Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4849900,2.2945800","utm_x":"441110","utm_y":"4592838","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37260","titol":"Barraca de l'Hort de Can Pasqual; Barraca de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-can-pasqual-barraca-de-sant-miquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha perdut la gairebé totalitat de l'arrebossat.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Construcció de maons sense arrebossar. La porta és de fusta i de llinda recta. Al damunt de la porta hi ha la data, amb el primer número perdut, esgrafiada. Al damunt hi ha un aplic de llum posat recentment. Hi ha una petita finestra rectangular a la façana posterior. A l'interior hi ha una petita llar de foc, a la cantonada posterior. Des de fora es pot percebre la sortida de fums o xemeneia, feta amb una canal circular de ceràmica. Té un pou construït al costat, annex a la barraca.","codi_element":"08003-120","ubicacio":"Entre Tiana i el torrent del Sistres, prop del barri de la Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4841400,2.2925200","utm_x":"440937","utm_y":"4592745","any":"1925","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37261","titol":"Barraca del Socarrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-socarrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès de planta rectangular, amb la coberta a un únic vessant amb tela asfàltica. Parets de maons plans, arrebossades i pintades de blanc. La porta és de fusta i llinda recta situada a la façana de ponent. Hi ha un llum a la façana posterior que fa les funcions d'enllumenat públic connectat a la xarxa.","codi_element":"08003-121","ubicacio":"Al peu del Camí del Mig, al costat de l'entrada a les pistes municipals d'atletisme.","historia":"","coordenades":"41.4847500,2.2935900","utm_x":"441027","utm_y":"4592812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El 2008, l'Ajuntament va dur a terme l'adequació del pou per incorporar-lo a la xarxa d'abastament municipal d'aigua potable.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37262","titol":"Barraca d'en Vespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-vespa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Se li ha afegit un cos annex a ponent, a base d'elements plàstics i sintètics que en deterioren la imatge.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,37 x 2,60 m) amb la coberta de rajols plans amb ràfec, a dues aigües i el carener denticulat i perpendicular a la façana de migdia. Les parets són de maons arrebossades. Conserva restes de pintura vermellosa. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. Al darrera hi ha una obertura posteriorment tapiada. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. Sistema de recollida de l'aigua pluvial a través de la coberta, un sistema de conduccions que porten l'aigua, per la part posterior de la barraca, a un dipòsit soterrat. Les canalitzacions originals eren de terrissa, però s'han substituït per unes de PVC, ja que les originals es van trencar.","codi_element":"08003-122","ubicacio":"Al costat del Torrent Sistres, prop del Nucli de l'Eixample","historia":"","coordenades":"41.4847300,2.2911100","utm_x":"440820","utm_y":"4592811","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37263","titol":"Barraca d'en Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-miquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3 x 5 m) amb la coberta plana de rajols plans; lleugerament inclinada per afavorir i facilitar la recollida d'aigües pluvials. Les parets són de maons i arrebossades, conserva restes de pintura vermellosa. Porta d'entrada de fusta amb la llinda plana. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. La recollida de l'aigua pluvial es fa a través de la inclinació de la coberta que condueix l'aigua, per la part posterior de la barraca a un dipòsit soterrat.","codi_element":"08003-123","ubicacio":"Prop del nucli de la Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4865800,2.2906200","utm_x":"440781","utm_y":"4593017","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37264","titol":"Barraca d'en Joanet de Cal Barquer; Vinya de la Manuela o Rosa Font Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-joanet-de-cal-barquer-vinya-de-la-manuela-o-rosa-font-oliveras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"però la porta metàl·lica ha estat forçada i es troba en malescondicions.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'15 x 2,85 m.), amb la coberta de volta cilíndrica apuntada. Malgrat ser d'aquesta tipologia, disposa d'una filera de teules tipus àrabs en el que seria el carener d'una coberta de dues aigües. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, formen un canaló de secció rectangular amb l'objectiu de recollir l'aigua pluvial que és conduïda al dipòsit posterior. La xemeneia o fumeral sobresortint de la coberta, és indicatiu de llar de foc interior. Les parets són de maons i arrebossades. La porta és de fusta de color vermellós i llinda recta. Hi ha una petita obertura rectangular al seu damunt, semblant a una espitllera. La façana no conserva la forma de la volta, sinó que és rectangular amb el coronament amb tres merlets acabats piramidalment. Recolzant-se amb la façana, es conserva l'estructura de ferro d'una antiga pèrgola. La llinda de la porta és recta. Al costat del dipòsit d'aigua, hi ha un altre petit dipòsit de planta quadrada on es feia la barreja per sulfatar la vinya. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-124","ubicacio":"Hort de Can Genís, prop del torrent del Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4879400,2.2888100","utm_x":"440631","utm_y":"4593169","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37265","titol":"Barraca d'en Patatina; Barraca de la creu d'en Petxu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-patatina-barraca-de-la-creu-den-petxu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, formada per dos cossos en 'L'. El cos frontal té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El cos posterior té la coberta de teules a una vessant. Les bigues són de fusta i sobresurten per la façana lateral. La xemeneia o fumeral sobresortint de la coberta, és indicatiu de llar de foc interior. Les parets són de maons plans i arrebossades. La porta és de ferro tancada i llinda recta. Hi ha una obertura rectangular al seu costat amb una reixa feta amb vergues d'obra. A la façana posterior hi ha una altra finestra amb reixa. Al davant hi ha un pou d'aigua i disposa de subministrament elèctric.","codi_element":"08003-125","ubicacio":"A ponent del terme, en el paratge de la Plana, en la partió amb els municipis de Tiana i Montgat.","historia":"","coordenades":"41.4822500,2.2922800","utm_x":"440915","utm_y":"4592535","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37266","titol":"Barraca d'en Petxu; Barraca de Joaquim Aymar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-petxu-barraca-de-joaquim-aymar","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (5'20 x 3 m), coberta plana de fibrociment. Les parets són de maons plans i arrebossades. La porta és de llinda recta, a la dreta de la façana de migdia. Al darrera hi ha un pou d'aigua i disposa de subministrament elèctric. La maquinària del pou es conserva a l'interior en molt bon estat de conservació.","codi_element":"08003-126","ubicacio":"A ponent del terme, en el paratge de la Plana, en la partió amb els municipis de Tiana i Montgat.","historia":"","coordenades":"41.4832300,2.2935900","utm_x":"441026","utm_y":"4592643","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37267","titol":"Barraca de Cal Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga construcció destinada a les necessitats del camp, actualment utilitzada com a habitatge. És de planta rectangular amb la coberta a una vessant, en sentit lateral respecte la façana principal. Les parets estan fetes de maons i arrebossades i pintades. Hi ha una porta de llinda recta a la façana i una finestra a cada costat. En el lateral dret també s'hi observa una finestra.","codi_element":"08003-127","ubicacio":"Dins la finca de cal Marquès, prop de l'estació de peatge de l'autopista C-32.","historia":"","coordenades":"41.4899200,2.2979800","utm_x":"441398","utm_y":"4593383","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37268","titol":"Barraca de la Camàndula; Barraca de Les Costes o d'Antònia Ribas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-camandula-barraca-de-les-costes-o-dantonia-ribas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Esquerdes importants,muntant de la porta escantellat.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( 3'3 x 4'2 m.) amb la coberta de volta de mig punt aparellada, feta de maons plans. A l'exterior, però, fa com una inflexió en els laterals, acabant en dues canalitzacions que serveixen per recollir l'aigua pluvial. Aquesta va a parar a un dipòsit soterrat. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter. La façana principal, orientada a migdia, està arrebossada. La porta d'entrada és de fusta folrada amb xapa i amb arc de mig punt. Al damunt hi havia un rellotge de sol, l'agulla del qual, per l'oxidació del ferro, provocà una esquerda. Hi ha obertures lateral i posterior per ventilació. La barraca està elevada un parell d'esglaons i davant la façana principal hi ha una mena de pati pavimentat, que no és res més que el dipòsit de l'aigua, de 5000 litres de capacitat. Al costat de la porta hi ha un altre petit dipòsit destinat a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. A l'interior es conserva la llar de foc, a la part posterior dreta, i un banc fet d'obra adossat a la paret lateral esquerra.","codi_element":"08003-128","ubicacio":"Les Costes - Rials.","historia":"","coordenades":"41.5010800,2.3065900","utm_x":"442127","utm_y":"4594616","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37269","titol":"Barraca d'en Jaumetó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-jaumeto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàgs.128 - 130.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta","descripcio":"Barraca de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat, lleugerament irregular, que prenia el nom del parcer d'una vinya escadussera i molt dreta. La construcció es troba enrunada. Només se'n conserva el perímetre en una alçada aproximada d'un metre i mig. Es troba implantada en una situació privilegiada, sobre la intersecció de dos torrents, en un indret molt rocallós. El parament és fet de paredat antic; pedres irregulars, unes de mida més grans encalçades per pedruscall entre elles. Estan treballades només per una cara, a excepció dels escaires, i unides amb morter de calç. Els murs tenen una amplada mitja de 50 cm. La coberta no s'ha conservat i l'interior està ple de vegetació on predominen els esbarzers. L'obertura d'entrada no conserva cap porta, si és que n'hi havia.","codi_element":"08003-129","ubicacio":"Al vessant de solell dels Figuerals, al nucli de Mas Coll.","historia":"","coordenades":"41.5097500,2.2792300","utm_x":"439851","utm_y":"4595597","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segurament es tracta d'una barraca construïda pels treballadors d'una pertita pedrera que es troba just per sobre i que es veu perfectament des del camí de la Cornisa.En les immediacions hi havia la font del Sot d'en Rafel, totalment perduda i colgada per la vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37270","titol":"Barraca d'en Jana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-jana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reforços fets en formigó vist.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès doble, de planta rectangular ( 7 x 5 m). Es tracta de dues barraques adossades, amb una única entrada i realitzades conjuntament. Disposa de dos cossos rectangulars amb les cobertes de volta rebaixada. L'entrada està en el cos meridional i orientada a llevant. Aquest cos té una façana amb el capcer triangular. La porta és de llinda recta. El cos septentrional ha estat reforçat, en les façanes de llevant i nord, amb un mur de formigó. En el capcer de la façana hi ha un esgrafiat amb la data de 1955 i les inicials de l'antic propietari. A l'interior s'havia rehabilitat com un habitatge ocupat durant alguns anys. Hi ha una llar de foc i un espai habilitat per la cuina. Al costat hi ha una caseta amb el pou.","codi_element":"08003-130","ubicacio":"Torrent de Rials - Rials","historia":"","coordenades":"41.4911300,2.3051200","utm_x":"441995","utm_y":"4593513","any":"1955","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37271","titol":"Barraca de Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (4 x 1'9 m), amb la coberta de volta de maó. Les parets són de maó pla i de paredat antic, arrebossades. La porta d'entrada a la façana de migdia, és de fusta amb llinda recta. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana posterior orientada al nord. La xemeneia està feta amb tub de fibrociment.","codi_element":"08003-131","ubicacio":"En les immediacions de Caves Roura, a Rials.","historia":"","coordenades":"41.4979100,2.3044800","utm_x":"441948","utm_y":"4594266","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37272","titol":"Barraca de Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3'7 x 2'93 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada. Les parets són de paredat antic,amb la façana arrebossada i emblanquinada. La porta d'entrada a la façana de migdia és de fusta amb la llinda recta. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, damunt la porta d'entrada i a la façana posterior. La xemeneia està trencada. Al davant hi ha una olivera, a ponent un pi i geranis al costat de la porta i en el lateral de llevant una vinya.","codi_element":"08003-132","ubicacio":"Al centre de la Vall de Rials, al bell mig d'una vinya.","historia":"","coordenades":"41.4973700,2.3062000","utm_x":"442091","utm_y":"4594205","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37273","titol":"Barraca dels Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-escolapis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (4'34 x 3'3 m), amb la coberta de teules àrabs a una única vessant; les bigues són de fusta. Les parets són de maons i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de migdia, és una porta de barri, metàl·lica. Sistema de recollida d'aigües pluvials mitjançant la teulada per la façana nord que condueix l'aigua a un dipòsit lateral soterrat. La xemeneia està feta amb tub de fibrociment.","codi_element":"08003-133","ubicacio":"Vall de Rials, a la vinya dels Escolapis, entre els boscos de Can Serra i de cal Musica.","historia":"Havia estat una vinya dels pares escolapis establerts a cal Governador.","coordenades":"41.4980200,2.3026200","utm_x":"441793","utm_y":"4594279","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37273-foto-08003-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37273-foto-08003-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37274","titol":"Barraca de l'Hort de la Cooperativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-la-cooperativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Porta en mal estat i alguna paret deteriorada","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'7 x 3'2 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada per fora. Les parets estan fetes de paredat antic i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de llevant, amb la llinda recta, és de fusta i està tancada. La lectura de paraments permet considerar que originàriament tingués la coberta a una vessant i posteriorment se li afegís la volta. Té una petita obertura a la façana nord. Banc adossat a la façana principal, fet de paredat amb la lleixa de maons. Disposaria d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que conduïen l'aigua a un dipòsit interior a través de la coberta. Al darrera, a la part del marge, hi ha un ametller.","codi_element":"08003-134","ubicacio":"Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella","historia":"","coordenades":"41.4944400,2.3059100","utm_x":"442064","utm_y":"4593879","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37274-foto-08003-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37274-foto-08003-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37275","titol":"Barraca del Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta ni la façana principal i està pràcticament colgada de terra en la seva totalitat. Murs amb grafits.","descripcio":"Restes d'una barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (5 x 3 m), no conserva la coberta, si bé hom recorda que era de volta, tipus tartana. Les parets de paredat antic i arrebossades, amb l'acabament de maons. Tampoc es conserva la façana principal.","codi_element":"08003-135","ubicacio":"El Bosquet, tocant al camí de Teià","historia":"Fou enderrocada a mitjan anys 90 del segle passat per impedir la pernoctació de rodamóns.","coordenades":"41.4934100,2.3003200","utm_x":"441597","utm_y":"4593769","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37275-foto-08003-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37275-foto-08003-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Consolidació. L'any 2009, l'Ajuntament adequà un mirador a l'entorn, que aprofita el coronament de les parets com a bancs d'obra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37276","titol":"Barraca de la Vinya d'en Valentí; Barraca de Can calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-den-valenti-barraca-de-can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig enderrocada","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès enderrocada en gran part. Era una barraca de planta rectangular, la coberta era a dues aigües feta de maons plans amb el carener de teules àrabs i perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La porta d'accés estava a la façana de migdia i era d'arc escarser. Les parets són de maons i arrebossades. Hi ha una finestra a la façana lateral de ponent amb reixes de ferro.","codi_element":"08003-136","ubicacio":"Entre el camí del Mig i la C-32, després del torrent del Sistres, al sud del barri de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4837800,2.2947000","utm_x":"441119","utm_y":"4592704","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada molt a prop de l'autopista dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37277","titol":"Barraca de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serreta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Arrebossat deteriorat i alguna esquerda.","descripcio":"Caseta d'obra de planta rectangular ( 5 x 3 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant, amb la façana principal més alta que la façana posterior; l`embigat és de fusta. Construcció de maons plans amb les parets arrebossades. Hi ha dues portes de llinda recta a la façana principal i una finestreta en un costat de la façana. Disposa de subministrament elèctric.","codi_element":"08003-137","ubicacio":"Entre el barri de la Serreta i l'autopista C-32, en una vinya.","historia":"","coordenades":"41.4815700,2.2953600","utm_x":"441172","utm_y":"4592458","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37277-foto-08003-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37277-foto-08003-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Des del c. de la Serreta, per un corriol direcció N i una pista al costat d'una vinya, a l'esquerra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37278","titol":"Barraca de Can Sans; Barraca de Jaume Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-sans-barraca-de-jaume-puig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi falta l'arrebossat en algun fragment de paret.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (3'63 x 2'35 x 2'5 m), amb la coberta plana lleugerament inclinada cap enrere per recollir l'aigua pluvial que es condueix a un dipòsit soterrat a la part posterior. Les parets estan fetes de maons i arrebossades. La porta és de fusta i de llinda recta a la façana principal orientada a migdia. Disposa de sengles finestres a les façanes de llevant i posterior. A l'interior hi ha una llar de foc amb la corresponen sortida de fums. Al darrera hi ha una olivera que li fa ombra.","codi_element":"08003-138","ubicacio":"Entre el barri de la Serreta i l'autopista C-32.","historia":"","coordenades":"41.4821300,2.2956300","utm_x":"441195","utm_y":"4592520","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37278-foto-08003-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37278-foto-08003-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37279","titol":"Barraca de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva el tancament.","descripcio":"Barraca de peons caminers de la carretera de Masnou a Vallromanes que puja per Font de Cera. Excavada en el marge dret (est) de la carretera, en el sauló. És de planta rectangular i està formada per tres espais: l'espai central (2'5 x 1'7 m) és on hi ha l'entrada i a banda i banda hi ha sengles sales d'1'7 x 1'5 m. La coberta és amb volta escarcera de maons plans. Murs del banc de maons amb quatre pilars reforçant la sala central. Arcs de mig punt entre la sala central i les laterals. Sauló perfectament retallat.","codi_element":"08003-139","ubicacio":"Carretera BP-5002 Km 5'5, al nord del nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5117000,2.2966600","utm_x":"441308","utm_y":"4595802","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37279-foto-08003-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37279-foto-08003-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37280","titol":"Caseta del pou de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-pou-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de pou de planta quadrada (5'3 x 5'2 m). Coberta de maons plans composta, de vuit tremujals formats per la intersecció de dos careners en creu, acabada en ràfecs. Murs fets de maons i arrebossats. Porta d'entrada metàl·lica, de llinda plana (1'23 x 0'95 m.). Al damunt de la porta hi ha una obertura en forma d'ull de bou. N'hi ha una altra d'igual a la façana lateral est.","codi_element":"08003-140","ubicacio":"Carretera BP-5002, PK 5.000, al nucli de Font de Cera.","historia":"La captació pertany a la finca matriu de la urbanització, que feu cessió al municipi de l'espai lliure que l'envolta.","coordenades":"41.5115700,2.2961100","utm_x":"441262","utm_y":"4595788","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37280-foto-08003-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37280-foto-08003-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37281","titol":"Caseta del pou de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-pou-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 141 i 142. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Arrebossat perdut.","descripcio":"Caseta de pou de planta rectangular (3'60 x 1'60 m.), amb la coberta plana lleugerament inclinada cap a un lateral. A la part del darrera hi ha el pou fet de maons i planta circular. En un plafó quadrat encimentat damunt els maons hi ha grafiat barroerament amb lletra lligada: 'Graupera \/ construcciones \/ Premià de Mar'. Els murs són de maons i arrebossats. La façana principal amb la porta d'entrada de fusta, està situada a la dreta. A l'interior hi ha maquinària del pou. Actualment funciona amb bomba elèctrica.","codi_element":"08003-141","ubicacio":"Can Boquet, avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4967400,2.2960000","utm_x":"441239","utm_y":"4594141","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37281-foto-08003-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37281-foto-08003-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37282","titol":"Barraca doble dels ramats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-doble-dels-ramats","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una doble entrada o obertures. Té una amplada d'uns cinc metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. Les obertures tenen una amplada d'entre 60 i 70 cm. A la part central té un banc retallat en el sauló d'un metre de llargada. Està al costat mateix de la Cova triple dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova.","codi_element":"08003-142","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll","historia":"Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia.","coordenades":"41.5069800,2.2722000","utm_x":"439262","utm_y":"4595295","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37282-foto-08003-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37282-foto-08003-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37283","titol":"Barraca triple dels ramats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-triple-dels-ramats","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una triple entrada o obertures. Té una amplada d'uns vuit metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. La obertura més occidental fa 1 x 0'8 x 1'5 m, l'obertura del mig 0'6 x 0'7 x 1'1 m. i l'obertura més oriental 0'7 x 0'7 x 1'2 m. Està al costat mateix de la Cova doble dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova.","codi_element":"08003-143","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll","historia":"Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia.","coordenades":"41.5069800,2.2721500","utm_x":"439258","utm_y":"4595295","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37283-foto-08003-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37283-foto-08003-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37284","titol":"Coves del Torrent del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-del-torrent-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una de les coves està mig ensorrada","descripcio":"Conjunt de dues coves excavades en el sauló de secció circular, amb un diàmetre d'1'5 metres; sostre en forma de volta. La primera es troba sencera. La segona, situada a 50 m de distància, està mig enfonsada per esllavissaments del terreny.","codi_element":"08003-144","ubicacio":"Torrent del Sarau, a peu de camí, dins la zona verda situada dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"","coordenades":"41.5040700,2.2785700","utm_x":"439791","utm_y":"4594967","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37284-foto-08003-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37284-foto-08003-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37285","titol":"Cova del Pi bord; Vinya d'en Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pi-bord-vinya-den-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entrada escapçada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de secció circular, amb l'interior irregular, les seves dimensions són: 2'30 x 3 x 1'3 metres. La obertura està escapçada per l'eixamplament del camí i fa 0'8 x 0'8 x 1 metres.","codi_element":"08003-145","ubicacio":"Torrent del Sarau","historia":"El senyor Lluís Artés va fotografiar aquest indret l'any 1980 i el va anomenar Vinya d'en Casals.","coordenades":"41.5040100,2.2761900","utm_x":"439592","utm_y":"4594962","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37285-foto-08003-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37285-foto-08003-145-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta de les fonts d'Alella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37286","titol":"Cova de Can Cardona; Cova de la Vinya Vilassar de Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-cardona-cova-de-la-vinya-vilassar-de-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular (2'1 x 5 m. ), a la que se li ha afegit una entrada d'obra en forma de passadís de dos metres d'amplada amb una obertura de 1'08 x 1'5 m. Amb una porta de fusta encaixada, sense frontisses i amb una volta escarcera. Aquest annex és de formigó.","codi_element":"08003-146","ubicacio":"Immediacions de l'entrada al barri d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5082500,2.2936300","utm_x":"441052","utm_y":"4595421","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37286-foto-08003-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37286-foto-08003-146-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37287","titol":"Cova dels Caçadors; Cova de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-cacadors-cova-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Mig enfonsada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló i mig ensorrada i deteriorada per les arrels dels pins; és de planta rectangular ( 3 x 1 m. aprox.). Només conserva 0'9 x 0'8 m d'obertura.","codi_element":"08003-147","ubicacio":"Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc i Bosc de Can Poch","historia":"El Sr. Artés la va fotografiar els anys 80 i la va batejar com a Cova de Can Cortés.","coordenades":"41.5075600,2.2846200","utm_x":"440299","utm_y":"4595351","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37287-foto-08003-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37287-foto-08003-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37288","titol":"Cova del Camí de la Carena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cami-de-la-carena","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mig ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 1'5 x 1'8 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta.","codi_element":"08003-148","ubicacio":"Camí de la Carena - al nord del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5124700,2.2972400","utm_x":"441357","utm_y":"4595887","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37288-foto-08003-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37288-foto-08003-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37289","titol":"Cova del Bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2 metres de diàmetre, amb el sostre en forma de volta. Té una banqueta excavada en el sauló, adossada a la paret en tot el perímetre. Entrada mig ensorrada, fa 60 cm. d'amplada","codi_element":"08003-149","ubicacio":"Bosc de Can Cabús - a l'oest del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5110900,2.3004600","utm_x":"441624","utm_y":"4595732","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37289-foto-08003-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37289-foto-08003-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37290","titol":"Cova del Torrent de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-torrent-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló, de planta rectangular amb acabament absidal. Té una profunditat de tres metres, una alçada d'1'5 metres i una amplada mitja de 0'9 metres. La boca d'entrada és d'un metre d'alçada i uns 70 cm d'amplada, amb volta. A l'interior hi ha emmagatzemades un grup de rajoles de paviment hexagonals. A l'esquerra hi ha una lleixa excavada en el sauló. Està just al darrera de la gran bassa d'aigua del Torrent de Can Colomer.","codi_element":"08003-150","ubicacio":"Bosc de Can Colomer - al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5061200,2.3009500","utm_x":"441661","utm_y":"4595180","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37290-foto-08003-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37290-foto-08003-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entre l'avinguda Sant Mateu i el Torrent de Can Colomer, des del Camí de Coma Clara","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37291","titol":"Cova del Bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2 metres de diàmetre i sostre en forma de volta. Entrada en forma de passadís de 2 metres de profunditat, 1 metre d'alçada i 0'7 metres d'amplada. Està reforçada amb dues fileres de maons plans. Sostre de la boca en forma de volta de mig punt.","codi_element":"08003-151","ubicacio":"Bosc de Can Colomer - al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5091100,2.3050300","utm_x":"442004","utm_y":"4595509","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37291-foto-08003-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37291-foto-08003-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37292","titol":"Cova de Can Pau Arenas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-pau-arenas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular (0'9 x 4'5 x 1'5 m.), amb el sostre en forma de volta. Obertura d'1'60 m. d'alçada i 0'8 m. d'amplada. Possiblement era més gran, però en l'aterrassament del terreny ha disminuït la seva superfície. S'hi accedeix des de la Riera Coma Clara agafar el Camí del Camp de Tir, a l'esquerra de Can Pau Arena, a l'alçada de la casa a mà esquerra hi ha una vinya, es troba en una terrassa d'aquesta vinya.","codi_element":"08003-152","ubicacio":"Can Pau Arenas - al sud-est del nucli Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5088000,2.2989600","utm_x":"441497","utm_y":"4595478","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37292-foto-08003-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37292-foto-08003-152-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37293","titol":"Cova del Bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Semi enfonsada","descripcio":"Cova de sauló que s'hi arriba pujant per la Riera Coma Fosca fins trobar l'avinguda Jaume Rius Fabra i agafar el carrer del Greny; quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir. Passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Després del dipòsit seguim per un corriol durant 100 m en direcció NO. des del Camí de Can Poch. És de planta circular, i està molt enfonsada. Només es veu a partir d'una obertura de 20 cm. Es troba al costat d'un pi amb les branques de dimensions considerables que la tapen.","codi_element":"08003-153","ubicacio":"Bosc de Can Poch, entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5079500,2.2853300","utm_x":"440359","utm_y":"4595393","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37293-foto-08003-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37293-foto-08003-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37294","titol":"Cova o mina de l'avinguda del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-o-mina-de-lavinguda-del-millenari","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig tapada i tallada pel camí","descripcio":"Cova de sauló o mina d'aigua. Pot ser una mina inacabada o seca. És allargada amb el sostre en volta de sauló. A l'interior està ple de deixalles. La seva obertura és de 170 cm d'alçada i 80 cm d'amplada.","codi_element":"08003-154","ubicacio":"Av. Mil·lenari, davant número 58 - Nucli Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4967600,2.2792700","utm_x":"439843","utm_y":"4594155","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37294-foto-08003-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37294-foto-08003-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37295","titol":"Cova del camí Dalt d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cami-dalt-dalella","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular ( 2 x 2 m) però amb la façana i l'entrada fetes d'obra. La façana és de paredat antic: pedres petites i irregulars. La boca d'entrada fa 1'16 x 0'54 x 1'7 m. Amb la coberta de volta d'entibada i rajols. El banc està mig arrebossat i mig fet d'obra amb l'arrebossat perdut. Està orientada a migdia.","codi_element":"08003-155","ubicacio":"Prop del turó del Bessó; a l'oest del nucli de Nova Alella","historia":"","coordenades":"41.4934300,2.2828900","utm_x":"440142","utm_y":"4593783","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37295-foto-08003-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37295-foto-08003-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37296","titol":"Cova del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-turo-del-besso","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig colrada i plena de deixalles","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular i el sostre en volta; amb l'entrada mig colrada i l'interior ple de deixalles. Entrada de 90 cm d'alçada i 80 cm d'amplada. Està orientada a llevant.","codi_element":"08003-156","ubicacio":"Prop del turó del Bessó; a l'oest del nucli de Nova Alella","historia":"","coordenades":"41.4920400,2.2834200","utm_x":"440185","utm_y":"4593628","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37296-foto-08003-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37296-foto-08003-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37297","titol":"Cova d'en Pató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-pato","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig ensorrada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular amb el sostre en forma de volta i banqueta al final. Entrada mig ensorrada, fa 70 cm d'amplada. El coll d'entrada té 90 cm. de llarg.","codi_element":"08003-157","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5041300,2.3035800","utm_x":"441878","utm_y":"4594957","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37297-foto-08003-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37297-foto-08003-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37298","titol":"Cova de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2'10 m de diàmetre, amb el sostre en forma de volta i banqueta al final, adossada a la paret. Té l'entrada mig ensorrada, fa 50 cm d'amplada. S'hi arriba des del Camí dels Traginers. Enmig del bosc. S'hi pot accedir pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-158","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5049200,2.3050800","utm_x":"442004","utm_y":"4595044","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37298-foto-08003-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37298-foto-08003-158-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37299","titol":"Cova el Barracot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-el-barracot","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'erosiona ràpidament. A l'interior hi ha un bon gruix de saulócaigut.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular però amb els costats irregulars fruit del desgast provocat per l'erosió ( 4'5 x 1'6 x 1'9 m.). Té l'accés orientat a llevant, i la seva obertura està emmarcada amb maons d'1'5 m. d'alçada i 0'7 m. d'amplada. A la part posterior encara es pot veure part d'una banqueta excavada en el mateix sauló. S'hi arriba pujant pel Torrent de Rials, fins arribar a Les Costes d'en Bernades. Quan arribem a l'alçada del pou veurem el forat d'entrada mirant la muntanya una mica a l'esquerra.","codi_element":"08003-159","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5019500,2.3060700","utm_x":"442084","utm_y":"4594713","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37299-foto-08003-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37299-foto-08003-159-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37300","titol":"Cova de Murdicu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-murdicu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ensorrada en part i completament coberta per vegetació. D'aquí a uns anys ja no serà visible.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, amb el sostre en forma de volta. Té l'entrada mig ensorrada, fa 80 x 20 cm. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-160","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5044200,2.3055900","utm_x":"442046","utm_y":"4594988","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37300-foto-08003-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37300-foto-08003-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha una olivera a uns 10 metres de l'entrada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37301","titol":"Can Codina Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-codina-nou","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. Aquest edifici fou construït pels amos de la masia de Can Codina durant el segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes a la façana sud, però amb una planta menys a la part posterior degut al pendent del terreny. La façana principal, orientada a migdia, està ordenada segons tres eixos verticals de composició on s'agrupen les obertures, tancades amb persianes de llibret. Té un portal d'arc rebaixat en posició central. De les tres obertures de la planta pis, separada per una cornisa de la planta inferior, la del mig és una balconera amb balcó de barana de ferro forjat. Les golfes tenen, a la seva vegada, tres finestres més petites rectangulars. La façana posterior és similar, però d'alçada menor, i amb una terrassa on s'obre la planta pis. Les façanes laterals, en canvi, són més pobres i no tenen elements a destacar. Una barana acroteri massissa sobre una cornisa dentellada tanca el terrat de la coberta, amb un frontó triangular amb un rellotge de sol que remarca la posició de l'eix central de la façana principal. Sobre el terrat sobresurt un cos prismàtic que conté l'escala cobert amb una teulada piramidal i desplaçat cap a l'esquerra.","codi_element":"08003-161","ubicacio":"Riera Coma Clara, 3","historia":"La seva similitud amb les Bodegues Gispert quant al disseny de les motllures de la cornisa i al coronament en general fa pensar que poden ser obra del mateix arquitecte.","coordenades":"41.5017900,2.2940600","utm_x":"441082","utm_y":"4594703","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37302","titol":"Tanca del barri del carrer Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-del-barri-del-carrer-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tanca de barri formada per dos pilars de secció quadrada fets de maó pla, acabats en teuladeta a dos vessants fetes de rajoles vidrades. Destaca la decoració de trencadís de rajola de color melat en rebaixos fets a la cara frontal dels pilars. A la part superior de la tanca, es conserva part de l'antiga reixa de ferro que tancava el barri i que una adequació moderna ha deixat sense ús.","codi_element":"08003-162","ubicacio":"Carrer Montserrat, 7-9","historia":"","coordenades":"41.4942700,2.2964100","utm_x":"441271","utm_y":"4593867","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37302-foto-08003-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37302-foto-08003-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37303","titol":"Tanca de barri de la riera Coma Fosca, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-barri-de-la-riera-coma-fosca-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tanca de barri formada per dos grups de dos pilars de secció quadrada units per un mateix sòcol. Tot fet de maó pla fent rebaixos geomètrics a modus ornamental. Cada grup doble de pilars està unit per la part superior amb una semi arcada, també de maons posats a llibret, amb una franja de rajoles de mostra de motius florals, on predomina el color blau,i un relleu escultòric en l'acabament. Els pilars estan rematats amb quatre arquets escapçats, un per façana, també fets de maons. L'espai buit entre cada grup de pilars que queda entre el sòcol i l'arcada superior, està cobert per una reixa de ferro forjat; del mateix tipus que la porta de tancament del barri. En els dos pilars centrals hi ha les inicials J i F.","codi_element":"08003-163","ubicacio":"Plaça de Can Lleonard, s\/n o Riera Coma Fosca, 1","historia":"","coordenades":"41.4922100,2.2950500","utm_x":"441156","utm_y":"4593639","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37303-foto-08003-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37303-foto-08003-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37304","titol":"Sot d'aigua de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-de-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Hi ha una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-164","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5042000,2.3039000","utm_x":"441905","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37304-foto-08003-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37304-foto-08003-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37305","titol":"Sot d'aigua de Pep Mureu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-de-pep-mureu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació. Està completament cobert de ceps.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Al costat hi ha dos petits dipòsits fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-165","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5035800,2.3047100","utm_x":"441972","utm_y":"4594895","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37305-foto-08003-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37305-foto-08003-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37306","titol":"Sot d'aigua d'en Pató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-pato","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Al costat hi ha dos petits dipòsit fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. En aquest no es veu per la vegetació que hi ha, tant a dins (papirus), com a l'exterior, però acostumen a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-166","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5033700,2.3027600","utm_x":"441809","utm_y":"4594873","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37306-foto-08003-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37306-foto-08003-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37307","titol":"Sot d'aigua d'en Ferreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-ferreret","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta rectangular d'1'40 x 2'37 x 1 metres. En un extrem hi ha un xup, part més fonda del dipòsit. Recull l'aigua mitjançant una canal amb acanalats de gerrer. La paret està feta de pedra seca per suportar el marge superior.","codi_element":"08003-167","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5005400,2.3030600","utm_x":"441832","utm_y":"4594559","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37307-foto-08003-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37307-foto-08003-167-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37308","titol":"Sot d'aigua d'en Murdicu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-murdicu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Totalment colgat per la vegetació. No és visible a simple vista.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Està molt a prop de la cova de sauló del mateix nom. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està completament cobert de vegetació i és difícil de veure. S'hi pot accedir pujant el Torrent de Rials fins les Costes, o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-168","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5044000,2.3056500","utm_x":"442051","utm_y":"4594985","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37308-foto-08003-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37308-foto-08003-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37309","titol":"Dipòsit del bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La part de migdia està una mica desfalcada","descripcio":"Dipòsit de recollida d'aigua pluvial, de planta rectangular (2'22 x 1'22 m.) amb una profunditat de 70 cm. Murs fets de maons i arrebossats. Els escaires del rectangle estan angulats amb obra, donant una forma poligonal a la planta. Les parets nord i oest són més altes, fent les funcions de contenció de terres pel desnivell del terreny. La paret oest davalla en diagonal fins trobar la de migdia. Està ubicat en una antiga vinya i actualment enmig d'un bosc predominat pel pi. Es recolza en una feixa de vinya. S'hi accedeix des de la BP-5002, just abans del nucli de Font de Cera agafar el Camí de Font de Cera al Camp de Tir. Seguint el camí a uns 230 m, després d'un desdoblament, en la vessant esquerra del camí.","codi_element":"08003-169","ubicacio":"Bosc d'en Cabús","historia":"L'antiga vinya va ser abandonada durant la fil·loxera.","coordenades":"41.5113800,2.3001800","utm_x":"441601","utm_y":"4595764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37309-foto-08003-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37309-foto-08003-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37310","titol":"Dipòsit Marquès de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta. Interior ple de deixalles.","descripcio":"Dipòsit d'aigua, de planta rectangular (2'10 x 0'9 m.) per la recollida d'aigua pluvial, possiblement per regar la vinya o els camps de conreu pertinents. No s'observa el petit dipòsit annex que sovint tenien aquestes estructures per fer el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Tampoc conserva la coberta, que acostumava a ser de volta de maó pla. Les parets són d'obra de maó pla. S'hi accedeix pujant pel camí del Greny, un cop arribem a l'alçada d'unes vinyes amb una barraca a mitja pendent, les voltem per darrera i agafem un corriol que ens hi portarà tot seguit. També s'hi pot anar per la urbanització Alella Parc. Per un camí - corriol que surt a mà esquerra del primer carrer asfaltat.","codi_element":"08003-170","ubicacio":"Entre el Camí del Greny i el camp de futbol - entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5073000,2.2920300","utm_x":"440917","utm_y":"4595317","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37310-foto-08003-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37310-foto-08003-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37311","titol":"Dipòsit del bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Part de la volta ha caigut i està cobert de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta rectangular (1'6 x 1 x 1 m), amb la coberta de volta. La part externa que es troba en la cota alta està pavimentada, com si fos per recollir l'aigua de la pluja. Es troba per sota una línia elèctrica i voltat d'ametllers i oliveres. S'hi accedeix des del Camí del Greny, i passat el Camí de Can Cortés, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Trobem una barraca i seguim per un corriol fins trobar una línia elèctrica de mitjana tensió","codi_element":"08003-171","ubicacio":"Bosc de Can Cortés o Can Poch - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5077600,2.2863300","utm_x":"440442","utm_y":"4595372","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37311-foto-08003-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37311-foto-08003-171-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":".","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37312","titol":"Dipòsit de la Font d'en Mià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tot està molt recobert per la vegetació. Només es conserva una part molt petita.","descripcio":"Dipòsit de planta quadrada d'uns 70 cm de costat, ubicat en un marge de feixa de vinya i al costat d'una paret de feixa. S'observen les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-172","ubicacio":"Entre Coll de Vendrans i el nucli de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4956600,2.2826300","utm_x":"440122","utm_y":"4594031","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37312-foto-08003-172-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37313","titol":"Dipòsit del Camí dalt d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-cami-dalt-dalella","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"Dipòsit de planta rectangular per a la recollida d'aigua pluvial, possiblement per regar la vinya o els camps de conreu pertinents. En un extrem, hi ha el petit dipòsit annex per fer el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les parets són d'obra de maó pla, arrebossades; la coberta en forma de volta.","codi_element":"08003-173","ubicacio":"Entre Coll de Vendrans i el Nucli de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4953200,2.2846100","utm_x":"440287","utm_y":"4593992","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37313-foto-08003-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37313-foto-08003-173-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37314","titol":"Dipòsits del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposits-del-cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Part de la volta ensorrada, interior amb deixalles i exterior cobert de terra i vegetació.","descripcio":"Estructura per a la recollida d'aigua pluvial i el seu posterior aprofitament per ús agrícola. Es tracta d'una estructura composta per tres elements interrelacionats: dos dipòsits i un retall a la roca. El primer dipòsit està excavat en el sauló i sense coberta. És de planta el·líptica amb uns eixos màxims de 3'4 x 2 metres, i un metre de profunditat. El mur és de maons arrebossats i impermeabilitzats a l'interior que està ple de vegetació. Aquest dipòsit, recollia l'aigua pluvial. El segon dipòsit és de planta rectangular (8 x 3,4 m); amb parets d'obra de maó pla i estava cobert amb una volta de maó. Aquest segon probablement s'abastia de l'aigua del primer dipòsit a través d'una possible canalització retallada en la roca i de la qual se n'observa un tram de quatre metres de longitud i una amplada aproximada de 70 cm.","codi_element":"08003-174","ubicacio":"Davant del cementiri; a ponent del nucli de Nova Alella - Cal Baró.","historia":"Els dipòsits foren fets construir en aquest indret, conegut amb el nom de l'hort d'en Gurri, pel seu propietari, el marquès de la Manresana, a principis del segle XX, per abastir d'aigua de boca les fonts del centre urbà i el barri del Rost.","coordenades":"41.4893400,2.2907600","utm_x":"440795","utm_y":"4593324","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37314-foto-08003-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37314-foto-08003-174-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37315","titol":"Dipòsit 1 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-1-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Deixalles a l'interior.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'27 x 1'28 m.). Està excavat en el sauló, amb una profunditat d'un metre. Construït de maons i arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-175","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4932100,2.3010000","utm_x":"441653","utm_y":"4593746","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37315-foto-08003-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37315-foto-08003-175-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37316","titol":"Dipòsit 2 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-2-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Deixalles i vegetació a l'interior i grafits.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'75 x 1'80 m.). Està excavat en el sauló, amb una profunditat de 90 cm. Construït de maons i arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Un dels costats és més baix que els altres tres. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-176","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4929000,2.3014300","utm_x":"441689","utm_y":"4593712","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37316-foto-08003-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37316-foto-08003-176-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37317","titol":"Dipòsit 3 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-3-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Reomplert de terra fins dalt.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'28 x 1'28 m.). Està excavat en el sauló. Està construït de maons. No es pot veure si està arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior, car es troba reomplert de terra i vegetació. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Un dels costats és més baix que els altres tres. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Està arran del camí del bosquet.","codi_element":"08003-177","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4937300,2.2990500","utm_x":"441491","utm_y":"4593805","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37317-foto-08003-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37317-foto-08003-177-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37318","titol":"Bassa de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (8'4 x 11'1 m). Recull l'aigua d'una mina i del pou del molí. Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 85 cm d'amplada. A la banda nord i oest s'aixequen dos grans murs de contenció de les terres del marge, fets amb la mateixa tècnica. Està coberta amb una lona negra tensada.","codi_element":"08003-178","ubicacio":"Can Poch, entre el nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5069400,2.2846100","utm_x":"440298","utm_y":"4595282","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37318-foto-08003-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37318-foto-08003-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37319","titol":"Basses de Can Pufarré","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-pufarre","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguns elements estan en desús.","descripcio":"Conjunt de dues basses de planta rectangular: 5 x 3 metres la petita i 7 x 5 metres la més gran. La primera està en desús, no així la més gran. L'obra és de paredat antic, combinant les pedres de petites dimensions amb d'altres més grans, unides amb morter. La part superior dels murs està acabada amb maons. Al voltant hi ha altres construccions relacionades amb les basses per tal de canalitzar les seves aigües: parets, canalitzacions i pericons.","codi_element":"08003-179","ubicacio":"Ca l'Arrau - Torrent de Can Puferrer - Entre els nucli de Mas Coll i Can Comulada","historia":"Els treballadors del túnel de la INGAR aprofitaven l'aigua d'aquestes basses.","coordenades":"41.5013900,2.2835200","utm_x":"440202","utm_y":"4594666","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37319-foto-08003-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37319-foto-08003-179-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La bassa gran s'ha voltat de filat protector per evitar la caiguda d'animals o persones.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37320","titol":"Basses de Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre basses de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Dues d'aquestes basses són construccions recents i sense interès arquitectònic, de planta circular i recobertes de ciment. La bassa més gran és de planta quadrada (13'6 x 13'8 m). Contigua a aquesta n'hi ha una de planta poligonal (13'3 x 7'8 x 5,3 x 13,6 m) que abasteix d'aigua a la més gran. Entre les dues hi ha una canalització que funciona de sobreeixidor. Les parets són de paredat i arrebossades; el mur sud és el més ample, té un gruix d'un metre i acaba en una doble filera de maons plans a plec de llibre de 29 cm i una franja al mig de 42 cm. amb maó pla. A la part interna del mur est, gairebé a la cantonada amb el mur sud, hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. Tots ells estan recoberts de concrecions calcàries. En el sector nord i oest s'aixeca una paret que funciona de contenció pel marge superior.","codi_element":"08003-180","ubicacio":"Can Cues - Al sud del Nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5077400,2.2956800","utm_x":"441222","utm_y":"4595363","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37320-foto-08003-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37320-foto-08003-180-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37321","titol":"Bassa d'en Cuscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-den-cusco","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de dues basses adossades, una de més petita i l'altre molt més gran. La bassa petita és de planta rectangular i fa 7'7 x 4'5 metres. L'altra, és de planta quadrada, fa 17 metres de costat i una profunditat de 3'3 metres. Entre una bassa i l'altra hi ha una barana de ferro de separació. Els murs són fets de paredat arrebossat i acabats amb dues fileres de maons plans.","codi_element":"08003-181","ubicacio":"Bosc de Can Magarola - Al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5059900,2.3008400","utm_x":"441651","utm_y":"4595165","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37321-foto-08003-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37321-foto-08003-181-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37322","titol":"Bassa de Can Jonch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-jonch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets de la bassa es van esfondrar coincidint amb un episodi de fortes pluges, l'any 2008.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua per a ús agrícola de planta poligonal irregular. Té una llargada de 25 metres i una amplada de 8,5 metres; la seva profunditat aproximada és de 4 metres.","codi_element":"08003-182","ubicacio":"Can Jonc - Riera Coma Clara, 9","historia":"","coordenades":"41.5043500,2.2948100","utm_x":"441147","utm_y":"4594987","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37322-foto-08003-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37322-foto-08003-182-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Darrerament s'havia utilitzat com a piscina, i per aquest motiu s'havien pintat les parets de color blau.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37323","titol":"Bassa 1de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-1de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut en el sòl i en els murs, l'estructura de la pèrgola està rovellada i les conduccions inutilitzades.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta rectangular de 3 x 2 x 1 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm; excepte per un dels costats curts, que s'utilitzava com a lleixa per rentar-hi la roba i, per aquest motiu, està inclinada. Conserva les restes d'una antiga pèrgola, amb l'estructura de ferro, que es sustenta pel marge del terreny i dos pilars fets de maons i arrebossats.","codi_element":"08003-183","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5049800,2.2997900","utm_x":"441563","utm_y":"4595054","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la primera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37324","titol":"Bassa 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-2-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut abundosament en el sòl i en els murs. Aigua estancada en el seu interior.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 2 x 2 x 1 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm. Es troba en una de les cantonades de la closa de la masia de Can Magarola.","codi_element":"08003-184","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"Antigament rebia l'aigua de la bassa 1 de Can Magarola i de la mina que hi ha just al seu damunt, la connexió amb la qual es va malmetre quan es va obrir el camí.","coordenades":"41.5046600,2.2995600","utm_x":"441543","utm_y":"4595018","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la segona d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37325","titol":"Bassa 3 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-3-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 4 x 5 x 1'8 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm. Rep l'aigua a través d'un galet de ferro que va a parar en una pica tallada en pedra granítica de forma rectangular; de la pica passa a la bassa. Es troba a uns 20 metres de la masia de Can Magarola. Continua rebent subministrament d'aigua que s'acumula a la bassa. La vegetació del voltant ajuda a embellir el seu aspecte.","codi_element":"08003-185","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5045600,2.2992900","utm_x":"441521","utm_y":"4595007","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la tercera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37326","titol":"Bassa 4 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-4-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut abundosament en el sòl i en els murs. Murs deteriorats i deixalles a l'interior.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 5 x 5 x 1'8 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. Un dels costats té forma de lleixa inclinada amb la superfície de maons de 15 x 30 cm. Rebia aigua d'una mina que hi just al seu costat superior.","codi_element":"08003-186","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5042300,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594971","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment es troba en una zona de magatzem de la brigada municipal. Es tracta de la quarta d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consumdomèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivell o cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37327","titol":"Bassa Marquès de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vegetació a l'interior.","descripcio":"Conjunt de dues basses adossades per a la recollida d'aigües pluvials, a diferent nivell una de l'altra. Les dues són de planta rectangular. La bassa superior fa 4'25 x 3'3 x 1'9 m. i la bassa contigua fa 4'06 x 3'3 x 1'75 m. Murs de paredat mixt, barreja de pedres petites i irregulars amb maons, units amb morter, i després arrebossats.","codi_element":"08003-187","ubicacio":"Bosc de Can Cortès - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5063100,2.2905500","utm_x":"440793","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37327-foto-08003-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37327-foto-08003-187-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sembla que l'entorn podria haver estat transformat per canalitzar l'aigua vers els dipòsits.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37328","titol":"Bassa dels Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-escolapis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Els murs, en la part interna, estan escatats i presenten algunes esquerdes. Hi ha vegetació intrusiva.","descripcio":"Conjunt de basses de recollida d'aigües, en el seu temps per a ús agrícola. Estan situades a diferents nivells i són de planta quadrada. La situada més amunt fa uns 12 metres de costat i té un parament reforçat que sembla més moderns que la situada en un nivell inferior. Aquesta fa 10'15 x 9'65 metres. Està feta amb murs, de 0'53 m. d'amplada, de paredat i arrebossats extern i intern; acabats en una doble filera de maons col·locats a plec de llibre. Té una profunditat de 3 metres. Actualment només la de la part superior està en funcionament.","codi_element":"08003-188","ubicacio":"Dins la finca de Can Barnadas, al costat del carrer Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5018400,2.2906800","utm_x":"440800","utm_y":"4594711","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37328-foto-08003-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37328-foto-08003-188-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37329","titol":"Bassa Gran de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-gran-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta trapezoïdal (20 x 14 x 14 m). Els murs són de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre.","codi_element":"08003-189","ubicacio":"Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada","historia":"","coordenades":"41.4969500,2.2890600","utm_x":"440660","utm_y":"4594170","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37329-foto-08003-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37329-foto-08003-189-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha una caseta a l'extrem sud-oest de planta quadrada (2'4 x 2'3 m.), que en diuen 'el desaigua de la bassa'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37330","titol":"Bassa petita de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-petita-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (9 x 5 m). Murs fets de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, arrebossats i amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre. Conserva el sistema antic de desaigua per una canal d'obra.","codi_element":"08003-190","ubicacio":"Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada","historia":"","coordenades":"41.4964800,2.2890200","utm_x":"440656","utm_y":"4594117","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37330-foto-08003-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37330-foto-08003-190-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Recull l'aigua de la bassa gran de Can Comulada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37331","titol":"Bassa de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran bassa de recollida d'aigua de mina, de planta rectangular (35 x 16 m.), amb els murs fets de paredat, de 45 cm d'amplada, arrebossats i acabats amb una filera de maons a plec de llibre. En la part nord i centrada amb la bassa hi ha una construcció d'estil romàntic amb un grup escultòric fet de terra cuita que representa una dona i uns infants dins una fornícula central amb capcer de mig punt, emmarcat per dos pinacles. El fons del conjunt és un mur que actua de façana, fet d'obra i decorat amb franges horitzontals alternant les arrebossades i pintades amb d'altres de petits còdols units amb morter. En la part interna, en la seva banda esquerra, del mur sud, hi ha unes escales fetes de pedra, de consistència robusta i d'una amplada aproximada d'un metre. En el costat oest, s'observa un trampolí.","codi_element":"08003-191","ubicacio":"Riera de la Coma Fosca, 1-3","historia":"","coordenades":"41.4964900,2.2904300","utm_x":"440774","utm_y":"4594118","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37331-foto-08003-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37331-foto-08003-191-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37332","titol":"Basses de Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les basses són buides i tenen vegetació al seu interior.","descripcio":"Dues basses de recollida d'aigua contigües sense ús. La més petita és de planta rectangular (11 x 3 m). La bassa gran és de planta quadrada (18 x 18 m) i té una profunditat de quatre metres. Els murs laterals estan fets de paredat i arrebossats; tenen una amplada de 88 cm amb l'acabament de maons de 6 x 14 cm. A la part interna de la paret est hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres granítiques unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó.","codi_element":"08003-192","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 18.","historia":"","coordenades":"41.4995200,2.2969500","utm_x":"441321","utm_y":"4594449","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37332-foto-08003-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37332-foto-08003-192-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37333","titol":"Bassa de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets de la bassa de la façana sud presentenescletxes, que caldria reparar.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua d'una mina. Es tracta d'una basa de grans dimensions, de planta quadrangular (18'95 x 19'55 m). Els murs són de maons i arrebossats i impermeabilitzats per l'interior. Tres de la quatre parets, estan doblades a modus de repeu, acabades en maons de 29 x 14 cm els de la paret més alta i 30 x 19 cm els del repeu. En l'angle est hi ha unes escales formades per tres esglaons de pedra encaixats per un extrem a la paret. Al costat de l'angle sud hi ha un registre de distribució de l'aigua sobrant amb volta de maó a plec de llibre. Disposa d'una portella amb la llinda de pedra. L'aigua procedeix d'una mina que té una obertura a uns metres a l'est de la bassa, amb banc de maons i volta d'entibada. Des d'aquest punt va soterrada fins arribar a la bassa, on raja per una canal de teules coberta fins el darrer tram.","codi_element":"08003-193","ubicacio":"Darrera la finca de Can Serra.","historia":"","coordenades":"41.4965600,2.2998000","utm_x":"441556","utm_y":"4594119","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37333-foto-08003-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37333-foto-08003-193-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es detecta la presència de carpes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37334","titol":"Bassa d'Antònia Ribas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dantonia-ribas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En desús des de fa força temps. Hi ha vegetació a l'interior i està una mica descalçada externament.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua del pou que hi ha a pocs metres. Planta quadrada (5'80 x 5'50 m). L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. Servia per regar les feixes on hi havia tarongers; també hi havia oliveres. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter.","codi_element":"08003-194","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Segons informació oral del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa.","coordenades":"41.5014500,2.3062500","utm_x":"442099","utm_y":"4594657","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37334-foto-08003-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37334-foto-08003-194-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Per sobre de la bassa s'han trobat canalitzacions per recollir les aigües pluvials. Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37335","titol":"Bassa d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua en funcionament, de planta quadrada (9'70 x 10'5 m). L'amplada dels murs perimetrals és de 59 cm. Està feta de paredat antic arrebossat; paret nord més alta en forma de suport del marge. L'aigua raja d'un galet de ferro i va a parar a una pica quadrada feta de maons en vertical. La vegetació del voltant immediat està formada per quatre cirerers bords i dos pollancres. Agafa l'aigua de la mina de la finca.","codi_element":"08003-195","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4934200,2.3088400","utm_x":"442308","utm_y":"4593764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37335-foto-08003-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37335-foto-08003-195-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37336","titol":"Basses de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una està aprofitada com a garatge de cotxes.","descripcio":"Dues basses de planta rectangular una (15 x 10 m) i de planta quadrada l'altra (8 x 8 m.). Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions unides amb argamassa. Tenen una potencia considerable en alçada.","codi_element":"08003-196","ubicacio":"Can Boquet, Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4971100,2.2981300","utm_x":"441417","utm_y":"4594181","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37336-foto-08003-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37336-foto-08003-196-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Només una de les dues està en funcionament. L'altra està escapçada per la meitat i aprofitada com a garatge.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37337","titol":"Mina Coma Clara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-coma-clara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la portella i es pot veure el repartidor.","descripcio":"Registre o repartidor de mina, amb la caseta de planta rectangular amb la volta de punt rodó de maó pla. Les parets són de paredat mixt, de pedres petites i irregulars i maons, arrebossades per l'exterior. No conserva la portella i es pot veure el repartidor.","codi_element":"08003-197","ubicacio":"Torrent de Font de Cera, entre els nuclis d'Alella Parc i Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5107200,2.2936500","utm_x":"441056","utm_y":"4595695","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37337-foto-08003-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37337-foto-08003-197-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37338","titol":"Mina dels Castanyers de Can Pufarrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-dels-castanyers-de-can-pufarrer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina amb una caseta de planta quadrada (1'7 x 1'7 m). Coberta plana a una vessant. Parets fetes de maons plans. Porta de ferro reixada. Hi ha dos graons per baixar al nivell de mina. L'interior és amb volta d'entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter, l'aigua es condueix per una doble canal i arriba a un pericó; des d'aquest punt, l'aigua que arriba es divideix entre la que es queda i la que s'envia a Cal Baró a través d'una altra mina lateral. També amb la volta entibada i el banc de maons plans. Al costat del galet hi ha dues pedres posades estratègicament per seure-hi.","codi_element":"08003-198","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5010000,2.2843800","utm_x":"440273","utm_y":"4594622","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37338-foto-08003-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37338-foto-08003-198-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Pujant pel torrent de Can Pufarré, a través del barri d'accés als barracons a mà esquerra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37339","titol":"Mina de Can Pufarrer (segon tram)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-pufarrer-segon-tram","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram soterrat d'uns 100 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dos pous de registre. No se'n conserva la porta. La caseta està feta de paredat i maons plans. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic fins el naixement.","codi_element":"08003-199","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5006600,2.2837600","utm_x":"440221","utm_y":"4594585","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37339-foto-08003-199-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37340","titol":"Mina de Can Pufarrer (primer tram)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-pufarrer-primer-tram","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram soterrat d'uns 40 o 50 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dues obertures: una amb la porta de fusta i llinda recta, amb la caseta feta de paredat i maons plans, i l'altra excavada en el sauló. A partir d'aquest tram la mina continua a cel obert fins el següent tram. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. Fa 1'5 m. d'alçada. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic.","codi_element":"08003-200","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5011800,2.2837700","utm_x":"440222","utm_y":"4594643","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37340-foto-08003-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37340-foto-08003-200-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37341","titol":"Mina del Greny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-greny","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua amb la volta d'entibada i bancs fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars unides amb morter i dues fileres finals de maons plans. La boca fa 80 cm d'alçada i 58 cm d'amplada. Al voltant hi ha restes de canalitzacions.","codi_element":"08003-201","ubicacio":"Bosc de Can Cortès, entre els nuclis de Vallbona i Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5044100,2.2906000","utm_x":"440795","utm_y":"4594997","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37341-foto-08003-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37341-foto-08003-201-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'entrada està tapiada amb paret de maons.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37342","titol":"Mina del bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El terreny s'ha esfondrat.","descripcio":"Antiga mina d'aigua de la que eixia un pou de registre, amb les parets fetes de maons. El terreny s'ha esfondrat deixant al descobert el pou de registre i part de la mina. El sauló conserva les traces d'una possible galeria que permetés l'accés a la mina des d'un marge del terreny.","codi_element":"08003-202","ubicacio":"Bosc de Can Colomer, a l'oest del nucli de Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5073300,2.3038200","utm_x":"441901","utm_y":"4595312","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37342-foto-08003-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37342-foto-08003-202-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'aigua ha estat reconduïda mitjançant canonada de plàstic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37343","titol":"Mina 1 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-1-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina retallada per l'obertura d'un camí. Aquesta mina portava l'aigua a la bassa número 2 de Can Magarola. La part visible fou reconstruïda amb els mateixos materials, que semblen pedres treballades re aprofitades d'una altra construcció.","codi_element":"08003-203","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5046800,2.2997600","utm_x":"441560","utm_y":"4595020","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37343-foto-08003-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37343-foto-08003-203-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37344","titol":"Mina 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-2-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada o registre de mina d'aigua amb volta entibada i banc de paredat. La paret exterior està construïda amb maons plans i paredat. L'entrada està tancada per una porta reixada de ferro.","codi_element":"08003-204","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5041700,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37344-foto-08003-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37344-foto-08003-204-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha una bassa en desús.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37345","titol":"Repartidor i mina baixa de Les Quatre Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repartidor-i-mina-baixa-de-les-quatre-torres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Tot i que la galeria presenta alguns trams de mina sense bancar que estan parcialment ensorrats, i que no s'hi realitza un manteniment regular.","descripcio":"Repartidor situat a la boca de la Mina Baixa de les Quatre Torres. Es tracta d'un habitacle ideat amb dues funcions: primer, accedir a la mina per poder-la seguir i mantenir i , segon, distribuir l'aigua entre els diversos copartíceps. La mina neix dins de la propietat de Can Pareras, al costat del torrent de Can Pufarré, i davalla en galeria fins al centre urbà per sota de la riera de la Coma Fosca. La galeria presenta diverses tipologies. S'alternen els trams de parets amb els trams bastits o bancats totalment o parcial, preferentment amb maons, i els sostres excavats directament sobre el terreny amb amb grans blocs de granit i mida irregular, maons enfrontats i voltes d'entibat. El repartidor inclou dos plomers metàl·lics, amb les respectives plomeres, que reparteixen aigua a cal Barquer, Can Soldevila, Can Gallinaire, Can Viló, cal Campaner i 'Ajuntament d'Alella (Can Lleonart). L'aigua arriba a aquestes tres darreres propietats a través d'un sistema de canonades i sifons que, en el seu tram final, corresponent al carrer Dom Bosco, discorre per dins del coronament del mur de tanca de l'antiga catequística (avui, escola bressol El campanar).","codi_element":"08003-205","ubicacio":"Al parc Gaudí, al centre urbà.","historia":"","coordenades":"41.4944400,2.2924200","utm_x":"440938","utm_y":"4593889","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37345-foto-08003-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37345-foto-08003-205-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37346","titol":"Mina del carrer Coll de Vendrans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-carrer-coll-de-vendrans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Grafits i canalització trencada.","descripcio":"Registre de mina d'aigua de planta rectangular (1'16 x 1'28 m) amb la coberta de volta d'entibat. Les parets estan arrebossades. La portella és de fusta folrada de ferro amb el dintell triangular a la façana de migdia. S'observa la canalització d'obra que se li adossa per la part de ponent.","codi_element":"08003-206","ubicacio":"A l'inici del camí de Coll de Vendrans","historia":"","coordenades":"41.4957900,2.2889600","utm_x":"440651","utm_y":"4594041","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37346-foto-08003-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37346-foto-08003-206-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37347","titol":"Mina de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de registre de mina de planta rectangular amb la coberta en volta. És un repartidor amb el pericó d'obra que divideix el pas de l'aigua. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Interior de volta d'entibada. A la façana principal hi ha la porta d'entrada de fusta. Al costat hi ha un llimoner.","codi_element":"08003-207","ubicacio":"Can Comulada - Av. Boronat de Comalada, 7-15","historia":"Segons la propietat, fou reformada l'any 1983.","coordenades":"41.4963200,2.2884200","utm_x":"440606","utm_y":"4594100","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37347-foto-08003-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37347-foto-08003-207-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37348","titol":"Mina de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Colgada","descripcio":"Registre de mina inutilitzat. Només conserva part de la volta que és de maó pla i el banc que és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. En el tram nord, la volta es converteix en una coberta plana, feta de maons; aproximadament en una longitud d'un metre. A continuació la mina resta al descobert, només tapada per una fusta. El banc o paret esquerre de la mina es conserva en una allargada d'un parell de metres més. Un fragment d'aquest s'ha arrodonit amb ciment. Al costat, hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí. En el forat central, característic d'aquestes pedres, s'hi va plantar un pi, el diàmetre del qual ha crescut fins on li ha permès el referit forat.","codi_element":"08003-208","ubicacio":"Finca de Can Serra.","historia":"","coordenades":"41.4965000,2.2988200","utm_x":"441474","utm_y":"4594113","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37348-foto-08003-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37348-foto-08003-208-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En general sembla una mina inutilitzada fa molt de temps, però que a posteriori s'aprofità com element ornamental dins un jardí tipus romàntic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37349","titol":"Mina d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua que té el naixement a 500 metres, a la Vinya de l'Oliva. El senyor Rafael Puig, propietari, ens explicà, que hi ha sis pous de registre d'aquesta mina; el més alt és de 22 metres. La porta d'entrada és una reixa de ferro amb la paret frontal feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La volta és d'entibada i els bancs de maons aparellats, conducció modernitzada amb tub de plàstic.","codi_element":"08003-209","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4942500,2.3087700","utm_x":"442303","utm_y":"4593856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37349-foto-08003-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37349-foto-08003-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37350","titol":"Mina d'en Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-den-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua al costat del camí, tancada amb portella metàl·lica. La porta d'entrada té la llinda recta i està emmarcada amb maons aparellats. Continuada amb parets de marge amb pedres irregulars col·locades sense lligar.","codi_element":"08003-210","ubicacio":"A ponent del nucli d'Ibars Meia, a la Vall de Rials.","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.3090000","utm_x":"442322","utm_y":"4593819","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37350-foto-08003-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37350-foto-08003-210-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37351","titol":"Registre de l'aqüeducte de Dosrius; Mina de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/registre-de-laqueducte-de-dosrius-mina-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada a l'aqüeducte de Dosrius. Es tracta d'un registre de planta quadrada (1'1 x 1'1 m). Amb la coberta tipus volta de maó sec. Les parets són de maons i emblanquinades. La porta és metàl·lica, pintada de blau amb arc de maó, similar a d'altres registres del mateix aqüeducte existents al terme municipal de Tiana,resseguint el Camí del Mig.","codi_element":"08003-211","ubicacio":"Camí de Teià, a la fondalada del torrent de cal Mallorquí, a la Vall de Rials","historia":"L'aqüeducte de Dosrius és una conducció d'aigua de 52 km, la major part soterrats, que subministrava aigua a les ciutats de Mataró, des de l'any 1857, i Barcelona, des de 1869, amb aigua de la conca de Dosrius. L'obra es va fer coincidint amb el creixement de Barcelona fora de les muralles. L'aqüeducte creua el municipi d'Alella resseguint els camins del Mig i del Cementiri.","coordenades":"41.4948800,2.3031100","utm_x":"441831","utm_y":"4593930","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37351-foto-08003-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37351-foto-08003-211-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'altre costat del camí hi ha un registre, corresponent a una altra captació d'aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37352","titol":"Pou del Camí de la Carena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-cami-de-la-carena","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca la portella i ha caigut part d'una paret.","descripcio":"Pou d'aigua excavat en el sauló, de planta circular (1'5 m. de diàmetre). La part superior del pou està feta de maons i acabada en falsa volta de maó, apuntada i arrebossada per l'exterior , amb una obertura rectangular a migdia. Per l'interior, conserva el travesser de ferro amb l'argolla que servia per lligar-hi la corda de la galleda amb la que s'extreia l'aigua. Tenia una portella rectangular d'accés, segurament de fusta, de 0'6 x 1'11 m. Només se'n conserven dues frontisses de ferro. Al costat esquerre hi ha una inscripció feta en una cartela de ciment que diu: 'Año 1908 \/ 21 Juriol'. Està damunt una paret feta de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. Aquesta paret tancaria en angle recte, però aquest parament s'ha caigut cap endavant. S'hi accedeix des de la BP-5002, pel Camí de la Cornisa en direcció a Teià i 100 metres abans d'arribar a l'esplanada de l'arròs cal pujar per la vessant esquerra del camí, a uns 50 metres.","codi_element":"08003-212","ubicacio":"Camí de la Cornisa - Al nord del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5138300,2.2985500","utm_x":"441467","utm_y":"4596037","any":"1908","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37352-foto-08003-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37352-foto-08003-212-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37353","titol":"Pou d'Antonia Ribas o de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-dantonia-ribas-o-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'any 1998, la propietat va posar-hi una 'turca' per seguretat.","descripcio":"Pou o registre de mina. L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. La torre del pou és de planta quadrada, feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La coberta és de volta escarcera aparellada. Hi ha dues obertures laterals de petites dimensions. El soc del pou és de fusta. Hi ha una petita pica en el lateral esquerre, desgastada pels cops de la galleda.","codi_element":"08003-213","ubicacio":"Costes d'en Bernades -Vall de Rials","historia":"Segons informació del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa.","coordenades":"41.5017200,2.3062100","utm_x":"442096","utm_y":"4594687","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37353-foto-08003-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37353-foto-08003-213-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37354","titol":"Pou i molí d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-moli-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua amb una torre cilíndrica feta de maons i una caseta annexa destinada a ubicar-hi la bomba. Es conserva sense funcionar des de fa 15 anys. La bomba és de pistó; però actualment funciona amb una bomba submergible. El pou té una profunditat de 30 metres. La porta d'accés del pou és de fusta, amb arc de mig punt i emmarcada amb maons plans. La caseta és de planta rectangular amb la coberta d'obra a una vessant. La porta d'accés és de fusta i de llinda recta.","codi_element":"08003-214","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4941400,2.3089300","utm_x":"442316","utm_y":"4593844","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37354-foto-08003-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37354-foto-08003-214-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":".Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37355","titol":"Molí de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es conserva la construcció, en bones condicions, i lesescales interiors de fusta, que caldria arreglar. El molí ha perdut el mecanisme d'elevació, una part del qual es conserva com a peu de fanal ornamental al jardí d'entrada a Can Poch.","descripcio":"Torre de molí de vent per extreure'n l'aigua d'un pou. El pou sobre el qual es dreça, es troba en ús, però l'aigua s'extreu amb bomba. La torre és de planta quadrada d'uns 2'8 x 2'8 metres; amb diferents nivells d'alçada. En el segon i tercer nivells hi ha obertures geminades a cada costat, fetes de maó i amb arc de mig punt i pilastres de maó. Els murs estan fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars combinant amb maons i unit tot amb morter, sense arrebossar. Hi ha dues entrades amb les portes de fusta i amb arcs escarsers de maons plans. A l'interior hi ha una escala de fusta en molt mal estat que servia per arribar a la part alta del molí. Hi ha una caseta de planta rectangular annexa.","codi_element":"08003-215","ubicacio":"Can Poch - Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5062800,2.2850900","utm_x":"440337","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37355-foto-08003-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37355-foto-08003-215-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37356","titol":"Molí de La Miralda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-miralda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Però li manca el mecanisme.","descripcio":"Torre de molí per a bombament d'aigua de pou. La torre és de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat i una alçada d'uns nou metres. Té obertures en dos nivells. A la part superior hi ha una cornisa en pendent, volada o amb ràfec. Porta d'entrada per la banda de llevant.","codi_element":"08003-216","ubicacio":"Dins la finca de la Miralda (Riera Principal, 5), molt a prop de l'autopista C-32.","historia":"La seva construcció seria posterior al conveni signat l'any 1829, per Carles Torrents Miralda, aleshores propietari, amb Ramon Cabús per fer-hi arribar la mina de les Coves. El mecanisme deixà de funcionar a principis del segle XX, ja que se sap que l'any 1925 ja no hi era.","coordenades":"41.4888000,2.3016800","utm_x":"441706","utm_y":"4593256","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37356-foto-08003-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37356-foto-08003-216-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'aigua extreta pel molí servia per al rec de la finca i s'emmagatzemava en dues basses properes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37357","titol":"Molí de Can Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-can-torras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la maquinària. Les finestres i la porta hanestat tapiades, i les parets exteriors són plenes de pintades.","descripcio":"Torre possiblement de suport a un molí de vent per bombeig d'aigua d'un pou que està a l'interior. És de planta quadrada de 4'2 x 4'2 m. L'alçada és d'uns set metres. Hi ha obertures als quatre costats en dues alçades diferents. Són finestres geminades amb una columneta de separació i ampits de maons. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Té un petit sòcol d'uns 40 cm. L'entrada és per la part septentrional ,amb una porta de fusta. A l'interior s'observa una escala vertical metàl·lica per accedir als nivells superiors.","codi_element":"08003-217","ubicacio":"Marge Est de la BP-5002, PK 1, entre el tram baix de la Riera d'Alella i Can Torres.","historia":"","coordenades":"41.4863900,2.3029300","utm_x":"441808","utm_y":"4592988","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37357-foto-08003-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37357-foto-08003-217-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37358","titol":"Sistema de canalització d'aigua de la Vinya de l'Esqueixa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sistema-de-canalitzacio-daigua-de-la-vinya-de-lesqueixa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Força colgada per la vegetació. Molts trams han perdut les pedres per erosió o acció antròpica, ja que s'ha fet un hort i s'ha abandonat gran part de la vinya.","descripcio":"Sistema de recollida d'aigua pluvial fet a base de pedres irregulars unides amb morter. Canalització que ressegueix el desnivell de la pendent de la vinya en línia recta, amb una llera de pedres irregulars col·locades planes, amb dos murs de contenció als laterals, d'uns 40 cm d'alçada i uns 40 cm d'amplada.","codi_element":"08003-218","ubicacio":"Bosc de Can Cortès o Can Poch - Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5050300,2.2911200","utm_x":"440839","utm_y":"4595065","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37358-foto-08003-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37358-foto-08003-218-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'han trobat paral·lels d'aquest sistema de drenatge de l'aigua a l'Empordà, on els anomenen 'pota de gall' per la seva morfologia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37359","titol":"Escorrentia de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorrentia-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema de regulació de les aigües d'escorrentia que baixa pel torrent quan plou, consistent en aixecar murs o parets seques a base de pedres de diferents grandàries i a diferents nivells a fi i efecte d'amortir la velocitat de l'aigua pluvial.","codi_element":"08003-219","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Es va construir durant la dècada dels 50 del segle passat sota la direcció de Jesús Barnadas i els seus treballadors amb un cavall que traginava les pedres que s'extreien del terreny a mida que es preparava per fer-hi terrasses i plantar-hi vinya.","coordenades":"41.5035700,2.3038300","utm_x":"441899","utm_y":"4594894","any":"1950","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37359-foto-08003-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37359-foto-08003-219-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37360","titol":"Font del safareig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-safareig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'estructura es conserva en bon estat; però el cabal d'aigua és limitat, la qual cosa fa que se'n ressenti la qualitat. Antigament hi havia una Marededéu en un dels angles.","descripcio":"Petita bassa al costat del camí, feta de paredat mixt, amb maons i pedres irregulars, de planta rectangular (1 x 1'5 m). Està gairebé a nivell del sòl, només s'aixeca uns 30 cm. L'aigua raja per un galet de ferro des d'un lateral. En tres dels quatre costats s'aixequen murs de paredat, de contenció dels marges.","codi_element":"08003-220","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"","coordenades":"41.5067300,2.2719400","utm_x":"439240","utm_y":"4595267","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37360-foto-08003-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37360-foto-08003-220-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37361","titol":"Font dels Eucaliptus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-eucaliptus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El novembre de 2010 s'hi va dur a terme un projecte de recuperació de la font i el seu entorn, impulsat perl'Ajuntament d'Alella i sufragat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral.","descripcio":"Espai antropitzat a partir d'una font que raja d'una mina. La mina està tancada per una reixa de ferro; les parets són de paredat i la volta està feta amb revoltons. L'aigua raja per un galet de ferro que condueix l'aigua en un dipòsit de planta rectangular que entra dins el marge del terreny. Aquesta bassa o dipòsit estava protegida per una volta de maó pla, que es conserva en gran part. També hi ha una construcció en forma de caseta de planta rectangular, amb la coberta de volta que s'endinsa dins el marge. La façana està feta de paredat mixt amb pedres i maons. A dins hi ha una llar de foc amb xemeneia d'obra i dos bancs de fusta a banda i banda. Hi ha una escala amb esglaons de pedra en el lateral esquerre. Cinc eucaliptus ornamenten l'entorn de la font i la singularitzen.","codi_element":"08003-221","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"Miquel Armengol ens informa que la caseta era utilitzada pels carboners de la zona.","coordenades":"41.5076000,2.2733800","utm_x":"439361","utm_y":"4595363","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37361-foto-08003-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37361-foto-08003-221-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37362","titol":"Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No es pot entrar perquè està inundada","descripcio":"Font que raja d'una mina, amb l'entrada antropitzada. L'espai exterior s'ha fet a partir de tallar la roca de granit i la construcció de murs de paredat laterals que sostinguin els marges. Cal baixar set esglaons irregulars de pedra treballada, però mal escairats, ja que la gruta es troba lleugerament esfondrada respecte del nivell exterior. L'obertura d'accés a la mina és de maons i la llinda recta, també és de maons. El sostre de la mina està retallat a la roca. Té una profunditat de 5 metres i el canaló d'aigua està a l'esquerra. La font té dos naixements, un defrontal i un altre de lateral, les aigües dels quals esrecullen en un sol rec que desguassa en el barranc que davalla de la Font dels Eucaliptus. A l'esquerra hi ha un rètol que posa 'FONT \/ ESQUERDA \/ 1971 \/ SCA'. Hi ha dos plataners a l'entorn immediat.","codi_element":"08003-222","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn.","coordenades":"41.5066300,2.2745500","utm_x":"439458","utm_y":"4595254","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37362-foto-08003-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37362-foto-08003-222-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37363","titol":"Font del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2006). 'Es recupera la font del Sarau i se'n millora l'entorn', dins El Full. Butlletí d'Informació Municipal, núm. 216, juliol de 2006, Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"tot i que caldria recuperar definitivament la captació a través de la veta d'aigua original. Actualment, la captació és superficial.","descripcio":"Font de torrent, força estacional. L'aigua rajaria per un tub de ferro, ara canalitzada amb PVC, des d‘una paret d'uns 60 cm d'alçada feta a base de pedres irregulars. La font ha estat objecte de millores, ja que es va colgar l'any 2001 per una esllavissada provocada per la rompuda forestal i la posterior plantació de vinyes al Turó de Galzeran. Els treballs realitzats en una primera fase han consistit en la recuperació del cabal de la font, s'ha recuperat l'estructura i el safareig de la font, s'ha ampliat i estabilitzat l'esplanada i s'ha fet, amb pedres, un banc a la seva esquerra i unes escales a la seva dreta.","codi_element":"08003-223","ubicacio":"Al torrent del Sarau, sobre el Pi Bord, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"L' indret es va recuperat l'any 2006, a càrrec de la propietat.","coordenades":"41.5029000,2.2731800","utm_x":"439340","utm_y":"4594841","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37363-foto-08003-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37363-foto-08003-223-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37364","titol":"Font d'en Mià; Font dels Caçadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-mia-font-dels-cacadors","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Registre de mina en mal estat i font coberta d'esbarzers.","descripcio":"Font d'aigua de mina que raja per un tub de PVC i va a parar en una pica de pedra, rectangular de 93 x 116 cm , amb una fondària de 50 cm de màxima i 36 cm de mínima. Al seu darrera, a l'altre costat del camí, hi ha el registre de mina, mig excavada en el sauló i el banc de paredat; la volta és de tartana de maó pla. Està orientada a llevant. Al costat dret hi ha unes piques més petites, de planta quadrada amb les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-224","ubicacio":"Entre els nuclis de Can Comulada i Nova Alella.","historia":"","coordenades":"41.4954500,2.2825100","utm_x":"440112","utm_y":"4594008","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37364-foto-08003-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37364-foto-08003-224-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La secció local de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) va procedir a la seva neteja i recuperació parcial els estius de 2004 i 2010.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37365","titol":"Font del Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pastor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Fora d'ús des de fa força temps amb el lògic deteriorament físic.","descripcio":"Font d'aigua en desús. No raja. Volta entibada i banc de pedra seca. Obertura quadrada que no conserva cap porta. Al davant hi ha un marge fet amb dues parets de pedres seques, una canal per l'aigua que va a parar a un regueró passa per sota de la paret frontal. Conduïa l'aigua a una bassa de planta rectangular ( 1'7 x 1 m) feta de maons revestits i amb els angles arrodonits. S'hi pot accedir a peu, des del camí de la Cornisa o el camí de Can Cabús de Dalt. Un cop deixem la casa a la dreta, prenem el següent a la dreta i el primer a l'esquerra. Pel camí del Camp de Tir, i de Font de Cera a l'antic Camp de Tir.","codi_element":"08003-225","ubicacio":"Bosc de Can Cabús, a llevant del nucli de Font de Cera.","historia":"El sr. Artés va fotografiar aquest espai l'any 80 i el va anomenar Font del Pastor. El febrer de 2008, el voluntari forestal teianenc Joan Sagré va arranjar-ne l'entorn. Fruit d'aquests treballs es va descobrir, inscrit a l'ampit de la font, la data de 1908.","coordenades":"41.5125200,2.3002900","utm_x":"441611","utm_y":"4595890","any":"1908","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37365-foto-08003-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37365-foto-08003-225-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37366","titol":"Parets de vinya de Les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parets-de-vinya-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc.","descripcio":"Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres.","codi_element":"08003-226","ubicacio":"Les Costes - Rials.","historia":"","coordenades":"41.5031600,2.3031200","utm_x":"441839","utm_y":"4594849","any":"1950-60","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37366-foto-08003-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37366-foto-08003-226-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37367","titol":"Rocar del bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocar-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"es desconeix la seva dimensió real","descripcio":"Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i\/ o de marge.","codi_element":"08003-227","ubicacio":"Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5078600,2.3053600","utm_x":"442030","utm_y":"4595370","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37368","titol":"Làpida commemorativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-commemorativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida rectangular de pedra encastada en la part exterior del mur de tanca de l'antic l'Hort de la Rectoria, a tocar de la riera de la Coma Clara (avui soterrada, Rambla d'Àngel Guimerà), entre Can Lleonart i l'edifici de l'Ajuntament. Presenta una inscripció que diu: 'RIERA DESFECIT RIU BIS ME FECIT 11 SEPTEMBRI 1714, 18 FEBRUARI 1720'.","codi_element":"08003-228","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, al costat de Can Lleonart","historia":"Commemora, fent servir un irònic joc de paraules, la data de reconstrucció del mur, realitzada pel Dr. Francesc Riu, després de les rierades que el destruïren en el primer quart del segle XVIII, l'11 de setembre de 1714 (fita, per altra banda, relacionada amb la Guerra de Successió, absolutament crucial en la història de Catalunya).","coordenades":"41.4930100,2.2951000","utm_x":"441161","utm_y":"4593728","any":"1720","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37369","titol":"Plàtans de les fonts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-les-fonts","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_element":"08003-229","ubicacio":"Barri de Mas Coll","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5038400,2.2794000","utm_x":"439860","utm_y":"4594941","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37369-foto-08003-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37369-foto-08003-229-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37370","titol":"Eucaliptus de la Font dels Eucaliptus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/eucaliptus-de-la-font-dels-eucaliptus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de sis eucaliptus a l'entorn de la font. En el marge, hi ha tres eucaliptus alineats, presumiblement els més vells, parcialment morts però dels quals surten varis brots ben verds. Cal destacar el tronc d'un eucaliptus mort, ubicat al mig, ja que és ocupat per pigots en set forats de nius. Els altres dos eucaliptus ubicats a prop de la mina estan en bon estat. Finalment, prop de la barraca, a mà dreta, hi ha un jove espècimen que mesura uns 10 o 12 metres d'alçada.","codi_element":"08003-230","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, al NO del Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5070000,2.2740400","utm_x":"439416","utm_y":"4595296","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37370-foto-08003-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37370-foto-08003-230-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37371","titol":"Pi bord \/ pi blanc de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda.","codi_element":"08003-231","ubicacio":"Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll","historia":"El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta.","coordenades":"41.5039500,2.2758200","utm_x":"439561","utm_y":"4594956","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37371-foto-08003-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37371-foto-08003-231-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47\/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37372","titol":"Pi pinyoner d'Alella Parc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-pinyoner-dalella-parc","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11.","codi_element":"08003-232","ubicacio":"carrer Pau Piferrer número 3","historia":"Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.","coordenades":"41.5085100,2.2914000","utm_x":"440866","utm_y":"4595451","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37372-foto-08003-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37372-foto-08003-232-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37373","titol":"Alzina de Can Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques.","descripcio":"Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada.","codi_element":"08003-233","ubicacio":"Finca de Can Rosselló","historia":"La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .","coordenades":"41.5035800,2.2962500","utm_x":"441266","utm_y":"4594901","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37373-foto-08003-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37373-foto-08003-233-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214\/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37374","titol":"Lledoner de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu.","codi_element":"08003-234","ubicacio":"Can Magarola","historia":"Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells.","coordenades":"41.5050400,2.2992500","utm_x":"441518","utm_y":"4595061","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37374-foto-08003-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37374-foto-08003-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37375","titol":"Alzina de Can Magarola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-magarola-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino.","codi_element":"08003-235","ubicacio":"Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5055800,2.2989800","utm_x":"441496","utm_y":"4595121","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37375-foto-08003-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37375-foto-08003-235-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37376","titol":"Alzina de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara.","codi_element":"08003-236","ubicacio":"Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara.","historia":"","coordenades":"41.5055800,2.2991000","utm_x":"441506","utm_y":"4595121","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37376-foto-08003-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37376-foto-08003-236-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37377","titol":"Roure africà de Can Magarola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-africa-de-can-magarola-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,50 metres i volta de canó d'1,55 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara","codi_element":"08003-237","ubicacio":"Urbanització de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5064000,2.3007100","utm_x":"441641","utm_y":"4595211","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37377-foto-08003-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37377-foto-08003-237-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 16.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37378","titol":"Roure africà de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-africa-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 20 i 25 metres, soca de 2,35 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara.","codi_element":"08003-238","ubicacio":"Urbanització de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5065500,2.3029600","utm_x":"441829","utm_y":"4595226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37378-foto-08003-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37378-foto-08003-238-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 17.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37379","titol":"Ametller del Torrent de Sistres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-del-torrent-de-sistres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres.","codi_element":"08003-239","ubicacio":"Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4873300,2.2899000","utm_x":"440721","utm_y":"4593101","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37379-foto-08003-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37379-foto-08003-239-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37380","titol":"Garrofer del Torrent de Sistres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-del-torrent-de-sistres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars.","codi_element":"08003-240","ubicacio":"Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4872900,2.2902600","utm_x":"440751","utm_y":"4593096","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37380-foto-08003-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37380-foto-08003-240-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37381","titol":"Garrofer de l'Eixample","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-de-leixample","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres.","codi_element":"08003-241","ubicacio":"Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda","historia":"","coordenades":"41.4884800,2.2931800","utm_x":"440996","utm_y":"4593226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37381-foto-08003-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37381-foto-08003-241-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37382","titol":"Alzina surera de la pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-surera-de-la-pedrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera.","codi_element":"08003-242","ubicacio":"A ponent del nucli d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5114500,2.2872400","utm_x":"440521","utm_y":"4595781","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37382-foto-08003-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37382-foto-08003-242-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37383","titol":"Lledoner del Sot del Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-del-sot-del-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"està mig descalçat cap al torrent i va patir la trencada de part del brancam en caure-li un ametller proper al damunt.","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 2,50 metres des de la qual creixen quatre peus amb voltes de canó compreses entre els 0,70 i els 0,85 metres cadascuna. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Creix en el costat de llevant del talús del torrent.","codi_element":"08003-243","ubicacio":"Torrent del Sot del Marquès","historia":"","coordenades":"41.4941400,2.2986900","utm_x":"441461","utm_y":"4593851","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37383-foto-08003-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37383-foto-08003-243-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 36.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37384","titol":"Aloc del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aloc-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-244","ubicacio":"Torrent de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4879600,2.3052800","utm_x":"442006","utm_y":"4593160","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37385","titol":"Garrofer de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants.","codi_element":"08003-245","ubicacio":"Límit est del polígon industrial de Rials.","historia":"Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà.","coordenades":"41.4901200,2.3047200","utm_x":"441961","utm_y":"4593401","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37385-foto-08003-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37385-foto-08003-245-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37386","titol":"Lledoner de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-la-riera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu d'una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb soca d'1,70 metres i volta de canó d'1,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Creix a la vora del mur de pedra que separa la vorera del carrer Riera Principal de l'espai de la riera.","codi_element":"08003-246","ubicacio":"Costat dret de la riera d'Alella, a l'alçada del carrer Charles Rivel.","historia":"","coordenades":"41.4893100,2.2971800","utm_x":"441331","utm_y":"4593316","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37386-foto-08003-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37386-foto-08003-246-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37387","titol":"Plàtans de Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon.","codi_element":"08003-247","ubicacio":"Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5008300,2.2949200","utm_x":"441153","utm_y":"4594596","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37387-foto-08003-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37387-foto-08003-247-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37388","titol":"Plàtans de Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres.","codi_element":"08003-248","ubicacio":"Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4979100,2.2960700","utm_x":"441246","utm_y":"4594271","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37388-foto-08003-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37388-foto-08003-248-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37389","titol":"Plàtans de Can Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"el més gran, el de l'esquerra en sentit d'entrada, creix molt proper a una edificació.","descripcio":"Dos exemplars de plataner ubicats a l'entrada de la finca de Can Pareras de característiques molt semblants: mesuren uns 15 metres d'alçada i uns 10 metres de diàmetre de capçada, i amb perímetres de soca de 2,65 i 2,50 metres, i volta de canó de 2,40 i 2,15 metres, essent el que està situat a l'esquerra, en sentit d'entrada a la finca, el de dimensions majors.","codi_element":"08003-249","ubicacio":"Carrer Mas Coll, a l'entrada de la finca de Can Pareras.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5000200,2.2882000","utm_x":"440591","utm_y":"4594511","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37389-foto-08003-249-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37389-foto-08003-249-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37390","titol":"Plàtans de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll.","descripcio":"Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-250","ubicacio":"Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5014100,2.2868100","utm_x":"440476","utm_y":"4594666","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37390-foto-08003-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37390-foto-08003-250-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37391","titol":"Plàtan de Ca la Librada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platan-de-ca-la-librada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"Anualment es poda a brocada, per la qual cosa la seva capçada presenta dimensions reduïdes.","descripcio":"Individu d'uns 8 metres d'alçada, 1,80 metres de perímetre de soca i 1,70 metres de volta de canó. Capçada d'uns 10 metres de diàmetre. Es troba situat enmig de la trama urbana, en una zona de vorera per a vianants davant de la Casa Librada.","codi_element":"08003-251","ubicacio":"Davant de l'Empedrat del Marxant, al centre urbà.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4939800,2.2950900","utm_x":"441161","utm_y":"4593836","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37391-foto-08003-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37391-foto-08003-251-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37392","titol":"Torrents dels Averns i d'en Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrents-dels-averns-i-den-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort.","descripcio":"Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll.","codi_element":"08003-252","ubicacio":"Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri.","historia":"","coordenades":"41.5008200,2.2866900","utm_x":"440466","utm_y":"4594601","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37393","titol":"Arbreda de la Riera Alta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-la-riera-alta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació.","descripcio":"Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi.","codi_element":"08003-253","ubicacio":"Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5124400,2.2872800","utm_x":"440526","utm_y":"4595890","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37394","titol":"Arbreda de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis.","descripcio":"Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol.","codi_element":"08003-254","ubicacio":"entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5065600,2.3047800","utm_x":"441981","utm_y":"4595226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37395","titol":"Arbreda del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca.","codi_element":"08003-255","ubicacio":"Fondo de Rials i torrents propers","historia":"","coordenades":"41.4949500,2.3061700","utm_x":"442086","utm_y":"4593936","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37396","titol":"Arbreda del Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme.","descripcio":"El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat.","codi_element":"08003-256","ubicacio":"Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella.","historia":"","coordenades":"41.4940100,2.2997700","utm_x":"441551","utm_y":"4593836","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37397","titol":"Arbredes de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbredes-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'arbreda superior està en mal estat de conservació de resultes dels darrers episodis de sequera i de neu. Bona part dels seus arbres estan esberlats o caiguts. A l'arbreda inferior les afectacions no han estat tan importants.","descripcio":"Aquestes dues arbredes, d'una superfície total d' aproximadament 1'5 hectàrees, tenen característiques molt similars: l'estrat arbori és clarament dominat pel pi pinyer, amb una cobertura major al 80% de l'espai, tot i que hi ha diferents individus d'altres espècies. Estan separades per una zona d'herbassar. En no ser tan freqüentades com el Bosquet, en aquestes arbredes es desenvolupa un sotabosc ric, amb espècies com el galzeran, que assoleix unes densitats i dimensions molt importants en el bosc ubicat més al sud, l'heura o l'esparreguera. Hom hi pot trobar elements per a l'esbarjo, com taules, bancs o cadires, a més d'alguna construcció antiga per a la canalització de l'aigua. De la vegetació cal destacar: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex), Olivera (Olea europaea), Lledoner (Celtis australis) i Pi pinastre (Pinus pinaster).","codi_element":"08003-257","ubicacio":"Per damunt de la masia de Can Serra","historia":"","coordenades":"41.4967100,2.2984800","utm_x":"441446","utm_y":"4594136","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquestes dues arbredes tenen interès tant paisatgístic com ecològic: en el primer dels casos, se situen en un àmbit de carena visible des de molts indrets; en el segon, constitueixen taques de vegetació importants enmig del mosaic agrícola dominant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37398","titol":"Arbreda de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres.","descripcio":"Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes.","codi_element":"08003-258","ubicacio":"a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar).","historia":"","coordenades":"41.4772500,2.2952200","utm_x":"441156","utm_y":"4591978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37399","titol":"Arbreda de Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers.","codi_element":"08003-259","ubicacio":"Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5080400,2.2965600","utm_x":"441296","utm_y":"4595396","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37400","titol":"Arbreda de Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-cinto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació.","codi_element":"08003-260","ubicacio":"riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca","historia":"","coordenades":"41.4980000,2.2884600","utm_x":"440611","utm_y":"4594287","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37401","titol":"Arbreda de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-baro","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques.","descripcio":"Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social.","codi_element":"08003-261","ubicacio":"Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella.","historia":"","coordenades":"41.4913000,2.2913500","utm_x":"440846","utm_y":"4593541","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37402","titol":"Arbreda de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies.","codi_element":"08003-262","ubicacio":"Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5054600,2.3018000","utm_x":"441731","utm_y":"4595106","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37403","titol":"Arbreda de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres.","codi_element":"08003-263","ubicacio":"Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll.","historia":"","coordenades":"41.5074700,2.2844000","utm_x":"440281","utm_y":"4595341","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37404","titol":"Xiprers de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort.","codi_element":"08003-264","ubicacio":"Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5023000,2.2848200","utm_x":"440311","utm_y":"4594766","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37405","titol":"Plàtans de rieres i carrers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-rieres-i-carrers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els plàtans que constitueixen aquest element lineal tenen unes dimensions força similars. Normalment la seva base mesura entre 1,5 i 2 metres de perímetre, mides semblants a la volta de canó, tot i haver-hi exemplars majors i menors. Les seves capçades poden arribar a ser molt considerables, com en el cas dels plàtans de la zona verda de Can Sans o alguns de la Riera Principal, amb diàmetres superiors als 15 metres i alçada d'entre 15 i 20 metres. Tanmateix, els condicionants d'espai fan que alguns d'aquests arbres no es puguin desenvolupar plenament en totes les direccions, com passa en alguns trams del carrer Riera Fosca, on els habitatges són molt propers a les capçades.","codi_element":"08003-265","ubicacio":"Rieres Principal, Coma Clara i Coma Fosca; C. Àngel Guimerà ; Av. Ferran Fabra; i zona de Can Sans","historia":"","coordenades":"41.4899200,2.2969100","utm_x":"441309","utm_y":"4593384","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37405-foto-08003-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37405-foto-08003-265-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Alguns dels plataners en mal estat s'han talat i han estat reposats amb exemplars joves, pel risc que representaven a la via pública. Periòdicament es duen a terme treballs de poda d'alguns d'aquests arbres, per les afectacions en façanes, per controlar-ne el desenvolupament o per reduir riscos de caiguda a la via pública. Molts d'ells creixen en carrers i vials principals del municipi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37406","titol":"Plàtans de la Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-la-placa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal el configuren els 12 plàtans de la plaça de l'Ajuntament, al centre urbà de la població. D'edat madura i alçades compreses entre els 15 i 20 metres, presenten soques que mesuren una mitjana de 2,5 metres de perímetre a la base i voltes de canó de prop de 2 metres. Les capçades, segons les podes periòdiques que s'hi realitzen, poden arribar a 10 o 12 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-266","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4937600,2.2947400","utm_x":"441131","utm_y":"4593812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37406-foto-08003-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37406-foto-08003-266-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37407","titol":"Pins pinyers de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-pinyers-de-la-carretera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un element lineal format per pins pinyers de dimensions considerables, algun dels quals supera els 3,50 metres de perímetre de soca i de volta de canó. Tots ells oscil·len entre els 20 i els 25 metres d'alçada, i tenen capçades d'uns 15 metres. En la majoria dels casos, les branques no surten fins als 10 o 15 metres d'alçada de tronc.","codi_element":"08003-267","ubicacio":"Carretera BP-5002, entre l'entrada al nucli de Can Magarola i la del nucli d'Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5031700,2.2950500","utm_x":"441166","utm_y":"4594856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37407-foto-08003-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37407-foto-08003-267-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37408","titol":"Pins pinyers de Can Tito Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-pinyers-de-can-tito-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal està format per vuit pins pinyers, als quals cal afegir una alzina que creix entre ells, situats al marge dret del torrent d'accés a les finques de Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara. Les seves dimensions són considerables, superant alguns d'aquests exemplars els dos metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Tenen una alçada d'entre 10 i 15 metres i les copes assoleixen fins a 15 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-268","ubicacio":"Torrent d'accés a Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5048900,2.2959900","utm_x":"441246","utm_y":"4595046","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37408-foto-08003-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37408-foto-08003-268-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Un dels pins va caure durant l'episodi de nevades del mes de març de 2010","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37409","titol":"Bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació.","descripcio":"Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC.","codi_element":"08003-269","ubicacio":"Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús.","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella.","coordenades":"41.5110400,2.2998300","utm_x":"441572","utm_y":"4595726","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37410","titol":"Ca l'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larago","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I aC - VdC","notes_conservacio":"Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), les antigues troballes estarien malmeses per la urbanització de l' indret. Les restes localitzades el 2004 estan en molt bon estat i considerable potència, si bé se'n desconeix l'extensió.","descripcio":"Entre els anys 1959 i 1960 es localitzaren fragments d''opus signinum' i ceràmiques romanes en un indret de la zona sense especificar. En la Carta Arqueològica d'Alella de 1987, constava que el lloc on s'efectuaren aquestes troballes està urbanitzat. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que en el talús que separa el camp de sobre l'edificació i el carrer de Montagut existia una seqüència estratigràfica que contenia 'tegulae', pedres, cendres i argila cuita. El talús és d'1,30 m. d'alçada i els estrats amb restes tenen una potència mínima de 70 cm., sense que es pugui observar la cota inferior, que restaria per sota del rasant actual del carrer. Apareixeren en un tram d' aproximadament 6 m de llargada, situat a tan sols 3 m del Torrent del Sistres, on existeix un vell mur de contenció parcialment seccionat, just a partir d'on es veuen les restes. No s'hi ha localitzat cap fragment ceràmic que confirmi una possible cronologia romana. Tenint en compte les notícies de les anteriors troballes, l'aspecte de les restes i la seva ubicació, és probable que aquestes corresponguin a l'estructura d'un establiment rural proper, d'època romana. Considerant també la proximitat amb el torrent i la presència de cendres i d'argila cuita, les restes podrien formar part d'un forn destinat a la producció de ceràmica i\/o de material constructiu.","codi_element":"08003-270","ubicacio":"Al sud del terme, entre els barris de La Soleia i Mar i Muntanya","historia":"No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial en els anys 1959-1960. Referències orals proporcionades pels Srs. J. Aragó i J. Ramírez a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987.","coordenades":"41.4812800,2.3002900","utm_x":"441583","utm_y":"4592422","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la ubicació dels materials recollits en els anys 1959 i 1960.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37411","titol":"Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baro-0","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres.","descripcio":"La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament.","codi_element":"08003-271","ubicacio":"Carrer Onofre Talavera, núm. 4.","historia":"Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat.","coordenades":"41.4924800,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593671","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37412","titol":"Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245.","centuria":"IIaC-IIIdC","notes_conservacio":"desconegut","descripcio":"Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2\/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats.","codi_element":"08003-272","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987).","coordenades":"41.5094200,2.2954300","utm_x":"441203","utm_y":"4595550","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37413","titol":"Camí del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Possible conservació parcial d'estructuresnegatives.","descripcio":"A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes.","codi_element":"08003-273","ubicacio":"entre els torrents del Sistres i de Vallcirera","historia":"Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4827300,2.2919800","utm_x":"440891","utm_y":"4592589","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37414","titol":"Can Cues; Can Carbonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cues-can-carbonell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75.","centuria":"","notes_conservacio":"L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra.","descripcio":"L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines.","codi_element":"08003-274","ubicacio":"Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues","historia":"La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment.","coordenades":"41.5076600,2.2976300","utm_x":"441385","utm_y":"4595353","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37415","titol":"Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6.","centuria":"II aC-VIdC","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura.","descripcio":"Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats.","codi_element":"08003-275","ubicacio":"Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura","historia":"Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos.","coordenades":"41.4962100,2.3037800","utm_x":"441888","utm_y":"4594077","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37416","titol":"Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"Indeterminat","descripcio":"El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest.","codi_element":"08003-276","ubicacio":"Marge est del Torrent de Rials,","historia":"Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació.","coordenades":"41.4924400,2.3068800","utm_x":"442143","utm_y":"4593657","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37417","titol":"Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46.","centuria":"II aC-VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament.","codi_element":"08003-277","ubicacio":"Al nord-oest del centre urbà","historia":"Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa.","coordenades":"41.4970400,2.2994500","utm_x":"441527","utm_y":"4594172","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37418","titol":"Can Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sors-0","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn.","descripcio":"Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat.","codi_element":"08003-278","ubicacio":"Masia restaurant de Can Sors i entorn","historia":"Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4829300,2.3051000","utm_x":"441986","utm_y":"4592602","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37419","titol":"Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït en part i la resta desconegut","descripcio":"A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77).","codi_element":"08003-279","ubicacio":"Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella.","historia":"Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys.","coordenades":"41.4767600,2.3014000","utm_x":"441672","utm_y":"4591920","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou.","codi_estil":"79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37420","titol":"Carrer Canonge \/ Pont de l'autopista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-canonge-pont-de-lautopista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233.","centuria":"II aC-VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra.","codi_element":"08003-280","ubicacio":"Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya.","historia":"Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior.","coordenades":"41.4853300,2.2973000","utm_x":"441337","utm_y":"4592874","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37421","titol":"Carrer Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-catalunya","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"IIaC - VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat.","codi_element":"08003-281","ubicacio":"Carrer Catalunya","historia":"Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella.","coordenades":"41.4789100,2.3014400","utm_x":"441677","utm_y":"4592158","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37422","titol":"Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda.","codi_element":"08003-282","ubicacio":"Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra","historia":"Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació.","coordenades":"41.4869500,2.2952900","utm_x":"441171","utm_y":"4593055","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista, molt propers.","codi_estil":"78|79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37423","titol":"Hort d'en Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-den-font","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus.","descripcio":"En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació.","codi_element":"08003-283","ubicacio":"marge est del Torrent de Rials","historia":"Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4908200,2.3054300","utm_x":"442021","utm_y":"4593478","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37424","titol":"La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-alella-autopista-cal-petxo","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1.","centuria":"I aC-IV dC","notes_conservacio":"Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres.","descripcio":"En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica.","codi_element":"08003-284","ubicacio":"Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella.","historia":"Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors.","coordenades":"41.4829600,2.2939200","utm_x":"441053","utm_y":"4592613","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37425","titol":"La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232.","centuria":"I- V dC","notes_conservacio":"És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes.","descripcio":"Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista.","codi_element":"08003-285","ubicacio":"al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor","historia":"Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4800000,2.2959300","utm_x":"441218","utm_y":"4592283","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37426","titol":"Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial.","centuria":"I-XX dC","notes_conservacio":"Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment.","descripcio":"El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29\/06\/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i\/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval.","codi_element":"08003-286","ubicacio":"Alella","historia":"Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","coordenades":"41.4938600,2.2948200","utm_x":"441138","utm_y":"4593823","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","codi_estil":"83|85|94|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37427","titol":"Pedrera de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-287","ubicacio":"límit sud del barri de Font de Cera","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella.","coordenades":"41.5103500,2.2982000","utm_x":"441435","utm_y":"4595651","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37428","titol":"Pedrera del bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-288","ubicacio":"Bosc de Can Cabús","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella.","coordenades":"41.5115200,2.3001800","utm_x":"441601","utm_y":"4595780","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37429","titol":"Pedrera del Torrent d'en Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-torrent-den-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-289","ubicacio":"Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina","historia":"Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg.","coordenades":"41.5128300,2.2993700","utm_x":"441535","utm_y":"4595926","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37430","titol":"Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"Indeterminat","descripcio":"Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl.","codi_element":"08003-290","ubicacio":"Marge est del Torrent de Rials","historia":"Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980.","coordenades":"41.4901000,2.3061200","utm_x":"442078","utm_y":"4593397","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37431","titol":"Urbanització Mar i muntanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/urbanitzacio-mar-i-muntanya","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272.","centuria":"","notes_conservacio":"És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar.","descripcio":"El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes.","codi_element":"08003-291","ubicacio":"C. Tarragona, 6","historia":"Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","coordenades":"41.4837900,2.2998200","utm_x":"441546","utm_y":"4592701","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37432","titol":"Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia.","codi_element":"08003-292","ubicacio":"barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà.","historia":"Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4912000,2.2913400","utm_x":"440845","utm_y":"4593530","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37433","titol":"Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244.","centuria":"I -II dC","notes_conservacio":"La majoria del jaciment ha estat destruït","descripcio":"A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca.","codi_element":"08003-293","ubicacio":"Carrer de La Selva, 28","historia":"Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti.","coordenades":"41.5027700,2.2820900","utm_x":"440084","utm_y":"4594820","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37434","titol":"Plàtans de Vallbona - Garrofers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-vallbona-garrofers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres.","codi_element":"08003-294","ubicacio":"Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers).","historia":"","coordenades":"41.4992300,2.2912600","utm_x":"440846","utm_y":"4594421","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37435","titol":"Camí de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del carrer del Llaüt de la urbanització de Can Teixidor, darrera els laboratoris Alcon. És de terra i té una amplada mitja d'uns 3 metres que varia en funció del tram i una distància real tenint en compte el relleu de 220, 22 metres. Comença amb un lleuger descens en direcció oest, tot seguit gira a l'esquerra en direcció sud i es torna a adreçar cap a ponent en direcció Montgat. El torrent de Ca l'Estela en separa els dos termes municipals. El camí continua dins de Montgat.","codi_element":"08003-295","ubicacio":"Urbanització Can Teixidor","historia":"","coordenades":"41.4767800,2.2960700","utm_x":"441227","utm_y":"4591925","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37435-foto-08003-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37435-foto-08003-295-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441412; y= 4592150; z=47Les UTM del punt final són: x = 441260; y= 4592049; z=26","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37436","titol":"Camí de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-serreta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del carrer Vives Nolasco de la urbanització de Can Teixidor. És de terra i té poca amplada, que varia en funció del tram i ben aviat es perd amb la vinya que ressegueix. La seva distància real tenint en compte el relleu és de 383,03 metres. Comença amb una lleugera pendent en direcció nord-oest. Ben aviat es confon amb la terrassa de vinya que va resseguint, tot seguit gira en direcció llevant i es situa entre la vinya, a migdia, i l'AP-7, al nord. Fa una ziga-zaga per continuar pujant fins arribar a una finca..","codi_element":"08003-296","ubicacio":"La Serreta - Urbanització Can Teixidó","historia":"","coordenades":"41.4807100,2.2934100","utm_x":"441008","utm_y":"4592364","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37436-foto-08003-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37436-foto-08003-296-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441182; y= 4592415; z=56Les UTM del punt final són: x = 441249; y= 4592646; z=70","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37437","titol":"Camí del Mig de llevant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig-de-llevant","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres.","codi_element":"08003-297","ubicacio":"Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7","historia":"","coordenades":"41.4904700,2.3020200","utm_x":"441736","utm_y":"4593441","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37437-foto-08003-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37437-foto-08003-297-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37438","titol":"Camí del Mig de ponent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig-de-ponent","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant la Creu de Pedra, tot i que en el POUM el fan començar davant les pistes d'atletisme, i s'adreça en direcció oest cap a Tiana. El primer tram és un carrer ample urbanitzat i asfaltat, amb cases al marge septentrional i horta al marge meridional. Comença amb una lleugera pendent descendent fins arribar al Torrent de Sistres. Les pistes municipals d'atletisme J.M. Pareras queden al costat sud del camí. Ara, aquest, s'estreny considerablement i el pendent es torna ascendent. En aquest tram, els marges laterals són molt alts. Les terres septentrionals corresponen a l'hort d'en Pasqual. El límit municipal amb Tiana es troba a pocs metres abans d'arribar el torrent de Vallcirera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 334,49 metres.","codi_element":"08003-298","ubicacio":"A l'oest del terme municipal","historia":"Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí baix de Tiana o de la Creu; fent referència a la Creu de Pedra.","coordenades":"41.4837000,2.2933400","utm_x":"441005","utm_y":"4592696","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37438-foto-08003-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37438-foto-08003-298-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441271; y= 4593365; z=90Les UTM del punt final són: x = 440953; y= 4592732; z=72","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37439","titol":"Camí Baix de Tiana o del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-baix-de-tiana-o-del-cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del cementiri, segons el POUM, però que antigament tindria continuïtat per l'actual carrer del Doctor Homs, fins arribar al nucli urbà d'Alella. Segueix en direcció oest cap a Tiana, primer amb una baixada considerable fins arribar a l'alçada del Torrent de Sistres. A partir d'aquest punt l'asfalt es camufla sota una capa de terra i el camí puja amb l'Horta de Sant Genís als costats, que són vinyes del celler Alta Alella. El camí queda interromput just a l'entrada d'aquest celler. Una cadena, en el límit municipal amb Tiana marca el final del camí transitable. A partir d'aquí caldria continuar a peu, ja en terme municipal de Tiana.","codi_element":"08003-299","ubicacio":"Al SO del nucli urbà d'Alella","historia":"Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí del Mitj (sic) de Tiana o del cementiri.","coordenades":"41.4874500,2.2892600","utm_x":"440668","utm_y":"4593115","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37439-foto-08003-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37439-foto-08003-299-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441915; y= 4593523; z=122Les UTM del punt final són: x = 440605; y= 4593258; z=136","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37440","titol":"Camí del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-del-besso","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí del Turó del Bessó es dirigeix d'est a nord oest des del final del carrer Taiano de la urbanització Nova Alella fins a trobar el final del carrer de l'Avet, de la urbanització de Can Comulada. Es tracta d'una pista de terra d'uns 4 metres d'amplada, que ha estat eixamplada a màquina i que passa pel vessant nord del Turó del Bessó (228 m), on hi ha una vinya. A uns 150 metres del carrer Taiano, hi ha el Camí del Rocar de Tiana, que es dirigeix cap el municipi de Tiana. Poc abans d'arribar al final del trajecte, un altre camí a mà esquerra, també es dirigeix a Tiana. Es tracta del camí carener a Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona orientada a llevant amb gran abundància de ginesta a banda i banda i bardissa. El costat de llevant del camí, s'hi troba la vegetació pròpia posterior a l'abandonament del conreu de la vinya: ceps bords, bardissa, ginesta, alguna alzina, roures i pins pinyoners. Una cadena, en el carrer de Taiano, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 758 metres.","codi_element":"08003-300","ubicacio":"Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4926000,2.2814600","utm_x":"440022","utm_y":"4593692","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37440-foto-08003-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37440-foto-08003-300-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440522; y= 4593863; z=198Les UTM del punt final són: x = 440089; y= 4594140; z=237","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37441","titol":"Camí del Rocar de Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-rocar-de-tiana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí del rocar de Tiana comença en el camí del Turó del Bessó a 150 metres del carrer de Taiano de la urbanització Nova Alella. Es dirigeix d'est a oest en direcció Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un parell de metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. El recorregut transcorre pel vessant sud del Turó del Bessó, amb vinya en el marge septentrional i garrofers alternant amb magraners i pi pinyoner en el marge meridional del camí. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 177 metres.","codi_element":"08003-301","ubicacio":"Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4910100,2.2838400","utm_x":"440219","utm_y":"4593514","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37441-foto-08003-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37441-foto-08003-301-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440364; y= 4593791; z=201Les UTM del punt final són: x = 440251; y= 4593666; z=205","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37442","titol":"Camí Carener de Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-carener-de-tiana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí Carener a Tiana s'inicia en el Camí del Turó del bessó, en el seu tram final i es dirigeix d'est a oest fins a Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un 3 metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona De terrenys erms propis de l'abandonament de vinya amb progressiva ocupació de vegetació arbòria d'alzina i algun roure per les zones més obagues i pi pinyoner en expansió. Destaca la gran quantitat de ginesta. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 189 metres.","codi_element":"08003-302","ubicacio":"A l'est de la urbanització de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4945100,2.2803300","utm_x":"439929","utm_y":"4593905","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37442-foto-08003-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37442-foto-08003-302-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440052; y= 4594048; z=238Les UTM del punt final són: x = 439909; y= 4594137; z=253","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37443","titol":"Camí del Coll de Vendrans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-de-vendrans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el carrer Coll de Vendrans i es dirigeix en direcció oest fins una finca particular. Es tracta d'un camí de terra que va pujant suaument i passa pel costat d'una plantació de cirerers, per la banda septentrional, i una plantació de ceps a la banda meridional. Transcorre paral·lel a un torrent que baixa del Turó del Bessó. El camí està tallat poc abans d'arribar a la Cova del Camí Dalt d'Alella. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat quan està posada. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 667 metres.","codi_element":"08003-303","ubicacio":"Al vessant Nord del Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4944200,2.2857900","utm_x":"440385","utm_y":"4593891","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37443-foto-08003-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37443-foto-08003-303-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440765; y= 4594248; z=108Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594000; z=181","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37444","titol":"Camí de la Font d'en Mià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació","descripcio":"El Camí de la Font d'en Mià comença al final del carrer Univers, al sud de la urbanització de Can Comulada, en un parc públic que hi ha al final del carrer. Es tracta d'un corriol que es dirigeix a l'oest fins trobar la font d'en Mià. Es tracta d'un corriol pràcticament envaït en la seva totalitat per la vegetació ( bardissar). Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 188 metres.","codi_element":"08003-304","ubicacio":"Al final del carrer Univers","historia":"","coordenades":"41.4957700,2.2836300","utm_x":"440206","utm_y":"4594042","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37444-foto-08003-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37444-foto-08003-304-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440275; y= 4594298; z=168Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594211; z=187","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37445","titol":"Camí del Mirador dels nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mirador-dels-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença a l'Avinguda del Mil·lenari, on es troba amb el camí dels Ginestells. Tot seguit es dirigeix en línea ascendent cap a l'oest en paral·lel al darrer tram de l'avinguda del Mil·lenari, per sota una línees de mitja tensió i deixant a banda esquerra la barraca de l'Avinguda del Mil·lenari. Un cop en el punt més alt, al costat d'un dipòsit d'aigua, descendeix en direcció sud, resseguint el límit del terme municipal fins arribar al Mirador dels Nou pins. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 454 metres.","codi_element":"08003-305","ubicacio":"A l'est de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4973500,2.2769800","utm_x":"439652","utm_y":"4594222","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37445-foto-08003-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37445-foto-08003-305-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439940; y= 4594578; z=294Les UTM del punt final són: x = 439810; y= 4594265; z=325","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37446","titol":"Camí dels Ginestells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-ginestells","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que té un dels seus extrems en el carrer Vallespir, davant del carrer Rosselló. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Es dirigeix al sud fins trobar un altre camí, el del Mirador Nou Pins i acaba a l'Avinguda del Mil·lenari. El primer tram és una pista oberta a màquina d'una amplada de 3 metres. Travessa els Ginestells i un pinar de pi blanc. A mesura que ens endinsem, la vegetació es modifica en una zona d'alzina i mixta amb pi, estepes, roldons. Destaca una alzina de port rodó (capçada) de grans dimensions. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 925 metres.","codi_element":"08003-306","ubicacio":"A l'oest del terme municipal; a la urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5007000,2.2765800","utm_x":"439622","utm_y":"4594595","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37446-foto-08003-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37446-foto-08003-306-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439903; y= 4594920; z=207Les UTM del punt final són: x = 439922; y= 4594561; z=298","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37447","titol":"Camí dels Nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'amplada variable, segons el tram, que va pujant per la carena en direcció nord, des de l'Avinguda del Mil·lenari fins el Turó de Galzeran; passant pel Mas Nou Pins, el Turó de Nou Pins, el Turó de Ginestells, el Bosc d'en Torres i, als peus del Turó de Galzeran, continua en direcció ponent fins a Tiana. Bona part del trajecte recorre per una antiga vinya de la qual encara se'n poden veure mostres. Destaca un cirerer d'arboç, al costat de l'Avinguda del Mil·lenari i un bosquet d'alzines joves. S'observa també u sotabosc de garric, ginesta, fanals, fonoll i bardisses i estepes, amb algunes plantes enfiladisses pròpies de l'alzinar. El sotabosc ha estat netejat degut a la proximitat amb les cases i una línea de mitja tensió. En arribar dalt del turó, degut al vent que hi acostuma a incidir va minvant.","codi_element":"08003-307","ubicacio":"A ponent del terme municipal, entre el Turó de Galzeran i el Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4992700,2.2711700","utm_x":"439169","utm_y":"4594440","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37447-foto-08003-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37447-foto-08003-307-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439837; y= 4594365; z=304Les UTM del punt final són: x = 438633; y= 4594885; z=410","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37448","titol":"Camí de la Cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que travessa el municipi per la seva part nord, d'est a oest. La carretera BP-5002 que va del Masnou a Granollers el talla. El tram més oriental és una pista molt ampla (5 metres) que ve de Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. És un camí molt transitat per vehicles. El tram immediat a la BP-5002 és una ampliació per escurçar la distància entre els punts de connexió i evitar que s'hagi de passar per la carretera; però degut al desnivell és de dificultat alta pels vehicles, que utilitzen un ramal d'aquest camí que connecta amb la cartera BP-5002. A partir d'aquest punt el camí continua en direcció oest per l'altre costat de la carretera. Travessa, pel carrer Salvador Espriu, que està asfaltat, la urbanització Alella Parc i continua a l'oest per una pista de terra. Passa entre mig del vessant meridional del Turó dels Figuerals i la Pedrera. Travessa el Sot de Can Rafel i la Vinya del Taietí, el Bosc de Can Sanç i el Bosc de les Quatre Torres. Finalment volteja el vessant del Turó d'en Galzeran fins sortir del terme municipal d'Alella i entrar a Tiana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 4818 metres.","codi_element":"08003-308","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani). Es diu així perquè el tram català havia d'estar acabat l'any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. El tram de Catalunya es de 561 km, segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals.","coordenades":"41.5136300,2.2992200","utm_x":"441523","utm_y":"4596014","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37448-foto-08003-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37448-foto-08003-308-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441053; y= 4596317; z=290Les UTM del punt final són: x = 442252; y= 4596162; z=333","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37449","titol":"Ramal del Camí de la Cornisa ; Ale011A","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ramal-del-cami-de-la-cornisa-ale011a","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença a la carretera BP-5002, passat 300 metres del PK 5 i es connecta amb el Camí de la Carena. És una pista ampla de terra que puja lleugerament fins trobar la pista carenera. De fet, abans d'ampliar El camí de la carena en direcció oest, en el punt actual d'intersecció d'aquests dos camins. El present, era la finalització de la pista carenera a l'alçada de la carretera BP-5002. Amb la creació del GR-92 que segueix el camí de la Carena que té una continuïtat a l'altre costat de la BP-5002, es va connectar els dos trams que quedaven tallats per la carretera i aquest tram ha esdevingut un ramal del GR-92, tot i que els vehicles no poden utilitzar l'ampliació per la pendent pronunciada i el mal estat del camí.","codi_element":"08003-309","ubicacio":"Al Nord del municipi","historia":"","coordenades":"41.5122100,2.2977700","utm_x":"441401","utm_y":"4595858","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37449-foto-08003-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37449-foto-08003-309-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441407; y= 4595999; z=260Les UTM del punt final són: x = 441342; y= 4596106; z=287","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37450","titol":"Camí de la Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-de-lesquerda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que uneix, de nord a sud, el Camí de la Font dels Eucaliptus amb el Camí de la Font del Sarau. És un corriol que transcorre entre una espessa vegetació que només s'aclareix en el tram proper al Camí de la Font del Sarau. En alguns trams és difícil seguir el camí. Passa pel costat de la Font de l'esquerda, molt a prop de la barraca de Can Casals i a tocar de la Cova del Pi bord. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 643 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe i un magnífic plàtan al voltant de la Font de l'Esquerda. Entre els antics marges ocupats per la vinya abandonada, es troba pi blanc, amb sotabosc mixt d'estepes, gatoses i aritjol, amb algunes alzines.","codi_element":"08003-310","ubicacio":"Urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5051300,2.2749200","utm_x":"439487","utm_y":"4595087","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37450-foto-08003-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37450-foto-08003-310-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439630; y= 4595429; z=273Les UTM del punt final són: x = 439684; y= 4595170; z=225","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37451","titol":"Accés carrer del Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/acces-carrer-del-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní.","codi_element":"08003-311","ubicacio":"Carrer Rosselló","historia":"","coordenades":"41.5036800,2.2772000","utm_x":"439676","utm_y":"4594925","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37451-foto-08003-311-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37451-foto-08003-311-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37452","titol":"Camí de la Font del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran.","codi_element":"08003-312","ubicacio":"Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5039700,2.2760800","utm_x":"439583","utm_y":"4594958","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37452-foto-08003-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37452-foto-08003-312-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37453","titol":"Camí de la barraca d'en Casals a la Font de l'Esquerda (ALE015)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-barraca-den-casals-a-la-font-de-lesquerda-ale015","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Costa de seguir en alguns trams","descripcio":"Camí que enllaça de sud a nord el Camí de la Font de l'Esquerda amb el Camí de la Font dels Eucaliptus. Es tracta d'un petit corriol que sovint costa de seguir per la vegetació. Passa pel costat de la barraca de Can Casals. En el tram final, travessa el torrent que alimenta la Font del safareig i la Font de l'Esquerda. També travessa el Bosc de les quatre torres. L'entorn d'aquest camí és molt variable. A la soleia hi ha presència de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric. Però passa per zones humides, torrenteres amb galzeran i diversos tipus de falgueres. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 764 metres.","codi_element":"08003-313","ubicacio":"Entre el Torrent del Sarau i la Font dels Eucaliptus","historia":"","coordenades":"41.5053600,2.2727400","utm_x":"439306","utm_y":"4595115","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37453-foto-08003-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37453-foto-08003-313-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439609; y= 4595255; z=254Les UTM del punt final són: x = 439485 y= 4595534; z=295","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37454","titol":"Camí de la Font de l' Eucaliptus a la cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-de-l-eucaliptus-a-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al final del carrer Berguedà, de la urbanització del Mas Coll, i s'enfila en direcció nord oest fins trobar el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. Primer deixem a mà dreta la barraca de la Guineuera; a 100 metres deixem a l'esquerre el camí que condueix a la Font de l'Esquerda, fins arribar al trencall que condueix a la Font dels Eucaliptus, que deixem a la nostra dreta. El camí enfila en direcció oest resseguit en gran part per marges de vinya fets de pedra en sec, que encara es mantenen. Tot seguit hi ha el corriol de 25 metres que porta a la Font del Safareig. A partir d'aquest punt el camí transcorre zigzaguejant fins trobar el Camí de la Cornisa, passant pel costat mateix de les barraques doble i triple dels ramats. paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran.","codi_element":"08003-314","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5076100,2.2735100","utm_x":"439372","utm_y":"4595364","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37454-foto-08003-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37454-foto-08003-314-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439689; y= 4595401; z=262Les UTM del punt final són: x = 439326; y= 4595594; z=376","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37455","titol":"Camí de la Font dels Eucaliptus a la Vinya del Taietí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-dels-eucaliptus-a-la-vinya-del-taieti","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Camí poc freqüentat","descripcio":"Camí que enllaça el Camí de la Font dels Eucaliptus a la cornisa amb el Camí de la Vinya del Taietí. Es tracta d'un petit corriol que passa per la Font dels Eucaliptus i s'adreça en direcció nord \/ nord est resseguint antigues terrasses de vinya que s'han transformat en lloc de pas, en un entorn de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric, fanals i alguns xiprers d'inclusió antròpica. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 366 metres.","codi_element":"08003-315","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5080600,2.2741600","utm_x":"439427","utm_y":"4595413","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37455-foto-08003-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37455-foto-08003-315-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439483; y= 4595535; z=297Les UTM del punt final són: x = 439620; y= 4595655; z=321","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37456","titol":"Camí de la Vinya del Taietí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-vinya-del-taieti","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Corriol que uneix el Camí de la font dels Eucaliptus a la Cornisa amb el Camí de la Cornisa i la Vinya del Taietí, de sud a nord. El corriol va pujant entre els marges d'antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entra d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 609 metres.","codi_element":"08003-316","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5081900,2.2753800","utm_x":"439529","utm_y":"4595427","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37456-foto-08003-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37456-foto-08003-316-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439573; y= 4595514; z=285Les UTM del punt final són: x = 439672; y= 4595745; z=368","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37457","titol":"Pista Carenera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pista-carenera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de la Pista Carenera comença al final del carrer de Salvador Espriu de la urbanització Alella Parc. Després d'haver fet uns metres pel Camí de la Cornisa, en direcció oest, trobem la pista, a mà dreta que, de fet, enllaça amb el GR-92 que ve de l'altre costat de la carretera BP-5002. Una cadena al principi del Camí de la Cornisa, en el carrer de Salvador Espriu, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre d'est a oest paral·lel al Camí de la Cornisa i, en gran part del seu recorregut, transcorre dins el termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès. El punt final és el Turó de Galzeran. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 4 metres d'amplada segons el tram. El primer tram que volta pel vessant nord el Turó dels Figuerals (443 m), és més costerut i estret. A l'alçada d'una línea elèctrica, hi ha una bifurcació que condueix al Dolmen de Can Gurri (Vallromanes). Abans d'aquest trencall, però, hi ha una Servera, arbre molt escàs. Una placa de llautó n'assenyala la importància i demanar que sigui respectat. Més endavant, trobem l'enllaç amb el Camí anomenat de la Font d'en Gurri, que en direcció sud enllaça amb el Camí de la Cornisa. Quan s'arriba als peus del Turó de Galzeran, el camí continua per Tiana, però un trencall porta als peus d'una torre de vigilància forestal, al costat del cim del Turó de Galzeran. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona d'obaga amb bosc d'alzinar i roure on s'observa la presència d'alzina surera i sotabosc de bruc, cirerer d'arboç, garric i heures. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 2912 metres.","codi_element":"08003-317","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5131700,2.2743500","utm_x":"439447","utm_y":"4595981","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37457-foto-08003-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37457-foto-08003-317-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440346; y= 4596268; z=355Les UTM del punt final són: x = 438857; y= 4595194; z=480","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37458","titol":"Camí de la Font d'en Rafel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-den-rafel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el torrent anomenat Sot d'en Rafel, a l'alçada de la confluència entre els carrers Empordà i Priorat, i es dirigeix en direcció nord fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent. A la cota 292 gira en direcció llevant durant uns 200 metres sense guanyar gaire alçada. Tot seguit s'adreça en direcció nord fins trobar el camí de la cornisa, guanyant una alçada de 50 metres en poc espai. Quan es deixa la paral·lela del torrent, el camí s'eixampla per facilitar l'accés als bombers. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 676 metres.","codi_element":"08003-318","ubicacio":"Sot d'en Rafel, al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5087900,2.2816800","utm_x":"440055","utm_y":"4595489","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37458-foto-08003-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37458-foto-08003-318-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440058; y= 4595649; z=263Les UTM del punt final són: x = 439989; y= 4595894; z=350","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37459","titol":"Camí del Coll a la Font d'en Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de la Font d'en Gurri, uneix de nord a sud el Camí de la Pista Carenera amb el camí de la cornisa. És una pista de terra d'un parell de metres d'amplada. A mig camí, trobem un corriol estret que es dirigeix en direcció est fins trobar el Camí de la Cornisa. És un ramal (fitxa 320) d'aquest camí. El tram principal també es troba amb el camí de la Cornisa en un punt més a l'oest. Aquest darrer tram no es troba en bones condicions, ja que la vegetació ha envaït. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 555 metres.","codi_element":"08003-319","ubicacio":"Coll de la Font d'en Gurri","historia":"","coordenades":"41.5121700,2.2800700","utm_x":"439924","utm_y":"4595865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37459-foto-08003-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37459-foto-08003-319-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440028; y= 4595972; z=360Les UTM del punt final són: x = 439971; y= 4596159; z=413","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37460","titol":"Camí del Coll a la Font d'en Gurri (ramal)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri-ramal","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest ramal del Camí de la Font d'en Gurri, uneix el Camí de la Pista Carenera amb el tram principal del camí de la font d'en Gurri (fitxa 319). És un petit corriol ascendent d'est a oest, de l'amplada d'una persona, pedregós i amb vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure.","codi_element":"08003-320","ubicacio":"Coll de la Font d'en Gurri","historia":"","coordenades":"41.5125400,2.2812100","utm_x":"440019","utm_y":"4595906","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37460-foto-08003-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37460-foto-08003-320-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440252; y= 4596092; z=355Les UTM del punt final són: x = 440024; y= 4596090; z=394","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37461","titol":"Camí dels Figuerals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-figuerals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"vegetació invasiva i erosió hídirca","descripcio":"Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure.","codi_element":"08003-321","ubicacio":"Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran","historia":"","coordenades":"41.5078700,2.2692800","utm_x":"439019","utm_y":"4595396","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37461-foto-08003-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37461-foto-08003-321-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37462","titol":"Camí de la Pedrera a la Cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-pedrera-a-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de la Pedrera a la Cornisa, com el seu nom indica uneix l'antiga pedrera d'Alella, a la urbanització Alella Parc, amb el camí de la Cornisa, d'est a oest. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 3 metres d'amplada, que va zigzaguejant per salvar el desnivell entre una vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, garric i gramínies. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 863 metres.","codi_element":"08003-322","ubicacio":"Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5115900,2.2854600","utm_x":"440373","utm_y":"4595797","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37462-foto-08003-322-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37462-foto-08003-322-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440280; y= 4596105; z=353Les UTM del punt final són: x = 440493; y= 4596110; z=279","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37463","titol":"Camí de la Pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-pedrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el carrer Riera Alta i es dirigeix al nord fins trobar la Pedrera d'Alella i, un cop dalt, gira en direcció est per anar a parar al carrer Josep Carner. Una cadena a cada extrem del camí n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Transcorre paral·lel al torrent que baixa de l'antiga pedrera. Un cop a la Pedrera d'Alella, s'ajunta amb el Camí que enllaça la Pedrera amb el camí de la Cornisa. Bona part del trajecte transcorre per l'arbreda de la Riera Alta. Es tracta d'una zona amb una de les densitats més altes del municipi d'alzina surera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 715 metres.","codi_element":"08003-323","ubicacio":"Al nord del terme municipal - Urbanització Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5117400,2.2877000","utm_x":"440560","utm_y":"4595812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37463-foto-08003-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37463-foto-08003-323-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440843; y= 4595810; z=200Les UTM del punt final són: x = 440638; y= 4596125; z=263","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37464","titol":"Camí del Greny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-greny","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Com a resultat de la nevada de l'any 2010, hi ha moltes branques de pins i, fins i tot, pins sencers, trencats.","descripcio":"Camí que comença en el Passeig de Marià Estrada, com un carrer ample i asfaltat fins arribar al carrer de Pere II el Gran. A partir d'aquest punt comença el camí de terra o pista, en direcció nord fins trobar el Camí que connecta la Pedrera d'Alella amb el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram, transcorre paral·lel amb la paret que delimita la finca de la Torre del governador. Passa per Can Xeco Monnar, que queda al costat de ponent. Un cop es converteix en pista de terra passa pel costat de la Mina del Greny i la Vinya de l'esqueixa, continua pujant en un entorn de bosc mediterrani amb sotabosc de romaní, farigola, ginesta, roldor, menta borda, fanals. Al costat de ponent queda la finca de Can Cortés, amb la barraca del bosc de Can Cortés i el dipòsit del Bosc de Can Cortés. Al costat de llevant, abans d'arribar al límit de la urbanització d'Alella Parc, hi ha la barraca i les basses de Can Jordana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1221 metres.","codi_element":"08003-324","ubicacio":"Nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5052500,2.2898900","utm_x":"440737","utm_y":"4595090","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37464-foto-08003-324-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37464-foto-08003-324-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440969; y= 4594993; z=174Les UTM del punt final són: x = 440544; y= 4595976; z=296","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37465","titol":"Camí de Martorelles o de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-martorelles-o-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat irregular que s'enfila cap al nord, al costat de llevant de la urbanització de Mas Coll. És un vial molt estret, d'amplada variable entre els quatre i cinc metres, sensació que s'aguditza pel fet de circular en trinxera entre grans murs de paredat, sobretot en el seu tram inicial proper al torrent de Can Pufarré. Un dels trets més destacables és el fet de ser l'accés al conjunt de grans edificacions i cases senyorials amb grans finques que presideixen la part alta del terme municipal. A més, el pendent i els constants canvis de direcció obren contínuament noves perspectives, que es reforcen amb l'aparició d'elements significatius de les edificacions veïnes. El seu ferm està en mal estat, amb trams de llambordins i d'altres amb restes d'asfalt. La secció és exageradament bombada, per tal de recollir les aigües de pluja pels laterals.","codi_element":"08003-325","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"Correspon a l'antic traçat del camí que unia el Maresme i el Vallès (nuclis d'Alella i Santa Maria de Martorelles) a través de l' actualment denominada Serra de Marina.","coordenades":"41.5003000,2.2885300","utm_x":"440619","utm_y":"4594542","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37465-foto-08003-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37465-foto-08003-325-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440766; y= 4594705; z=129Les UTM del punt final són: x = 440535; y= 4595768; z=282","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37466","titol":"Camí del Camp de Tir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-camp-de-tir","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del torrent de Coma Clara fins el camí de la Cornisa. El primer tram és estret i passa arran de la finca de Can Pau Arenes, amb una paret de separació d'alçada considerable ( 3 metres) feta de paredat antic amb reparacions modernes a un costat i un marge encanyissat a l'altre costat. Un cop s'arriba a l'entrada de Can Pau Arenes, el camí, que en aquest tram és mig torrent, segueix a l'esquerra. Ben aviat augmenta el desnivell i fa un gir ca p a l'est fins arribar a un trencall que porta a Can Colomer, si es va recte, a Can Cabús de Dalt, cap a la dreta, o al camp de tir cap a l'esquerra. Es continua, doncs, cap a l'esquerra per una pista una mica més ampla i on desapareix el torrent. Tot seguit s'arriba a una corba molt tancada on hi ha una cadena que impedeix la circulació de vehicles. Cal travessar el Bosc de Can Cabús, passar per la Font del Pastor, que es deixa a mà esquerra i, finalment, s'arriba al camp de tir; una sèrie de terrasses saulonenques amb vegetació arbustiva baixa. Al damunt hi ha la pista carenera o Camí de la Cornisa. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1592 metres.","codi_element":"08003-326","ubicacio":"Entre el Torrent de Coma Clara i el camí de la Cornisa","historia":"","coordenades":"41.5109400,2.3016600","utm_x":"441724","utm_y":"4595714","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37466-foto-08003-326-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441664; y= 4595474; z=171Les UTM del punt final són: x = 441723; y= 4596274; z=310","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37467","titol":"Camí de Font de Cera al Camp de Tir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-font-de-cera-al-camp-de-tir","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 4+700, fins trobar el Camí del Camp de Tir, a l'alçada del Bosc de Can Cabús. És una pista de terra molt curta que connecta amb un altre pista; la seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 266 metres.","codi_element":"08003-327","ubicacio":"Entre Alella Parc i el Bosc de Can Cabús","historia":"","coordenades":"41.5106600,2.2985100","utm_x":"441461","utm_y":"4595685","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37467-foto-08003-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37467-foto-08003-327-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441475; y= 4595779; z=229Les UTM del punt final són: x = 441606; y= 4595982; z=231","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37468","titol":"Camí de la Coma Clara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-coma-clara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns trams són de vegetació densa de torrent","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix al nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 3+2800, fins trobar el Camí de la Cornisa o camí carener. En realitat es tracta del Torrent de Coma Clara que recull les aigües d'escorrentia de la zona i les diposita a la Riera d'Alella. El primer tram és molt ample, 10 metres, i és l'accés a les finques de Can Tito Serra, Can Rosselló o Can Magarola. A uns 500 metres de la carretera BP-5002 es troba amb el Camí de Can Pau Arenas, i tot seguit amb el Camí del camp de Tir. L'accés a la finca de Can Pau Arenes es troba al mig: a l'esquerra serveix per anar a Can Cabús de Dalt i Can Colomer, i a la dreta per seguir el Torrent de Coma Clara. En aquest punt, el camí és estret, ja convertit en torrent amb marges alts de sauló i encanyissat. El camí s'enlaira travessant el bosc de Can Colomer fent giragonses resseguint les corbes de nivell. Només el darrer tram recupera amplada, ja que es tracta de pistes ampliades fora del llit del torrent natural. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1981 metres.","codi_element":"08003-328","ubicacio":"Torrent de Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5070100,2.2999700","utm_x":"441580","utm_y":"4595279","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37468-foto-08003-328-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37468-foto-08003-328-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441283; y= 4595052; z=140Les UTM del punt final són: x = 442024; y= 4596301; z=310","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37469","titol":"Camí antic de Vallromanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-vallromanes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns punts es perd per la poca freqüentació.","descripcio":"Camí que surt de la Riera Coma Clara i es dirigeix al nord fins trobar la pista carenera. En alguns punts travessa ova paral·lel a la carretera BP-5002 del Masnou a Granollers. Es tracta d'un camí molt irregular que en alguns punts és difícil de seguir i tallat per una carretera. Passa per l'arbreda de Can Cues.","codi_element":"08003-329","ubicacio":"Torrent Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5082600,2.2983400","utm_x":"441445","utm_y":"4595419","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37469-foto-08003-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37469-foto-08003-329-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441284; y= 4595058; z=140Les UTM del punt final són: x = 440353; y= 4596268; z=355","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37470","titol":"Passeig del Camí dels Traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-del-cami-dels-traginers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí dels Traginers, segons consta en el planejament municipal, és un camí que va de NE a SO, paral·lel a les edificacions de la urbanització, fins trobar el Camí Carener dels Traginers. Possiblement, antigament era la continuïtat natural del Camí carener dels Traginers, abans de la construcció de la urbanització, en el seu trajecte fins a Vallromanes. L'extrem nord oriental del camí s'ubica a continuació de la finca número 44 de l'avinguda de Sant Mateu, i circula paral·lel a la tanca de la finca. Està barrat per una cadena que n'impedeix el pas a vehicles no autoritzats, i té una amplada de tres metres, que ben aviat es converteixen en un estret corriol que presenta una vegetació herbòria, bàsicament aportada per la presència humana. Ben aviat s'endinsa en la franja de protecció de la urbanització on només resta vegetació arbòria de pi amb alguna alzina. A l'extrem sud occidental es troba o enllaça amb el Camí carener dels Traginers.","codi_element":"08003-330","ubicacio":"Avinguda Sant Mateu","historia":"","coordenades":"41.5048800,2.3044300","utm_x":"441950","utm_y":"4595040","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37470-foto-08003-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37470-foto-08003-330-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441808; y= 4595088; z=233Les UTM del punt final són: x = 442190; y= 4595397; z=393","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37471","titol":"Camí de Les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de Les Costes uneix la vinya de Les Costes, a la Vall de Rials, amb el Camí carener dels Traginers. Es tracta d'un camí de terra que no arriba als 2 metres d'amplada. Es caracteritza per tenir un dels marges aixecat amb pedra seca, en bastant bon estat de conservació. La distància marcada en el POUM és de 210 metres; però en realitat enllaça una pista oberta a la carena sud-est del Turó de les Monges amb el camí carener dels Traginers. La vegetació de l'entorn és de bosc mediterrani mixt, d'alzinar per les zones més obagues i de pi bord i pi blanc i pi pinyoner a la soleia, amb sotabosc de romaní, estepa blanca, negra i borrera. També s'hi observa l'esparreguera boscana, el marfull i a prop de les torrenteres, el canyissar, la ginesta, la bardissa i el roldor. Majoritàriament el camí travessa antigues vinyes que malgrat estar abandonada s'hi observen algunes oliveres, figueres i ametllers.","codi_element":"08003-331","ubicacio":"Les Costes - Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.5031800,2.3028200","utm_x":"441814","utm_y":"4594852","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37471-foto-08003-331-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37471-foto-08003-331-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441987; y= 4595091; z=210Les UTM del punt final són: x = 441829; y= 4595031; z=224","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37472","titol":"Camí del bosc de Can Serra; Camí carener dels traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bosc-de-can-serra-cami-carener-dels-traginers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí del Bosc de Can Serra es dirigeix de sud a nord des del Bosquet fins a la urbanització de Can Magarola, on enllaça amb el camí de Les Costes, però on també hauria d'enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers, que seria l'antic camí per anar a Vallromanes. Actualment, la urbanització ha trencat la continuïtat geogràfica i s'han obert nous vials per instal·lar-hi serveis, creant barreres artificials. El primer tram, a partir del bosquet, transcorre per terrenys erms al costat occidental i vinyes de Cal Mallorquí al sector oriental; fins trobar l'arbreda de Can Serra. A la dreta continuen havent-hi vinyes. Ens creuem amb els camins de Can Boquet, primer, i el de Can Cabús de Baix, després. Ben aviat envoltem pel vessant oriental el Turó de les Monges, per un corriol ascendent amb vegetació baixa de garric, ginesta, estepes i mata. Aquest corriol continua amb el marge occidental aixecat amb pedra seca en bon estat de conservació. En aquest punt, la vegetació arbòria està composta bàsicament de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. En el punt més alt és creua amb el Camí de Les Costes i uns metres més amunt, si es continua, es pot enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers.","codi_element":"08003-332","ubicacio":"Entre El Bosquet i Les Costes","historia":"","coordenades":"41.4987200,2.3008200","utm_x":"441643","utm_y":"4594358","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37472-foto-08003-332-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37472-foto-08003-332-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441778; y= 4594140; z=133Les UTM del punt final són: x = 441828; y= 4595029; z=225","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37473","titol":"Camí de Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Cal una neteja de manteniment","descripcio":"Camí de terra, que en el primer tram és un rial, que es dirigeix de ponent a llevant des del PK 2+700 de la carretera BP-5002, passant per darrera Can Cabús de baix i per darrera Can Boquet, fins trobar el Camí del bosc de Can Serra. A l'inici del camí, es va resseguint els murs de les finques, als peus dels quals creixen llorers i canyes que van tapant el camí fins a la sortida d'un revolt de 90 graus en direcció sud, on la vegetació arbòria està formada bàsicament per pi pinyoner, en poca quantitat que va augmentant a mida que puja la cota, fins arribar al bosc de pi pròpiament dit. Ben aviat, el rial de sorra amb canyes es transforma en un estret corriol de sauló i roca granítica on, a banda i banda, hi ha un seguit de plantes i estrat arbori format entre d'altres per bardissar, esparreguera, ginesta, fonoll i gran quantitat de ceps bords.","codi_element":"08003-333","ubicacio":"Darrera Can Cabús de Baix","historia":"","coordenades":"41.4983800,2.2979300","utm_x":"441402","utm_y":"4594322","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37473-foto-08003-333-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37473-foto-08003-333-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441302; y= 4594472; z=112Les UTM del punt final són: x = 441741; y= 4594602; z=186","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37474","titol":"Camí de Teià; Camí del Bosquet de Can Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-cami-del-bosquet-de-can-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de ponent a llevant des del CEIP Fabra fins el municipi de Teià, passant pel Fondo de Rials. Es tracta d'una pista de terra més ampla en el sector occidental que en l'oriental, que travessa la pineda del Bosquet, la finca de Cal Mallorquí, per on travessa un torrent, i les vinyes de les caves Roura i l'Hort de la Cooperativa.","codi_element":"08003-334","ubicacio":"Entre el bosquet i Teià","historia":"","coordenades":"41.4950600,2.3034500","utm_x":"441859","utm_y":"4593950","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37474-foto-08003-334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37474-foto-08003-334-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441575; y= 4594076; z=125Les UTM del punt final són: x = 442186; y= 4594132; z=108","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37475","titol":"Camí del Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del barri Ibars - Meia, al costat de l'AP7 fins a Les Costes. De fet el Fondo de Rials és el torrent que recull les aigües de la Serra de Teià, a llevant i de la plana aixecada de Cal Mallorquí, Can Roure i la zona de Rials, d'on pren el nom. És un camí d'amplada variable, que es va estrenyent a mesura que va amunt, fins un punt on no es pot continuar en vehicle i s'ha de fer a peu. Actualment enllaça amb el camí de Les Costes i el camí dels Traginers, pel costat Se del Turó de Les Monges. El paisatge que ressegueix el camí és de Canyissar i es conserva alocar. Més enllà dels marges, destaca en el primer tram una zona d'horta i, a partir de l'hort de la Cooperativa, el conreu de vinya.","codi_element":"08003-335","ubicacio":"A llevant del terme municipal, a la vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4958400,2.3052300","utm_x":"442009","utm_y":"4594035","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37475-foto-08003-335-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37475-foto-08003-335-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442128; y= 4593550; z=79Les UTM del punt final són: x = 442115; y= 4594535; z=130","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37476","titol":"Camí de Can Cortès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí particular pertanyent a la finca de Can Cortés i d'accés restringit per una tanca a cada extrem del camí, que uneix de ponent a llevant el camí antic de Martorelles amb el Camí del Greny, passant per una capella construïda a mitjans del segle passat, enmig del bosc de Can Cortés. El tram més proper a la finca està asfaltat i està resseguit per una alineació de xiprer blanc alternat amb pi pinyoner. Ben aviat hi trobem un pont que salva el desnivell d'un torrent amb vegetació de ribera i canyes. Després del pont es converteix en una pista que transcorre enmig d'un bosc antropitzat, compost bàsicament de resinosos, amb pi blanc, pi pinastre, pi pinyoner, avets o pi negre. El camí que porta a la capella presenta una alineació de xipresos. El sotabosc és molt pobre degut a l'acció de l'home.","codi_element":"08003-336","ubicacio":"Can Cortés","historia":"","coordenades":"41.5054700,2.2882500","utm_x":"440600","utm_y":"4595116","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37476-foto-08003-336-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37476-foto-08003-336-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440632; y= 4595122; z=181Les UTM del punt final són: x = 440828; y= 4595296; z=215","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37477","titol":"Camí àmbit Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ambit-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"per poc freqüentat","descripcio":"Camí que va de sud a nord des del camí Fondo de Rials fins a trobar el camí de la camàndula. Transcorre entre camps erms i vinyes per una torrentera. Vegetació de canyes en els marges que en dificulten el pas. A la part més ombrívola hi ha presència d'aloc, però bàsicament està tot ell resseguit per l'encanyissat que pot arribar a dificultar el creixement del llentiscle o de la mata.","codi_element":"08003-337","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4994300,2.3066800","utm_x":"442133","utm_y":"4594433","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37477-foto-08003-337-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37477-foto-08003-337-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442121; y= 4594523; z=125Les UTM del punt final són: x = 442311; y= 4594830; z=150","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37478","titol":"Camí de Teià, accés al dipòsit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-acces-al-diposit","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i dóna accés al dipòsit d'aigua. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa d'est a oest, entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet en la part més baixa i granit quan més ens apropem al dipòsit. Després del dipòsit continua dins el terme municipal de Teià.","codi_element":"08003-339","ubicacio":"A l'est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4954500,2.3075500","utm_x":"442202","utm_y":"4593990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37478-foto-08003-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37478-foto-08003-339-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442254; y= 4594186; z=108Les UTM del punt final són: x = 442356; y= 4594185; z=115","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37479","titol":"Camí de Teià, àmbit de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-ambit-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En algun tram es perd","descripcio":"Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i es dirigeix de sud a nord fins trobar el camí de la Camàndula; paral·lel al Fondo de Rials. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet.","codi_element":"08003-340","ubicacio":"A l'est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4997700,2.3082500","utm_x":"442264","utm_y":"4594470","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37479-foto-08003-340-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37479-foto-08003-340-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442281; y= 4594493; z=128Les UTM del punt final són: x = 442406; y= 4594798; z=158","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37480","titol":"Camí de Ca l'Arrau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-ca-larrau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que es dirigeix de ponent a llevant des del camí dels Ginestells fins al carrer de l'Ós. Es tracta d'un camí barrat amb una cadena a cadascun dels seus extrems, per impedir-ne el pas de vehicles, tot i que la seva amplada no ho permetria, que te una doble morfologia, ja que te trams de soleia i trams més obacs. El tram més meridional és un petit corriol poc freqüentat amb vegetació baixa intrusiva, que obstaculitza el pas i , en algun punt el tapa. Es caracteritza per presentar restes d'antigues vinyes amb algun cep bord que es deixa entreveure entremig d'un sotabosc de fanals, bardisses, estepes i ginesta. La vegetació arbustiva està formada per pi blanc, alternant amb algun pi pinyoner i amb alzines joves, entremig de les quals, de tant en tant, s'entreveuen alguns roures joves i ametllers vells. Pel que fa al tram més septentrional, la vegetació intrusiva va desapareixent per passar a un bosc típic d¡alzinar amb lianes, arítjols, heures, que de tant en tant s'alternen amb algun pi blanc. Les antigues vinyes estan, bàsicament, ocupades per pi blanc molt atapeït. Fins arribar a una alzina bicentenària, en el punt on es troba amb el camí dels Ginestells.","codi_element":"08003-341","ubicacio":"Entre les urbanitzacions de Can Comulada i Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5011100,2.2805900","utm_x":"439957","utm_y":"4594637","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37480-foto-08003-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37480-foto-08003-341-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439817; y= 4594793; z=222Les UTM del punt final són: x = 440382; y= 4594600; z=220","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37481","titol":"Camí d'accés al Mas Nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dacces-al-mas-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí particular pertanyent a la finca del Mas Nou Pins i d'accés restringit per una tanca ubicada al principi del camí. Es tracta d'un camí asfaltat d'entre 2 i 3 metres d'amplada, envoltat per un bosc d'alzinar i roureda. A mesura que el camí s'acosta a la casa, es va barrejant amb pi blanc o bord, pi pinyoner i sotabosc molt tupit propi d'alzinar i de pineda, on destaca el bruc, la ginesta, el roldor, l'estepa i les heures.","codi_element":"08003-342","ubicacio":"Carrer Vallespir","historia":"","coordenades":"41.5000700,2.2746400","utm_x":"439459","utm_y":"4594526","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37481-foto-08003-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37481-foto-08003-342-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439627; y= 4594856; z=255Les UTM del punt final són: x = 439391; y= 4594611; z=398","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37482","titol":"Sender","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Poc transitat","descripcio":"Petit i estret sender de terra en alguns trams cobert per la vegetació invasiva que es dirigeix des del Camí del Greny fins el carrer Pau Pifarrer de la urbanització Alella Parc. El corriol passa per davant les basses i la Barraca Marqués de Jordana i transcorre entre antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entre d'altres plantes pròpies d'aquest bosc.","codi_element":"08003-343","ubicacio":"Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5070100,2.2904700","utm_x":"440787","utm_y":"4595285","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37482-foto-08003-343-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37482-foto-08003-343-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440853; y= 4595279; z=220Les UTM del punt final són: x = 440993; y= 4595598; z=180","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37483","titol":"Camí de la Serra de Teià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-serra-de-teia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que va de nord a sud seguint la carena de la Serra de Teià i que s'inicia en el Camí de la Cornisa. És una pista ampla, en alguns trams de 5 metres i en d'altres entre 3 i 4, en la seva major part de terra, però asfaltada entre l'avinguda de sant Mateu i el carrer de la Molassa, a la urbanització de Can Magarola. En algun tram la terra està compactada amb pedra picada en molt bon estat de conservació. A tocar amb la urbanització, la vegetació de pineda es barreja amb un sotabosc d'espècies antropitzades. Predomina la vegetació mediterrània amb pi pinyoner, amb alguna alzina, acompanyat per un sotabosc d'estepes, ginebró, bruc, romaní i argelaga.","codi_element":"08003-344","ubicacio":"Serra de Teià","historia":"","coordenades":"41.5056100,2.3093100","utm_x":"442358","utm_y":"4595117","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37483-foto-08003-344-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37483-foto-08003-344-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442328; y= 4596238; z=333Les UTM del punt final són: x = 442720; y= 4594652; z=206","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37484","titol":"Camí accés a finca privada (ALE 46)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-acces-a-finca-privada-ale-46","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Diari Maresme (2010). Alerten d'un cactus invasor al Maresme; 18 de novembre de 2010. versió digital de Línia Maresme. Grup Comunicació 21.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al carrer del Vallès de la urbanització mas Coll, en direcció nord per accedir a una finca particular. En la major part del seu trajecte ressegueix el Torrent dels Rials del Coll. Al principi,hi ha una cadena i la seva amplada no supera els 2 metres i mig. La vegetació de l'entorn és un bosc de ribera amb pinus malepensis i abundància de marfull i acàcies.","codi_element":"08003-345","ubicacio":"Carrer del Vallès","historia":"","coordenades":"41.5058500,2.2841900","utm_x":"440262","utm_y":"4595161","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37484-foto-08003-345-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37484-foto-08003-345-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'observa un espècimen de cactus invasiu que caldria arrencar amb urgència. Es tracta de la Cylindropuntia tunicata o Opuntia tunicata, una planta originària del continent americà, que es reprodueix i colonitza fàcilment a nous espais, afectant a la vegetació autòctona; eliminant-la al no ser tan competitiva.Les UTM del punt inicial són: x = 440447; y= 4595245; z=185Les UTM del punt final són: x = 440223; y= 4595454; z=245","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37485","titol":"Camí del Turó de les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-de-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que s'inicia a l'Avinguda Sant Mateu, entre dues finques de la urbanització de Can Magarola i es dirigeix al Turó de les Monges, on s'ha instal·lat una antena de comunicació. El pas està barrat per una cadena que n'impedeix l'entrada de vehicles. La vegetació de l'entorn està fortament antropitzada, que va minvant quan es passa al costat d'un bosc de pins podats i exempts de sotabosc ja que forma part de la franja de protecció forestal de la urbanització en compliment de la normativa vigent.","codi_element":"08003-346","ubicacio":"Urbanització Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5034900,2.3013100","utm_x":"441688","utm_y":"4594887","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37485-foto-08003-346-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37485-foto-08003-346-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441810; y= 4595203; z=219Les UTM del punt final són: x = 441748; y= 4595010; z=241","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37486","titol":"Camí de Can Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí de Can Roura es dirigeix d'est a oest des del Celler Roura fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. La primera meitat és un tram costerut per un terreny saulonós força erosionat que no s'anivella fins a l'alçada de la barraca dels Escolapis. Des d'aquest punt fins el Camí del Bosc de Can Serra és pla. Tot el camí es fa a l'entorn de magnífiques vinyes de diferents varietats.","codi_element":"08003-347","ubicacio":"Al nord de Can Mallorquí","historia":"","coordenades":"41.4976400,2.3033100","utm_x":"441850","utm_y":"4594236","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37486-foto-08003-347-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37486-foto-08003-347-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442100; y= 4594329; z=116Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37487","titol":"Camí de Cal Mallorquí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-mallorqui","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que es dirigeix des del Bosquet, a l'alçada del camí de Teià fins a la finca de Cal Mallorquí, en direcció nord. Es tracta d'una pista de terra amb l'amplada suficient per la circulació de vehicles, que passa per la pineda coneguda com El Bosquet en el seu marge occidental, seguit d'uns camps erms i vinyes, en els camps del marge oriental.","codi_element":"08003-348","ubicacio":"Entre El Bosquet i Cal Mallorquí","historia":"","coordenades":"41.4954100,2.3016600","utm_x":"441710","utm_y":"4593990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37487-foto-08003-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37487-foto-08003-348-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441730; y= 4593990; z=122Les UTM del punt final són: x = 441867; y= 4594050; z=127","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37488","titol":"Camí de Cal Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-music","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams es perd per manca d'ús","descripcio":"Camí que comença en Fondo de Rials, per sobre la barraca de Can Vilaclara, i es dirigeix en sentit nord al bosc de Cal Músic, seguint una torrentera. A l'alçada de la barraca de Cal Músic, travessa un bosc de pi pinastre, pi pinyoner i algun pi blanc. En aquest punt es perd per la manca d'ús. Passat aquest bosc pren sentit llevant, passant pel costat d'una olivera vàries vegades centenària i puja per un sòl granític força erosionat entre vinyes, per anar a parar a una pista de terra que careneja fins a prop del Turó de Les Monges","codi_element":"08003-349","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4993400,2.3031700","utm_x":"441840","utm_y":"4594425","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37488-foto-08003-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37488-foto-08003-349-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442096; y= 4594464; z=122Les UTM del punt final són: x = 441946; y= 4594776; z=170","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37489","titol":"Camí de la Camàndula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-camandula","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible.","codi_element":"08003-350","ubicacio":"Les Costes- Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.5009900,2.3066500","utm_x":"442132","utm_y":"4594606","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37489-foto-08003-350-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37489-foto-08003-350-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37490","titol":"Camí del Turó de Galzeran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-de-galzeran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al final del carrer Rosselló, i es dirigeix en direcció oest fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent del Sarau per la banda meridional. La seva amplada mitja és de 3'5 metres. Passa pel costat de La Ferreria. La vegetació predominant és l'alzinar. El darrer tram passa per les vinyes del Turó de Galzeran i els Rocs de Montjorn. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 752 metres.","codi_element":"08003-351","ubicacio":"Al nord oest del terme municipal; al final del carrer Rosselló","historia":"","coordenades":"41.5019400,2.2701300","utm_x":"439085","utm_y":"4594737","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37490-foto-08003-351-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37490-foto-08003-351-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439528; y= 4594984; z=290Les UTM del punt final són: x = 439183; y= 4595233; z=388","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37491","titol":"Camí de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de Can Boquet és el camí d'accés a la finca de Can Boquet des de la carretera BP-5002. Després de la casa es dirigeix a l'est passant per sobre Can Serra i les seves arbredes fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. El primer tram és ample envoltat de vinyes, però després de la casa de Can Boquet s'estreny i es fa més costerut, amb una de les arbredes de Can Serra a mà dreta i, tot seguit, l'altra a mà esquerra. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 873 metres.","codi_element":"08003-352","ubicacio":"Can Boquet","historia":"","coordenades":"41.4973000,2.2991400","utm_x":"441502","utm_y":"4594202","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37491-foto-08003-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37491-foto-08003-352-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441318; y= 4594352; z=104Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37492","titol":"Festa Major de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'Alella es celebra per la diada de Sant Feliu, patró de la població, el dia 1 d'agost. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals. També la música i el ball formen part important del programa (havaneres, concerts), com l'esport. A més a més sempre es pensa en els més petits amb inflables, tallers o concursos de dibuix i els més grans. Altres actes que s'organitzen són la baixada d'andròmines, teatre, caminades populars, botifarrades.","codi_element":"08003-353","ubicacio":"Alella","historia":"Antigament la Festa Major era organitzada per 4 macips: dos del cafè de dalt i dos del cafè de baix. La intervenció de l'Ajuntament era mínima. Els macips llogaven les orquestres que havien de tocar. Els músics vinguts de fora, sovint s'hostatjaven a la fonda. Durant un temps es va fer el ball anomenat sarauet, en ple migdia d'agost. El calor i que a la nit es feia el ball principal van provocar que es deixés de fer al cap de poc temps.","coordenades":"41.4936800,2.2952200","utm_x":"441171","utm_y":"4593802","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37493","titol":"Festa de la Verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats.","codi_element":"08003-354","ubicacio":"Alella","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella.","coordenades":"41.4930600,2.2949800","utm_x":"441151","utm_y":"4593734","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37494","titol":"Figures festives","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figures-festives","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos.","codi_element":"08003-355","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25","historia":"Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives.","coordenades":"41.4963200,2.2951300","utm_x":"441166","utm_y":"4594095","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37495","titol":"Plànol d'amillaraments","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/planol-damillaraments","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals.","codi_element":"08003-356","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu.","coordenades":"41.4936400,2.2951600","utm_x":"441166","utm_y":"4593798","any":"1860","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37495-foto-08003-356-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37495-foto-08003-356-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"es troba en el despatx d'alcaldia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37496","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"No hi ha responsable, ni inventari.","descripcio":"L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats.","codi_element":"08003-357","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"","coordenades":"41.4936000,2.2951800","utm_x":"441168","utm_y":"4593793","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37496-foto-08003-357-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37497","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.<\/p> ","codi_element":"08003-358","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 13","historia":"

L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.<\/p> ","coordenades":"41.4935600,2.2946100","utm_x":"441120","utm_y":"4593789","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37499","titol":"Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona","bibliografia":"

MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.<\/p> ","codi_element":"08003-360","ubicacio":"Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona)","historia":"

L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.<\/p> ","coordenades":"41.4935500,2.2943800","utm_x":"441101","utm_y":"4593788","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37499-foto-08003-360-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37500","titol":"Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló<\/p> ","codi_element":"08003-361","ubicacio":"Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona)","historia":"

l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.<\/p> ","coordenades":"41.4937100,2.2954000","utm_x":"441186","utm_y":"4593806","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37500-foto-08003-361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37500-foto-08003-361-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37501","titol":"Arxiu Ferrer i Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-ferrer-i-guardia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen.","codi_element":"08003-362","ubicacio":"Hort de la rectoria, s\/n","historia":"El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.","coordenades":"41.4933200,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593763","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37501-foto-08003-362-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37501-foto-08003-362-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37503","titol":"Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"II aC-XX","notes_conservacio":"Actualment el museu resta tancat i sense gestió","descripcio":"Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella.","codi_element":"08003-364","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995\/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió.","coordenades":"41.5048700,2.2994700","utm_x":"441536","utm_y":"4595042","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|94|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37504","titol":"Fons d'Art Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dart-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta.","codi_element":"08003-365","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"","coordenades":"41.4936000,2.2951600","utm_x":"441166","utm_y":"4593793","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37505","titol":"Fons local de la biblioteca municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-local-de-la-biblioteca-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars.","codi_element":"08003-366","ubicacio":"Hort de la rectoria, s\/n","historia":"El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.","coordenades":"41.4933200,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593763","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37505-foto-08003-366-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37505-foto-08003-366-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37506","titol":"Goigs a Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria \/ Cels, Terra, mar aplaudiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Celitania, ciutat \/ d'Africa, noble nasquereu; \/ en Cesárea ensenyat \/ progressos en Lletras fereu, \/ de esperit, y en fe notoria\/ auments molt majors tenieu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per Espanya ab gran prestesa \/ animós, constant partiu, \/ per predicar la grandesa \/ de Christo Fill de Deu viu \/ y desterrar la memoria \/ del idols vans, que aborriu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Empuries, Barcelona, \/ y en Gerona predicau \/ en la Fe que en vos blasona \/ que flaqueja confortau; \/ a esperar eterna Gloria \/ a qui resisteix rendiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Sent Rufino President \/ mana açotar vostre Cos, \/ ab vergas tant fortament, \/ que restau tot llastimós; \/ a sentencia peremptoria \/ gustós per Christo obteniu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De peus, y de mans lligat \/ en inmundo lloch vos llançan , \/ de Tyrans renom alcançan; \/ Vos de Christo gran Soldat, \/ triunfant guanyau Victoria \/ en los afronts patiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per aument de vostres penas \/ de feras Mules tirat, \/ lligat ab dures cadenas \/ sou per Plaças rossegat; \/ fixa en Christo la memoria \/ amorós callat sufriu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De vostra pell cruelment \/ ab garfis sou despullat, \/ de cap a terra girat, nou horas estau pendent; \/ per caritat meritoria \/ dolor poch, ni molt sentiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Llançat al fondo del Mar \/ ab contra pes de una Mola, \/ pensà Rufino acabar \/ ab esta vegada sola: \/ no's hora vostre Cos moria \/ libre a la Platja veniu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per últim desencarnat \/ vostre Cos Gerona gosa,\/ lo'Sperit al Cel reposa \/ per tota la eternitat; \/ corona, y honra de gloria \/ duplicada possehiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Tingau per recomenat \/ sempre lo Poble de Alella, \/ guardantlo de tempestat,\/ de viva y vorás centella; \/ que acció gratulatoria\/ rendirá humil y catiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Opuig virtut imperatoria \/ devant de Deu obteniu, \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu.","codi_element":"08003-367","ubicacio":"Plaça de l'església, s\/n","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període","coordenades":"41.4936900,2.2944700","utm_x":"441109","utm_y":"4593804","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37508","titol":"Premsa del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-del-millenari","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975.","codi_element":"08003-369","ubicacio":"Plaça dels Germans Lleonard, s\/n","historia":"Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch.","coordenades":"41.4923700,2.2952700","utm_x":"441174","utm_y":"4593657","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"A. Calatayud","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37509","titol":"Font de la Mare de Déu de Núria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant.","codi_element":"08003-370","ubicacio":"Torrent Vallbona \/ Carrer del Mig","historia":"","coordenades":"41.4947100,2.2944800","utm_x":"441110","utm_y":"4593917","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37511","titol":"Monument 'El llibre de Gaudí'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-el-llibre-de-gaudi","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Però amb la presència de grafits","descripcio":"Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental.","codi_element":"08003-372","ubicacio":"Plaça Antoni Gaudí","historia":"Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet.","coordenades":"41.4942300,2.2922200","utm_x":"440921","utm_y":"4593865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37512","titol":"Barraca del bosc del músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-del-music","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta quadrada (5'05 x 5'10 m.), amb la coberta de teules àrabs a una vessant (ascendent de sud a nord). Bigues de formigó. Xemeneia amb la data de 1977 esgrafiada. Murs fets de maons i arrebossats. Façana de migdia amb porta d'entrada en el lateral esquerre, de fusta i llinda recta. Finestra a la dreta amb reixa de ferro i porticons a l'interior. Banc adossat a la façana re aprofitat en un costat com a caseta pel gos. Interior amb dues estances. A la primera hi ha la llar de foc.","codi_element":"08003-373","ubicacio":"Les Costes d'en Bernades - Nucli Rials","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.4995700,2.3025700","utm_x":"441790","utm_y":"4594451","any":"1977","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37512-foto-08003-373-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37512-foto-08003-373-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segons informació oral rebuda durant la realització del present inventari (any 2006), es va construir amb el diners de l'autopista.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37513","titol":"Barraca a sobre de l'hort de la cooperativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-sobre-de-lhort-de-la-cooperativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Algunes teules soltes, tot i ser força noves.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya de grans dimensions, de planta rectangular (4'75 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant. Les parets estan fetes de paredat antic sense arrebossar. La porta d'entrada a la façana de llevant, és de fusta amb recobriment metàl·lic i de dues fulles o batents, amb arc escarser. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de migdia. En aquesta mateixa façana, a tocar amb la coberta, també hi ha dues petites obertures circulars, com si fossin respiradors. Hi ha un dipòsit de fibrociment exterior recolzat sobre un pedestal fet d'obra nova. Sembla que s'abasteixi de l'interior.","codi_element":"08003-374","ubicacio":"Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella.","historia":"","coordenades":"41.4942300,2.3055100","utm_x":"442031","utm_y":"4593856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37513-foto-08003-374-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37513-foto-08003-374-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37514","titol":"Barraca dels Caçadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-cacadors","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta.","codi_element":"08003-375","ubicacio":"Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5096400,2.2841900","utm_x":"440265","utm_y":"4595582","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37514-foto-08003-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37514-foto-08003-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37515","titol":"Riera d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dalella","bibliografia":"ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002.","codi_element":"08003-376","ubicacio":"Riera d'Alella","historia":"La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat.","coordenades":"41.4852800,2.3018200","utm_x":"441715","utm_y":"4592865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37516","titol":"Cova d'en Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-music","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'interior està ple de deixalles i brutícia.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta irregular ( uns 3 x 2 m.). Accés en forma de passadís descendent, amb les parets laterals fetes de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons unides amb ciment. Hi ha un petit graó al principi del passadís (0'95 x 1'7 m). Paret frontal per bastir l'entrada de maons; porta de reixa de ferro, oberta, orientada a ponent.","codi_element":"08003-377","ubicacio":"Barri Ivars Meià - Nucli Rials","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.4895400,2.3078500","utm_x":"442222","utm_y":"4593334","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37516-foto-08003-377-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37516-foto-08003-377-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37517","titol":"La Ferreria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ferreria","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Molt reformada","descripcio":"Caseta de planta rectangular (5'2 x 10'9 m.) amb la coberta de teules àrabs a una vessant. El parament extern dels murs està arrebossat, fet que oculta les parets de pedra. Les portes són metàl·liques. Es tracta d'una ferreria que es va construir per ferrar les mules que treballaven a la pedrera del costat, transportant les llambordes que s'extreien per pavimentar els carrers de Barcelona. Actualment està molt reformada. Arquitectònicament no té gaire interès.","codi_element":"08003-378","ubicacio":"Nucli Mas Coll; al final del carrer Rosselló","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5018700,2.2741200","utm_x":"439418","utm_y":"4594726","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37517-foto-08003-378-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37517-foto-08003-378-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37518","titol":"Base de premsa d'oli de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/base-de-premsa-doli-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"restaurada amb criteris no arqueològics","descripcio":"Base de premsa \/ molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades.","codi_element":"08003-379","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola.","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5046500,2.2993400","utm_x":"441525","utm_y":"4595017","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37519","titol":"Mina del camí de Can Magarola; Mina 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-cami-de-can-magarola-mina-2-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Abandonada des de fa anys.","descripcio":"Entrada o registre de mina d'aigua retallada per l'obertura del mateix camí. Està reomplerta o colgada de terra, cosa que no permet veure'n l'interior. A pocs metres hi ha una bassa que es podria alimentar d'aquesta mina. El banc sembla fet de paredat, però no es pot veure la volta..","codi_element":"08003-380","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola.","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5041700,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37519-foto-08003-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37519-foto-08003-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element; on figura amb el nom de Mina 2 de Can Magarola.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37520","titol":"Pedra gravada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedra-gravada","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres.","codi_element":"08003-381","ubicacio":"Camí de la Carena","historia":"","coordenades":"41.5138500,2.3056600","utm_x":"442061","utm_y":"4596035","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37520-foto-08003-381-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37520-foto-08003-381-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37521","titol":"Mas Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-antic","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior.","codi_element":"08003-382","ubicacio":"Passeig Antoni Borrell, 25","historia":"","coordenades":"41.4988600,2.2906700","utm_x":"440796","utm_y":"4594380","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37522","titol":"Monument a Lluís Desplà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lluis-despla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O","codi_element":"08003-383","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4937300,2.2945500","utm_x":"441115","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37523","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa sobre aixecada i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al centre de la plaça, a l'est. Només té una mitgera a la façana nord per un afegit de l'església d'època contemporània. La façana principal es composa a partir de quatre eixos de verticalitat amb les obertures amb llinda i emmarcades amb un recreixement del parament. Destaca una línea horitzontal a l'alçada de la llinda de la porta principal, damunt la qual hi trobem un plafó ceràmic policromat en forma d'orla, fet l'any 2000, que representa el patró de la parròquia amb la roda de molí lligada al coll damunt les aigües de la riera i al fons la façana de l'església parroquial. S'hi llegeix en lletres capitals: 'Gloriós patró d'Alella protegiu-nos Sant Feliu \/ any 2000'.<\/p> ","codi_element":"08003-384","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 13","historia":"","coordenades":"41.4935600,2.2946100","utm_x":"441120","utm_y":"4593789","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37523-foto-08003-384-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37523-foto-08003-384-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37524","titol":"Llegenda sobre Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-sobre-sant-feliu","bibliografia":"ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'.","codi_element":"08003-385","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4936800,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593803","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37525","titol":"Aplec de l'arròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-larros","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes.","codi_element":"08003-386","ubicacio":"Avinguda del Bosquet, s\/n","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella","coordenades":"41.4938200,2.3001300","utm_x":"441581","utm_y":"4593815","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37528","titol":"Font de la Salut o de ca les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-salut-o-de-ca-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb cinc plafons ceràmics representant diferents escenografies que porten el títol de: 'la xocolatada', 'la cursa de braus', 'La Mare de Déu de la Salut', 'Els Prims' i 'Els grassos'. Els originals dels dos primers es troben al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt .","codi_element":"08003-390","ubicacio":"Riera Coma Clara, 2","historia":"La va fer construir el comte de Castellar.","coordenades":"41.5008000,2.2976000","utm_x":"441376","utm_y":"4594591","any":"1710","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37528-foto-08003-390-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37528-foto-08003-390-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37529","titol":"Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa.","codi_element":"08003-391","ubicacio":"Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2","historia":"","coordenades":"41.5012900,2.2965700","utm_x":"441291","utm_y":"4594646","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37529-foto-08003-391-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37529-foto-08003-391-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37530","titol":"Cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-campaner","bibliografia":"

AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. A la façana principal hi ha la porta d'accés, amb llinda i situada al costat esquerre de la façana. A la planta pis hi ha dues finestres d'arc carpanell emmarcades amb pedra. Al costat dret hi ha una paret amb una porta de ferro que dóna accés a un espai exterior lateral.<\/p> ","codi_element":"08003-392","ubicacio":"Plaça de l'Església, 8","historia":"","coordenades":"41.4934400,2.2942600","utm_x":"441091","utm_y":"4593776","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37530-foto-08003-392-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37530-foto-08003-392-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37531","titol":"Dibuixos del MNAC","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dibuixos-del-mnac","bibliografia":"BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC\/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC\/GDG 5148-D.","codi_element":"08003-393","ubicacio":"Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)","historia":"Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any.","coordenades":"41.4936200,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593796","any":"1873","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Francesc Chia","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37532","titol":"DO Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/do-alella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL.","codi_element":"08003-394","ubicacio":"Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2)","historia":"Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades.","coordenades":"41.5048700,2.2993700","utm_x":"441528","utm_y":"4595042","any":"1953","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37533","titol":"Font de la Plaça de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment el pas de l'aigua està tancat","descripcio":"Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable.","codi_element":"08003-395","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000.","coordenades":"41.4938200,2.2950000","utm_x":"441153","utm_y":"4593818","any":"2000","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37534","titol":"Portal de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-lajuntament","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a l'Ajuntament amb porta vidriera. La dovella central porta un relleu central amb l'escut del municipi, al damunt la paraula ALELLA, i a sota l'any 1591. Està més elevat que el nivell de pas de l'exterior i un parell d'esglaons de pedra de forma semicircular salven aquest petit desnivell.","codi_element":"08003-396","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"L'any 1591 fou comprat un camp a la sagrera de l'església a Jaume Soler, cirurgià i barber d'Alella, per construir-hi, deixant un espai coma plaça pública, la carnisseria i uns corrals. Aquest edifici després fou hostal i, finalment Casa de la Vila. La data de l'arc és la de construcció de la carnisseria.","coordenades":"41.4936300,2.2951000","utm_x":"441161","utm_y":"4593797","any":"1591","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37539","titol":"Finestra de Can Companyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-de-can-companyo","bibliografia":"","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat.","descripcio":"Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre.","codi_element":"08003-401","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 10","historia":"Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa.","coordenades":"41.4938800,2.2945900","utm_x":"441119","utm_y":"4593825","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37540","titol":"Làpides de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapides-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes.","codi_element":"08003-402","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt..","coordenades":"41.4934800,2.2942400","utm_x":"441089","utm_y":"4593781","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37540-foto-08003-402-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37540-foto-08003-402-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37541","titol":"Empedrat del Marxant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/empedrat-del-marxant","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici ubicat en una de les cantonades de la Plaça de l'Ajuntament (nord-est), de planta trapezoïdal, amb l'angle nord-est arrodonit. La façana de llevant s'obra a la Rambla Àngel Guimerà, la façana nord al carrer Rector Desplà i la façana de ponent a la plaça de l'Ajuntament.. Consta de planta baixa i dos pisos i una coberta de terrat pla català amb barana cega. Les façanes de llevant i ponent tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat cadascuna. A la planta baixa s'obren accessos als comerços establerts i les plantes primera i segona es caracteritzen per la presència de balcons amb la barana de ferro i amb obertures adintellades. La façana septentrional manté uns eixos de verticalitat en la seva composició, però perd la simetria en la conjugació ple \/ buit de les obertures. Destaca l'absència total d'obertures en l'escaire arrodonit de l'angle nord-est que dóna directament al Torrent Vallbona i la Rambla Àngel Guimerà. El parament és llis decorat amb faixes horitzontals en la separació dels pisos i una cornisa amb modillons.","codi_element":"08003-403","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament,","historia":"S'anomena així perquè en aquesta cantonada s'instal·laven els venedors ambulants que visitaven el poble i les venedores locals de fruita i hortalisses","coordenades":"41.4938700,2.2952200","utm_x":"441171","utm_y":"4593823","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37541-foto-08003-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37541-foto-08003-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37542","titol":"Pou del dipòsit de la Serra de Teià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda.","descripcio":"Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat.","codi_element":"08003-404","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4958000,2.3084900","utm_x":"442281","utm_y":"4594029","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37543","titol":"Zona de nidificació d'orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-dorenetes","bibliografia":"ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar.","codi_element":"08003-405","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 70","historia":"A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.","coordenades":"41.4947300,2.2959700","utm_x":"441235","utm_y":"4593918","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37544","titol":"Vall de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-rials","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-406","ubicacio":"A l'Est del terme municipals","historia":"","coordenades":"41.4953200,2.3048200","utm_x":"441974","utm_y":"4593978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37545","titol":"Peres farcides del Bon Cristià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/peres-farcides-del-bon-cristia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1\/2 presa de xocolata sense llet, 1\/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent.","codi_element":"08003-407","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4926500,2.2949700","utm_x":"441149","utm_y":"4593688","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37546","titol":"Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs","bibliografia":"

AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.<\/p> ","codi_element":"08003-408","ubicacio":"Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional","historia":"

L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328\/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12\/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.<\/p> ","coordenades":"41.5133400,2.2959700","utm_x":"441252","utm_y":"4595984","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"37547","titol":"Cova de la Font del Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-del-pastor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"està parcialment ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor.","codi_element":"08003-409","ubicacio":"Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor","historia":"Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca.","coordenades":"41.5123700,2.3004000","utm_x":"441620","utm_y":"4595874","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37547-foto-08003-409-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37547-foto-08003-409-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37548","titol":"Font del Fonoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-fonoll","bibliografia":"ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font recuperada recentment i refeta amb un panell de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret. La pica està feta també a base de maons posats a sardinell, de forma semicircular. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic. L'entorn està arranjat amb taules i bancs. En destaca un plataner de dimensions considerables.","codi_element":"08003-410","ubicacio":"Torrent del sarau o del Fonoll, a la urbanització Mas Coll","historia":"L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll.","coordenades":"41.5038300,2.2795500","utm_x":"439873","utm_y":"4594940","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37548-foto-08003-410-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37548-foto-08003-410-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37549","titol":"Monument a Blanca Thieme Bruguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-blanca-thieme-bruguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat.","codi_element":"08003-411","ubicacio":"Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca","historia":"Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca.","coordenades":"41.4959100,2.2914300","utm_x":"440857","utm_y":"4594052","any":"1996","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"J. Cases","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37550","titol":"Alocar del Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-412","ubicacio":"Fondo de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4948800,2.3064400","utm_x":"442109","utm_y":"4593928","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37551","titol":"Barraca del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-del-besso","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra.","codi_element":"08003-413","ubicacio":"Turó del Bessó, a l'est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.4915800,2.2826400","utm_x":"440119","utm_y":"4593578","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37551-foto-08003-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37551-foto-08003-413-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37552","titol":"Pou i dipòsit del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-diposit-del-turo-del-besso","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-414","ubicacio":"Turó del Bessó, a l'est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.4917600,2.2826400","utm_x":"440119","utm_y":"4593598","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37552-foto-08003-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37552-foto-08003-414-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha una prunera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37554","titol":"Mina Mulassa de baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-mulassa-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Registre o repartidor de mina amb una doble canalització i la caseta de planta rectangular feta d'obra (maó) i amb la coberta de volta de maó pla, restaurada recentment. Les portelles són metàl·liques. Al costat hi ha una altra portella i una caixa d'obra amb els repartidors a dins.","codi_element":"08003-416","ubicacio":"Can Comajoana","historia":"Un dels propietaris d'aquesta mina és el senyor Pere Millet, que resideix a la casa coneguda com Can Comajoana. Ell en va restaurar aquest registre quan va comprar la finca.","coordenades":"41.4995200,2.2978100","utm_x":"441393","utm_y":"4594449","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El nom Mulassa de baix és el que figura a les escriptures de propietat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37555","titol":"Panteó de la Família Borrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panteo-de-la-familia-borrell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt.","codi_element":"08003-417","ubicacio":"Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri)","historia":"Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya","coordenades":"41.4890000,2.2910000","utm_x":"440815","utm_y":"4593286","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37556","titol":"Bassa de la Vil·la Enriqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-villa-enriqueta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols.","codi_element":"08003-418","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16","historia":"","coordenades":"41.4982600,2.2962300","utm_x":"441260","utm_y":"4594310","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37556-foto-08003-418-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37556-foto-08003-418-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37560","titol":"Sant Pere de Serrallonga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-serrallonga","bibliografia":"AADD, L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, 1981. AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. GONZÁLEZ, A, La Restauración de Sant Pere de Serrallonga dins LOGGIA, Arquitectura i restauración, núm. 8. GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. JUNYENT, E, L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Ed. Curial- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.","centuria":"X - XIX","notes_conservacio":"Va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1998-1999.","descripcio":"L'església de Sant Pere de Serrallonga es troba situada a l'extrem nord-occidental del terme municipal, en la carena de la serra del Puigdon des d'on es pot contemplar una àmplia panoràmica sobre el Lluçanès i, en la llunyania les muntanyes de Montserrat, la Mola (Sant Llorenç del Munt), el Montseny, el Pedraforca i el Puigmal. És una església de petites dimensions amb la planta típica de l'arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. Tots els murs són de pedra, de diferents aparells i textures, i amb teulada de doble vessant. L'absis té adossat a tramuntana un cos rectangular que feia funcions de sagristia. Davant de la façana de ponent hi ha l'antic fossar, tancat per un mur baix de pedra, en el qual s'ha enterrat els feligresos i veïns des del segle X fins al XIX. L'accés a l'interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia. En aquesta façana s'obren, a més, dues finestres, una de mig punt, a la nau, també romànica, i una altra, a l'absis, d'origen medieval però reformada a l'època moderna. A la façana de llevant hi ha, al bell mig de l'absis, una finestra d'una única esqueixada, d'època pre-romànica, i una altra a la sagristia. Al capcer de la façana de ponent, coronat per un campanar d'espadanya modern de dos ulls, s'hi obre una finestra rectangular, també moderna. A l'interior, entre el santuari i la nau, hi ha el pas coronat amb un arc triomfal ultrapassat, recolzat sobre impostes monolítiques senzilles, propi de l'arquitectura pre-romànica. El presbiteri conserva l'aspecte que va tenir el segle X: la volta i els murs estan revestits amb morter i pintura de calç i el paviment és de pedra, amb dos nivells, amb les restes de l'altar primitiu en la plataforma més alta. Al costat de l'evangeli hi ha el pas cap a la sagristia, obert al segle XVIII, que conserva la porta original. La nau d'uns 30 m2 de superfície interior, està coberta amb un embigat fet el 1998 seguint el model preexistent. Adossats als murs longitudinals hi ha dos arcs de punt rodó, coronats per sengles cornises de secció triangular. Es van fer per reforçar els murs, quan la coberta de fusta primitiva va ser substituïda per una volta de pedra. El terra de la nau té ara tres nivells que corresponen als tres paviments que ha tingut al llarg de la història: l'original del segle X, que es conserva vist a tocar de l'arc triomfal; l'original del segle XII, romànic, que és visible al sector central, i el de cairons del segle XVIII - que fins el 1998 cobria tota la nau -, una part del qual es conserva in situ cap als peus.","codi_element":"08004-1","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"L'església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del Ripollès, al lloc anomenat Vilallonga. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l'alou apareix la de la portella de Vilallonga; més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga, nom d'un mas proper a l'església. Va ser un dels primers temples de repoblació erigit per fixar la població en aquell territori i tenia la categoria de parròquia. Al segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d'Alpens. Alguns dels masos que van pertànyer a la parròquia i que han sobreviscut en actiu fins fa pocs anys són: Serrallonga de Baix, Serrallonga de Dalt, i Comià. L'edifici primitiu es va construir amb murs de pedra, possiblement revestits amb morter de calç per l'exterior i, amb tota seguretat, amb morter de guix i pintura de calç a l'interior. La coberta de la nau va ser molt probablement d'embigat de fusta i lloses de pedra i, la de l'absis volta de pedra i lloses. Al segle XII s'hi van fer les reformes romàniques: la nova volta de pedra - que va obligar a afegir els arcs interiors i algunes filades de carreus al mur de migdia -, la finestra de mig punt i la portada, que va substituir l'anterior. No hi ha més notícies d'obres fins al 1689. Un document ens diu que Joan Prats, pagès habitant del mas Serrallonga, va pagar aleshores unes obres, fetes pel mestre de cases Salvador Pairot d'Alpens. D'aquesta època ha de ser el contrafort de la façana sud, a la dreta de la portada, del qual ara només es conserven unes filades, donant fe de que l'estabilitat de l'edifici no estava garantida. Del 1706 és la primera notícia que informa sobre el perill de caure la volta. Al voltant del 1725 s'hi van fer obres (com el paviment de cairons) i, possiblement la construcció de la sagristia i la d'un cor, ara desaparegut. Els visitadors del bisbat van insistir que era urgent reparar la volta, i en els anys 1808 i 1813 s'hi van fer obres i reparacions provisionals. Tot i això la volta i la part superior del mur de ponent van caure el 1827. Tal com indica la inscripció a l'escut que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. La reparació no acabaria fins al 1839. S'hi va fer la coberta nova, amb un embigat sobre una volta de rajoles. Es va reconstruir el mur de ponent - el campanar d'espadanya sembla que és del 1845 - i, en haver desaparegut la volta de pedra que empenyia el mur, es va eliminar el contrafort de migdia. A l'interior es va reformar el paviment, aprofitant els cairons vells, els paraments interiors es van emblanquinar de nou, i es va col·locar en el mur de llevant de la nau, sobre l'arc triomfal, l'escut amb la inscripció. Al llarg de la segona meitat del segle XIX es van fer treballs de manteniment de l'edifici. Durant tot el segle XX, com a conseqüència de l'abandonament del culte regular (fins al 1964 aproximadament, ja només s'hi diria missa els dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada - la cinquagesma-), es perd el costum de conservar l'edifici, fet que n'afavoriria el progressiu deteriorament i la desaparició de la volta de rajoles. Cap al 1964, poc després de ser nomenat rector, mossèn Jaume Puig i Beret va començar les gestions davant de la Diputació per tal de reparar el temple. Al 1973, la Diputació de Barcelona hi va fer la primera intervenció restauradora. El 7 de maig de 1989, el Ple municipal d'Alpens va acordar demanar un nou ajut a la Diputació de Barcelona, el qual culminaria amb l'aplec i els actes amb que el poble alpensí va celebrar el 16 de maig de 1999 el fi de les obres de restauració i la recuperació d'una vella tradició.","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37560-foto-08004-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37560-foto-08004-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37560-foto-08004-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Cedida a l'administració municipal per 50 anys.","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37561","titol":"Santa Maria d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-dalpens","bibliografia":"AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"La façana de la capella principal presenta l'arrebossat parcialment escrostonat. També caldria netejar i adequar l'accés del campanar i protegir l'entrada de coloms que provoquen gran brutícia.","descripcio":"L'església parroquial de Santa Maria d'Alpens està ubicada a la plaça de l'església, just al capdamunt del carrer Graell, a l'oest de la plaça Major. Al seu davant hi ha una placeta delimitada per un mur de pedra a la que s'accedeix per una escala en un lateral i a peu pla per l'altre. És una església d'estil barroc- neoclàssic molt modificat, de mitjanes dimensions i constituïda per diferents cossos fruit de les diferents fases de construcció. Es diferencien bàsicament dues fases de construcció: la part del campanar, més antiga - dels segles XV i XVI -, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i grans carreus delimitant les cantonades, i la part de la capella central, la sagristia i la capella Fonda - dels segles XVIII i XIX-. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta el campanar i la capella principal. La capella principal presenta teulada de doble vessant amb coronament corbat. Està construïda amb maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana està articulada a través d'una gran porta d'accés, d'arc rebaixat adovellat emmarcada amb brancals de pedra i decorada amb pilars de pedra adossats als laterals, amb capitells i entaulament motllurat coronat per dos pinacles, als extrems, i una fornícula central. També presenta dues obertures més: una finestra emmarcada amb pedra, i un rosetó central, emmarcat amb pedra que presenta gradació d'obertura. Al centre del rosetó hi ha el monograma de Maria dins un cercle. Resulta remarcable el campanar adossat a la part esquerra, de planta rectangular que sobresurt en major alçada a la capella. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus que delimiten les cantonades. Presenta dues grans finestres de doble esqueixada, emmarcades amb pedra i coronades amb arc de mig punt, ordenades en línia vertical, la superior tapiada. La finestra superior es repeteix a cada costat del campanar. La part superior del campanar és de torreta amb un ull d'arc de mig punt per costat. Presenta carreus ben treballats disposats en filades regulars i una bonica balustrada del segle XVIII. La façana sud-oest que dóna al carrer de la Rectoria presenta una porta d'accés lateral i una finestra a la part superior, ambdues emmarcades amb pedra. A la part dreta de la façana hi ha un queixal amb una finestra emmarcada amb pedra i tapiada amb maó. La façana sud-est presenta un carreu a la cantonada esquerra amb la inscripció DIA + 30 D \/ ABRIL 1708, data de la reedificació de l'església. Presenta dues finestres, una a sota teulada emmarcada amb maó i l'altra al cos de la sagristia emmarcada amb pedra. La façana nord-est presenta dos cossos adossats que sobresurten perpendicularment: la sagristia, amb teulada d'una vessant i la capella Fonda o del Santíssim, amb teulada de doble vessant. La capella Fonda presenta una finestra ovalada emmarcada amb pedra i a sobre un carreu decorat amb la data de la seva construcció 1846. A la part dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera. A la part d'aquest cos que dóna a la plaça de l'església es repeteix l'ordenació de finestra ovalada, un carreu de pedra decorat amb el monograma IHS, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.","codi_element":"08004-2","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"Santa Maria d'Alpens es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment. L'església es troba documentada l'any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). L'edifici molt reformat al segle XVI, fou pràcticament renovat del tot al segle XVIII, a partir de l'any 1708. Durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) l'església fou cremada i restaurada entre el 1840 i el 1845. El temple actual no sembla conservar res de l'edificació antiga.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37561-foto-08004-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37561-foto-08004-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37561-foto-08004-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"L'interior de l'església presenta diferents elements interessants:- Rellotge de ferro forjat (segle XVI), descrit en una fitxa individual. - Altar Major de Santa Maria d'Alpens (segle XVIII), descrit en una fitxa individual.- Capella de la Mare de Déu del Carme (segle XVIII), descrita en una fitxa individual.- Capella del Sagrat Cor (segle XVI-XX), descrita en una fitxa individual.- Porta interior de l'entrada lateral de l'església (segle XIX), formada per una porta de fusta en caixa amb dos grans batents rectangulars i dos petits batents incorporats els quals s'utilitzen per entrar. La decoració del coronament està formada per un motiu ovalat central amb el monograma IHS i la data de 1862, i motius lobulats als extrems.- Capella baptismal de Santa Maria d'Alpens (segle XIX) situada al fons de l'església, a la part dreta de la porta d'accés principal. Està formada per un arc rebaixat a l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica baptismal. La pica està formada per una conca semicircular amb relleus de flors i fulles d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, un relleu d'una serp cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el baptisme. La capella està tancada per una reixa de ferro amb volutes a la part central i elements vegetals a la part superior, decorada amb un monograma de la Mare de Déu al centre. El terra està enrajolat amb rajoles blaves del segle XIX.Des del campanar de Santa Maria d'Alpens sembla ser que es va disparar el tret que va matar el brigadier Josep Cabrinetty, el 9 de juliol de 1873, enfront de les tropes carlines del general Savalls. Els carlins varen guanyar així la batalla d'Alpens i Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de Marquès d'Alpens.","codi_estil":"96|98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37562","titol":"Sant Pau del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pau-del-colomer","bibliografia":"AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d'Alpens, a 'Hoja Diocesana', Vic, 20 de maig de 1973.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Sols presenta petites esquerdes al mur nord i una dovella del campanar desencaixada.","descripcio":"Sant Pau del Colomer està ubicada a 150 metres a l'est del Colomer, sobre un petit turó. S'accedeix a la petita capella a través d'una plataforma circular des de la qual en surten dues escalinates amb baixa barana, de pedra i amb carreus regulars ben treballats. És una església de petites dimensions amb absis orientat a l'est. Es conserven íntegres la nau de planta rectangular i l'absis semicircular del segle XII, decorada amb pintures modernes de Pau Macià i Pons. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronat amb un campanar, reformat, de torreta amb teulada de doble vessant i una obertura per costat d'arc de mig punt. Aquest campanar es troba sustentat a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa forta. També presenta una petita campana. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades. A la façana principal, orientada al sud, hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb data inscrita a la llinda 17 + 37. Sobresurt un porxo enllosat de teulada d'una sola vessant sustentat amb bigues i llates de fusta amb el cap treballat a mode de mènsules (la biga central presenta un motiu de decoració de creu grega dins un cercle) i quatre pilars octogonals de pedra, un dels quals queda adossat a la sagristia. La sagristia sobresurt perpendicularment de la part dreta de la façana i està construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. Presenta una única obertura adovellada en forma de creu grega, i un carreu amb la data inscrita de 18 + 87 a la cantonada esquerra. A la façana est s'hi pot observar l'absis semicircular, llis, que presenta un parament de carreuons de mida grossa, simplement escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Ressegueix el perímetre de l'absis un baix mur d'uns 20 centímetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La façana nord no presenta cap obertura i la façana oest un òcul, reformat i adovellat amb pedra. Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet en la qual es troba assentada l'església.","codi_element":"08004-3","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent a l'antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom. L'església és esmentada el 1190, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d'Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes modificacions, així el 1737 hom reféu el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al mur de migdia on es troba actualment. L'any 1887 hom construí una sagristia i fou afegit a l'església un atri que hom renovà l'any 1947. Els propietaris del mas Colomer han arranjat l'església amb diverses obres que van consistir en refer i apujar les voltes, folrar amb pedra picada tot l'interior i fer un petit campanar d'espadanya, així com diversos agençaments en l'aspecte exterior de l'església.","coordenades":"42.1063400,2.1180600","utm_x":"427081","utm_y":"4661959","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37562-foto-08004-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37562-foto-08004-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37562-foto-08004-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"L'església va ser reformada després del 1939 i el seu interior va ser recobert amb un aplacat de llosetes de pedra agafades amb morter de ciment portland que impedeixen de veure els paraments originals.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37563","titol":"Sant Sebastià i Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-sebastia-i-sant-roc","bibliografia":"GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920.","codi_element":"08004-4","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu.","coordenades":"42.1174200,2.1055000","utm_x":"426056","utm_y":"4663200","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37563-foto-08004-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37563-foto-08004-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37564","titol":"Cementiri d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-dalpens","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput.","descripcio":"El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat.","codi_element":"08004-5","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1171000,2.1056400","utm_x":"426067","utm_y":"4663165","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37564-foto-08004-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37564-foto-08004-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37565","titol":"Sant Joan del Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-joan-del-graell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es poden observar restes d'arrebossat escrostonat","descripcio":"La capella de Sant Joan del Graell està situada uns 50 metres al sud de la masia del Graell, en un monticle dominant les conques de la riera Lluçanès i la Gavarresa. És una capella de petites dimensions amb absis quadrat orientat al sud-est, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb carreus treballats a les cantonades, i presenten un sòcol de motllures senzilles que ressegueix la part baixa de la façana principal i les cantonades. La façana principal, orientada al nord-oest, està dominada per una única obertura, una porta d'accés que presenta brancals de pedra motllurada, i coronada amb dues llindes amb inscripció, la superior dividida en tres parts. La porta presenta dos batents de fusta amb un picaporta i sis frontisses de ferro forjat. La façana sud-oest presenta sols una obertura a l'extrem dret, és una finestra d'esqueixada a mode d'espitllera, d'arc de mig punt a la part exterior i emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-est presenta una major alçada ja que la part inferior es troba assentada sobre un sòcol de pedra per tal de salvar el desnivell de la vessant del turó en la que es troba ubicada la capella. És la part de l'absis i no presenta cap obertura. La façana nord-est hi té adossada la sagristia que presenta la teulada d'una sola vessant. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades i reformes amb maó a la façana sud-est, en la qual hi ha una petita finestra i un sortidor d'aigua de pedra. En el queixal que forma la sagristia amb la façana hi ha un baix banc de pedra. Tanca el perímetre de la capella el vessant del turó i una barana de tub de ferro amb baixos pilars de pedra. Davant de la façana principal hi creix un vell xiprer des del qual en surt una escala amb sis graons de pedra que salva el descens de la vessant del turó.","codi_element":"08004-6","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Tal com indiquen les inscripcions de les llindes la capella fou construïda entre els anys 1714 i 1719. La llinda superior presenta la següent inscripció: FUNDATOR ISTIVS EG IHS LESIA FVIT IOANES \/ GRAELL PRESBITER ANNO 1714 La llinda inferior presenta la següent inscripció: FEU EDIFICAR FRANCISCO AGVUSTI \/ GRAELL PAGES LA IGLESIA AVE \/ MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. Enmig de la inscripció hi ha la data 1719 i un motiu en baix relleu que consisteix en un colom picotejant un penjoll de raïm","coordenades":"42.1125700,2.0859600","utm_x":"424435","utm_y":"4662679","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37565-foto-08004-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37565-foto-08004-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Actualment encara té ús religiós en celebracions esporàdiques de caire particular.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37566","titol":"Pedró de la Mare de Déu dels Dolors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat.","descripcio":"

El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.<\/p> ","codi_element":"08004-7","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1209500,2.0992400","utm_x":"425542","utm_y":"4663598","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37566-foto-08004-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37566-foto-08004-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37567","titol":"Pedró de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-de-sant-antoni","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat.","descripcio":"El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS \/ VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA \/ VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA \/ QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS \/ 1798 - 1894.","codi_element":"08004-8","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1217400,2.1020800","utm_x":"425778","utm_y":"4663683","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37567-foto-08004-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37567-foto-08004-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37568","titol":"La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Bona conservació de l'estructura i dels principals elements arquitectònics.","descripcio":"És un edifici de grans dimensions de forma allargada format per un volum central composat per diferents cossos fruit de les ampliacions de la masia al llarg del temps. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, consta de planta baixa i dos pisos, i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter presentant cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una gran porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL \/ 1876. A la seva esquerra hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra als brancals i a les llindes, i a la dreta una finestra de moderna obertura. Al primer pis hi ha tres arcades centrals d'arc rebaixat, adovellades i sustentades sobre pilars de pedra, i flanquejades per dues obertures, ala dreta una finestra balconera i a l'esquerra un balcó, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres arcades simètriques a les del primer pis sustentades per pilars de pedra i coronades amb arc rebaixat amb maó a plec de llibre. Flanquegen les arcades dues finestres balconeres amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra amb inscripció IHS. Aquest cos fou l'últim a ser ampliat (segle XIX) i per tant cal suposar que la porta principal es trobava a la façana oest. La façana oest presenta les ampliacions dels diferents cossos a partir de les cantonades diferenciades integrades. Sembla que el cos original era el central i s'hi realitzaren ampliacions a cada banda. La façana, a nivell de planta baixa, presenta dues portes centrals, una amb llinda de fusta i l'altra amb brancals de pedra i arc rebaixat adovellat. A la dreta hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a mode d'espitlleres, i a l'esquerra una finestra amb reixa de ferro i dues petites finestres també a mode d'espitlleres. Al primer pis hi ha un total de sis finestres; quatre d'iguals dimensions de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues de menors, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al segon pis hi ha quatre finestres de regulars proporcions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns força desgastats. La façana queda tancada per un mur de pedra amb antic accés a la lliça, diverses estructures agropecuàries, la pallissa, la porta posterior de la lliça i un mur de poca alçada que voreja i tanca la façana sud. A la façana nord s'hi adossa un porxo de teulada de doble vessant sustentat amb pilars de pedra i bigues de fusta. Hi ha un pou de pedra a l'interior i dos desaigües, també de pedra sobresurten del mur. L'accés del porxo a l'interior al nivell de primer pis és a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada amb inscripció a les llindes. La llinda de l'esquerra hi ha la inscripció JOAN IHS VALL \/ 1680, i a la llinda de la dreta l'anagrama IHS. A la part esquerra del porxo hi ha adossat un cos de teulada de doble vessant que presenta una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres per pis coronades amb maó pla, les de sota teulada de menors dimensions. La façana est presenta una composició irregular degut a les desigualtats dels diversos cossos fruit de les ampliacions. El cos de la dreta, lleugerament enfonsat, presenta a nivell de planta baixa una estructura de pedra que sobresurt perpendicularment parcialment derruïda. Al primer pis hi ha un llarg balcó amb diverses obertures de les quals en destaca una porta emmarcada amb pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. El cos central presenta la teulada lleugerament a menor alçada, i tres finestres, dues són emmarcades amb pedra bisellada i ampit rodó. El cos de l'esquerra presenta una alineació vertical de les obertures ordenat amb una finestra per planta totes elles emmarcades amb monòlits de pedra i amb ampit, dels quals el de la planta baixa i el segon pis són rodons i el central motllurat.","codi_element":"08004-9","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Tot i que probablement té uns orígens anteriors, no trobem la masia de la Vall documentada fins a finals del segle XVI, en el matrimoni de Bernadí Vall amb Violant Ricart l'any 1591, data reflectida en un arbre genealògic que es conserva a la masia . Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, és de finals del segle XVII, amb ampliacions al llarg del segles XVIII i XIX.","coordenades":"42.1135500,2.1030700","utm_x":"425850","utm_y":"4662773","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37568-foto-08004-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37568-foto-08004-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37568-foto-08004-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"La Vall és una gran masia situada en una petita vall, prop de la riera Gavarresa al sud del nucli urbà d'Alpens.A la façana oest, sota una finestreta i adossat al mur d'accés a la lliça hi ha un safareig de pedra.A l'interior, una de les estances genuïnes que s'ha conservat és una antiga cuina, situada al primer pis, amb una gran llar de foc i un escó de fusta al voltant.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37569","titol":"El Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-graell","bibliografia":"IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals.","descripcio":"Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes.","codi_element":"08004-10","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII.","coordenades":"42.1130900,2.0854500","utm_x":"424393","utm_y":"4662737","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37569-foto-08004-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37569-foto-08004-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37570","titol":"Comià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comia","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La teulada no es troba en bon estat, alguns panys de paret tenen vegetació i l'entorn proper a la masia està ple de bardisses.","descripcio":"Comià està situada a l'extrem oest del terme municipal, en un punt elevat des del que es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell de terreny, de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats amb ciment. La façana principal, orientada a l'est, presenta a nivell de planta baixa i en la meitat esquerra, dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. A nivell de primer pis hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra treballada, a la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta dues finestres de nova obertura. A nivell de golfes hi ha dues obertures, ambdues de nova construcció. La façana sud, presenta una composició simètrica amb dues obertures per planta. Així trobem dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres de mitjanes dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis i dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest està dominada totalment per una ampliació feta en maó. Presenta diverses obertures, entre les que destaca un porxo. La façana nord presenta un finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes i dues estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, ambdues construïdes amb maó. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, algunes de les quals construïdes amb maó i altres amb pedra. Entre aquestes destaca la pallissa de dues plantes, ubicada uns metres al nord de la masia, construïda amb maó i teulada a doble vessant.","codi_element":"08004-11","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"El topònim de Comià és mencionat en l'època alt medieval, l'any 951 com a 'Cominiano' . És un topònim d'interès històric que no prové d'un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l'alta edat mitjana i significa coll mitjà. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga, dins la Col·lecta de Ripoll'. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII.","coordenades":"42.1359400,2.0682600","utm_x":"423000","utm_y":"4665290","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37570-foto-08004-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37570-foto-08004-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37571","titol":"Serrallonga de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrallonga-de-baix","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta la teulada en mal estat de conservació.","descripcio":"Serrallonga de Baix està situada a 140 metres al sud-est de Sant Pere de Serrallonga a la vessant de la solana de Serrallonga de Baix. És una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, està ordenada simètricament presentant tres obertures per planta. A la planta baixa domina el portal amb brancals i arc de mig punt emmarcats amb maó. Sobre el portal, en una gran pedra a mode d'arc de descàrrega hi ha la inscripció: FRANco MORRA \/ 1870. Flanquejant la porta hi ha dues finestres de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres coronades amb llinda de fusta, essent la central de majors dimensions. Seguint la mateixa ordenació, a les golfes, s'hi obren tres finestres també coronades amb llinda de fusta. La façana sud presenta un eix vertical amb ordenació simètrica d'una finestra per planta. A la planta baixa hi ha una petita finestra a mode d'espitllera, les dues finestres de les altres plantes estan coronades amb llinda de fusta, essent la del primer pis de majors dimensions. La façana oest presenta una estructura annexada, de pedra i amb teulada a una sola vessant. S'hi obren dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, la qual està emmarcada amb pedra treballada. La façana nord presenta sols els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en la que es troba assentada. A la part dreta de la façana s'hi annexa una petita estructura de pedra de teulada a una sola vessant. Al centre s'hi obren una porta al primer pis, i una finestra a les golfes, ambdues coronades amb llinda de fusta. A pocs metres de la façana oest hi ha una estructura d'ús agropecuari construïda parcialment amb pedra i obra. Al voltant de la casa s'hi observen diverses estructures de pedra en estat de ruïna.","codi_element":"08004-12","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"La masia de Villa Longa, topònim que es va substituir posteriorment pel de Serrallonga, apareix ja citat al 939, uns anys abans que es consagrés l'església de Sant Pere de Serrallonga, inicialment coneguda com Sant Pere de Vilallonga. La masia de Serrallonga de Baix és mencionada en plena època medieval, l'any 1190. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga', dins la Col·lecta de Ripoll. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XIX.","coordenades":"42.1372000,2.0768700","utm_x":"423713","utm_y":"4665422","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37571-foto-08004-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37571-foto-08004-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"De la casa en surt un sinuós caminet que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga. A la seva part última es troba empedrat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37572","titol":"Serrallonga de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrallonga-de-dalt","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'edifici no conserva les obertures originals, presenta vegetació als murs i la teulada reformada.","descripcio":"Serrallonga de Dalt està ubicada al nord del terme municipal, en un punt elevat entre l'església de Sant Pere de Serrallonga i el cim del Puigdon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat lateralment fruit d'una ampliació, ambdós formats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i arrebossat en algunes parts i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al sud-est, està segmentada per dos contraforts que s'estenen fins al nivell de golfes. Entre els dos contraforts hi ha l'accés principal, un portal amb llinda de fusta, i una finestra petita a mode d'espitllera, emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, actualment tapiades, i dues finestres més a les golfes, totes emmarcades amb maó. A l'extrem dret de la façana, més enllà del contrafort, hi ha una altra finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana nord-est presenta també dos contraforts, encara que de menors dimensions als de la façana principal, i dues finestres; una es troba ubicada a nivell de planta baixa i està emmarcada amb pedra treballada i l'altra es troba a nivell de golfes i és fruit d'una reforma. A la façana nord-oest, que només compta amb el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell, es pot observar l'ampliació lateral de la masia ja que una cantonada diferenciada ha quedat integrada al mur. En aquesta façana trobem tres finestres i una porta emmarcats amb maó i fusta a nivell de primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de golfes. La façana sud-oest, fruit d'una ampliació, es troba totalment arrebossada. Presenta una porta i una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres actualment tapiades a nivell de primer pis i dues grans obertures simètriques de forma trapezoïdal a les golfes, essent totes elles de nova construcció. Davant la façana principal hi ha diverses estructures construïdes amb pedra i maó d'ús agropecuari i diversos murs de poca alçada que delimiten aquests espais. Uns metres al nord-est de l'edifici hi ha ubicada la pallissa, construïda amb pedra i teulada a doble vessant. Tot i tenir la teulada reformada, conserva els murs, els pilars i les obertures originals.","codi_element":"08004-13","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"La masia de Serrallonga de Dalt apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys.","coordenades":"42.1402200,2.0823200","utm_x":"424167","utm_y":"4665752","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37572-foto-08004-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37572-foto-08004-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37573","titol":"El Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-colomer","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tot i que les façanes sud, oest i nord han estat força reformades, es conserva l'estructura i bona part dels elements originals.","descripcio":"La masia del Colomer està ubicada al sector sud-est del terme municipal, a l'oest de l'església de Sant Pau del Colomer i de la carretera BP-4654. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans i treballats delimitant les cantonades, envoltant les obertures i en alguns panys de paret. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb carreus motllurats de grans dimensions tant als brancals com a la llinda, on es pot llegir una inscripció i la data de 1770. A banda i banda del portal hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada agrupades de manera que la llinda de la finestra inferior és l'ampit de la superior, de menors dimensions. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó amb la base motllurada, amb carreus bisellats de grans dimensions en els brancals i a la llinda, on hi ha inscrita la data de 1777 i una creu dins d'un motiu geomètric. A cada banda del balcó hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Entre la finestra de l'esquerra i el balcó hi ha una altra finestra, de menors dimensions, emmarcada amb pedra bisellada i que constitueix l'únic element que trenca la perfecte simetria de la façana. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud presenta quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra al centre i dues de majors dimensions, també emmarcades amb pedra, als laterals. Cal destacar, però, que tres d'aquestes quatre obertures provenen d'una reforma i que l'edifici tenia originalment diversos balcons en aquesta façana ja que encara es poden observar els emmarcats d'aquestes obertures, com és el cas d'un arc rebaixat que coronava un balcó i que actualment ha quedat integrat a la part esquerra del mur. A nivell de golfes hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada al centre i un balcó reconvertit en finestra, també emmarcat amb pedra bisellada, a l'extrem dret. La façana oest presenta una estructura simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció al centre i una gran arcada d'arc rebaixat, també de nova construcció, ubicada just a sobre, a nivell de primer pis. Als laterals de la planta baixa hi ha una finestra per banda, emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, dues finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a més d'una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada a l'extrem dret. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres obertures a nivell de primer pis i una a les golfes. Al primer pis hi ha un balcó, fruit d'una reforma, amb forma de mig oval que sobresurt al centre entre pilars motllurats. Flanquejant-lo hi ha una finestra per banda emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha un altre balcó, format per una gran arcada d'arc de mig punt adovellat, que també és fruit d'una reforma. Sobre aquesta arcada sobresurt una barbacana de grans dimensions que forma una teulada de doble vessant sustentada per mènsules de pedra i bigues de fusta. Resulten destacables els quatre fanals ubicats a les quatre cantonades de l'edifici a nivell de primer pis. Són de ferro forjat, van ser creats per Joan Prat, conegut com el ferrer d'Alpens, i estan decorats amb un drac amb la boca oberta, guardant força similitud amb la porta de ferro forjat, obra també del ferrer d'Alpens i ubicada uns metres davant la façana principal.","codi_element":"08004-14","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys.","coordenades":"42.1062600,2.1156600","utm_x":"426883","utm_y":"4661953","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37573-foto-08004-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37573-foto-08004-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Un altre element que destaca per la seva excepcionalitat són els desaigües de la canalera, ubicada només en els façanes est i oest. En cada una d'aquestes façanes es poden observar dos caps de drac amb la boca oberta fets en llauna i sustentats per una biga de ferro en la part central de la canalera.Al voltant de l'edifici hi ha diversos elements d'interès, com una estructura d'ús agropecuari mig enderrocada, la porta de ferro forjat, la pallissa i la masoveria, els tres últims descrits en una fitxa particular.La inscripció de la llinda de la porta principal és la següent:MARIA COLOME I GULSA MARIA COLOME I FERERESPERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS + MARIA 70","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37574","titol":"Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/soler","bibliografia":"BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La teulada i un mur es troben parcialment derruïts. Interior en mal estat a causa del nul ús que té. La vegetació i la bardissa cobreix els voltants.","descripcio":"El Soler està ubicada al nord del terme municipal, al sud-est del Puigdon a la zona del bac de les Mulleres. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Presenta diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. Està bastida sobre un petit turó de roca natural i construïda amb maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb petites pedres irregulars. L'interior conserva les menjadores, l'antiga cuina, les estances i l'escala d'accés al primer pis. La façana principal orientada a l'est sembla que tenia originalment un sol cos central i que se li afegiren una ampliació per costat. Presenta una porta d'accés, reformada amb maó, amb brancals de pedra i gran llinda de fusta, i una finestra quadrada a la part dreta. Sobre la porta i a nivell de primer pis hi ha una finestra amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres fases de construcció i per tant tres cossos diferents, el de l'extrem dret enfonsat respecte als altres. Cada cos presenta una finestra a nivell de primer pis, la central de les tres emmarcada amb pedra i llinda de fusta. La façana oest presenta la part dreta derruïda. Sols s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra a nivell de planta baixa i una estructura que sobresurt de la façana construïda amb maçoneria de pedra. La façana sud presenta la mateixa estructura dels tres cossos. El cos de l'esquerra es troba parcialment derruït i deixa entreveure els envans de construcció d'obra, les estances i la cuina a la planta baixa. Als dos cossos restants, construïts amb pedra, hi ha una finestra a nivell de primer pis amb llinda de fusta i una porta a la dreta de la plana baixa que dóna accés a una petita estructura de pedra que podria ser la comuna de la masia. A uns metres de la façana nord, i al peu del petit turonet de roca on està assentada el Soler hi ha la pallissa, utilitzada també com a quadres pel bestiar. Aquesta és de planta quadrangular, formada sols per planta baixa i construïda amb murs i pilars de pedra, i bigues i llates de fusta. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud presenta una porta central coronada amb llinda de fusta i porta de fusta amb dues batents. A la façana est hi té adossat una estructura d'ús agropecuari, de teulada d'una vessant que allarga la teulada de la pallissa i construït amb maçoneria de pedra.","codi_element":"08004-15","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"L'alou de Soler o de Santa Maria d'Alpens fou un dels més importants que apareixen al testament del veguer Sunifred de Lluçà, l'any 998. El seu topònim es referiria, probablement a la masia de Soler. Aquesta, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII.","coordenades":"42.1378900,2.0983900","utm_x":"425492","utm_y":"4665480","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37574-foto-08004-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37574-foto-08004-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37575","titol":"Can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cases-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Presenta vegetació a les façanes nord i est, i deformitats als murs de càrrega oest i nord.","descripcio":"Can Cases està situada a l'extrem oest del terme municipal entre el serrat de l'Eixam i la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i arrebossats i presenta carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i coronada amb una llinda de fusta. Al costat esquerre s'hi obre una finestra de petites dimensions. Al primer pis i seguint l'ordenació de la planta baixa s'hi obren dues finestres coronades amb llinda de fusta, la de la dreta presenta brancals de pedra treballada i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre un gran porxo coronat amb llinda de fusta i amb barana de ferro. La façana est presenta una única finestra coronada amb llinda de fusta a nivell de golfes. A la part baixa hi havia hagut un cobert annexat avui en dia derruït on sols en resten els forats i petites parts de l'embigatge, i un pilar. Una part d'aquesta façana i una part de la façana nord queden cobertes per vegetació. La façana oest sols presenta una finestra a nivell de golfes.","codi_element":"08004-16","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"La masia de can Cases apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII.","coordenades":"42.1295500,2.0709800","utm_x":"423217","utm_y":"4664578","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37575-foto-08004-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37575-foto-08004-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37576","titol":"Els Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-plans","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R\/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta.","descripcio":"Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual.","codi_element":"08004-17","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII.","coordenades":"42.1117500,2.0692400","utm_x":"423051","utm_y":"4662603","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37576-foto-08004-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37576-foto-08004-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37577","titol":"La Llena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-llena","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Part de la teulada està derruïda, alguns panys de paret també estan enderrocats i la vegetació cobreix bona part de l'edifici.","descripcio":"Masia de grans dimensions construïda sobre roca natural i formada per dos volums de diferent nombre de vessants en les teulades que formen una estructura d'L. El volum principal i original, ubicat en la part nord del conjunt, està format per un cos principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i un cos adossat a llevant de planta baixa i primer pis amb teulada a una sola vessant col·locada perpendicularment, de manera que globalment s'observa una teulada de tres vessants. El segon volum, construït posteriorment, està ubicat en la part sud del conjunt i consta d'un cos format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i un cos adossat d'un sol pis i teulada d'una sola vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta únicament una obertura per pis. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Sobre aquesta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada, ampit rodó i coronada amb llinda de fusta. A les golfes hi ha una altra finestra emmarcada totalment amb pedra treballada. A la part dreta de la façana en sobresurt una estructura fins a nivell de primer pis construïda amb pedra i teulada d'una sola vessant. Encara més a la dreta trobem una petita façana que correspon al volum més modern. S'hi observa una porta emmarcada amb pedra i llinda de fusta a nivell de planta baixa i dues portes a nivell de primer pis, una d'elles tapiada, i un mur parcialment derruït que probablement tancava una petita estructura davant d'una de les portes. La façana nord mostra diverses obertures disposades irregularment en els dos cossos que formen la façana. Al cos de l'esquerre hi ha una porta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i fusta a nivell de planta baixa; i una finestra amb emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada al primer pis. Al cos de la dreta hi ha a la planta baixa una porta emmarcada amb brancals de pedra i llinda d'arc rebaixat amb maons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit i brancals de pedra, la de l'esquerra té la llinda de pedra i la de la dreta de fusta. A l'esquerra de la façana i al fons, en sobresurt el volum posterior, totalment recobert de bardissa. La façana est es troba coberta de vegetació. En el volum més antic, a la dreta, es poden observar tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, tot i que la de la dreta es troba parcialment derruïda. A la part esquerra trobem en primer pla el cos d'un sol pis del volum modern, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i al fons l'altre cos del volum modern amb una finestra emmarcada amb pedra i fusta situada als extrems dret del primer pis i de les golfes. La façana sud presenta a la part frontal un mur de pedra que en part és natural, i que té una finestra emmarcada amb pedra i fusta a la dreta. A la part esquerra, i darrera el mur, i ha la façana del volum modern. A la plana baixa hi ha dues arcades d'arc de mig punt adovellat amb lloses col·locades a plec de llibre, l'esquerra de les quals està mig tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i un porxo sustentat amb bigues de fusta i un pilar de maó a l'esquerra. Les golfes es troben mig enderrocades, tot i que encara s'hi pot observar una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra. Més a l'esquerra encara hi ha un pany de paret que correspon al volum antic on hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra treballada i llinda de fusta, i un desaigua de pedra que sobresurt a la part dreta.","codi_element":"08004-18","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"La masia de la Llena té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII i XIX.","coordenades":"42.1297400,2.0886500","utm_x":"424677","utm_y":"4664583","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37577-foto-08004-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37577-foto-08004-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37577-foto-08004-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"La Llena està ubicada a la vessant sud del Puigdon, en l'anomenada carena de la Llena, en una zona elevada amb bones vistes a recer del vent del nord.Resulta interessant la utilització i aprofitament de les parets de roca natural en la construcció de la casa, ja que aquesta es troba assentada en una zona on cada desena de metres es troben parets de roca natural constituint línies paral·leles. Aquestes parets es poden observar entre els dos volums principals, separats per una paret de roca natural constituïda per pedres d'enormes dimensions.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37578","titol":"Cal Moreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-moreu","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest.","descripcio":"Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes.","codi_element":"08004-19","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita.","coordenades":"42.1239000,2.0959800","utm_x":"425276","utm_y":"4663928","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37578-foto-08004-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37578-foto-08004-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37579","titol":"El Casó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-caso","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals.","descripcio":"El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant.","codi_element":"08004-20","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita.","coordenades":"42.1234600,2.0960400","utm_x":"425281","utm_y":"4663879","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37579-foto-08004-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37579-foto-08004-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37580","titol":"Torrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrats","bibliografia":"Arxiu Fotogràfic d'Alpens. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Presenta la teulada i elements de pedra originals. L'estructura annexa i alguns panys de paret presenten reformes.","descripcio":"Torrats és una masia situada al nord del nucli urbà d'Alpens a tocar de la carretera BP-4654 i prop de Rocadepena. És un edifici de petites dimensions orientat al sud-oest, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda sobre roca natural, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i morter, presenta cantonades diferenciades i parets parcialment arrebossades. La façana principal, orientada al sud-oest està vertebrada per un gran portal amb brancals de pedra treballada i coronat amb una llinda de fusta. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. El primer pis i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Destaca la llinda de la finestra de la dreta amb la data 1671 i una creu . A nivell de golfes i seguint la mateixa distribució hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. A uns metres de la façana principal hi havia, antigament, una gran pallissa de teulada de doble vessant sostinguda per tres pilars centrals i presentava dos nivells, planta baixa i un pis. Actualment aquesta pallissa no existeix. La façana sud-est hi ha adossat a nivell de primer pis un pou cisterna al costat del qual hi ha unes escales de pedra que condueixen al primer pis. S'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i tres obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. La façana nord-est sols presenta dues petites obertures ubicades a l'extrem dret del primer pis. A la façana nord-oest hi ha annexada una estructura, molt reformada, de pedra i maó que havia constituït un graner i un porxo de la masia. Recentment s'ha ampliat i reformat per adequar-la a usos moderns. Davant la façana principal la roca natural, un mur de pedra i un barana moderna tanquen un petit pati.","codi_element":"08004-21","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla anomenada casa d'en Caros i una casa començada d'en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d'una finestra amb la data inscrita de 1671. La masia de Torrats era una casa de parada per als ramats i pastors transhumants.","coordenades":"42.1259400,2.0976000","utm_x":"425413","utm_y":"4664153","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37580-foto-08004-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37580-foto-08004-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Just al costat de la masia hi passen el sender de gran recorregut GR-1 i el camí ramader (ruta III).La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37581","titol":"Montjuïc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montjuic","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La masia ha estat restaurada i conserva diversos elements originals d'interès.","descripcio":"Montjuïc està ubicada al nord del nucli urbà, en un punt elevat prop del pedró de Sant Antoni i del bac de la Pixarella. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, de planta rectangular i diverses estructures adossades al costat nord-est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita i irregular amb cantonades diferenciades amb carreus, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est, presenta fins a nou obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra dues finestres, emmarcades amb brancals, llinda i ampit rodó de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres: dues a la part esquerra emmarcades amb ampit rodó, brancals i llinda de pedra treballada, i bisellada en la finestra central, i dues a la part dreta de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i compartint ampit rodó de grans dimensions. La llinda de la finestra de l'esquerra té la inscripció gravada de 17 IHS 19. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra actualment tapiada. La façana sud-oest presenta tres úniques obertures alineades a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i inscripció gravada de 17 IHS 06. Les golfes presenten una sola finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta cinc obertures ordenades irregularment: una a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. Totes estan emmarcades amb pedra treballada exceptuant les dues de l'extrem del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. A la part dreta d'aquesta façana i a uns dos metres de distància hi ha el pou, construït amb pedra que en diverses parts és treballada i cobert amb una teulada d'una sola vessant. La façana nord-est, que podia haver constituït la façana d'accés principal, presenta un cos original i una ampliació a l'esquerra. Al cos original hi ha tres obertures alineades verticalment. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i coronat amb llinda de fusta, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat i a les golfes hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part esquerra de la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat perpendicularment un cobert de dos pisos, sustentat per un pilar central de pedra, de teulada d'una vessant i amb barana de fusta. La seva façana sud-est, que dóna al pati, presenta grans obertures. A la seva façana nord-oest hi ha dues obertures, una de les quals tapiada. Al costat d'aquest cobert hi ha una altra estructura adossada construïda amb pedra i teulada de doble vessant que presenta diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada, que junt amb un mur de poca alçada tanquen un pati al davant.","codi_element":"08004-22","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"La masia de Montjuïc apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de principis del segles XVIII amb reformes importants al llarg del segle XX.","coordenades":"42.1217700,2.1008300","utm_x":"425675","utm_y":"4663688","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37581-foto-08004-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37581-foto-08004-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Als dos extrems de la façana principal, a nivell de primer pis, hi ha un fanal de ferro forjat amb decoració d'un drac amb la boca oberta. A la porta principal hi ha un picaporta de ferro forjat decorat amb motius geomètrics i un drac també amb la boca oberta.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37582","titol":"Masoveria del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-del-colomer","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Presenta algunes obertures tapiades","descripcio":"La masoveria del Colomer es troba ubicada a uns metres de la façana est de la masia del Colomer. L'edifici està format per dos volums adossats que formen una estructura d' L, estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades. Un dels volums és de planta rectangular allargada, format per planta baixa i primer pis, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord presenta un gran porxo sustentat per pilars de pedra i bigues de fusta. S'accedeix a l'edifici pel nivell de primer pis a través d'una gran escalinata de pedra. La façana oest presenta quatre obertures a nivell de planta baixa, tres d'elles amb llinda de fusta, i cinc finestres al primer pis, les tres centrals agrupades de forma que comparteixen brancals i llinda de moderna construcció. La façana est presenta dues grans obertures a la planta baixa. Una imponent arcada, reformada, d'arc rebaixat situada a la dreta, i una altra gran porta rectangular amb porta corredora a l'esquerra. Al primer pis s'hi obren sis finestres, dues des quals estan emmarcades amb pedra de moderna construcció. La façana sud queda adossada al volum rectangular, d'un pis més d'alçada i amb teulada de quatre vessants. Aquest volum presenta a la façana est dues petites finestres emmarcades amb pedra a la planta baixa (la de l'esquerra parcialment tapiada), i quatre finestres al primer pis, emmarcades amb pedra de moderna construcció (la de l'esquerra tapiada). A les golfes hi ha sis finestres agrupades emmarcades amb pedra de moderna construcció i ampit de maó, una de les quals està tapiada amb obra. La façana sud d'aquest volum presenta desnivell. Està formada per una porta central flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra antigament constituïa una porta emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra de moderna construcció, i les restes d'un ampit rodó i la part d'un brancal d'una antiga finestra. A les golfes hi ha sis finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se les finestres dels extrems tapiades amb obra. La façana oest del volum presenta un porxo sustentat per pilars de maó, mur de pedra i coberta d'una sola vessant. Les obertures del primer combinen maó i arrebossat en l'emmarcat. A les golfes hi ha quatre finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se la de l'extrem dret tapiada amb obra. La part de la façana nord que sobresurt perpendicularment del volum adossat presenta dues portes a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra treballada i una finestra amb llinda de fusta al mig. Al primer pis hi havia una finestra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada. A les golfes s'obren tres finestres amb ampit de maó i emmarcades amb pedra de moderna construcció.","codi_element":"08004-23","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"La masoveria del Colomer no apareix documentada en cap cens ni fogatge dels segles XV, XVI i XVII. La construcció actual correspon probablement a una edificació dels segles XVIII o XIX.","coordenades":"42.1061100,2.1159800","utm_x":"426909","utm_y":"4661936","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37582-foto-08004-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37582-foto-08004-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37583","titol":"El Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilar","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Tot i la reforma de la casa per a usos de turisme rural s'han conservat elements originals interessants a l'interior com el forn, l'armari amb els antics fogons, festejadors a les finestres i les menjadores de les quadres.","descripcio":"El Vilar es troba ubicada al sud-est del nucli urbà en la vessant est de la petita vall que forma la riera de la Gavarresa. Es tracta d'un edifici format per un volum principal de planta rectangular i un cobert adossat, composat per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i algunes panys de paret arrebossats i pintats de color salmó. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures. Destaca la portalada de la planta baixa, amb brancals formats sols per dos monòlits de pedra i una gran llinda de pedra amb la data inscrita de 1689. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit rodó. A la part esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cobert construït amb murs i pilars de pedra, i amb teulada de doble vessant. Presenta quatre petites finestres i una porta al mur oest, i queda obert amb grans obertures a la banda del pati. La façana est presenta sols el nivell de primer pis degut el desnivell en el qual està bastida la masia. Presenta tres úniques obertures: dues portes i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. La façana nord presenta un cos que sobresurt a la part central amb dues finestres a cada lateral. La resta de la façana presenta una única obertura a la part esquerra. La façana oest presenta quatre obertures, dues per planta totes elles amb ampit de maó. Tanca la façana principal un petit pati delimitat pel cobert i un petit mur de pedra. Uns metres a l'est de la casa es troba una estructura d'ús agropecuari parcialment derruïda bastida aprofitant la roca natural, i uns 50 metres al sud-est hi ha la font del Vilar, ubicada en un clot que actualment constitueix un abeurador natural pel bestiar.","codi_element":"08004-24","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"La masia del Vilar apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de finals del segle XVII tal com reflecteix la llinda de la porta principal, amb la data inscrita de 1689.","coordenades":"42.1161000,2.1088700","utm_x":"426333","utm_y":"4663051","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37583-foto-08004-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37583-foto-08004-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37584","titol":"Molí del Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-graell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No es conserva la teulada, alguns murs estan derruïts i la vegetació i les bardisses omplen tant l'interior com els voltants de l'edifici.","descripcio":"El molí del Graell està situat a la banda de ponent de la riera Lluçanès, a l'oest de la masia del Graell i prop de la font de les Teixoneres. És un conjunt format per l'edifici del molí, la bassa i la resclosa. L'edifici del molí, orientat al sud-oest és de mitjanes dimensions, de planta rectangular i teulada, avui desapareguda, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els seus murs construïts amb maçoneria de pedra s'hi denoten diverses ampliacions, una de les quals amb carreus ben tallats. S'hi conserven diverses obertures coronades amb llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat que dóna accés a la sala de màquines a la part baixa on s'ubicava una única mola, avui en dia no conservada al seu emplaçament. La bassa del molí és de grans dimensions (30 metres de llarg per 15 en el punt més ample) i es troba ubicada a la part posterior del molí. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, que en algunes parts presenta carreus grans treballats, sobre un desnivell que permet que el pendent de la muntanya faci la funció de mur lateral. El mur principal es troba adossat a la casa i té una orientació de nord-est a sud-oest seguint la direcció de la riera. En els 30 metres que té el mur aproximadament s'hi poden observar diverses ampliacions i la data de 1779 inscrita en un carreu. El mur salva un fort desnivell, arribant a una alçada màxima d'uns 6 metres a la part inferior i poc més de metre i mig a la part superior. Actualment, si bé es conserven els murs, la vegetació ha recobert bona part de l'estructura dificultant-ne la visibilitat. La resclosa del molí es troba just a sobre de la bassa del molí. Consisteix en un mur d'uns 13 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada que travessa la riera, formant una bassa des de la que es dirigia l'aigua cap a la bassa del molí. Al costat d'aquest mur, i just a l'extrem superior de la bassa del molí, hi ha un mur construït amb maçoneria de pedra de carreus treballats d'uns 10 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 1'20 metres d'amplada que tenia la funció d'aturar un possible cop d'aigua protegint el molí. A la part inferior d'aquest mur hi ha un conducte per el que passava l'aigua de la riera cap a la bassa del molí.","codi_element":"08004-25","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La majoria de concessions hidràuliques per a l'establiment de molins al Lluçanès que va concedir l'administració borbònica van ser donades al llarg del segle XVIII. Aquest fet, i la llinda amb la data de 1773 que es conserva a l'edifici, indiquen que probablement aquest molí té els seus orígens al segle XVIII.","coordenades":"42.1158600,2.0775600","utm_x":"423744","utm_y":"4663052","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37584-foto-08004-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37584-foto-08004-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37585","titol":"Roure del Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-graell","bibliografia":"PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.","centuria":"","notes_conservacio":"El roure només conserva una part de la brancada","descripcio":"El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen.","codi_element":"08004-26","ubicacio":"Sector sud del teme municipal","historia":"Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell.","coordenades":"42.1095300,2.0875400","utm_x":"424562","utm_y":"4662340","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37585-foto-08004-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37585-foto-08004-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37586","titol":"Nucli urbà d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-urba-dalpens","bibliografia":"

PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli.","descripcio":"

El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual.<\/p> ","codi_element":"08004-27","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"

Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626.<\/p> ","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37586-foto-08004-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37586-foto-08004-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37586-foto-08004-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37587","titol":"Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat","descripcio":"El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT \/ 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble.","codi_element":"08004-28","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1182800,2.0983400","utm_x":"425465","utm_y":"4663302","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37587-foto-08004-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37587-foto-08004-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37587-foto-08004-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37588","titol":"Carrer de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-dalt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer de Dalt està ubicat al sector nord del nucli urbà, entre el carrer Ripoll i la carretera BP-4654. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, orientat de sud-oest a nord-est. Les sis cases que el conformen, de tipologia urbana, estan ubicades al costat sud-est del carrer i tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos, i les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa, amb el número 2, està adossada a l'antiga fàbrica del Tint i es troba al capdamunt de les escales on acaba el carrer Ripoll. En destaquen dues finestres del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra a les golfes, emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó, la porta principal, també emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1700 a la llinda i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera, a la planta baixa. Al seu costat, en el número 4, trobem una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals bisellada. Destaca un ampit motllurat al primer pis i la llinda de la porta principal, amb una data gravada de la que només es conserven les dues primeres xifres: 16 - -. Més a l'esquerra, en el número 6, hi ha una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra treballada. En destaquen l'ampit motllurat de la finestra central del primer pis, els ampits rodons de les finestres de les golfes, a més de l'ampit rodó que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. També són destacables les dates que apareixen en dues llinda. La de la porta principal, de la que només se'n pot llegir les dues primeres xifres: 16 - -, i la de l'extrem esquerre del primer pis, on es pot llegir: 1708. En el número 8 trobem una casa amb diverses obertures reformades de la que en destaca la finestra de la part dreta del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada, i la llinda de la porta principal, actualment integrada al mur, on es llegeix: 'HIERONIM IHS MAISA L'ANY \/ 1701'. Ja al final del carrer, en els números 10 i 12, hi ha dues cases amb la façana arrebossada. La primera conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes, una llinda integrada al mur amb la data de 1703 a nivell de primer pis, i la porta principal d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. La segona només conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada: la finestra del primer pis i la porta principal, amb la inscripció incompleta a la llinda: 'SAGIMON - - - - - VALL ANY'. L'altre costat del carrer queda delimitat per una tanca de vegetació que separa el carrer de l'aparcament de la fàbrica tèxtil SATI.","codi_element":"08004-29","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Dalt . Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1201100,2.1014100","utm_x":"425721","utm_y":"4663503","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37588-foto-08004-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37588-foto-08004-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37588-foto-08004-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37589","titol":"Carrer Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-graell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME \/ FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA \/ 17 IHS 63'.","codi_element":"08004-30","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37589-foto-08004-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37589-foto-08004-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37589-foto-08004-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS \/ 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37590","titol":"Carrer Ripoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-ripoll","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer Ripoll està ubicat al sector central del nucli urbà, entre la plaça de l'església parroquial de Santa Maria i el carrer de Dalt. Es tracta d'un carrer estret, sinuós i amb força pendent, que traça dos girs abans d'arribar a unes escales a partir de les quals comença el carrer de Dalt. Té una orientació de sud-oest a nord-est. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer, i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La primera casa del costat nord-oest, fent cantonada amb el Call, té el número 1 i presenta totes les obertures de la planta baixa i el primer pis emmarcades amb pedra motllurada. Les del primer pis també tenen ampit motllurat i la de l'esquerra presenta la inscripció a la llinda: IHS 1700. Al seu davant trobem una casa amb la façana arrebossada i el número 2, que ressegueix en les diferents façanes, el gir que fa el carrer. L'únic element destacable de la casa és una llinda que ha quedat integrada al mur on es pot llegir: 'JERONI 17 + 24 REXAC'. Un altre cop al cantó nord-oest, trobem dues cases força reformades en els números 3 i 5. La de l'esquerra conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, també emmarcada amb pedra bisellada, amb una creu grega gravada a la llinda. La casa de la dreta conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda i l'altre amb ampit motllurat. La porta principal de la casa, també emmarcada amb pedra bisellada, té una inscripció, actualment il·legible. A la seva dreta, en el número 7, hi ha una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda: 'IHS 1796'. Seguint pel cantó nord-oest trobem en el número 9, una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb ampit motllurat. És remarcable la llinda de la porta principal, amb la inscripció incompleta: 'ANY DE NOSTRA P - - - - SIO GOTOLONICA \/ - - - DE 1729'. Al seu davant, al costat sud-est, trobem les cases numerades amb el 4 i el 6, que no conserven cap element original tret d'un ampit motllurat sobre la porta principal del número 4. A partir d'aquest punt comencen unes escales de pedra que salven el desnivell existent amb el carrer de Dalt. A l'esquerra trobem una casa amb una única obertura amb llinda de pedra i a la dreta, en el número 8, una casa amb les finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i a la planta baixa, i emmarcades amb pedra motllurada al primer pis. Destaca especialment la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb un baix relleu a la llinda on es llegeix el monograma d'Ave Maria, coronat per una creu i envoltat de motius florals. A la seva esquerra trobem en el número 10, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i el portal principal, emmarcat amb pedra treballada. Més a l'esquerra i limitant amb el carrer de Dalt, hi ha el Tint, una antiga fàbrica descrita en una fitxa individual. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat nord-oest, hi ha una casa de nova construcció.","codi_element":"08004-31","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Ripoll. Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1197500,2.1010400","utm_x":"425690","utm_y":"4663463","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37590-foto-08004-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37590-foto-08004-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37590-foto-08004-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els ubicats als números 8 i 10.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37591","titol":"Carrer de la Placeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-placeta","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals \/ 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA \/ ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT \/ ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni.","codi_element":"08004-32","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1188300,2.1016100","utm_x":"425736","utm_y":"4663360","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37591-foto-08004-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37591-foto-08004-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37591-foto-08004-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37592","titol":"Carrer Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-planes","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA \/ MESTRA DE CASAS \/ 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX.","codi_element":"08004-33","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1179200,2.1016700","utm_x":"425740","utm_y":"4663259","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37592-foto-08004-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37592-foto-08004-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37592-foto-08004-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37593","titol":"Carrer Vilamala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-vilamala","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT \/ 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda.","codi_element":"08004-34","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens","historia":"Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.","coordenades":"42.1182800,2.1007500","utm_x":"425664","utm_y":"4663300","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37593-foto-08004-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37593-foto-08004-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37593-foto-08004-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME \/ NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37594","titol":"La Placeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-placeta","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original.","descripcio":"

La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER \/ ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO \/ CON IHS CEBIDA \/ - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO \/ 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat.<\/p> ","codi_element":"08004-35","ubicacio":"Nucli urbà. La Placeta. Alpens","historia":"

Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.<\/p> ","coordenades":"42.1184900,2.1017100","utm_x":"425744","utm_y":"4663323","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37594-foto-08004-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37594-foto-08004-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37594-foto-08004-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37595","titol":"Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La majoria de les cases conserven bona part dels elements originals. Tot i que algunes han estat reformades notablement, es manté una unitat d'estil en tot el conjunt.","descripcio":"

La plaça Major d'Alpens està situada al centre del nucli urbà, entre la plaça Joan Prat i Roca i el carrer Ripoll. Es tracta d'una plaça de planta rectangular força allargada i mitjanes dimensions orientada de sud-est a nord-oest, amb tres punts d'accés situats als extrems sud, nord i oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana i construïdes al llarg dels segles XVII i XVIII, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega majoritàriament de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat, decorats amb caps de drac. Entrant per la plaça Joan Prat i Roca ens trobem a mà dreta i en el número 1, cal Ferreró datada del 1609, descrita en una fitxa individual. A la seva esquerra hi ha el número 2, una casa amb la façana arrebossada i pintada de color rosa que té la façana orientada al nord-oest i al sud-oest, ja que forma la cantonada. En destaca un dels portals de la planta baixa, emmarcat amb pedra motllurada i els dos balcons del primer pis, emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1673 pintada modernament a la llinda. També són destacables les tres mènsules de pedra motllurades que sostenen el balcó, una de les quals ubicada just al vèrtex de la plaça. Ja en el costat nord-est de la plaça, trobem en el número 3 cal Teta datada del 1625, descrita en una fitxa individual. Al seu costat, hi ha una casa que conserva molts elements del seu aspecte original. Destaca especialment el portal adovellat amb carreus treballats de grans dimensions i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, cinc de les quals amb decoració conopial a la llinda. A la seva esquerra trobem l'antiga fàbrica d'embotits Cruells, també descrita en una fitxa individual. Més enllà, en el número 6 hi ha una casa que conserva dues obertures originals, un portal emmarcat amb pedra treballada i la inscripció 'AVE MARIA SIN PE + CADO CONCEBIDA \/ ISIDORUS VALL IHS ME FECIT 1717' a la llinda, i un balcó al primer pis, emmarcat amb pedra bisellada i decoració conopial a la llinda. En el número 7 trobem una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades, que conserva diverses obertures originals, emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha una casa amb la façana força estreta, de la que en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i amb un inscripció a la llinda, actualment il·legible. Tancant la plaça pel vèrtex nord trobem en el número 10 una casa que conserva únicament dues obertures originals: la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la finestra que hi ha just a sobre, emmarcada amb ampit motllurat, motllura en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals bisellats i decoració d'un cap en baix relleu sota un arc mixtilini a la llinda. Ja en el costat nord-oest de la plaça hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que hi ha un portal adovellat que probablement no conserva el seu aspecte original. A la seva esquerra, més enllà del tram de casa arrebossat i pintat de color ocre, trobem en el número 12, una casa que conserva quatre obertures originals emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data incompleta de _ _65 a la llinda. Destaca especialment la finestra de la part dreta del primer pis, amb decoració en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals i motius geomètrics, florals i heràldics en baix relleu a la llinda. Tancant la plaça pel cantó sud-est trobem una casa que conserva totes les obertures originals. A les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, al primer pis dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit motllurat i a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i l'anagrama IHS a la llinda.<\/p> ","codi_element":"08004-36","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"

Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen de la plaça entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.<\/p> ","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37595-foto-08004-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37595-foto-08004-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37595-foto-08004-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa amb les obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració conopial a la llinda. També destaca la llinda de la porta principal amb una inscripció força erosionada en la que encara es pot llegir la data de 1782. La següent casa és la seu de l'Ajuntament d'Alpens. Conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i un portal adovellat que, tot i haver estat refet de nou conserva la data de l'edifici original -1672- i de la reforma -1982-. Més a l'esquerra, en el número 16, trobem una casa de grans dimensions, coneguda com cal Boscallà. Que conserva diverses obertures originals. Aquestes estan emmarcades amb pedra motllurada al primer pis i pedra bisellada a la planta baixa i a les golfes. Destaquen especialment les mènsules motllurades de pedra que sostenen el balcó del primer pis. En el número 18, i al costat d'una casa sense interès arquitectònic, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva quatre obertures originals, totes emmarcades amb pedra bisellada. En destaca la porta principal, amb la inscripció 'JOAN 17 IHS 39 VALL' a la llinda. Tancant la plaça per aquest costat trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaquen dues finestres simètriques amb brancal i ampit motllurat compartit, i una porta a la planta baixa a la que s'accedeix a través de quatre graons semicirculars de pedra. En les cases de la plaça Major hi ha diversos elements de ferro forjat d'interès artístic. Cal remarcar el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta i les baranes que tenen forma de drac de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça. Els picaportes més destacables estan ubicats als números 4, 7, 14 i 18. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37596","titol":"Cal Ferreró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrero","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures.","descripcio":"Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada.","codi_element":"08004-37","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens","historia":"És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII.","coordenades":"42.1191000,2.1014600","utm_x":"425724","utm_y":"4663391","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37596-foto-08004-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37596-foto-08004-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37597","titol":"El Tint","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tint","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El desús actual de l'edifici ha permès un degradament natural de l'edifici.","descripcio":"El Tint està situat al capdamunt de l'ascendent carrer Ripoll i a la part baixa del carrer de Dalt dins el nucli urbà d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions construït amb murs de maçoneria de pedra i morter i teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta una façana triangular amb una única porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada. A la part dreta de la porta hi ha incorporat un pou d'aigua. Interiorment hi ha uns graons que condueixen a un segon replà i hi havia una estructura circular que constituïa la bassa d'aigua on es tenyia el fil. A la part del darrere hi havia unes eixides on assecaven el fil tenyit.","codi_element":"08004-38","ubicacio":"Nucli urbà. C\/ Ripoll, 12. Alpens","historia":"El Tint era un edifici d'ús col·lectiu per anar a tintar els teixits. Va quedar sense ús els anys 20 i a partir d'aleshores funcionà com a pallissa i com a quadres per tancar-hi el bestiar. Actualment no s'utilitza.","coordenades":"42.1199400,2.1012000","utm_x":"425703","utm_y":"4663484","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37597-foto-08004-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37597-foto-08004-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Popularment també és conegut com el Tiny.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37598","titol":"El Casino","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casino","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins.","codi_element":"08004-39","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"1928","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37598-foto-08004-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37598-foto-08004-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37599","titol":"La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edifici es conserva en perfectes condicions tant pel fet que no és excessivament antic com per la qualitat dels materials que es van emprar.","descripcio":"La Torre està ubicada al nord del nucli urbà, quedant separat d'aquest per la carretera BP-4654, en una zona ajardinada delimitada per una reixa. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per planta baixa, primer pis i golfes, i teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats de mida variable però que formen filades més o menys regulars. Els carreus més grans es troben delimitant les cantonades i envoltant les obertures, i formen una imposta que sobresurt a poc més d'un metre del nivell del sòl. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus de grans dimensions. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb ampit motllurat i pedra bisellada als brancals i a la llinda, on hi ha una decoració amb forma d'arc conopial, tipologia que, d'altra banda, es repeteix en les finestres del primer pis de la resta de les façanes. A les golfes, s'hi troben tres finestres més, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta una disposició d'obertures més irregular. A la planta baixa trobem d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, tres arcades geminades d'arc de mig punt amb capitells llisos, i una gran obertura emmarcada amb pedra als brancals i fusta a la llinda amb arc de descàrrega de maó a sobre, a la que s'accedeix a través de cinc graons semiel·líptics de pedra i que forma una eixida a la cantonada. Al primer pis hi ha cinc finestres que segueixen la mateixa tipologia de totes les altres finestres del primer pis. En aquest cas, les dues de l'extrem esquerra són geminades i comparteixen el brancal. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a l'extrem esquerra i cinc arcades d'arc rebaixat que formen una galeria a la dreta, emmarcades amb maó en l'arc i l'ampit i amb pedra en els brancals. La façana est presenta a la planta baixa diverses obertures, una a l'extrem esquerre que correspon amb l'eixida de la façana sud i tres finestres, la central de les quals de majors dimensions, emmarcades amb pedra treballada i amb una arc de descàrrega de maó compartit. Al primer pis hi ha tres finestres, d'idèntica tipologia a les que es troben al primer pis d'altres façanes i a les golfes, dues arcades que formen la continuació de la galeria de la façana sud a l'esquerra i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la dreta. La façana nord presenta una porta emmarcada amb pedra treballada al centre i dues finestres geminades emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres que segueixen la tipologia de la resta del primer pis, tot i que una d'elles és de grans dimensions i està coronada amb un arc de descàrrega de maó. A les golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra treballada, quatre de les quals col·locades en parelles. De la part esquerra de la façana en sobresurt la xemeneia, que és de carreus de pedra en el primer tram i de maó en la part superior. Està sustentada, a nivell de primer pis, per dues mènsules de pedra amb un senzill motllurat. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures de pedra d'us decoratiu que, juntament amb diferents arbres de tamany imponent, conformen una zona ajardinada d'aspecte senyorial, descrita en una fitxa individual.","codi_element":"08004-40","ubicacio":"Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens","historia":"La Torre va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre.","coordenades":"42.1193400,2.1029200","utm_x":"425845","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37599-foto-08004-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37599-foto-08004-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"A l'entrada de la Torre hi ha una casa, anomenada el Garatge, que contituïa les antigues cotxeres de la casa senyorial. Més endavant va passar a ser una vivenda. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. En destaca el gran accés principal, coronat amb una gran llinda de fusta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37600","titol":"Antigues escoles d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-escoles-dalpens","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La finestra esquerra de la planta baixa ha estat reformada com a porta d'accés.","descripcio":"Les antigues escoles d'Alpens, estan situades a la Placeta, prop de l'entrada principal del nucli urbà. És un edifici modernista de planta rectangular, ample de façana, format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a l'exterior els emmarcaments de les obertures de maó que combinen amb decoracions de trencadís de ceràmica o de rajol policromat. La façana principal, orientada a l'est, està ordenada simètricament. A la planta baixa hi ha una porta principal flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés a una entitat bancària. També hi ha una porta d'obertura recent. La porta principal presenta un gran coronament d'arc rebaixat amb decoració de quatre pilars escalonats i emmarcats amb una estructura ondulant, tot ell fet amb maó. Entre els pilars presenta cinc franges decorades amb trencadís de ceràmica de tons verdosos. Les dues finestres que flanquegen la porta principal presenten un coronament d'arc de mig punt amb maó a plec de llibre. Les claus dels arcs són de pedra i hi ha una inscripció a cadascuna: la clau de l'esquerra té inscrit les inicials J.V, i la clau de la dreta la data de 1910. Els semicercles interiors que formen els arcs estan decorats amb rajols policromats amb filigranes pseudo-florals de tons ocres i blaus. Al primer pis hi ha dos balcons als extrems i dues finestres geminades al centre amb pilar mitger de maó. Totes les obertures tenen arc peraltat amb maó a plec de llibre. Els interiors dels arcs estan decorats amb rajols policromats amb formes pseudo-florals de tons marronosos. Una línia horitzontal de tres filades de maó separa el segon pis. Als extrems hi ha dos balcons i al centre quatre finestres rectangulars geminades i separades per pilars de maó. Sota el ràfec de la teulada hi ha una franja horitzontal de maó que també serveix per coronar les obertures del segon pis.","codi_element":"08004-41","ubicacio":"Nucli urbà. La Placeta, 6, 7 i 8 . Alpens","historia":"Josep Vall i Camprubí, propietari de la Vall, sufragà les despeses de la construcció de l'únic edifici d'estil modernista que té el poble (1909), a la Placeta, que s'habilità alhora per situar-hi les escoles (una per a nens i l'altra per a nenes, a la planta baixa), ja que les escoles de nens -les nenes anaven a les monges - que tenia la població en aquell moment (situades a l'última casa de la banda dreta de la plaça Major, coneguda com a ca l'Aleix) presentava unes condicions deplorables. També s'hi ubicà la seu de l'Ajuntament i del jutjat, al primer pis i les residències dels mestres al segon pis. Primerament fou habilitada la residència del mestre dels nens i després, a partir de 1920, la de la mestra de les nenes. Entre Josep Vall i l'Ajuntament es formalitzà un contracte d'arrendament, renovable amb el pas del temps, per a l'ús de l'esmentat edifici, que se signà el 9 d'octubre de 1910, pel qual la corporació municipal es comprometia a pagar al propietari de la Vall unes 200 pessetes anuals.","coordenades":"42.1184600,2.1016100","utm_x":"425735","utm_y":"4663319","any":"1909","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37600-foto-08004-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37600-foto-08004-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37600-foto-08004-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37601","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria","bibliografia":"IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es va renovar i apujar la teulada uns cinquanta centímetres. L'arrebossat dels murs es troba parcialment degradat, i alguns elements originals força erosionats.","descripcio":"La Rectoria està ubicada al carrer de la Rectoria, circumdant la banda sud de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana principal, orientada al nord, presenta dues portes a la planta baixa, la de l'esquerra de moderna obertura i la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb un senzill motllurat. A la dreta d'aquesta porta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i la data 1784 inscrita a la llinda. També resulta interessant la finestra de majors dimensions ubicada al costat de la porta de moderna obertura, emmarcada amb pedra bisellada i amb reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La finestra de l'extrem dret està emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les dues finestres de la banda dreta presenten ampit de pedra. La façana est presenta quatre obertures a la planta baixa, tres de les quals de grans dimensions emmarcades amb brancals i llinda motllurada, i ampit de pedra. L'altre finestra de menors dimensions està emmarcada amb pedra bisellada i presenta la data inscrita de 1780. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. La finestra de l'extrem dret té la data de 1703 inscrita a la llinda. Davant d'aquesta façana i la façana sud hi ha una zona d'horts i conreu que queda ubicada dins el nucli delimitada per les façanes posteriors del carrer Vilamala. A la façana sud hi destaca un balcó al primer pis emmarcat amb pedra motllurada i amb inscripció a la llinda, actualment il·legible, i un safareig de pedra a la planta baixa. La façana oest que dóna al carrer Graell es troba en un entrant entre dues cases del mateix carrer. Presenta un nivell més a causa del desnivell del carrer en el qual està ubicada. En aquest tros estret de façana hi ha tres obertures ordenades en eix vertical. Una gran porta a nivell de soterrani, un balcó a nivell de planta baixa emmarcat amb pedra bisellada i inscripció a la llinda DEA 1783 amb el dibuix d'un barret de bisbe, i una finestra al nivell de primer pis emmarcada amb pedra.","codi_element":"08004-42","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Rectoria, 1-3. Alpens","historia":"La rectoria apareix documentada ja en el fogatge 1497 ja que un dels focs documentats de la parròquia dels Pens dins la Col·lecta de Ripoll és anomenat 'Lo Vicari'. Torna a aparèixer en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII tal com indiquen diverses llindes.","coordenades":"42.1190900,2.1006800","utm_x":"425659","utm_y":"4663390","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37601-foto-08004-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37601-foto-08004-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La part esquerra de la rectoria és utilitzat com a local de jovent.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37602","titol":"Fàbrica d'embotits Cruells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-dembotits-cruells","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla.","codi_element":"08004-43","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens","historia":"El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits.","coordenades":"42.1194100,2.1013100","utm_x":"425712","utm_y":"4663425","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37602-foto-08004-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37602-foto-08004-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37603","titol":"Fàbrica Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-vella","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta panys de paret amb l'arrebossat parcialment escrostonat.","descripcio":"La fàbrica Vella està situada al costat nord-est de la carretera BP-4654 a l'altra costat de la zona del nucli urbà d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada d'uns 40 metres de llarg per 15 d'ample, de planta baixa i amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment erosionat. La façana sud presenta 8 grans finestrals rectangulars d'iguals dimensions que proporcionaven força llum interior, i dues grans portes intercalades. Estan coronades amb maó pla que s'entreveu per sota l'arrebossat. A la façana est hi havia adossada la quadra nova, nau que es construí posteriorment i que actualment està enderrocada. Encara s'hi poden apreciar els rajols que constituïen el terra de la nau. A la part del darrere de la fàbrica hi havia la manyeria, amb un forn on el ferrer arreglava i feia el manteniment de les peces de ferro de la fàbrica que s'havien espatllat. Encara hi ha l'estructura del forn amb la xemeneia. A la banda oest de la fàbrica hi havia les cases de l'amo i l'encarregat les quals han estat reformades i actualment constitueixen habitatges particulars.","codi_element":"08004-44","ubicacio":"Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens","historia":"La fàbrica Vella va ser construïda els anys vint del segle XX per l'empresari barceloní Josep Ferrer que instal·là una fàbrica de teixits de cotó. Feien llençols de cotó, els quals eren coneguts com a 'pa del pobre' i també els retorts que eren un altre tipus de llençol. L'any 1959 la fàbrica començà a patir la crisi tèxtil, i als anys seixanta es va aturar la producció. Es tornà a engegar la fàbrica al cap de poc amb una nova iniciativa empresarial que durà sols dos anys. A partir d'aleshores passà a ser magatzem de l'ajuntament municipal d'Alpens. Als anys seixanta hi havia la següent estructura de producció: 104 telers de garrot i les seccions d'ordit, rodets, bitlles, teixit i repassadores Originalment estava format per dues naus construïdes en dos períodes diferents que feien, aproximadament, 40 metres de llargada per 15 metres d'ample cadascuna. L'actual nau, coneguda com la quadra vella, és la que encara resta dempeus. La nau feta modernament, coneguda com la quadra nova es va acabar d'enderrocar després que els anys 60 del segle XX, coincidint amb la crisi tèxtil, comencés a fer-se malbé la teulada.","coordenades":"42.1201300,2.1023600","utm_x":"425799","utm_y":"4663504","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37603-foto-08004-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37603-foto-08004-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"A finals de l'any 2006 es té previst iniciar les obres per adequar la fàbrica com a local socio-cultural creant una sala polivalent amb escenari, un local de joves, un local d'entitats i dos espais de magatzem.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37604","titol":"Fàbrica tèxtil cal Patllari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil-cal-patllari","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es va modificar la façana i es va pujar una planta.","descripcio":"L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna.","codi_element":"08004-45","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Vilamala, 18. Alpens","historia":"Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat.","coordenades":"42.1183000,2.1009600","utm_x":"425681","utm_y":"4663302","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37604-foto-08004-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37604-foto-08004-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37604-foto-08004-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37605","titol":"Fàbrica tèxtil cal Teta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil-cal-teta","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Conserva les sales on s'ubicaven els telers, un teler de garrot, una màquina de fer bitlles i diverses eines.","descripcio":"La fàbrica tèxtil cal Teta està ubicada al número 3 de la plaça Major d'Alpens, a la banda est de la plaça i a dues cases de l'antiga fàbrica d'embotits Cruells. És una casa del segle XVII que es transformà en fàbrica tèxtil. És de mitjanes dimensions, ample de façana, composat per planta baixa i dos pisos, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb una part molt interessant constituïda per filades de carreus ben treballats ordenats al centre de la façana, així com també delimitant les cantonades i les principals obertures. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa quatre obertures, les dues centrals originals i les dues dels extrems d'obertura posterior. Domina una porta amb brancals i llinda de carreus treballats on hi consta la data inscrita de 16 + 25 força erosionada. Just a sobre hi ha un fanal que penja d'un drac de ferro forjat fet pel ferrer d'Alpens. A la dreta de la porta s'hi obre una finestra amb porticons de fusta que presenta brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques que comparteixen un ampit motllurat de pedra i presenten brancals i llinda de pedra motllurada. Al segon pis, i seguint la simetria del primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions amb ampit motllurat força desgastat i emmarcades amb pedra bisellada. La part del darrere de l'edifici és on hi havia el gruix de la fàbrica tèxtil, de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals per a obtenir una bona il·luminació. Una escala estreta de fusta permet l'accés als dos pisos on s'hi distribuïen els diferents processos de la producció. Al segon pis s'hi feien els rodets i les bitlles; al primer pis es preparaven les plegadores que a través d'una 'trampilla' que s'obria al terra del pis es baixaven a la planta baixa, lloc on es teixia.","codi_element":"08004-46","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 3. Alpens","historia":"La fàbrica tèxtil cal Teta va ser fundada per Ramon Bossoms amb un soci de Barcelona (Sr. Jaume Meia). Es va començar utilitzant l'entrada de la casa i més endavant es va construir la fàbrica. A principis del segle XX hi havia 8 o 10 telers manuals. Va ser a partir dels anys 20, coincidint amb l'arribada de l'electricitat, que la fàbrica va créixer fins arribar al punt que abans de la guerra hi treballaven 30 persones. A la fàbrica hi havia la següent maquinària: A la planta baixa hi havia 4 telers de garrot a l'entrada, 12 telers de garrot a la fàbrica i 16 telers de garrot en una nau contigua que van llogar (on hi ha actualment la fàbrica nova d'embotits Cruells). Al primer pis hi havia dos ordidors i un nuador. Al segon pis hi havia quatre màquines de rodets i una màquina de fer bitlles. La fàbrica va plegar l'any 1996 perquè el seu amo, Lluís Bosoms (nét del fundador) es va jubilar.","coordenades":"42.1192900,2.1014600","utm_x":"425724","utm_y":"4663412","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37605-foto-08004-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37605-foto-08004-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37605-foto-08004-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La fàbrica tèxtil de cal Teta produïa estovalles, mocadors de butxaca, llençols de cotó (que eren anomenats pa del pobre) i més modernament els populin, un teixit molt fi de colors verd poma, blau cel i groc palla.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37606","titol":"Pallissa dels Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-dels-plans","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La pallissa dels Plans està ubicada uns metres al nord de la masia. És una pallissa de grans dimensions construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal de la pallissa, orientada al sud, presenta dues grans arcades d'arc de mig punt, la més gran situada al centre i l'altra a l'esquerra. Coronant els brancals de pedra de les arcades s'hi troba la imposta motllurada de pedra. A la part dreta hi ha una petita porta amb brancals de maó i llinda de pedra, fruit d'una reforma a la que s'accedeix a través de diversos grans de pedra i maó. Al costat esquerre d'aquesta porta hi ha un rellotge de sol del que només se'n conserva una part.","codi_element":"08004-47","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva.","coordenades":"42.1121600,2.0688700","utm_x":"423021","utm_y":"4662649","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37606-foto-08004-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37606-foto-08004-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37607","titol":"Pallissa del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-del-colomer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es denoten reformes en les obertures i en els materials utilitzats. Conserva la teulada amb bigues i llates de fusta.","descripcio":"La pallissa del Colomer està ubicada a uns metres de la façana nord de la masia del Colomer. Està orientada al sud, és de planta rectangular i està formada per planta baixa (utilitzada com a magatzem) i primer pis (paller). Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal presenta una ordenació simètrica de quatre obertures. Les dues obertures de la planta baixa són rectangulars, presenten brancals de pedra treballada i han estat modificades amb portes corredores. Al primer pis hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada a la dreta i una obertura amb arcada adovellada i imposta motllurada a l'esquerra. La façana oest presenta sols una obertura a nivell de planta baixa. La façana est presenta una alta obertura modificada a nivell de planta baixa i una finestra apaïsada sota teulada. La façana nord presenta les restes d'un cobert, avui en dia derruït, del qual sols en resten els pilars i les bigues de fusta. Davant la pallissa hi ha l'era que una part és de roca natural i una altra part enrajolada.","codi_element":"08004-48","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva.","coordenades":"42.1067200,2.1157400","utm_x":"426890","utm_y":"4662004","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37607-foto-08004-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37607-foto-08004-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37608","titol":"Pallissa de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-de-la-vall","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La pallissa de la Vall es troba ubicada a uns metres a l'oest de la masia de la Vall, tancant junt amb altres construccions, una lliça que s'estén davant les façanes oest i sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes obertures. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructura simètrica vertebrada a través de dues grans arcades geminades d'arc de mig punt, sustentades amb pilars de carreus i imposta marcada de pedra, i arcs emmarcats amb maó. Entre els dos arcs hi ha un petit pany de paret de maó amb un carreu treballat on hi consta la inscripció JUAN VALL \/ 1876, i sobre aquest un ovalat ull de bou emmarcat amb maó. Als dos extrems dels arcs hi ha dos ulls de bous ovalats de menors dimensions. A cada extrem de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb pedra, la de la dreta, sota les escales d'accés al primer pis, es troba tapiada. Sobre les finestres hi ha dues portes amb brancals de pedra i coronades amb arcs lleugerament apuntats de maó. La porta de la dreta té una escala exterior d'accés al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana en sobresurt perpendicularment la porta posterior de la lliça. Les façanes laterals no presenten cap obertura i la façana posterior, orientada al nord-oest, en presenta cinc de petites dimensions. Tres ubicades a nivell de planta baixa i dues al nivell de primer pis, totes elles emmarcades amb maó.","codi_element":"08004-49","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Construïda a finals del segle XIX per l'hereu de la masia la Vall, tal com apareix en una inscripció on es pot llegir 'Juan Vall \/1876'.","coordenades":"42.1136300,2.1027300","utm_x":"425822","utm_y":"4662782","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37608-foto-08004-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37608-foto-08004-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37609","titol":"Pallissa del Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-del-graell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important.","descripcio":"La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons.","codi_element":"08004-50","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà.","coordenades":"42.1129700,2.0861300","utm_x":"424449","utm_y":"4662723","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37609-foto-08004-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37609-foto-08004-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37610","titol":"Pallissa de la Llena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-de-la-llena","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La part esquerra de l'edifici està coberta per vegetació, la façana est està parcialment derruïda, el terra del primer pis no es conserva i algunes de les grans bigues que el sustentaven es troben parcialment caigudes. La coberta es troba en precàries condicions de conservació, a punt de caure.","descripcio":"La pallissa de la Llena està ubicada a uns 50 metres de la façana nord de la masia de la Llena. Està orientada al sud, és de planta rectangular i té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i morter, i amb algunes parts de roca natural. La façana principal, orientada al sud, presenta un alt pilar central construït amb pedra que sustenta la coberta, i dues bigues travesseres, la inferior de les quals constituïa el nivell de primer pis. El nivell de planta baixa es troba parcialment tapiat amb pedra i s'hi va deixar un accés principal i una finestra quadrada. A la part dreta s'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra a mode d'espitllera. La façana est es troba parcialment derruïda, amb les bigues caigudes i en bona part coberta per vegetació. La façana nord presenta grans blocs de pedra natural que aprofitaren per bastir-hi el mur. La façana oest es troba totalment recoberta per vegetació.","codi_element":"08004-51","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva.","coordenades":"42.1302500,2.0885900","utm_x":"424673","utm_y":"4664640","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37610-foto-08004-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37610-foto-08004-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37611","titol":"Petja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/petja","bibliografia":"AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"De la part dedicada a l'habitatge de l'antiga masia de la petja no se'n conserva res.La teulada així com el terra de fusta del segon pis de la pallissa es troben males condicions.","descripcio":"De la masia la Petja, actualment inexistent, només se'n conserva la pallissa, ubicada en un punt elevat sobre la riera Lluçanès des d'on es divisa la masia del Graell i una extensa zona boscosa. La pallissa, encarada a l'oest, és de planta rectangular amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. Té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està sustentada per grans pilars de pedra i bigues de fusta. Està composada per dues plantes amb un accés directe al segon pis a la façana nord. La façana principal, orientada a l'oest, queda totalment oberta i les façanes est i sud no tenen cap obertura. Modernament s'ha construït una pallissa de menors dimensions construïda amb obra i teulada de fibrociment. Al davant de la pallissa hi ha una llarga granja construïda amb obra i teulada d'una vessant actualment en desús.","codi_element":"08004-52","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"La masia de Petja té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a la pallissa de la masia original i probablement no és anterior al segle XVIII.","coordenades":"42.1208900,2.0800900","utm_x":"423959","utm_y":"4663608","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37611-foto-08004-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37611-foto-08004-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37612","titol":"Teuleria del Graell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-del-graell","bibliografia":"MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades.","descripcio":"La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa.","codi_element":"08004-53","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre.","coordenades":"42.1116400,2.0901900","utm_x":"424783","utm_y":"4662572","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37612-foto-08004-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37612-foto-08004-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37613","titol":"Guixeria de Sant Pere de Serrallonga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixeria-de-sant-pere-de-serrallonga","bibliografia":"GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La guixeria de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicada a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga, concretament damunt de l'arc triomfal d'entrada a l'absis. Té forma ovalada i està voltada per una inscripció que fa referència a la reforma de l'església del segle XIX. Està decorada per una orla vegetal a la part exterior, coronada per una fulla d'acant i amb una petxina a la part inferior. A la part central de la guixeria hi ha dos símbols de Sant Pere: la mitra i dues claus, motius que també es troben representats al frontal de la mesa d'altar del retaule de Sant Pere de Serrallonga.","codi_element":"08004-54","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"La volta i la part superior del mur de ponent de l'església de Sant Pere de Serrallonga van caure el 1827. Tal com indica la inscripció de la guixeria que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'.","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37613-foto-08004-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37613-foto-08004-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37614","titol":"Altar de Sant Pere de Serrallonga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/altar-de-sant-pere-de-serrallonga","bibliografia":"GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat.","codi_element":"08004-55","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis.","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37614-foto-08004-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37614-foto-08004-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37615","titol":"Altar Major de Santa Maria d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/altar-major-de-santa-maria-dalpens","bibliografia":"YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals.","descripcio":"L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda.","codi_element":"08004-56","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37615-foto-08004-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37615-foto-08004-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37615-foto-08004-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37616","titol":"Capella de la Mare de Déu del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme","bibliografia":"YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella de la Mare de Déu del Carme està situada al lateral dret de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur dret de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula està presidida per la Mare de Déu amb el nen, situada sobre una peanya, i formada per una fornícula de secció semicircular coberta amb quart d'esfera. Està flanquejada per dues columnes llises negres a cada banda amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura amb l'escut del Carme i un colom en representació de l'Esperit Sant. Al frontal de l'altar també hi ha pintat l'escut del Carme.","codi_element":"08004-57","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"La capella és originaria del segle XVI però ha sofert transformacions i reformes tant al 1840, quan es restaura l'església després d'haver estat cremada, com posteriorment a la guerra Civil espanyola del 1936.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37616-foto-08004-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37616-foto-08004-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37617","titol":"Capella del Sagrat Cor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-sagrat-cor","bibliografia":"YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria.","codi_element":"08004-58","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37617-foto-08004-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37617-foto-08004-58-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37618","titol":"Ferros forjats d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ferros-forjats-dalpens","bibliografia":"

Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l'any 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estat de conservació dels elements de ferro forjat és heterogeni. En alguns casos s'han pintat i modificat però en general es conserven les obres tal com van ser fetes.","descripcio":"

Les obres artístiques de ferro forjat d'Alpens es troben distribuïdes pels carrers, façanes, balcons, finestres i portes del nucli urbà d'Alpens, així com també en algunes de les masies del terme municipal. Són obres de ferro forjat de gran interès artístic que foren fetes, la majoria d'elles, pel ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca (1898-1985). El treball d'aquest ferrer és present a la majoria de les cases en les quals es poden comptar més de seixanta picaportes i tiradors, molts d'ells amb dracs i serps de formes recargolades i ondulades, ricament decorats que presenten els ulls sortits, la boca oberta, la llengua punxeguda i les ales esteses. Altres motius figuratius que representà en picaportes i tiradors foren peixos i alguna calavera. També es poden comptar una cinquantena de reixes, vuitanta balcons, més de cent vint fanals de gran originalitat que il·luminen carrers i decoren les façanes i un variat mosaic de baranes, manetes de porta, passamans d'escales, trepitja papers i llangardaixos. Cal destacar la seva escultura més emblemàtica: el Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya que es troba situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú. D'entre la gran quantitat d'obres també són remarcables: la reixa de ferro forjat de la masia del Colomer amb dos dracs que tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral; el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta; la barana serpentejant de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça Major; el fanal de la cantonada de la casa natal del ferrer (a l'antiga plaça del Pou Comú) o la reixa del seu balcó que presenta una figura -amb petites banyes - amb els braços estesos agafant dos barrots, entre molts d'altres. Són obres que decoren les façanes i els carrers d'Alpens deixant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. En l'actualitat, Enric Pla, un jove artista de la forja que té el seu taller a Alpens manté en el seu treball la vella tècnica del ferro forjat. Ha deixat la seva empremta al poble amb escultures davant el seu taller, un espectacular làmpada al Casino i, una esvelta escultura dedicada als donants de sang ubicada al costat del parc infantil del Ramal.<\/p> ","codi_element":"08004-59","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"

El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que es troben al nucli i en algunes masies del terme municipal. Va néixer a Alpens el 1898, fill de i nét de ferrers va començar a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d'ús domèstic. La seva capacitat artística per modelar ferro forjat el féu produir, per encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius que es poden observar en tots els racons del poble. Va morir el 1985. Tretze anys després, en complir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a 'homenatge de fidelitat a un ofici, una terra i a un país', alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i SOLC.<\/p> ","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37618-foto-08004-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37618-foto-08004-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37619","titol":"Porta del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/porta-del-colomer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.","centuria":"XX","notes_conservacio":"A la part central de la porta hi han crescut líquens","descripcio":"La porta de ferro forjat del Colomer està ubicada davant la façana principal de la masia del Colomer, entre aquesta i la masoveria del Colomer. Es tracta d'una porta de ferro forjat creada per Joan Prat, el ferrer d'Alpens i formada per dos batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Els batents estan composats per una part central quadriculada que té en el seu centre motius lobulats i estrellats i que està envoltada per volutes entrellaçades que formen una sanefa en tot el perímetre dels batents. La part central de la porta, a on es troba el pany, està decorada amb motius geomètrics que consisteixen en un zig-zag entre petites esferes que sobresurten. L'extrem dels batents, a tocar dels pilars de pedra, està format per peces llises de ferro, coronades per una esfera amb acabament cònic a la part superior, sustentada per quatre petites volutes. Els pilars de pedra dels laterals, acabats en forma piramidal, tenen a sobre un drac alat que es sosté a través de quatre peus amb forma de voluta que es recolzen sobre els quatre costats de l'acabament piramidal dels pilars. Els dos dracs, pràcticament idèntics, tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral.","codi_element":"08004-60","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Porta feta pel popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) que va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals tant del nucli urbà com d'algunes masies d'Alpens.","coordenades":"42.1062600,2.1156600","utm_x":"426883","utm_y":"4661953","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37619-foto-08004-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37619-foto-08004-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"Joan Prat i Roca","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37620","titol":"El Manelic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-manelic","bibliografia":"BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit.","codi_element":"08004-61","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens","historia":"Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble.","coordenades":"42.1190100,2.1014400","utm_x":"425722","utm_y":"4663381","any":"1972","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37620-foto-08004-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37620-foto-08004-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Joan Prat i Roca","observacions":"A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37621","titol":"Escultura dels donants de sang","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-dels-donants-de-sang","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Caldria controlar les agressions a l'escultura","descripcio":"L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure.","codi_element":"08004-62","ubicacio":"Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens.","historia":"Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies \/ Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona \/ 18 de maig de 2003.","coordenades":"42.1189500,2.1026400","utm_x":"425821","utm_y":"4663373","any":"2003","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37621-foto-08004-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37621-foto-08004-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Enric Pla Montferrer","observacions":"A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37623","titol":"Rellotge de Santa Maria d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-santa-maria-dalpens","bibliografia":"

YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'espai en el qual està ubicat no reuneix les condicions necessàries per una òptima conservació. La variació de temperatura de l'espai provoca que el ferro es dilati i es contragui durant l'any desajustant la precisió horària.","descripcio":"

El rellotge de Santa Maria està situat a la part baixa de la torre del campanar de l'església parroquial. És un rellotge de ferro forjat format per un complex engranatge de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cables i pesos que permeten indicar l'hora als alpensins a través del repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro subjectada per un sistema de tascons originals també de ferro, tot i que recentment s'ha assegurat i arreglat amb alguns cargols moderns. A la part central hi ha el pèndol, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. Curiosament cada 60 segons recorre les 42 dents de la roda dentada. La part de l'esquerra, connectada amb la part central a través d'un sistema de palanques, correspon a l'engranatge dels quarts. En aquest cas la roda que mou l'engranatge presenta osques separades que indiquen els quarts. La part dreta, també connectada a la part central, marca les hores a través d'una roda amb osques, la separació entre les quals augmenta en funció de les hores. D'aquestes tres parts en surt un sistema de contrapesos de ferro i tres cables metàl·lics que connecten amb els martells de les campanes. La campana cristòfora toca els quarts i la campana 'Mariassa' toca les hores.<\/p> ","codi_element":"08004-64","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"

El rellotge de Santa Maria d'Alpens va ser comprat de segona mà a Olost, segons fonts orals. Originalment estava ubicat a un nivell sota les campanes de la torre del campanar de Santa Maria i presentava un sistema de cordes i cordills i uns pesos de pedra que van ser substituïts, al baixar-lo a la planta baixa, per un cablejat metàl·lic i uns pesos de ferro. Dos d'aquests pesos de pedra es conserven, en mal estat, al campanar.<\/p> ","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37623-foto-08004-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37623-foto-08004-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"S'ha de donar corda manualment a les tres parts de l'engranatge (segons, quarts i hores) cada tres dies aproximadament.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37624","titol":"Campana cristòfora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-cristofora","bibliografia":"

FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana.","descripcio":"

La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.<\/p> ","codi_element":"08004-65","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"1655","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37624-foto-08004-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37624-foto-08004-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37625","titol":"Campana 'Mariassa'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-mariassa","bibliografia":"

AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana.","descripcio":"

La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT \/ SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS \/ IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784\/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.<\/p> ","codi_element":"08004-66","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"

Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.<\/p> ","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"1784","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37625-foto-08004-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37625-foto-08004-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Jaume Palles","observacions":"Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37626","titol":"Creu processional d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-processional-dalpens","bibliografia":"

FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent.","descripcio":"

Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.<\/p> ","codi_element":"08004-67","ubicacio":"Santa Maria de Borredà. Borredà","historia":"

Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.<\/p> ","coordenades":"42.1193500,2.1010600","utm_x":"425691","utm_y":"4663419","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37626-foto-08004-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37626-foto-08004-67-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37627","titol":"Talla de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/talla-de-sant-pere","bibliografia":"

FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Restaurada recentment.","descripcio":"

La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.<\/p> ","codi_element":"08004-68","ubicacio":"Nucli urbà. La Rectoria , c\/ Rectoria, 3. Alpens","historia":"

La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.<\/p> ","coordenades":"42.1190900,2.1006800","utm_x":"425659","utm_y":"4663390","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37627-foto-08004-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37627-foto-08004-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37628","titol":"Gegants d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-dalpens","bibliografia":"Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols.","descripcio":"Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors.","codi_element":"08004-69","ubicacio":"Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens","historia":"El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar.","coordenades":"42.1201300,2.1023600","utm_x":"425799","utm_y":"4663504","any":"1993","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Gabí Boixader i Judith Camps","observacions":"Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37629","titol":"Font de la batalla d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-batalla-dalpens","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys.","descripcio":"La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font.","codi_element":"08004-70","ubicacio":"Nucli urbà. C\/ Graell, 8. Alpens","historia":"La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens.","coordenades":"42.1188100,2.1001000","utm_x":"425611","utm_y":"4663360","any":"1998","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37629-foto-08004-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37629-foto-08004-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998'","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37630","titol":"Arxiu municipal d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-dalpens","bibliografia":"http:\/\/www.alpens.diba.es\/","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions.","descripcio":"L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896\/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944\/1997) 2.2 Personal (1953\/1997) 2.3 Registre General (1952\/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990\/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967\/1996) 3.2 Intervenció (1916\/1996) 3.3 Caixa (1917\/1996) 3.4 Fiscalitat (1893\/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968\/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971\/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960\/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963\/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962\/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964\/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989\/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947\/1997) 7.3 Immobles municipals (1958\/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950\/1996) 7.5 Obertura d'establiments\/Activitats classificades (1962\/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957\/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973\/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943\/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947\/1991) 9.2 Requisa militar (1941\/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930\/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948\/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980\/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936\/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987\/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947\/1986) 11.6 Cens electoral (1945\/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946\/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906\/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902\/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976\/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973\/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942\/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965\/1984)","codi_element":"08004-71","ubicacio":"Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens","historia":"Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX.","coordenades":"42.1193100,2.1010700","utm_x":"425692","utm_y":"4663414","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37630-foto-08004-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37630-foto-08004-71-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37631","titol":"Arxiu parroquial d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-dalpens","bibliografia":"

www.abev.net<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)<\/p> ","codi_element":"08004-72","ubicacio":"Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c\/ Santa Maria, 1, 08500 Vic","historia":"

La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.<\/p> ","coordenades":"42.1193500,2.1010600","utm_x":"425691","utm_y":"4663419","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37631-foto-08004-72-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37633","titol":"Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-fotografic-municipal-dalpens","bibliografia":"http:\/\/www.alpens.org","centuria":"XX","notes_conservacio":"Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades.","descripcio":"L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX.","codi_element":"08004-74","ubicacio":"Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens","historia":"L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions.","coordenades":"42.1193100,2.1010700","utm_x":"425692","utm_y":"4663414","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37633-foto-08004-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37633-foto-08004-74-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http:\/\/www.alpens.org","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37634","titol":"Goigs de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-pere","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.<\/p> ","codi_element":"08004-75","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"1994","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37634-foto-08004-75-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37635","titol":"Rocadepena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocadepena","bibliografia":"ALCOVER\/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979.","centuria":"","notes_conservacio":"L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat.","descripcio":"Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall.","codi_element":"08004-76","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena.","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37636","titol":"Puigdon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigdon","bibliografia":"CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996.","centuria":"","notes_conservacio":"L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon.","descripcio":"El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona.","codi_element":"08004-77","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès.","coordenades":"42.1432800,2.0923800","utm_x":"425002","utm_y":"4666083","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37637","titol":"Riera Lluçanès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-llucanes","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud.","codi_element":"08004-78","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'.","coordenades":"42.1209800,2.0814200","utm_x":"424069","utm_y":"4663617","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37638","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud.","codi_element":"08004-79","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'.","coordenades":"42.1118700,2.1033700","utm_x":"425873","utm_y":"4662586","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37639","titol":"Balma de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-vall","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tant el corriol d'accés com la balma es troben en bon estat, tot i que hi accedeixen les vaques i el seu accés no està senyalitzat.","descripcio":"La balma de la Vall està ubicada al sector meridional del terme municipal, al nord-est de la masia de la Vall i uns metres més amunt de la font de la Vall, ja que ambdós es troben en la llera del mateix torrent. S'accedeix a la balma a través d'un corriol que s'inicia a la masia de la Vall i descendeix entre frondosos boixos fins arribar a una raconada a on es troba la balma. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions ubicada en una zona enclotada per on passa un torrent de curs abrupte. Forma un semicercle que amida de punta a punta uns 30 metres, amb una profunditat que arriba en algun punt als 5 metres i alçades que oscil·len entre el metre i els dos metres i mig. Al centre de la balma hi ha una roca recoberta totalment de molsa, que correspon al punt a on cau l'aigua quan baixa aigua pel torrent. A la seva dreta hi ha un mur de maçoneria de pedra irregular amb filades regulars d'uns 50 centímetres, d'uns 3 metres de llarg, que servia per anivellar el terra de la balma i fer-lo més habitable. El torrent que passa per la balma i uns metres més avall també per la font de la Vall, forma una vall petita, abrupte i molt humida. Aquestes condicions conformen un paisatge salvatge, amb una espessa massa boscosa formada principalment per freixes i boixos, que no deixen passar excessius rajos de sol a la zona de la balma, especialment fresca i ombrívola.","codi_element":"08004-80","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma de la Vall hi queden vestigis d'un mur de pedra, que delimitava una estança on, segons fonts orals, hi havien viscut gitanos durant la primera meitat de segle XX. També va ser lloc de refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens el dia abans del dinar de Carnestoltes.","coordenades":"42.1143200,2.1038900","utm_x":"425919","utm_y":"4662858","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37639-foto-08004-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37639-foto-08004-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37640","titol":"Balma Paüssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-paussa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés.","descripcio":"La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma.","codi_element":"08004-81","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc.","coordenades":"42.1197200,2.0723300","utm_x":"423316","utm_y":"4663485","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37641","titol":"Font Riüssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-riussa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació.","descripcio":"La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli.","codi_element":"08004-82","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"","coordenades":"42.1183300,2.0990000","utm_x":"425519","utm_y":"4663307","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37641-foto-08004-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37641-foto-08004-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37642","titol":"Font Bona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-bona","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn.","descripcio":"La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua.","codi_element":"08004-83","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda.","coordenades":"42.1179600,2.0972100","utm_x":"425371","utm_y":"4663268","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37642-foto-08004-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37642-foto-08004-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37643","titol":"Font de ca l'Andri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-landri","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn.","descripcio":"La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font.","codi_element":"08004-84","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma.","coordenades":"42.1221000,2.0979300","utm_x":"425435","utm_y":"4663727","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg\/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37644","titol":"Font del Cabrinetty","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cabrinetty","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat.","descripcio":"La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment.","codi_element":"08004-85","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1037500,2.1180900","utm_x":"427081","utm_y":"4661672","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37644-foto-08004-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37644-foto-08004-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37645","titol":"Font Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-coloma","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005.","centuria":"","notes_conservacio":"El fet que la font no ragi ha provocat que aquesta s'hagi anat degradant. Tot i així, l'accés a la font no és gens dificultós.","descripcio":"La font Coloma està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, a tocar de la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 i avança fins trobar una bassa d'aigua moderna. Des d'aquí, s'ha de seguir uns trenta metres més enllà de la bassa, fins trobar la font, ubicada sota un pi. Es tracta d'una font que no raja i per tant no s'utilitza actualment, fet que ha provocat que la vegetació guanyi terreny respecte la font. Encara es conserva, però, una estructura o dipòsit de pedra i maó amb un forat quadrat al centre. De la part inferior dreta de l'estructura en sobresurt el brollador i a la part superior es pot observar la inscripció: 'COLOMA 197 -'. La font es troba en un pla format per un bosc de pins amb el sotabosc dominat pel tortellatge, el lloreret i les maduixeres. A uns 20 metres de la font hi passa un rec, a l'altre cantó del qual es troba la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès.","codi_element":"08004-86","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Tal com s'explica al llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', antigament aquesta era una font molt utilitzada pels habitants d'Alpens. A les últimes dècades del segle XX, la font va deixar de rajar i els germans Miqueló, habitants d'Alpens, van crear la font dels Veïns, situada a escassos 20 metres de la font, però ja en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès.","coordenades":"42.1005200,2.1259400","utm_x":"427726","utm_y":"4661307","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37645-foto-08004-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37645-foto-08004-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37646","titol":"Font del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pi","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat.","descripcio":"La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font.","codi_element":"08004-87","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre.","coordenades":"42.1181000,2.1127600","utm_x":"426657","utm_y":"4663270","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37647","titol":"Font de la Pixarella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pixarella","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat.","descripcio":"La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres.","codi_element":"08004-88","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005)","coordenades":"42.1202900,2.1073500","utm_x":"426212","utm_y":"4663518","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37648","titol":"Font de la Palmerola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-palmerola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font.","descripcio":"La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment.","codi_element":"08004-89","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1226000,2.1044000","utm_x":"425971","utm_y":"4663777","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37649","titol":"Font del Sidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sidro","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal.","descripcio":"La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font.","codi_element":"08004-90","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1229700,2.1017700","utm_x":"425754","utm_y":"4663820","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37650","titol":"Font de Serrallonga de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-serrallonga-de-baix","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil.","descripcio":"La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font.","codi_element":"08004-91","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres.","coordenades":"42.1378500,2.0789100","utm_x":"423882","utm_y":"4665492","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37651","titol":"Font de la Llena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-llena","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada.","descripcio":"La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions.","codi_element":"08004-92","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter.","coordenades":"42.1315600,2.0840900","utm_x":"424303","utm_y":"4664789","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37652","titol":"Font del Vedellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vedellar","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible.","descripcio":"La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera.","codi_element":"08004-93","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1237100,2.0896200","utm_x":"424750","utm_y":"4663913","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37653","titol":"Font de l'Ase","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lase","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654.","descripcio":"La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font.","codi_element":"08004-94","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1182400,2.1060500","utm_x":"426102","utm_y":"4663291","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37653-foto-08004-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37653-foto-08004-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37654","titol":"Font Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba neta de bardisses.","descripcio":"La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles.","codi_element":"08004-95","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1314000,2.0767300","utm_x":"423694","utm_y":"4664778","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37655","titol":"Font de Comià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-comia","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i ben conservada, tot i així l'accés no és l'ideal i la senyalització és inexistent.","descripcio":"La font de Comià està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord de la masia que li dóna nom i a la vessant nord de la serra a on es troba la masia de Comià i l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en un pla que hi ha al costat de la masia de Comià. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a un punt, a l'esquerra de la pista, a on s'ha de travessar un filat elèctric i seguir un corriol estret que descendeix uns 35 metres per la zona obaga fins arribar a la font. La font està formada per un dipòsit excavat a la roca, amb una obertura de volta de maó, i una petita bassa uns dos metres a l'esquerra. En aquesta bassa, de forma quadrangular i delimitada als quatre costats per murs que no superen els 40 centímetres, s'hi troba el brollador, totalment recobert de molsa. Les dos parts de la font: el dipòsit i el brollador, estan connectats per un tub de PVC mig soterrat. L'entorn de la font, delimitat al darrera per una paret de roca natural, és molt humit ja que es troba en una baga especialment humida i està dominat per boixos, amb maduixers i lloreret als sotabosc.","codi_element":"08004-96","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Comià, ubicada a uns centenars de metres.","coordenades":"42.1383900,2.0694400","utm_x":"423100","utm_y":"4665561","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37655-foto-08004-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37655-foto-08004-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Comià presentava un índex de nitrats d'1.2 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37656","titol":"Font de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vall","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric.","descripcio":"La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol.","codi_element":"08004-97","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets.","coordenades":"42.1138400,2.1039100","utm_x":"425920","utm_y":"4662804","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37657","titol":"Font de l'horta de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhorta-de-la-vall","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn.","descripcio":"La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa.","codi_element":"08004-98","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven.","coordenades":"42.1137100,2.1005400","utm_x":"425641","utm_y":"4662793","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37657-foto-08004-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37657-foto-08004-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg\/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37658","titol":"Sender de gran recorregut. GR-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-gran-recorregut-gr-1","bibliografia":"

PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http:\/\/www.feec.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.<\/p>

Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.<\/p>

El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .<\/p>

L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.<\/p> ","codi_element":"08004-99","ubicacio":"Sector central i sud del terme municipal","historia":"

La data d'homologació del sender fou 1.978<\/p> ","coordenades":"42.1182800,2.0983400","utm_x":"425465","utm_y":"4663302","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37658-foto-08004-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37658-foto-08004-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37659","titol":"Sender de petit recorregut. PR-50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-petit-recorregut-pr-50","bibliografia":"CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós.","codi_element":"08004-100","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1377300,2.0758100","utm_x":"423626","utm_y":"4665482","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37659-foto-08004-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37659-foto-08004-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37660","titol":"Camí ramader I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-i","bibliografia":"AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició).","centuria":"","notes_conservacio":"Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader.","descripcio":"Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella.","codi_element":"08004-101","ubicacio":"Sector sud, central i nord del terme municipal","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix.","coordenades":"42.1256800,2.0977800","utm_x":"425427","utm_y":"4664124","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37660-foto-08004-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37660-foto-08004-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37661","titol":"Camí ramader III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-iii","bibliografia":"AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició).","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual.","descripcio":"El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I.","codi_element":"08004-102","ubicacio":"Sector est i central del terme municipal","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix.","coordenades":"42.1256800,2.0977800","utm_x":"425427","utm_y":"4664124","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37661-foto-08004-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37661-foto-08004-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37662","titol":"Tècnica de la forja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tecnica-de-la-forja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini.","descripcio":"La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens.","codi_element":"08004-103","ubicacio":"Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens","historia":"La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona.","coordenades":"42.1199900,2.0991800","utm_x":"425536","utm_y":"4663491","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37663","titol":"El sastre d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sastre-dalpens","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975)","codi_element":"08004-104","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37664","titol":"Toquem a bon temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toquem-a-bon-temps","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX.","descripcio":"'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!'","codi_element":"08004-105","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37664-foto-08004-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37665","titol":"La roca dels encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-dels-encantats","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984.","centuria":"","notes_conservacio":"La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens.","descripcio":"La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998)","codi_element":"08004-106","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984)","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37665-foto-08004-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37666","titol":"Cançó dels carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-dels-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala...","codi_element":"08004-107","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37667","titol":"Cançó del Cabrinetty","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-del-cabrinetty","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort.","codi_element":"08004-108","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37668","titol":"D'Alpens n'és filla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dalpens-nes-filla","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster!","codi_element":"08004-109","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37669","titol":"Festa de les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-caramelles","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http:\/\/www.festes.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides.","codi_element":"08004-110","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37670","titol":"Focs de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/focs-de-sant-isidre","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998.","centuria":"","notes_conservacio":"Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre.","descripcio":"Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc.","codi_element":"08004-111","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37671","titol":"Aplec de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga.","descripcio":"L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular.","codi_element":"08004-112","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37672","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles.","descripcio":"Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any.","codi_element":"08004-113","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37673","titol":"Ball de Nans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens.","codi_element":"08004-114","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37674","titol":"Ball de Carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota una bona participació.","descripcio":"El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc.","codi_element":"08004-115","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37675","titol":"Versots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/versots","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens.","descripcio":"Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans.","codi_element":"08004-116","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37676","titol":"Dansa alpensina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-alpensina","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molts alpensins coneixen i ballen la dansa.","descripcio":"Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic.","codi_element":"08004-117","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37677","titol":"Dinar de Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dinar-de-carnestoltes","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball.","codi_element":"08004-118","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37678","titol":"Fira del Jovent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-del-jovent","bibliografia":"

- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.<\/p>

- PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins<\/em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble.","descripcio":"

La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.<\/p>

Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797<\/em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.<\/p>

Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.<\/p> ","codi_element":"08004-119","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"

La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat Camí ramader de Marina<\/em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. <\/p>

Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.<\/p>

Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.<\/p> ","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37679","titol":"Correfoc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/correfoc","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble.","descripcio":"El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard.","codi_element":"08004-120","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37680","titol":"Arxiu Vilarmau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-vilarmau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota.","codi_element":"08004-121","ubicacio":"Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC).","historia":"","coordenades":"42.1193500,2.1010600","utm_x":"425691","utm_y":"4663419","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37682","titol":"La batalla d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-batalla-dalpens","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","codi_element":"08004-123","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37684","titol":"Pont del molí del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-moli-del-colomer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua.","descripcio":"El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó.","codi_element":"08004-125","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses.","coordenades":"42.1126900,2.1260000","utm_x":"427745","utm_y":"4662658","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37684-foto-08004-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37684-foto-08004-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37685","titol":"Jardins de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors.","codi_element":"08004-126","ubicacio":"Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens","historia":"La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre.","coordenades":"42.1191600,2.1027800","utm_x":"425833","utm_y":"4663396","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"39870","titol":"Albereda de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albereda-de-la-mina","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació.","descripcio":"Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m.","codi_element":"08005-1","ubicacio":"Antic abocador de la Mina","historia":"","coordenades":"41.6707800,2.2589700","utm_x":"438314","utm_y":"4613490","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39870-foto-08005-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39870-foto-08005-1-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39871","titol":"Roure de la Boadella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-la-boadella","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie.","descripcio":"Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys.","codi_element":"08005-2","ubicacio":"Proximitats de la Bassa de la Boadella","historia":"","coordenades":"41.6624000,2.2488300","utm_x":"437462","utm_y":"4612567","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39871-foto-08005-2-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39872","titol":"Alzina de la Boadella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-boadella","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre","descripcio":"Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m","codi_element":"08005-3","ubicacio":"Proximitats de la Bassa de la Boadella","historia":"","coordenades":"41.6624000,2.2488300","utm_x":"437462","utm_y":"4612567","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39872-foto-08005-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39873","titol":"Pins de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Són abundants els paràsits perforadors. En un dels pins s'observa una ferida produïda per un llamp que presenta evidents signes de descomposició de la fusta.","descripcio":"Conjunt format per 2 pins pinyers (Pinus pinea) de característiques similars: 20-25 m d'alçada, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 85-90 cm, 88 cm de diàmetre, 75,4 cm de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys","codi_element":"08005-4","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6490300,2.2519200","utm_x":"437706","utm_y":"4611080","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39873-foto-08005-4-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39874","titol":"Alzinar de Can Ganduxé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-can-ganduxe","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En els darrers anys gran part de les capçades s'han assecat per l'acció d'un paràsit barrinador","descripcio":"Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d'edat.","codi_element":"08005-5","ubicacio":"Can Ganduxé","historia":"","coordenades":"41.6541500,2.2551400","utm_x":"437979","utm_y":"4611646","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39874-foto-08005-5-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39875","titol":"Lledoners de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoners-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns exemplars presenten l'interior completament perforat. Aquests peus més vells han rebrotat en molts casos de soca-rel","descripcio":"Conjunt format per 17 lledoners (celtis australis)de característiques similars: alçada de 10 a 15 m, volta de Canó de 3,9 m, classe diametral de120-125 cm, diàmetre de 123 cm i un perímetre de capçada de 40,8 m.","codi_element":"08005-6","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6521100,2.2491400","utm_x":"437478","utm_y":"4611424","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39875-foto-08005-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39876","titol":"Alzina de la Font de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-font-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys.","codi_element":"08005-7","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6622900,2.2639100","utm_x":"438717","utm_y":"4612543","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39876-foto-08005-7-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39877","titol":"Pi de la Font de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-font-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada","descripcio":"Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys.","codi_element":"08005-8","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6621400,2.2633000","utm_x":"438666","utm_y":"4612527","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39878","titol":"Albereda de Can Reixac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albereda-de-can-reixac","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut","descripcio":"Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m.","codi_element":"08005-9","ubicacio":"Camí de Can Draper a Can Reixac","historia":"","coordenades":"41.6551000,2.2632600","utm_x":"438656","utm_y":"4611746","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39878-foto-08005-9-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39879","titol":"Castanyers Pla del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castanyers-pla-del-verder","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'aprecien malalties a l'escorça ni al fullatge dels individus.","descripcio":"Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m.","codi_element":"08005-10","ubicacio":"Pla del Verder","historia":"","coordenades":"41.6844300,2.2423600","utm_x":"436945","utm_y":"4615017","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39879-foto-08005-10-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39880","titol":"Pi del Pla del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-pla-del-verder","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són a la part baixa. La capçada, tot i ser esclarissada, presenta un aspecte saludable","descripcio":"Pi (Pinus pinea) d'una alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 90 cm, perímetre de capçada de 47,4 m, i una edat aproximada de 115 anys.","codi_element":"08005-11","ubicacio":"Pla del Verder","historia":"","coordenades":"41.6831100,2.2431000","utm_x":"437005","utm_y":"4614870","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39880-foto-08005-11-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39881","titol":"Pi de la Costa de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-costa-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són la part baix. Presenta diverses branques trencades a la capçada per una tallada de bosc dels arbres propers. En general, la capçada està ben poblada","descripcio":"Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, volta de Canó de 3 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 94 cm, perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 115 anys.","codi_element":"08005-12","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6549600,2.2631200","utm_x":"438645","utm_y":"4611730","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39881-foto-08005-12-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39882","titol":"Xiprer de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprer-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'observen anomalies facin perillar la seva salut.","descripcio":"Xiprer (Cupressus Sempervivens) amb un alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,9 m, classe diametral de 90-95 cm, un diàmetre de 91 cm, i un perímetre de capçada de 50,3 m. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada.","codi_element":"08005-13","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6519000,2.2496100","utm_x":"437517","utm_y":"4611400","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39882-foto-08005-13-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39883","titol":"Cedres del Parc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cedres-del-parc","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Les branques presenten una disposició excessivament inclinades cap al sòl. A més, compta amb algunes zones poc denses en quant a fullam. La climatologia que han de suportar no és l'adient pel seu creixement","descripcio":"Conjunt format per 3 cedres (Cedrus atlantica) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó de 2 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65 cm, perímetre de capçada de 29,5 m i una edat aproximada de 60 anys","codi_element":"08005-14","ubicacio":"Parc","historia":"","coordenades":"41.6706800,2.2609600","utm_x":"438480","utm_y":"4613477","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39884","titol":"Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre.","codi_element":"08005-15","ubicacio":"Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18","historia":"Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera.","coordenades":"41.6640700,2.2516200","utm_x":"437696","utm_y":"4612750","any":"1950","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39884-foto-08005-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39884-foto-08005-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39884-foto-08005-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39885","titol":"Olivera Antic Camí de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-antic-cami-de-caldes","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Té una tanca de maó i ferro clavada a la seva base","descripcio":"Olivera (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm i un perímetre de capçada de 22 m.","codi_element":"08005-16","ubicacio":"Al jardí d'una casa privada a l'Antic Camí de Caldes","historia":"","coordenades":"41.6678300,2.2626400","utm_x":"438617","utm_y":"4613159","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39885-foto-08005-16-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39886","titol":"Bosc d' Alzines Sureres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-d-alzines-sureres","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins.","descripcio":"Comunitat d'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys","codi_element":"08005-17","ubicacio":"Turó situat entre el Refugi de Laila i l' Institut d'Educació Secundària.","historia":"","coordenades":"41.6749700,2.2533100","utm_x":"437847","utm_y":"4613959","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39886-foto-08005-17-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39887","titol":"Plataners Plaça Ajuntament i Passeig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-placa-ajuntament-i-passeig","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'identifica cap paràsit que pugui afectar en un futur el seu creixement.","descripcio":"Conjunt de 129 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: de 5 a 10 m d'alçada, volta de canó de 1,1 m, classe diametral de 30-40 cm, perímetre de capçada de 20,4 m i una edat aproximada de 100 anys","codi_element":"08005-18","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament i Passeig","historia":"","coordenades":"41.6692300,2.2615300","utm_x":"438526","utm_y":"4613316","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39887-foto-08005-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39887-foto-08005-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39888","titol":"Oliveres Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oliveres-can-coromines","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva avançada edat i el fet de ser rebrots de les gelades del anys 50 n'ha desfigurat la seva configuració original. La capçada presenta una densitat elevada i algunes de les branques tenen assecaments.","descripcio":"Conjunt format per 7 oliveres (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 1,4 m, classe diametral de 30-40 cm, diàmetre de 45 cm i perímetre de capçada de 18,8 m","codi_element":"08005-19","ubicacio":"Can Coromines","historia":"","coordenades":"41.6724100,2.2572900","utm_x":"438176","utm_y":"4613672","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39888-foto-08005-19-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39889","titol":"Figuera Can Saniqueda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figuera-can-saniqueda","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'actual arbre és un seguit de rebrots del tronc central. L'estat de salut dels rebrots no presenta problemes ja que no tenen molts anys. L'interior de l'arbre vell està podrit.","descripcio":"Figuera d'una alçada de 5 a 10 m, Volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 110-115 cm, diàmetre de 110 cm i un perímetre de capçada de 15,7. Es tracta d'un peu d'extraordinària bellesa i antiguitat i un estat de conservació gairebé excel·lent. El seu curt però robust tronc es bifurca ràpidament en dues unitats de considerable amplada. A més, sobre aquesta alçada han sorgit altres branques joves que es retorcen sobre el tronc principal conferint una estampa impressionant","codi_element":"08005-20","ubicacio":"Can Saniqueda","historia":"","coordenades":"41.6587100,2.2465400","utm_x":"437268","utm_y":"4612158","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39889-foto-08005-20-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39890","titol":"Pollancres Pla del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pollancres-pla-del-verder","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Avançada edat i molts dels arbres han caigut o han estat barrinats per insectes o fins i tot per picots.","descripcio":"Conjunt de pollancres (Populus nigra) format per 23 peus de característiques similars: alçada de 25 a 30 m, volta de Canó de 2,1 m, 65-70 cm de classe diametral, diàmetre de 67 cmi un perímetre de capçada de 62,8 m.","codi_element":"08005-21","ubicacio":"Pla del Verder","historia":"","coordenades":"41.6830800,2.2471100","utm_x":"437339","utm_y":"4614864","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39890-foto-08005-21-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39891","titol":"Alzina de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 42,7 m i una edat aproximada de 150 anys. La seva capçada és majestuosa, ben estructurada i sense branques seques.","codi_element":"08005-22","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6655000,2.2481800","utm_x":"437411","utm_y":"4612911","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39891-foto-08005-22-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39892","titol":"Roure de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure (Quercus humilis), de 25 a 30 m d'alçada, volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 105-110 cm, diàmetre de 110 cm, perímetre de capçada de 75,4 m i una edat aproximada de 185 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, encara que inclinat cap a l'esquerra. El seu fullam està molt repartit per tot l'arbre, curiosament sense anar molt més enllà dels eixos que marquen les branques secundàries. D'aquesta manera l'arbre creix més cap amunt que pels seus costats.","codi_element":"08005-23","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6643400,2.2474400","utm_x":"437348","utm_y":"4612783","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39892-foto-08005-23-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39893","titol":"Plataners Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-font-de-la-mina","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per 2 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 68,3 cm i un perímetre de capçada de 48,2 m.","codi_element":"08005-24","ubicacio":"Font de la Mina","historia":"","coordenades":"41.6705100,2.2591900","utm_x":"438332","utm_y":"4613459","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39893-foto-08005-24-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39894","titol":"Servers de Sant Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/servers-de-sant-nicolau","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns exemplars presenten perforacions evidents. Alguns d'ells presenten problemes a la capçada ja que durant les obres de restauració de la capella van rebre diversos impactes i trencament de branques. Alguns dels peus van ser tallats.","descripcio":"Conjunt format per 3 servers (Sorbus domestica) de característiques similars: alçada de 5 a 10 m, volta de Canó de 0,5 m, classe diametral de 15-20 cm, diàmetre de 17,3 cm i perímetre de capçada de 9,4 m.","codi_element":"08005-25","ubicacio":"Ermita de Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6777100,2.2605000","utm_x":"438448","utm_y":"4614258","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39894-foto-08005-25-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39895","titol":"Alzines de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-ca-larenys","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'elevada densitat fa que en algunes zones de les capçades es presentin algunes branques trencades.","descripcio":"Conjunt format per 4 alzines (Quercus ilex) monumentals i un petit bosquet. L'alçada de les alzines és de 10 a 15 m, volta de canó de 2,6 m, classe diametral de 80-85 cm, perímetre de capçada de 44 m i una edat aproximada de 130 anys.","codi_element":"08005-26","ubicacio":"Piscines de Ca l'Arenys","historia":"","coordenades":"41.6696200,2.2668700","utm_x":"438971","utm_y":"4613355","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39895-foto-08005-26-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39896","titol":"Teix de Can Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teix-de-can-viver","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'aprecien malalties fúngiques o d'altres lesions greus. L'arbre ha estat coronat i podat a la part baixa i no presenta la morfologia típica coniforme d'aquesta espècie.","descripcio":"Teix (Taxus bacatta) de 10 a 15 m d'alçada, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65,6 cm i un perímetre de capçada de 25,1 m.","codi_element":"08005-27","ubicacio":"Can Viver","historia":"","coordenades":"41.6734700,2.2589500","utm_x":"438315","utm_y":"4613788","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39896-foto-08005-27-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39897","titol":"Xiprers de Can Pagès Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-de-can-pages-vell","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'observen problemes importants de salut, tot i que alguns exemplars tenen les parts baixes de les capçades malmeses.","descripcio":"Conjunt de xiprers (Cupressus sempervivens) format per més de 60 exemplars de 10 a 15 m d'alçada, Volta de Canó de 0,7 m, classe diametral de 20-25 cm, diàmetre de 22,3 cm i perímetre de capçada de 12,6 m.","codi_element":"08005-28","ubicacio":"Can Pagès Vell","historia":"","coordenades":"41.6390400,2.2730200","utm_x":"439454","utm_y":"4609956","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39897-foto-08005-28-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39898","titol":"Plataners carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-carretera","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"La majoria d'arbres presenten orificis i perforacions del tronc per on s'escola l'aigua i produeix la podridura de l'interior. Presenta afectació per Chorytuca ciliata. Les podes successives que han patit han afavorit la perforació de la part superior del tronc.","descripcio":"Conjunt format per més de 160 exemplars de plataners (Platanusxhispanica), amb una alçada de 5 a 10 m, 2,3 m de volta de Canó, classe diametral de 70-75 cm, diàmetre de 73,2 cm i perímetre de capçada de 22,6 m.","codi_element":"08005-29","ubicacio":"carretera de Bigues","historia":"","coordenades":"41.6655600,2.2625500","utm_x":"438607","utm_y":"4612907","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39898-foto-08005-29-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39899","titol":"Cedre de Can Parés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cedre-de-can-pares","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cedre (Cedrus atlantica) de 15 a 20 m d'alçada, 3,6 m de volta de Canó, 115-120cm de classe diametral, 116,2 cm de diàmetre i 56,5 m de perímetre de capçada. Presenta una capcada i una ramificació sense cap malaltia aparent. Té una gran vigorositat en la producció de pinyes i, a part d'un cec a 5m d'alçada en el tronc, té una escorça en perfecte estat. És l'arbre de major port del centre del poble. La seva capçada gairebé cobreix la casa que rep el nom de l'arbre i una de propera. Presenta un elevat valor ja que és el cau d'un parella de mussols i d'altres ocells.","codi_element":"08005-30","ubicacio":"Can Parés","historia":"","coordenades":"41.6666900,2.2596600","utm_x":"438368","utm_y":"4613035","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39899-foto-08005-30-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"438462, 4613239","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39900","titol":"Alzina Forn de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-forn-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit el seu desenvolupament.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de 30 a 35 m, volta de canó de 2,4 m, diàmetre de 75 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys.","codi_element":"08005-31","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6622900,2.2639100","utm_x":"438717","utm_y":"4612543","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39900-foto-08005-31-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39901","titol":"Alzina de Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-jaumira","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'observen parts de les fulles de color marró que ens indica que l'alzina pateix la malaltia del barrinador que perfora les branques i les asseca.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de 10 a 15 m d'alçada, volta de canó de 1,7 m, classe diametral de 50-55 cm, diàmetre de 54,1 cm, perímetre de capçada de 42,1 m i una edat aproximada de 100 anys.","codi_element":"08005-32","ubicacio":"Can Jaumira","historia":"","coordenades":"41.6462200,2.2615200","utm_x":"438503","utm_y":"4610761","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39901-foto-08005-32-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39902","titol":"Olivera Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta una capçada bastant esclarissada però és positiu per a l'estat de salut de l'individu així com per la producció d'oli.","descripcio":"Olivera (Olea europea) de 4 m d'alçada, volta de canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm, perímetre de capçada de 12,6 m i una edat aproximada de 200 anys.","codi_element":"08005-33","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6645800,2.2478400","utm_x":"437382","utm_y":"4612809","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39903","titol":"Lledorners Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledorners-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No presenta malalties ni perforacions del tronc aparents.No ha estat coronat per realitzar eines de camp i, per tant, no ha rebut tantes podes agressives que acaben mermant la salut de l'exemplar.","descripcio":"Lledoner (Celtis australis), de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 47,8 m i una edat aproximada de 150 anys.","codi_element":"08005-34","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6656400,2.2483000","utm_x":"437421","utm_y":"4612927","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39903-foto-08005-34-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39904","titol":"Alzina pati de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-pati-de-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'observa un clap a un metre i mig del sòl sobre el seu tronc on l'escorça ha caigut.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de 25 a 30 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 81 cm, perímetre de capçada de 49 m i una edat aproximada de 140 anys.","codi_element":"08005-35","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6643400,2.2474600","utm_x":"437350","utm_y":"4612783","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39904-foto-08005-35-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39905","titol":"Xiprers de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-de-can-forns","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament.","descripcio":"10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys.","codi_element":"08005-36","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6654600,2.2478200","utm_x":"437381","utm_y":"4612907","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39906","titol":"Teix Can Pagès Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teix-can-pages-nou","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"El fet d'estar resguardat per la casa i unes freixes i til·lers per la cara sud l'ha permès créixer sense impediment ja que és un arbre que necessita molta humitat.","descripcio":"Teix (Taxus bacatta) de 15 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 35,2 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys.","codi_element":"08005-37","ubicacio":"Can Pagès Nou","historia":"","coordenades":"41.6392500,2.2773600","utm_x":"439816","utm_y":"4609976","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39906-foto-08005-37-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39907","titol":"Lledoner Can Pagès Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-can-pages-nou","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'observa alguna perforació a l'escorça que a la llarga pot produir cavitats en el tronc","descripcio":"Lledoner (Celtis australis) de 12 m d'alçada, 4,7 m de volta de Canó, 150-155 cm de classe diametral, 150 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. Presenta una morfologia original ja que no ha estat coronada per a la realització d'eines de camp.","codi_element":"08005-38","ubicacio":"Can Pagès Nou","historia":"","coordenades":"41.6392900,2.2775700","utm_x":"439833","utm_y":"4609980","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39907-foto-08005-38-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39908","titol":"Pi de la Boadella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-boadella","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'observen una gran quantitat de perforacions a l'escorça del tronc. Això ens indica la presència de paràsits que, a la llarga, poden acabar amb l'individu.","descripcio":"Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, 2,6 m de volta de canó, 80-85 cm de classe diametral, 83 cm de diàmetre, 48,7 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90-110 anys.","codi_element":"08005-39","ubicacio":"la Boadella","historia":"","coordenades":"41.6632900,2.2485900","utm_x":"437443","utm_y":"4612665","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39908-foto-08005-39-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39909","titol":"Pi pinyer de Can Suari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-pinyer-de-can-suari","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"La part baixa del tronc ha quedat oprimida per una tanca de filat que, a la llarga, pot produir problemes a l'arbre.","descripcio":"Pi pinyer (Pinus pinea) de 13 m d'alçada, 2,8 m de volta de Canó, 80-85 cm de classe diametral, 82 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 100 anys. Presenta una forta poda al costat de les cases que li confereix un aspecte de capçada força desequilibrat.","codi_element":"08005-40","ubicacio":"Can Suari","historia":"","coordenades":"41.6674700,2.2623000","utm_x":"438588","utm_y":"4613120","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39909-foto-08005-40-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39910","titol":"Ginebró Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ginebro-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"El pas de camions i d'altres vehicles l'ha malmès força. Presenta una part del tronc esqueixada i una part de la capçada està deteriorada.","descripcio":"Ginebró (Juniperus oxicedrus) de 4 m d'alçada, 0,6 m de volta de Canó, 25-30 cm de classe diametral, 25 cm de diàmetre, 6,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 anys.","codi_element":"08005-41","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6518400,2.2497200","utm_x":"437526","utm_y":"4611393","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39910-foto-08005-41-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39911","titol":"Pins Bassa de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-bassa-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l'equilibri de l'arbre i malmetre'l","descripcio":"3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys.","codi_element":"08005-42","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6537100,2.2508500","utm_x":"437622","utm_y":"4611600","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39911-foto-08005-42-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39912","titol":"Cedres de les Tires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cedres-de-les-tires","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No presenten cap anomalia important de salut i, tant la capçada com la resta d'elements tenen una morfologia normal.","descripcio":"2 exemplars de cedre (Cedrus atlantica) de 20 a 25 m d'alçada, 2,7 i 2,8 m de volta de Canó, 85-90 i 90-95 cm de classe diametral, 87 i 90 cm de diàmetre, 30 i 44 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys","codi_element":"08005-43","ubicacio":"Carrer St. Genís, entre el carrer Alzina i el carrer Montseny","historia":"","coordenades":"41.6675000,2.2506900","utm_x":"437622","utm_y":"4613131","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39912-foto-08005-43-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39913","titol":"Roure de Can Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-guineu","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure (Quercus puvescens) de 7 m d'alçada, 2 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 70 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 50 a 70 anys.","codi_element":"08005-44","ubicacio":"Can Guineu","historia":"","coordenades":"41.6592700,2.2497400","utm_x":"437535","utm_y":"4612218","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39913-foto-08005-44-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39914","titol":"Palmera de Can Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palmera-de-can-marti","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'abandonament al llarg dels anys fa que presenti una gran quantitat de fulles mortes a la part baixa del tronc.","descripcio":"Palmera (Phoenix dactylifera.L) de 15 m d'alçada, 2,1 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 28,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 a 110 anys.","codi_element":"08005-45","ubicacio":"Can Martí","historia":"","coordenades":"41.6673000,2.2624900","utm_x":"438604","utm_y":"4613101","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39914-foto-08005-45-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39915","titol":"Roures del torrent de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-del-torrent-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"La proximitat al curs d'aigua ha propiciat aquesta situació","descripcio":"Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys.","codi_element":"08005-46","ubicacio":"torrent de Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6530600,2.2468300","utm_x":"437286","utm_y":"4611531","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39915-foto-08005-46-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39916","titol":"Glicina Villa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/glicina-villa-eulalia","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edat avançada de l'individu format per dos peus ha produït un seguit de malalties que han portat a la degeneració d'aquesta planta enfiladissa.","descripcio":"2 exemplars de glicina (Wisteria sinensis) de 5 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 16 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90 anys.","codi_element":"08005-47","ubicacio":"Villa Eulàlia","historia":"","coordenades":"41.6697300,2.2602500","utm_x":"438420","utm_y":"4613372","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39917","titol":"Glicina Can Sarral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/glicina-can-sarral","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"En algunes parts del tronc i l'escorça s'observen petites zones amb podridures que caldria sanejar","descripcio":"Glicina (Wisteria sinensis) de 3 m d'alçada, 1,1 m de volta de Canó, 35 cm de classe diametral, 35-40 cm de diàmetre, 5 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 anys.","codi_element":"08005-48","ubicacio":"Can Sarral","historia":"","coordenades":"41.6671900,2.2597200","utm_x":"438373","utm_y":"4613090","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39917-foto-08005-48-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39918","titol":"Oliveres Can Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oliveres-can-muntanyola","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica.","descripcio":"5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat.","codi_element":"08005-49","ubicacio":"jardins de Can Muntanyola","historia":"","coordenades":"41.6695100,2.2623700","utm_x":"438596","utm_y":"4613346","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39919","titol":"Roure del camí antic de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-cami-antic-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XX","notes_conservacio":"No s'aprecien problemes greus de salut","descripcio":"Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber","codi_element":"08005-50","ubicacio":"camí antic de Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6553800,2.2549300","utm_x":"437963","utm_y":"4611783","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39919-foto-08005-50-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39920","titol":"Lledoners de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoners-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil.","descripcio":"51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables.","codi_element":"08005-51","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6618200,2.2657400","utm_x":"438869","utm_y":"4612490","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39921","titol":"Cedres de Can Voltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cedres-de-can-voltes","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les seves branques es mantenen fermes tot i no ser el nostre clima l'adient pel seu creixement.","descripcio":"Cedre (Cedrus atlantica) de 15 m d'alçada, 2,4 m de volta de Canó, 75-80 cm de classe diametral, 77 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys.","codi_element":"08005-52","ubicacio":"Can Voltes","historia":"Postals de l'any 1918 ja mostraven aquest arbre amb un port no gens menyspreable","coordenades":"41.6707400,2.2613800","utm_x":"438515","utm_y":"4613483","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39921-foto-08005-52-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39922","titol":"Camí ral de Puiggraciós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-puiggracios","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Puiggraciós. Actualment té una funcionalitat veïnal. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), la 'carretera de Puiggraciós', que comunica el poble amb les urbanitzacions de la Fusteria, la Miranda i el Serrat. El seu recorregut va per La Sagrera, la carretera de Puiggraciós, Can Sous el camí de Puiggraciós, Serrat d'Ocata, can Joanet del Serrat i l'Església de Puiggraciós. La naturalesa del camí és de domini públic. El títol és de possessió immemorial","codi_element":"08005-53","ubicacio":"Inici: La Sagrera \/ Final: Límit de terme (Puiggraciós)","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 25 Artur Osona (1888)","coordenades":"41.6904200,2.2506100","utm_x":"437637","utm_y":"4615676","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39922-foto-08005-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39922-foto-08005-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39923","titol":"Camí ral de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-riells","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-54","ubicacio":"Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs \/ Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós)","historia":"Font documentals: -Cadastre rústica (1955)","coordenades":"41.6980400,2.2400300","utm_x":"436764","utm_y":"4616530","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39923-foto-08005-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39924","titol":"Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-55","ubicacio":"Inici: Camí ral de Puiggraciós \/ Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs)","historia":"Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888)","coordenades":"41.6935900,2.2449800","utm_x":"437172","utm_y":"4616032","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39924-foto-08005-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39925","titol":"Camí ral de Bigues a Montmany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-bigues-a-montmany","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-56","ubicacio":"Inici: límit de terme (Bigues) \/ Final: límit de terme (Montmany)","historia":"Font documentals: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6953200,2.2398300","utm_x":"436745","utm_y":"4616228","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39925-foto-08005-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39925-foto-08005-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39926","titol":"Camí ramader o camí Pla de la Violona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-57","ubicacio":"Inici: límit de terme (Puiggraciós) \/ Final: Raval de l'Ametlla","historia":"Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6757600,2.2499200","utm_x":"437566","utm_y":"4614049","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39926-foto-08005-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39927","titol":"Camí ral de Bigues o camí de Pinar i Portús a l'Ametlla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-bigues-o-cami-de-pinar-i-portus-a-lametlla","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Bigues. És un vial de terra que actualment presenta un tram d'enllaç amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí original segueix cap a ponent en direcció al límit de terme (Bigues), mentre un tram més modern i principal trenca del camí antic cap a migdia i es dirigeix a la urbanització. El recorregut va per la Sagrera, Santa Creu de l'Ametlla (Puig de la Creu), creua el Camí de Santa Creu (camí 25), Pinar i Portús o límit de terme (Bigues). Coincideix parcialment amb el camí ramader o camí del Pla de la Violona. El títol és de possessió immemorial","codi_element":"08005-58","ubicacio":"Inici: La Sagrera \/ Final: límit de terme (Bigues)","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 24 Artur Osona (1888), i Nº 76 (1896)","coordenades":"41.6728600,2.2418700","utm_x":"436893","utm_y":"4613733","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39927-foto-08005-58-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39928","titol":"Camí del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-verder","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí enllaça la Sagrera amb el camí ramader i constitueix un itinerari alternatiu al camí de Sant Bartomeu de Mont-ràs (camí 3). Actualment està integrat parcialment dins de la trama urbana de la urbanització La Miranda com a 'Camí del Verder'. La resta de trams mantenen llur caràcter original. El tram urbanitzat presenta un paviment asfàltic, la resta de terra. El recorregut va per la Sagrera, pel Camí del Verder fins a creuar el torrent del Verder i camí ramader (límit de terme, Bigues). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-59","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: camí ramader","historia":"Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6780300,2.2521200","utm_x":"437751","utm_y":"4614299","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39928-foto-08005-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39929","titol":"Camí del Rec Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-rec-draper","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí de servei del rec del Verder. El seu recorregut va de la Sagrera al torrent del Verder. El ferm és de terra. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-60","ubicacio":"Inici: La Sagrera \/ Final: Torrent del Verder","historia":"Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6741900,2.2556700","utm_x":"438043","utm_y":"4613871","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39929-foto-08005-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39930","titol":"Camí de Sant Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-sant-nicolau","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral que uneix l'accés a Sant Nicolau des de la Sagrera i des de la Garriga. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, Sant Nicolau fins al límit de terme (camí ral de la Garriga a Puiggraciós) El títol és de possessió immaterial.","codi_element":"08005-61","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: Camí ral de la Garriga a Puiggraciós","historia":"Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº76 Artur Osona (1896)","coordenades":"41.6776900,2.2593000","utm_x":"438348","utm_y":"4614257","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39930-foto-08005-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39931","titol":"Camí ral de la Garriga a Puiggraciós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-la-garriga-a-puiggracios","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de La Garriga a Puiggraciós. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel límit de terme (La Garriga), per les vinyes de Cal Busquets fins al camí ral de Puiggraciós. De la Doma (La Garriga) surt una alternativa d'aquest traçat. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-62","ubicacio":"Inici: límit de terme (La Garriga) \/ Final: Camí ral de Puiggraciós","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 76 Artur Osona (1896)","coordenades":"41.6783700,2.2768700","utm_x":"439811","utm_y":"4614320","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39931-foto-08005-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39932","titol":"Camí ral de la Garriga (Camí del cementiri)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-la-garriga-cami-del-cementiri","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral de la Sagrera a La Garriga passant pel cementiri. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, el cementiri fins al límit de terme (La Garriga). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-63","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: límit de terme (La Garriga)","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) -Nº 26 Artur Osona (1888)","coordenades":"41.6751800,2.2615800","utm_x":"438536","utm_y":"4613976","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39932-foto-08005-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39933","titol":"Camí Antic de Bigues per Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-bigues-per-can-forns","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí estructurant del sector de ponent de l'Ametlla. L'inici del camí està integrat dins de la trama urbana del barri de Sant Genís com a 'Carrer de Can Forns'. La resta del camí té una funcionalitat rural i el ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, creua el camí de Santa Creu, can Forns fins a la carreters BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-64","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: carretera BP-1432","historia":"Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6664900,2.2439300","utm_x":"437058","utm_y":"4613024","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39933-foto-08005-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39934","titol":"Camí Antic de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-bigues","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-65","ubicacio":"Inici: carretera BP-1432 \/ Final: carretera BP-1432","historia":"Font documental: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6624300,2.2433900","utm_x":"437009","utm_y":"4612574","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39934-foto-08005-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39934-foto-08005-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39935","titol":"Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-66","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers)","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6560400,2.2574000","utm_x":"438169","utm_y":"4611854","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39935-foto-08005-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39936","titol":"Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l'ametlla com a 'Camí de Can Guineu'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-67","ubicacio":"Inici: carretera BP-1432 \/ Final: límit de terme (La Sagrera)","historia":"Font documental: -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6591500,2.2496500","utm_x":"437527","utm_y":"4612205","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39936-foto-08005-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39937","titol":"Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-68","ubicacio":"Inici: camí ral de Granollers \/ Final: carretera BP-1432","historia":"Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera","coordenades":"41.6420500,2.2594300","utm_x":"438325","utm_y":"4610300","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39937-foto-08005-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39938","titol":"Camí ral de Granollers o Camí de Can Reixac i Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-granollers-o-cami-de-can-reixac-i-can-valls","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Granollers. És un vial asfaltat que comunica el poble amb les urbanitzacions de Can Reixac i Can Valls (Turons Vallès). L'inici del camí és camí ramader fins al trencant de Can Draper. El seu recorregut va per la Sagrera, can Draper, Can Reixac, Can Jaumira, Can Marquès fins al límit de terme (Granollers). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-69","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: límit de terme (Granollers)","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6523300,2.2599700","utm_x":"438380","utm_y":"4611440","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39938-foto-08005-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39938-foto-08005-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39939","titol":"Camí ral de Llerona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-llerona","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"Està usurpat (llaurat)","descripcio":"Aquest camí arrenca del nucli urbà de l'Ametlla com a 'Carrer Cànoves'. La carretera C-17 el talla, impedint-ne el pas. A l'altra banda segueix com a 'Carrer de Llerona' dins la trama urbana de la urbanització Pinar Llerona. Entre la urbanització i la carretera BV-1433 el camí està usurpat (llaurat). El seu recorregut va per l'Ametlla, carretera C-17, Can Noble, carretera BV-1433 (Llerona). Aquest camí antigament tenia una variant des del Raval, que arrencava de Can Draper i que coincideix actualment amb la carretera BV-1433. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-70","ubicacio":"Inici: la Sagrera \/ Final: carretera BV-1433","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6657200,2.2666900","utm_x":"438952","utm_y":"4612922","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39939-foto-08005-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39940","titol":"Camí ramader de Rosanes o camí de Pinar Rosanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-rosanes-o-cami-de-pinar-rosanes","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí de Rosanes. És un vial asfaltat que comunica el poble amb la urbanització Pinar Rosanes. El seu recorregut va per Can Draper, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Llerona, urbanització Pinar Rosanes fins a límit de terme (Rosanes). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-71","ubicacio":"Inici: Can Draper \/ Final: límit de terme (Rosanes)","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6616500,2.2694400","utm_x":"439177","utm_y":"4612468","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39940-foto-08005-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39940-foto-08005-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39941","titol":"Camí ral de Canovelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-canovelles","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut.","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Aquest fet comporta la desaparició d'un vial estructurant fonamental del quadrant sud-oriental del terme municipal. El seu recorregut va pe la carretera C-17, segueix a la carretera BV-1433, Can Draper, grups de cases de Can Focs, Mas Dorca, Can Margens, Can Pagès Nou, paral·lel a la carretera de Canovelles i límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-72","ubicacio":"Inici: carretera C-17\/ Final: límit de terme (Canovelles)","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925) -Cadastre rústica (1955) -Nº 23 Artur Osona (1888)","coordenades":"41.6459300,2.2747300","utm_x":"439603","utm_y":"4610719","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39941-foto-08005-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39942","titol":"Camí ral del Rieral de Santa Eulàlia a Llerona o camí de Mas d'Orca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-del-rieral-de-santa-eulalia-a-llerona-o-cami-de-mas-dorca","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral) a Llerona. És un vial asfaltat que comunica la carretera C-17 amb la zona industrial del Mas d'Orca. El seu recorregut va pel camí ral de Bigues a Granollers, límit de terme, urbanització Turons del Vallès, camí ral de Granollers, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Canovelles, límit de terme (Llerona). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-73","ubicacio":"Inici: límit d terme (Camí ral de Bigues a Granollers) \/ Final: límit de terme (Llerona)","historia":"Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955)","coordenades":"41.6509600,2.2685100","utm_x":"439090","utm_y":"4611282","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39942-foto-08005-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39943","titol":"Camí ral de Granollers a Canovelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-granollers-a-canovelles","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut.","descripcio":"Es tracta de l'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-74","ubicacio":"Inici: carretera C-17\/ Final: límit de terme (Canovelles)","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6408900,2.2655400","utm_x":"438833","utm_y":"4610166","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39944","titol":"Camí ral de Canovelles a Llerona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-canovelles-a-llerona","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí transcorre paral·lelament al límit de terme entre l'Ametlla i les Franqueses del Vallès, sempre fora del terme municipal de l'Ametlla excepte en un tram molt curt en que coincideix amb el límit de terme. És un camí rural amb ferm de terra. El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-75","ubicacio":"Inici: límit de terme (Canovelles) \/ Final: límit de terme (Llerona)","historia":"Font documental: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6418500,2.2685600","utm_x":"439085","utm_y":"4610271","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39944-foto-08005-75-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39945","titol":"Quintana de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-plandolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal.","codi_element":"08005-76","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6472100,2.2507000","utm_x":"437603","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39945-foto-08005-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39945-foto-08005-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39946","titol":"Camí de Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-santa-creu","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial","codi_element":"08005-77","ubicacio":"Inici: carretera BP-1432 \/ Final: Coll de Santa creu","historia":"","coordenades":"41.6712000,2.2436500","utm_x":"437039","utm_y":"4613547","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39946-foto-08005-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39947","titol":"Camí de Can Gafa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-gafa","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial.","codi_element":"08005-78","ubicacio":"Inici: camí ral de Granollers \/ Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers)","historia":"Font documenal: -Minutes municipals (1925)","coordenades":"41.6520000,2.2471600","utm_x":"437313","utm_y":"4611413","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39947-foto-08005-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39948","titol":"Camí de Pinar i Portús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-pinar-i-portus","bibliografia":"CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal.","codi_element":"08005-79","ubicacio":"inici: carretera BP-1432 \/ Final: límit de terme (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6661600,2.2355000","utm_x":"436356","utm_y":"4612994","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39948-foto-08005-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Campillo i Besses","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39949","titol":"Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-puigllonell","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat.","codi_element":"08005-80","ubicacio":"Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","historia":"Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6970500,2.2408300","utm_x":"436830","utm_y":"4616419","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39949-foto-08005-80-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39950","titol":"Can Pagès Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pages-nou","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004.","codi_element":"08005-81","ubicacio":"Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123","historia":"Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers.","coordenades":"41.6394000,2.2772700","utm_x":"439808","utm_y":"4609993","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39950-foto-08005-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39950-foto-08005-81-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca l'era (vegeu fitxa 401).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39951","titol":"Can Pagès Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pages-vell","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2.","codi_element":"08005-82","ubicacio":"Can Pagès","historia":"Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers.","coordenades":"41.6386700,2.2719400","utm_x":"439364","utm_y":"4609915","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39951-foto-08005-82-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39952","titol":"Can Parellada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-parellada","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència.","codi_element":"08005-83","ubicacio":"Can Plantada","historia":"La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles.","coordenades":"41.6436300,2.2477000","utm_x":"437350","utm_y":"4610483","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39952-foto-08005-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39952-foto-08005-83-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39953","titol":"Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-plandolit","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2.","codi_element":"08005-84","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116","historia":"Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6489400,2.2522800","utm_x":"437736","utm_y":"4611070","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39953-foto-08005-84-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39954","titol":"Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-plantada","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos.","descripcio":"Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2.","codi_element":"08005-85","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","historia":"Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6518000,2.2491700","utm_x":"437480","utm_y":"4611389","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39954-foto-08005-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39954-foto-08005-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39954-foto-08005-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283).","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39955","titol":"Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-forns","bibliografia":"

COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p>

PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007). <\/span><\/span><\/span><\/em>Masies de l’Ametlla del Vallès<\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI- XX","notes_conservacio":"Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes.","descripcio":"

Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.<\/p> ","codi_element":"08005-86","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","historia":"

Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i<\/span><\/span><\/span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.<\/p> ","coordenades":"41.6658800,2.2482300","utm_x":"437415","utm_y":"4612953","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-30 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222).","codi_estil":"98|105|116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39956","titol":"Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper","bibliografia":"

COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Als anys 90 es van fer unes reformes que van consolidar bona part de l'estructura de la masia, val a dir que resten algunes zones no afectades, com ara la part del trull o la zona de les antigues comunes.A la part nord de la casa gran els sostres presenten problemes greus, alguns amb ensorraments. La part superior de la torre presenta problemes a la tanca i una escletxa vertical.","descripcio":"

Casa pairal formada per diverses construccions a l'entorn d'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l'any 1939 a la parròquia de l'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d'elles amb l'escudet i l'any 1551.<\/p> ","codi_element":"08005-87","ubicacio":"Can Draper. Polígon:3, parcel·la: 2.","historia":"

Can Barceló ja es menciona a antics documents de l'any 1172. Aquest nom figurà fins l'any 1393, quan és anomenat marmessor de l'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló. A mitjans del segle XVI es constitueix el gran edifici de l'actual mas. La construcció del mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XVI amb la revolta dels remences.<\/p> ","coordenades":"41.6619200,2.2647400","utm_x":"438786","utm_y":"4612502","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39956-foto-08005-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39956-foto-08005-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El pou de glaç (vegeu fitxa 202). - La font (vegeu fitxa 203). - La Bassa Drapera Primera (vegeu fitxa382). - La Bassa Drapera (vegeu fitxa 383). - El Rec Draper (vegeu fitxa 397).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"39957","titol":"Can Ciurans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ciurans","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia.","codi_element":"08005-88","ubicacio":"Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","historia":"Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6965000,2.2345300","utm_x":"436305","utm_y":"4616363","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39957-foto-08005-88-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39958","titol":"Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roses","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la teulada i als sostres","descripcio":"Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat.","codi_element":"08005-89","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6985200,2.2428300","utm_x":"436998","utm_y":"4616581","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39958-foto-08005-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39959","titol":"Can Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació.","codi_element":"08005-90","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6984200,2.2432700","utm_x":"437034","utm_y":"4616570","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39960","titol":"Can Joan Badia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joan-badia","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes.","codi_element":"08005-91","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6986600,2.2437700","utm_x":"437076","utm_y":"4616596","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39961","titol":"Can Xacó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xaco-0","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la coberta","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat.","codi_element":"08005-92","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6992200,2.2437200","utm_x":"437072","utm_y":"4616658","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39961-foto-08005-92-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39962","titol":"Ca l' Arcís o Ca l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-l-arcis-o-ca-lermita","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. No es troba referència de l'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l'Arcís se li va adossar la de Ca l'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l'Arcís 90 m2+90 m2 de l'annex de Ca l'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2.","codi_element":"08005-93","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6990000,2.2444000","utm_x":"437129","utm_y":"4616633","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39962-foto-08005-93-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l'era. L'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L'era (vegeu fitxa 225).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39963","titol":"Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joanet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2).","codi_element":"08005-94","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6995300,2.2442200","utm_x":"437114","utm_y":"4616692","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39963-foto-08005-94-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39964","titol":"Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garriga","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"En runes","descripcio":"Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2.","codi_element":"08005-95","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6997800,2.2439300","utm_x":"437090","utm_y":"4616720","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39964-foto-08005-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39965","titol":"Can Panxa Rossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-panxa-rossa","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2.","codi_element":"08005-96","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.7002400,2.2432600","utm_x":"437035","utm_y":"4616772","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39965-foto-08005-96-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39966","titol":"Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rit","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2.","codi_element":"08005-97","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6999400,2.2429900","utm_x":"437012","utm_y":"4616739","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39966-foto-08005-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39967","titol":"Can Calces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calces","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2.","codi_element":"08005-98","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6998200,2.2427200","utm_x":"436990","utm_y":"4616725","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39967-foto-08005-98-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39968","titol":"Can Simó petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-simo-petit","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Només resten runes","descripcio":"Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l'escala i possible forn.","codi_element":"08005-99","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6984000,2.2451600","utm_x":"437191","utm_y":"4616566","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39968-foto-08005-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39969","titol":"Can Mitjans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mitjans","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2.","codi_element":"08005-100","ubicacio":"Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72","historia":"Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d'altres oficis.","coordenades":"41.6756600,2.2619300","utm_x":"438565","utm_y":"4614029","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39969-foto-08005-100-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D'aquest pou es bombejava l'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39970","titol":"Can Piquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-piquer","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2.","codi_element":"08005-101","ubicacio":"Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6368700,2.2736700","utm_x":"439506","utm_y":"4609714","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39970-foto-08005-101-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39971","titol":"Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jaumira","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents generals, tant externa com internament.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements externs i morfologia, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIV-XV. Actualment està en desús. Consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que està en molt mal estat i s'aprecien els elements de façana. Els material són de pedra a la part antiga i en alguns dels cossos laterals s'aprecien reformes posteriors amb totxo. Destaca el lateral sud fet amb tàpia. La façana principal compta amb 9 finestres i 2 portes. No es pot determinar la tipologia dels brancals de finestres i de portes ja que estan arrebossats. Cal destacar que la porta principal està dobellada però en molt mal estat. Per les observacions fetes des de l'exterior, les parets interiors són fetes amb pedra, sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols, teulada, possiblement amb embigat de fusta.","codi_element":"08005-102","ubicacio":"Can Jaumira. Polígon 3, parcel·la 25","historia":"Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles.","coordenades":"41.6456300,2.2610200","utm_x":"438461","utm_y":"4610696","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39971-foto-08005-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39972","titol":"Can Rosari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rosari","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2.","codi_element":"08005-103","ubicacio":"Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6423100,2.2645100","utm_x":"438748","utm_y":"4610325","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39973","titol":"Cal Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fusteret-0","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l'altre d'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n'han modificat l'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats.","codi_element":"08005-104","ubicacio":"Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6390700,2.2555400","utm_x":"437998","utm_y":"4609971","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39974","titol":"Can Pau Adjutori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-adjutori","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d'interès ja que hi havia l'antic trull d'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler.","codi_element":"08005-105","ubicacio":"Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6389700,2.2539100","utm_x":"437862","utm_y":"4609962","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39974-foto-08005-105-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l'aigua. La coberta és a dos nivells, l'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39975","titol":"Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació.","codi_element":"08005-106","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6444800,2.2552000","utm_x":"437975","utm_y":"4610572","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39976","titol":"Can Genís-Toni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-genis-toni","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2.","codi_element":"08005-107","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6424100,2.2593400","utm_x":"438318","utm_y":"4610340","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39977","titol":"Complex bassa-rec de Can Pertegàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-bassa-rec-de-can-pertegas","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En estat d'abandó.","descripcio":"Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d'amplada i 1,20 m de fondària. S'omplia, per la seva cara nord, amb l'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada.","codi_element":"08005-108","ubicacio":"Carreró de Can Pertegàs","historia":"","coordenades":"41.6677100,2.2594400","utm_x":"438350","utm_y":"4613148","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39977-foto-08005-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39977-foto-08005-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39978","titol":"Mas Fabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-fabrera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior.","descripcio":"Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat.","codi_element":"08005-109","ubicacio":"Mas Fabrera.","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6432600,2.2582600","utm_x":"438229","utm_y":"4610435","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39978-foto-08005-109-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39979","titol":"Can Ganduxé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ganduxe","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2.","codi_element":"08005-110","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6543100,2.2553900","utm_x":"438000","utm_y":"4611664","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39979-foto-08005-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39980","titol":"Quadres de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quadres-de-can-forns","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure.","descripcio":"Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals.","codi_element":"08005-111","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6652200,2.2467700","utm_x":"437293","utm_y":"4612881","any":"1946","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39980-foto-08005-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"arquitecte Lluís Bonet Garí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39981","titol":"Can Bernardines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bernardines","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"En runes","descripcio":"Masia que s'alinea amb el camí d'accés al Serrat de l'Ocata des de l'Ametlla. Estan disposades en un petit turó a l'altre costat de Ca l'Arcís. Al igual que la resta de masies de l'espai la seva arquitectura pobre es veu compensada per la integració paisatgística i la magnificència del conjunt. Resten vestigis. Ocupació en planta (m2): 40 m2.","codi_element":"08005-112","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 20","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6982300,2.2449000","utm_x":"437170","utm_y":"4616547","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39981-foto-08005-112-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39982","titol":"Can Ponet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s'han adossat granges per la part lateral i posterior de l'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l'habitatge fins a 5 unitats d'habitatge. No es consideren annexos.","codi_element":"08005-113","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6520900,2.2531400","utm_x":"437811","utm_y":"4611419","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39982-foto-08005-113-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39983","titol":"Can Guineu o Can Gat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guineu-o-can-gat","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La masia antiga té el sostre cedit i es troben esquerdes importants en murs interiors.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Hi ha 5 finestres i una porta a façana que de ben segur segueixen la configuració de les cases veïnes amb brancals de totxo, tot i que no són visibles. Els sostres són en una part d'embigat de fusta amb cairons i rajols i una altra de materials moderns. A la teulada també trobem una part amb embigat de fusta amb cairons i teules i una altra part sense l'embigat de fusta. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. Els sotres són amb bigues de fusta amb canya, sorra i calç, i el terra es troba enformigonat. La teulada és de bigues de fusta, canya i teula. Ocupació en planta (m2): Masia nova: 147,1 m2+ Masia antiga: 38 m2 + Coberts: 246 m2. Edificacions annexes: Destaquen uns coberts a la part lateral esquerra de la masia que van fins a l'antiga masia del fons. Són volums amb estat de conservació precari, inclosa la masia, de 246 m2.","codi_element":"08005-114","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 41","historia":"Una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa. L'àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6575700,2.2478500","utm_x":"437376","utm_y":"4612031","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39983-foto-08005-114-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39984","titol":"Can Panedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-panedes","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals especialment a la pallissa i alguns sostres del cos central.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta d'una vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però queda constància d'una llar de foc amb campana del segle XVII. Actualment, són magatzems de 2 plantes. Façana arrebossada. Orientació al sud. La paret de la façana és feta amb pedra de riera rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. Actualment, arrebossada. 8 finestres i 4 portes amb brancals de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres amb bigues, cairons i rajols. Destaca un imponent rellotge de sol a la façana així com una era de grans dimensions feta als any 20. Pallissa adossada a la part esquerra de la casa que va rebre reformes. A la part dreta del cos central es troba una casa de construcció moderna. Ocupació en planta (m2): masia cos antic 95 m2 + masia cos modern 130 m2 + 78 m2 pallissa. Edificacions annexes: Pallissa adossada a la part esquerra de la masia que està en males condicions, especialment els sostres, de 78 m2.","codi_element":"08005-115","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 42","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6583500,2.2479500","utm_x":"437385","utm_y":"4612118","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39984-foto-08005-115-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infarestructures agràries:- La bassa situada davant la casa nova. Construïda l'any 1930, és de planta circular i fa aproximadament 3 m de diàmetre i 1,40 m de fondària. Hi ha un rentador, fet de cairons, adossat a la paret de la bassa.- L'era (vegeu fitxa 354).- Les basses (vegeu fitxa 378).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39985","titol":"Can Saniqueda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-saniqueda","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2).","codi_element":"08005-116","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6587800,2.2491700","utm_x":"437487","utm_y":"4612164","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39985-foto-08005-116-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39986","titol":"Can Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coix","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2.","codi_element":"08005-117","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6996200,2.2423800","utm_x":"436961","utm_y":"4616704","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39986-foto-08005-117-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39987","titol":"Can Solé-Marí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sole-mari","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta a una vessant, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però es constaten referències de les dues cases que formaven l'actual al segle XVII. Façana arrebossada i pintada. Orientació a l'oest. Les parets de ben segur són de pedra de riera de la zona. Portes i finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors no s'ha pogut constatar si són de pedra. La resta de l'interior està tot reformat amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 60 m2.","codi_element":"08005-118","ubicacio":"Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","historia":"Antigament pertanyia a dues famílies, una de les quals es deia Solé. A principis de segle XX s'ajunten sota una mateixa família. En ella va viure l'avi Verdaguer. Destaca la continuïtat de la casa a llarg del camí cosa que li dóna un aspecte longitudinal com si fos un carrer de poble. A nivell arquitectònic no té cap valor destacat. Cal dir però que juntament amb la resta de cases de l'entorn formen un conjunt de gran bellesa.","coordenades":"41.6514500,2.2649500","utm_x":"438794","utm_y":"4611339","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El forn de coure pa, situat a la part de ponent de la façana de la casa i adossat al pou. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol vessant amb teules.- El pou, situat a la façana de la casa. És de planta circular, fa aproximadament 1 m de diàmetre i està fet de pedres lligades amb morter de calç.- La bassa i safareig, situats als camps de conreu del darrera de la casa, a tocar d'unes oliveres. La bassa és de forma quadrada amb rentador, feta d'obra i coronada amb totxo, fa aproximadament 2,5 m de llargada per 2,5 m d'amplada. El safareig és molt semblant a la bassa però de més petit tamany, i fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39988","titol":"Can Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-careta","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d'accés. Existeix un portal dobellat modern. L'interior de l'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2.","codi_element":"08005-119","ubicacio":"Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6685600,2.2340900","utm_x":"436241","utm_y":"4613261","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39988-foto-08005-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39989","titol":"Can Vicens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vicens","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Només resten runes de la casa. Destaquen dues parets alçades de cara nord i oest. Fetes amb pedra de la zona. Segurament segueix la tipologia de les masies de la zona. Ocupació en planta(m2): 68 m2 de planta.","codi_element":"08005-120","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6993100,2.2422600","utm_x":"436951","utm_y":"4616669","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39989-foto-08005-120-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 250).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39990","titol":"Can Nofre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nofre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s'ha pogut accedir a l'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2.","codi_element":"08005-121","ubicacio":"Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6675300,2.2343600","utm_x":"436262","utm_y":"4613147","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39990-foto-08005-121-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39991","titol":"Can Fàbregas del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fabregas-del-bosc","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 6 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec perpendiculars a la façana i amb un aixecament basilical al centre de la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1580 val a dir que la masia pot ser anterior. Actualment està en reconstrucció però amb expectatives de ser habitatge. Façana de pedra de la zona rejuntada amb portland. Orientació al sud-est. El mur de la façana és fet amb pedra de riera així com les parets interiors amb amorterat de calç i la restauració recent amb rejunt de ciment. Destaquen les pedres cantoneres de façana treballades. 9 finestres i 2 portes fetes amb brancals i emptis de pedra calcària sorrenca de la zona. Destaca el portal dobellat de gran bellesa i majestuositat. La porta lateral és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Sostres amb bigues de fusta, cairons i rajols que a la seva part superior tenen un petit planxer de formigó. El sostre també conserva l'embigat de fusta amb cairons i teula tradicional. Destaca una part annexa a la masia principal que segons s'observa pot tenir elements de la primitiva masia. En aquest espai la reforma de les teulades s'ha fet amb materials moderns. Són evidents les reformes del XVII, ja que hi ha dates dels anys 1680 i 1690 gravats a les portes i finestres. Ocupació en planta (m2): 248 m2 masia + 52,8 m2 annex esquerra + 60 m2 annex bassa.","codi_element":"08005-122","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","historia":"Masia que segons s'indica va ser una escissió de Can Fàbregues de poble cap al segle XVI. La masia és sense cap mena de dubte una de les més imponents i singulars del terme municipal per la seva estructura basilical, poc habitual al municipi, similar a ca l'Antoja, i per la seva riquesa de gravats i treballs de la pedra. D'altra banda, el domini de la casa és considerable i cal destacar-ne la bellesa de la seva disposició a dalt d'un turó. Situada a un àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6664600,2.2348000","utm_x":"436298","utm_y":"4613028","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El carregador de porcs (vegeu fitxa 211)- El cobert (vegeu fitxa 212).- El complex mina-bassa-rec (vegeu fitxa 214).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39992","titol":"Can Sagimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sagimon","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l'edificació de l'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2.","codi_element":"08005-123","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6657700,2.2332600","utm_x":"436169","utm_y":"4612952","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaca el paller (vegeu fitxa 332).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39993","titol":"Can Melitre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-melitre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i amb un revestiment de la façana arrebossat que amaga els murs de pedra. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de pedra nova i un portal dobellat nou. Les parets interiors són fetes de tàpia i els sostres amb biga de fusta i volta catalana. La teulada compta amb un embigat de fusta i cairons i teules. El cel ras amb fusta i canyes. Com a curiositat, el torrent que passa pel seu costat se li deia Torrent del Valitre (guilla) i pot ser que el nom de la masia hagi derivat a Melitre. Ocupació en planta (m2): masia 205 m2 + annexos 70 m2 Edificacions annexes: Casa dels masovers adossada amb cantoneres de pedra i 2 pisos i un cobert separat que té les funcions de garatge de 70 m2.","codi_element":"08005-124","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 55","historia":"Masia de llarga història que ha estat modificada intensament ja que durant els any 50 va ser la casa d'estiueig d'un metge. Tot i aquestes reformes, conserva una volumetria pròpia d'una masia i una gran vellesa cromàtica del conjunt. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6634900,2.2369700","utm_x":"436476","utm_y":"4612696","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39993-foto-08005-124-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39994","titol":"Can Rodoreda Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rodoreda-vell","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals importants a la teulada","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment, és segona residència. De 2 plantes. Façana arrebossada i encalada. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 2 amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un rellotge de sol. Els sostres interiors són amb embigat, cairons i rajols, el terra de la planta baixa és amb tova. El sostre és amb embigat, cairons, canya i teula. Destaca una part nova realitzada adossada a la façana. Ocupació en planta (m2): cos principal 133 m2 + 45 m2 annexos Edificacions annexes: Una edificació annexa de 45 m2 que funcionava com a cort d'animals.","codi_element":"08005-125","ubicacio":"Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","historia":"Àrea agroforestal amb predominància dels boscos en front als cultius. Durant el segle XIX, la configuració de l'espai es veu alterada per la plantació d'una gran quantitat de vinyes que modelen l'espai. Posteriorment, l'avellaner és el cultiu que substitueix la vinya. Apareix una concentració d'origen humil de població presumptament dominada per un Mas actualment desaparegut. L'activitat principal era clarament agrícola, aprofitant la plana fèrtil. La influència del municipi sobre aquest espai és important ja que es troba propera a l'antic camí Ral de l'Ametlla a Granollers.","coordenades":"41.6514000,2.2647400","utm_x":"438776","utm_y":"4611334","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39994-foto-08005-125-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39995","titol":"Ca l'Agustina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lagustina","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament hi ha importants problemes estructurals.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment realitza funcions de magatzem i d'oficina. De 2 plantes. Façana arrebossada i pintada de color blanc. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 3 finestres i 3 portes amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un petit rellotge de sol. Ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada de teula catalana tradicional. Destaca una petit terrat adossat a la façana de construcció recent. Ocupació en planta (m2): 115,5 m2 de masia + 12,36 m2 de coberts Edificacions annexes: Destaca a mà dreta de l'edifici central uns coberts annexos que funcionen a mode de corral d'animals.","codi_element":"08005-126","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 29","historia":"Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6550500,2.2712300","utm_x":"439320","utm_y":"4611734","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39996","titol":"Can Moret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moret","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana.","codi_element":"08005-127","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6639400,2.2394200","utm_x":"436680","utm_y":"4612744","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39997","titol":"Can Gual o Can Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gual-o-can-sever","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l'era, 207 m2.","codi_element":"08005-128","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","historia":"Masia que va néixer als peus de l'ancestral via de comunicació de l'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6610500,2.2403800","utm_x":"436757","utm_y":"4612423","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39997-foto-08005-128-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39998","titol":"Can Palau de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-palau-de-la-carretera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d'esfondrament","descripcio":"Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l'Ocata. Es troben referències d'una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l'era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s'ha constatat que l'ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l'aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos.","codi_element":"08005-129","ubicacio":"Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32","historia":"Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d'entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6632500,2.2464900","utm_x":"437268","utm_y":"4612663","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39998-foto-08005-129-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d'un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d'un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L'estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39999","titol":"Can Casanoves (Pinar i Portús)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casanoves-pinar-i-portus","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d'aigua que serveix tot el veïnat.","codi_element":"08005-130","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","historia":"La masia en qüestió forma part d'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6429800,2.2578700","utm_x":"438196","utm_y":"4610404","any":"1932","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39999-foto-08005-130-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40000","titol":"Can Bergu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bergu","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia però els indicis indiquen que és anterior al segle XVII. Actualment és primera residència. De 2 plantes. Façana arremolinada i pintada de color groc. Mur de pedra de riera amb rejunt de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 1 porta amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès. Aquesta ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada reformada amb bigues i volta apuntada. Teula catalana tradicional. Destaca un petit cobert-pèrgola d'estructura de fusta adossat a la part davantera de la casa. Elements interiors: Campana de la cuina del segle XVII i boca del forn de pa. Ocupació en planta (m2): 180 m2 masia +162,70 m2 annex lateral darrera+34,45 m2 annex petit.","codi_element":"08005-131","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 33","historia":"Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6557500,2.2741200","utm_x":"439561","utm_y":"4611810","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40001","titol":"Can Xic Genet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xic-genet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Referències de 1920 tot i que la masia es pot datar dels segles XVI-XVII. La façana és amb zones amb pedra, totxo i arrebossades. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa té dues portes, la principal, amb brancal de totxo i travesser de fusta i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 5 petites finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra de la zona. Sostres de la primera planta amb embigat de fusta i rajols. La teulada feta amb materials moderns però conserva les antigues teules. La reforma actual és de 2002 i engloba un cobert annex. Ocupació en planta (m2): masia 143,5 m2.","codi_element":"08005-132","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 24","historia":"Masia que formava part de la propietat de Can Draper i que era dels masovers que cuidaven les terres de la zona de Can Focs. La masia és d'una gran senzillesa però tenia una funció i un valor destacat ja que la zona no estava molt habitada. Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6557700,2.2712100","utm_x":"439319","utm_y":"4611814","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40001-foto-08005-132-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40002","titol":"Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carlons","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L'interior conserva molt l'aspecte original. S'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2.","codi_element":"08005-133","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","historia":"Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d'una singularitat destacada tot seguint l'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6676000,2.2424600","utm_x":"436937","utm_y":"4613148","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40002-foto-08005-133-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40003","titol":"Can Feliu o Can Sitjas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-feliu-o-can-sitjas","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2).","codi_element":"08005-134","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21","historia":"Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6668400,2.2447400","utm_x":"437126","utm_y":"4613062","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40003-foto-08005-134-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40004","titol":"Can Ros de les Cabanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ros-de-les-cabanes","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2.","codi_element":"08005-135","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20","historia":"Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6676500,2.2452100","utm_x":"437166","utm_y":"4613152","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40004-foto-08005-135-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40005","titol":"Mina de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-camp","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l'estructura està molt malmesa.","descripcio":"Mina que captava l'aigua del torrent del Verder per mitjà d'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams.","codi_element":"08005-136","ubicacio":"Can Camp","historia":"És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d'elles a més de 15 m de profunditat.","coordenades":"41.6636100,2.2589400","utm_x":"438305","utm_y":"4612694","any":"1753","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40006","titol":"Can Casanoves (Mas Fabrera)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casanoves-mas-fabrera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d'una premsa d'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert.","codi_element":"08005-137","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació tranversal.","coordenades":"41.6429600,2.2578700","utm_x":"438196","utm_y":"4610402","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d'obra, i fa aproximadament 3 m d'amplada i 7 m de llargada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40007","titol":"Can Gitano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gitano","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció.","codi_element":"08005-138","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6991200,2.2429500","utm_x":"437008","utm_y":"4616648","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40007-foto-08005-138-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40008","titol":"Can Moret de Baix o Mas Ventós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moret-de-baix-o-mas-ventos","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, paral·lela a la façana. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVI. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana sense revestir feta de pedra de riera de la zona. Les cantoneres són amb pedra tallada. Es troben 6 finestres, les 2 de baix amb empits i brancals de pedra nova, les 4 de la part posterior són amb brancals de totxo i travesser de totxo. El portal és dobellat de nou. Les parets interiors són de pedra i els sostres són de materials moderns. La teulada, tot i conservar la teula tradicional, és feta amb materials moderns. Antigament se la coneixia per Can Moret de baix. Compta amb dues parts, les quals conserven la façana de pedra original i 2 plantes més golfes. Compta amb una ampliació moderna a la part esquerra que corresponia a una antiga granja i que, actualment, és habitatge. S'aprecia que la part antiga és la unió de dues antigues masies. Elements exteriors: Bassa al torrent de la part posterior i restes d'un antic canal de rec que servia a les cases de sota, veïnat de Can Xico.","codi_element":"08005-139","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","historia":"De ben segur al segle XVI-XVII la masia va patir una reforma que va portar a fusionar les dues masies que hi existien. Posteriorment, es van produir successives reformes fins als anys 90, on es va realitzar l'actual. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6629600,2.2381700","utm_x":"436575","utm_y":"4612636","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En quant a les infraestructures agràries, en destaca el complex bassa-rec (vegeu fitxa 328).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40009","titol":"Can Tomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tomeu","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus 2 segons Danès amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a façana. Actualment, presenta façana arrebossada sense pintar. Portes i finestres també estan arrebossades. L'interior està completament reformat amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Destaca l'espai de l'antiga era que actualment forma part d'un jardí. L'any 1933 es va fer la reforma que va donar l'aspecte actual a la masia. Anteriorment la masia deuria ser de l'estil de les veïnes. Ocupació en planta (m2): masia 120m2 + 56 m2 annexos. Edificacions annexes: Destaca un cobert adossat a la part dreta de la façana de 56 m2 de superfície que actualment funciona com a garatge.","codi_element":"08005-140","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 10","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6990100,2.2418800","utm_x":"436919","utm_y":"4616636","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40009-foto-08005-140-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40010","titol":"Pallissa del Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-del-mas-puigllonell","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la teulada.","descripcio":"Pallissa situada a la part posterior de la masia. És de planta irregular,i fa aproximadament 12 m de llargada i uns 7 m d'amplada. La teulada és a dues vessants amb embigat de fusta. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç amb cantoneres de pedra desbastada i fan aproximadament 3 m d'alçada. L'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. A la seva banda sud-est té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona i morter de calç. Tot i que actualment és un cobert d'eines, conserva la volumetria original i alguns elements de l'antic ús.","codi_element":"08005-141","ubicacio":"Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","historia":"","coordenades":"41.6971600,2.2409800","utm_x":"436842","utm_y":"4616431","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40010-foto-08005-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40011","titol":"Les Roquetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-roquetes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular.","codi_element":"08005-142","ubicacio":"Les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.6699800,2.2575800","utm_x":"438198","utm_y":"4613402","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40011-foto-08005-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40012","titol":"Piscines de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/piscines-de-ca-larenys","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina.","codi_element":"08005-143","ubicacio":"torrent de Ca l'Arenys","historia":"L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal.","coordenades":"41.6694800,2.2670900","utm_x":"438989","utm_y":"4613339","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40012-foto-08005-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40013","titol":"Plaça carbonera del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-carbonera-del-verder","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat.","codi_element":"08005-144","ubicacio":"torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6729100,2.2558000","utm_x":"438052","utm_y":"4613728","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40013-foto-08005-144-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40014","titol":"Bosc de Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-carlons","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya.","codi_element":"08005-145","ubicacio":"Can Carlons","historia":"","coordenades":"41.6679400,2.2412500","utm_x":"436836","utm_y":"4613187","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40014-foto-08005-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"Els camins que transcorren pel bell mig d'aquest espai permeten visitar-lo d'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40015","titol":"Forn del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-verder","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Possibles restes d'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes.","codi_element":"08005-146","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6731300,2.2554700","utm_x":"438025","utm_y":"4613753","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40015-foto-08005-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40016","titol":"Ribes del riu Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ribes-del-riu-tenes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d'espècies vegetals que s'hi poden trobar.","codi_element":"08005-147","ubicacio":"Riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.6645800,2.2340800","utm_x":"436236","utm_y":"4612819","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40017","titol":"Bosc Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-negre","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d'alzina i roure.","codi_element":"08005-148","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6679700,2.2524200","utm_x":"437766","utm_y":"4613182","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40017-foto-08005-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40018","titol":"Jardins de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-forns","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres.","descripcio":"Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l'edat, com un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d'alçada. Es tracta d'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts.","codi_element":"08005-149","ubicacio":"Can Forns","historia":"Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs.","coordenades":"41.6656700,2.2478400","utm_x":"437383","utm_y":"4612930","any":"1950","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Nicolau Maria Rubió i Tudorí","observacions":"Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40019","titol":"Bosc de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana.","codi_element":"08005-150","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6558500,2.2466800","utm_x":"437277","utm_y":"4611841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40019-foto-08005-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40020","titol":"Quintana de Can Margens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-margens","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual.","codi_element":"08005-151","ubicacio":"Can Pagès","historia":"","coordenades":"41.6385700,2.2763800","utm_x":"439733","utm_y":"4609901","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40021","titol":"Can Draper: pedra esculpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper-pedra-esculpida","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.<\/p> ","codi_element":"08005-152","ubicacio":"Can Draper","historia":"

Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).<\/p> ","coordenades":"41.6619200,2.2647400","utm_x":"438786","utm_y":"4612502","any":"1624","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40021-foto-08005-152-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["41"]},{"id":"40022","titol":"Torrent del Sorral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-sorral","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció.","codi_element":"08005-153","ubicacio":"torrent del Sorral","historia":"","coordenades":"41.6559900,2.2453100","utm_x":"437163","utm_y":"4611857","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40022-foto-08005-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40023","titol":"Ca l'Antoja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lantoja","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions.","codi_element":"08005-154","ubicacio":"C\/ Pompeu Fabra, 25","historia":"La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior.","coordenades":"41.6671400,2.2630900","utm_x":"438654","utm_y":"4613083","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40023-foto-08005-154-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40024","titol":"Torrent de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa.","codi_element":"08005-155","ubicacio":"Can Parellada","historia":"","coordenades":"41.6619000,2.2633100","utm_x":"438667","utm_y":"4612501","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40025","titol":"Basses de Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-carlons","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua.","codi_element":"08005-156","ubicacio":"Can Carlons","historia":"Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps.","coordenades":"41.6659600,2.2397400","utm_x":"436709","utm_y":"4612968","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40025-foto-08005-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40025-foto-08005-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40026","titol":"Camps de Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-de-can-jaumira","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d'un port excepcional, la seva ubicació enmig d'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai.","codi_element":"08005-157","ubicacio":"Can Jaumira","historia":"","coordenades":"41.6472800,2.2604300","utm_x":"438413","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40027","titol":"Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","codi_element":"08005-158","ubicacio":"Can Joanet (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6994700,2.2443100","utm_x":"437122","utm_y":"4616685","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40028","titol":"Vista panoràmica des del turó del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.<\/p> ","codi_element":"08005-159","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"

Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.<\/p> ","coordenades":"41.7027900,2.2412500","utm_x":"436870","utm_y":"4617056","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40028-foto-08005-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40029","titol":"Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.<\/p> ","codi_element":"08005-160","ubicacio":"Turó de la Santa Creu","historia":"

Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.<\/p> ","coordenades":"41.6738500,2.2483300","utm_x":"437431","utm_y":"4613838","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40030","titol":"Resclosa del Bosc Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-bosc-negre","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.<\/p> ","codi_element":"08005-161","ubicacio":"Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15","historia":"","coordenades":"41.6685000,2.2529200","utm_x":"437808","utm_y":"4613241","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40031","titol":"Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.<\/p> ","codi_element":"08005-162","ubicacio":"Can Xammar de Baix","historia":"","coordenades":"41.6746300,2.2604900","utm_x":"438444","utm_y":"4613916","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40032","titol":"Murs de pedra seca de Can Ciurans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-163","ubicacio":"Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","historia":"","coordenades":"41.6960300,2.2363700","utm_x":"436458","utm_y":"4616309","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40033","titol":"Quintana de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-draper","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.<\/p> ","codi_element":"08005-164","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6592300,2.2653500","utm_x":"438834","utm_y":"4612203","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40033-foto-08005-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40034","titol":"Creu d'Albats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dalbats","bibliografia":"

Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.<\/p> ","codi_element":"08005-165","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":"","coordenades":"41.6739500,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40034-foto-08005-165-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Guilem Canas","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40035","titol":"Torrent de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-plantada","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.<\/p> ","codi_element":"08005-166","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6554800,2.2521800","utm_x":"437734","utm_y":"4611796","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40036","titol":"Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.<\/p> ","codi_element":"08005-167","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6516700,2.2495900","utm_x":"437515","utm_y":"4611375","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40036-foto-08005-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40037","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-1","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.<\/p> ","codi_element":"08005-168","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40038","titol":"Carnaval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnaval","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.<\/p> ","codi_element":"08005-169","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40039","titol":"Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casals-0","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. S'hi va annexionar a Ca l'Apotecari, la casa veïna, tot i que ambdues cases conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. La façana sud, que es troba enretirada respecte a l'alineació de la façana de Ca l'Apotecari, presenta l'entrada principal amb un arc adovellat de mig punt i un balcó amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana nord, destaca la finestra amb impostes i llinda decorades amb motius gòtics. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.<\/p> ","codi_element":"08005-170","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 3","historia":"","coordenades":"41.6732500,2.2594900","utm_x":"438360","utm_y":"4613763","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40039-foto-08005-170-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40040","titol":"Roure de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-camp","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes.","descripcio":"

Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.<\/p> ","codi_element":"08005-171","ubicacio":"Can Camp","historia":"","coordenades":"41.6611600,2.2592700","utm_x":"438330","utm_y":"4612421","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40040-foto-08005-171-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Arbre o arbreda d'interès"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2211","rel_comarca":["41"]},{"id":"40041","titol":"Festa de la camioneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-camioneta","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"

Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.<\/p> ","codi_element":"08005-172","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40041-foto-08005-172-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40042","titol":"Festa Major del Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-del-serrat","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.<\/p> ","codi_element":"08005-173","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40043","titol":"Homenatge a la vellesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-a-la-vellesa","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.<\/p> ","codi_element":"08005-174","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40044","titol":"Ca l'Apotecari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lapotecari","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08005-175","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 1","historia":"

La casa disposava d'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.<\/p> ","coordenades":"41.6732700,2.2594300","utm_x":"438355","utm_y":"4613766","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40044-foto-08005-175-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40045","titol":"Can Moncau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moncau","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII \/ XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l'alçada del segon sostre s'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d'entrada, es composa amb un únic eix vertical.<\/p> ","codi_element":"08005-176","ubicacio":"C\/ Major,6","historia":"

L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d'afavorir el trànsit. L'any 2000, l'edifici es objecte d'una reforma integral que buida tot el seu 'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d'embigat de fusta amb llates i cairons. L'únic rastre visible a l'exterior d'aquesta intervenció és la fulla de la porta d'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.<\/p> ","coordenades":"41.6735700,2.2593700","utm_x":"438350","utm_y":"4613799","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40045-foto-08005-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40045-foto-08005-176-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes)","observacions":"","codi_estil":"98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40046","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.<\/p> ","codi_element":"08005-177","ubicacio":"La Mina","historia":"

La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.<\/p> ","coordenades":"41.6704900,2.2590700","utm_x":"438322","utm_y":"4613457","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40046-foto-08005-177-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40047","titol":"Aplec Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-pasqual","bibliografia":"

BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"

Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.<\/p> ","codi_element":"08005-178","ubicacio":"Can Millet","historia":"","coordenades":"41.6743700,2.2582800","utm_x":"438260","utm_y":"4613889","any":"1944","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40047-foto-08005-178-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Fèlix Millet i Maristany","observacions":"Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40048","titol":"Murs de pedra seca de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-179","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"","coordenades":"41.6997200,2.2453000","utm_x":"437204","utm_y":"4616712","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40049","titol":"Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.<\/p> ","codi_element":"08005-180","ubicacio":"Museu de Granollers","historia":"

És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.<\/p> ","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40049-foto-08005-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers.","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40050","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.<\/p> ","codi_element":"08005-181","ubicacio":"l'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"","utm_x":"438520","utm_y":"461335","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40051","titol":"Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riera-0","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l'Esglèsia, al sud pel carrer d'Emma, a l'oest pel carrer Major, i a l'est pel jardí del recinte parroquial.<\/p> ","codi_element":"08005-182","ubicacio":"C\/ Major, 5","historia":"","coordenades":"41.6734300,2.2595000","utm_x":"438361","utm_y":"4613783","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40051-foto-08005-182-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40052","titol":"Biot de Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biot-de-can-roses","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.<\/p> ","codi_element":"08005-183","ubicacio":"Can Roses (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6984600,2.2423700","utm_x":"436959","utm_y":"4616575","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40053","titol":"Can Pontí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponti","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08005-184","ubicacio":"C\/ Major, 3","historia":"","coordenades":"41.6734700,2.2594900","utm_x":"438360","utm_y":"4613788","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40053-foto-08005-184-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40054","titol":"Pou de Can Panxa Rossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-panxa-rossa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.<\/p> ","codi_element":"08005-185","ubicacio":"Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata)","historia":"

Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.<\/p> ","coordenades":"41.6997700,2.2417600","utm_x":"436910","utm_y":"4616721","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40054-foto-08005-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40054-foto-08005-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40055","titol":"Can Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sebastia","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb llinda plana de fusta, situada al costat esquerra i una petita obertura a l'altre extrem seu, un balcó i, a les golfes, dues petites finestres. El ràfec s'acaba amb una tortugada i està guarnit amb una imbricació de tres filades de totxo. La façana nord presenta sis obertures, dues a cada planta. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.<\/p> ","codi_element":"08005-186","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 5","historia":"","coordenades":"41.6732600,2.2595900","utm_x":"438368","utm_y":"4613764","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40056","titol":"Casa del Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-mestre","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa entre mitgeres de planta rectangular, formada de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb arc rebaixat i tres finestres, amb ampit de pedra motllurada. El ràfec està guarnit amb dues filades de rajola. S'adscriu a la mateixa configuració urbana que la resta de cases del mateix carrer, col·locades a banda i banda d'aquest.<\/p> ","codi_element":"08005-187","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 7","historia":"

La casa, que és de titularitat municipal, antigament havia estat l'habitatge del mestre del poble. Posteriorment, va ser objecte d'unes obres de reforma per tal d'adaptar-la com a seu de l'emissora de ràdio municipal.<\/p> ","coordenades":"41.6732800,2.2596400","utm_x":"438372","utm_y":"4613767","any":"1820","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40057","titol":"Casa Doctor Aubert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-doctor-aubert","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Major. La façana principal, que dona al carrer Major, s'avança respecte l'alineació de la vorera sud produït un estretament. La cantonada del carrer Major amb el carrer Antoni Gaudí es troba aixamfranada i rematada a l'alçada del primer forjat amb una petxina per tal de millorar l'accessibilitat. La façana està revestida amb morter de calç, a excepció de la planta baixa, que presenta una reparació amb morter de ciment pòrtland. La façana principal està estructurada segons un únic eix, tot i que en la planta baixa hi ha una petita finestra recent que trenca la composició. Les dos obertures superiors conserven encara la fusta antiga i la barana de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-188","ubicacio":"C\/ Major, 13","historia":"","coordenades":"41.6730000,2.2596900","utm_x":"438376","utm_y":"4613736","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40058","titol":"Turó de la Majordoma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-majordoma","bibliografia":"

COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l'accés al C\/Bertí. Es tracta d'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s'observa que recentment s'ha obert un camí fins al cim del turó, que s'ha aplanat, eliminant-hi l'estratigrafia més superficial.<\/p> ","codi_element":"08005-189","ubicacio":"Turó de la Majordoma","historia":"","coordenades":"41.6799600,2.2554000","utm_x":"438026","utm_y":"4614511","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40058-foto-08005-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40058-foto-08005-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa i Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40059","titol":"Casa Monujos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-monujos","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana, que és asimètrica, està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra. El coronament està constituït per dues franges, una cornisa emmotllurada que conté el canaló i, just a sota, un grup de tres forats de ventilació de la golfa. Al mig presenta un conjunt format pel portal d'entrada i dues balconeres emmarcades per un balcó corregut. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-190","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 9","historia":"

El 31 de gener de 1939 una canonada que avançava l'arribada de les tropes de l'exèrcit nacional va causar danys en aquesta casa.<\/p> ","coordenades":"41.6732100,2.2599900","utm_x":"438401","utm_y":"4613759","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40060","titol":"Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets.","descripcio":"

Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.<\/p> ","codi_element":"08005-191","ubicacio":"Can Rit (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6996200,2.2431700","utm_x":"437027","utm_y":"4616703","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40060-foto-08005-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40060-foto-08005-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40061","titol":"Cisterna de Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-can-rit","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.<\/p> ","codi_element":"08005-192","ubicacio":"Can Rit (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6999300,2.2428300","utm_x":"436999","utm_y":"4616738","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40061-foto-08005-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40062","titol":"Complex mina-safareig de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-safareig-de-can-joanet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.<\/p> ","codi_element":"08005-193","ubicacio":"Can Joanet (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6996200,2.2450700","utm_x":"437185","utm_y":"4616702","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40063","titol":"Casa Justribó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-justribo","bibliografia":"

AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici entre mitgeres format per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel a la façana. La façana, que està arrebossada i pintada, es composa segons tres eixos verticals, amb l'accés pel central, que presenta un balcó amb llosa a la planta pis. Els altres dos eixos presenten una finestra a la planta baixa i un balcó sense llosa la planta pis. Totes les obertures de la planta pis tenen la llinda amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-194","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 5","historia":"","coordenades":"41.6731400,2.2598100","utm_x":"438386","utm_y":"4613751","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40064","titol":"Font de la Penyora o de la Teula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-penyora-o-de-la-teula","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.<\/p> ","codi_element":"08005-195","ubicacio":"Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30","historia":"","coordenades":"41.6975500,2.2339400","utm_x":"436257","utm_y":"4616480","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40064-foto-08005-195-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40065","titol":"Font del Desmai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-desmai","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Només queden restes de l'estructura de la bassa.","descripcio":"

Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.<\/p> ","codi_element":"08005-196","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":"

Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.<\/p> ","coordenades":"41.6598800,2.2625200","utm_x":"438599","utm_y":"4612277","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40065-foto-08005-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40065-foto-08005-196-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40066","titol":"Pont de la Font del Desmai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-font-del-desmai","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont d'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d'amplada i 4 m de llargada.<\/p> ","codi_element":"08005-197","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":"","coordenades":"41.6598800,2.2625200","utm_x":"438599","utm_y":"4612277","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40066-foto-08005-197-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40067","titol":"Bassa de les Pomeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-les-pomeres","bibliografia":"

PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d'alçada. S'omplia per mitjà d'un pou que hi havia uns metres més amunt.<\/p> ","codi_element":"08005-198","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":"

Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.<\/p> ","coordenades":"41.6578000,2.2612700","utm_x":"438493","utm_y":"4612047","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40067-foto-08005-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]}]}