L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.<\/p> ","codi_element":"08002-124","ubicacio":"Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar","historia":"","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29056-foto-08002-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mossèn Gaspar Verdaguer","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29057","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon.","codi_element":"08002-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7410300,1.6135500","utm_x":"384712","utm_y":"4621952","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29058","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon","bibliografia":"
PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"
Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.<\/p> ","codi_element":"08002-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7301200,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620748","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29059","titol":"Història del llibre del Lluís Serrador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-llibre-del-lluis-serrador","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies.","codi_element":"08002-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29060","titol":"Història del captaire misteriós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-captaire-misterios","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer.","codi_element":"08002-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7430500,1.6521400","utm_x":"387924","utm_y":"4622126","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29061","titol":"Història de la màgia de Cal Llema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-de-la-magia-de-cal-llema","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar.","codi_element":"08002-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7078800,1.6455600","utm_x":"387316","utm_y":"4618230","any":"1948","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29062","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta.","codi_element":"08002-130","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"2009","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131).","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29063","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20\/07\/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura.","codi_element":"08002-131","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1936","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29063-foto-08002-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29064","titol":"Goigs de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953.","codi_element":"08002-132","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1953","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29065","titol":"Goigs de Sant Esteve (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941.","codi_element":"08002-133","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1941","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29066","titol":"Goigs de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003.","codi_element":"08002-134","ubicacio":"","historia":"La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707.","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"2003","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29066-foto-08002-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29067","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió.","codi_element":"08002-135","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29068","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any.","codi_element":"08002-136","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29084","titol":"L'aigua sanadora de la Font dels Peuets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font.","codi_element":"08002-152","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29090","titol":"Festa Major de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre.","codi_element":"08002-158","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29091","titol":"Festa Major d'Aguilar de Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-daguilar-de-segarra","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel.","codi_element":"08002-159","ubicacio":"Plaça d'Aguilar","historia":"La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29092","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical.","codi_element":"08002-160","ubicacio":"","historia":"L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"2016","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29092-foto-08002-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música)","observacions":"Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37662","titol":"Tècnica de la forja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tecnica-de-la-forja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini.","descripcio":"La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens.","codi_element":"08004-103","ubicacio":"Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens","historia":"La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona.","coordenades":"42.1199900,2.0991800","utm_x":"425536","utm_y":"4663491","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37663","titol":"El sastre d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sastre-dalpens","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975)","codi_element":"08004-104","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37664","titol":"Toquem a bon temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toquem-a-bon-temps","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX.","descripcio":"'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!'","codi_element":"08004-105","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37664-foto-08004-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37665","titol":"La roca dels encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-dels-encantats","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984.","centuria":"","notes_conservacio":"La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens.","descripcio":"La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998)","codi_element":"08004-106","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984)","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37665-foto-08004-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37666","titol":"Cançó dels carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-dels-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala...","codi_element":"08004-107","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37667","titol":"Cançó del Cabrinetty","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-del-cabrinetty","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort.","codi_element":"08004-108","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37668","titol":"D'Alpens n'és filla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dalpens-nes-filla","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster!","codi_element":"08004-109","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37669","titol":"Festa de les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-caramelles","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http:\/\/www.festes.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides.","codi_element":"08004-110","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37670","titol":"Focs de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/focs-de-sant-isidre","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998.","centuria":"","notes_conservacio":"Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre.","descripcio":"Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc.","codi_element":"08004-111","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37671","titol":"Aplec de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga.","descripcio":"L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular.","codi_element":"08004-112","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37672","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles.","descripcio":"Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any.","codi_element":"08004-113","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37673","titol":"Ball de Nans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens.","codi_element":"08004-114","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37674","titol":"Ball de Carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota una bona participació.","descripcio":"El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc.","codi_element":"08004-115","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37675","titol":"Versots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/versots","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens.","descripcio":"Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans.","codi_element":"08004-116","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37676","titol":"Dansa alpensina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-alpensina","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molts alpensins coneixen i ballen la dansa.","descripcio":"Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic.","codi_element":"08004-117","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37677","titol":"Dinar de Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dinar-de-carnestoltes","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball.","codi_element":"08004-118","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37678","titol":"Fira del Jovent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-del-jovent","bibliografia":"
- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.<\/p>
- PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins<\/em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble.","descripcio":" La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.<\/p> Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797<\/em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.<\/p> Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.<\/p> ","codi_element":"08004-119","ubicacio":"Nucli urbà","historia":" La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat Camí ramader de Marina<\/em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. <\/p> Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.<\/p> Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.<\/p> ","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37679","titol":"Correfoc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/correfoc","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble.","descripcio":"El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard.","codi_element":"08004-120","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37682","titol":"La batalla d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-batalla-dalpens","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","codi_element":"08004-123","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"92819","titol":"Sardana Records Balsarenyencs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-records-balsarenyencs","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-281","ubicacio":"Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament","historia":" Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8634000,1.8768900","utm_x":"406787","utm_y":"4635220","any":"1957","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Josep Albertí Busquets (compositor)","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92822","titol":"Goigs de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marc-0","bibliografia":" CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.<\/span><\/span><\/span><\/p> Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny \/ pels camins de perdició, \/ als devots de Balsareny \/ guardeu en tota ocasió. \/ Per eix poble que us implora \/ vetlleu en qualsevol part”.<\/span><\/span><\/span><\/p> També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta \/ detureu desde l’Empir; \/ guardeu-nos de fam i pesta, \/ i quan fem l’últim sospir \/ per Vós traspassem la vora \/ del celestial llindar”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-284","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s\/n","historia":" Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/p> Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). <\/span><\/span><\/span><\/p> En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble<\/span><\/span><\/span><\/p> Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8632200,1.8779600","utm_x":"406876","utm_y":"4635198","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografia de Lluís Boixadera","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92823","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny","bibliografia":" CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.<\/em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. <\/span><\/span><\/span><\/p> Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada \/ Fins aquest famós castell, \/ Ahont sou molt venerada \/ Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi \/ Ab s’angélica blancura \/ Se veu replandir aquí \/ En esta vostra figura”. <\/span><\/span><\/span><\/p> També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat \/ o tenen ponderació, \/ Aquí tot hom ha trobat \/ Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana \/ Cert dia vos alabá \/ Puig per ordre soberana \/ Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny \/ Consta així en la rectoria”.<\/span><\/span><\/span><\/p> Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, \/ Socorreunos ajudarunos; \/ En mitj tota desventura \/ Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors \/ D’aquest castell propietaris, \/ No’ls negueu vostres favors \/ Deslliuraulos de contraris, \/ Daulos salaut, y amorosa, \/ Santa mort, quant hora sia”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-285","ubicacio":"Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal","historia":" El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8703700,1.8818000","utm_x":"407205","utm_y":"4635988","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92924","titol":"Festa dels Traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-traginers","bibliografia":" CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers<\/em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).<\/span><\/span><\/span><\/p> PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig<\/em>. Ajuntament de Puig-reig. <\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.<\/span><\/span><\/span><\/p> La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb<\/span> cavall o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera <\/span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.<\/span><\/span><\/span><\/p> Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.<\/span><\/span><\/span><\/p> En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.<\/span><\/span><\/span><\/p> Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.<\/span><\/span><\/span><\/p> Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.<\/span><\/span><\/span><\/p> La festa l’organitza la Comissió Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-307","ubicacio":"Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble.","historia":" Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.<\/span><\/span><\/span><\/p> Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.<\/span><\/span><\/span><\/p> Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.<\/span><\/span><\/span><\/p> L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.<\/span><\/span><\/span><\/p> L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8640900,1.8741700","utm_x":"406563","utm_y":"4635299","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img340705.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341014.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341068.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341122.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341477.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341496.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341553.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi Sarri","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93186","titol":"Festa Major de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-marc","bibliografia":" CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.<\/span><\/span><\/span><\/p> Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-365","ubicacio":"Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny","historia":" Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/p> Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). <\/span><\/span><\/span><\/p> En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.<\/span><\/span><\/span><\/p> La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8630500,1.8775200","utm_x":"406839","utm_y":"4635180","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344212.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344096.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344101.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344107.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344143.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344169.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img343727.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-festa-major-cartell-1929.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93187","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-9","bibliografia":" AMBRÓS MANZANO, Ferran. Colla de Bastoners de Balsareny<\/em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> HARO SOTOCA, Josep. El ball de bastons<\/em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.<\/span><\/span><\/span><\/p> SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-366","ubicacio":"Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny","historia":" Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>