{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-20 05:33:18","entitats":4195,"elements":[{"id":"73665","titol":"Tradició dels porrons del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-dels-porrons-del-rebato","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment.","descripcio":"

El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.<\/p> ","codi_element":"08001-13","ubicacio":"Carrer del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"

Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.<\/span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com <\/strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73686","titol":"Festa Major de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pere-1","bibliografia":"FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d'Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra en honor a Sant Pere, patró d'Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l'Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici al carrer Rosers.","codi_element":"08001-34","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d'aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, 'que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses', AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: ' A Abrera, per la festa major, maten la garsa', SERRA (2003: 160).","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73687","titol":"Festa de Sant Jaume del barri del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-jaume-del-barri-del-rebato","bibliografia":"SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 109-112. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"S'organitza al carrer que porta el nom del patró de la festa, Sant Jaume, al barri conegut com del Rebato, cada 25 de juliol. El més destacat de la festa és la font que cada any munten els més enginyosos com a element decoratiu. La festa comença amb l'ornamentació del carrer. A la tarda es fan jocs infantils i actuacions i al vespre es fa el ball i es menja la coca tradicional. L'endemà al migdia es fa el concurs d'aixecar amb una sola mà els porrons típics del barri. El qui ho aconsegueixi pot beure tant vi com el seu pols li ho permeti. A la tarda es ballen sardanes i es fa la cercavila amb els gegants i bastoners del poble. Al vespre es treuen les taules al carrer i es fa el sopar de germanor. Com a cloenda de la festa es fa el castell de focs d'artifici i s'obre la canal de la font, la qual deixa sortir les seves aigües per mullar el carrer principal.","codi_element":"08001-35","ubicacio":"Carrer de Sant Jaume, Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5219900,1.8947500","utm_x":"407783","utm_y":"4597295","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73695","titol":"Caramelles d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-dabrera","bibliografia":"Informació oral: Maria Miró. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA(1973), Vol. 4, pp. 358-359. SOLER, Jordi (2001): Folklores Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A Abrera gairebé s'havia perdut la tradició de cantar caramelles, fins que fa 21 anys algunes persones del municipi, encapçalades per Maria Miró, van decidir revifar-les de manera continuada. L'any 1978 Mossèn Josep Puig va proposar a la Maria, que dirigí les Caramelles cada diumenge de Pasqua. Així doncs, a partir d'aquell any sempre han cantat nens d'entre 5 i 14 anys. L'any 1998, en la commemoració del 20è aniversari, van cantar molts excantaires i s'organitzà una exposició amb fotografies i objectes representatius. Una fita important és la participació de les Caramelles d'Abrera en les Trobades de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es celebren des del 1981 l'1 de maig de cada any. A Abrera se n'han fet dues, la de l'any 1983 i la de l'any 1993. Un altre acte essencial de les Caramelles d'Abrera és l'excursió d'un dia que organitza cada any arreu de Catalunya. Les Caramelles d'Abrera continuen estant dirigides per Maria Miró, qui opina que actualment passen per un moment baix, ja que falten petits cantaires. La Junta de les Caramelles està composta per vuit membres, antics cantaires que cada any s'encarreguen d'organitzar la Cantada de Diumenge de Pasqua, la de la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, i l'excursió.","codi_element":"08001-43","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852.","coordenades":"41.5177100,1.9019000","utm_x":"408374","utm_y":"4596812","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73729","titol":"Llegenda del bandoler Rebató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-bandoler-rebato","bibliografia":"BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona, p. 133-134. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.121.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato.","codi_element":"08001-77","ubicacio":"Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document amb data de 3 de juliol de 1788 que explica el fet de la noia assassinada pel Rebato. Aquest fet també és recollit per Pau Bertran i Bros a partir d'un manuscrit del seu besavi que explica com en Rebato atropellà bestialment una noieta, la qual morí de resultes de la salvatjada. Afegeix que l'any 1791, en el mateix lloc del crim, fou clavat el cap del bandit, el qual va ser sentenciat i esquarterat a Barcelona. Aquest mateix autor recull una cançó originària de les terres de Montserrat on es menciona a en Rebató formant part d'una quadrilla de lladres que actuaven a les rodalies del Camí Ral. La cançó es diu 'Lo Regiment de Collbató' i és una humorada escrita en romanç assonantat.","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73729-foto-08001-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73733","titol":"Ball del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-most-1","bibliografia":"

AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra ni es balla.","descripcio":"

Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.<\/p> ","codi_element":"08001-81","ubicacio":"Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"

Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'<\/p> ","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73733-foto-08001-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73734","titol":"Festa de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-5","bibliografia":"AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.'","codi_element":"08001-82","ubicacio":"Plaça de la Creu - 08630 Abrera.","historia":"Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera.","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73736","titol":"Memòria oral de la II República a la postguerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra","bibliografia":"

FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).<\/p> ","codi_element":"08001-84","ubicacio":"","historia":"

Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.<\/p> ","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73744","titol":"Goigs a Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-pere","bibliografia":"MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX.","codi_element":"08001-92","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès.","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"86914","titol":"Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). <\/span><\/span><\/span><\/span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-105","ubicacio":"La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral","historia":"

La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5230600,1.9013600","utm_x":"408336","utm_y":"4597407","any":"2018","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-mg6700.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87727","titol":"Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans”","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-117","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5163950,1.9014590","utm_x":"408335","utm_y":"4596667","any":"2017","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-b.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-c.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"29011","titol":"Festa Major de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-les-coromines","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres.","codi_element":"08002-79","ubicacio":"Plaça de les Coromines","historia":"La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29024","titol":"Les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-caramelles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/telenoticies-migdia\/les-caramelles-daguilar-de-segarra\/video\/5757396\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones.","codi_element":"08002-92","ubicacio":"Tot el municipi","historia":"Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes'","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29053","titol":"Ball de la coca de Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-coca-de-festa-major","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.dansesvives.cat\/?q=node\/4088","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica.","codi_element":"08002-121","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF)","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29054","titol":"Els Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors","codi_element":"08002-122","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29056","titol":"Himne d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.<\/p> ","codi_element":"08002-124","ubicacio":"Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar","historia":"","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29056-foto-08002-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mossèn Gaspar Verdaguer","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29057","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon.","codi_element":"08002-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7410300,1.6135500","utm_x":"384712","utm_y":"4621952","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29058","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon","bibliografia":"

PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"

Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.<\/p> ","codi_element":"08002-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7301200,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620748","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29059","titol":"Història del llibre del Lluís Serrador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-llibre-del-lluis-serrador","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies.","codi_element":"08002-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29060","titol":"Història del captaire misteriós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-captaire-misterios","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer.","codi_element":"08002-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7430500,1.6521400","utm_x":"387924","utm_y":"4622126","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29061","titol":"Història de la màgia de Cal Llema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-de-la-magia-de-cal-llema","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar.","codi_element":"08002-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7078800,1.6455600","utm_x":"387316","utm_y":"4618230","any":"1948","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29062","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta.","codi_element":"08002-130","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"2009","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131).","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29063","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20\/07\/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura.","codi_element":"08002-131","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1936","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29063-foto-08002-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29064","titol":"Goigs de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953.","codi_element":"08002-132","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1953","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29065","titol":"Goigs de Sant Esteve (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941.","codi_element":"08002-133","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1941","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29066","titol":"Goigs de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003.","codi_element":"08002-134","ubicacio":"","historia":"La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707.","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"2003","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29066-foto-08002-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29067","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió.","codi_element":"08002-135","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29068","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any.","codi_element":"08002-136","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29084","titol":"L'aigua sanadora de la Font dels Peuets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font.","codi_element":"08002-152","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29090","titol":"Festa Major de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre.","codi_element":"08002-158","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29091","titol":"Festa Major d'Aguilar de Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-daguilar-de-segarra","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel.","codi_element":"08002-159","ubicacio":"Plaça d'Aguilar","historia":"La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29092","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical.","codi_element":"08002-160","ubicacio":"","historia":"L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"2016","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29092-foto-08002-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música)","observacions":"Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37492","titol":"Festa Major de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'Alella es celebra per la diada de Sant Feliu, patró de la població, el dia 1 d'agost. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals. També la música i el ball formen part important del programa (havaneres, concerts), com l'esport. A més a més sempre es pensa en els més petits amb inflables, tallers o concursos de dibuix i els més grans. Altres actes que s'organitzen són la baixada d'andròmines, teatre, caminades populars, botifarrades.","codi_element":"08003-353","ubicacio":"Alella","historia":"Antigament la Festa Major era organitzada per 4 macips: dos del cafè de dalt i dos del cafè de baix. La intervenció de l'Ajuntament era mínima. Els macips llogaven les orquestres que havien de tocar. Els músics vinguts de fora, sovint s'hostatjaven a la fonda. Durant un temps es va fer el ball anomenat sarauet, en ple migdia d'agost. El calor i que a la nit es feia el ball principal van provocar que es deixés de fer al cap de poc temps.","coordenades":"41.4936800,2.2952200","utm_x":"441171","utm_y":"4593802","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37493","titol":"Festa de la Verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats.","codi_element":"08003-354","ubicacio":"Alella","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella.","coordenades":"41.4930600,2.2949800","utm_x":"441151","utm_y":"4593734","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37506","titol":"Goigs a Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria \/ Cels, Terra, mar aplaudiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Celitania, ciutat \/ d'Africa, noble nasquereu; \/ en Cesárea ensenyat \/ progressos en Lletras fereu, \/ de esperit, y en fe notoria\/ auments molt majors tenieu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per Espanya ab gran prestesa \/ animós, constant partiu, \/ per predicar la grandesa \/ de Christo Fill de Deu viu \/ y desterrar la memoria \/ del idols vans, que aborriu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Empuries, Barcelona, \/ y en Gerona predicau \/ en la Fe que en vos blasona \/ que flaqueja confortau; \/ a esperar eterna Gloria \/ a qui resisteix rendiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Sent Rufino President \/ mana açotar vostre Cos, \/ ab vergas tant fortament, \/ que restau tot llastimós; \/ a sentencia peremptoria \/ gustós per Christo obteniu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De peus, y de mans lligat \/ en inmundo lloch vos llançan , \/ de Tyrans renom alcançan; \/ Vos de Christo gran Soldat, \/ triunfant guanyau Victoria \/ en los afronts patiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per aument de vostres penas \/ de feras Mules tirat, \/ lligat ab dures cadenas \/ sou per Plaças rossegat; \/ fixa en Christo la memoria \/ amorós callat sufriu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De vostra pell cruelment \/ ab garfis sou despullat, \/ de cap a terra girat, nou horas estau pendent; \/ per caritat meritoria \/ dolor poch, ni molt sentiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Llançat al fondo del Mar \/ ab contra pes de una Mola, \/ pensà Rufino acabar \/ ab esta vegada sola: \/ no's hora vostre Cos moria \/ libre a la Platja veniu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per últim desencarnat \/ vostre Cos Gerona gosa,\/ lo'Sperit al Cel reposa \/ per tota la eternitat; \/ corona, y honra de gloria \/ duplicada possehiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Tingau per recomenat \/ sempre lo Poble de Alella, \/ guardantlo de tempestat,\/ de viva y vorás centella; \/ que acció gratulatoria\/ rendirá humil y catiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Opuig virtut imperatoria \/ devant de Deu obteniu, \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu.","codi_element":"08003-367","ubicacio":"Plaça de l'església, s\/n","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període","coordenades":"41.4936900,2.2944700","utm_x":"441109","utm_y":"4593804","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37524","titol":"Llegenda sobre Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-sobre-sant-feliu","bibliografia":"ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'.","codi_element":"08003-385","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4936800,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593803","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37525","titol":"Aplec de l'arròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-larros","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes.","codi_element":"08003-386","ubicacio":"Avinguda del Bosquet, s\/n","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella","coordenades":"41.4938200,2.3001300","utm_x":"441581","utm_y":"4593815","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37532","titol":"DO Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/do-alella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL.<\/p> ","codi_element":"08003-394","ubicacio":"Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2)","historia":"

Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades.<\/p> ","coordenades":"41.5048700,2.2993700","utm_x":"441528","utm_y":"4595042","any":"1953","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-06-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37545","titol":"Peres farcides del Bon Cristià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/peres-farcides-del-bon-cristia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1\/2 presa de xocolata sense llet, 1\/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent.<\/p> ","codi_element":"08003-407","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4926500,2.2949700","utm_x":"441149","utm_y":"4593688","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-06-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37662","titol":"Tècnica de la forja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tecnica-de-la-forja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini.","descripcio":"La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens.","codi_element":"08004-103","ubicacio":"Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens","historia":"La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona.","coordenades":"42.1199900,2.0991800","utm_x":"425536","utm_y":"4663491","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37662-foto-08004-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37663","titol":"El sastre d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sastre-dalpens","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975)","codi_element":"08004-104","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37664","titol":"Toquem a bon temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toquem-a-bon-temps","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX.","descripcio":"'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!'","codi_element":"08004-105","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada.","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37664-foto-08004-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37665","titol":"La roca dels encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-dels-encantats","bibliografia":"AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984.","centuria":"","notes_conservacio":"La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens.","descripcio":"La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998)","codi_element":"08004-106","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984)","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37665-foto-08004-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37666","titol":"Cançó dels carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-dels-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala...","codi_element":"08004-107","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1046100,2.1263500","utm_x":"427765","utm_y":"4661760","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37667","titol":"Cançó del Cabrinetty","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-del-cabrinetty","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort.","codi_element":"08004-108","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37668","titol":"D'Alpens n'és filla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dalpens-nes-filla","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens.","descripcio":"La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster!","codi_element":"08004-109","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37669","titol":"Festa de les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-caramelles","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http:\/\/www.festes.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides.","codi_element":"08004-110","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37669-foto-08004-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37670","titol":"Focs de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/focs-de-sant-isidre","bibliografia":"AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998.","centuria":"","notes_conservacio":"Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre.","descripcio":"Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc.","codi_element":"08004-111","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37671","titol":"Aplec de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga.","descripcio":"L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular.","codi_element":"08004-112","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1375800,2.0754500","utm_x":"423596","utm_y":"4665465","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37672","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles.","descripcio":"Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any.","codi_element":"08004-113","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37672-foto-08004-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37673","titol":"Ball de Nans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens.","codi_element":"08004-114","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37673-foto-08004-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37674","titol":"Ball de Carlins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-carlins","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota una bona participació.","descripcio":"El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc.","codi_element":"08004-115","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37674-foto-08004-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37675","titol":"Versots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/versots","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens.","descripcio":"Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans.","codi_element":"08004-116","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37675-foto-08004-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37676","titol":"Dansa alpensina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-alpensina","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molts alpensins coneixen i ballen la dansa.","descripcio":"Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic.","codi_element":"08004-117","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major. Alpens","historia":"L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica.","coordenades":"42.1193300,2.1012200","utm_x":"425704","utm_y":"4663416","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37676-foto-08004-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37677","titol":"Dinar de Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dinar-de-carnestoltes","bibliografia":"BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball.","codi_element":"08004-118","ubicacio":"Nucli urbà. c\/ Ramal, 3. Alpens","historia":"El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella.","coordenades":"42.1191200,2.1022600","utm_x":"425790","utm_y":"4663392","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37677-foto-08004-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37678","titol":"Fira del Jovent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-del-jovent","bibliografia":"

- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.<\/p>

- PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins<\/em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble.","descripcio":"

La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.<\/p>

Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797<\/em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.<\/p>

Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.<\/p> ","codi_element":"08004-119","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"

La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat Camí ramader de Marina<\/em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. <\/p>

Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.<\/p>

Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.<\/p> ","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37678-foto-08004-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["43"]},{"id":"37679","titol":"Correfoc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/correfoc","bibliografia":"Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble.","descripcio":"El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard.","codi_element":"08004-120","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color.","coordenades":"42.1193900,2.1005900","utm_x":"425652","utm_y":"4663423","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37679-foto-08004-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37682","titol":"La batalla d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-batalla-dalpens","bibliografia":"PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.","codi_element":"08004-123","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens","historia":"La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina.","coordenades":"42.1189300,2.1002000","utm_x":"425619","utm_y":"4663373","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37682-foto-08004-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"40037","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-1","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.<\/p> ","codi_element":"08005-168","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40038","titol":"Carnaval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnaval","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.<\/p> ","codi_element":"08005-169","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40041","titol":"Festa de la camioneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-camioneta","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"

Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.<\/p> ","codi_element":"08005-172","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40041-foto-08005-172-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40042","titol":"Festa Major del Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-del-serrat","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.<\/p> ","codi_element":"08005-173","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40043","titol":"Homenatge a la vellesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-a-la-vellesa","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.<\/p> ","codi_element":"08005-174","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40047","titol":"Aplec Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-pasqual","bibliografia":"

BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"

Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.<\/p> ","codi_element":"08005-178","ubicacio":"Can Millet","historia":"","coordenades":"41.6743700,2.2582800","utm_x":"438260","utm_y":"4613889","any":"1944","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40047-foto-08005-178-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Fèlix Millet i Maristany","observacions":"Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40050","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes","bibliografia":"

BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.<\/p> ","codi_element":"08005-181","ubicacio":"l'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"","utm_x":"438520","utm_y":"461335","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40110","titol":"Caixaruda o escaxarrotat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caixaruda-o-escaxarrotat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.<\/p> ","codi_element":"08005-241","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"","coordenades":"41.7000200,2.2441900","utm_x":"437112","utm_y":"4616747","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40216","titol":"Via Crucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/via-crucis","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Via Crucis és una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l'expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons, tot escenificant de forma itinerant els moments de la vida de Jesús de Natzaret, des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura. Des de fa molts anys, el dia del Divendres Sant, un grup de feligresos porten a coll el Sant Crist Gros, des de l'església de Sant Genís fins al cim del turó de Sant Nicolau.","codi_element":"08005-347","ubicacio":"Sant Genís i Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6738800,2.2597900","utm_x":"438385","utm_y":"4613833","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40216-foto-08005-347-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40216-foto-08005-347-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga del Via Crucis, de mitjans del segle passat (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40230","titol":"Festa de Canaletes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-canaletes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer.","codi_element":"08005-361","ubicacio":"C\/ Major","historia":"Informació facilitada per Josep Calbó.","coordenades":"41.6721300,2.2603100","utm_x":"438427","utm_y":"4613638","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40230-foto-08005-361-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo Valleoriola","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40238","titol":"Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tres-tombs-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits.","codi_element":"08005-369","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"93851","titol":"Goigs dedicats a Sant Elm","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-a-sant-elm","bibliografia":"

López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria<\/em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https:\/\/raco.cat\/index.php\/FullsMASMM\/article\/view\/276548.<\/span><\/span><\/span>https:\/\/algunsgoigs.blogspot.com\/<\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Us veiem sempre, i no ens cansa,\/ amb el vaixell a la mà: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Arenys de mar és la vila \/ la més gentil que jo he vist; \/ davant la mar viu tranquil·la, \/ puix ama molt Jesucrist; \/ sent en sant Telm confiança; \/ té confraria i altar: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els mariners són confrares, \/ són gent de cor; molt valents, \/ duen l’entranya dels pares \/ per barallar-se amb els vents \/ i se’ls enduu l’esperança \/ sublim d’un bon cristià: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un sant desig els portava \/ a rescatar els captius, \/ era una veu que els cridava \/ contra d’aquell senyoriu \/ que els travessava amb la llança \/ \/ d’aquell pirata africà: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El vent omplia de roses \/ les veles: quan ja se’n van \/ eren voltades d’aloses \/ i de sospirs i salpant \/ com si marxessin fent dansa \/ feien camí mar enllà: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sant Telm untava les brises \/ i governava els ventets, \/ eren les aigües molt llises \/ i arrissades d’airets: \/ ja tornen –deien-s’atança \/ el nostre fill, un germà: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ja quasi bé és acabada \/ aquella raça immortal, \/ aquella gent arriscada \/ que no tenien cap mal. \/ El record fins la ultrança \/ eternament durarà: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sant Telm, teniu la senyera, \/ vostra divisa volant; \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

floreix quan ve primavera \/ quan el ventet de llevant \/ al campanar s’abalança\/ i és temps de cantar: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Vetlleu, Sant Telm, per la vila, \/ també pels seus mariners; \/ mal esperit la vigila \/ i li faran presoners \/ si vostre braç no es llança \/ si no ens voleu defensar: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Guiau-nos tots com manàveu \/ cada corbeta gentil \/ i les balandres portàveu \/ damunt les mans, com l’abril \/ porta una flor que descansa \/ que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sant Telm, per tots benaurança \/ que en puguem tots salvar: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Ora pro nobis, beate Telme. \/\/ R\/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-291","ubicacio":"Carrer de l’Església, núm. 24","historia":"

El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.5805271,2.5494343","utm_x":"462441","utm_y":"4603303","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"93852","titol":"Goigs dedicats a Sant Zenon \/ Zenó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno","bibliografia":"

ARIMANY, Joan (2013). Sants tradicionals catalans. Farell. Sant Vicenç de Castellet, pp. 156-157.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BISBAL CLAPÈS, Teresa (2005). Els goigs d'Arenys de Munt i de Mar. Llibres El Setcièncis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança de Sant Zenó, gloriós patró de Santa Maria d’Arenys de Mar, festejat el 9 de juliol. La present edició està impresa per Altés, impressor de Barcelona, amb el número 7655 l’any 1917. Està editat en un paper foli, en blanc i negre, amb una imatge central del sant abillat de centurió romà i amb els seus atributs. A la mà esquerra porta la palma del martiri, mentre que a la dreta destaca l’estendard. Un àngel sosté la corona del martiri.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La imatge està flanquejada per dues flors. L’orla tipogràfica és una figura d’encadenada geomètrica. La versió de l’any 1981 conté la partitura musical.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes separades per una línia vertical, que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Arenys de Mar molt joiós \/us diu que’s vostre en tothora: \/ O, sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Teniu un poble tot blanc \/ que’l vostre amor endevina, \/ es, vostre coll, plè de sang, \/ perpetual clavellina; \/ el vostre cos sentorós \/ un bé de Déu atresora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tant us plagué’l blau del cel \/que us fou pesada la vida, \/ se us desvetllà un anel \/ tot, per la gloria indinida; \/ vorera el mar, per a Vós, vil·la gentil s’hi enflora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El comaret, pel conreu, \/ quan ou que’l torb ja braola \/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

us fa de Vos pregadéu \/ perquè la vinya verola; \/ esperanceu l’enguniós, \/ aconorteu a qui plora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Si marxa enfora mar bella cantant al pas del remar, \/ el pescador, te una estrella, \/ que no veu mai aclucar; \/ Vous sou l’estel fulgorós \/ que ablana la mar si es traidora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Siau confort del jovent, \/ el tendre amic d’infantesa, \/ vora l’espona amatent \/ per amparar la vellesa; \/ per tota vida dolçós \/ deu-nos, d’amor, en penyora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Dins de la pau immortal \/ serem més forts cada dia, \/ ens lliurareu, vos, del mal; \/ dintre del cor, flama pia, \/ del nostre rés fervorós \/ hi cremarà fins que ell mora: \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

D’Arenys, tot fill, victoriós \/ quan va pel món us enyora. \/ O, Sant Zenón gloriós, \/ Arenys de Mar, us adora. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V. Pregueu per nosaltres beneït Sant Zenón. \/ Per a que’ns fem mereixedors \/ de lo què es paraula del Crist. \/ Amèn. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ORACIÓ<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Feu, o Déu omnipotent, si us és grat, que per mitjà de Sant Zenón, gloriós màrtir nostre, ens sentim deslliurats de tota mena de malures, de tota llei de malavolences i de mals judicaments. \/ Així sia. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

R.P. Fr. HILARI DE ARENYS DE MAR, \/ O. M. Cap., scripsit. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’Ilm. I Rvm. Sr. Bisbe d’aquesta Diòcesi D. Franciscà de P. Mas i Oliver concedí 50 dies de perdó a tots aquells que penedits dels seus mancaments, resin aqueixos goigs a lloa del gloriós Sant Zenón, que te una vil·la xamosa que l’estima de cor i tota una gent que no’l deixarà mai. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els presents Goigs dedicats en penyora de bona amistat al R. Zenón Mensa, Pbre., en ocasió d’ésser nomenat pendonista de la processó del Sant patró i màrtir Zenón, foren escrits pel llorejat i ja esmentat poeta arenyenc, el jorn de Sant Lluís Gonçaga del any MCMXVII. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

7655. – ALTÉS – IMPRESSOR – BARCELONA.<\/span><\/span><\/span><\/p>

N’existeixen vàries versions, amb una clara evolució del text. Destaca l’edició sense datar de Josep Abadal de Mataró, en castellà, molt decorada, la versionada l’any 1981 (text revistat per M. Amagat i Matamala, amb tipografia de M. Ribas i musicada pel D. Moner i Basart) i finalment la versió en paper fotogràfic dissenyada per a.s.a. del maig de 2013 que manté el text de l’any 1917 del Prevere Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Caputxí. D’aquesta versió destaca la imatge central de sant Zenon extreta del retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar sobre fons grisenc (part inferior s’hi representa una imatge antiga de la població amb la platja i vairs vaixells de vela) i l’orla decorativa feta amb una punta de coixí.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-292","ubicacio":"Carrer de l'església, núm. 24","historia":"

Sant Zenó és un sant posttridentí que neix en el context de la Contrareforma. Coincideix amb el redescobriment dels antics cementiris cristians, a les catacumbes de Roma. A partir del Concili de Trento (1545-1563), qualsevol resta humana que sorgia del subsòl romà, s’atribuïa a un cristià perseguit per l’Imperi romà. Els prohoms catalans a la recerca de notorietat les transportaven a les seves poblacions d’origen, on eren acceptades com a relíquies vertaderes i, per tant, es van convertir en objecte de culte i intercessors principals de la població. Per molts d'aquests màrtirs el culte ha decaigut, però per d’altres, reconeguts pel nom col·lectiu de Sants Màrtirs (on s’inclou sant Zenó) perviuen com a patrons i protectors celestials.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Zenó (mitjan segle III, Roma – 298, Aquas Salvias, Roma) patró d’Arenys de Mar, fou un tribú militar, comandant de legió romana durant l’època dels emperadors Dioclecià i Maximià. Declarant-se cristià fou tractat com esclau i forçat a treballar als edificis termals imperials, conjuntament amb alguns dels seus legionaris. Sembla que un cop finalitzades les obres, ell i els soldats que havien estat a les seves ordres i esclavitzats també, foren decapitats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Se’l representa vestit de centurió romà, amb una túnica curta dessota l’armadura. Els seus atributs són la palma del martiri a una mà i l’estendard a l’altra, com es pot observar al retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La seva festa se celebra el 9 de juliol, dia de la Festa Major del poble. Se l’invocava contra la plaga de la llagosta. La seva imatge es duia en processó i solia dur una branqueta de raïm primerenc oferta pels pagesos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les relíquies arribaren a Arenys de Mar pel religiós Juan Domínguez, procedent de Roma, el 4 de novembre de 1583, amb el permís del papa Gregori XIII. Domínguez retornava a la seva parròquia de Fuentelsaz (Guadalajara, Espanya), i en arribar a la població d’Arenys emmalaltí de gravetat. Fou en aquest poble que, acollit per la seva població, es curà. En agraïment, abans de continuar amb el seu viatge, obsequià la parròquia amb algunes de les relíquies del sant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1664, els habitants de la població van fer el vot de vila com a prometença de celebrar la festa de Sant Zenó i honorar-lo de forma principal. El bisbe de Girona, Josep Fageda, ratificà el vot, el 16 de juny del mateix any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1671 s’encomanà a l’argenter de Barcelona, Jaume Vilarrasa, l’elaboració d’un reliquiari de plata, que desaparegué durant la Guerra Civil espanyola. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1680, Lluïsa Feliciana Portocarrero i Meneses, esposa del marquès d’Aitona i senyora d’Arenys, concedí el dret de celebrar fira per sant Zenó.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La consueta de 1734 reconeix e lpatronatge del sant sobre la població.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el retaule barroc de l’església de Santa Maria, realitzat pel vigatà Pau Costa entre 1706 i 1711, dedicat a la Mare de Déu es pot veure l’escultura de sant Zenó vestit de soldat romà que corona el conjunt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5805994,2.5492492","utm_x":"462426","utm_y":"4603311","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93852-zenonarenysmar1037.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93852-zenonarenysmar19171038.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93852-zenonarenysmar1981.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93852-zenonarenysmar2013asa.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Puig i Bosch, P. Hilari d’Arenys de Mar, OFM Caputxí.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93853","titol":"Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Puig que sou nostra advocada,\/ Verge Assumpta de l’Areny, \/ enjoieu vostra fillada \/ d’alegria, força i seny. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de gleva, sou la fada \/ que defensa els nostres camps, \/ allunyeu la pedregada, \/ la tempesta i els malgams. \/ Puig que sou...<\/em> \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de sol pel cel desclosa \/ que ullpreneu la sang i el cor, \/ sou esclat de pau joiosa, \/ lliri-jonc del nostre amor. . \/ Puig que sou...<\/em> \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de roca que cimeja \/ l’encanteri del mareny \/ sou ris d’or que als ulls flameja \/ i la flama que ens empeny. \/ Puig que sou...<\/em> \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de bosc, flor de ginesta \/ que el retaule presidiu, \/ aromeu la vella festa \/ que ens aplega cada estiu. . \/ Puig que sou...<\/em> \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de vent, sou la senyera \/ que ens aplega i fa de nord. \/ Flor de mar sou la sendera \/ que ens emmena cap al Port. . \/ Puig que sou...<\/em> \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. \/\/ R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

XXVII \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Dipòsti legal: B. 18.837-2000 \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PREGUEM:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-293","ubicacio":"Carrer de l’Església, núm. 24","historia":"

El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, <\/em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.5805693,2.5491835","utm_x":"462420","utm_y":"4603307","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"93854","titol":"Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari","bibliografia":"

SOLÉ, Tiona (2006).Mont Calvari. Història i llegendes<\/em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goigs que es cantaven a l’ermita del Mont Calvari. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Existeixen dues versions: una en castellà de 1848 i una altra en català.<\/p>

La versió castellana és un document en paper, que segueix l’estructura clàssica: una il·lustració central amb el dibuix d’un Sant Crist crucificat a la Creu i la vila d’Arenys als seus peus. Destaquen per dessota dels braços un sol (a mà esquerra) i una lluna en fase creixent (a mà dreta) antropomorfs. Està flanquejat per unes gerres florides. El text es disposa en dues columnes separades per una sanefa geomètrica vertical central i una orla d’emmarcament de motius geomètrics repetitius. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> I diu així:<\/p>

Gozos en alabança del Santo Cristo de Monte-Calvario que se venera en su pròpia hermita de la villa de Areñs de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Si en oja, en fruto y en flor\/ sois la cruz arbol escojido \/ À vuestra sombra acojido: \/ Halle alivio el pecador. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Del arbol del Paraiso \/ Que á todo el mundo dió muerte \/ Dios en vos con major suerte \/ El daño reparar quiso: Logró asi el Divino amor \/ Ver al hombre redimida. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En una arca misteriosa \/ su estirpe salvo Noé, \/Del hombre en esto se vé \/ La salvacion mas dichosa: \/ Es nuestro Noé salvador \/ Cristo, y vos la Arca habeis sido. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En un monte admiro el mundo \/ A Isaach con leña al ombro, \/ Y á vos con mas raro asombro \/ Os cargó el Isaach segundo: \/ Asi con peso mayor \/ Al monte mismo ha sub ido: &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Si del agua la amargura \/ Moises en Mará quitó \/ Siendo un leño quien trocó \/ Lo desabrido en dulzura \/ Por vos siempre el sinsabor \/ En gozo se ha convertido. <\/em>&c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la sierpe de metal \/ Os dibujais sin ficcion \/ Y de la vara de Aaron, \/ Quedais vivo original \/ Con ventajoso primor \/A ambos habeis accedido. &c. \/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ardeis cual zarza de Oreb \/ Con fuego de amor divino, \/ Siendo el tronco en que nos vino \/ El racimo de Caleb \/ Cuyo sagrado licor \/ Alenta al mas desvalido. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El Henebro, cuyo abrigo \/ Ofrece dulce reposo \/ A Elias que huia medroso \/ De Jesabel el castigo \/ Muestra que nuestro temor \/ Mas bien por vos lo ha tenido. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sois leño que en la Piscina \/ Dais á las agnas virtud \/ Arbol de ojas de salud \/ Y universal medicina \/ Todo mal, todo dolor \/ Queda asi desvanecido. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Mirando el sagrado fruto \/ De tan bella hermosa planta \/ Le rinde la Esposa Santa \/ Mil elogiós en tributo; \/ Justo es se haga tanto honor \/ Al que todo le es debido: &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la hermita del Calvario \/ Areñs con solemnes votos \/ Sus mas ardientes devotos \/ Honran un tal Santuario \/ Pues á vos ó Redentor \/ Estos os lo han ofrecido. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Asi pues que el Redentor \/ Por mi la vida ha ofrecido \/ A vuestra sombra acogido \/ Halle alivio el pecador. &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Hoc signum Crucis erit in Coelo. Allel. \/\/ R\/. Cum Dño. Ad judicandum venerit. Allel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Deus qui in praedarae sululifera Crucis inventione passionis tua miracula suscitasti; \/ concedí; ut vitalis ligni praetio aeternae vitae suffragia consequamur qui vivis &c. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la part inferior es pot llegir: “El Ilmo. Y Rmo. Sr. Dr. D. Florencio Lorente y Monton Obispo de Gerona á 19 Octubre 1848, concedió 40 dias de Indulgencia á todos los que dijeren devotamente delante de la imagen del Santo Cristo del Calvario un Credo. Otros 40 dias á los que dijesen los actos de fé, esperanza y caridad y otros 40 por decir Santo Dios, Santo fuerte Santo inmortal líbranos Señor de todo mal.” <\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Mataró: Imprenta de JOSÉ ABADAL calle de la Riera.<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

El goig més modern està escrit en paper color, sense caixa ni ornamentacions dibuixades a pluma. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions més antigues que duen la partitura musical.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta versió és de l’any 2012. Centrada, al bell mig de l’encapçalament es veu la imatge d’un Sant Crist amb una cortina vermella de fons. La Creu porta els agafadors laterals per a ser portada en processó. Està flanquejada per dos exvots de temàtica marinera i dos escuts. L’orla clàssica se substitueix per una corda nuada de mariner. El fons de la meitat superior del goig és de color blanc, mentre que en la inferior hi ha una reproducció d’una pintura de Joan Baixas i Careter (1891) que li encarregà Rossend Llobet i Marorell i reprodueix la platja del Portinyol amb el Mont Calvari, la barca i l’antic pont. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text disposa en tres columnes sense decoració que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Bon Jesús, totes les vides\/ us han vist de cara el mar: \/ per les vostres cinc ferides \/ no ens deixeu de perdonar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

És Hipòlit Doy qui us porta \/ com tresor el més preuat, \/ quan la mar és dura i forta \/ i el temps esvalotat \/i les cares esllanguides \/ les sentiu prou reclamar \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Oh Jesús, la cabellera \/no us la toca mai ningú, \/ --la llegenda, diu, que espera, \/ bon Jesús, penjat, ben nu-- \/ unes mans tan beneïdes \/ com les santes de l’altar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quan les dones desolades \/ amb els fills dels navegants \/ us pregaven turmentades \/ pels neguits dels capitans \/ i venien afligides \/ no us deixaven reposar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Heu oït crits d’agonia \/ heu collit els mariners \/ quan la nau ja se’ls perdia entre mig dels desespers \/ i les ones maleïdes, \/ els donàveu Vós la mà: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sou voltat de cera groga \/ dels ex-vots, estris de port; \/ el que voga, el que no voga \/ us ho deixa per record \/ d’unes hores defallides \/ que vos vàreu consolar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les mestrances us tenien \/ pel seu únic protector \/ i les naus es beneïen \/ en el vostre nom, Senyor, \/ i les llànties més lluïdes \/ feien goig pel flamejar \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Bon Jesús, els temps com passen \/ com s’obliden fins de Vós, \/ i les sangs també es glacen \/ el Calvari és com si fos \/ unes roques convertides \/ en esculls per alarmar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

_Bon viatge!_ Tots cridaven, \/ Jesucrist, no me’ls deixeu. \/ I les dones com ploraven \/ que perdien fins la veu, \/ puig les veles eren brides \/ que les veien destravar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Jesucrist, vetlleu el poble; \/ mariners no ens mancaran \/ i la barca i el cor noble \/ les històries lloaran. \/ Jesucrist, que no ens oblidis \/ vostra ermita hem d’exultar: \/ Per les vostres...<\/em> \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb les mans engelabrides \/ que us puguem, Jesús, besar: \/ Per les vostres cinc ferides \/ no ens deixeu de perdonar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Redimisti nos, domine, in sanguine tuo. \/\/ R\/. Et fecisti nos Deo nostro regnum.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Omnipotens sempiterne deus, qui unigenitum Filium tuum mundi Redemptorem constituisti ac eius Sanguine placari volutis; concedí quaesumus, salutis nostrae pretium solemni cultu ita venerari, atque a praesentis vitae malis eius virtute defendi in terris, ut fructu perpetuo laetemur in caelis. Per eundem Dominum...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-294","ubicacio":"Mont Calvari","historia":"

La versió de 1848 està impresa a la Impremta de Josep Abadal, carrer de la Riera (Mataró). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Aquesta mateixa versió es torna a editar l’any 1874 un cop adaptada a la nova normativa gramatical. Posteriorment els goigs es tornen a publicar en català, amb lletra del Pare Hilari d’Arenys de Mar, musicades per mossèn Joan Perramon.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Actualment el Crist del Mont Calvari es conserva en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Maria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5795681,2.5578296","utm_x":"463140","utm_y":"4603192","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93854-02cristarenysmar2012calvariasa.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93855","titol":"Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quina corona us faría\/ de perles i diamantst; \/ oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb el fillet que tremola \/ arrupidet en el pit, \/ com estrelleta que vola \/ ens fa alegre la nit, \/oh qui no sent alegria \/en veure-us prop uns instants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quina garlanda més bella \/us posaríem als peus \/ amb un retall de centella \/ i la caçó de mil veus \/que vostre cor gronxaria \/ com un breçol plé d’infants: \/ oh dolça Verge Maria \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

feu-nos ser perseverants.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sou tota santa, sou pura \/ sou un model maternal, \/ aquella nit amb gran cura, \/ el dia Sant de Nadal \/ divina Rosa us neixia \/ per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

I Sant Francesc recordava \/amb una mula i un bou \/ a tot el món que estimava \/ ell no deia mai prou, \/ que el Verb de Déu ens venia \/la nit de goigs i d’encants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ací venim, Santa Mare \/ que recolliu pecadors \/ sols per besar vostra cara \/ la millor flor de les flors, \/ a demanar coratgia \/quan se’ns refredin les mans: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta vida de frare \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Que mai nosaltres sabrem \/ seguir com el nostre Pare, \/ això, oh Mare, us prenguem;\/ sigueu per tots bona guia \/tant pels petits com pels grans: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Si Déu ens vols i ens demana \/tota la vida el cor I si a toc de campana \/ hem de seguir sense enyor, \/ però en Vós què faria \/el nostre sey plé d’espants: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Agomboldeu-nos \/ que l’hora \/ li cal aquell bon ajut, \/ tingueu-nos prop. A la vora \/ d’aquell camí on la virtut \/ no se’n mou mai, nit i dia, \/ d’aquestes fonts abundants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El cel obriu-nos, Maria, \/ quan abellim el descans. \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

[partitura]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. \/\/ R\/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

(Amb la deguda llicència).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-295","ubicacio":"carrer de Santa Maria, núm. 7","historia":"

Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5837061,2.5491017","utm_x":"462415","utm_y":"4603656","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"93856","titol":"Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la Costa de Llevant\/hi ha una ermita, hi ha una er \/ i s’hi resa, s’hi medita [mita\/i s’hi puja bo i resant. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Té una porta que és humida \/ del sospir i del plorar \/ i les flors no tenen vida \/ i no es poden olorar \/i la rosa es veu petita, \/té un cor que va sagnant\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les poncelles hi tremolen \/amb els cors atribulats, \/ com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; \/té verdets de malaquita \/l’aliret és de llevant\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una Verge que l’abriguen \/ aquells vels de portar dol \/ les espines la corlliguen \/ el seu cor és com un sol;\/ quina pena premedita;\/ se la veu sempre plorant;\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Té extès damunt la falda \/ el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda \/ just que sigui un pensament, \/ us desperta la sospita\/ de sentir-lo pantejant; \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Santa Verge dolorosa \/ d’aquest lloc de pietat; \/ oreneta candorosa \/ amb el fill amortallat, \/ quin repòs us delita \/ l’ermiteta ben fragant; \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quin racer tan plè de calma,\/quin confort es troba ací; \/ al defora hi ha una palma \/ i ben prop un xurrabí \/ que no sap el que recita \/ inquiet en el seu cant;\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Més aprop una pujada \/ i un cingle, i ve la mar, \/ i enllà com de passada \/ un camí que va a l’atzar \/ una dona l0aprofita \/ per seguir-lo caminant;\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els xiprers tot bo guarneixen,\/ tot arreu hi posen pau \/ uns ramells que s’hi panseixen \/ amb un floc de color blau, \/una creu que duu escrita \/ l’últim mot d’un cor amant;\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la Verge a la capella \/ no es mourà fins el moment \/que respiri la centella \/ al bell mig del firmament; \/ quan la carn ja ressuscita! \/ tot el cel va davallant! \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Verge Santa de l’ermita \/ de la Costa de Llevant; \/ allargueu vostra visita \/ mentre els morts vagin entrant. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. \/\/ R\/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-296","ubicacio":"Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar","historia":"

N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

'Verge de la Pietat \/\/ La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant\/\/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5781245,2.5462948","utm_x":"462178","utm_y":"4603036","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93857","titol":"Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cavaller de la tendresa \/ vell sant Roc, amic fidel, \/ complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A vint anys us adonàreu \/ que la gent patia molt\/ i a ajudar-la us consagràreu \/ amb el bàlsam del consol. \/ Milionari de bonesa \/ que impartíeu ple de zel\/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quan la pesta negra anava \/ traslladant la mort arreu \/ vostra mà no reposava \/ i guaria vostra veu. \/ Campió de la grandesa, \/ cristià de soca-rel, \/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tanmateix la greu malura \/ s’allòtjà en el vostre cos \/ i les nafres sense cura \/ us llepava un pobre gos. \/ Perquè al llarg de la contesa \/ la constància guanyà al cel. \/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quan ben jove vós moríeu \/ un argàngel dixà escrit \/ que valença vós seríeu \/ per al pobre adolorit. \/ Perquè sou en la comesa \/ un exemple i un model, \/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quan la pesta rampelluda \/ ens portà un terrible hivern, \/ pidolàrem vostra ajuda \/ fent un vot de vila etern. \/ Perquè el poble amb gran fermesa \/ vau salvar del gam crudel, \/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Dins el poble i als afores, \/ comparets i terrassans, \/ blancs macips i captadores \/ fan pregó del vot d’abans \/ i els Arenys amb veu encesa \/ repeteixen amb anhel: \/ complirem tots la promesa, \/ Vós, porteu-nos cap al cel.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

V\/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. \/\/ R\/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-297","ubicacio":"","historia":"

Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5805953,2.5493082","utm_x":"462431","utm_y":"4603310","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93857-rocarenysmar1989.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93858","titol":"Goigs dedicats a Santa Amància","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-a-santa-amancia","bibliografia":"

ARIMANY, Joan (2021). El cos de Santa Amància. Revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, 9, pp. 45-47. Edició digital, consultable a: <\/strong><\/span><\/span>http:\/\/www.joanarimanyjuventeny.cat\/sants-postridentins\/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera\/<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"

Coneixem tres versions, en castellà, una de l’any 1885, la segona de 1892 i una tercera versió de la qual no en tenim la data. La versió de la present fitxa és la més antiga, sense datar, en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764. Estava casat amb Margarida Masvidal, i en morir, la seva filla, Maria Morera, vídua de Joan Dorca, reprengué la impremta fins el 1800. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d’una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual. Es compon d’una imatge central emmarcada per un requadre, de la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel. Al fons, un vaixell. A l’exterior, a banda i banda, hi ha dos testos de flors formant un requadre. La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica decorada de motius geomètrics. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes separades per una sanefa, que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Lirio en virginal candor \/ y por el martirio rosa: \/ dadnos, Amancia, favor, \/ Virgen y Màrtir Gloriosa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Del candor inmaculado \/ os adorno la librea, \/ que es hermosa presea \/ del cándido y encarnado: \/ el traje empeñó al amor \/ por ser vos su amante Esposa: \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Violeta en humildad, \/ azar por la paciència, \/ girasol en la obediència, \/ maravilla en santidad; \/ sois jardin de tanta flor \/ en virtudes olorosa:\/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Enarbolando vandera \/ Anastasia, Virgen pura, \/ la fortuna os asegura \/ alistándoos compañera; \/ imitando su valor \/ Os coronais victoriosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El batallon esforzado \/ De doscientas y setenta\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

fué, sin padecer tormenta, \/ en alta mar engolfado: \/ la nave guió el Señor \/ a una isla venturosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Fué Palmaria Isla triunfante \/ quien, á tan felices almas, \/ Fértil cosecha de Palmas \/ de triunfos mies abundantes \/ labró el sangriento rigor \/ tanta corona preciosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Flor de tanta suavidad, \/ de plantel tan soberano, \/ cogió el Divino Hortelano \/ en la flor de vuestra edad; \/ siendo, aunque cogido en flor. \/ Fruta á Dios la más sabrosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquel dichoso dia \/ que Jesús nació en el suelo, \/ muriendo nació en el Cielo \/ de Jesús tal Compañía; \/ fruto fué del Salvador \/ Victoria tan nuerosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La pureza yá pregona \/ <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

de la sangre la limpieza, \/ mas rubricando noblesa \/ fué esmalte de la corona \/ el derramado licor \/ que os tiñó púrpura hermosa. \/ dadnos, Amancia, &e.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Por favor particular \/ vuestras Reliquias venera \/ esta casa, que se esmera \/ en su obsequio singular; \/es domestico el honor \/que por Vos logra dichosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Por lo mismo que se ignora \/ vuestra portentosa vida, \/ amparad agradecida \/ al devoto que os implora; \/ pues con afecto y fervor \/ la publica misteriosa. \/ dadnos, Amancia, &c.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORNADA \/ Pues sois florido esplendor, \/ flor celeste y luminosa; \/ Dadnos, Amancia, favor,\/ Virgen y Mártir Gloriosa. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/.Diffusa est gratia in labiis tuis. \/\/ R\/. Propterea benedixit te Deus in eternum.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Deus, qui inter coetera potentiae tuae miracula, etiam in sexu fragili, victoriam Martyrii contulisti: \/ concedí propitius, ut qui Beatae Amantiae Virginis et Martyris tuae, natalitia colimus, per ejus ad te \/ exemple gradiamur: Per Christum Dominum Nostrum. Amen.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VICH: Por Pedro Morera Impressor, y Libreror, à la Plaza de la Rosa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-298","ubicacio":"Carrer d'Avall, s\/n","historia":"

D’aquesta devoció, en sorgiren diverses edicions. Al segle XVIII la primera, que és la que transcrivim de la impremta vigatana de Pere Morera. L’any 1885 a la Tipografia Catòlica de Barcelona se n’estamparen de nou amb la mateixa cobla “Gozos en honor de la gloriosa virgen i màrtir santa Amáncia, cuyo cuerpo se venera en la capilla de la casa de D. Francisco de Pascual de la villa de Areñs de Mar. Su fiesta el 25 de diciembre”. L’any 1892 la impremta Anglada, també de Vic, tornà estampar els “Gozos á la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia, cuyo sagrado cuerpo se venera por indulto pontificio en el oratorio de la casa solariega de don Francisco de Pascual de la villa de Santa maria de Areñs de Mar”. En aquesta tercera edició es fa constar que és la còpia literal de la dels goigs del segle XVIII. L’any 1926 la Tipografia Franciscana de Vic, edità uns goigs dedicats “Gozos a la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia cuyo sagrado cuerpo se venera por induto pontificio en la capilla de saladeuras de Don Ignacio de Fontcuberta de la Parroquia de Santa Eugenia”, que fa referència al darrer emplaçament del cos sant i del qual hi ha molt pocs exemplars.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la capella – oratori privada del casal de Sala-d’Heures, (Santa Eugènia de Berga – Osona) es conserven les restes momificades d’una nena suposadament santa Amància, que anteriorment era venerada a Arenys de Mar. Antoni Pasqual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 – Vic, 1704). Fill d’una família benestant d’Arenys de Mar. El seu pare, era mestre d’aixa, casat amb Elisabet March. Vivien al casal familiar del carrer d’Avall. L’Antoni fou destinat a clergue i el 1669 obtingué el doctorat en Dret Canònic al col·legi de Sant Climent de Bolonya on també impartí classes. L’any 1671 ocupa el càrrec de vicari general de Madrid i visitador eclesiàstic de Toledo. Continua fent carrera eclesiàstica, a Roma, Girona i Madrid fins a ser nomenat bisbe de Vic l’any 1864. De la seva estada a Roma obtingué de mans del papa Climent X vàries relíquies: sant Fèlix, sant Candi i santa Clemència i al 1675 les relíquies o cos de santa Amància, extretes del cementiri de Ciríaca de la via Tiburtina de Roma. La lauda sepulcral duia la inscripció “ReCESSIT in pace Amantia qvi vixit ann. X d. xxv.” (va marxar en pau Amància, que visqué deu anys i vint-i-cinc dies). L’autentificació de les restes anava signada per Fra. Joseph Eusanius Aquilani de l’orde de Sant Agustí, fent constar “sacrum corpus sive ossa corporis sanctae Christi martiri Amanticae repertum una cum vase sanguinis (...)”. Des de Roma, Antoni Pasqual la feu arribar al casal familiar del carrer d’Avall d’Arenys de Mar, on fou dipositada en l’oratori privat i on hi restà durant més d’un segle. El seu successor, Miquel de Fontcuberta l’any 1810, potser per por de la guerra del Francès, traslladà les restes a Vic, on hi tenia residència l’hereu de la família i nebot del bisbe Pasqual, Francesc Pasqual i Arnau. L’any 1936 el cos fou profanat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5787354,2.5499600","utm_x":"462484","utm_y":"4603104","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93858-02amanciaarenysmar1892.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93858-03amanciaarenysmarmorera.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93859","titol":"Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"

Goig a lloança de <\/span><\/span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar. La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ENTRADA<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Del diví jardí, una rosa \/ llença ací la seva olor. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Oh, talment Marta i Maria, \/ qui diria el goig mai vist? \/ visc als peus de Jesucrist \/ en conversa nit i dia. \/ L’esperit en Ell reposa \/ en la joia i la dolor. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’Esperit, com ens empara \/ en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé \/ i l’escalf de Mare Clara. \/ I veiem, en cada cosa, \/ de l’Amat la resplendor. \/\/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Gentilíssima donzella, \/ Clara veu el món feliç. \/ És la tórtora d’Assis. \/ Crist la tornarà una anyella. \/ Seguirà a Francesc, que posa \/ a l’hostal de l’abandó. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De llinatge ric i noble, \/ Clara vol el dia clar, \/ i amb Francesc, diví joglar, \/ serà mare d’un gran poble. \/ Trenca el primer cant l’alosa. \/ No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Estimant millor riquesa, \/ dóna al pobre or i joiell, \/ i es vestia de burell \/ que el món té per niciesa. \/ Lliure, ja, de tota nosa, \/ ateny la perfecció. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb la creu, alta senyera, \/ La Porciúncula us rep, \/ i Francesc, pàmpol del cep, \/ tallà vostra cabellera. \/ Oh Clara, com t’has desclosa \/ a la falç del segador ! \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tortres enamoradisses \/ volen al vostre taller \/ i platàreu el primer monestir de les Clarisses, \/ Angès ve, i Beatriu gosa \/ abraçar vida millor. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Catalunya us acollia \/ i plant`reu l’heretat. \/ Tramuntana i malvestat \/ no trencaren l’harmonia. \/ La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’aixopluc de nostra tenda \/acull nous esbarts de fresc, \/ enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda \/ de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Vivim de vostra Paraula, \/ Verb del Pare, i, per honor, \/ us fem retaule d’amor \/ i Anyell de la nostra Taula. \/ Oh altar ! La Verge ens imposa ! \/ L’Esperit li fa claror. \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Hem plantat novella casa \/ al recer d’Arenys de Mar. \/ Si Clara vetlla la llar, \/ l’Esperit manté la brasa. \/ No delim per altra cosa. \/ A l’ombra, quina frescor ! \/ Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORNADA<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Foc d’amor damunt la llosa \/ Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, \/ el dolç càntic de l’esposa.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V. Specie tua et pulchritudine tua. \/\/ R. Intende, prospere procede, et regna. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-299","ubicacio":"Carrer de Santa Clara, núm. 16","historia":"

A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5841545,2.5460172","utm_x":"462159","utm_y":"4603706","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"93860","titol":"Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Nuvolet suau d’un celatge, \/ estel que neix per lluir: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Feu el camí de muntanya \/ amb un sospir en el cor \/ bo i sentint dins l’entranya \/ el fill de Déu Creador \/ que prèn el nostre llinatge \/ reclòs a dins vostre si: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Que dolça és la lloança \/ de la cosina Isabel: \/ li salta el cor d’esperança \/ d’assaborir rou de mel \/ per tot aquell prometatge \/ que Zacaries oí: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quan són les veles donades \/ i al vent les infla i fa por \/ aquest saltar les onades, \/ apaivagueu la maror \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

i reu reposar tot l’onatge, \/ tota la mar de setí: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tots els camins van i venen \/ i com alguns se n’hi van \/ amb l’esperança que tenen \/ del seu retorn, qui sap quan, \/ feu-los trobar avantatge\/ en llur anar i venir: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Haver de fer lluny l’estada \/ com entristeix, ho sabeu; \/ una caseta pintada \/ enlloc es troba ni es veu \/ com la d’aquest veïnatge \/ si, poble meu, el mes fi: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Guariu-nos Vós l’enyorança \/ que és la dolor d’estimar, \/ és una pena que cança \/ i no s’eixuga el plorar \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

I tot el cor perd coratge, \/ el cos es sent defallir: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es un camí nostra vida \/ que tot s’acaba en el cel; \/ aquesta terra florida \/ feu que’ns desvetlli l’anhel \/ de veure lluny l’esclavatge \/ de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Posada dins la capella \/ cara a la mar i al món, \/ de cara al núvol i estrella, \/ al carreret i al pont, \/ oh Verge, us fem l’homenatge \/ que fa l’alosa al matí: \/ Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Davant la vostra Imatge \/ hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, \/ ompliu de pau el camí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V. Benedicta tu in mulieribus. \/\/ R. Et benedictus fructus ventris tuí. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-300","ubicacio":"Carrer de Santa Maria, núm. 7","historia":"

Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5837994,2.5490320","utm_x":"462409","utm_y":"4603666","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94054","titol":"Aplec de la sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-la-sardana-4","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.<\/p>

Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.<\/p> ","codi_element":"08006-390","ubicacio":"Parc de Lurdes","historia":"

Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.<\/p>

La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.<\/p>

L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.<\/p>

Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.<\/p> ","coordenades":"41.5846902,2.5438070","utm_x":"461975","utm_y":"4603767","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94054-sardanesjpg250.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94055","titol":"Caramelles de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-de-pasqua","bibliografia":"

BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI","descripcio":"

Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.<\/p>

Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.<\/p> ","codi_element":"08006-391","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.<\/p>

Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.<\/p>

L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).<\/p>

D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)<\/p> ","coordenades":"41.5806134,2.5498688","utm_x":"462477","utm_y":"4603311","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94056","titol":"Coquetes d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coquetes-darenys","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les anomenades coquetes d'Arenys és un dolç de pasta de full arrebossada de sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada o de llengüeta, molt cruixent. L'ingredient principal és la farina de blat, però també conté olis i greixos vegetals (oli de gira-sol, palma i soja), aigua, sucre, llard de porc i sal. Pot contenir fruit sec, ous i llet.<\/p>

Josep Danés és el mestre artesà que les elabora i n'és la segona generació.<\/p> ","codi_element":"08006-392","ubicacio":"Riera del Bisbe Pol, núm. 41","historia":"

Van començar a popularitzar-se amb l’arribada del tren l'any 1857. En aquella època, les coquetes o coques d’Arenys eren força més grosses i es venien en els vagons, a l'estació i també pels carrers, igual que els diaris.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la dècada dels 50, el jove pastisser Joan Danés va heretar la recepta centenària, aleshores la va millorar i va donar a les coquetes la forma i mida que tenen avui, fent que fossin més apetitoses i fins a esdevenir una delicadesa del nostre país.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5804118,2.5501991","utm_x":"462505","utm_y":"4603289","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94056-02p1570966.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94056-03p1570967.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Danès","observacions":"Les Coquetes es poden gaudir tant a l’aperitiu, com a les postres i, sense cap dubte, en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc. Es recomana consumir-les acompanyant una crema catalana, confitures, mató amb mel, i si el calor es deixa sentir, amb gelat. ","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94057","titol":"Els d'Arenys són batejats sota l'escala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-darenys-son-batejats-sota-lescala","bibliografia":"

AMADES i GELATS, Joan (1937): Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)<\/span><\/span><\/a> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAROL, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats)<\/em><\/a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.<\/p>

GIMENO, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans<\/span><\/span><\/a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)<\/p> ","codi_element":"08006-393","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"","utm_x":"","utm_y":"","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94058","titol":"Els sardinetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-sardinetes","bibliografia":"

QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins Cóm ens diem al Maresme?<\/em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els veïns d'Arenys de Mar són coneguts com 'sardinetes' per la seva vinculació amb la mar i per distingir-se dels d'Arenys de Munt. Segurament foren ells els primers en batejar-los amb el nom d'aquest preuat peix blau, que desperta tanta simpatia i és motiu de trobades socials i festes d'estiu al voltant d'una bona brasa. Fos com fos, el cas és que ho han assumit la mar de bé, perquè s'hi senten identificats i ho tenen interioritzat com a element identitari. Fins al punt d'autodefinir-se com a sardinetes ells mateixos.<\/p>

Les fotografies que us mostro en aquesta fitxa en són un testimoni gràfic, ja que un establiment gastronòmic ha utilitzat aquest 'mal nom' com a nom de l'establiment.<\/p> ","codi_element":"08006-394","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5780693,2.5535488","utm_x":"462783","utm_y":"4603028","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94058-01p1570755.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94058-02p1570756.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94059","titol":"Els setciències","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-setciencies","bibliografia":"

QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins Cóm ens diem al Maresme?<\/em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.<\/p>

Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. <\/p> ","codi_element":"08006-395","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5788292,2.5517812","utm_x":"462636","utm_y":"4603113","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94060","titol":"Esqueles mortuòries","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esqueles-mortuories","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.<\/p>

Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.<\/p> ","codi_element":"08006-396","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5770661,2.5464731","utm_x":"462192","utm_y":"4602920","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94060-02dsc0539.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94061","titol":"Festa de la Marededéu del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-marededeu-del-carme","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial als pobles amb port. A Arenys de Mar, la protectora dels mariners surt de la Casa del Mar, per a acostar-se als pescadors i a la gent del mar en general.<\/p>

La processó està organitzada per la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels, que se celebra en honor al patronatge de pescadors i mariners de la Mare de Déu del Carme, el segon dissabte de juliol,<\/p>

La processó surt del Port d'Arenys amb embarcacions de tota mena, grossos quillats, barques de pesca, barques esportives i de passeig, engalanades per a l'ocasió i fent sonar les seves botzines, acompanyen la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig marítim. Mentre al moll i pels voltants del port la gent gaudeix de la processó marítima.<\/p>

S'acaba la festa amb una sardinada popular.<\/p> ","codi_element":"08006-397","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5793975,2.5582856","utm_x":"463179","utm_y":"4603173","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94061-festa-del-carme-768x1024-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En un article de redacció del vilaweb s'explica que els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major. Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador i amb fills que han seguit els passos del pare, i diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que malgrat que els joves encara la continuen celebrant, el cert és que abans se sentia d’una manera més intensa. Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa, en la qual també es programava algun que altre ball i que servia també, al cap i a la fi, per reconèixer la dura tasca dels pescadors al llarg de l’any.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94062","titol":"Festa de la Marededéu Fumadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-marededeu-fumadora","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. V, pp. 869.<\/p>

BERTARN FITA, Magda (2014). Rondalles i cançons de la Riera de Sobirans : recull de contes orals d'Arenys de Mar. Canet de Mar:<\/em> Editorial Els 2 Pins.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"Desapareguda","descripcio":"

El 8 de desembre dia de la Puríssima, era una jornada de permissivitat per a la canalla d'Arenys de Mar, ja que se'ls permetia fumar com a fet excepcional. Per aquest motiu, a la Puríssima, se l'anomena Marededéu Fumadora. Tot i que ja no es fa, es manté en el record de molts arenyencs. Un testimoni amb qui he parlat m'ha confessat que si hi pensa s'encén una cigarreta en record de la festa. I això que ja no és mainada.<\/p>

Els nens i les nenes sortien al carrer en colla i passejaven per la Riera fumant amb pipes artesanals o cigarretes. Fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda, que segons expliquen provocava mal de cap. La majoria d’aquests records són de les dècades dels cinquanta, els seixanta i els setanta del segle XX. La festa tenia vist-i-plau dels adults: els pares deixaven fumar als seus fills, la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i un pastisser de la vila els regalava l’apreciada pellofa de cacau. A més, la festa tenia el seu ritual: les pipes emprades per fumar se les solia fer la mainada uns dies abans amb fusta o cargols de mar i es passaven la jornada voltant pels carrers cantant cançons, molt sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.<\/p>

Es poden trobar notícies breus en diferents fonts que en parlen, però preferim posar-vos el text literal de Joan Amades (1987), que directament o indirecta és d'on tothom es nodreix. Ens diu que 'A Arenys de Mar, des de la vigilia [de la festa de la Puríssima], la mainada volta pels carrers, fumant amb llargues pipes. Tant fumen els nens com les nenes. Fumen matafaluga i grans de fonoll, les quals compren a casa dels adroguers, on també venen pipes. A la mainada li fa molt de goig fumar, i li sembla que li dóna to. Els xocolaters donen a la quitxalla graciosament la pallofa del cacau, la qual la gent trinxa i barreja amb els vegetals indicats. Aquests productes produeixen un perfum molt agradós, però escalden força la boca dels petits fumadors. Aquest costum ja es practicava l'any 1653, durant un aplec que tenia lloc, el dia d'avui [8 de desembre] en una capella dedicada a la Mare de Déu de la Solitud [Pietat], que s'aixecava al lloc on avui hi ha el cementiri. Com una expansió pròpia d'un dia de forada, els pares d'aleshores permetien a llurs fills que fumessin vidalba o ridorta, embolicada amb paper, a tall de cigarreta. El costum era tolerat únicament i exclusivament el dia d'avui. La introducció de la pipa sembla ésser relativament moderna'.<\/p>

Quan l'aplec a l’ermita de la Pietat es va deixar de fer, es va anar perdent la festa. Però, sobretot, per la creixent consciència social dels danys del tabac, o també podríem dir per conscienciació social. Tot i això, la festa ha tingut un moment de reaparició al tombant del segle XXI amb un format adaptat als nous temps. Va ser gràcies a un grup d’activistes culturals d’Arenys de Mar, que van rellançar la festa potenciant el seu esperit transgressor. En aquesta versió moderna de la festa, els infants de la població no fumen ni cigarrets, ni pipa, però el fum continua sent el protagonista. La nova Mare de Déu Fumadora es planteja com una jornada de permissivitat, poesia i surrealisme. <\/p>

S'han anat incorporant activitats com les fumeroles per a què els infants puguin viure l'experiència de fumejar sense haver de fumar i una nova imatge amb la representació de la Mare de Déu fumant.<\/p> ","codi_element":"08006-398","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Malauradament, Amades no cita les fonts consultades per poder-les contrastar, però és l'únic que ens dona una data. Tanmateix, el seu fragment sembla el resultat d'un mínim de dos testimonis (escrits o orals), per l'estructura del paràgraf. El que ell anomena advocació a la Mare de Déu de la Solitud pot ser un error per referir-se a la capella de la Pietat.<\/p>

Des de l'Arxiu històric Fidel Fita, Hug de Palou, ens diu que la notícia més antiga que es coneix procedeix d’una consueta de la parròquia de Santa Maria d’Arenys. De les diverses consuetes conservades a l’Arxiu Parroquial, dels anys 1734, 1795, 1844, 1845 i 1862, únicament la de 1844 ens parla del vessant popular de la festa, a més del religiós. Ho fa en aquests termes:
(...)
«Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y havia en lo altar major una imatge de la Concepció. Si feya una espècie de aplech y acudian molta gent de Areñs y forasters. Era una consuetut antiquíssima de anari los miñonets fumant ab una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest estil».<\/p>

Es descriu com un fet del passat; una festa que aleshores no se celebrava. Si partim de 1844, quan l’indret entorn de l’ermita de la Pietat era cementiri públic, hauríem d’anar més enrere de la data en què s’escripturà la compravenda de la vinya circumdant l’ermita per convertir-la en cementiri, el 27 de novembre de 1816. Només una data anterior ens permet pensar en un entorn festiu d’aplec. No obstant això, les consuetes del segle XVIII no en fan cap esment, i justet de la celebració religiosa. Res no hi té a veure el dogma de la Immaculada de 1854.

En realitat, no en sabem res de com s’havia celebrat la festa llevat de la descripció esmentada. La descripció, és el punt de partida del qual se serveix Mn. Josep Palomer per bastir un relat explicatiu, el 1948, on hi barreja les seves pròpies vivències. Fins i tot fa esment que l’aplec ja se celebrava l’any 1653, (notícia extreta de Joan Amades, com hem pogut veure) però sense fer aportació de cap evidència documental i ni tant sols citar-la. Val a dir que aleshores, en tot cas, en un context de guerra i epidèmia, i afegir que l’ermita de la Pietat fou el primer estatge de la comunitat caputxina a Arenys de Mar l’any 1618.

Per altra banda, la devoció a la Mare de Déu havia estat prou sòlida. L’any 1782 es va sol·licitar poder enderrocar la torre de defensa situada al davant i aprofitar el terreny i la pedra per a engrandir la capella. <\/p> ","coordenades":"41.5770500,2.5466931","utm_x":"462210","utm_y":"4602918","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94062-13041245435326097335188058733662971910298956n.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94062-fumadora.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94062-39803.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Joan Amades (1987) explica que els marrecs de Palamós també havien fumat en pipa. També atribueix aquest costum infantil a pràctiques màgiques, encaminades a provocar la pluja per mitjà de la imitació de núvols negres i espessos, aconseguida amb el fum que desprenen les herbes cremades dins la pipa.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94063","titol":"Festa de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-roc-0","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV, pp. 850 i 851.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SALBANYÀ, Bernat i BAYES, Pilarin (2022). Petita història de Sant Roc. Arenys de Mar: Editorial Mediterrània.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de Sant Roc és la festa major petita d'Arenys de Mar que s'origina amb un vot de poble per deslliurar-se de la pesta. Se celebra el 16 d'agost, diada de sant Roc.<\/p>

De bon matí, els macips i macipes es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i cantada dels goigs a l’església parroquial. El mossèn fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. A continuació, fotografia de família i de colles, repic de campanes i llançament de petards per despertar el poble i anunciar l’arribada de la festa.<\/p>

La cercavila matinal comença a les 9h, les diferents colles, acompanyades amb flabiols i tamborins, recorren diferents zones d’Arenys. Moltes cases els ofereixen un petit refrigeri. També hi participen les captadores i els macipets, que recullen les almoines. A les darreries del segle XVIII, els macips, en sortir d’ofici, començaren a anar per les cases a fer la capta. Actualment, els macips, noies i nois fadrins de la vila, vesteixen de blanc, amb faixa vermella, polaines i picarols. Ruixen a tothom, de les cases on fan la capta i també als vianants i conductors, amb l’aigua perfumada de les almorratxes.<\/p>

A la tarda, es fa la cercavila amb tots els macips i macipes, juntament amb els gegants i el bestiari festiu, que acompanyen les autoritats municipals de la Casa de la Vila a l’església Parroquial. Abans de la sortida de la plaça, es fa una ruixada a les autoritats que passen per un passadís que fan els macips i les macipes. L’Ofici Solemne en honor a Sant Roc i la renovació del Vot de Vila se celebra al vespre, a la parròquia de Santa Maria, amb l’administrador gros que en llegeix l’acta. Els macips hi participen des del presbiteri cantant els goigs quan els fidels besen la imatge del sant. La missa acaba amb una ruixada general, quan els macips surten corrents del temple. A continuació, a la plaça de l’Església l’Esbart Maragall balla la Dansa d’Arenys (ball de plaça típic d’Arenys de Mar, que es ballava durant les octaves de Corpus i que es va recuperar el 1949 per la festa major, i a partir del 1950 es va incloure a la festa de Sant Roc). En acabar es fa una ruixada general per acomiadar la festa.<\/p>

El 14 i 15 d’agost s’organitzen diferents activitats lúdiques i culturals. El 15 a la nit, des del 2010, es representa en diversos punts de la vila l’espectacle La Pesta<\/em>, que recrea l’epidèmia de pesta del segle XVI i la protecció de Sant Roc. El 14 d’agost a la nit, des de l'any 1996, s’organitza la cercavila nocturna de gegants.<\/p>

Els macips, la dansa, la cercavila nocturna dels gegants o l'espectacle de la pesta, són elements destacables de la festa. El cant dels goigs de Sant Roc és un dels moments més emotius. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant.<\/p>

L’augment de la població va deixar en mans dels mossos del poble la responsabilitat de fer la col·lecta, que abans es feia després de dinar. Els macips porten almorratxes guarnides amb alfàbrega i plenes d’aigua perfumada. Al segle XIX se’ls afegiren les captadores que recullen els diners amb barretines. Des del 2005, les noies també poden ser macipes.<\/p>

L'Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, que s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Darrere un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires, la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i la fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís dels joves a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb una benedicció abans de sortir pels carrers i cases de la vila.<\/p>

Els organitzadors de la festa són el Patronat de Sant Roc d’Arenys de Mar (constituït com associació el 2006, substituint a la Junta Rectora que organitzava la festa des del 1972) i l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Antigament la confraria de Sant Roc era la responsable de l’organització.<\/p> ","codi_element":"08006-399","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

El culte a Sant Roc arriba a Arenys de Mar des d'Occitània i per mar. L'any 1618, en Pere Mataró explicava que quan ell era petit hi havia hagut la pesta a Marsella i també a Barcelona. Llavors, uns marsellesos portaren saques de cotó a Arenys, amb destinació a Barcelona, però s'hagueren de quedar a Arenys perquè a la capital hi havia la pesta. Les van desar durant uns mesos a ca n'Arquer. Al procedir d'un lloc empestat, la probabilitat de transmissió hauria estat molt alta. Al no produir-se aquesta afectació es va considerar que fou gràcies a la protecció de Sant Roc.<\/p>

Les dades més precises de com se celebrava la festa de Sant Roc antigament són de l’any 1734, del llibre de comptes del consell de la Universitat, on s’esmenten les completes solemnes de sant Roc després de les segones vespres del 15 d’agost. El dia 16 hi havia l’Ofici Solemne i el rector, o bé el vicari, donaven l’aigua beneïda al batlle i als regidors quan entraven a l’església. Després del Glòria, els obrers i administradors sortints de la Confraria de Sant Roc, entregaven la bacina i les claus als administradors entrants. A la tarda, després de vespres, la processó que passava per la Riera i comptava amb assistència de la comunitat de preveres i de l’Ajuntament. Pagava les despeses la vila.<\/p>

Al llarg dels temps el vot de vila se celebraria amb diferents intensitats. A finals del segle XVII, en el mateix moment que augmenta la població, la festa agafa més volada i esdevé la segona festivitat local. Al segle XX deixa de celebrar-se per la Guerra Civil i la part més popular de la festa pateix una davallada els anys de la postguerra. A partir dels anys 70-80 hi ha una revifalla amb un increment important de la participació.<\/p> ","coordenades":"41.5805091,2.5494826","utm_x":"462445","utm_y":"4603300","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-01captadores-1932-arxiu-historic-fidel-fita-autor-desconegut0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-02entrada-de-la-bandera-a-ofici-xavi-salbanya.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-03macips-ruixant-autoritats-xavi-salbanya.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-04macips-visitant-els-veins-del-carrer-de-sant-ramon-xavi-salbanya.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-05p1550867.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94063-06almorratxa-xavi-salbanya.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sant Roc és un sant de l'Església catòlica que va néixer a Montpeller, quan era regne de Mallorca, entre 1295 i 1350. A la mort dels pares va repartir els seus béns entre els pobres i va viatjar per Itàlia per tenir cura dels malalts de pesta; malaltia que va contraure. Però fou atès per un Àngel i un gos que li duia menjar i va superar la malaltia. Segons la Llegenda Àuria, els pares conciliars que tornaven del Concili de Constança es van lliurar de contraure la pesta per intercessió de Sant Roc. Després d'aquest fet el seu culte es consolidà a Occitània i nord d'Itàlia i es difongué ràpidament durant la segona meitat del segle XV.Als territoris de la corona catalanoaragonesa, el seu culte va arrelar amb força a partir de la segona meitat del segle XVI, afavorit per les onades migratòries d'occitans.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94064","titol":"Festa Major de Sant Zenon \/ Zenó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-zenon-zeno","bibliografia":"

PONS I GURI, Josep Maria (1989). El mercat i la fira; dins Programa de Festa Major de l’any 1989; pp.10-25.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONS I GURI, Josep Maria (1995). Sant Zenon. Patró d’Arenys de Mar; dins el Programa de Festa major de l’any 1989; pp. 21-42.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONS I GURI, Josep Maria (2004). La festa de Sant Zenon en el record de la infantesa; dins el Programa de Festa major de l’any 2004, pp.32-40.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Sant Zenó és la Festa Major gran d'Arenys de Mar i se celebra el 9 de juliol amb tota mena d'activitats adreçades a tots els públics. Però el senyal d'inici de la festa és la repicada de campanes de la vigília, anunciant la solemnitat de Sant Zenó. Una figura del Sant es baixa a l'altar major i se li posa un pom de verol: raïm i les fulles d'una vinya d'Arenys de Mar. A l'endemà, dia del patró, es fa el pregó amb un brindis popular i al vespre, un dels esdeveniments més esperats de les festes: pregó de l'Himne i res de les Completes, a l'església de Santa Maria. En acabar les Completes, s'obren les portes de l'església i, amb tot el públic que s'aplega al voltant es canta l'Himne a Sant Zenó. S'acaba amb una gran traca final. La nit, però, continua amb les barraques a la platja de la Picòrdia i el ball de Festa Major, a la Riera.<\/p>

Durant uns dies es concentren una sèrie d'activitats ludicofestives al voltant de Sant Zenon on hi caben tota mena de manifestacions. Trobem concerts tots els dies, de música sacra, popular, tradicional i moderna, amb orquestres i grups diversos. També activitats populars amb festes de carrers o gastronòmiques; activitats tradicionals, com els gegants, cercaviles, o correfocs. Així com activitats culturals, itineraris, visites guiades, conferències, o exposicions. També hi ha un programa especialment dedicat a la mainada. Sense oblidar, és clar, els actes litúrgics, com l'Ofici de Festa Major i la Missa de difunts.<\/p>

Gairebé s'enllaça amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que se celebra el 16 de juliol.<\/p> ","codi_element":"08006-400","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

El 3 de juny de l'any 1664, la universitat (municipalitat) de Santa Maria d'Arenys de Mar, per mitjà dels seus jurats i consell, comprometent-se per ells i pels esdevenidors, va decidir que, des d'aleshores endavant, se celebrés cada any la festivitat de sant Zenó el dia 9 de juliol, tal com si fos diumenge, abstenint-se de treballar i fent-se públic, des de la trona de l'església o a peu d'altar, com a les altres festes de precepte. Aquest vot de vila fou decidit en presència del notari Rafael Bonamich d'Arenys de Mar i el trobem registrat en el seu protocol. I el bisbe de Girona ho aprovà amb decret de 16 de juny de 1664, per tal que ja es pogués celebrar la festa de sant Zenon aquell any mateix.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Gairebé simultàniament, els arenyencs es pre-pararen per al gran esdeveniment de la primera festa de sant Zenon i encarreguen un reliquiari d'argent a Jaume Vilarrasa, argenter de Barcelona, per a exhi-bir part de les relíquies i costà 78 lliures, 3 sous i 6 diners, import pagat el mateix dia 9 de juliol diada del sant de l’any 1664.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A darreries de l'any 1679 els jurats i el consell determinaren de celebrar mercat els dissabtes de cada setmana i fira els esmentats dies 9 i 10 de juliol. Però res d'això podia ser sense la deguda llicència, que en els llocs reials corresponia al rei i, en els pobles de jurisdicció de baró —i entre aquests hi havia Arenys—, pertanyia al seu senyor, que en el nostre cas era el Marquès d'Aitona, Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El tràmit ordinari per a l'obtenció de la llicència de mercat i fira, era demanar-la per conducte del Governador General resident a Hostalric, on radicava la capitalitat del Vescomtat de Cabrera, però s'aprofità l'avinentesa d'un viatge a Madrid de l'arenyenc Josep Pasqual i Lleu abans esmentat. Un assentament del Llibre de Clavaria de la universitat d'Arenys de Mar ens ho confirma i, de passada, ens fa saber el que calgué pagar per la llicència i el cost de la redacció de la sol·licitud presentada.'' La gestió de Josep Pasqual fou un èxit i, pocs dies després del seu retorn, es reberen les oportunes lletres de la Senyoria. La llicència es concedeix el 10 de febrer de 1680 per la Marquesa d'Aitona, missenyora Anna de Silva, en la seva condició de tutora i curadora del seu nét Guillem Ramon de Montcada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’Església parroquial que, des de l'any 1585, s'havia estat sufragània de la de Sant<\/span><\/span> Martí d'Arenys d'Amunt i era regida per un Vicari designat pel rector d'aquesta, l'any 1781 fou des-lligada dels vincles amb l'església matriu i va tenir rector propi. Aquest primer rector independent de la parròquia d'Arenys de Mar, que fou mossèn Guerau Gelpí, tal com acostuma esdevenir quan hi ha canvis on els nous no troben prou bé el que han fet els predecessors, no resultà una excepció. Fins aleshores, el patrocini de sant Zenon havia estat un fet indiscutible que, per costum, s'anava repetint any darrera any i d'allò ja no hi havia qui cregués necessari cercar papers de 117 anys enrera. Mossèn Gelpí, desconeixedor del vot de vila i de la confirma-ció episcopal d'aquest de l'any 1664, volia eliminar la festa i suprimir la processó i, fins i tot, feu afegir a la Consueta de la Comunitat de Preveres 'no hi ha obligació de ohir Missa per no ser festa'. Tant la Comunitat de Preveres com els regidors de l'Ajunta-ment, van discrepar del rector i acudiren al bisbat i, davant d'això, el Vicariat General va disposar que tot continués com abans, sense introduir cap innovació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5794216,2.5515667","utm_x":"462619","utm_y":"4603179","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94064-festa-major-de-sant-zeno.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'enllaç del Trencadís, de la Biblioteca municipal Fidel Fita, es poden consultar els programes de la Festa Major de diversos anys. Josep Maria Pons i Gurí (2004) fa una evocació de com vivia ell la festa als voltants de 1914.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94066","titol":"Himne a sant Zenon \/ Zenó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-a-sant-zenon-zeno","bibliografia":"

AGUILÓ, Ferran (2015). Himne a sant Zenon. Canvi en la significació de la tradició; dins Perifèria. revista de recerca i formació en antropologia, núm. 20 (2), desembre de 2015, pp. 91- 107. Vista de Himne a Sant Zenon: canvi de significació de la tradició. (uab.cat)<\/a> [consulta el 9 de maig de 2023].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'Himne de lloança a Sant Zenó es canta el dia 8 de juliol, la vigília del dies natalis<\/em> del sant, a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. És durant la celebració del res de les completes o, més ben dit, en acabar el res. Llavors s'obren les portes de l'església que, durant les completes estaven tancades, i tothom, els de dins de l'església i els que esperen a la plaça es fonen cantant l'himne que diu així:<\/p>

Cantem un himne a Sant Zenon \/ Patró d'Arenys, la gaia vila, \/que els nostres enemics confon \/ i ens fa la vida tan tranquil·la, \/ Honor i glòria a Sant Zenon! \/Honor i glòria a Sant Zenon!

En l'alba sangonent del cristianisme, \/ els senyalats amb l'aigua del Baptisme \/ d'esclaus rebien el vil tractament. \/ Convertits que vau ésser a la llei nova \/ Vós i els vostres companys de dura prova \/ vau suportar sense defalliment.

Cantem….

La fe dels cristians us sostenia \/ i amb més força afirmàveu cada dia \/ que només de Jesús éreu soldat. \/ Ben aviat la paga us era dada \/ que a la mateixa vall verda i gemada \/
i com Sant Pau fóreu decapitat

Cantem…

Quan Arenys caminava amb passa incerta \/ confiant que estaríeu sempre alerta, \/ us escollí per guia i per Patró. \/ Ha conservat fidel vostre guiatge \/ i d'un pom de verol us fa homenatge \/ un cop cada any i us porta en processó.

Cantem…<\/p>

En acabat, es veneren les relíquies del Sant.<\/p> ","codi_element":"08006-402","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Aquest acte neix l'any 1943, en plena dictadura, fet que va marcar la seva interpretació durant més de trenta anys. Durant la transició es posa de moda l'assistència a l'acte per part d'un col·lectiu de joves progressistes. Aquesta iniciativa, com a forma de transgressió de les normes pactades provoca tanmateix una gran discrepància i acceptació segons el sector de la població (conservador\/progressista) i crea, alhora, una nova manera d'entendre un fet musical que es transforma amb el temps en un dels actes més importants de la festa major.<\/p> ","coordenades":"41.5805352,2.5494155","utm_x":"462440","utm_y":"4603304","any":"1943","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94066-himne01.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94066-himne02.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Draper la lletra i Xavier Maimí la música.","observacions":"Aguiló (2015) explica que 'en els darrers vint anys, aquest cant, s'ha popularitzat i massificat tant que s'ha transformat en un dels principals actes de la festa major amb una renovada manera d'interpretar-lo per part de les noves generacions. No importa cantar bé ni saber-se la lletra. Simplement, la gent hi acudeix en massa per cantar la tornada ben fort i el que és més important, fer-ho en grup'. I afegeix que aquest nou enfocament ha creat controvèrsia social entre els veïns, manifestant dues maneres d'entendre un mateix fet musical: la interpretació de caràcter més tradicional i una manera més transgressora. Diu que és el reflex de posicions polítiques, estatus social, creences religioses, poder adquisitiu, etc., ja que és un moment on el poble queda clarament dividit entre el sector conservador i el sector progressista, on la música juga un paper crucial com a vehicle per a canalitzar un descontentament social.Per Aguiló (2015), l'Himne de Sant Zenó s'ha transformat en una mena de crit a la desobediència que per una determinada franja del col·lectiu arenyenc actua com a símbol de canvi generacional amb totes les connotacions que això comporta. En els últims anys, s'ha utilitzat aquest cant per reafirmar-se com a individus dins del poble i per mostrar un descontentament amb l’entorn social, polític i econòmic. ","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94068","titol":"La dansa d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-dansa-darenys","bibliografia":"

AMADESS, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any<\/em>. Vol. II, pp. 296.<\/p>

CASALS, Raimon (2016). La dansa d'Arenys de Mar; dins l'Inventari de danses vives de Catalunya<\/em>.<\/p>

LÓPEZ i ARCOS, Pilar (2015). La dansa d'Arenys de Mar; dins Balls i danses del Maresme<\/em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme; pp. 9.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Dansa d’Arenys és el tradicional ball de plaça que es ballava ja al segle XVIII durant les enramades de la vuitena de Corpus. És un ball pla que es balla per la diada de Sant Roc, el 16 d'agost, des de l'any 1953, a la Riera, davant l'edifici del Xifré. El seu desenvolupament ens l'explica Raimon Casal, a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya (2016):<\/p>

'La Dansa és ballada per 1 parella de capdansers i 12 parelles. La primera part consisteix en l'oferiment que fan els balladors del ram a la seva balladora, fent-ho primer la parella capdansera i continuant la resta de parelles. Acaben fent un passeig per quedar tots col·locats en una rotllana de cara en fora (en aquest moment un grup de nenes recullen els rams de les balladores).<\/p>

La segona part es balla en un cercle no tancat, fent bolangera a dreta i esquerra, fent i desfent cargols, per acabar en dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.<\/p>

A continuació les parelles canvien de posició per fer uns moviments d'espolsada amb una altra parella i retornant a la seva posició original. Altre cop bolangera a dreta i esquerra per acabar les dones formant una rotllana de cara a fora. Mentre les dones fan un punt pla de costat, els homes caminant es desplacen per anar a l'interior de la rotllana. Acció que serà imitada per les dones seguidament, i després d'uns puntejos a lloc, les parelles tornaran a ajuntar-se quedant unes darrera les altres, i mitjançant uns ponts i una cadena, tornen a formar dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.<\/p>

Tot seguit, fent un ball pla, les parelles fan diverses figures: punt pla de cara a la parella, volta, balancejos agafats de mans, punt de galop cara a la parella. Acaba aquesta part amb una bolangera i al final d'aquesta totes les parelles encarades de cara al públic per saludar.<\/p>

Per acabar la Dansa, les parelles realitzen un passeig similar al de l'entrada en el que els homes tornen a obsequiar les balladores amb el ram. Acaben tots saludant al públic'.<\/p>

L'acompanyament musical és de cobla.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08006-403","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Ja es ballava des del segle XVII a Arenys de Mar, dins de les festes de les Enramades. El ballava tothom, grans i petits, ja que era un ball de carrer i així es va anar fent fins a finals del segle XIX.<\/p>

L'any 1910, l'Esbart català de Dansaires la incorpora en una actuació per les festes patronals de Sant Zenon (Pilar López, 2015).<\/p>

L'any 1916, el musicòleg Xavier Maimí, tement per la pèrdua de la Dansa, feu un recull del que havia quedat.<\/p>

El 22 de setembre de 1946, l'Esbart Maragall feu la seva primera actuació al Camp d'Esports Municipal. Amb la seva inquietud per aprendre, els seus directors Marcel·lí Vila i Manuel Cubeles, i la col·laboració dels mestres Lluís Moreno i Joaquim Serra, van treballar molt activament en la reconstrucció i recuperació de la Dansa d'Arenys (l'antic Ball de Plaça). Primer, buscant en el record de la gent gran la coreografia de la dansa perduda, i també preparar una nova instrumentació per a cobla a partir de les partitures del mestre Xavier Maimí. També amb l'ajut dels reculls realitzats anteriorment per Aureli Capmany (1910), Xavier Miami (1916 i 1923), Pere Màrtir Puig i Estapé.<\/p>

El 10 de juliol de 1949, s'estrena dins el Festival de Danses Catalanes, la segona part del qual estava constituït per la Dansa d'Arenys de Mar. La partitura per a dues cobles, composta pel mestre Joaquim Serra, va ser lliurada per Salvador Millet, President de l'Esbart Verdaguer, al President de l'Esbart Maragall d'Arenys de Mar, Sr. Marcel·lí Vila.<\/p>

A partir de l'any 1950 es balla cada 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, a la sortida de l'Ofici.<\/p>

A partir del 2020 el Patronat de Sant Roc organitza la Dansa d’Arenys, després dels acords amb el grup organitzador de la Dansa i l’Esbart Maragall. <\/p> ","coordenades":"41.5838195,2.5472939","utm_x":"462264","utm_y":"4603669","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94068-01dansa-darenys-2020-xavi-salbanya.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Pel que fa al vestuari, les dones porten faldilla i cosset de brocat blanc, davantal de color negre, mantellina blanca, mitges blanques i sabates negres; agulla de pit per aguantar la mantellina i camafeu al coll. La capdansera porta el vestit de color fosc i el davantal blanc. Els homes porten calces i gec de color fosc, camisa blanca, faixa, mitges i llacet al coll negres, i sabates. El capdanser porta el vestit negre i la faixa i les mitges de color gris.Les flors són símbol d'ofrena al poble en la persona de l'alcalde\/alcaldessa. L'ofrena és representada per la primera parella. Evoca el galanteig dels homes vers la seva parella, a la que acompanyen i li ofereixen flors. La coreografia presenta les noies agafades de les mans. Com diu López (2015), és una dansa plàcida, en què es copsa el suau balanceig de les ones del mar en la figura del cargol, en contrapunt a les alegres i variades evolucions iniciades pel capdanser.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94069","titol":"La Renglereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-renglereta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.<\/p>

És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. <\/p>

<\/p> ","codi_element":"08006-404","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.” <\/strong><\/p> ","coordenades":"41.5805010,2.5495738","utm_x":"462452","utm_y":"4603299","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94069-01fotoajuntament.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94069-02536-55.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94069-03539-41.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94069-04540-57.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94070","titol":"Les ametlles d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-ametlles-darenys","bibliografia":"

RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme<\/em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no se'n fan per manca de matèria primera.","descripcio":"

A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.<\/p>

Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d'aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) 'eren els artesans, els fabricants individuals amb l'ajut d'un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l'ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l'especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores'. Ens explica que l'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.<\/p>

L'any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d'Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l'Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L'elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.<\/p>

Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l'antiga marca 'Canals', a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s'havia constituït a Arenys l'empresa 'Dulces 2001', que no tingué llarga vida. S'havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. <\/p> ","codi_element":"08006-405","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

L'article de la Wikipèdia explica que l'origen de les ametlles d'Arenys, que antigament en deien 'ametlles ensucrades', es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s'esmenten 'les ametlles d'Arenys'. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien 'ametlles cobertes de sucre', hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l'estada Ferran VII a Calella de retorn de l'exili, l'Ajuntament de Calella va demanar a l'Ajuntament d'Arenys 'les ametlles d'Arenys', que aquest va enviar com obsequi al monarca. L'any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.<\/p>

Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.<\/p>

Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s'hi podien veure venedors ambulants d'ametlles, 'peladilles' i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l'engròs per botigues de Barcelona i de fora.<\/p>

El descens de les vendes s'atribueixen a la tendència a rebaixar l'alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l'elaboració.<\/p> ","coordenades":"41.5794196,2.5515693","utm_x":"462619","utm_y":"4603179","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire! ","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94071","titol":"La nit de naps i cols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nit-de-naps-i-cols","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Costum arrelat a Arenys de Mar i Arenys de Munt<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.<\/p>

El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.<\/p>

La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.<\/p>

Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.<\/p>

En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.<\/p> ","codi_element":"08006-406","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.<\/p>

I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.<\/p>

La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.<\/p> ","coordenades":"41.5793133,2.5512797","utm_x":"462594","utm_y":"4603166","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-03-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94072","titol":"Ret fi o punta d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ret-fi-o-punta-darenys","bibliografia":"

AA.VV (2020). Un mar de tul. El Ret-fi o punta d'Arenys<\/em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/p>

MAROT, Núria i SIMARRO, Dolors(1999). El ret-fi català o punta d'Arenys<\/em>. Arenys de Mar: El setciències.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El ret fi <\/em>o punta d’Arenys, és una punta de coixí; és a dir, feta a partir del trenat del fil dels boixets, de complexa execució, elaborada, pel que es té documentat, des de finals del segle XVIII.<\/p>

Es tracta d’una punta fina elaborada amb cotó, sempre de color blanc. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel característic punt d’esperit, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit, o mig punt, perfilats tots amb un fil més gruixut anomenat torçal. Alguns d’aquests motius poden anar resseguits d’ullets i omplerts amb el punt de filigrana que pot ser plena o buida.<\/p>

Per tècnica, i en alguns casos per estètica, presenta moltes similituds amb altres puntes de coixí europees amb fons de tul, com ara les de Lille, el ret flandès, el Tønder, el Northampton i el Pottekauten holandès.<\/p>

El terme ret fi <\/em>podria haver sortit de les mateixes puntaires, derivant del patró ret fina<\/em>, en referència a la finor del tul característic d'aquesta tècnica.<\/p>

El ret fi <\/em>més canònic presenta uns punts determinats que el fan fàcilment identificable, encara que la seva aparició en una mateixa peça depengui de l'època de la confecció, del caprici del seu projectista i de la destresa de la puntaire. De la voluntat dels dos últims, en el picat dels patrons i en l'execució de la peça, en dependrà la qualitat del producte final. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel tradicional punt d'esperit o mosqueta, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit o mig punt, perfilats amb un fil més gruixut, anomenat torçal. Alguns d'aquests motius poden anar resseguits d'ullets i omplerts amb el punt de filigrana i que pot ser plena o buida.<\/p>

Tot i que a partir de la segona meitat del segle XIX, comença a usar dissenys amb motius florals, segurament per influències europees, la seva decoració més característica són motius d'inspiració vegetal, geomètrica, mineral o abstracta, a manera de rocalla, ben presents en altres arts del segle XVIII, com l'escultura o l'orfebreria.<\/p> ","codi_element":"08006-407","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Els seus orígens es podrien trobar en el segle XVIII, però la seva rellevància dins els mercats internacionals, malgrat tractar-se d'una punta perifèrica, des del punt de vista del lloc de producció, es produiria entre els segles XIX i començaments del XX. Sobretot a la península Ibèrica i Amèrica del Sud.<\/p> ","coordenades":"41.5817570,2.5482367","utm_x":"462342","utm_y":"4603440","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-01img39231.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-021720-mocador-de-ret-fi.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-039476-tovallola-passio-detall-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-04reg.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-05ret-fi-motiu-la-almorratxa-reg.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94072-06ret-fi-motiu-la-barca-reg.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Museu d'Arenys conserva nombroses plantilles de fons de tul utilitzades per la casa Castells.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94073","titol":"Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar","bibliografia":"

AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Arenys de Mar compta, des del primer quart del segle XX, amb 27 sardanes i un ballet composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades principalment a la seva gent, al poble, a la celebració d’aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Xavier Maimí i Miró<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Arenyenca” (any 1922), i l’any 1956 ho fa amb “A la festa del Remei”. Aquesta darrera peça ha estat represa en nombroses ocasions per la cobla Jovenívola de Sabadell, Montgris i Foment. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Fra Manuel de Lipà<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong> (1901-1984): composa al menys tres obres referenciades dedicades al municipi d’Arenys de Mar: “Ametlles d’Arenys”, “Ametlles i randes” (instrumentada per Marcel Artiaga i estrenada post mortem<\/em>, el 2 d’abril de 2006) i “La gent d’Arenys”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Max Havart i Macou<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Aplec d’Arenys de Mar' (estrenada el 4 d’abril de 2004).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Josep Maria Soler i Montaner<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, composà una sardana anomenada també “Arenyenca”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Francesc Mas i Ros<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, composà, “Arenys de Mar” (estrenada el 23 de maig de 1982). L’any 1960 s’estrenava a Caldes de Malavella “La puntaire d’Arenys”. L’any 1984 s’estrenava del mateix autor, la sardana dedicada a Jordi Miquel “Sardanista i amic”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Jaume Ventura i Tort<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Arenys de Mar”, estrenada l’any 1950.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Juli Torra i Pòrtulas<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>:“Arenys, blanc de puntes”. I l’any 1992, “Arenys, blau de Mar”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ricard Viladesau i Caner<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: l’any 1960 estrenava “Bell port d’Arenys”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Joaquim Soms i Janer<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Blanc de puntes, blau de Mar” (estrenada el diumenge 1 d’abril de 2007) i “Buscant la llum”. L’any següent “Som gent d’Arenys” (estrena el 6 d’abril de 2008).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Marcel Artiaga i Valls<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, composà l’any 1995 una sardana inspirada en el poema de Joan Miró dedicat al parc de Lourdes, “Com si el cel hagués florit”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Joaquim Serra i Corominas<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Dansa d’Arenys de Mar”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Romàs Gil i Membrado<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: dedicada a les puntaires “Repuntejant puntes” (estrenada 1994); l’any 2002, composa una sardana dedicada als gegants d’Arenys “En Roc i la Maria” (estrenada el 7 d’abril de 2002).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Martirià Font i Coll<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: sardana dedicada a la Laura, Josep, Carme i Lluís. Porta per títol “Fruint de l’amistat” (estrenada l’any 1987). “L’encís dels boixets” (1985). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Enric Gratacós i Massanella<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “L’Aplec d’Arenys”, dedicada a Bonet Coll (estrenada el dilluns 1 de maig de 1961).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Jordi Molina i Membrives<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Per un mateix camí”, dedicada als organitzadors de l’aplec d’Arenys de Mar (estrenada el 2 d’abril de 1989). L’any 1994, Josete Aspinàs Belluch afegí la lletra que s’adjunta en l’apartat d’observacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Carles Rovira i Reixach<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>: “Platges d’Arenys” (estrena el 3 d’abril de 2005).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ferran Carballido i Enrich:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong> “Synera” (estrena el 5 d’abril de 2009).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Emilí Saló i Ramell<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, “Synera cara al mar” (1983).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

David Estañol i Martells<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, “Vot de Vila” (estrenada el 5 d’abril de 2009).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-408","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, diversos estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas<\/em>”, al qual seguiran molts altres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1924, el dictador Primo de Rivera<\/em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques vingudes d’Amèrica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, es convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota “el sano regionalismo”. <\/em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973\/12.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5795400,2.5516069","utm_x":"462622","utm_y":"4603192","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94073-02blanc-de-puntes-blau-de-mar-sardana-2007-joaquim-soms-i-janer.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94073-03mas-i-ros-francesc-arenys-de-mar-contrabaix.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94073-04mas-i-ros-francesc-sardanista-i-amic-contrabaix.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S’adjunta la lletra de la sardana “Per un mateix camí” (1994), de Jordi Molina i Membrives. Autor de la lletra, Josete Aspinàs Belluch:Curts:Pròleg musical, festa d’un diade gran alegria...Cant d’amor vibrant, acariciantuns cors jolius, ardents,sensibles, fervents.Tímid xiu-xiu,ocells gentils deixaren el niu.Proa al vent, impuls jovenívol,les campanes tritllegen,“llegen, llegen”...clars ning-nangsensús dels blancs núvolsLlargs:Naixença d’un dia,bella alba florida.Enllaç de dos cors prenent el vol.El cel és tan blau, agradívoldolça poesia!...Anant pel mateix camí,juntes les mans per una vida,units al mateix destí,saltant els rius d’una embranzida.Passant per munts i muntanyes,travessant espais estranys,partirem amb la bandadafent la primera volada.Tot al llarg del passeig en flors,joventut i volença al cor,el vent per capdanser,anirem juganers...Seguint el sender florit,teixim el fil de nostra vida.D’un caminar eixeritvencem el món amb alegria.Els ocells ens fan sardanes,sota un cel calm i seré,fem les primeres tiradespuntejant d’un peu lleuger. ","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94121","titol":"Els d'Arenys, dijous parlen castellà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-darenys-dijous-parlen-castella","bibliografia":"

QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins Cóm ens diem al Maresme?<\/em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.<\/p>

Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.<\/p> ","codi_element":"08006-410","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5806937,2.5501317","utm_x":"462499","utm_y":"4603320","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94122","titol":"Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lassassinat-i-la-fundacio-de-lermita-del-mont-calvari","bibliografia":"

MESTRES, Apel·les (1895). Tradicions. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLÉ, Tiona (2006).Mont Calvari. Història i llegendes<\/em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La llegenda que transcrivim, recollida per Tiona Solé i Vergé (2006), conta com l’any 1584, Hipòlit Doy, en Pòlit, fundà a l’illot de la Caldeta, l’ermita del Sant Crist del Mont Calvari, després d’haver assassinat la seva esposa Sofia i, fins i tot, després d’haver anat a Roma per demanar el perdó del Sant Pare, qui en penitència li encomanà aixecar l’ermita.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta diu així: “En presentar-me he esmentat que, segons diuen les llegendes vaig fundar l’ermita del Mont Calvari endut per motius bastant tèrbols. La realitat és que se m’acusava d’haver matat a sang freda la meva dona, la meva estimada Sofia i, en el decurs dels anys, dels segles, tots els rumors escampats, totes les acusacions adreçades a la meva persona es van perpetuar a causa d’aquestes llegendes. Però revisem els fets que se m’imputen. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Mossèn Manel Martí i Ortiz, tres segles després, m’inculpava impunement d’haver assassinat a la meva dona. Aquesta acusació tan desconcertant la donava per ben certa, fora de cap dubte, tot i que no tenia clar com havia aconseguit desfer-me’n. Tant és així que va arribar a proposar diverses hipòtesis, tres versions diferents del suposat assassinat. En aquella època jo ja no era en aquest món, és clar, i per tant no podia defensar la meva innocència”. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La primera versió del capellà era que mentre Sofia feia puntes de coixí prop del portal de casa seva, va badallar just quan un home que passava també feia un badall. Tot seguit, en Hipòlit Doy va dubtar de la fidelitat de la seva esposa i li va donar un cop de martell al clatell i la va deixar morta allà mateix.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la segona versió del mateix capellà, quan en Hipòlit Doy passejava amb la seva dona, ella va badallar i, just en aquell moment, un home que passava va repetir el badall. Preocupat per la idea de la infidelitat, en Hipòlit es va proposar desfer-se de la seva dona i, per complimentar el seu pla, va pretextar un berenar a la muntanya, en un lloc conegut com l’aljub d’en Jelpí, a mig camí d’Arenys de Munt. Durant el berenar, en Doy va oferir a la seva dona una beguda emmetzinada, però ella la va rebutjar ja que sospitava del marit. Frustrat el projecte, en Doy ho va tornar a intentar a casa seva, a l’hora de sopar, i aleshores ella va morir inevitablement. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La darrera de les versions del mossèn Manel situa el badall de l’esposa infidel a l’interior de l’església, quan assistia a missa de matí a l’església d’Arenys de Munt, “afligit pel crim que havia comès, va voler expiar-lo peregrinant a Jerusalem, on va visitar el Lloc Sant. Després va anar a Roma i es va confessar amb el Sant Pare, el qual, com a penitència de la maldat comesa, li va dir que, en retornar a casa seva, al punt on l’embarcació s’aturés, hi erigís un santuari dedicat a Jesús Crucificat. I, amb aquesta finalitat li va donar la imatge del Sant Crist d’uns dos metres d’alçada, que, posteriorment, es veneraria a la sagristia de la capella. El vaixell es va aturar davant la penya.”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-411","ubicacio":"Mont Calvari","historia":"

El matrimoni va existir i en els òbits no s’esmenta cap assassinat. L’any 1894, el Pare Lluís Maria de Valls, en la seva Oda a Arenys<\/em> conta la fundació de l’ermita basada també en la peregrinació de Doy a Roma per expiar la seva culpa i en tornar, seguint les directrius del Sant Pere, fa aixecar l’ermita allí on s’aturi l’embarcació. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1898, J. Riera i Bertran, publica un article totalment edulcorat a partir del de mossèn Manel Martí i Ortiz. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1915 mossèn Josep Palomer reescriu les tres versions de mossèn Manel Martí. En la primera de les versions en Pòlit enverina la seva esposa Sofia per haver fet un somriure que ell interpreta infidel “Fou en l’any 1583 que un mariner que vivia en el carrer de Cantalagrella, anomenat Hipòlit Doy, hagué sospites de fidelitat de sa muller car, mentre ella laborava blondes delicades en el portal de casa seva, va passar un desconegut i somrigué, corresponent ella en eix somriure. Ho veié l’espòs i no s’assossegà pas més. Per tot arreu el seguien i agullonaven les ombres tenebroses que acusaven el mancament de qui tenia per esposa fidel i resolgué, en un excés de gelosia, donar-li mort violenta (...)”. El relat continua més o menys anant a l’aljub a berenar i no podent cometre el seu assassinat, ho fa a l’hora del sopar. Penedit viatja a Roma i s’encomana a Sixte V que li mana el mateix que els altres sants pares. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1848, en la nova versió del mateix mossèn Josep Palomer, explica que Pòlit, horroritzat marxa cap a Roma “per llençar-se als peus del Pontífex i per demanar-li perdó i penitència”. El Sant Pare (aquesta vegada, Gregori XIII, l’absolt i li dóna un Sant Crist que com a penitència haurà de col·locar en una ermita que bastirà en el seu poble natal”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La darrera versió que publica el capellà, està basada en la publicada per pare Manel Martí, en una monografia sobre l’ermita del Calvari que es basa en la gelosia que provoquen els rumors. “Sembla que algú mirava massa l’esposa d’Hipòlit Doy, baldament aquella fos pudorosa i virtuosa a tot ésser-ho; i sembla que també algú força mal intencionat i, segurament, rebutjat per l’honesta arenyenca, va anar a contar al marit confiat, històries fantàstiques que comprometien seriosament l’honra de la seva esposa. Quines fores? No se sap. La cosa certa fou que el marit, engelosit i atiat per qui volia mal a la noia, un dia la va occir violentament a la mateixa llinda d’aquella caseta senzilla. Horroritzat pel crim, Hipòlit Doy va fugir d’Arenys i no es trobà rastre d’ell tot i cercar-lo pels entorns. Era l’any 1583. Què havia succeït després de l’assassinat? Havia succeït que el criminal es penedí, els remordiments el torturaren intensament. No poden viure tranquil, va acordar peregrinar a Roma i llançar-se als peus del Pontífex perquè l’absolgués, i li imposés una saludable penitència. Així ho executà. Postrat davant Gregori XIII, li féu confessió de la culpa i el Pontífex li ordenà, per assolir el perdó, que en retornar a la seva llar en una embarcació, allà on aquella es deturés, hi alcés una capella en honor al Sant Crist. Per a tal objecte, li donà una imatge crucifix. El vaixell es deturà davant d’una roca coneguda per la Caldeta, en arribar el penedit Hipòlit a la seva platja. I complint la penitència pontifícia, allà hi féu edificar la capella que tots hem aconseguit i que s’anomenà Capella del Sant Crist del Calvari. La imatge que li lliurà Gregori XIII es venerà sempre en una mena de cambril i fou objecte de gran devoció, la qual cosa acreditaven les innombrables presentalles”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una darrera versió recopilada per l’autora és la que s’ha generat a partir de la il·lustració que surt ens els goigs més antics dedicats al Sant Crist del Mont Calvari. Segons aquesta imatge, un nàufrag salvà la vida abraçant-se a la creu del Sant Crist que surava prop d’ell. Aquest nàufrag era Hipòlit Doy, que en veure’s fora de perill prometé edificar una capella en honor al seu salvador. Aquest Sant Crist seria el que els fidels sempre havien vist a la capella del Mont Calvari, que Bartomeu Trias reproduí en un aiguafort i que situaria els fets l’any 1522. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5795691,2.5578551","utm_x":"463143","utm_y":"4603192","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94122-01p1540596.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94122-02p1540603.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el llibre de Tiona Solé (2006; pàg. 15 i 16) es poden veure els òbits del matrimoni. El de l’esposa, Madó Sophia Doya, muller presumptament assassinada (òbit del 29 de maig de 1570). No fou extremunciada però l’endemà li fou feta l’eixida amb sis preveres i la novena. Trenta-vuit anys després, el 10 d’abril de 1608, mor l’espòs, d’ofici mariner, Hipòlit Doy. A la cerimònia segons testament, deixa pagat la intercessió de deu sacerdots i dos mestres, de Sant Martí i de Santa Maria.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94123","titol":"Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-sants-patrons-darenys-de-munt-i-darenys-de-mar","bibliografia":"

MESTRES, Apel·les (1895). Tradicións. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La narració ficcionada per Apel·les Mestres (1895) conta com sant Martí i sant Zenon esdevingueren patrons d’ambdós Arenys. La versió que transcrivim és la publicada per Ramon Coll i Josep Maria Modolell (1999), que diu així: <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

“<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Fa molts segles, sant Martí i sant Zenon anaven de camí per la nostra comarca. Atès que el vi del Maresme té fama de ser bo, els dos sants cometeren la debilitat de traguejar massa, tant que acabaren tots dos borratxos com una sopa. No volent-los portar més les cames, acabaren per tombar-se al peu d’un marge, on s’adormiren com dos benaurats que eren.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sense que ells s’adonessin el cel es va anar ennuvolant. De cop esclatà una tamborinada tan forta que en qüestió de minuts, torrents i rieres anaven plens a vessar. Ells, que precisament s’havien adormit en un d’aquests torrents creient-lo un camí, no veieren venir la massa d’aigua, que se’ls endugué avall.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La fúria de l’aigua deixà sant Martí a Arenys de Munt, i a sant Zenon a Arenys de Mar. Tots dos sants es despertaren entre la grata sorpresa dels veïns d’ambdós pobles, que els van prendre a cadascun d’ells per patró. I si bé creiem que es guardarem prou d’explicar en quines circumstàncies havien arribat, és de creure que algú en va fer esment, transmetent aquesta història de generació en generació'.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-412","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5805311,2.5494799","utm_x":"462445","utm_y":"4603303","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94123-88450catescalainf450641.png"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94132","titol":"Crema de la bota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/crema-de-la-bota","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PALOMER, Josep (1991). Mossèn Josep Palomer i Alsina 30 anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents;<\/em> Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961), Arenys de Mar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cada any, per la vigília de Sant Marçal, que és el 30 de juny, i que és el dia que es commemora la consagració de l'església de santa Maria, 'al fer-se fosc, s'il·luminava el campanar, millor dir, els forats del campanar i també la galeria del terradet, amb llumets de variats colors, els quals eren una mena de fanalets de paper, molt semblants als que utilitzava la mainada per anar a rebre els reis. Al bell mig de la Riera, davant mateix de l'església, es cremava una bóta enquitranada. Mentre durava la il·luminació, es voltava pel terradet del campanar la típica Bandereta i tritllejaven sense parar totes les campanes. D'això, d'aquesta mena de cerimonial, en deien els nostres majors, les llumenetes. Aquella tradició d'il·luminar el campanar, força vella per cert, commemorava la consagració del temple parroquial. Conten els vells papers, que aquell fou consagrat, el 28 de juliol de 1686, pel bisbe de Vic, don Antoni Pascual, fill de la població. Acabada la cerimònia [...] es reuniren els Jurats, Homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat, i acordaren celebrar, cada any, la festa de la Consagració. Tots d'acord assenyalaren per fer-ho, el dia 30 de juny, diada de Sant Marçal' (Palomer, 1991).<\/p>

Mossèn Palomer continua explicant que la bóta enquitranada la proporcionava el Gremi de Sant Telm (sic). Diu que es feia un sorteig entre els prohoms i al qui li tocava la sort, era l'encarregat de adquirir-la i després, els encarregats de les mestrances, curaven d'emplenar-la de quitrà perquè fes una flama ben viva. A l'entorn de la bota, 'mentre anava abrandant-se, hi saltava la mainada arenyenca, al compàs d'aquelles campanes, que no cessaven de tritllejar, fins que l'hora de sopar, dispersava automàticament aquella concurrència'. Sobre aquest text de mossèn Palomer (1991), dir que no es coneix documentació que corrobori el que exposa. Es parla, sovint, i indistintament, del gremi de Sant Elm (no és correcte Telm) o dels pescadors, quan el gremi de Sant Elm era de mariners; i situa la festa del gremi el 14 d’abril, quan se celebrava el dia que toca, la diada de Sant Elm, el 2 de juny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Actualment, les llumenetes són un castell de foc que, a causa de l'estat del campanar, es prefereix deixar-lo al marge. La bota s'encén amb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> la Flama del Canigó, que també ha servit per encendre els focs de Sant Joan. La bota s'envolta de les palmes i palmons beneits el diumenge de Rams.<\/p> ","codi_element":"08006-413","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

L'origen d'aquesta festa es remunta a l'aniversari de la consagració de l'església parroquial, que es commemora per Sant Marçal, el dia 30 de juny.<\/p>

Les primeres referències documentals d'aquesta festa les trobem a començaments del segle XVIII. És el text de la consueta de la parròquia, de 1734, la primera que coneixem; l’original correspon al Ms.1053 de l’arxiu i la reproducció procedeix de la circular número 7, desembre de 1960, d’Archivo Histórico y Museo Fidel Fita<\/em>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5805994,2.5498018","utm_x":"462472","utm_y":"4603310","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94132-cremabota21cartellbx.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94132-02img20230503183651.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i que la seva funció, simbolisme i estructura ha anat variant amb el pas del temps. És més que possible que aquesta festa tingui les seves arrels en les ancestrals cerimònies rituals dels pescadors arenyencs. A tota la costa catalana havia estat tradició que el dia de Sant Pere, els pescadors cremessin una o vàries barques que ja no feien servir al mig del mar. De fet, una llegenda oral explica que la bota era aportada cada any per un pescador diferent, una tria que es feia mitjançant la sort. La bota servia per posar el vi de l'església de Santa Maria, una parròquia que, a més a més, abans havia estat dedicada al primer patró dels pescadors catalans, sant Elm.De fet, Joan Amades (1987) descriu la crema d'una bota a Arenys de Mar el 28, vigilia de Sant Pere: 'A Arenys de Mar, en fosquejar, encenen una bóta ben enquitranada davant de l'església [ ... ] cura de fer-ho el sagristà. Segons la veu popular, recorda temps en que la població estava atuïda per una gran epidèmia que fou conjurada fent grans fogueres amb quitrà per tal de purificar l'aire i d'aspergir els mals humors que l'infestaven' (pàg. 274). Aquesta dada pot causar més desconcert que encert, però és preferible no obviar-la i s'ha de tractar pel que és: una referència més no contrastada.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94133","titol":"Trobada de puntaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-puntaires-5","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'art i l'ofici de fer puntes a Arenys és una tradició secular i una activitat econòmica que ha fet transcendir la vila d'Arenys i el seu nom a l'estranger. Aquesta activitat, ara ja desapareguda com a element econòmic, ha pres un caràcter simbòlic i identitari adquirint nous significats i esdevenint motor cultural i associatiu. Com a punt culminant en el transcurs de l'any es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional que s'inicia l'any 1988, organitzada per l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.<\/p>

Al llarg de tota la Riera s'estableixen puntaires arribades d'arreu de Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer. Paral·lelament, s'organitzen mostres i exposicions del treball de la punta.<\/p> ","codi_element":"08006-414","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

La primera trobada de puntaires celebrada a Arenys de Mar fou l'any 1988.<\/p>

Durant la XXV Diada es va fer coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya, durant la qual es va rebre la visita del M.H President de la Generalitat, Artur Mas.<\/p> ","coordenades":"41.5805572,2.5502765","utm_x":"462512","utm_y":"4603306","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94133-02mg0622.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94133-03admirant-el-treball-de-ret-fi7127716559o.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art de la confecció i transmetre el coneixement i les seves tècniques tant a nivell internacional com a les noves generacions.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94134","titol":"Escudella de recapte","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escudella-de-recapte","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El dimarts de Carnaval es reparteix l'Escudella de recapte, que prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat. L'Escudella, ja convertida en una tradició dels actes del Carnaval Arenyenc, compta amb la participació de tot el poble.<\/p>

Des de ben d'hora es comença a preparar l'olla, i tot el poble és convidat a fer-hi la seva aportació amb algun dels ingredients necessaris: carn, pasta o verdura. Diferents parades del Mercat i botigues ja col·laboren aportant diferents aliments que s'afegeixen als que l’Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.<\/p>

Tota la operació la dirigeix un cuiner, durant molts anys és Imanol Corroto. S'estima que es cuinen al voltant de 350 litres de caldo. L’Escudella es començarà a servir a les 8 del vespre a tothom qui s’apropi amb un plat i una cullera o amb una carmanyola. Una estona abans, a dos quarts de vuit del vespre, la Banda de l’Escola de Música amenitza la festa amb un concert.<\/p> ","codi_element":"08006-415","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5807117,2.5500941","utm_x":"462496","utm_y":"4603322","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94134-33330646712501310020678771706010176101704212n.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"He considerat interessant afegir el següent testimoni directe de la gent del Cau, publicat a l'Agenda, per tractar-se dels protagonistes com a comunitat portadora de la tradició i molt il·lustrativa del sentiment de pertinença i identitari que significa la festa:'Pel cau l’Escudella ja és un signe d’identitat. Ens agrada preparar-la pel contacte amb la gent, per la feina feta durant tot el dia, per l’olor de les verdures al bullir, pels records que en guardem i perquè ens fa il·lusió, com cada any, poder servir l’escudella a tothom, sense discriminació de gènere o d’edat. És un dels serveis que fem al poble i que implica a tot l’agrupament, des de C\/LL a Trucaires, petits i grans, els pares, els avis, els amics i les amigues, els companys i a qui faci falta.Amb l’Escudella el cau potenciem els valors del companyerisme, de compartir i del servei. Aquestes accions que en un principi semblen tant banals són el nostre recurs perquè en ple segle XXI, la tradició sigui més viva que mai. Una tradició plena de valors positius envers una societat cada cop més aïllada socialment. I és que la fita del cau, com ja sabeu, és la Transformació Social, i l’aventura, i el joc, i l’excursió, i el moviment, i el país, i els dissabtes de 4 a 6, i l’acció, i la llengua, i el respecte, i el compromís, i l’educació. Per nosaltres l’escudella és el reconeixement a la feina ben feta d’aquests 70 anys de vida de l’Agrupament, del dia a dia del cau compromès amb Arenys, del nostre futur dins la societat'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94135","titol":"Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta","bibliografia":"

CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011). Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim<\/em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.<\/p>

FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis<\/em>. Edicions BRAU.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Sota la denominació d'oficis relacionats amb la construcció naval en fusta apleguem els oficis de mestre d'aixa i calafat, estretament vinculats un amb l'altre per a la construcció d'embarcacions de fusta. No es tracta de parlar de les antigues drassanes d'Arenys de Mar, que havien tingut ressò, fins al punt que les embarcacions destinades a l'Armada Reial Espanyola, sorgides d'aquestes drassanes, fossin qualificades de modèliques. Ni dels professionals d'Arenys desplaçats al port de Cartagena (Carbonell, Doñate i Romero, 2011).<\/p>

Tota aquesta tradició constructora ha evolucionat i, actualment, la construcció de vaixells i iots es fa amb fibra de vidre. Tot un altre món que no té res a veure amb els antics mestres d'aixa i calafats. Però des de l'entitat El Moll s'han promogut cursos de formació i tallers de manteniment de fusta<\/p>

Una de les prioritats del Moll és crear un espai viu de la història nàutica i la construcció naval. Establir una flota de vaixells clàssics i d’època al Port d’Arenys de Mar; i impulsar un projecte emblemàtic de recuperació naval (aula escola d’oficis).<\/p>

El curs 2020\/20121, juntament amb el Departament d'Educació es posa en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà de Manteniment d'Estructures de Fusta i Mobiliari d’Embarcacions d’Esbarjo. El currículum del cicle, de dos anys, tracta d'un conjunt de coneixements i habilitats professionals que tenien els antics oficis artesanals de mestre d'aixa i calafat. Les sortides professionals pels alumnes són en el sector de manteniment d'embarcacions d'esbarjo de fusta.<\/p>

El grau, únic a Catalunya, impartit a l'Institut Els Tres Turons, i l'Ajuntament d'Arenys hi col·labora aportant recursos i suport per poder-lo realitzar, de manera especial en els espais de pràctiques de fusteria i de treball en embarcacions de fusta. El Moll també és un dels espais de taller i pràctiques que també utilitzaran els alumnes durant la seva formació. Aquest nou cicle formatiu dóna una qualificació completa en operacions de manteniment d'elements de fusta d’embarcacions esportives i d’esbarjo, per reconstruir bucs i cobertes de fusta, reparar elements estructurals de fusta i mantenir i modificar elements interiors. També dóna una qualificació parcial de mecanització de fusta i derivats, preparació de màquines i equips de taller i muntatge de mobles i elements de fusteria. I controlar i organitzar components i accessoris de fusteria i moble.<\/p> ","codi_element":"08006-416","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

Llorenç Ferrer (2015) explica que el mestre d'aixa treballava la fusta i es dedicava a la construcció d'embarcacions de diferent envergadura. El lloc on es construïen els vaixells eren les drassanes. Tot i que, en primer terme, ens venen al cap les magnífiques drassanes reials de Barcelona, hem de pensar que la majoria de drassanes era un espai de la platja de la població destinat a aquesta tasca. La fusta, evidentment, era la matèria principal d'aquest ofici i la d'Arenys provenia del seu entorn.<\/p>

Les tres parts d'un vaixell de fusta eren el buc, l'aparell i els arreus. El buc era tota la carcassa; l'aparell eren els pals que aguantaven les veles. Les eines principals que utilitzaven eren les aixes. D'aquí el nom de mestre d'aixa. Eren unes destrals curtes i corbades amb moltes variants: aixa dreta, aixa plana, aixa girada o enrevoltada, aixa de peu, aixa de dos cops, d'entre d'altres noms. També utilitzaven la serra abraçadora, que servia per tallar troncs a la mida i calien dos homes per manejar-la. <\/p>

Continua Ferrer (2015) explicant que es començava muntant les estepes, que eren uns taulons paral·lels i en pla inclinat, damunt de les quals construïa la nau, començant per l'entramat, que consistia en la col·locació de la quilla o carena, damunt la qual s'armaven les quadernes. Les quadernes eren les que formaven el costellam de la nau i en determinaven la forma. El conjunt de les quadernes acabava a proa amb la roda i a popa amb el codast, que era una fusta escairada que pujava vertical i servia per a sostenir el timó; mentre la roda pujava per proa i era la que trencava l'aigua.<\/p>

Aquesta estructura del buc era folrada amb taulons de fusta juxtaposades, sense muntar les unes amb les altres. Per protegir la carena calia clavetejar-la de proa a popa amb les rebladures de cabota ampla.<\/p>

L'ofici de calafat era el que calafatava el buc per impedir que perdés aigua. Per tant, s'untava de quitrà, pega i estopes per fer-lo impermeable. L'eina principal que usaven els calafats era l'escarpa de tall, molt ampla, amb la qual anaven introduint estopa amb pega a les juntures del vaixell.<\/p> ","coordenades":"41.5766045,2.5586050","utm_x":"463203","utm_y":"4602862","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-01cicleinsti.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-02cicleinsti2.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-03cicleinsti3.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-04p1540692.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-05p1540694.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94135-06dsc8585.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Moll és un projecte que impulsa noves activitats a l’entorn del Port d’Arenys posant en valor la formació i la recerca a l’entorn del patrimoni i la història nàutica arenyenca i també la seva activitat marinera. Els diferents actors que hi participen ho fan des d’un declarada estima pel mar i tot els aspectes culturals que l’envolten; des dels propis oficis, la història, les tradicions i la llengua i altres aspectes socials estretament vinculats al país. ","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94136","titol":"Ofici de pescador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-pescador","bibliografia":"

CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011). Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim<\/em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.<\/p>

MINISTERIO DE GOBERNACIÓN (1946). Plan Nacional de mejoramiento de la vivienda en los poblados pescadores. Madrid, tom. III.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La relació d'Arenys amb el mar és obvia però ambivalent. Si bé el mateix nom i raó de ser es deu al desenvolupament social i econòmic de la relació de la gent de terra amb el mar, és, sobretot, des de la navegació i el comerç que pren relleu.<\/p>

Pel que fa al sector pesquer, es produeix un canvi notori amb la construcció del port a mitjans del segle passat. Com diuen Carbonell, Doñate i Romero (2011), la importància de la pesca a Arenys és molt recent, des d'una perspectiva històrica. No hi havia una autèntica vocació pescadora a Arenys. No és el mateix la pesca amb les barques varades a la platja que aquella que es desenvolupa a partir de la construcció del port. Aquest port comporta l'arribada de gent de La Ràpita amb noves arts, com l'arrossegament, o gent d'Andalusia, amb l'art del cèrcol. També els vaixells pesquers són més grossos. Aquestes noves arts i maneres de pescar conviuen amb les arts tradicionals que s'havien practicat durant segles, com als pobles veïns com Canet de Mar o Sant Pol; arts com el tresmall, els palangrets, les poteres que es practicaven amb les barques de la platja.<\/p>

Amb aquest canvi, el sector pesquer es visibilitza més clarament, com activitat econòmica. Sigui com sigui, els pescadors han estat sempre presents en la vida del poble i una de les manifestacions és la Confraria de Sant Elm amb més de 400 anys d'història. <\/p> ","codi_element":"08006-417","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

A principis dels anys 40 del segle XX la pesca a Arenys de Mar era testimonial. Segons un estudi del Ministerio de Gobernación (1946), Arenys 'tiene 5309 habitantes, de los que son pescadores 4 patronos y 12 marineros, que se dedican además a la agricultura. Forman la flotilla 12 embarcaciones'.<\/p> ","coordenades":"41.5778085,2.5575507","utm_x":"463116","utm_y":"4602997","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94136-img7436.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94136-img6692.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94136-img7435.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94136-img7694.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En dades de l'any 2022 el volum de captures de la llotja d'Arenys de Mar és de 1.556.753 Kg equivalent a 6.310.651 euros. dades publicades per la Generalitat: https:\/\/agricultura.gencat.cat\/ca\/ambits\/pesca\/dar_estadistiques_pesca_subhastada\/dar_captures_llotges\/ [consulta del 9 de maig de 2023].","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94137","titol":"Art de navegar amb vela llatina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/art-de-navegar-amb-vela-llatina","bibliografia":"

CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011). Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim<\/em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.<\/p>

L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació entorn a la a navegació clàssica i tradicional. Una activitat que té molt present l’Estudi de Pilots d’Arenys que va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX. La vela llatina i, posteriorment, la cangrea han estat els sistemes utilitzats a les barques de pesca i els grans velers que sortien de la platja d’Arenys fins a inicis del segle XX. El Moll treballa per a la promoció d’aquests tipus de navegació i, també, la formació de nous navegants.<\/p>

De forma conjunta amb les associacions A tot Drap<\/em>, Bricbarca <\/em>i els armadors dels vaixells adherits a el Moll es vol oferir un aprenentatge de tots els aspectes relacionats amb la navegació clàssica i tradicional i incorporar nous membres per les tripulacions arenyenques. El Moll també organitza i programa xerrades i cursos sobre diversos aspectes de la navegació i el patrimoni nàutic i marítim. Una flota de vaixells clàssics al Port d’Arenys per fer-ne un espai de referència a la Mediterrània. El Moll esta impulsant la presència al Port d’Arenys d’una flota estable de vaixells clàssics -construïts abans de 1980- que aporti un atractiu i esdevingui un espai on es respiri i visqui la nàutica clàssica.<\/p>

En aquest moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.<\/p> ","codi_element":"08006-418","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5792177,2.5554532","utm_x":"462942","utm_y":"4603155","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94137-01img-20210624-wa0019.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94137-02odinadesembarcament-2019.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94137-03ada.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94137-04dsc8539.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. ","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94138","titol":"El cordonasso de Sant Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cordonasso-de-sant-francesc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Costum desaparegut","descripcio":"

En el blog d'en Serrallonga s'explica que pels volts del 4 d’octubre, que és Sant Francesc d’Assís, es produeixen els cordonassos de Sant Francesc. Aquest sant, per redimir la humanitat i fer-li pagar les malifetes que carrega sobre les seves espatlles, es treu el cordó (el cíngol) i el fa baixar poc a poquet cap dins del mar, on els pescadors -pecadors- estant fent la seva dura tasca. I vinga!! a remenar el cordó dins l’aigua fins que l’aigua perd la placidesa i el mar s’embraveix i es produeixen les temudes tempestes del “cordonasso”.<\/p>

I a Arenys, al convent dels frares hi havia -hi ha encara- la Mare de Déu del Bon Viatge, on, les dones, mares, i germanes dels pescadors que es troben en el destret d’haver d’aguantar el cordonasso, anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.<\/p> ","codi_element":"08006-419","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5837031,2.5490910","utm_x":"462414","utm_y":"4603655","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94138-01dsc0112.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94139","titol":"La bandereta del campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bandereta-del-campanar","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La bandereta del campanar és un costum molt antic, quan al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el Cementiri de Sinera) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Amb la separació dels dos Arenys, els prohoms d'Arenys de Mar decideixen col·locar una Bandereta al terradet del campanar.<\/p>

Joan Amades (1987) ens diu: 'La gent de mar d'Arenys feien una bandera que el dia d'avui [dijous sant] portava el pavorde a la processó. Anava immediatament darrera del capellà. En dipositar la Sagrada Forma dins el monument, també hi posaven la bandera, que restava a la vora del Santíssim. A la processó de demà [divendres sant] el pavorde ocupava el mateix lloc i portava així mateix la bandera desplegada, la qual restava guardada a l'església fins el dia de la santa Creu de maig, que la posaven al cim del campanar' (vol. II, pp. 781 i 782). Quan arriba a la festa de la santa Creu, el 3 de maig, en torna a parlar (vol. III; pp. 555) i afegeix que 'les fadrines arenyenques pujaven al campanar amb el pavorde i donaven tres voltes al terradet del cim, cregudes que així trobarien casador abans de l'any'.<\/p>

A l'enllaç citat, s'explica la festa de l'any 2022 i es diu que és obra de l'artista arenyenc Jordi Coll: 'La Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'Arenys de Mar (un aranyoner damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de Sant Martí d'Arenys). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la vila). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de sant Elm (patró de pescadors, mariners i navegants)'.<\/p>

La festa de la bandereta de l'any 2022 ha comtat amb l'estrena de l'himne musicat per en Jordi Marsol a la bandereta del campanar, poema de Frederic Soler Pitarra. L'himne ha estat interpretat pels els cors Tiamat i Boixets de l'escola de música d'Arenys i la soprano Magdalena Campasol acompanyats a l'orgue per en Jordi Marsol i al violí per l'Oriol de Antonio, tots ells dirigits per la Gemma Ruiz. Un cop acabat l'acte protocol·lari del cant i la beneïda s'ha hissat la bandereta al campanar tal com mana la tradició'. <\/p> ","codi_element":"08006-420","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5805557,2.5496777","utm_x":"462462","utm_y":"4603306","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94139-bandereta3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Existeix una fotografia de l'any 1920 a l'arxiu Tomás Carreras y Artau. Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Recuperación y descripción de material gráfico.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94144","titol":"Puntaires d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puntaires-darenys","bibliografia":"","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí.
La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap.
Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc.
Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi.<\/p> ","codi_element":"08006-421","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900).
Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la neta Mercè Badia.
Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius.
Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època.<\/p> ","coordenades":"41.5817831,2.5482246","utm_x":"462341","utm_y":"4603442","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94144-puntaires-al-carrer-alta-puntaires-treballadores.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94144-hpunta8.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94144-310.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94144-12178.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.L’any 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar al sabadellenc Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire i així va néixer la història de la jove Agnès.Els versos de La Puntaire van impressionar la societat del moment, tant que Clovis Emeric, pseudònim de Lluís Almerich, en va fer una novel·la amb el mateix nom; Ramon Campmany, una obra de teatre; i José Claramunt, una pel·lícula. I en destaquem, també, una cançó popular que el projecte Càntut ha recuperat.Jacint Verdaguer també va escriure un poema dedicat a la puntaire, probablement inspirat en les seves estades al Maresme. El poema La puntaire és fruit del recull de tradicions i llegendes que el poeta de Folgueroles reelabora convertint-les en poemes. El poeta el va escriure en el moment en què preparava els materials que configurarien el volum Pàtria. La puntaire està dedicada a un dels principals empresaris de puntes de Barcelona, Josep Fiter. De fet, aquest prestigiós rander va assessorar al poeta per escriure el poema. Cal destacar també la presència del món puntaire a l'obra poètica de Salvador Espriu.Diversos artistes i il·lustradors han representant la figura de la puntaire, en el Museu podeu veure a l’escala del Museu, el cartell de l'exposició de puntes d'Arenys de Munt l'any 1906 realitzat per l’arquitecte Enric Sagnier o la il·lustració per al llibre l’ermità Maurici realitzat per Joan Colom Agousti.En l’escultura cal destacar La Puntaire realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa, que es pot veure a la Sala 3, L’any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. ","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94145","titol":"Costums relacionats amb Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-relacionats-amb-sant-joan","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.<\/p>

Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.<\/p>

Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.<\/p> ","codi_element":"08006-422","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"

La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. <\/p>

Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.<\/p> ","coordenades":"41.5780613,2.5533611","utm_x":"462767","utm_y":"4603027","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94145-flamacanigo-cenricpera.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94146","titol":"Costums diversos recollits per Joan Amades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-diversos-recollits-per-joan-amades","bibliografia":"

AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No són actius.","descripcio":"

A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d'anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s'ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.<\/p>

Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar 'els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d'Any, i s'anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes'.<\/p>

A la pàgina 470 parla d'un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a 'les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d'altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma'.<\/p>

Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.<\/p>

Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d'Arenys i també Canet, anaven per la platja 'fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d'anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat'. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. <\/p>

Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la 'fadrinalla' la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes 'pròpies del dia dels Innocents', com 'emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l'endemà l'havien d'anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l'ajut d'algun passant o d'un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d'alls a les portes mentre la gent era a missa del gall'.<\/p>

També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d'Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. 'Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l'infant Jesús. La comitiva s'encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l'illa de cases on hi ha el convent i s'encamina cap a l'església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia' (vol. I; pp. 125 i 126)<\/p>

Pel darrer dia de l'any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l'Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant 'hom deia a la mainada que per a poder veure l'Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d'anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l'aigua se l'emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l'escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se'n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s'acostessin massa a l'aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s'havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l'hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar'.<\/p> ","codi_element":"08006-423","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5793775,2.5515264","utm_x":"462615","utm_y":"4603174","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94150","titol":"Arenys de Mar i les bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arenys-de-mar-i-les-bruixes","bibliografia":"

CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>“(...) demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan<\/em>t. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-424","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5794818,2.5517464","utm_x":"462634","utm_y":"4603185","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"94151","titol":"La falsa llegenda de la Torre dels Encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats","bibliografia":"

AMICH, Joan. (1849). Viage á Mataró con el ferrocarril. Impremta de T. Gorchs. Barcelona. Facsímil de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró, edició de 1970.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BALAGUER, Víctor (1857). Guía Cicerone del camino de Hierro del Este en su primera sección. De Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril. Imprenta Nueva de Jaime Jepus y Ramon Villegas. Facsímil de 1973 reeditat per Caixa Layetana de Mataró el mes de desembre de 1973. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona. Imprenta Minerva, S.A. Mataró. Pàg. 88<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CABALLÉ CLOS, Tomàs. (1916). La Torre dels Encantats. Leyenda de Caldetas. Imprenta F. Borras. Barcelona. (Amb il·lustracions de Raimundo Caballé).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CASAS, Joaquim. (1959). Comarques de Catalunya. 1. El Maresme. Albertí ed. Barcelona. pàg. 127.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 117-127.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SALARICH VERDAGUER, Joaquim (1882). Apuntes para la historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Inprenta Renaixensa. Barcelona, pàg. 111-149.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Algunes de les tradicions al voltant d'aquesta torre, publicades a la bibliografia esmentada, es refereixen a l'origen del nom de la torre 'dels Encantats'. Segons l'explicació popular a les nits es veia llum a les finestres i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles. També es diu que per Sant Joan, si el dia és clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça que hi havia davant la posada de Montserrat, a Mataró. També es diu que hi ha un túnel subterrani des de la torre a la platja, que s'utilitza en un moment de la llegenda. <\/p>

“En Caldetas de arriba hay tres torres que datan de la época de los moros. En la altura que domina á Caldetas de mar hay otra torre de la misma época, bastante bien conservada, con sus almenas y cuerpo avanzado de fortificacion. Los geógrafos la llaman torre de Caldetas, los naturales de la comarca torre de los encantados, y los militares, que ahora tienen establecido en ella telégrafo, la patona.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Los habitantes del pueblo dicen que cada año, en el dia de San Juan, si el cielo es claro y el sol brillante, la sombra de la torre de los encantados se refleja en la plazuela que hay delante de la posada de Montserrat en Mataró.<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tambien dice otra tradicion, que en boca del pueblo corre, que havia un camino subterráneo que conducia de esta torre á la playa, però no se hallan hoy vestigios de este camino.<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

En cuanto á su nombre de torre de los encantados, la tradición no lo esplica mas que contando la fábula de que en tiempos antigues muchas noches se veia luz en las ventanes de la torre y se oian gritos, risas y gemidos, acompañado todo ya de choques de vasos y botelles, ya de ruidos de armas, algazara que se achacaba á los demonios ó encantados que se habian apoderada de la torre haciendo de ella su habitacion” <\/span><\/span><\/em>(Víctor Balaguer, 1857, pp. 88)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) crea una llegenda novel·lada, com molt bé indica al principi, que també es recull en Coll i Modolell (1999) i que transcrivim íntegrament:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

'Era el dia 8 de setembre de l’any 1231. La jove Leonor i altres persones es trobaven celebrant l’aplec de la Verge del Remei. Quan només quedaven ella i la seva amiga Empar, es començà a fer fosc. Malgrat la insistència d’Empar, Leonor volgué donar un darrer petó al Nen Jesús.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un negre i espès núvol anava sorgint del mar, fent encara més aparent la sensació de foscor. Aprofitant l’avinentesa, una nau s’acostava lentament i silenciosa vers la platja, per anar a refugiar-se en una de les cales naturals formada per les muntanyes de Caldes. Ja desembarcats els pirates –doncs només els pirates navegaven per aquestes costes sense llums de posició-, es disseminaren pels vessants no defensats per les torres que encara hi ha, a la recerca d’esclaus i botí.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ja prop de casa del seu pare, que era el veguer del poble, Leonor es trobà de cop i volta amb dos dels pirates, que l’agafaren sense que ella pogués oposar cap mena de resistència. La seva amiga Empar, que anava tot just al seu darrera, sí que pogué recular i escapolir-se. Leonor fou conduïda cap a l’embarcació dels pirates, malgrat els plors i les súpliques, a on aviat començaren a arribar altres captives.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aixecar-se el nou dia ja eren a alta mar. Les torres i edificis que Leonor podia veure en la llunyana costa no eren, és clar, les de Caldes d’Estrat. La seva desesperació augmentà quan s’adonà que el vaixell posava proa en direcció contrària a les costes catalanes. I per acabar-ho d’arrodonir, sentí els corsaris que ja es fregaven les mans amb el premi que rebrien de llur senyor per portar una peça tan valuosa per al seu harem. Ja només podia esperar la protecció de la Verge del Remei de Caldes, i a ella s’encomanà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En arribar a les costes de Berbèria, el capità pirata digué, adreçant-se a la pobre Leonor:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-Hem de tancar aquest ocellet a la seva gàbia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Poc després, tots els presoners i presoneres eren presentats al príncep dels cerites, personatge molt opulent i, segons sembla, parent de l’emperador del Marroc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La resta dels captius foren tancats en espaioses habitacions i des d’allà conduïts al mercat d’esclaus. Leonor fou la darrera. I quan el príncep va veure la formosor del seu rostre, més bell encara a causa del pudorós carmí de la vergonya exclamà:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-Beneït sigui Allah! Bona presa per al meu harem. Mereix ésser una sultana!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Foren precisament aquelles paraules les que feren conèixer a la desventurada noia quin havia de ser el seu destí. Plorosa, es llençà als peus del príncep suplicant-li que respectés el seu honor i els vots de virginitat que havia fet a la Verge dels cristians. Tots els presents en feren burla, tant dels seus plors com dels seus vots, aconsellant-la que es preparés per fer feliç a l’omnipotent príncep, parent de l’emperador i descendent de Fàtima Zahra, filla natural i predilecta del profeta Mahoma.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Atreta pels plors de Leonor es presentà aleshores a la sala una joveneta d’uns catorze anys, fetillera i molt formosa. La seva presència sembla que contrarià al príncep, el qual fent un senyal als allà presents. Manà que es retiressin. Llavors, adreçant-se a la noieta, que era la seva filla, li digué:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-Fàtima, per què t’has exposat així a la vista de tothom? Ja saps que no vull que et vegin ni els meus criats ni els meus guerrers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-Pare meu, no sé que m’ha passat. Una força desconeguda m’ha obligat a presentar-me desobeint les vostres ordes. Si aquesta jove tingués un geni protector, creuria que la defensa, doncs no sé el que em passa, i això és per a mi un enigma. Mentre, permeteu que la prengui al meu servei, i jo la predisposaré de manera que no sigui esquerpa als vostres desitjos: li faré entendre que teniu sobre ella dret de vida i de mort.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A Leonor la princesa Fàtima li semblà una visió màgica, gairebé celestial. El que no sabia és que sota aquella bondadosa aparença s’amagava una ànima cruel, i que aquelles riques robes que semblaven cobrir una perfecta regularitat de formes, només embolcallaven un cos malalt i ple de tumors, alguns dels quals eren nafrats i supuraven un pus fètid que només podien dissimular les més fines essències i perfums. I com si la lepra que patia modelés el seu caràcter, el seu cor era cruel i sanguinari. Tant que per distreure’s condemnava les seves esclaves a assots i altres turments per la més mínima falta. I com a mostra del seu refinament, els càstigs eren aplicats en la seva presència per les mateixes captives. Aquella que, per pietat envers la companya, no emprava tota la seva energia i força corporal, era a la vegada castigada per una altra.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per acabar d’arrodonir una tan tràgica situació, Leonor despertà l’enveja de dues de les favorites de la princesa, anomenades Sorrab i Ernestina. La primera era una esclava georgiana, molt bella; la segona havia estat capturada en els marges del riu Genil, i ambdues eren molt aficionades a la dansa i a la cançó, la qual cosa distreia molt la seva senyora.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un dia Muñoz, una esclava valenciana, fou condemnada a cent assots. Leonor era una de les encarregades d’aplicar-li el càstig. Com que la captiva catalana es va negar a fer-ho, fou a la vegada assotada també. Malgrat això, continuà servint la seva senyora amb afecte i amabilitat: preferia això que anar a parar a l’harem del príncep.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Mentre succeïen els fets relatats, el príncep hereu de Fez es trobava cercant esposa. Coneixedor de la bellesa de Fàtima, volgué veure-la. En arribar al palau fou rebut amb tots els honors. I per tal d’obsequiar-lo, la princesa Fàtima ballà per a ell nombroses i diverses danses, que complagueren molt el príncep.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Però això aguditzà la malaltia de la princesa, que prengué un caràcter tan seriós que els metges temien perdre-la. De les seves nafres sortia un pus tan fètid i corrosiu que tothom se n’allunyava, incloses les dues favorites, Sorrab i Ernestina, que fingiren trobar-se malaltes i així poder tocar el dos. Tothom, és clar, llevat de Leonor i l’esclava valenciana, que s’oferiren a tenir cura de la malalta. Amb tanta abnegació i afecte l’atengueren, que aviat la seva millora era palesa. I naturalment, les favorites, guarides de les seves fingides malalties, tornaren al servei de la seva senyora, essent despatxades Leonor i la valenciana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una nit en què no podia dormir, Fàtima sentí una dolça cançó, que cantaven les esclaves cristianes:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

“Mare del Remey sagrada \/ valgans vostra protecció. \/ Saquejá aquest lloch antich \/ per nostres pecats lo moro, \/ perdent son poder inich \/fins á la Iglesia el decoro: \/ sols Vos ab gran confusió \/ séu del rigor preservada”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En sentir allò, Fàtima es començà a encoleritzar. Però tingué prou paciència per continuar escoltant:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

“Vullau a Fathma donar \/ de vostre cor los tresors, \/ de la lepra mitigar \/ los sofriments i dolors: \/ baix la vostra protecció \/ preneula, Verge sagrada”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La princesa va fer cridar les esclaves. En preguntar perquè esbombaven la seva malaltia, Leonor respongué que era per tal d’implorar a la Verge del Remei que la guarís, ja que els millors metges no podien fer-ho. En demanar qui era aquesta verge, Leonor li explicà:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-Senyora, és la Mare de Déu dels cristians, i el seu poder no té límits, perquè cura totes les dolències del cos i de l’ànima; les del cos mitjançant unes aigües meravelloses que brollen d’una roca.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Llavors, a requeriment de la princesa musulmana, Leonor li contà la llegenda àuria de la Verge del Remei de Caldes, com fou trobada i altres successos meravellosos protagonitzats per la sagrada imatge. El cas és que, des d’aleshores, les esclaves cristianes pujaren a l’habitació de Fàtima molt més sovint. I un dia, la princesa parlà al seu pare de les miraculoses aigües guaridores de Caldes d’Estrac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els més eminents metges foren cridats per tal de donar la seva opinió en un assumpte tan important. I es resolgué traslladar la princesa Fàtima a Caldes. Pocs dies després, i durant una fosca nit, un vaixell desembarcava uns quants musulmans que, coneixedors del país, entraren en una cova oberta en la roca per les onades i penetraven en un llarg passadís, pel qual anaren pujant fins trobar una porta de ferro. La feren cedir mitjançant fortes perpalines. Els dos vigilants que guardaven una forta torre, que dormien, foren ràpidament abatuts. I així, baixaren a terra els ocupants dels vaixell, que no eren altres que Fàtima, la seva mare, les dues favorites i les dues esclaves cristianes que ja coneixem. La custòdia de les dones era al càrrec d’Abdel-Nis i vint soldats escollits.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per tal que la princesa pogués banyar-se a la piscina, els musulmans idearen un enginyós sistema: a mitja nit, sortien unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs. Leonor encapçalava la comitiva. La seguien sis soldats. Fàtima, la seva mare, les dues favorites i sis soldats més, que tancaven la columna. Tots ells portaven fanals blancs a la mà. Aquesta processó de fantasmes blancs i misteriosos, que sortia cada mitjanit en punt i després d’una hora retornaven a la torre, tenien sorprès i astorat al poble de Caldes, en el qual no es parlava d’altra cosa. I per a més estranyesa, un dels antics guàrdies de la torre –còmplice dels nouvinguts- assegurava que ell no havia vist res de res...Algú del poble va començar a fer córrer la història segons la qual es tractava de les ànimes en pena dels moros que havien ocupat antigament el país, als quals Mahoma havia encantat i enviat aquí per practicar les ablucions que la seva religió imposa. Des d’aleshores foren per als caldetencs els encantats, que vivien, és clar, en la Torre dels Encantats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb els continuats banys, la salut de Fàtima millorava dia a dia. I amb ella el seu caràcter, que s’anava tornant més calmaat. La lepra anava vencent, i no deixava petjada en la fina pell de la princesa. Per contra, anímicament es trobava depressiva, lànguida, la qual cosa preocupava molt Leonor. I és que els murs de la torre eren massa estrets per Fàtima, que es sentia presonera. Així, un dia resolgueren anar a donar gràcies a la Verge del Remei al seu propi santuari.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per poder dur-ho a terme, els “fantasmes”, amb la complicitat de l’antic guàrdia, es feren passar per uns nobles castellans que havien arribat durant la nit, amics del Sr. De Montpalau, el propietari de la Torre dels Encantats. Segons digueren, venien acompanyats d’un sacerdot que exorcitzaria els encantats que allà hi havia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tots ells, que es vestiren amb roba pròpia de la noblesa castellana de l’època, anaren seguidament al monestir del Remei, regit aleshores per cavallers templers. Els visitants, naturalment, foren rebuts amb tota cordialitat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Però un d’aquells cavallers, que havia prestat els seus serveis en el castell d’Aragó propers als pobles habitats encara per musulmans, s’adonà que no eren castellans, sinó mahometans disfressats. Tement, com a bon militar, una emboscada, cregué que seria millor vigilar els moviments dels nouvinguts. Un dia parlà llargament amb Leonor de l’avantatja que suposaria per a la comarca la conversió d’aquella gent. I es disposà a portar a la pràctica un meditat pla.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

D’aquesta manera, començà a parlar a Fàtima del rellevant paper que la dona cristiana tenia en la família i la societat, que no es trobava sotmesa a la voluntat del seu senyor, que exercia d’esposa i de mare, que podia criar lliurement els seus fills, i altres coses per l’estil. La mateixa princesa pogué adonar-se’n, en algunes visites que feia al monestir del Remei per donar gràcies a la Verge, que allà hi anaven dones de tota sort i condició, soles i amb la major llibertat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un dia, una nena entregà a la princesa Fàtima un ram que combinava artísticament tota una sèrie de flors. En ell pogué llegir, mitjançant el llenguatge de les flors, un missatge: “Amb respecte i temor em dirigeixo a vós, per dir-vos que he perdut el repòs i visc molt trist, el meu cor somnia i intueix que us estima, només vós ocupeu el meu pensament; tinc temor i espero, tot i que la meva esperança és feble: compadiu-me”. Ella no sabia qui podia ser el seu misteriós pretendent. Però havia de respondre i ho va fer mitjançant un botó de rosa blanca embolicat en un paper en el qual hi havia dibuixada una coroneta silvestre formada de diverses flors i fulles, l’emblema del qual deia: “El meu cor mai no ha estimat, els meus sentiments són bons, si el vostre naixement és noble i els vostres pensaments purs, podeu esperar”. Quan veié la nena li va donar el missatge, i ràpidament aquella desaparegué corrent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la tarda següent, Fàtima i Leonor es dirigiren al monestir. Pel camí veieren un jove atractiu i cavaller seguit d’un gos de cacera. Era l’hereu Simó Busquets, el senyor del castell i el propietari més ric d’aquelles terres. Fàtima es posà vermella, perquè veié en la seva botonera una branqueta de duran: ell era, doncs, el misteriós pretendent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una curta conversa entre els dos joves decidí el seu destí. Immediatament, Fàtima demanà al cavaller templer que l’instruís en els principis del cristianisme i en els deures de la dona cristiana. La mera de la princesa es convertí també, com les dues favorites i fins el cap de l’expedició, Abdel-Nis. També una part dels guardians es feren cristians; altres tornaren a Alger. El dia 8 de setembre els conversos es batejaren. Fàtima adopta el nom de Magdalena. Tots es quedaren a viure a Caldes d’Estrac, on foren sempre admirats com a model de virtut i bellesa...'<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08006-425","ubicacio":"Turó dels Encantats","historia":"","coordenades":"41.5716163,2.5303746","utm_x":"460847","utm_y":"4602322","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94151-img0843.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A Coll i Modolell (1999) s'analitzen les característiques estructurals de la narració i es contextualitza en època de Salrich per concloure que no és una llegenda de tradició popular sinó una creació literària que es sustenta amb unes tradicions orals.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95143","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei-3","bibliografia":"

PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"

Es tracta d'un aplec que es feia a l'ermita del Remei, en el municipi d'Arenys de Munt, però que reunia a persones d'altres pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar. Quan es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, l'any 2005, era vigent, però actualment ja no se celebra.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es feia el segon diumenge d'octubre. <\/span><\/span><\/span><\/span>Un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es feia una audició de sardanes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
Antigament es feia l'ofici, també al matí, però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-494","ubicacio":"Ermita del Remei (Arenys de Munt)","historia":"

Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5793930,2.5515237","utm_x":"462614","utm_y":"4603175","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95144","titol":"El cant de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cant-de-langel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"

El Cant de l’Àngel és un anunci la Mare de Déu de la resurrecció del seu fill Jesucrist, cantant el Regina Coeli<\/em>. Es cantava el diumenge de Resurrecció després de l'Ofici, a l'església de Santa Maria, com a punt àlgid de la Pasqua, i a fora, a la plaça. El cantava un nen vestit d'àngel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta tradició es va perdre a Arenys des dels anys 70. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Encara que l’himne és universal, cada poble adaptava la seva melodia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-495","ubicacio":"Església parroquial","historia":"","coordenades":"41.5806150,2.5492895","utm_x":"462429","utm_y":"4603312","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es manté vigent a Calella, únic municipi del Maresme que es conserva. També a Blanes i Olot. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37752","titol":"Festa Major de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-marti","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es fa l'11 de novembre, sant Martí, patró de la població. Destaca la Mostra de Relleno i que és un dels pocs pobles que encara es pot trobar envelat. L'organització demana a la població que pengi domassos als balcons. El diumenge sempre hi ha, com a cosa tradicional, el concurs de colles sardanístiques a nivell català. No pot faltar l'Ofici solemne, cantat i retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt. Tampoc pot faltar el pregó i la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt. També hi ha presència d'activitats dedicades a la canalla i festes populars, com la trobada de gegants o els correfocs.","codi_element":"08007-67","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Antigament es feia una fira de bestiar i de roba d'hivern. També es menjava la boia, que no és altra cosa que la dona vella del xai. No es tracta d'una carn gaire gustosa i s'acostumava a menjar en èpoques econòmicament pobres. Aviat es va deixar de menjar; no es tracta d'una menja que pugui ser motiu d'orgull. Actualment el fet més destacable és el Relleno i la Mostra que es fa al seu voltant des de l'any 1996. El Relleno és una recepta gastronòmica de pomes farcides amb un tap de carn. L'espècie de poma utilitzada és la del ciri. És un plat d'arrels medievals que combina el dolç (poma, sucre, canyella, ametlles, vi dolç, torró, melindros, galetes i xocolata) amb el salat (carn de porc).","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37752-foto-08007-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37766","titol":"Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tres-tombs","bibliografia":"CASSADEMUNT i ROSSELL, Joan (1991). La festa de Sant Antoni Abat. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 22.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pels voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener) es celebra la festa dels Tres Tombs i també una Fira de productes del camp i artesans. La celebració comença a partir de les 9 amb la inauguració de la fira. A partir de dos quarts d'11, es fa la concentració de cavalls a l'Eixample per després iniciar els tres tombs que baixen per la riera, després passen per la Plaça de l'Església, pel carrer Borrell, Josep Maria Soler i acaben el recorregut al carrer de les Flors. Després dels tres tombs, hi ha una beneïda de cavalls i animals i un refrigeri popular per a tothom. Un altre dels elements de la festa és la fira de Sant Antoni que es fa a la Plaça de l'Església. Hi haurà parades d'artesans amb productes d'alimentació i artesania, i també una demostració d'oficis com el ferrer, el bufador de vidre, el cisteller i molts d'altres. L'Agrupació de Bonsais de Caldes també han organitzat la IX Mostra de Bonsais. En aquesta fira tampoc hi faltarà el tortell típic de Sant Antoni.","codi_element":"08007-81","ubicacio":"Casc antic","historia":"L'any 2006 s'ha celebrat la 26ª fira.","coordenades":"41.6090100,2.5401000","utm_x":"461680","utm_y":"4606469","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37766-foto-08007-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37772","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei","bibliografia":"PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Aplec que es celebra el segon diumenge d'octubre a la capella del Remei. Un grup surt d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10'30 es celebra l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es fa una audició de sardanes. Antigament es feia l'ofici, també al matí; però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant.","codi_element":"08007-87","ubicacio":"Capella del Remei","historia":"Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local. Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935. L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'. L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa.","coordenades":"41.5872800,2.5257600","utm_x":"460472","utm_y":"4604063","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37772-foto-08007-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37772-foto-08007-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37798","titol":"Nit de naps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nit-de-naps","bibliografia":"LLORET, Vicenç (1991). Nit de reis, nit de naps. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8 -10.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La nit de reis a Arenys es coneix amb el nom de la Nit dels Naps, ja que els joves surten en colles per penjar un nap en el balcó o finestra d'algunes noies: alguna estimada per algun membre de la colla, solteres, ... Darrerament, les noies s'han incorporat a la festa i pengen cols als balcons dels nois. Un altre aspecte de la festa és la crítica política i social a diferents aspectes de la vida local, sobretot de polítics del poble. Darrerament, però, s'ha convertit en una nit en què tot s'hi val, incrementant la desmesura i obrint un nou debat ciutadà.","codi_element":"08007-113","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37798-foto-08007-113-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37799","titol":"Festa Major petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-petita","bibliografia":"CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És la festa de primavera per excel·lència. Es tracta de l'antic vot de poble que els arenyencs van fer a la Mare de Déu del Remei com a compromís i devoció per mantenir la seva protecció contra tot tipus de mal. Es fa la setmana següent de Pasqua; concretament el diumenge després de Pasqua florida i també el dilluns. Pel matí, es fa un ofici cantat per la coral i una trobada de gegants, ball, i des de fa 16 anys, per la tarda, es fa una trobada de cant coral, amb alguna coral convidada. El dilluns pel matí s'acostuma a fer festa per la canalla i a la tarda algun espectacle teatral, pagat per l'Ajuntament.","codi_element":"08007-114","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"El seu origen està en un vot de poble que la vila d'Arenys de Munt fa a la Mare de Déu del Remei, potser l'any 1846, segons la bibliografia, per tal que els deslliurés de la febre groga.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37799-foto-08007-114-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Festa del Remei o Segona Festa Major.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37800","titol":"Bredes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bredes","bibliografia":"FORN i SALVÀ, Francesc (1987). Les Bredes. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.8 - 10.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festes de barri que es realitzen al voltant de la festivitat de Corpus. Es segueix l'esquema d'una petita festa major concentrada en tres dies (divendres, dissabte i diumenge). La Breda de la Plaça és la més important i la que marca una mica la pauta. També és la més espectacular pel lloc on es fa (plaça de l'església) i la cúpula de papers que alcen al mig i la típica font amb l'ou com balla. El divendres a la nit es fa la festa jove amb concerts i un sopar popular. El dissabte comença amb una jornada esportiva, espectacle infantil a la tarda i un sopar de germanor al vespre amb concert i ball. El diumenge comença amb una missa d'enramada, xocolatada, baixada de carretons, cercavila, gegants, etc. Al vespre ball de comiat i castell de focs artificials.","codi_element":"08007-115","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"La paraula Breda deriva etimològicament de 'vereda', que eren sectors de divisió territorial del municipi. En el segle XVIII, Arenys de Munt estava dividit en 'veredas'. La transformació del mot en Breda es documenta l'any 1841. Avui és sinònim d'enramada. Tradicionalment, després del dijous de Corpus, cada dia es feia la festa d'una 'vereda' o breda diferent, fins arribar a la vuitena de Corpus que es feia la festa més espectacular, que era la Breda de la plaça de l'església. Al llibre segon de la Confraria del Santíssim Sagrament, trobem la primera referència a les veredas que s'anaven celebrant dins de l'octava de Corpus. En aquest llibre de l'any 1723 s'anomenen les veredes de Panagall, dels Fadrins, del carrer St. Antoni, del carrer Vell, carrer de l'Olivera i Sala i una darrera de les cases de Josep Jalpí, Catà, Puig i altres. A partir dels anys 30, arrel d'una visita a Barcelona per part d'uns arenyencs, es va incorporar l'ou com balla. Als anys 60 es deixen de fer, no de cop però sí de mica en mica, va perdent empenta. A l'any 1978 la Sra. Mercè Colomer i el seu marit convoquen una sèrie de veïns per mirar de recuperar la festa i es parla de fer-ho en cap de setmana i no en dies feiners. Aquell any ja van aconseguir la orquestra Plateria i va tenir molt d'èxit. Dos anys després s'hi van afegir els de la Breda de la Riera. En el llistat d'entitats de l'Ajuntament figuren les bredes de la Plaça, de la Riera, de l'Eixample, del Sindicat, de l'Ajup, del Pi gros, del Torrentbó i dels Tres Turons.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37800-foto-08007-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37845","titol":"Protecció contra les bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-les-bruixes","bibliografia":"BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol.","codi_element":"08007-160","ubicacio":"Hostal del Sol","historia":"","coordenades":"41.6021800,2.5330700","utm_x":"461090","utm_y":"4605714","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37845-foto-08007-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37845-foto-08007-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37849","titol":"Fira de les Cireres d'en Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-les-cireres-den-roca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fira que es celebra el 24 de juny, per Sant Joan, dedicada a les Cireres d'en Roca. Aquesta espècie és originària de l'Alt Empordà o dels Pirineus. A més de la Fira es pot obtenir licor de cirera d'en Roca, elaborat per les destil·leries SOREL d'Arenys de Munt. Es fan cercaviles, gegants, berenars, degustacions i espectacles varis. Es fa coincidir amb la trobada de puntaires, ofici d'una gran tradició a la població.","codi_element":"08007-164","ubicacio":"Pl. Catalunya i voltants","historia":"A finals del segle XIX es va abandonar el conreu de la vinya, aleshores importantíssim a la comarca, per culpa de la fil·loxera. Això provocà una transformació econòmica forçosa. Una derivació professional fou l'arribada de minaires (d'aigua). Molts arenyencs van desplaçar-se a terres enllà per realitzar aquesta tasca. En una d'aquestes sortides conegueren un tipus de cirera diferent a l'autòctona. Els primers empelts d'aquesta nova espècie a la comarca van arrelar fa molts anys. Aquesta producció s'ha mantingut fins els nostres dies i ha pres el nom de la nissaga de minaires que va sembrar els primers empelts. L'any 2006 s'ha celebrat la 7a Fira.","coordenades":"41.6092200,2.5398600","utm_x":"461660","utm_y":"4606492","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37849-foto-08007-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37849-foto-08007-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37850","titol":"Trobada de puntaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-puntaires","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Coincidint amb la Fira de la Cirera d'en Roca, es fa la tradicional trobada de puntaires per commemorar la festivitat de Sant Joan (24 de juny) i convertint els carrers principals d'Arenys de Munt en una gran festa participativa. Les puntaires, vingudes d'arreu de Catalunya, s'arrengleren en una doble filada de taules i cadires, resseguint l'encara sorrenc perfil de la riera. Pels voltants de l'església, plaça Catalunya i carrer de la Generalitat es poden trobar parades d'artesans, venedors, i expositors del món de la punta. Per amenitzar el dia, s'organitzen activitats paral·leles: exposicions, itineraris a peu, actuacions musicals, etc.","codi_element":"08007-165","ubicacio":"Centre del poble: riera i voltants església","historia":"En motiu de complir-se el primer centenari de la primera exposició a tot Catalunya de puntes de coixí a Arenys de Munt, l'any 2006, ha estat la seu de la 19a. Diada de la Puntaire de Catalunya.","coordenades":"41.6091700,2.5405700","utm_x":"461719","utm_y":"4606486","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37850-foto-08007-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37850-foto-08007-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37851","titol":"Ofici d'espardenyeria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-despardenyeria","bibliografia":"

SILVA SOLER, Pol da (2000) Història del calçat. Treball de curs. Arenys de Munt. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ofici molt arrelat a Arenys de Munt a través de la família Soler, que va fundar l'espardenyeria l'any 1880.<\/p>

Les eines utilitzades per l'espardenyer són el cavallet per fer rompugo, el planell, fil i agulla, rodet, màquina de posar ullets, forma, sola, estenalles, màquina de ripuntar, tisores, premsadora de llatra, banc per les soles, maceta, agulla de fer soles, alena i martell.<\/p> ","codi_element":"08007-166","ubicacio":"Rambla Francesc Macià, 53","historia":"

Casa fundada per Josep Maria Soler i Francisca Ferrer l'any 1880. Continuaren la tasca el Toni Soler i Rosa Bosch. La tercera generació d'espardenyers foren Jaume Soler i J. Rossell, que tingueren 13 fills, un d'ells la Teresa Soler. L'actual gerent és el seu fill Pol Da Silva Soler.<\/p>

Després de la Guerra Civil hi hagué una davallada de la demanda i Jaume Soler va aprendre a fer de rellotger per poder mantenir la família. Un fill seu va reprendre l'espardenyeria, adaptant l'espardenya als nous temps i començant a donar nom a l'empresa.<\/p>

L'avi d'en Pol, rebé la carta de Mestre Artesà de la mà del president de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Solei. Han participat en diferents salons de moda per a diferents marques (TCN, Joan Miró, Lluís Generó).<\/p> ","coordenades":"41.6111700,2.5396500","utm_x":"461644","utm_y":"4606709","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37851-foto-08007-166-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37851-foto-08007-166-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37863","titol":"Artesania de la punta de boixet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/artesania-de-la-punta-de-boixet","bibliografia":"FERRAN, Elena i SALVADÓ, Maria Rosa (no consta). Les puntaires, a la Col·lecció Descobriu Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (2006). L'art de la punta a Arenys de Munt, a Filigrana, núm. 1, juny de 2006, Associació de Puntaires d'Arenys de Munt. OLLER i ARTIGAS, Xavier (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 20- 21. PONS i GURI, Josep Maria (1994). Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l'art de la punta al coixí a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 10 - 15.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí. La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap. Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc. Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi. La Generalitat ha reconegut el treball d'artesania nomenant Mestres Artesanes dues puntaires d'Arenys de Munt: Paquita Mora i Bigorra i Esperança Artigas i Catarineu. La continuïtat de l'ofici està assegurat a Arenys de Munt durant molts anys, no només per la transmissió de mares a filles i nétes, sinó per les escoles de puntes que hi ha a la població.","codi_element":"08007-178","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. Altres puntaires d'Arenys de Munt referides en aquest volum són: Teresa Bellsolell, Caterina Menestrala, Margarida Giralt, Mariana Lapeira, Teresa Vall, Isabel Aiguaviva i Coloma Carana. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900). Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la néta Mercè Badia. Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius. Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37863-foto-08007-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37863-foto-08007-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37863-foto-08007-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha dues entitats de puntaires a Arenys de Munt: l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt i l'Associació de Puntaires Verge del Remei. Entre les dues sumen més de 400 associats.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37866","titol":"Dansa d'Arenys de Munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-darenys-de-munt","bibliografia":"ABÀSOLO, Carles d'. (2004) La dansa d'Arenys de Munt. Fulls arenyencs de cultura, núm. 8, novembre de 2004. Ajuntament d'Arenys de Munt.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Dansa oberta de forta tradició arenyenca que es balla per la Festa Major i per la revetlla de Sant Joan. La dansa d'Arenys de Munt es composa d'entrada, cargol, espolsada i sortida. Entren les parelles a la plaça, en direcció contrària a les agulles del rellotge, els músics toquen una introducció que serveix alhora perquè l'home fa fer risto a la balladora i s'agafen les mans esquerres pel davant i les mans dretes pel darrera, la dona recolzant-la a la seva cintura i l'home posant la seva mà amb la d'ella, i agafades les mans a la cintura d'ella disposats per fer les tres primeres figures de 16 compassos cada una. Primera melodia dels primers 16 compassos, amb la cama dreta estirada endavant i el peu en posició de punteig, amb pas de minuet, puntejant tres cops a terra, amb dos compassos, seguidament es camina tres passes petites, a la tercera passa es trobaran amb el peu esquerre al davant i també faran el mateix que han fet amb el peu dret. Alternativament fins el compàs 16, en què quedaran amb el peu esquerre al davant. Amb aquesta posició i amb els 16 compassos següents (segona melodia) en el peu esquerre saltant al costat, marcant un punt cap a l'esquerra i simultàniament s'alça el peu dret; el mateix peu esquerre, sense perdre el compàs, també saltant, marcant un punt cap al centre pel davant de la cama dreta i el peu dret torna a alçar-se igual. Tot seguit es fa 3 passes petites començant amb el peu dret com en la figura anterior quedant el peu dret al davant, i que fa el mateix que ha fet amb el peu esquerre, i així es va alternant de peu de manera continuada fins al compàs 16, en què queden amb els peus junts. La tercera melodia (16 compassos) és de ball pla, començant amb el peu dret endavant cap a l'esquerra, i després esquerra cap a la dreta, fimbrejant una mica el cos, i així fins al compàs 15 en què, deixant-se de les mans dretes en que discretament es separen una mica, en el compàs 16 queden en rodona, de peus junts, i de cara a dins, agafats de les mans. Quarta melodia (64 compassos), es fa un cargol saltant en galop en que el capdanser trenca dansa, iniciant per dins un moviment en espiral fins el compàs 16. Després es gira per la seva esquena i desfà el cargol. Al compàs 32 tots estan en rodona de cara a fora, en què entren d'esquena per fer el cargol de cara al públic, fins al compàs 48. Es torna a desfer el cargol i tornen a quedar en rodona de cara a dins. En els dos darrers compassos, l'home fa fer risto a la balladora i queden deixats anar de mans, i en dues rodones els homes a la part de dins i les dones a la part de fora encarats. La 5ª figura és l'espolsada (14 compassos), els homes anaven passant per davant de totes les balladores espolsant un xic davant de cadascuna fins a tornar a la seva. Era la part més rellevant de la dansa. Els 10 primers compassos les dones fan ball pla i els homes espolsada; al compàs 10 posen peus junts i alhora fan un petit acatament amb el cap com a salutació; amb els compassos 11 i 12, agafats de les mans fan un risto, per sota els braços procurant tenir-los ben junts al passar per sobre els caps. Els dos compassos finals, l'home agafant la mà esquerra de la dona li fa un risto senzill per sota el seu braç dret i sense deixar-se anar de la mà, va endavant i cap a l'esquerra quedant a la part de fora la rotllana, i la dona a dins. Això es va repetint fins a retrobar-se amb la parella. Per acabar, els músics tornen a fer una introducció i s'agafen novament les mans esquerres per davant i les mans dretes pel darrera a la cintura d'ella. La música és com la inicial, però utilitzant la que calgui, tota vegada que serveix per fer la sortida, en què es repeteixen els tres motius primers, o bé es fan de ball pla com la figura tercera, i així surten de plaça.","codi_element":"08007-181","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Des de la meitat del segle XIX, el Foment de Sant Martí tenia cura de la Festa Major, on la dansa n'era una gran protagonista, ja que els que ballaven gaudien de gran prestigi, sortint a ballar en primer lloc les autoritats. D' Abàsolo (2004) situa l'origen a finals del segle XVII i durant el XVIII. Antigament, la dansa era ballada per la Festa Major, l'11 de novembre (Sant Martí), en sortir de l'Ofici, i l'endemà a la tarda, sempre a la plaça de l'església. Les antigues Germandats de Sant Joan, Sant Jaume i Nostra Sra. Del Remei organitzaven ball a la plaça les tardes i les nits dels dies 24 de juny i 25 de juliol. Als anys 60 del passat segle es va deixar de fer i no es va recuperar fins l'any 1976 amb la vinguda de la flama del Canigó.","coordenades":"41.6090000,2.5403400","utm_x":"461700","utm_y":"4606467","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37866-foto-08007-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La gent es mudava per la dansa, s'estrenaven vestits i joies i s'iniciaven prometatges. La gràcia de la dansa consisteix en cargolar-se i descargolar-se sense trencar-la mai.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37930","titol":"Concurs de Sardanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/concurs-de-sardanes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries.","codi_element":"08007-245","ubicacio":"Plaça de l'Església","historia":"Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església.","coordenades":"41.6090000,2.5403500","utm_x":"461701","utm_y":"4606467","any":"1940","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37930-foto-08007-245-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37931","titol":"Sardana 'Collsacreu'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-collsacreu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu\/ en una terra generosa i gran! \/ Que el to de nostra veu\/sigui una crida pels fills que vindran.\/ Portem un missatge a l'esperit\/ que és com un ressò\/ de fe, de pàtria i d'amor infinit.\/ I aquesta és la missió\/ que dóna Déu al poble escollit. \/ Salut, que Déu ens dó\/ Recolza't, estimada, \/ fes que no et rellisqui el peu,\/ que aquest revolt que es veu\/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada\/ del cimal de Collsacreu. \/ Quina armonia \/ de besllums i de color!\/ Oidà; si ací et podia \/ fer el niu de nostre amor! \/ Dolça cabanya \/ batejada amb el nom teu;\/ al cim de la muntanya\/ serem més prop de Déu. \/ Les serres del Montseny \/ vigilaran els nostres passos. \/ Ens assadollarem \/ de la sentor que fan els pins.\/ I jo et cobejaré dintre els meus braços\/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins.\/ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina\/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt.\/ Llavors nostra cançó diamantina\/ volarà ben amunt, be amunt ...!","codi_element":"08007-246","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"1955","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra)","observacions":"Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37932","titol":"Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població.","codi_element":"08007-247","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"2004","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jordi Paolí","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37933","titol":"Sardana 'Arenys de Munt'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-arenys-de-munt","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. \/ Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; \/ Reprèn la feina diària rendint energia i suor. \/\/ De la raça, exponent vitalitat present. \/ Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.\/\/ Llum del sol sortint matinejant, \/ desperta i pinta l'ample bosc ombriu,\/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;\/ albada rutilant, cims i racons.\/\/ És superba festa per tothom poder contemplar\/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,\/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar\/ El que esdevingui a ser-ne hereu.\/\/ Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;\/ celebrem la data agermanats i rememorant\/ el coratge i el valor de tota aquella gent\/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.\/\/ Aquell home matiner que disfruta estalviant,\/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.\/\/ Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,\/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.\/\/ Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt.","codi_element":"08007-248","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"1957","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra).","observacions":"Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37934","titol":"Sardana 'La festa del Remei'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-la-festa-del-remei","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.","codi_element":"08007-249","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"F.X. Maimí","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37936","titol":"Les bruixes d'Arenys de Munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-bruixes-darenys-de-munt","bibliografia":"COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'.","codi_element":"08007-251","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999)","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37944","titol":"El pagès que visità l'infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pages-que-visita-linfern","bibliografia":"ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12.","centuria":"","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector.","codi_element":"08007-259","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37951","titol":"Sardana Aplec de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-aplec-de-sant-marti","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua.","codi_element":"08007-266","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Estrenada l'any 1936.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"1936","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Maria Vilà","observacions":"Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37958","titol":"Relleno","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relleno","bibliografia":"CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites.","codi_element":"08007-273","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37963","titol":"Senyar per enyorament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/senyar-per-enyorament","bibliografia":"Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena.","codi_element":"08007-278","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava.","coordenades":"41.6113800,2.5394700","utm_x":"461629","utm_y":"4606732","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Vigent","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"73882","titol":"Festa Major d'Argençola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dargencola-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En els darrers anys el nombre d'assistens als actes ha crescut, sobretot al sopar popular.","descripcio":"La Festa Major es celebra el patronatge de Sant Llorenç i es duu a terme al voltant del 10 d'agost. La tradició fa que s'invoqui Sant Llorenç per demanar el seu suport per protegir els boscos dels incendis, malauradament tant freqüents a l'agost. També és invocat per molts oficis que empren el foc com element bàsic del seu treball. La Festa Major d'Argençola és el punt de trobada de la comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns -la plaça, l'església- i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.","codi_element":"08008-128","ubicacio":"Argençola","historia":"","coordenades":"41.5980600,1.4435200","utm_x":"370286","utm_y":"4606321","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"73883","titol":"Festa Major de Carbasí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-carbasi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Per Sant Bartomeu es celebra la Festa Major de Carbasí. El dia 24 d' agost es realitza una missa solemne a l'esglesia de Sant Bartomeu, i tot seguit es realitzen diferents actes per amenitzar la festa que reuneix veïns, familiars i amics.","codi_element":"08008-129","ubicacio":"Carbasí","historia":"","coordenades":"41.6104500,1.4301600","utm_x":"369198","utm_y":"4607717","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"73884","titol":"Festa Major de Porquerisses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-porquerisses","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En els darrers ha crescut el nombre d'assistens als actes de la Festa Major.","descripcio":"La Festa Major de Porquerisses es celebra en honor a Sant Genís. Es realitza els dies 25 i 26 d'agost i està organitza per l'Associació de veïns de Porquerisses amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argençola. La festa consisteix en una missa solemne el dia de Sant Genís i una sèrie d'actes festius, que van variant cada any. Entre aquests actes hi ha diferents campionats de botifarra, dominó o ping-pong. La nit del 26 hi ha sempre un ball popular per a tots els assistents fins entrada la matinada. L'endemà de Sant Genis s'acostuma a celebrar un esmorzar amb xocolatada i un dinar popular. Els actes es realitzen al local social de Porquerisses.","codi_element":"08008-130","ubicacio":"Porquerisses","historia":"","coordenades":"41.6256200,1.4596300","utm_x":"371683","utm_y":"4609357","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"Els anys que la festivitat de Sant Genís cau entre setmana, es traslladen els actes al cap de setmana més proper. La majoria d'any es realitzen només","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"73885","titol":"Festa Major de Rocamora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-rocamora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes.","codi_element":"08008-131","ubicacio":"Rocamora","historia":"","coordenades":"41.5936700,1.4190200","utm_x":"368235","utm_y":"4605870","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"73886","titol":"Festa Major de Contrast","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-contrast","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08008-132","ubicacio":"Constrast","historia":"","coordenades":"41.5812500,1.4339400","utm_x":"369454","utm_y":"4604469","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"73921","titol":"Festa Major de Clariana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-clariana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08008-167","ubicacio":"Clariana","historia":"","coordenades":"41.5911000,1.4981900","utm_x":"374829","utm_y":"4605467","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"37994","titol":"Paret de les mentides","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paret-de-les-mentides","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc.","codi_element":"08009-85","ubicacio":"Nucli urbà. C. Gran","historia":"","coordenades":"41.5548600,2.4008300","utm_x":"450034","utm_y":"4600528","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/37994-foto-08009-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/37994-foto-08009-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38017","titol":"Festa del Càntir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-cantir","bibliografia":"CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila.","codi_element":"08009-2","ubicacio":"","historia":"La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars.","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38017-foto-08009-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38017-foto-08009-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38017-foto-08009-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38061","titol":"Solució Remeiera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/solucio-remeiera","bibliografia":"

COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa.","descripcio":"

Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer.<\/p> ","codi_element":"08009-46","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38062","titol":"Protecció contra les bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-les-bruixes-0","bibliografia":"

BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix si encara es practica","descripcio":"

A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven.<\/p> ","codi_element":"08009-47","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38062-foto-08009-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38062-foto-08009-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris): Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38063","titol":"Llegenda de la Creu del Bey","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-del-bey","bibliografia":"

CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688.<\/p>

CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908).<\/p>

CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93.<\/p>

COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183.<\/p>

GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament.<\/p>

GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143.<\/p>

RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94.<\/p>

TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol.<\/p> ","codi_element":"08009-48","ubicacio":"","historia":"

(Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni. -Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu. La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca. En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla? Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta. Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir. -¿Qué hi cerques aquí home del infern? Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa: - A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar. - Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí. - Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey. La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá. Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38079","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs","bibliografia":"LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball.","codi_element":"08009-64","ubicacio":"","historia":"L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica.","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38085","titol":"Balls de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balls-de-gitanes","bibliografia":"

AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants.<\/p> ","codi_element":"08009-70","ubicacio":"","historia":"

El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38085-foto-08009-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38086","titol":"Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern","bibliografia":"LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts.","codi_element":"08009-71","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38087","titol":"Aplec de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-sebastia","bibliografia":"

LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.<\/p> ","codi_element":"08009-72","ubicacio":"Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià","historia":"

Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38088","titol":"Aplec de Sant Pere de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere-de-clara","bibliografia":"

LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.<\/p> ","codi_element":"08009-73","ubicacio":"Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà.","historia":"

Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38089","titol":"Llegenda de la Mare de Déu del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver","bibliografia":"

LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.","descripcio":"

'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.<\/p> ","codi_element":"08009-74","ubicacio":"","historia":"

La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38092","titol":"Diada de Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diada-de-corpus","bibliografia":"

AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"A partir dels anys 70 va decaient.","descripcio":"

Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser.<\/p> ","codi_element":"08009-77","ubicacio":"","historia":"

L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38093","titol":"Ball del ciri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-ciri","bibliografia":"

LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats.<\/p> ","codi_element":"08009-78","ubicacio":"","historia":"

És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38094","titol":"La bruixa de la pinta d'or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bruixa-de-la-pinta-dor","bibliografia":"

CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria.<\/p> ","codi_element":"08009-79","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38095","titol":"Llegenda dels repica truges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-repica-truges","bibliografia":"

CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'<\/p> ","codi_element":"08009-80","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38096","titol":"Llegenda de Bernat de Riudemeia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-bernat-de-riudemeia","bibliografia":"

RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça.<\/p> ","codi_element":"08009-81","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38396","titol":"Ofici de barracaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-barracaire","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Hi ha poca gent que en sàpiga.","descripcio":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall o amb terra. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. S'aixequen dues parets: una interior i una exterior que es van entrellaçant, al mig s'omple amb pedra petita o terra. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya o parets de feixes. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots, però que a Artés la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a les construccions de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","codi_element":"08010-47","ubicacio":"Artés","historia":"Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38396-foto-08010-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38396-foto-08010-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El senyor Valentí Escalé és un dels pocs coneixedors d'aquest ofici a Artés, que practica paral·lelament a l'ofici d'ajustador.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38397","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa.","codi_element":"08010-48","ubicacio":"Artés","historia":"Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7981500,1.9534900","utm_x":"413057","utm_y":"4627895","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38415","titol":"Borregos del Sant Pare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/borregos-del-sant-pare","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm.","codi_element":"08010-66","ubicacio":"Carrer Barquera, 33","historia":"El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar.","coordenades":"41.7984100,1.9543400","utm_x":"413128","utm_y":"4627923","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38415-foto-08010-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38415-foto-08010-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Quintana","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38424","titol":"Llegenda del Porc senglar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-porc-senglar","bibliografia":"QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se.","codi_element":"08010-75","ubicacio":"Mas Coma","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38425","titol":"La campana Victòria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-campana-victoria","bibliografia":"LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins.","codi_element":"08010-76","ubicacio":"Campanar de l'antiga església de Santa Maria.","historia":"","coordenades":"41.7996600,1.9508300","utm_x":"412838","utm_y":"4628065","any":"1904","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38426","titol":"La Petra i la Maria Salvaterra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-petra-i-la-maria-salvaterra","bibliografia":"TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana.","codi_element":"08010-77","ubicacio":"Campanar de l'antiga església de Santa Maria.","historia":"","coordenades":"41.7996600,1.9508300","utm_x":"412838","utm_y":"4628065","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38427","titol":"La serp del Pujol Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serp-del-pujol-vell","bibliografia":"GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita.","codi_element":"08010-78","ubicacio":"El Pujol Vell","historia":"","coordenades":"41.8041000,1.9384600","utm_x":"411816","utm_y":"4628571","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38428","titol":"La cabra d'or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cabra-dor","bibliografia":"APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'.","codi_element":"08010-79","ubicacio":"Serrat de la Cabra d'Or","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38429","titol":"La gruta de la presó d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gruta-de-la-preso-dartes","bibliografia":"VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones.","codi_element":"08010-80","ubicacio":"El Castell","historia":"","coordenades":"41.7993600,1.9503300","utm_x":"412796","utm_y":"4628032","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38430","titol":"El carrer del Clavari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-carrer-del-clavari","bibliografia":"PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno.","codi_element":"08010-81","ubicacio":"Carrer Pla del Clavari","historia":"","coordenades":"41.7986300,1.9555100","utm_x":"413225","utm_y":"4627946","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38430-foto-08010-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38430-foto-08010-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38431","titol":"La llegenda del vi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-llegenda-del-vi","bibliografia":"VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi.","codi_element":"08010-82","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38432","titol":"La nena del bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nena-del-bosc","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell.","codi_element":"08010-83","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38433","titol":"Llegenda de la banda de lladres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-banda-de-lladres","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat.","codi_element":"08010-84","ubicacio":"Mas Fussimanya","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38434","titol":"La nena que va caure del terrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nena-que-va-caure-del-terrat","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills.","codi_element":"08010-85","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38439","titol":"Aplec de la Sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-la-sardana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles.","codi_element":"08010-90","ubicacio":"Parc de Can Cruselles","historia":"L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles.","coordenades":"41.7976500,1.9550600","utm_x":"413186","utm_y":"4627838","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38439-foto-08010-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38439-foto-08010-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38456","titol":"Sardana 'L'Aplec d'Artés'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-laplec-dartes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de","codi_element":"08010-107","ubicacio":"Artés","historia":"Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"1981","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"F. Mas Ros","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38459","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"vigent","descripcio":"Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom.","codi_element":"08010-110","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981500,1.9534900","utm_x":"413057","utm_y":"4627895","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38459-foto-08010-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38459-foto-08010-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38465","titol":"Fira d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-dartes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fira de mostres amb parades i expositors de maquinària agrícola, vehicles, artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble, i ONG's. Es celebra per Pasqüetes, una setmana després de Pasqua, durant el cap de setmana. Durant la Fira s'hi fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural. Hi ha una inauguració oficial amb parlament de les autoritats i d'un convidat important. Es fan xerrades, concerts, exposicions, cercaviles, ball, sardanes, activitats esportives, etc. Els actes més clàssics són el concurs de pintura ràpida i el torneig de futbol. També es fan la trobada de puntaires i de cotxes clàssics. La colla castellera de Manresa, els Tirallongues, hi participen des de fa alguns anys. També hi ha una part de cerimònia religiosa amb la missa del dissabte i l'Ofici solemne del diumenge.","codi_element":"08010-116","ubicacio":"Passeig Diagonal","historia":"Antigament es coneixia com a Fira d'hivern, i es celebrava l'1 de gener. Era eminentment de caràcter agrícola. El seu record es perd en la memòria. En el programa de l'any 1961, es documenta el primer canvi de nom i el canvi de data. A partir d'aquell any s'anomena 'Certamen del vehiculo usado y exposición de maquinaria agrícola'. A partir de l'any 1994 es comença a conèixer amb el nom actual: 'Fira d'Artés'.","coordenades":"41.7967700,1.9544900","utm_x":"413138","utm_y":"4627740","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38465-foto-08010-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38465-foto-08010-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38466","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons","bibliografia":"GIBERT, Josep (1966). Els bastoners, dins Programa de Fira. Artés. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball que tradicionalment s'executava el matí del diumenge de Pasqüetes, precedint la processó que duia el viàtic als malalts; ocasionalment per Sant Sebastià i, darrerament, el matí del diumenge de l'antiga Fira del vehicle usat (ara Fira d'Artés). L'espai és itinerant, per tant, no hi ha un espai concret o predeterminat. Normalment la ballaven homes joves (fadrins), però als anys 80 hi va haver una colla de bastoneres. En l'aspecte formal, es tracta d'una dansa tancada, més d'expectació que de participació. La col·locació en la dansa és individual, formant dues rengleres. El nombre de balladors és de vuit. Els músics s'ubiquen en un lateral o en un extrem de la doble renglera. Per iniciar i acabar el ball, els balladors ho fan a través d'un passeig amb els bastons units i agafats amb les dues mans sota l'abdomen i formant dues rengleres. Els punts de la dansa s'anomenen salts i els elements característics són els bastons i els cascavells. Els bastons són de fusta d'alzina, de color vermell per als rematadors i verd per als paradors, menys l'empunyadura que no està pintada. El vestit és de color blanc, però la banda, la faixa, les cintes que decoren les faldilles, els camals i les betes de les espardenyes són de color vermell o verd segons la funció del ballador. Els cascavells formen part del camal. El cap o banderer porta com a distintiu la bandera del grup i, per tant, ballarà amb un únic bastó. El pal i la bandera són vermells, teixida de domàs i el serrell groc, així com la llegenda 'Bastoners d'Artés' i l'escut de la vila; el pal acaba amb un ornament enflocat de color vermell d'on penja una cinta quatribarrada. Les tonades són nou: 'El Joan petit', 'La pastoreta', 'Sant Josep', 'La processó', 'El rau-rau', 'El rabiut', 'Rigodons', 'L'avinyonés' i 'Font del gat'. Històricament no sempre han estat aquests. L'instrument tradicional que ha acompanyat el Ball de Bastons ha estat el violí, però també l'acordió diatònic i cromàtic. Darrerament s'hi ha afegit la gralla.","codi_element":"08010-117","ubicacio":"Artés","historia":"Es desconeix l'origen, en quin moment concret va començar la seva pràctica. La documentació que en parla es contextualitza en el segle XX. Les cròniques del diari 'El Pla de Bages', donen la notícia escrita que els bastoners d'Artés anaven davant la processó de Pasqüetes, que portava la comunió als malalts (1904,1905, 1908 i 1915). També van actuar per rebre el bisbe Dr. Torres i Bages (1906). Després de la Guerra Civil, es torna a organitzar amb celeritat la Colla de Bastoners d'Artés. Es té constància d'actuacions fora del municipi: Castellterçol (1944), Puigreig (1945), Santpedor (1947), concurs de Balsareny (1952); així com de la seva participació a la majoria de Trobades de Bastoners de Catalunya. Les colles de bastoners d'Artés s'han fet i desfet diverses vegades. Fins i tot, en algun moment han coexistit més d'una i de dues colles.","coordenades":"41.7969300,1.9552700","utm_x":"413203","utm_y":"4627757","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38466-foto-08010-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38466-foto-08010-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38506","titol":"El Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sarau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat d'homenatge al món de la sardana, organitzada pels Amics de la Sardana d'Artés i altres col·laboradors des de l'any 1984, pels volts de la Puríssima. Durant la jornada es desenvolupen diferents activitats: al matí, concurs de colles sardanistes, per la tarda doble audició de sardanes, i al vespre concert i ball, amb l'actuació de les millors formacions orquestrals del moment. El ball es fa amb dues orquestres, i cada cinc anys s'hi afegeix una tercera orquestra.","codi_element":"08010-157","ubicacio":"Pabelló: Carrer Barcelona cantonada carrer Montserrat","historia":"La primera edició fou l'any 1984, aprofitant que es va inaugurar el pavelló polisportiu, l'espai necessari per realitzar aquesta activitat.","coordenades":"41.7951500,1.9496300","utm_x":"412732","utm_y":"4627566","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38506-foto-08010-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38506-foto-08010-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38507","titol":"Festa de la verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que es celebra el primer cap de setmana d'octubre, d'àmbit comarcal dedicat a la vinya i al treball que comporta l'elaboració del vi. S'exposen vins i caves DO Pla de Bages, així com tot tipus de parades d'artesania. El primer dia al matí tothom qui vol va a la vinya amb tractor a recollir el raïm. Cada any es deixa una vinya diferent. Amb aquest raïm es puja fins a la Plaça Vella, on es trepitja amb el sistema clàssic: en portadores. Per trencar el gel, ja que tothom mira, es gratifica amb ampolles de cava als primers valents. Al voltant de la plaça, per la zona de les muralles, es fa la trobada de col·leccionistes de plaques de cava i parades d'artesania, estenent-se fins el carrer Rocafort. Al llarg del recorregut diversos grups mostren quadres escènics relacionats amb el món de la pagesia, distribuïts en diferents racons del poble. També es fan exposicions, en el museu o a la biblioteca, cursets de tast de vins, i la Confraria del vi i el cava, organitza un sopar amb ball. Cada tres o quatre anys, es fa una subhasta d'objectes etnogràfics relacionats amb el conreu de la vinya.","codi_element":"08010-158","ubicacio":"Artés","historia":"La primera edició d'aquesta festa es va realitzar l'any 1996. El Bages, a finals del segle XIX, era una comarca important de Catalunya en la producció vinícola. Després de la davallada produïda per la fil·loxera i altres circumstàncies, l'extensió del cultiu de la vinya al Bages es recupera una mica, s'incorporen noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins arriba a ésser comparable a la de les principals zones vinícoles. És com a reconeixement a la qualitat dels seus vins que al 1995 se li atorga la DENOMINACIÓ D'ORIGEN. Artés és el municipi de la comarca que acull un nombre major de cellers, en concret tres que gaudeixen de la Denominació d'Origen: Celler Cooperatiu\/Caves Artium elaboradors de cava i vins Celler Solergibert elaboradors de vins Caves Gibert elaboradors de cava","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38507-foto-08010-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38507-foto-08010-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38510","titol":"Festa de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-joan","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat de Sant Joan. El 23 de juny a la tarda, arriba la Flama del Canigó. La nit comença a la plaça de Cal Màrius amb un correfoc que passa pel nucli antic de la població. A la plaça Vella es fa la 'cremada del campanar' i un espectacle de foc. Seguidament comença el ball de revetlla, que s'allarga fins ben entrada la matinada.","codi_element":"08010-161","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7994700,1.9507300","utm_x":"412829","utm_y":"4628044","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38510-foto-08010-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38510-foto-08010-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38519","titol":"Conjunt de sardanes dedicades a Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau.","codi_element":"08010-170","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38520","titol":"Repertori de cançó tradicional recollit a Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes","bibliografia":"VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117).","codi_element":"08010-171","ubicacio":"Artés","historia":"Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38657","titol":"Aplec de Sant Serni de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-serni-de-clara","bibliografia":"

ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.<\/p> ","codi_element":"08011-133","ubicacio":"Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ","historia":"

Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.<\/p> ","coordenades":"42.0648939,1.8013395","utm_x":"400830","utm_y":"4657676","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38658","titol":"Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer","bibliografia":"

RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.<\/p> ","codi_element":"08011-134","ubicacio":"Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ","historia":"

El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.<\/p> ","coordenades":"42.0851893,1.8393731","utm_x":"404007","utm_y":"4659887","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38678","titol":"El Coix d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-coix-davia","bibliografia":"

ORTEGA I ESPINÓS, J. (1859). Historia de las Escuadras de Cataluña. Madrid. Pàgs. 789 i 844-856.<\/p>

SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.<\/p>

VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Efemèride nº 288, pàg. 197).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Coix d'Avià era un antic bandoler procedent del poble que, junt amb la seva quadrilla, va actuar per la zona del Berguedà a mitjans del segle XIX.<\/p> ","codi_element":"08011-154","ubicacio":"","historia":"

En el llibre sobre la història dels Mossos d'Esquadra a Catalunya sovint es parla del 'Coix d'Avià'. Aquest era un bandoler, Ramón Pujol, i la seva quadrilla de lladres formada per Manuel Pistoles de La Pobla de Lillet, els germans Cardona alies 'Guiatges' i Francesc Parés, entre d'altres. Actuaven per tota la comarca des de mitjans del segle XIX. L'any 1854 els Mossos d'Esquadra mataren el 'Coix d'Avià' i tota la seva banda. Durant els segles XVI i XVII es va generalitzar el bandolerisme per tota la Mediterrània, i trobà als territoris muntanyosos de Catalunya un amagatall òptim. Aquests lladres sovintejaren fins al segle XX i especialment durant el XIX, època en que tenim com a exemple al Coix d'Avià. També d'aquesta època era el 'Moreno d'Avià', lladre que va ser executat el 20 d'abril de 1819 pel botxí de Barcelona, que va portar el seu cap dins d'una gàbia acompanyat per un Algutzil de l'Audiència i varis Mossos d'Esquadra. Van arribar al barri de La Creu d'Avià i dalt d'un pal van posar la gàbia amb el cap per tal de que servís d'escarment (VILARDAGA, 1919).<\/p> ","coordenades":"42.0772300,1.8227700","utm_x":"402622","utm_y":"4659021","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"Es conserva una litografia (Còpia a L'Àmbit de recerques del Berguedà) que representa al bandoler atracant al rector de Montmajor dins la parròquia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38680","titol":"Festes del Segar i el Batre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-segar-i-el-batre","bibliografia":"

Cortés Elía, María del Agua (2021) 'La dansa del Segar i el Batre al llibre Danses Tradicionals del Berguedà'. El Ressò<\/em> núm. 73. Març 2021. Ajuntament d’Avià. P. 12<\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua (2021) <\/span><\/span>“Panoràmica de les festes del segar i batre a Catalunya”. Amb Santi Ponce (UVic), Jacint Torrents (UVic) i José A. Corral (UVic). A <\/span><\/span>Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Actes del XII Congrés de la CCEPC<\/span><\/span><\/em>, Tarragona-Reus, 6-7 novembre de 2020. Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. P. 257-273. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua (2011) 'Els sons del segar i el batre'. El Ressò<\/em> núm. 67. Març 2011. Ajuntament d’Avià. P. 14-15.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua (2010) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>'La festa del Segar i el Batre, Festa d’Interès Cultural Local'. Diari d'Avià<\/em>. <\/span><\/span>Juliol 2010. Bífidus Editors. Berga. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua (2008) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>'Les eines del segar i el batre<\/span><\/span>'.<\/span><\/span><\/strong> Diari d'Avià<\/span><\/span><\/em>. Juliol 2008. Bífidus Editors. <\/span><\/span>Berga. <\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua (2007) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>'Una feina que es perd en el temps'.<\/span><\/span> Diari d'Avià.<\/span><\/span><\/em> Juliol 2007. Bífidus Editors. <\/span><\/span><\/p>

Mangot, Rosend (2001). Entrevista a Pere Casafont i Mas. Ressò de ressò nº 40, pàgs. 14-16.<\/p>

PI, Fèlix (1990). Avià: festes del segar i el batre. L'Erol, núm.31. Dossier. Pàgs. 9-26.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa va ser iniciada l'any 1989 amb la finalitat de recordar la manera tradicional de fer les tasques bàsiques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès. Se celebra el segon diumenge de juliol i la demostració pràctica d'aquells treballs s'acompanya de diverses activitats: fira d'artesania, concurs de fotografia, mostra d'activitats tradicionals. És una festa en la que participa tot el poble i que agrupa a totes les entitats de l'Ateneu d'Avià. Gràcies a ella s'han recuperat tasques que ja feia anys que no es veien a la zona. La festa comença a punta de dia, quan els segadors van al camp i comencen la sega amb el volant, l'esclopet i el garrot de lligar garbes. A mig matí, cap a les 10, l'esmorzar del segador que han preparat les dones: pèsol negre amb cansalada, i variació de vianda a cada festa. Després els segadors tornen a la feina i quan la sega és acabada es porten les garbes l'era on es para la batuda i es fa voltar l'euga, es gira la batuda, es fa el paller i es passa el gra per la ventadora. Al voltant de l'era la festa s'amenitza amb música, venda de productes artesans i demostració d'altres tècniques, com fer cordes o fer punta al coixí. A la tarda es realitza un concert de música tradicional.<\/p> ","codi_element":"08011-156","ubicacio":"Era de Santa Maria","historia":"

La iniciativa de la celebració de la festa va ser de Fèlix Pi, que a la primavera de l'any 1989 va fer la proposta a la junta de l'Ateneu. La idea era recollir en un marc festiu la manera com se segava i es batia uns anys enrere. La primera festa es va repartir en tres caps de setmana: el primer es va segar un camp de blat a cal Massec, el segon es van traslladar les garbes amb animals fins a l'era, i el tercer es va fer la batuda amb animals. La festa va ser un èxit i es va completar amb xerrades culturals i una exposició de productes alimentaris berguedans. La segona edició de la festa, l'any 1990, es va realitzar a l'era dels Arbres Blacs i també repartida en tres dies, afegint una exposició d'eines antigues que es van recollir de les cases de pagès del poble, i la primera edició del concurs de cuina del confitat. Així es va anar consolidant la festa, fent-se ressò fins i tot als informatius de TV3 l'any 1991. En edicions posteriors la festa es concentra en un sol cap de setmana i es realitza a l'era de Santa Maria, afegint diferents actes culturals i lúdics entre els que destaca la mostra de música tradicional, la fira d'artesania, el concurs de fotografia, l'exposició d'eines de pagès. Des de l'any 2011 s'ha incorporat a la festa la Dansa del Segar i Batre, amb música de Narcís Mellado i coreografia de Pep Lizandra. L'edició de l'estiu de 2022 va ser la XXXIV.<\/p> ","coordenades":"42.0735074,1.8351459","utm_x":"403640","utm_y":"4658594","any":"1989","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38680-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38680-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38680-4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38680-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38680-6.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Festa d'interès"],"data_modificació":"2025-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"L'Ateneu d'Avià va editar un vídeo sobre aquesta festa l'any 1993, que constitueix un important document històric i etnològic. Per la festa de l'any 2000 es van realitzar uns plafons per a l'exposició d'eines que explicaven el procés de sega i batuda, l'elaboració del pa i els molins, i les eines utilitzades.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2210","rel_comarca":["14"]},{"id":"38681","titol":"Festa Major d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-davia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...).<\/p> ","codi_element":"08011-157","ubicacio":"","historia":"

Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus.<\/p> ","coordenades":"42.0772300,1.8227700","utm_x":"402622","utm_y":"4659021","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38682","titol":"Festa Major de Graugés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-grauges","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt.<\/p> ","codi_element":"08011-158","ubicacio":"Graugés","historia":"

Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball.<\/p> ","coordenades":"42.0772300,1.8227700","utm_x":"402622","utm_y":"4659021","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38683","titol":"Caramelles d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-davia","bibliografia":"

AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades.<\/p> ","codi_element":"08011-159","ubicacio":"","historia":"

Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet.<\/p> ","coordenades":"42.0771946,1.8226308","utm_x":"402610","utm_y":"4659017","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-06-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38685","titol":"La Sardana d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sardana-davia","bibliografia":"

RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p>

RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p>

RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt...<\/p> ","codi_element":"08011-161","ubicacio":"","historia":"

Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular.<\/p> ","coordenades":"42.0772300,1.8227700","utm_x":"402622","utm_y":"4659021","any":"1978","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-06-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"Josep Vila i Neus Ballarà","observacions":"Flor de la muntanya, poble alegre d'Avià,amb tu l'ull s'enganya i et pren per joiell del pla.Vora teu Santa Maria i, prop d'ella, Sant Martí:amorosa companyia que il·lumina el bon camí.Pla de la Parera, ets com un coixí d'herbei.I ets sempre encisera dolça ermita del Remei.Braços que guien la rella, braços de minaire i teixidor,ben units, formem l'anella a la plaça del Padró.Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,un món petit trobareu en moltes llars,un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,gelós custodi dels seus records més cars.Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura, l'humil pessebre,no cal tirar endavant; mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran.Si és a l'estiu que ens visiteu, us convidem a anar a la font,si ens visiteu, a anar a la font us convidem.Cap a la font! Font d'Avià,font de les Boixes, totes són ben fresques, tra, la, laCap a la font! Font d'Avià, font de les Boixes, totes són de bon trobar.Devotament pugem cada any en romeria a venerar la Mare Verge de Queralt.Estimem l'art i a tot devot que té Talia acull de grat la porta oberta del Casal.El nostre poble cantarà aquesta sardana fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,l'escamparem com benefactora tramuntana fins que s'hi trobin les veus de tots.Si és a l'estiu.....'(es repeteix).","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38686","titol":"El Vals d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vals-davia","bibliografia":"

RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p>

RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p>

RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants.<\/p> ","codi_element":"08011-162","ubicacio":"","historia":"

El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa.<\/p> ","coordenades":"42.0772300,1.8227700","utm_x":"402622","utm_y":"4659021","any":"1982","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-06-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"Antoni Serra i Oribe","observacions":"'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.'","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"94174","titol":"Dansa del segar i el batre d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-del-segar-i-el-batre-davia","bibliografia":"

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.<\/span><\/span><\/span><\/p>

És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Lletra de la cançó<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

(Crida)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

(Segar)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sega, sega, sega ben arran<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

que la palla va cara i esmola el volant<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

l’esclopet com a empara és molt important,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

és molt important.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La mainada ja va arribant<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

amb la cistella plena de teca abundant<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

les mestresses a casa ho han “nat” preparant,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ho han “nat” preparant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

(Lligar)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Lligarem amb els vencills,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

les espigues fent bones garbes,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

lligarem amb els vencills,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

perquè no tenim pas cordills<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

(BIS)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

(Batre)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’era ja està a punt per començar amb la batuda<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BIS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A batre, a batre,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

que caigui el gra que és ben madur.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A batre, a batre,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

que el feinejar és molt dur.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’era hem ben escombrat<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ara el gra ja és a dins les saques<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

i amb la palla restant<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

aixecarem un paller ben gran.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Coreografia<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inici: <\/span><\/span><\/strong>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Crida: <\/span><\/span><\/strong>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera part: <\/span><\/span><\/strong>S’alterna el segar i el lligar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segar: <\/span><\/span><\/strong>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Lligar: <\/span><\/span><\/strong>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona part<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Batre: <\/span><\/span><\/strong>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Fer paller: <\/span><\/span><\/strong>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o <\/span><\/span>salt de quatre<\/span><\/span><\/strong>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08011-208","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"42.0735359,1.8350077","utm_x":"403629","utm_y":"4658598","any":"2011","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122837.png"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-06-13 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. OPC","autor_element":"Narcís Mellado i Pep Lizandra","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"39253","titol":"Noms de les Cases d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noms-de-les-cases-davinyo","bibliografia":"- BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases.","codi_element":"08012-15","ubicacio":"Avinyó","historia":"La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent.","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39254","titol":"Llegenda dels Set Turons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-set-turons","bibliografia":"font: Josep Vilarasau (agutzil)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat.","codi_element":"08012-16","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39475","titol":"El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin.","codi_element":"08012-516","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39476","titol":"Llegenda del Salt d'Euga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-salt-deuga","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades.","codi_element":"08012-517","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39477","titol":"Llegenda de Les Encantades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-encantades","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom","codi_element":"08012-518","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39478","titol":"Llegenda de la Creu de la Quera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-de-la-quera","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu.","codi_element":"08012-519","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39479","titol":"Les processons de Sant Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-processons-de-sant-sadurni","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble.","codi_element":"08012-520","ubicacio":"El Morisco","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39480","titol":"Les truites de Pasqua Florida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-truites-de-pasqua-florida","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous.","codi_element":"08012-521","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39481","titol":"La Bonaventura de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bonaventura-de-sant-joan","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva.","codi_element":"08012-522","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39482","titol":"Els focs de vigílies de sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-focs-de-vigilies-de-sants","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si.","descripcio":"Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble.","codi_element":"08012-523","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39752","titol":"Dita sobre la matança del porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-sobre-la-matanca-del-porc","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'.","codi_element":"08012-524","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39753","titol":"Els enterraments a principis de segle XX","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies.","codi_element":"08012-525","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39754","titol":"La Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-festa-major","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa de la mateixa manera","descripcio":"La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat.","codi_element":"08012-526","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39755","titol":"Les camilleres (caramelles)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-camilleres-caramelles","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva igual","descripcio":"Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments.","codi_element":"08012-527","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39756","titol":"Galejar a les camilleres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/galejar-a-les-camilleres","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà.","codi_element":"08012-528","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39757","titol":"Els esquellots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-esquellots","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi.","codi_element":"08012-529","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39758","titol":"La benedicció del càntir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-benediccio-del-cantir","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'.","codi_element":"08012-530","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39759","titol":"El salpas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salpas","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.","codi_element":"08012-531","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39760","titol":"Costum de setmana santa 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costum-de-setmana-santa-1","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa.","codi_element":"08012-532","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39761","titol":"Costum de setmana santa 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costum-de-setmana-santa-2","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora.","codi_element":"08012-533","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39766","titol":"El contrapàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-contrapas","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia.","codi_element":"08012-538","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39767","titol":"Ball del Gambeto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-gambeto","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia","codi_element":"08012-539","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39768","titol":"Dansa de 'Treure a Ball'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-treure-a-ball","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar.","codi_element":"08012-540","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39769","titol":"Dansa dels Picarols o Cascabells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-dels-picarols-o-cascabells","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major.","codi_element":"08012-541","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39770","titol":"Toc de campanes a mort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-campanes-a-mort","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"L'important d'aquest toc eren els tocs que feia la campana petita mentre la gran era mantinguda a dalt quieta. Si la campana petita feia dos tocs tothom sabia que qui s'havia mort era una dona, mentre que si en feia tres es tractava d'un home. Mentre es feia l'enterrament s'anava fent la mateixa operació fins que la comitiva arribava al cementiri. La campana gran podia estar quieta les vegades que calgués però havia d'interrompre els tocs de la petita amb un parell de volteigs.","codi_element":"08012-542","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39770-foto-08012-542-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39771","titol":"Tocs d'oració","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tocs-doracio","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Aquests tocs, a la llarga esdevingueren els indicadors dels diferents moments de la jornada laboral. Hi havia el del vespre, el de la nit o matinada, el del migdia, el de 2\/4 de 2 h a l'estiu que era un indicador per anar a treballar després que els pagesos fessin la migdiada, i, finalment, el de la tarda (a les 16 h a l'estiu i a les 17 h a l'hivern). S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-543","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39771-foto-08012-543-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39772","titol":"Repic de festa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repic-de-festa","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Aquest repic es feia per assenyalar totes les festes i\/o vigílies inclosos dissabtes i diumenges. Es feia cap a les 20 h o 2:15 h del vespre del dissabte o la vigília (després del Rosari). També es feia en sortir de missa el diumenge al matí, a les 9 h. Excepcionalment aquest toc es feia a les 5 h de la matinada (quan s'anava a la missa del Gall i altres vigílies importants). S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-544","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39772-foto-08012-544-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39773","titol":"Toc de l'Al·leluia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-lalleluia","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-545","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39774","titol":"Toc del Bon Temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-del-bon-temps","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia.","codi_element":"08012-546","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39775","titol":"Toc de morts d'albats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-morts-dalbats","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans.","codi_element":"08012-547","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39776","titol":"Toc d'assenyalar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-dassenyalar","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn.","codi_element":"08012-548","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39777","titol":"En el Servici del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-el-servici-del-rei","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Cançó que es cantava durant el batre i altres feines del camp. El tema literari està directament relacionat amb el de Don Joan i Don Ramon', cançó popularíssima a tot el domini de parla catalana, però que a Avinyó presenta una certa crítica social. En diu que '... Del servici del Rei només en tornen els hereus de bones cases', mentre que a la resta de versions d'altres indrets això no hi és. Extreta d'en Jaume Careta d'Avinyó.","codi_element":"08012-549","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39777-foto-08012-549-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39778","titol":"La desgràcia d'un pobre home","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-desgracia-dun-pobre-home","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de treball, amb estructura de romanç però utilitzada per batre a l'era. Extreta de Rita Oliveres, masovera ja morta del Mas Vilanova (Sta. Eugènia de Relat).","codi_element":"08012-550","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39778-foto-08012-550-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39779","titol":"Som la colla d'aucellaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/som-la-colla-daucellaires","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó cantada pel grup Ocellaire d'Avinyó i, de la qual es interessant la descripció que en fa dels diversos reclams per a ocells. Eren, doncs, cançons de joventut.","codi_element":"08012-551","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39779-foto-08012-551-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39780","titol":"La nit de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nit-de-sant-joan","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de temàtica amorosa, però vist des de la vessant més alegre, exhalçant les belleses de l'amor i de l'estimada. La melodia d'aquesta cançó té un aire ballable semblant a un pas doble. Extreta de Jaume Careta.","codi_element":"08012-552","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39780-foto-08012-552-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39781","titol":"Goigs de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs que narren els fets més remarcables de Santa Eugènia i que es cantaven el dia de Festa Major a l'església que porta el seu nom. Extreta de M. Carme Pont, masovera del Mas Vilanova.","codi_element":"08012-553","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39781-foto-08012-553-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39781-foto-08012-553-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39782","titol":"No t'estiris","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/no-testiris","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-554","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39783","titol":"Si tu te'n fas la rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/si-tu-ten-fas-la-rosa","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-555","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39784","titol":"El darrer dia de l'any","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-darrer-dia-de-lany","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que tractava d'una desavinença amorosa, normalment per causa d'un prometatge malmès. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-556","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39784-foto-08012-556-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39785","titol":"Digues-me'n una","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/digues-men-una","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-557","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39786","titol":"Un dia vaig anar a caçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/un-dia-vaig-anar-a-cacar","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-558","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39787","titol":"Son, son, vine, vine","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/son-son-vine-vine","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó.","codi_element":"08012-559","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39788","titol":"Tirit, tirit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tirit-tirit","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-560","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39789","titol":"Els reis de l'Orient","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-reis-de-lorient","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud.","codi_element":"08012-561","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"94124","titol":"Fira dels Matiners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-dels-matiners","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des de l’any 2012 es celebra a Avinyó la Fira dels Matiners el segon diumenge de maig. Es tracta d’una fira temàtica centrada al voltant de la Guerra dels Matiners o segona guerra Carlina (1846-1849). Durant la fira es fan diverses recreacions històriques amb representacions als carrers del poble i que transporten al visitant a mitjans del segle XIX, així com diverses activitats, entre elles una demostració del funcionament del sistema de telegrafia òptica, ja que a Avinyó es conserva una de les torres d’aquesta xarxa. Destaca l’escenificació de la batalla entre carlins i lliberals que es desenvolupa a la plaça. Representa la batalla que es va lliurar a Avinyó el novembre de 1848. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08012-642","ubicacio":"Plaça Major","historia":"

La guerra dels Matiners, també coneguda com segona guerra Carlina, es va desenvolupar a Catalunya entre 1846 i 1849, pel problema successori després de la mort de Ferran VII el 1833. Es van dividir en dos bàndols, uns defensaven el dret a la corona de la filla del rei, Isabel, mentre els altres defensaven el dret del germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó. Degut a que la corona es va instaurar en Isabel II, els carlins van fer revoltes generant les tres guerres que es van donar a Espanya. La segona guerra Carlina es va iniciar pel malestar de la població per problemes econòmics deguts a la reforma, a més del problema successori, esclatant la guerra dels Matiners el 1846, que a Catalunya va ser un conflicte armat. Els matiners eren un grup de pagesos, obrers i carlins d’idees republicanes que es van aixecar contra les mesures econòmiques instaurades pel govern isabelí. A Avinyó es van concentrar un gran nombre de forces carlines abans de la batalla, així com nou importants caps amb els seu homes, concentrant uns 2000 soldats i voluntaris. Els caps eren Rafael Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchaho, Sargatal i Ramon Cabrera (general de l’exèrcit carlí de Catalunya). Pel que fa als liberals, el brigadier isabelí Manzano va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1000 soldats. Els carlins van sorprendre als liberals en una emboscada, els van derrotar i van detenir Joaquín Manzano i un bon nombre de soldats. L’acció va tenir molt ressò mediàtic i va provocar la destitució del capità general de Catalunya pels liberals, mentre que el pretendent carlí al tron va premiar per la victòria a Rafel Tristany nomenant-lo comte d’Avinyó.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8636900,1.9713300","utm_x":"414626","utm_y":"4635154","any":"2012","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-firadelsmatiners.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-16.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-25.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-04-25 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"40367","titol":"Oficis desapareguts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oficis-desapareguts","bibliografia":"

INFORMACIÓ ORAL: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'OFICI DE PALMISSER. Era costum estesa la d'aprofitar el margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Gunyoles es feien escombres, cordes de palma i altres. La confecció d'escombres era molt popular, i els qui es dedicaven a fer cordes de palma, com Fèlix del Majofre, també ho eren (PUIG I BOSCH, 1912). Altres dedicacions molt comuns eren les de PASSADORS DE BIGUES, ESCORXAIRES I SERRADORS. Una altra dedicació era la d'APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes a l'Arboçar de Les Roques o a la bassa del Mas Sunyer. També hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia calç i elements diversos, com ara moles de molí, basses de premsa, corrons per les eres, etc. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Se sap que el 1905 diversos arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran, a prop del terme municipal d'Avinyonet. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000). No exactament com a ofici, però es recull aquí com a dedicació tradicional exclusivament femenina la de les esporgadores de vinyes. Les noies ja als 12 anys anaven a esporgar els ceps, costum aquesta que pot assimilar-se amb un cert tipus de ritus de fertilitat.<\/p> ","codi_element":"08013-57","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"

Un palmisser encara viu és en Josep Esteve Raventós, de Les Gunyoles, qui a més de ser palmisser també feia calç i carbó. Ell explica: 'erem tres xicots els que treballavem a jornal. Les escombres les feiem a l'estiu a Cal Berga. Tallavem el margalló a Santa Susanna, per que deixaven tallar. Els talls es feien cada dos anys i llavors rebrotaven. Es deixaven al costat de la planta 7 o 8 dies o 10-15, segons el temps que feia. Es transportaven les fulles a Les Gunyoles, allà s'agafaven a sobre d'una mena de banc 15 o 20 fulles amb un filferro i s'agafaven a una fusta (..). Al banc hi havia un pedal (..)' (INFORMANT: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003).<\/p> ","coordenades":"41.3524700,1.7810800","utm_x":"398034","utm_y":"4578602","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40378","titol":"Antics goigs d'Avinyonet del Penedès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antics-goigs-davinyonet-del-penedes","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.<\/p> ","codi_element":"08013-68","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"

Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.<\/p> ","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40403","titol":"Costums religiosos desapareguts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-religiosos-desapareguts","bibliografia":"

AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.<\/p> ","codi_element":"08013-93","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40403-foto-08013-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40448","titol":"Danses de la Mare de Déu de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/danses-de-la-mare-de-deu-de-llinda","bibliografia":"

ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses. COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Document mecanografiat. NOMENCLATOR DE L'OBRADOR DE LA DANSA DE CATALUNYA. Generalitat de Catalunya. Actualitzat el 9-X-1986.MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha perdut el record d'aquestes danses, doncs ni tan sols els propietaris de la masia recorden aquesta dansa.","descripcio":"

El nomenclàtor de l'obrador de la Dansa de Catalunya recull unes Danses de la Mare de Déu de Llinda. Es tractava d'una ballada que es feia per la festa de l'aplec de la Mare de Déu de la Llinda amb la mateixa tonada del Ball Rodó de Sant Sadurní. Si es segueix la línia de similituds de danses, trobem amb la mateixa tonada i amb evolucions un xic diferents una dansa que s'havia ballat a Vilafranca (Ball Pla) i a Sant Sadurní d'Anoia (Ball Rodó). Fa pocs anys una de semblant era ballada per l'aplec de Subirats, però allí en deien simplement el Ball. Un ball similar es ballava també a Santa Maria de Cervelló: era un ball de garlandes. L'adjudicatari de la garlanda esdevenia propietari del ball, però generalment convidava amics i altres persones concurrents, els quals feien el ball en rodona agafats de les mans; es deixaven anar uns breus moments per a marcar, encarats, un petit punteig, i es reprenien les mans tot seguit. El que havia adquirit la garlanda solia posar-se al mig del rotllo amb la seva balladora i ballaven ells dos sols. El ball era fet al so de flabiol i tamborí. Bial i Serra recull a la seva recopilació cançonística el ball de garlandas de Subirats. La partitura d'aquest ball es reprodueix a la vinyeta destinada a les imatges.<\/p> ","codi_element":"08013-138","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"

La capella als voltants de la qual es celebrava i encara es celebra l'aplec en que es ballaven aquestes danses, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri, així com els ornaments sagrats que es guardaven a la masia.<\/p> ","coordenades":"41.3844400,1.7562800","utm_x":"396010","utm_y":"4582181","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40448-foto-08013-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40448-foto-08013-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40466","titol":"Les Cabres de l'Arboçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cabres-de-larbocar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).<\/p> ","codi_element":"08013-156","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"

El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.<\/p> ","coordenades":"41.3332600,1.7640000","utm_x":"396575","utm_y":"4576490","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40466-foto-08013-156-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40508","titol":"Dites i corrandes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dites-i-corrandes","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)<\/p> ","codi_element":"08013-198","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40508-foto-08013-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40509","titol":"Nadales","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nadales","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

NADALES A Betlem fou nat el fill de Maria, A Betlem fou nat en una establia. Amb tanta pobresa naixia el Senyor, sense tenir tela ni drap de cotó. Els àngels del cel li fan melodia, Cantant vora d'ell amb gran harmonia. Tot el cel cobreixen encens i claror, Per fer saber al món la nova millor. Per salvar els homes i tots els mortals, Ha nascut Jesús la nit de Nadal. (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda de la seva àvia que la va aprendre cap a la dècada de 1840) Mare Verge i sant Josep Volen complir una promesa, Se n'anaren a Betlem, Aquella ciutat tan bella. Sant Josep agafa el burret, La Verge la somereta, El bou no vol caminar I sant Josep li punxa l'esquena. Dalt del cel tingueu posada, Dalt del cel... (Les Gunyoles, Jaume Ràfols, 1918) Baixa a obrir la porta Que farem un sopar bo, Mataràs una gallina I per entrant un capó I per darrera passada Fes matar el millor moltó. Aniràs baix al celler, Pujaràs vi del millor, Botifarra i llonganissa I tot el que els sàpiga bo. Quan haguérem ben sopat Vareb fer un xic de so, Sant Josep fa la camada, La Verge fa el saltiró, El bon Jesús dues girades De punteta i de taló. (Francesca Taulats, l'Arboçar, oïda l'any 1866) Ai, Josep, vostre fill m'enamora, Tan petit, tan petit i no plora, Tan petit, tan petit. Si em voleu llogar, Sóc una minyona, Sé cuinar i pastar, Sé fer l'olla bona. Sé rentar els plats, Sé rentar la roba, Cuidaria el nin I la vostra esposa (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda dels anys 1840)<\/p> ","codi_element":"08013-199","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40509-foto-08013-199-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40510","titol":"Toponímia popular","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toponimia-popular","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.<\/p> ","codi_element":"08013-200","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40510-foto-08013-200-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40988","titol":"Oracions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracions","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

ORACIÓ EN ANAR A CONFESSAR Dimoni, fuig del cor, Del cor i de la memòria, Jo me'n vaig a confessar Amb el rei etern de la Glòria. (Avinyó. 1945) ORACIÓ EN SORTIR DE CASA Ens n'anem a missa Amb tot el bon intent. Déu ens guardi del dimoni I de mala gent (Consell Puig, les Gunyoles, 1957) ORACIÓ TOT FENT FOC LES MESTRESSES Foc colgo, foc hi hai La Verge Maria per casa vagi. Foc colgo, foc hi haurà, La Verge Maria per casa anirà. (Consell Puig, les Gunyoles, 1955) ALTRES ORACIONS: El parenostre major: Qui la sap i no la diu A l'infern se'n va captiu, Qui la sent i no l'aprèn Déu li fa recordament, i qui la sap i no l'ensenya El seu cor passa gran pena. (Avinyó, 1943) PREGÀRIES PER MILLORES METEOROLÒGIQUES: ORACIÓ PIDOLANT BON TEMPS: Gloriós sant Pere, màrtir, Guardeu-nos de pedregada Per tota aquesta anyada. (Avinyó, 1945) Senyor, si és en vostra llei, en vostra justícia, en vostre amor i en vostra misericòrdia, que vingui, Senyor, un raig de llum del vostre diví amor, que il·lumini les consciències i les intel·ligències de tots, que es compleixin, Senyor vostres divines lleis. Amor i vida per a tots. Amén. (Avinyó, 1945) Pedra no, aigua sí. Déu, guarda els béns de tothom! (L'Arboçar, 1944). Santa Bàrbara va pel camp Tota vestida de blanc, De blanc i de negre Jesús!, com llampega! (Maria Rubió, l'Arboçar, any 1944) ORACIÓ PER QUAN HI HAVIA TEMPESTAT Santa Bàrbara, santa Elena, Santa Maria Magdalena, Totes tres van per un camp Vestides de negre i blanc Amb la llum de l'Esperit Sant. Qui tres voltes hi dirà, Tro ni llamps no el tocarà (Tres voltes recitada, amb un parenostre per cada santa) (Les Gunyoles, 1960) ORACIÓ A LA POSTA DE SOL. El sol ja se'n va a la posta, Bon Jesús, deu-nos la mà, Que sense l'ajuda vostra No em puc tenir ni passar. (Agenollant-se al tros i traient-se el barret) (Les Gunyoles, 1918). ORACIÓ DEMANANT PROTECCIÓ No em temptaràs, malvat, No em temptaràs mai pus, El dia de Santa Creu de maig Vaig dir mil vegades Jesús. (Les Gunyoles, 1880)<\/p> ","codi_element":"08013-202","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40988-foto-08013-202-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40990","titol":"Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).<\/p> ","codi_element":"08013-203","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-13 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40992","titol":"La parla local: expressions i vocabulari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-parla-local-expressions-i-vocabulari","bibliografia":"

Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).<\/p> ","codi_element":"08013-204","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40992-foto-08013-204-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40994","titol":"Medicina popular i curanderisme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/medicina-popular-i-curanderisme","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

HERBES REMEIERES: L'all ho curava tot! La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d'alls en dejú. Per al mal de queixal se'n posaven un gra a la boca. Si atacava el reuma, all. Si no volien ferir-se, menjaven un all al matí durant nou dies. Si picaven els penellons, els fregaven amb un all vell. Per al mal de gota, menjar com més alls millor! All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) La genciana. La seva arrel era un bon tònic per a les anèmies. En una tassa de cafè, plena d'aigua, hi posaven en remull un bocí d'arrel de genciana, deixant-la de 12 a 24 hores en remull. Es prenia en dejú. A l'Arboçar prenien genciana per rebaixar la pressió. Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) El noguer. Les seves flors, seques, donaven excel·lent resultat per a totes les afeccions de ronyó, i les seves fulles s'usaven per a rentats vaginals i combatre penellons: 10 grams per 1 litre d'aigua. Les seves arrels, bullides, feien baixar la febre. També es feia servir per purificar la sang, treure grans panses i furóncols: 2 litres d'aigua de noguer bullida, 20 gotes de tintura de iode, dos dies a sol i serena i beure'n en dejú un quart de litre (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 118) La Rosella era molt utilitzada per a la tos dels infants, els calmava i els deixava dormir (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 119). TRACTAMENTS DE DIFERENTS MALS: Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebre i trementina, per tal d'eliminar els cucs de la canalla. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). Carregament de pit i tos. S'eliminava amb una untura al pit del malalt composta de greix de gallina i ranci de porc (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 121) Mal de coll. Desfeien segó en una mica de vinagre i ho escaldaven fins a aconseguir una pasta ben espessa que aplicaven tot voltant el coll del malalt. Més aviat ho feien a l'hora d'anar a dormir (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 122). Es coneix l'existència d'un sanador que curava el mal de coll a Sant Sebastià dels Gorgs: l'avi de ca l'Anita. També es curava el mateix mal amb torrades amb alls posades al coll (informació oral Mas Bertràn, 2002).. També la flor de saüc s'aplicava en compreses calents per a diferents mals (informació oral Mas Bertràn, 2002). Oracions supersticioses per guarir el mal de ventre: Entre l'art i la tina Estava el Redemptor, A gust de la senyora I a disgust del senyor. Jesucrit, Nostre Senyor, amo bo i mestressa mala, Llit mullat i poca palla, Mal de ventre en terra caiga (Un paper de safrà damunt el llombrícol del malalt, tres vegades els versets i nou parenostres. Les Gunyoles, any 1945) (SADURNÍ, 2001: II, 169) Oració per guarir talls: Cristo i serres van a Roma, En serres se'n van, Cristo se'n torna. Mori serres, viva Cristo, Per la fe de Jesucristo. (Josep Romeu, Avinyó) Oració per guarir la vista i 'desfetes' (mal d'ulls): Herba de la desfeta, Tu que ets anada i no ets curada, Per la virtut que tens I Déu te l'ha dada, Per què diem t'ha ben feta? Perquè em curi la desfeta. Clara és la lluna, clar és el sol. (Amb nou fulles d'herba de la desfeta es senyava l'ull malalt. Les Gunyoles, 1955) Oració per curar les angines: Nostre Senyor i sant Pere van per un camí, Troben sant Magí i li diuen: -Magí, Magí, què fas aquí? Suqeu-les d'oli del llum I se't tornaran pansides (Els sanadors les 'trencaven' masegant un xic el canell o puny de la mà dreta, buscant 'el nervi', i després fregaven l'altre nervi del coll. Josep Carreres, les Gunyoles, any 1948) Conjur per fer-se passar el flat: Mata ets, mata seràs, Si no em cures el flat Te'n recordaràs (Tot sostenint un brot de mata. L'Arboçar, 1946)<\/p> ","codi_element":"08013-205","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40994-foto-08013-205-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Per guarir de llomat (dolor als lloms): Gloriós sant Maure, Que a la font anau, Que de la font tornau, D'aquella font tan pura, Guariu a .. (el nom) Del llomat o espunyidura. Per guarir de trencadura un infant: Era molt estès tal costum. Es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa. En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. (A les Gunyoles, l'any 1942, a aquesta cerimònia hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots) (SADURNÍ, 2001: II, 195). Els curanderos i curanderes curaven erisipeles, d'espatllat, desfetes, etc. (PUIG I BOSCH, 1912). Foto 1: del Costumari Català de Joan Amades: curació de trencats","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40996","titol":"Tradició culinària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-culinaria","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1\/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2\/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3\/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.<\/p> ","codi_element":"08013-206","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40998","titol":"Refranyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refranyer","bibliografia":"

INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)<\/p> ","codi_element":"08013-207","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41008","titol":"Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-parlat-a-les-gunyoles","bibliografia":"

PESSEBRE VIVENT (1997) 'Pessebre vivent parlat de les Gunyoles'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Pessebre vivent es caracteritza per la singularitat no massa habitual de tractar-se d'una representació parlada. Aquesta escenificació es porta a terme en un entorn natural que envolta el poble, l'anomenada Serra de les Gunyoles (PESSEBRE VIVENT, 1997) , i més en concret la zona de les Esplugues. Es representen els següents quadres: L'Anunciació de la Verge Maria, l'edicte d'empadronament, cercant posada, la llar pairal, temptació del dimoni, el poder de les tenebres, pastors, l'anunciació als pastors, l'infern vençut pels àngels, naixement de Jesús, adoració, la fugida a Egipte, l'infant Jesús. En total dotze quadres diferents, els quals han estat adaptats de diferents obres, com són 'Flor de Nadal', de Francesc d'Assís Pica; 'Els Pastorets', de Josep Maria Folch i Torres, i algunes escenes bíbliques. En l'obra hi treballen més de cent persones. El trajecte es perfuma amb herbes aromàtiques.<\/p> ","codi_element":"08013-212","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"

Els pessebres vivents no són només una mostra del teatre popular català, sinó una tradició ben viva i amb una projecció de futur constant. La tradició dels pessebres vivents està molt arrelada a Catalunya. A Les Gunyoles va començar l'any 1976, i des d'aquell moment va anar creixent i millorant (PESSEBRE VIVENT, 1997) .<\/p> ","coordenades":"41.3501600,1.7832300","utm_x":"398210","utm_y":"4578343","any":"1976","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41008-foto-08013-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41008-foto-08013-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Per tal de fer les representacions s'han construït tot un seguit de cases imitant un caire 'oriental'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41033","titol":"Cançons agrícoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-agricoles","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)<\/p> ","codi_element":"08013-235","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41033-foto-08013-235-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41034","titol":"Cançons infantils","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-infantils","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)<\/p> ","codi_element":"08013-236","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41034-foto-08013-236-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41035","titol":"Cançons diverses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-diverses","bibliografia":"

SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)<\/p> ","codi_element":"08013-237","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41035-foto-08013-237-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41036","titol":"Rondalla del pastor i el jutge de pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).<\/p> ","codi_element":"08013-238","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41037","titol":"Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).<\/p> ","codi_element":"08013-239","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41038","titol":"Llegenda de la campana de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)<\/p> ","codi_element":"08013-240","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3441400,1.7863300","utm_x":"398460","utm_y":"4577671","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41038-foto-08013-240-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto: Santa Magdalena, però sense campana.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41039","titol":"Rondalla del palmisser de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-palmisser-de-les-gunyoles","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: 'Estàs carregat de cabòries'. I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.<\/p> ","codi_element":"08013-241","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3519800,1.7806100","utm_x":"397994","utm_y":"4578549","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41040","titol":"Llegenda de la reina de Cantallops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-reina-de-cantallops","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-242","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3685800,1.8013400","utm_x":"399754","utm_y":"4580367","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41041","titol":"Rondalla del mariscal Suchet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-mariscal-suchet","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-243","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41042","titol":"Llegenda del tresor del Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-tresor-del-puig-de-la-mola","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.<\/p> ","codi_element":"08013-244","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3193700,1.8477100","utm_x":"403559","utm_y":"4574851","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41043","titol":"Llegenda dels túnels secrets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-tunels-secrets","bibliografia":"

Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).<\/p> ","codi_element":"08013-245","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41043-foto-08013-245-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix;","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41044","titol":"Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics","bibliografia":"

AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)<\/p> ","codi_element":"08013-246","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41045","titol":"Costumari propi de la nit de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan","bibliografia":"

AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).<\/p> ","codi_element":"08013-247","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41045-foto-08013-247-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41046","titol":"Costums diversos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-diversos","bibliografia":"

AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.<\/p> ","codi_element":"08013-248","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41046-foto-08013-248-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"74021","titol":"Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt","bibliografia":"SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular.","codi_element":"08014-92","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74021-foto-08014-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74021-foto-08014-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74022","titol":"Aplec de Sant Salvador d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-salvador-davenco","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes.","codi_element":"08014-93","ubicacio":"Sant Salvador d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7661400,2.2640700","utm_x":"438829","utm_y":"4624073","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74023","titol":"Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut.","codi_element":"08014-94","ubicacio":"Aiguafreda de Salt","historia":"L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74024","titol":"Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor.","codi_element":"08014-95","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74024-foto-08014-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Les fotografies són d'UNESCOCAT.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74025","titol":"Processó del Via Crucis d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-del-via-crucis-daiguafreda","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció.","codi_element":"08014-96","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis.","coordenades":"41.7685200,2.2503000","utm_x":"437687","utm_y":"4624347","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74026","titol":"Tornaboda a les Alzines d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tornaboda-a-les-alzines-davenco","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes.","codi_element":"08014-97","ubicacio":"Avencó","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74030","titol":"Festa Major d'Estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-10","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó.","codi_element":"08014-101","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74031","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-10","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa.","codi_element":"08014-102","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74037","titol":"Llegenda del Sant Crist d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-sant-crist-daiguafreda","bibliografia":"ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin.","codi_element":"08014-108","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74037-foto-08014-108-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74041","titol":"Llegenda de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-marti","bibliografia":"CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes.","codi_element":"08014-112","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74047","titol":"Processó de Sant Miquel de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-sant-miquel-de-canyelles","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.","codi_element":"08014-118","ubicacio":"Sant Miquel de Canyelles","historia":"La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74047-foto-08014-118-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74051","titol":"Les esquellotades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-esquellotades","bibliografia":"AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"És un costum desaparegut.","descripcio":"Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin.","codi_element":"08014-122","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74064","titol":"Obrador de pipes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/obrador-de-pipes","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha perdut.","descripcio":"

Des de principi del segle XX i fins a meitat de segle, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes.<\/p>

Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se.<\/p>

D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.<\/p> ","codi_element":"08014-207","ubicacio":"C. Major, 17","historia":"

Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador.<\/p>

El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.7684700,2.2496900","utm_x":"437636","utm_y":"4624342","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74064-foto-08014-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74064-foto-08014-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74068","titol":"A Aiguafreda són xerraires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-aiguafreda-son-xerraires","bibliografia":"

PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.<\/p> ","codi_element":"08014-211","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74069","titol":"Aiguafreda, aiguafregits","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aiguafreda-aiguafregits","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.<\/p> ","codi_element":"08014-212","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74070","titol":"Ball de la Varsoviana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-varsoviana","bibliografia":"

PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'<\/p> ","codi_element":"08014-213","ubicacio":"Aiguafreda i l'Abella","historia":"

La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneixia com 'la Dansa'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74071","titol":"La vella Bensor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vella-bensor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha perdut.","descripcio":"

Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.<\/p> ","codi_element":"08014-214","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74078","titol":"El pastor d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pastor-daiguafreda","bibliografia":"

BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.<\/p> ","codi_element":"08014-138","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74080","titol":"Ball de les cols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-les-cols","bibliografia":"

AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"

Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.<\/p> ","codi_element":"08014-140","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74081","titol":"Celebració del Divendres Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celebracio-del-divendres-sant","bibliografia":"

AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"

En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-141","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74095","titol":"L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues","bibliografia":"

BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.<\/p> ","codi_element":"08014-155","ubicacio":"L'Avencó","historia":"

Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78904","titol":"El bandoler Matagossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bandoler-matagossos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.<\/p> ","codi_element":"08014-191","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78932","titol":"Ofici de fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-fuster","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional.","descripcio":"

L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.<\/p> ","codi_element":"08014-230","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78934","titol":"Festa de Tot Sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-tot-sants","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.<\/p> ","codi_element":"08014-232","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78936","titol":"Ball del Patatuf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-patatuf","bibliografia":"

AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.<\/p> ","codi_element":"08014-234","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78937","titol":"Processó del dia dels Apòstols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-del-dia-dels-apostols","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"

La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-235","ubicacio":"Tagamanent","historia":"

La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78938","titol":"Processó de les lledànies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-les-lledanies","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"

La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-236","ubicacio":"Sant Salvador d'Avencó","historia":"

La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78940","titol":"Festa de Corpus Christi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-corpus-christi-0","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.<\/p> ","codi_element":"08014-238","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.<\/p> ","coordenades":"41.7680000,2.2503800","utm_x":"437693","utm_y":"4624290","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78940-foto-08014-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78940-foto-08014-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78941","titol":"Ballades al cim de Tagamanent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballades-al-cim-de-tagamanent","bibliografia":"

AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es tracta d'una costum desapareguda.","descripcio":"

El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.<\/p> ","codi_element":"08014-239","ubicacio":"Tagamanent","historia":"

Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78970","titol":"Festa de Reis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-reis-2","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.<\/p> ","codi_element":"08014-268","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78971","titol":"Festa de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-pasqua-0","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.<\/p> ","codi_element":"08014-269","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78972","titol":"Processó de cada diumenge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-cada-diumenge","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"

Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.<\/p> ","codi_element":"08014-270","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

Era organitzada per la Confraria del Roser.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78973","titol":"Festa del Roser de Maig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-roser-de-maig-1","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"

La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.<\/p> ","codi_element":"08014-271","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"

La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40586","titol":"Fia-faia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fia-faia","bibliografia":"

CABANA, R. (1999). La Fia-faia un ritual ancestral del foc fecundant. Bagadanum vol. II, p. 41-47. PLANES, J. (1993) Notes i hipòtesis per una interpretació de la Fia-faia. L'Erol nº 42. P. 32-35. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.<\/p> ","centuria":"XIII ?","notes_conservacio":"","descripcio":"

Celebració característica de Bagà que es realitza el dia 24 de desembre a la nit. És un ritual festiu que es fa coincidint amb el solstici d'hivern, un ritual de foc com a garantia de nova llum i de fertilitat de vida. Consisteix en la crema d'unes falles o torxes fetes d'una herba que rep el nom de faia a Bagà, la Cephalaria leucantha. Aquesta herba es cull i es fa assecar; amb ella es fan unes torxes entrellaçant l'herba amb ella mateixa, tan altes com sigui possible i proporcionalment gruixudes. Algunes arriben als sis metres d'alçada. Actualment la festa es concentra a la plaça Catalunya de la vila i encenen les faies a les 19 hores, fins que ja no es poden aguantar amb les mans i les tiren a terra, moment en que la gent aprofita per saltar per sobre. Antigament s'acompanyava amb la cantarella: 'Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia' i el toc de les campanes de l'església. Després es reparteixen torrades amb allioli de codony. Abans d'iniciar-se la crema es fa una foguera a algun lloc de la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat per un grup de fallaires fent una davallada nocturna molt vistosa. En arribar a la població el foc es reparteix a la resta de faies.<\/p> ","codi_element":"08016-75","ubicacio":"Bagà","historia":"

L'origen de la Fia-faia és antic. El 1087 s'anomena com a topònim, que segons Serra Vilaró pot significar fageda. La festa podria tenir arrels paleocristianes d'un ritu de culte al sol que correspondria a la celebració dels solstici d'hivern, essent la Fia-faia una plegaria ritual per aturar l'escurçament dels dies. La memòria popular explica que la tradició ve dels nobles de Faia. Els nobles de Faia edificaren el seu castell proper a Bagà, la torre de la Faia. Aquests nobles estan documentats el 1254 i tenien el costum de baixar a Missa del Gall a Bagà (a 3 quilòmetres), fent els baganesos un cerimonial de rebuda, ritual que es va mantenir durant molt temps. Però de fet sembla que la faia és una tradició que té arrels pre-cristianes més antigues, derivada d'un culte generalitzat als Pirineus relacionat amb el solstici d'hivern i amb el d'estiu. Aquesta tradició es celebra també a Sant Julià de Cerdanyola i hi ha altres variants a altres indrets, com les falles d'Isil al Pallars Sobirà.<\/p> ","coordenades":"42.2525700,1.8618000","utm_x":"406110","utm_y":"4678447","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08016\/40586-foto-08016-75-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO junt a les falles d'estiu del Pirineu. L'any 2010 va ser declarada la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola com a festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya DOGC 24\/11\/2010","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40587","titol":"El rescat de les cent donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rescat-de-les-cent-donzelles","bibliografia":"

AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.<\/p> ","codi_element":"08016-76","ubicacio":"Bagà","historia":"

La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.<\/p> ","coordenades":"42.2525700,1.8618000","utm_x":"406110","utm_y":"4678447","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-05-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40588","titol":"Festa de l'Arròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-larros","bibliografia":"

AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta festa d'hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d'un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l'arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l'arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d'arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d'hivern i s'arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l'Ajuntament és el que paga la despesa de materials.<\/p> ","codi_element":"08016-77","ubicacio":"Bagà.","historia":"

Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d'aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.<\/p> ","coordenades":"42.2525700,1.8618000","utm_x":"406110","utm_y":"4678447","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40589","titol":"Ball Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-cerda","bibliografia":"

CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.<\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l'esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l'obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l'admiració dels assistents. L'Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.<\/p> ","codi_element":"08016-78","ubicacio":"Bagà","historia":"

L'any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d'informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l'acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l'arròs, el segon diumenge de febrer.<\/p> ","coordenades":"42.2525700,1.8618000","utm_x":"406110","utm_y":"4678447","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"L'Esbart Cadí fa ser format l'any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40590","titol":"Mercat Medieval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-medieval","bibliografia":"

AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Mercat Medieval es celebra cada any dins el marc de la Setmana Medieval, cada tercer diumenge de juliol. Diferents artesans munten les seves parades repartides per tots els carrers i places del nucli antic de la vila ornamentades a l'estil medieval i amb vestimenta també de l'època. L'objectiu del mercat és recrear un mercat medieval mostrant diferents artesans treballant i venent els seus productes, esdevenint una fira-mercat-espectacle. A més dels diferents artesans es fan múltiples escenificacions que rememoren escenes de la vida quotidiana en un mercat medieval: els senyors passejant, els joglars, tastar la cuina de l'època,... El Mercat s'organitza des de l'any 1992.<\/p> ","codi_element":"08016-79","ubicacio":"Bagà. Nucli històric","historia":"

L'any 1234 Galceran de Pinós i la seva muller Esclarmonda concedeixen una carta de franqueses que va afavorir el poblament i la creació de la nova vila de Bagà al lloc que ocupa actualment. La nova vila va créixer en direcció al Bastareny d'acord amb els planejaments que havia fet el baró, que escollí com a sistema de creixement l'esquema d'un pati. L'any 1322 es començaren a construir cases fóra de les muralles, formant el Raval. La carta de franqueses explica com havia de ser construïda la vila i com s'havia de poblar, concedeix la franquesa de quèsties, toltes, forces, prestacions personals i mals usos; també estableix la manera de fer obres al castell i muralles. Galceràn de Pinós concedí a la vila la facultat de tenir un mercat setmanal, així com els emprius de boscos, llenya, pedres i riberes. El senyor es reservà els drets de justícia major, ús del molí i el forn, i els drets d'host i cavalcada. Per tant, el mercat setmanal s'ha celebrat a Bagà des del moment de la seva fundació i ha estat protegit al llarg del temps pels mateixos senyors de Pinós.<\/p> ","coordenades":"42.2534000,1.8608000","utm_x":"406029","utm_y":"4678540","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08016\/40590-foto-08016-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08016\/40590-foto-08016-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E\/ 1:5.000.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40591","titol":"Cançoner de Calic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canconer-de-calic","bibliografia":"

CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.<\/p>

Serra Vilaró, Joan (1913) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.<\/p> ","codi_element":"08016-80","ubicacio":"Bagà","historia":"

Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.<\/p> ","coordenades":"42.2525700,1.8618000","utm_x":"406110","utm_y":"4678447","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-06-19 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"Joan Prat i Molins, Calic","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40598","titol":"Forja tradicional","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forja-tradicional","bibliografia":"

AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Taller de ferrer i forjador que es trobava al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que eren del taller del pare, iniciat a finals del segle XIX: 1\/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s'escalfa el ferro, amb un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2\/ l'enclusa, peça de ferro massís que s'utilitza per treballar el ferro a cops de martell. 3\/ mola esmeril. 4\/ banc de treball. 5\/ màquina de foradar. 6\/ autògena i soldadura elèctrica. 7\/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; el taller es va mantenir fins als anys 20 del segle XXI i era un dels pocs forjadors que quedaven i practicaven aquesta tècnica tradicional.<\/p> ","codi_element":"08016-87","ubicacio":"Nucli de la vila","historia":"

Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l'any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d'una família de tradició en l'ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l'any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d'eines: arades, volants i altres tipus d'eines del camp; mentre que el fill s'ha dedicat més a la realització de reixes i d'altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s'ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d'aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L'any 1998 va restaurar l'antic rellotge de l'església de Bagà, en el que treballa actualment.<\/p> ","coordenades":"42.2528700,1.8624200","utm_x":"406162","utm_y":"4678479","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-07-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E\/ 1:5.000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"96177","titol":"Bolangera de Bagà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bolangera-de-baga","bibliografia":"

Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A L’Erol<\/em> núm. 23, p. 9-11.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió<\/em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/p> ","centuria":"XIX-XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. <\/span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La Bolangera té diners<\/span><\/span><\/p>

que no els ha suat pas gaire,<\/span><\/span><\/p>

que se'ls ha guanyat filant<\/span><\/span><\/p>

de Ripoll fins a Valldaura.<\/span><\/span><\/p>

<\/p>

La Bolangera té un tupí,<\/span><\/span><\/p>

sense foc el fa bullir;<\/span><\/span><\/p>

sap escriure sense riure,<\/span><\/span><\/p>

sap comptar fins a una lliura,<\/span><\/span><\/p>

sap fer coves i paners<\/span><\/span><\/p>

i unes quantes coses més.<\/span><\/span><\/p>

<\/p>

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08016-124","ubicacio":"","historia":"

La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle <\/span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci<\/span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, Tendre<\/em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.2527062,1.8605982","utm_x":"406011","utm_y":"4678463","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"96178","titol":"Ball de rentadores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-rentadores","bibliografia":"

Amades, Joan. (1982) Costumari Català<\/em>. Volum <\/em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Aquesta dansa ja no es balla","descripcio":"

Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.<\/p>

<\/p>

S'acompanya de la següent cançó:<\/p>

Riera amunt, riera avall,<\/p>

riera amunt, riera avall,<\/p>

trobo l’amor que està rentant,<\/p>

lailarà, lararà larà.<\/p>

<\/p>

Jo li dic: -On tens el galant?<\/p>

-A la guerra, que està peleiant<\/em>;<\/p>

Nit i dia hi estic pensant.<\/p>

Mare de Déu, si el mataran.<\/p>

-Ai, bon amor, no penseu tant,<\/p>

Que el teniu al vostre davant.<\/p> ","codi_element":"08016-125","ubicacio":"","historia":"

Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.2527245,1.8606051","utm_x":"406012","utm_y":"4678464","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"96179","titol":"Ball cerdà eugasser de Paller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-cerda-eugasser-de-paller","bibliografia":"

Amades, Joan. (1982) Costumari Català<\/em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)<\/span><\/span><\/span><\/p>

Serra i Vilaró, J. (1950). Les Baronies de Pinós i Mataplana<\/em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Actualment ja no es balla","descripcio":"

Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la Roseta de<\/em> Gironella<\/em>, coneguda popularment com A Gironella<\/em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08016-126","ubicacio":"","historia":"

Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. <\/span><\/span><\/span><\/p>

El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.2665985,1.8758101","utm_x":"407286","utm_y":"4679989","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40684","titol":"Festa Major d'Estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc.","codi_element":"08017-50","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346900","utm_x":"436433","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40685","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-0","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc.","codi_element":"08017-51","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346900","utm_x":"436433","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40686","titol":"Aplec de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-balenya","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Balenyà es celebrava cada any els dies 10 i 11 de setembre, i que darrerament s'ha avançat al cap de setmana anterior a la Diada per evitar-ne la coincidència . S'hi organitzen diverses activitats, com són la caminada popular, missa de l'aplec, ballada de sardanes, botifarrada, tómbola, cinema a la fresca, concerts, jocs i espectacles infantils, etc.","codi_element":"08017-52","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"L'aplec de Balenyà va incorporar fa uns anys una activitat que va gaudir d'un gran èxit de públic: la Nit de Bruixes. En aquesta, s'organitzaven recorreguts nocturns pel bosc on s'espantava als participants. L'any 1998 hi van assistir més de 2000 persones. Tanmateix, això va dificultar les tasques organitzatives i econòmiques i va deixar de celebrar-se, tot i que puntualment s'ha tornat a celebrar. L'any 2013 s'ha celebrat la 28ena edició de l'aplec.","coordenades":"41.8213800,2.2215200","utm_x":"435348","utm_y":"4630237","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40691","titol":"Aplec dels Ous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-dels-ous","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'aplec dels Ous es celebra cada any el diumenge de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Al matí es fa l'ofici solemne, a la sortida de la qual es rifen coques i xampany. La festa segueix el dilluns, a la plaça de l'església dels Hostalets de Balenyà. A la tarda es fa l'Aplec dels Ous, on es paren dues taules (tradicionalment una pertanyia al poble i l'altra als pagesos del Santuari de l'Ajuda), des d'on es reparteixen els números. Tot seguit es sortegen els ous, llonganisses, pernils, coca i xampany; que han recaptat els administradors assignats. La festa s'acompanya amb la cobla i una ballada de sardanes. Els diners recaptats es destinen als actes d'organització i la resta són donats a la parròquia de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","codi_element":"08017-57","ubicacio":"Balenyà","historia":"

L'origen de l'aplec dels Ous es remunta al segle XVII, quan va fundar-se la Confraria del Roser a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Per tal de sufragar les despeses de l'Altar de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar una rifa dels ous que el rector havia recollit per les cases del poble durant el Salpàs. El sorteig es feia davant l'antiga església de Sant Fruitós, on s'hi instal·lava la virola, un aparell amb una sageta, on els assistents tiraven xapes o plaques per provar fortuna. A banda dels ous, també es rifaven les llonganisses que les cases benestants del poble havien donat. Passada la Guerra Civil, els pagesos del Santuari de l'Ajuda van passar a fer l'aplec al poble dels Hostalets de Balenyà, al carrer Major. Malgrat que el rector va promoure que es celebrés davant la nova església parroquial, els pagesos de l'Ajuda van seguir-lo fent al carrer Major. Aleshores, el diumenge es celebrava l'ofici a la Mare de Déu de l'Ajuda al matí i a la tarda es resava el rosari. El dilluns a la tarda, es feia l'aplec al poble dels Hostalets. En aquest moment, va deixar de fer-se el sorteig amb la virola, que va substituir-se per un sac amb boles numerades i les tires de números pels assistents. A banda dels ous i les llonganisses, van incorporar-se coques a la rifa.<\/p> ","coordenades":"41.8160300,2.2359700","utm_x":"436543","utm_y":"4629633","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40691-alella.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40699","titol":"Llegenda de la Creu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-de-lajuda","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que unes nenes que jugaven a l'entorn de la creu de l'Ajuda van tirar-la al terra. Per aquesta malifeta, la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Davant d'això, Déu les va castigar amb el mateix mal","codi_element":"08017-65","ubicacio":"Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8213600,2.2216500","utm_x":"435359","utm_y":"4630235","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40761","titol":"Els dimonis de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-dimonis-de-la-sauva-negra","bibliografia":"BOSCH, M. (1953). 'Aspectes documentals del folklore'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que l'amo d'una casa de pagès de Balenyà era molt malcarat i portava mala vida. Es diu que es reunia sovint amb els seus amics a la Sauva Negra, on ningú sabia què hi feien. Quan s'apropava un temporal, no els atrapava perquè amb el seu cavall eren més veloços. Un bon dia, l'home es va morir i va ser portat el cementiri de Balenyà. L'endemà es trobaren la caixa a fora, signe manifest que la terra sagrada no el volia. Després de diversos intents fallits d'enterrar-lo, van decidir lligar-lo a una mula i que el portés on volgués. Aquesta va enfilar cap a la Sauva Negra i, en un racó feréstec van desfer-se les cordes i va caure de la mula. Aleshores es va veure una gran flamarada i, entre els xiscles dels dimonis que el rebien, va desaparéixer.","codi_element":"08017-127","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7870000,2.1882300","utm_x":"432547","utm_y":"4626446","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40766","titol":"El Serrat del Vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat-del-vent","bibliografia":"ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més.","codi_element":"08017-132","ubicacio":"Serrat del Vent","historia":"","coordenades":"41.8249700,2.2087700","utm_x":"434293","utm_y":"4630646","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40769","titol":"Producció de gel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/produccio-de-gel","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"És un ofici desaparegut.","descripcio":"La producció de gel és una activitat que va desenvolupar-se al molí del Verdaguer de Balenyà des del segle XVIII. A partir d'aquest període, es va extendre aquesta activitat per tal de complementar l'economia dels masos en època hivernal, quan l'activitat agrícola és escassa. El procés d'obtenció del glaç s'inicia en el desviament de l'aigua del riu a través de la resclosa i el rec, que porten l'aigua fins a la bassa, de poca fondària. Quan l'aigua es glaça, es talla en blocs i es col·loca a l'interior del pou de glaç, una construcció subterrània que manté la temperatura idònia per conservar el gel fins al període estival. Aleshores era transportat amb carros fins a les ciutats, on hi havia una creixent demanda de gel tant per la conservació d'aliments com per posar a les begudes.","codi_element":"08017-135","ubicacio":"Molí del Verdaguer","historia":"","coordenades":"41.8239200,2.2257500","utm_x":"435702","utm_y":"4630516","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40811","titol":"Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gurb-i-tona-el-millor-dosona-mes-si-pots-triar-ves-a-balenya","bibliografia":"PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre les dites tòpiques més populars de la zona hi ha 'Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà'.","codi_element":"08017-177","ubicacio":"Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"92819","titol":"Sardana Records Balsarenyencs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-records-balsarenyencs","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-281","ubicacio":"Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament","historia":"

Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8634000,1.8768900","utm_x":"406787","utm_y":"4635220","any":"1957","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Josep Albertí Busquets (compositor)","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92822","titol":"Goigs de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marc-0","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny \/ pels camins de perdició, \/ als devots de Balsareny \/ guardeu en tota ocasió. \/ Per eix poble que us implora \/ vetlleu en qualsevol part”.<\/span><\/span><\/span><\/p>

També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta \/ detureu desde l’Empir; \/ guardeu-nos de fam i pesta, \/ i quan fem l’últim sospir \/ per Vós traspassem la vora \/ del celestial llindar”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-284","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s\/n","historia":"

Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). <\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble<\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8632200,1.8779600","utm_x":"406876","utm_y":"4635198","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografia de Lluís Boixadera","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92823","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.<\/em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada \/ Fins aquest famós castell, \/ Ahont sou molt venerada \/ Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi \/ Ab s’angélica blancura \/ Se veu replandir aquí \/ En esta vostra figura”. <\/span><\/span><\/span><\/p>

També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat \/ o tenen ponderació, \/ Aquí tot hom ha trobat \/ Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana \/ Cert dia vos alabá \/ Puig per ordre soberana \/ Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny \/ Consta així en la rectoria”.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, \/ Socorreunos ajudarunos; \/ En mitj tota desventura \/ Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors \/ D’aquest castell propietaris, \/ No’ls negueu vostres favors \/ Deslliuraulos de contraris, \/ Daulos salaut, y amorosa, \/ Santa mort, quant hora sia”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-285","ubicacio":"Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal","historia":"

El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8703700,1.8818000","utm_x":"407205","utm_y":"4635988","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"92924","titol":"Festa dels Traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-traginers","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers<\/em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).<\/span><\/span><\/span><\/p>

PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig<\/em>. Ajuntament de Puig-reig. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb<\/span> cavall o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera <\/span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.<\/span><\/span><\/span><\/p>

En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La festa l’organitza la Comissió Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-307","ubicacio":"Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble.","historia":"

Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8640900,1.8741700","utm_x":"406563","utm_y":"4635299","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img340705.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341014.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341068.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341122.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341477.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341496.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92924-img341553.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi Sarri","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93186","titol":"Festa Major de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-marc","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-365","ubicacio":"Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny","historia":"

Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). <\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8630500,1.8775200","utm_x":"406839","utm_y":"4635180","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344212.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344096.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344101.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344107.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344143.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img344169.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-img343727.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93186-festa-major-cartell-1929.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93187","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-9","bibliografia":"

AMBRÓS MANZANO, Ferran. Colla de Bastoners de Balsareny<\/em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HARO SOTOCA, Josep. El ball de bastons<\/em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-366","ubicacio":"Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny","historia":"

Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8629600,1.8773400","utm_x":"406824","utm_y":"4635170","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93187-img344156.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93187-img344163.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93187-img344169.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93187-img344248.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93187-img343894.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi Sarri","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93189","titol":"Ball de la Faixa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-faixa","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages<\/em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-367","ubicacio":"Plaça de Roc García","historia":"

Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. <\/span><\/span><\/span><\/p>

El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8631100,1.8773200","utm_x":"406823","utm_y":"4635187","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93189-img344115.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93189-img344107.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93189-img344141.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93189-img344143.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93211","titol":"Cançó del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-del-moli","bibliografia":"

AMADES, Joan. Costumari català<\/em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tradició no vigent","descripcio":"

Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu Costumari Català<\/em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-375","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.8634200,1.8768900","utm_x":"406787","utm_y":"4635222","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93211-canco-moli.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93211-traginers-sacs.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93212","titol":"Cuca Mare de la peresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cuca-mare-de-la-peresa","bibliografia":"

AMADES, Joan. Costumari català<\/em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tradició perduda","descripcio":"

Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu Costumari Català<\/em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-376","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.8633600,1.8770400","utm_x":"406800","utm_y":"4635215","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"33884","titol":"Ball de Novençans de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-novencans-de-begues","bibliografia":"SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El ball ha desaparegut.","descripcio":"Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)'","codi_element":"08020-17","ubicacio":"","historia":"Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33885","titol":"Caramelles de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-de-begues","bibliografia":"MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum es continua realitzant actualment.","descripcio":"Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues.","codi_element":"08020-18","ubicacio":"","historia":"Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33928","titol":"Festa del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-most","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment.","descripcio":"A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques.","codi_element":"08020-61","ubicacio":"","historia":"Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33929","titol":"Festa Major de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-begues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers.","codi_element":"08020-62","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33929-foto-08020-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33930","titol":"Festa de Sant Sebastià \/ festa major d'hivern \/ festa del vot de pa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-sebastia-festa-major-dhivern-festa-del-vot-de-pa","bibliografia":"AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 14.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que té com a base l'acte del repartiment de pa (veure història). El dia de Sant Sebastià comença amb la benedicció del pa. Les masies de Begues que efectuaven la donació del pa per Sant Sebastià són: Can Grau del Coll, Les Planes, Mas Traval, Puig Moltó, Mas Ferrer, l'Alzina, Can Romagosa, La Parellada, mas Roig, Can Tèrmens, Can Sadurní i Can Figueres.","codi_element":"08020-63","ubicacio":"","historia":"La tradició patronal de Sant Sebastià a Begues ve de lluny, igual que en molts altres pobles de Catalunya i Espanya, en els quals juntament amb Sant Roc es reparteixen la major part de patronatges. La tradició de devoció a Sant Sebastià comença a la Baixa Edat Mitjana a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra que a mitjan segle XIV aterroritzà la humanitat de forma impensable, fonamentalment l'Europa cristiana, i que tingué conseqüències importants a nivell demogràfic i sòcioeconomic. Incapacitada la ciència europea de l'època per a l'explicació racional d'aquest fenomen, fou interpretada segons el sentir particular del moment amb culpabilitats (entre elles la dels jueus, dels quals es va dir que havien enverinat les aigües, d'aquí les persecucions que varen seguir a les epidèmies), o com a càstigs divins. En aquest sentit de religiositat es cercà l'empara de certs sants que, d'alguna manera ja es relacionaven amb la malaltia i el sofriment, entre els quals hi havia Sant Sebastià, elegit per Begues com altres pobles. Cal tenir present que la primera onada de pesta negra va aparèixer a Catalunya el mes de març de 1348 per les ciutats portuàries, procedent de la Mediterrània. Aquest any, en què va morir de la malaltia en Pere March II, baró d'Eramprunyà, al setembre la pesta va arribar a Saragossa, on era el rei Pere III el Cerimoniós, reunit en les Corts del regne, i a conseqüència de la pesta va morir també el rei de Castella, Alfons XI. Eramprunyà i la seva rodalia van quedar pràcticament despoblats i els seus barons, fonamentalment Jaume March II, varen haver d'establir nous pobladors a tot el territori i, lògicament, a Begues a finals d'aquest segle XIV (1379-1400). D'aquest establiment se'n deriven les propietats actuals, que es poden seguir pràcticament fins ara. En els documents es fa esment dels masos rònecs, les masies i les terres abandonades. Els preus agrícoles es varen incrementar notablement, els treballadors del camp varen doblar els seus sous i la inflació es va disparar, essent necessari regular sous i preus a les Corts Generals del regne. La pesta va tornar al 1362, 1371, 1382, i en diversos anys de finals del segle XIV i començaments del XV. Aquest clima de mort, desesperança i terror va introduir una reflexió a nivell general sobre la pròpia societat i l'Església, i a nivell individual una exaltació mística important. En aquest àmbit es va produir la recerca de la protecció divina sota el patronatge de la santedat demostrada, i en aquesta està Sant Sebastià des dels primers segles de la nostra era. Tenim constància documental que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues a l'any 1484, altar amb diversos ornaments, cosa que indica una devoció i patronatge de força temps, abans que es dediqui i construeixi un altar en un poble d'escassos recursos humans i econòmics com era Begues. Sant Sebastià fou martiritzat en la persecució de l'emperador Dioclecià (regnat del 284 al 305). D'acord amb les dates de què disposem, Sant Sebastià va néixer a Narbona, ciutat del Llenguadoc. Fou soldat i l'emperador Dioclecià el nomenà capità del seu exèrcit, gaudint del privilegi dels que tenien un rang alt. Es convertí assistint els cristians condemnats. La santedat assolida el va portar a efectuar cures miraculoses en vida. També va ser protegit del papa Caius. Denunciat davant l'emperador, aquest el va fer comparèixer davant seu i un cop confirmat el seu cristianisme el va fer lligar a un tronc i fuetejar pels seus propis soldats; va sobreviure miraculosament, per la qual cosa va ser portat al circ i apallissat fins a la mort, fet que succeí el 20 de gener de l'any 288, i enterrat posteriorment a les catacumbes de Roma que duen el seu nom.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Com ja hem dit, des de l'any 1484, està documentat que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues, un altar amb diversos ornaments, i entre els quals hi ha dos canelobres de ferro forjat d'espelma única. En anys successius de les visites pastorals, aquest altar de Sant Sebastià continua existint junt amb el de Sant Antoni i Sant Cristòfor, el patró.No coneixem el perquè dels repartiments de pa efectuats rotatòriament per les masies de Begues als feligresos en el dia de Sant Sebastià, encara que és probable que no tinguin un origen comú i que el temps, les oscil·lacions de la vida i la caritat religiosa les hagin unit. És possible que la tradició del repartiment neixi de l'obligació, a través de les diverses èpoques, de fer una caritat penitencial obligada en els cristians més ben situats, i no s'ha d'oblidar que el pa és el símbol cristià per excel·lència i de simbologia material (nutricional) i espiritual (divinitzat en la comunió) més rellevant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33931","titol":"Llegenda de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-cristofol","bibliografia":"'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls.","codi_element":"08020-64","ubicacio":"","historia":"Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33933","titol":"Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble de Begas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llahor-del-glorios-martyr-sant-cristofol-patro-del-poble-de-begas","bibliografia":"

SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls. p. 36<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Himne religiós en lloança de Sant Cristòfol. La lletra dels goigs és la següent: 'Puig de Déu sou molt amat \/ y n'alcansáu tot favor; \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Ab gran fervor y esperit \/ A molt gent predicareu, \/ y per quantas parts passareu \/ lo ver Déu fou obehit; \/ dexant ab intens dolor al home més obstinat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Vostres miracles son tants, \/ que no's poden referir; \/ fins á un bastó sech, florir \/ feren vostras santas mans; \/ molts mirant del troch la flor \/ se aparten del pecat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Decio, emperador cruel, \/ vos doná graves torments, \/ llansantvos en fochs ardents \/ perqué no us feyeu infiel: \/ mes de vostre pit lo ardor \/ al tirá dexá burlat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Duas infames donzellas \/ vostra castedat temptaren \/ peró'ls mals intents dexaren \/ mirant vostras maravellas; \/ ab un improvís terror \/ sentintse lo cor mudat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Ab durs assots vostre cos \/ fou maltractat dels sayons; \/ mes per vostras oracions \/ senti, en lloch de dany, repós; \/ sens que'l foch abrasador \/ maltractés vostre costat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Quan las fletxas vos tiraren \/ los gentils ab gran orgull, \/ á hu tragueren un ull, \/ perqué contra ell se tornaren \/ per vostre medi y favor; \/ peró al fi restá curat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Las febras y malaltías \/ á vostre nom se rendexen , \/ y tots los mals obehexen \/ á vostras oracions pías; \/ y puig ni mal ni dolor \/ sent qui us té per advocat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Es testimoni patent \/ de vostra gran fortalesa, \/ demunt del coll la grandesa \/ portant del Omnipotent: \/ la virtut, brío y valor, \/ vos feren tan alentat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Begas es poble ditxós \/ en tenirvos per Patró, \/ puig tè en vostra protecció \/ l'amparo més amorós; \/ ell us prega ab gran fervor \/ que'l miréu sempre ab pietat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Puig sou d'est poble advocat, \/ y us som devots de tot cor: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat.'<\/p> ","codi_element":"08020-66","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33934","titol":"Medicina popular amb ruda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/medicina-popular-amb-ruda","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 94. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta tècnica artesanal no es practica actualment.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, del gra de la ruda n'extreien oli que guaria diversos mals: mossegades de serps, per a precipitar la regla de les dones, per als penellons... De les seves fulles, picades, en feien un cataplasma que posaven al coll per guarir-lo.","codi_element":"08020-67","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33935","titol":"Les carbasses de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-carbasses-de-begues","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 136. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum s'ha perdut.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, quan un noi de Begues rebia carbassa d'alguna fadrina a qui s'havia declarat, els seus companys del poble li feien una passera de palla de casa de la noia fins a casa seva, perquè s'hi quedés una temporada tancat, avergonyit.","codi_element":"08020-68","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33936","titol":"Els pastors de Begues i la Missa del Gall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastors-de-begues-i-la-missa-del-gall","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 53. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum s'ha perdut.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, la nit de la Missa del Gall, els pastors portaven fins a les portes de l'església un ramat d'ovelles, ben proveït d'esquelles. La seva dringadissa, durant la funció religiosa, donava un bell encant a la nit nadalenca.","codi_element":"08020-69","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33937","titol":"Les casades que esperaven","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casades-que-esperaven","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 131. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum ja no està en ús.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues hi havia la creença segons la qual les dones casades que estaven encintes no podien ballar, ja que, si ho feien, cada volta que donarien ballant seria un volt de cordó umbilical al coll de la criatura.","codi_element":"08020-70","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34071","titol":"Himne a la Cuca-Fera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-a-la-cuca-fera-de-begues","bibliografia":"SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar \/ Associació Cuca Fera de Begues \/ Ajuntament de Begues.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera\/que en les pedres de Montau\/vas restar en negra espera\/insensible al vol de l'au;\/en la tomba que va obrir-te\/el diable amb sa maldat,\/de la qual has pogut sortir-te\/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia\/altra volta al món dels vius!\/Com abans a tota noia\/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara\/donzella d'Aramprunyà,\/del castell i del seu pare\/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla\/vas eixir amb ulls de foc\/ i a la coneirosa perla\/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava\/el vas vèncer i empassar,\/però Satanàs sotjava\/i el teu gest desaprovà.\/I entremig roca viva\/et va fer la tomba i niu\/i allà on la llum no arriba\/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,\/cercant aigua, fent un pou,\/han vist com apareixia\/la Cuca-Fera que fou.\/Paorosa Cuca-Fera\/que en les pedres de Montau\/vas resistir en negra espera\/insensible al vol de l'au.' (TORNADA)","codi_element":"08020-204","ubicacio":"","historia":"El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Ramon Bech i Taberner \/ Josep Maria Torrens","observacions":"L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34239","titol":"El mal ric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mal-ric","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort.","codi_element":"08020-372","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3456300,1.9380000","utm_x":"411152","utm_y":"4577670","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34239-foto-08020-372-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34240","titol":"Els encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-encantats","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia).","codi_element":"08020-373","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34282","titol":"La Penya del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-penya-del-moro","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar.","codi_element":"08020-409","ubicacio":"","historia":"Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit.","coordenades":"41.3488700,1.9367700","utm_x":"411053","utm_y":"4578031","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34302","titol":"El bandoler esquarterat i les creus de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat.","codi_element":"08020-429","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"43193","titol":"Berguedana o Maixerina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/berguedana-o-maixerina","bibliografia":"SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador.","codi_element":"08022-1","ubicacio":"","historia":"La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1790-95","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43193-foto-08022-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43193-foto-08022-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43193-foto-08022-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton","observacions":"Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43201","titol":"Els Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets-0","bibliografia":"ADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l'obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes.","codi_element":"08022-9","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l'any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s'han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d'aquesta societat, l'escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l'actualitat s'han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l'església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l'any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com 'la nostra Patum d'hivern', mostra clara de la importància que tenen per la població.","coordenades":"42.1026200,1.8436800","utm_x":"404390","utm_y":"4661817","any":"1891","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43201-foto-08022-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43201-foto-08022-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43201-foto-08022-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra","observacions":"El dia de Nadal de l'any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d'aquests Pastorets a la ciutat de Berga.","codi_estil":"101|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43202","titol":"Gala de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gala-de-queralt","bibliografia":"AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari.","codi_element":"08022-10","ubicacio":"Muntanya de Queralt","historia":"La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment.","coordenades":"42.1069700,1.8275200","utm_x":"403060","utm_y":"4662318","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43202-foto-08022-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43202-foto-08022-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43231","titol":"Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida","bibliografia":"AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l'ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l'Ajuntament després d'ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal).","codi_element":"08022-39","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l'Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s'instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d'alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s'organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43231-foto-08022-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43231-foto-08022-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43239","titol":"Escudella de blat de moro escairat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escudella-de-blat-de-moro-escairat","bibliografia":"

MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26.<\/p>

MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118.<\/p>

PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26.<\/p>

PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27.<\/p>

R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19.<\/p>

VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua.<\/p>

Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat.<\/p>

Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt.<\/p> ","codi_element":"08022-47","ubicacio":"","historia":"

L’any 1715 és la datat de la introducció del blat de moro al Berguedà. Degut a la seva resistència al clima i a l'elevant rendiment, es va assentar-se ràpidament al territori. Es va utilitzar en l'elaboració de farinetes i polentes, assolint una importància destacada a la cuina les farinetes de blat de moro.<\/p>

Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa.<\/p>

El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada.<\/p> ","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43239-escudelladeblatdemoro.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43239-foto-08022-47-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43239-foto-08022-47-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre.El blat de moro escairat es comercialitza sobretot a botigues de Berga i de les poblacions dels voltants, generalment a granel.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"43241","titol":"Vot de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vot-de-sant-marc","bibliografia":"HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament.","codi_element":"08022-49","ubicacio":"Muntanya de Queralt","historia":"L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona.","coordenades":"42.1069700,1.8275200","utm_x":"403060","utm_y":"4662318","any":"1687","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia","observacions":"Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43243","titol":"Llegenda de la Cova de Can Maurí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri","bibliografia":"AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro.","codi_element":"08022-51","ubicacio":"","historia":"La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43243-foto-08022-51-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romàntic","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se.","codi_estil":"101","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43244","titol":"Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt","bibliografia":"HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena.","codi_element":"08022-52","ubicacio":"","historia":"No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43244-foto-08022-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43244-foto-08022-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43245","titol":"Concurs de boletaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/concurs-de-boletaires","bibliografia":"AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 193. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 27-28.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa comença a les 7 del matí del primer diumenge d'octubre amb les inscripcions i l'inici del concurs. A les 11 es fa missa i al llarg del matí es va repartint l'esmorzar, consistent en botifarra, llom, tastet i cansalada amb pa amb tomàquet i beguda. Aquesta primera part té lloc fora del terme municipal de Berga; concretament al Pla de Puigventós (municipi de Castellar del Riu). Al migdia, després de la pesada dels bolets, la festa es trasllada a Berga, a la plaça Viladomat, on hi ha el repartiment de premis per aquells concursants que han trobat més quilos de bolets. A la tarda, i a la mateixa plaça, té lloc el Concurs Gastronòmic de Cuina del Bolet i el repartiment de premis. A la nit, al passeig de la Pau hi ha sardanes, castell de focs d'artifici i cremada d'una gran falla. Durant els dies precedents a la festa, té lloc un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia per adults, unes jornades micològiques i un concurs de guarniment de carrers i aparadors.","codi_element":"08022-53","ubicacio":"Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga","historia":"La història d'aquest concurs començà l'any 1956 quan alguns membres de la Penya Boletaire de Berga en tingueren la idea. L'any següent, 1957, tenia lloc el primer concurs, l'organització del qual va córrer a càrrec de l'esmentada Penya Boletaire, entitat que encara continua organitzant-lo a l'actualitat. Els 5 o 6 primers anys, el concurs va tenir lloc als planells de la Serreta, per passar a celebrar-se després al Pla de Puigventós. Amb el pas dels anys, la festa s'ha anat guarnint amb els altres actes paral·lels esmentats.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1957","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43245-foto-08022-53-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Penya Boletaire de Berga","observacions":"El concurs s'ha convertit actualment en una cita anual que aplega gent de tot Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43247","titol":"Les 44 Garrofes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-44-garrofes","bibliografia":"ADD: 'Els pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: 'La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)', El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: 'Garrofes polèmiques', El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: 'Una nova collita de Garrofes', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: 'Nou anys de Garrofes', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l'activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l'any que s'acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l'Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d'una altra manera.","codi_element":"08022-55","ubicacio":"","historia":"En l'obra original d'en Serafí Pitarra, 'El bressol de Jesús', que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l'Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l'actualitat de la capital del Berguedà. A partir d'aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d'escriure Garrofes que repassessin irònicament l'actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l'únic municipi on es representen els Pastorets d'en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l'Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l'obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1900","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43247-foto-08022-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43247-foto-08022-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Diversos","observacions":"Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d'Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d'una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d'incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43248","titol":"Els Elois","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-elois","bibliografia":"HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l'endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l'endemà a la tarda, té la intenció d'engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L'endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d'una boda típica de l'Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan.","codi_element":"08022-56","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Si bé el dia de Sant Eloi és l'1 de desembre, antigament es celebrava l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s'esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L'any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s'hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s'inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d'una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l'actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d'aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43248-foto-08022-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43248-foto-08022-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43263","titol":"Música de La Patum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/musica-de-la-patum","bibliografia":"ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Són un seguit de partitures, moltes d'elles tradicionals, d'autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S'inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l'Àliga; d'una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l'Ella s'ho pensa.","codi_element":"08022-71","ubicacio":"","historia":"La història de la música de La Patum s'inicia amb l'adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993).","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43263-foto-08022-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43263-foto-08022-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Diversos.","observacions":"Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l'excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d'elles per separat; excepció feta del ball de l'Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43264","titol":"La Patum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-patum","bibliografia":"ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l'Ascenció, després d'un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d'utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l'inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus.","codi_element":"08022-72","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s'anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l'Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s'ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l'expulsió de l'interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d'Olesa i d'Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983).","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43264-foto-08022-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43264-foto-08022-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s'està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d'Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L'abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d'Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l'equip de l'arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d'ara s'està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43266","titol":"Carotes dels Plens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carotes-dels-plens","bibliografia":"ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Les carotes dels Plens són unes màscares que representen un dimoni; pintades de color verd fosc i amb detalls vermells. Es fan damunt d'un motllo de fusta esculpit i són construïdes amb draps xops de cola, la qual cosa els ofereix una resistència extraordinària. A la part superior hi duen unes banyes de ferro i cordill i una capa al darrera per evitar que el qui fa de Ple es cremi.","codi_element":"08022-74","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Les carotes dels Plens estan documentades d'ençà del 1628 però existien, ben segur, anteriorment. En aquella època es llogaven però sabem que el 1713 ja existia un motllo per fer-les. Aleshores només feien falta dues carotes puix només saltaven dos diables. Més tard passaren a ser 4 i actualment són 100. Durant la primera meitat del segle XX se'n feren quatre de noves, concretament el 1932, però s'havien d'anar restaurant i fent noves sovint perquè en ser construïdes amb cartró i guix solien trencar-se en esclatar els fuets que duen lligats a les banyes, amb el conseqüent perill que això suposava per aquells que feien de Ple. Als anys 1950, Pere Camps i Pagerols va decidir fer-les de roba encolada, material molt més resistent. Actualment, la família Camps les continua fent igual i sobre el mateix motllo que va esculpir en Pere Camps.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43266-foto-08022-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43266-foto-08022-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Diversos, essent la família Camps els actuals","observacions":"La fitxa es refereix a les carotes actuals però per sobre de tot intenta referir-se al concepte de carota com a element desaparescut en la major part de diables festius catalans i conservat a Berga.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43268","titol":"Ball de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-laliga","bibliografia":"ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 11-14. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 36, primavera 1992, pàgs. 44-45.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La música del ball de l'Àliga de Berga consta de dues parts clarament diferenciades: la primera, quan l'Àliga balla pausadament, és en ritme binari i correspon a una típica dansa lenta del Renaixement; i la segona, quan l'Àliga s'esvera, a compàs 6\/8, ritme ternari i tempo ràpid.","codi_element":"08022-76","ubicacio":"","historia":"El ball de l'Àliga de la Patum de Berga té una estructura típica del segle XVIII i pot ben ser que en estrenar-se l'Àliga de Berga, l'any 1756, ja fos la peça que l'acompanyés. En tot cas, sabem de segur que el 1795 ja era la peça que ballava. Una partitura trobada a primers dels anys 1990 a la parròquia barcelonina de Santa Maria del Pi (que correspon a la que utilitzava l'Àliga de Barcelona), presenta unes semblances enormes amb la de Berga, amb passatges pràcticament calcats. Això fa suposar que, en adaptar l'entremès, hom copiés la partitura. Justament, el manuscrit en el qual es troba aquesta partitura barcelonina també està datat el 1756. Fou en la música de l'Àliga en la que s'inspirà el mestre Ribera per composar l'Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Hom ha apuntat que la línea melòdica d'aquest ball podria tenir el seu origen en un cant gregorià.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1756","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43268-foto-08022-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43268-foto-08022-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43269","titol":"Himne al Sagrat Cor de Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-al-sagrat-cor-de-jesus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça.","codi_element":"08022-77","ubicacio":"","historia":"Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"c. 1920","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43269-foto-08022-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43269-foto-08022-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43270","titol":"Corpus a Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corpus-a-berga","bibliografia":"ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una sardana que inclou diversos temes musicals patumaires.","codi_element":"08022-78","ubicacio":"","historia":"Composada per mossèn Marià Miró l'any 1927, amb el pas dels anys la sardana Corpus a Berga ha anat esdevenint tradicional a la ciutat de Berga. És, sens dubte, la sardana més celebrada i ballada a la població i ja fa molts anys que clou totes les audicions de sardanes que tenen lloc els dies de Corpus. Fins i tot, des de la colla sardanista Cim d'Estela es van adaptar uns punts lliures que imiten, enmig de la sardana, els moviments, la coreografia i els passos de diverses comparses de la Patum. Així, mentre la cobla interpreta la sardana, plena de melodies patumaires, la gran majoria dels balladors adapta aquests punts (ball de l'Àliga, ball de Nans Nous, etc.) a la dansa.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1927","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43270-foto-08022-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43270-foto-08022-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Mossèn Marià Miró i Guitó","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43271","titol":"Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-queralt","bibliografia":"AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. FORNER i ESCOBET, Climent: Cançoner de Queralt, Berga, 1977.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Himne de la Coronació, conegut popularment com l'Himne, s'inicia amb l'anomenat 'Cor de Catalans', consistent en quatre estrofes. El segueix el 'Cant del Berguedà', per a solo de tenor, que consta de tres estrofes, i acaba la peça amb una darrera estrofa del 'Cor de Catalans' que és igual que la primera. L'Himne és per a quatre veus mixtes i solo de tenor.","codi_element":"08022-79","ubicacio":"","historia":"L'Himne fou estrenat el 3 de setembre del 1916 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, cantat per l'Orfeó Berguedà (que encara continua essent l'encarregat de cantar-lo actualment), amb la col·laboració del prestigiós tenor Francesc Vinyes com a solista i dirigit pel mateix mestre Ribera. D'ençà de la Guerra Civil, tot i viure a Madrid, el mestre Ribera solia pujar cada any a Queralt per la Gala per tal de dirigir l'Himne. El 8 de juliol del 1959, i gràcies a la generositat del berguedà Josep Maria Minoves, l'Himne fou gravat en disc microsolc al Palau de la Música Catalana, interpretat per l'Orfeó Barcelonès (que aleshores dirigia el mestre Lluís Molins) i actuant com a tenor l'Emili Vendrell. L'Himne de la Coronació es canta cada any el 8 de setembre durant l'ofici solemne de la Gala.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1916","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43271-foto-08022-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43271-foto-08022-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Antoni Ribera (música) i Ferran Agulló (lletra)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43272","titol":"Música dels Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/musica-dels-pastorets","bibliografia":"AADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un seguit de peces corals i instrumentals, la major part per a quatre veus mixtes (si bé també n'hi ha per a solo, a dues veus i per a veus masculines) que formen els cants i balls dels dimonis, àngels i pastors de la representació.","codi_element":"08022-80","ubicacio":"","historia":"En voler representar-se per primer cop els Pastorets d'en Pitarra, El Bressol de Jesús, a Berga l'any 1900, l'elenc del Foment Catòlic, encapçalat per Josep Coma (a) Andreu Borras, va encarregar la música a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'aleshores organista de Berga Joan Reig i Moreta. Aquesta música, la mateixa que es continua sentint a l'actualitat, durant molts anys s'interpretà en directe. Avui es fa servir una gravació, enregistrada entre finals dels anys 1980 i primers dels 1990, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigides per Joan Casas.","coordenades":"42.1038600,1.8459400","utm_x":"404578","utm_y":"4661952","any":"1900","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43272-foto-08022-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Ramon Reig","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43305","titol":"Festes del carrer de la Pietat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-carrer-de-la-pietat","bibliografia":"ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la festa de diversos anys.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les festes del carrer de la Pietat tenen lloc el cap de setmana de Pasqua Granada i la seva originalitat rau en el fet de ser de les poques festes de carrer que es conserven a la ciutat de Berga i, sobretot, que el nucli central d'aquestes festes és la representació d'una Patum amb comparses pròpies. El divendres al vespre hi ha una cercavila patumaire pel carrer de la Pietat i carrers adjacents i després ball. El dissabte a la tarda, salts de Patum i revetlla popular. El diumenge al matí es va a recollir timó a la font de Tagastet i es guarneix el carrer. Després hi ha esmorzar popular i Patum. A la tarda, concurs infantil de dibuix i darrers salts de Patum. El dilluns hi ha missa pels difunts del barri.","codi_element":"08022-113","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La festa del carrer de la Pietat, en la seva forma actual, nasqué l'any 1961. Realment, la seva celebració es remonta, com a mínim, a les darreries del segle XIX, però fou el 1961, quan la festa havia perdut empenta, que un grup de veïns del carrer va voler revitalitzar-la. En proposar-se de fer quelcom original, varen creure oportú fer una representació de la Patum amb un seguit de comparses fetes per ells mateixos. Això era un fet habitual a les festes de carrer de Berga abans de la Guerra Civil del 1936, però totalment perduda a primers dels anys 1960. Molts carrers de Berga disposaven d'alguna comparsa que feien sortir per la festa del seu carrer. Any rera any, els veïns del carrer de la Pietat han anat fent, refent i comprant noves comparses fins aconseguir disposar de totes elles. Actualment, la festa del carrer de la Pietat congrega un bon nombre de persones.","coordenades":"42.1043000,1.8459800","utm_x":"404582","utm_y":"4662001","any":"1961","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43305-foto-08022-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43305-foto-08022-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Veïns del carrer","observacions":"La festa del carrer de la Pietat manté esdeveniments i actes tradicionals a les festes de carrer de primers del segle XX i actualment és la més concorreguda i la que més actes ofereix de totes les que encara es fan a Berga.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43309","titol":"Fira de Santa Tecla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-santa-tecla","bibliografia":"ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la fira de diversos anys.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Actualment, la Fira de Santa Tecla es perllonga durant tot el cap de setmana. Dissabte i diumenge, a les 9 del matí s'obre el recinte firal i el dissabte, a mig matí, s'inaugura oficialment. Els altres actes poden ser més o menys variables i inclouen exposicions d'artesania, brocanters i productes del camp; concursos i exposicions de bestiar selecte; exhibicions i altres actes paral·lels com sardanes i ball.","codi_element":"08022-118","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"No es coneix amb exactitud la data en què s'inicià aquesta fira, però sabem que el 1885 ja se celebrava feia anys. Ja fa temps que la fira no es celebra el dia de la santa, el 23 de setembre, sinó el cap de setmana més proper. La fira nasqué com un certamen eminentment ramader. En ella hi concorrien molts pagesos de la comarca per comprar, vendre i contemplar el bestiar. Posteriorment s'hi varen afegir productes i maquinària agrícola i actualment també inclou actes més lúdics com concursos, degustacions, exhibicions, exposicions, etc.","coordenades":"42.1035000,1.8453100","utm_x":"404526","utm_y":"4661913","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43309-foto-08022-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43309-foto-08022-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43314","titol":"Les Aromes del Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-aromes-del-queralt","bibliografia":"

FELIPÓ, Ramon (2023). «Les Aromes de Queralt», a L'Erol: revista cultural del Berguedà<\/em>, núm. 155, p. 64.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus.<\/p>

És una de les begudes més característiques de la ciutat de Berga que ha sabut portar el seu nom arreu.<\/p> ","codi_element":"08022-123","ubicacio":"Ronda Queralt, 6.","historia":"

El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial, esdevenint el producte principal i més reconegut de la destil·leria.<\/p>

Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. <\/p>

Fins i tot disposa d'una sardana. La Sardana Les Aromes del Queralt<\/em> fou escrita i musicada per Nicanor Perez, en honor a la Mare de Déu de Queralt i dedicada a Joan Ramon fundador del licor, on des de a les hores s’estableix un vincle molt estret entre el licor Berguedà i la sardana. Actualment la sardana forma part del musicari català interpretada per coples sardanistes, grups d’havaneres i corals.<\/p> ","coordenades":"42.0993500,1.8471800","utm_x":"404674","utm_y":"4661450","any":"1917","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43314-foto-08022-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43314-foto-08022-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Ramon Vila i Rial","observacions":"Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"43317","titol":"Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torneig-internacional-obert-descacs-de-berga","bibliografia":"Programes del Torneig de diversos anys.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga presenta el format típic d'un Open d'Escacs, amb nou dies de competició segons el sistema SUIS-FIDE. Hi poden participar tots els jugadors amb llicència federativa de primera categoria i superiors.","codi_element":"08022-126","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Torneig nasqué el 1951 i s'ha vingut celebrant, de forma més o menys continuada i regular, fins fa 3 o 4 anys. Segons els organitzadors, però, cal entendre aquest parèntesi més com un impàs (com d'altres n'hi ha hagut a la història del Torneig: 1953-1967 o 1981) que no com una anul·lació (precisament és per aquet motiu que ha estat fitxat). Pel Torneig han passat uns 1.000 participants, amb uns 400 d'estrangers, un gran nombre de Mestres Internacionals i Grans Mestres Internacionals. Cal destacar participants de la categoria d'Arturo Pomar, Ulvestad, Ciocaltea, Tempone, Rivas, Magem, Pomés, etc.","coordenades":"42.1039000,1.8482200","utm_x":"404767","utm_y":"4661954","any":"1951","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43317-foto-08022-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43317-foto-08022-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"L'Open de Berga és vàlid i puntua pel Circuït Català d'Escacs Internacional.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43341","titol":"Fira de l'u de maig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-lu-de-maig","bibliografia":"ANÒNIM: 'La fira de maig canvia la data de celebració', El Vilatà, 136, abril 1997, pàg. 36. ANÒNIM: 'La fira compleix 450 anys d'història', El Vilatà, 136, abril, 1997, pàg. 36. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 175.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fira comercial multisectorial (sobretot industrial i de maquinària) que es celebra al Passeig de la Indústria i als seus entorns. A finals dels anys 1990 ocupava més d'un quilòmetre de passeig, amb uns 25.000 metres quadrats i entre 250 i 300 expositors. Els expositors són petites, mitjanes i grans empreses instal·lades al Berguedà o, d'alguna manera, vinculades a la comarca. Durant la fira també s'organitzaren tot un seguit d'activitats paral·leles: concursos gastronòmics, premis als millors expositors, agermanaments amb altres localitats, etc.","codi_element":"08022-151","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Sembla que la tradició s'inicià el 1547 amb la concessió d'un privilegi reial per part de Carles I l'Emperador, per tal de poder-la celebrar. De fet, els berguedans ja havien aconseguit de Pere III el Ceremoniós la lleuda de mar i de terra, que els permetia transitar per tots els camins, rius i mars de la Corona d'Aragó sense haver de pagar peatges ni altres taxes i obrir el seu comerç a altres mercats. Tanmateix, es va fer necessari un centre concret de contractació i concurrència que es fixà, a partir del privilegi, el dia u de maig. El 1997 la Regidoria de Comerç i la Gerència de la Fira van optar per canviar les dates i, des d'aquella edició, la fira es passà a celebrar el primer cap de setmana de maig.","coordenades":"42.1126300,1.8324900","utm_x":"403480","utm_y":"4662941","any":"1547","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43341-foto-08022-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43341-foto-08022-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Carles I (concedeix el privilegi)","observacions":"El privilegi original de la concessió es troba a l'Arxiu Històric Comarcat de Berga.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43353","titol":"Ballet de Déu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballet-de-deu","bibliografia":"

AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 56 i 174.<\/p>

HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs, 240-243.<\/p>

VILARDAGA i PUJOL, José M.: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.<\/p>

AMADES i GELATS, Joan: Costumari català. El curs de l'any, vol. I, Barcelona, 1983, pàgs. 487, 488, 497 i 951.<\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Ballet de Déu és una dansa tradicional berguedana que es balla a la plaça de Sant Joan el diumenge de la festa dels Elois sortint d'ofici. La parella de balladors dansen un vaivé paonat a la primera part del ball, a temps de vals, anant junts, agafats de la mà, i tornant separats. Acabant les frases musicals, fan un acatament. A la darrera part del ball, el rebatut, de ritme binari, la parella simula perseguir-se: ara l'un, ara l'altra. La dansa acaba amb una volta de la noia agafada de la mà del noi, el qual la despedeix amb una cossa al cul. La parella va vestida seguint la tradició dels antics traginers.<\/p> ","codi_element":"08022-166","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"

Malgrat que Joan Amades afirma que antigament el Ballet de Déu era dansat per Sant Antoni Abat (17 de gener), dubtem d'aquesta afirmació. Potser en sentir que el ballaven els traginers caigué en l'error, perquè a gran part de Catalunya aquest sant n'és el patró. Al Pirineu i al Prepirineu, però, el patró dels traginers és Sant Eloi i totes les referències que tenim del Ballet de Déu es situen durant la festivitat d'aquest sant. El què també desconeixem amb exactitud és el nom del ballet, ja que si bé la major part de referències esmenten el nom de Ballet de Déu (per raó del sentit religiós que hom li atribueix), també trobem les formes Ballet de l'Adéu (en sentit de comiat) i ballet de deu o de les deu (perquè sembla que antigament es ballava a les 10, abans d'ofici). Fins a 1940 el ballaven dues parelles, primer una de vells i després una de joves. D'entre les moltes parelles de vells dansaires que l'han ballat, la memòria popular recorda especialment i destaca la formada pel Peretà i a Gasolana. Com moltes d'altres danses tradicionals, desconeixem el seu origen històric i àdhuc cronològic.<\/p> ","coordenades":"42.1021800,1.8449000","utm_x":"404490","utm_y":"4661767","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43353-foto-08022-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"La dansa és ballada dues vegades seguides.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"96309","titol":"Ball cerdà de Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-cerda-de-berga","bibliografia":"

Amades, Joan (1982) Costumari Català<\/em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).<\/span><\/span><\/span><\/p>

Capmany, Aureli (1953) La Dansa a Catalunya<\/em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Actualment no es balla","descripcio":"

Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. <\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Coreografia<\/strong><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08022-177","ubicacio":"","historia":"

Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació d'administradors majors<\/em>, mitjans<\/em> i xics<\/em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.1017701,1.8444976","utm_x":"404456","utm_y":"4661722","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"96310","titol":"Ball pla de Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-pla-de-berga","bibliografia":"

Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) El Ball Pla<\/em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Aquesta dansa no es balla actualment","descripcio":"

A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08022-178","ubicacio":"Berga","historia":"

Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.1017414,1.8445768","utm_x":"404463","utm_y":"4661718","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"96311","titol":"Bolangera de Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bolangera-de-berga","bibliografia":"

Amades, Joan (1982) Costumari Català<\/em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Crivillé i Bargalló, Josep (1983) Música Tradicional Catalana. Volum III Danses<\/em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Vigo i Rabassa, Enric (2020) Records de les danses antigues de la meva terra (1912)<\/em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. <\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. <\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:<\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Ball rodó Catarineta.<\/span><\/span><\/p>

Ball rodó Catarinó.<\/span><\/span><\/p>

S'ha menjat la carn de l'olla<\/span><\/span><\/p>

i les ous del ponedor.<\/span><\/span><\/p>

La mare me'n diu bandera<\/span><\/span><\/p>

jo de bandera no'n so.<\/span><\/span><\/p>

Perquè si jo fos bandera<\/span><\/span><\/p>

niria a la professó.<\/span><\/span><\/p>

<\/p>

D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. <\/span><\/span><\/p>

<\/p>

La bolangera té un topí<\/span><\/span><\/p>

que'l fa bullir sense aigua.<\/span><\/span><\/p>

La bolangera té un topí<\/span><\/span><\/p>

que sense aigua'l fa bullir.<\/span><\/span><\/p>

Tralara la la la la la ra.<\/span><\/span><\/p>

Tralara la la la la la ra.<\/span><\/span><\/p>

Tralara la la la la la ra.<\/span><\/span><\/p>

Tralara la la la la la ra.<\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.<\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08022-179","ubicacio":"Berga","historia":"

Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme <\/span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. <\/span><\/span><\/p>

<\/p>

Coreografia<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera part:<\/span><\/strong> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona part:<\/span><\/strong> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","coordenades":"42.1017451,1.8445767","utm_x":"404463","utm_y":"4661719","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41061","titol":"Protecció contra les bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-les-bruixes-1","bibliografia":"BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia).","codi_element":"08023-4","ubicacio":"Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41061-foto-08023-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41061-foto-08023-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41063","titol":"Obra de caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/obra-de-caritat","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 115-117. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.280.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A la casa La Baliarda, de Bigues, no anaven les coses gaire bé. En Pere, l'amo, s'estava morint; la seva dona també s'havia posat malalta per la molta feina que s'havia acumulat. La filla, de tres o quatre anys, havia agafat febres. Per cuidar tots els malalts i fer les feines de la casa només quedaven un noi de vuit anys i una noia de dotze. Aquell diumenge, després de la Missa i les oracions corresponents, el rector va dir als feligresos que els donava permís per ajudar a segar el blat de la família d'en Pere. Tot el poble va ajudar aquell dia i va enllestir tota la feina abans d'acabar el dia. Malauradament, en Pere no se'n va sortir de la malaltia, però aquell hivern la seva família no passaria gana gràcies a tot el poble.","codi_element":"08023-6","ubicacio":"La Baliarda, Bigues","historia":"L'autora de la narració explica que ha trobat paral·lels d'aquesta història (del contista basc Antonio Trueba) però que al tractar-se d'un fet cert que li han explicat el té en consideració.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Maria de Bell-lloc transcriu la narració en primera persona com si transcrigués textualment el que li estava explicant el seu informant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41064","titol":"Protecció contra malalties","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-malalties","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan.","codi_element":"08023-7","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41065","titol":"Creences al voltant de les nogueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creences-al-voltant-de-les-nogueres","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit.","codi_element":"08023-8","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41066","titol":"Llegenda de la nit de difunts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-nit-de-difunts","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc.","codi_element":"08023-9","ubicacio":"Torre de Bellpuig; Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41067","titol":"Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg.","codi_element":"08023-10","ubicacio":"Gorg de Vallderros","historia":"Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles.","coordenades":"41.7088300,2.2105000","utm_x":"434318","utm_y":"4617750","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41067-foto-08023-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41068","titol":"Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí.","codi_element":"08023-11","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació.","coordenades":"41.7161200,2.1904300","utm_x":"432656","utm_y":"4618575","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41069","titol":"Llegenda del convent de les monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-convent-de-les-monges","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs.","codi_element":"08023-12","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7157800,2.1893400","utm_x":"432565","utm_y":"4618538","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41070","titol":"El nom del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nom-del-fai","bibliografia":"BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir.","codi_element":"08023-13","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7161700,2.1901400","utm_x":"432632","utm_y":"4618581","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41071","titol":"El temple de Venus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-temple-de-venus","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells.","codi_element":"08023-14","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7163000,2.1899800","utm_x":"432619","utm_y":"4618595","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41072","titol":"L'enigma de l'altar de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin.","codi_element":"08023-15","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7163800,2.1902400","utm_x":"432640","utm_y":"4618604","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41073","titol":"La cova del pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-pastor","bibliografia":"

BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"

Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.<\/p> ","codi_element":"08023-16","ubicacio":"Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7106900,2.1865700","utm_x":"432329","utm_y":"4617975","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41073-foto-08023-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41074","titol":"El comte de Torreseques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-comte-de-torreseques","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla.","codi_element":"08023-17","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41075","titol":"La donzella de la cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-donzella-de-la-cova","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies..","codi_element":"08023-18","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7161200,2.1899900","utm_x":"432619","utm_y":"4618575","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41076","titol":"Mons bovis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mons-bovis","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir.","codi_element":"08023-19","ubicacio":"Turó de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6640300,2.1766700","utm_x":"431456","utm_y":"4612802","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41077","titol":"Jugar a canyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jugar-a-canyes","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell.","codi_element":"08023-20","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41078","titol":"Les 800 dones del moro Susa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-800-dones-del-moro-susa","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se.","codi_element":"08023-21","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41079","titol":"Les 100 donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-100-donzelles","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles.","codi_element":"08023-22","ubicacio":"Bigues","historia":"Barreja de diverses tradicions","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41080","titol":"La lloba de La Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-lloba-de-la-madella","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Martí Boada.","descripcio":"A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella.","codi_element":"08023-23","ubicacio":"La Madella","historia":"","coordenades":"41.7053200,2.1906400","utm_x":"432662","utm_y":"4617376","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41080-foto-08023-23-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41081","titol":"La somera de La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-somera-de-la-torre","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui.","codi_element":"08023-24","ubicacio":"La Torre; Bigues","historia":"","coordenades":"41.6752400,2.2046000","utm_x":"433793","utm_y":"4614025","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41082","titol":"El salt de la núvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salt-de-la-nuvia","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia.","codi_element":"08023-25","ubicacio":"Salt de la Núvia a Bigues","historia":"","coordenades":"41.6802700,2.2241000","utm_x":"435421","utm_y":"4614569","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41082-foto-08023-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41083","titol":"El sot de sant Celoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sot-de-sant-celoni","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps.","codi_element":"08023-26","ubicacio":"Sot de Sant Celoni a Bigues","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41086","titol":"Lo mont del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lo-mont-del-fai","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot.","codi_element":"08023-29","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7157000,2.1893800","utm_x":"432568","utm_y":"4618529","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41087","titol":"L'olivera dels Plens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolivera-dels-plens","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Darrera l'església de Sant Pere i Sant Pau hi ha una olivera que segons conten, quan l'Ajuntament estava en aquesta barriada (al davant de l'església), els diumenges, després de missa, els regidors es reunien al voltant d'aquesta olivera a tractar temes municipals. Naturalment a les actes oficials no consta aquest fet, però ens arribat de forma oral.","codi_element":"08023-30","ubicacio":"Al darrera de l'església de Sant Pere, al costat del cementiri antic.","historia":"Això passava abans de l'any 1907, que és quan l'Ajuntament es va traslladar d'edifici.","coordenades":"41.6776100,2.2221000","utm_x":"435252","utm_y":"4614275","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41087-foto-08023-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41087-foto-08023-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Notes facilitades per Abel Camp.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41089","titol":"Temptació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/temptacio","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més.","codi_element":"08023-32","ubicacio":"El Margarit, Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41090","titol":"L'orat de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lorat-de-riells","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava.","codi_element":"08023-33","ubicacio":"Riells","historia":"Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc).","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41091","titol":"La creu de caps de mort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-de-caps-de-mort","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai.","codi_element":"08023-34","ubicacio":"Bigues","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41098","titol":"Festa Major de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-riells","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid.","codi_element":"08023-41","ubicacio":"Riells","historia":"Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41099","titol":"Festa Major de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny.","codi_element":"08023-42","ubicacio":"Bigues","historia":"Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41100","titol":"Festa Major d'hivern de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-de-riells","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener.","codi_element":"08023-43","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41101","titol":"Festa Major d'hivern de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies.","codi_element":"08023-44","ubicacio":"Bigues","historia":"A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41102","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries.","codi_element":"08023-45","ubicacio":"Bigues","historia":"Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41102-foto-08023-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41102-foto-08023-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41103","titol":"Pessebre Vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Pessebre Vivent que es fa el dia de Sant Esteve, pels voltants de l'església de Sant Vicenç de Riells. Hi intervenen una setantena d'actors, la majoria infants, que representen diferents escenes típiques o folklòriques amb d'altres escenes bíbliques, que varien segons l'any. Els quadres més freqüents són els de llenyataires, del forner, del cisteller, el paller, del mercat i el que anomenen escena tradicional catalana. Les escenes religioses o bíbliques són el Naixement, l'Anunciació de la Mare de Déu, l'Anunciata als pastors, buscant posada i la Sagrada Família. Aquestes escenes es poden veure al llarg d'un recorregut que la gent fa en grups. L'entrada costa 3 euros, amb la que s'inclou una botifarrada que es fa a la plaça de l'església, un cop finalitzat el recorregut.","codi_element":"08023-46","ubicacio":"Parròquia de Riells","historia":"Es fa des de l'any 1993 ininterrompudament. Fou el mossèn de la parròquia qui va començar aquesta iniciativa, amb la canalla del poble. Al començament només es van fer cinc escenes, però amb l'increment de la participació van augmentar el número d'escenes. La ubicació també s'ha anat modificant, adaptant-se a les diferents realitats municipals. Els organitzadors del Pessebre Vivent són els Joves de la Parròquia.","coordenades":"41.6990600,2.1985300","utm_x":"433312","utm_y":"4616674","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41103-foto-08023-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41103-foto-08023-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41104","titol":"Turó de les Onze Hores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-les-onze-hores","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar.","codi_element":"08023-47","ubicacio":"Turó de les Onze Hores","historia":"","coordenades":"41.7046500,2.2135400","utm_x":"434567","utm_y":"4617283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41104-foto-08023-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41104-foto-08023-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41105","titol":"Joc del Borinot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/joc-del-borinot","bibliografia":"La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada.","centuria":"","notes_conservacio":"Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica.","descripcio":"Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus.","codi_element":"08023-48","ubicacio":"Bigues","historia":"Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41105-foto-08023-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41106","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es ballen.","descripcio":"Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans.","codi_element":"08023-49","ubicacio":"Bigues","historia":"Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41107","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia.","codi_element":"08023-50","ubicacio":"Parròquia de Riells","historia":"La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41109","titol":"Aplec de Puiggraciós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-puiggracios","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans.","codi_element":"08023-52","ubicacio":"Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós","historia":"Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952","coordenades":"41.7060200,2.2476400","utm_x":"437405","utm_y":"4617410","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41113","titol":"Barra d'or del Mas Viaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barra-dor-del-mas-viaplana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat.","codi_element":"08023-56","ubicacio":"Mas Viaplana","historia":"","coordenades":"41.6997600,2.1982300","utm_x":"433288","utm_y":"4616752","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41121","titol":"La Polvoreria (tradició)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-polvoreria-tradicio","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret.","codi_element":"08023-64","ubicacio":"La Polvoreria","historia":"","coordenades":"41.6768500,2.2073500","utm_x":"434023","utm_y":"4614202","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41121-foto-08023-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41123","titol":"Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any.","codi_element":"08023-66","ubicacio":"Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras","historia":"Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu.","coordenades":"41.6952800,2.2348700","utm_x":"436332","utm_y":"4616227","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41123-foto-08023-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41124","titol":"Sardana La Baronia de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-la-baronia-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana feta pel Mestre Josep Solà en motiu de la recuperació de l'ermita del castell de Montbui.","codi_element":"08023-67","ubicacio":"Baronia de Montbui","historia":"Estrenada el 4 d'octubre de l'any 1992 a l'aplec del Castell de Montbui.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"1992","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41124-foto-08023-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41124-foto-08023-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mestre Josep Solà","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41125","titol":"Plaça de les Bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-les-bruixes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant.","codi_element":"08023-68","ubicacio":"Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca.","historia":"","coordenades":"41.7069700,2.2069800","utm_x":"434023","utm_y":"4617546","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41125-foto-08023-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41125-foto-08023-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació oral","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41126","titol":"Aplec del Castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-castell-de-montbui","bibliografia":"DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'.","codi_element":"08023-69","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues.","coordenades":"41.6640300,2.1766700","utm_x":"431456","utm_y":"4612802","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41127","titol":"Aplec de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó.","codi_element":"08023-70","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit.","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41406","titol":"Fulles dolces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fulles-dolces","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"vigent","descripcio":"És una mena de galeta dura i els ingredients són ametlla i alguna herba o anís.","codi_element":"08023-360","ubicacio":"Forn Argemí","historia":"Les elaboren el Forn Argemí, obert des de 1919. Per referències, que puc confirmar, les fulles dolces s'elaboren des de fa uns 70 anys.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41491","titol":"Ballet i Corranda de Borredà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballet-i-corranda-de-borreda","bibliografia":"AMADES, Joan(126) 'Costumari català', vol. V D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). R. (1985, 18 d'agost) 'L'esbart de Borredà recupera la dansa 'Ballet i Corranda'' a Regió-7. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. La recerca documental és obra de Carme Fornells d'Andreu.","descripcio":"El ball comença amb un passeig reposat per continuar amb uns compassos airosos que les parelles dansaires fan saltant; el ball culmina amb un salt que fan les balladores ajudades per els fadrins. Les noies vesteixen llargues faldilles de seda, cos de seda o vellut negre, davantal de seda negre, joies, mitges blanques i caputxa blanca, si eren solteres, o caputxa negre, si eren casades, i sabates negres. Els nois porten sobre el vestit de vellut negre una capa, armilla, camisa blanca, corbatí, sabates amb sivelles o espardenyes amb betes negres.","codi_element":"08024-77","ubicacio":"Plaça major 08619-Borredà","historia":"La única notícia documental d'aquest ball es una referència de Joan Amades: ' A Borredà havien estat típiques les balles, que ja fa anys que no es fan. A la sortida de l'ofici, el jovent es lliurava a la dansa; les balladores duien la caputxa clàssica emprada a la muntanya per assistir al temple. Ballaven una versió del típic ballet, potser la més airosa de tornada i la més ben conservada de coreografia i, en general, la que ofereix un conjunt més harmònic i vistós. Després del ballet, amb els encalçaments alternats i les passades que li són característiques, ballaven la corranda, com a complement, i acabaven amb el típic salt de les balladores'. Amades reprodueix els gràfics i figures del ballet de Borredà així com la tornada, recollit per Eduard Subirà al Lluçanès.","coordenades":"42.1356000,1.9941400","utm_x":"416874","utm_y":"4665321","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41491-foto-08024-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41491-foto-08024-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"El ballet o corranda de Borredà es va ballar fins l'any 1975 i es va recuperar el 1985 de la mà de Rosa Maria Rota, Carles d'Abassolo i Carme Fornells d'Andreu. Es balla cada any el diumenge de la Festa Major a la Plaça Major de Borredà","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41492","titol":"Ball del Racó de Borredà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-raco-de-borreda","bibliografia":"D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985","descripcio":"Tot i que al ser un ball de Carnestoltes els nois i les noies el ballaven amb la indumentària que volien, fins i tot disfressats, avui es balla amb una indumentària específica que intenta significar la varietat dels oficis i categories socials de la gent de Borredà en temps pretèrits: pastor, pagès benestant, menestral, pubilla rica, pagesa, etc.","codi_element":"08024-78","ubicacio":"Plaça major 08619-Borredà","historia":"Era un ball de carnestoltes molt lliure que es ballava a les eres de les cases de pagès o dins de la sala, amb poca llum, sempre abans de la llarga Quaresma. L'any 1906 encara es ballava. La única referència documental és la cita que fa Marià Agulló l'any 1926 comentant, de manera genèrica, el ball del racó: 'Equival al que els castellans en diuen Baile del Candil; són els balls que solen fer algunes cases per Carnestoltes entre gent de l'ala trencada. M'ho digueren fa una vintena d'anys enrera'.","coordenades":"42.1356200,1.9941700","utm_x":"416876","utm_y":"4665324","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41493","titol":"Ball de Rams de Borredà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-rams-de-borreda","bibliografia":"D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985.","descripcio":"Es un ball de gala en el qual les noies porten faldilles llargues de seda, mantellina blanca si són solteres i negre si són casades, i sobre la mantellina una caputxa igualment blanca o negre; les noies porten les seves millors joies. Els nois vesteixen amb vestit de vellut i capa, armilla, camisa blanca, corbatí i faixa, sabates amb sivelles o espardenyes de set betes negres.","codi_element":"08024-79","ubicacio":"Plaça major 08619-Borredà","historia":"El ball de Rams es ballava encara l'any 1884 el dies de la festa Major de Borredà que aleshores es celebrava els dies 2,3 i 4 de setembre. És el característics ball de Rams estès arreu de Catalunya, característic pel fet que les balladores porten un ram amb què els ha obsequiat el ballador i que sembla ser que el venien els pabordes i les pabordesses de Borredà, organitzadors de la festa. Es tracta d'un ball característics de molts indrets de Catalunya i com a tal se'n va fer ressò el 'Diario de Barcelona' l'any 1894 (28 de agosto, p. 9933) amb aquestes paraules 'El pueblo de Borredà celebrarà su fiesta mayor los dias 2,3 y 4 de Setiembre en la que abrà el Ball de Rams'.","coordenades":"42.1356400,1.9941900","utm_x":"416878","utm_y":"4665326","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41493-foto-08024-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41495","titol":"Revetlla de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/revetlla-de-sant-joan","bibliografia":"VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l'antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l'entorn del foc.","codi_element":"08024-81","ubicacio":"","historia":"La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de 'Tapeta' que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de 'tapeta' per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix.","coordenades":"42.1355200,1.9940000","utm_x":"416862","utm_y":"4665313","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41495-foto-08024-81-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41498","titol":"Fira d'artesans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-dartesans","bibliografia":"FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es una fira a l'aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d'artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l'any 1996.","codi_element":"08024-84","ubicacio":"Plaça Major de Borredà","historia":"Organitzada des de l'any 1995 per l'Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d'activitats d'oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l'estiu.","coordenades":"42.1355500,1.9941400","utm_x":"416874","utm_y":"4665316","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41498-foto-08024-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41499","titol":"Festa de la Matança del Porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-matanca-del-porc","bibliografia":"FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança.","codi_element":"08024-85","ubicacio":"Plaça Major, 08619-Borredà","historia":"","coordenades":"42.1356100,1.9941800","utm_x":"416877","utm_y":"4665323","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41499-foto-08024-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41500","titol":"Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnestoltes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble.","codi_element":"08024-86","ubicacio":"Casc antic de Borredà","historia":"","coordenades":"42.1357900,1.9942300","utm_x":"416881","utm_y":"4665342","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41501","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-2","bibliografia":"FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Borredà es celebra el penúltim cap de setmana d'Agost; la festa comença el divendres amb activitats esportives i ball, que es repeteixen el dissabte i que es complementen amb el concurs de Rams de Flors i Correfoc. A les 12 hores de diumenge i a la Plaça Major actua sempre l'Esbart Dansaire de Borredà i després hi ha una ballada de sardanes. Per la tarda campionat de Petanca, finals del torneig de Futbol Sala Infantil, i ball de Nit. El dilluns gresca per als infants a l'amfiteatre, campionat de Botifarra, Gran Gincana i teatre. La Festa Major es clou el dimarts amb un campionat d'Escacs, activitats artístiques per als infants, campionat femení de Domino, finals del campionat de billar, tradicional partit de futbol i gran ball de Fi de Festa.","codi_element":"08024-87","ubicacio":"Nucli urbà de Borredà","historia":"Tot sembla indicar que els orígens de la Festa Major són els d'una festa patronal en honor de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà i que per tant es celebraven els dies més propers al 15 d'agost. Com a festa religiosa, i per tant amb actes d'aquest tipus, deu ésser tant antiga com la celebració de la festa de la Marededéu d'Agost; la seva transformació com a festa més popular es deuria produir a partir del s. XVIII i molt especialment a partir del XX. L'actual programa festiu és totalment laic, tot i que manté les celebracions religioses organitzades per la parròquia, i destaca per la gran quantitat d'actes dirigits a grups d'edat diferents.","coordenades":"42.1357400,1.9940800","utm_x":"416869","utm_y":"4665337","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41501-foto-08024-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41501-foto-08024-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41501-foto-08024-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés, R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"74193","titol":"Llegenda del Timbaler del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-timbaler-del-bruc","bibliografia":"CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament.","codi_element":"08025-63","ubicacio":"","historia":"La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda.","coordenades":"41.5835100,1.7779700","utm_x":"398136","utm_y":"4604257","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74193-foto-08025-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74193-foto-08025-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Llegenda molt coneguda a tot Catalunya.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74194","titol":"Llegenda dels pallers de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-pallers-de-pedra","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia.","codi_element":"08025-64","ubicacio":"Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat","historia":"El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim.","coordenades":"41.5990400,1.7826200","utm_x":"398548","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74194-foto-08025-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74194-foto-08025-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74195","titol":"Llegenda de la roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-roca-foradada","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any.","codi_element":"08025-65","ubicacio":"Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat","historia":"La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic.","coordenades":"41.6124500,1.7865700","utm_x":"398898","utm_y":"4607459","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74195-foto-08025-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74195-foto-08025-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74196","titol":"Llegenda del Gegant encantat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gegant-encantat","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament.","codi_element":"08025-66","ubicacio":"Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat","historia":"La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941.","coordenades":"41.6032200,1.8107200","utm_x":"400896","utm_y":"4606407","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74196-foto-08025-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, \/ li cenyeix un turbant \/ que entorn del seu cap flota, \/ i el vell Gegant, pacient, \/ somriu indiferent \/ amb un somrís idiota.'","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74197","titol":"Llegenda de l'avenc dels Pouetons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era.","codi_element":"08025-67","ubicacio":"Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat","historia":"L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat.","coordenades":"41.6075800,1.7841000","utm_x":"398685","utm_y":"4606922","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74197-foto-08025-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74197-foto-08025-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74198","titol":"Llegenda de les Creus Verdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-creus-verdes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Poc coneguda entre la població.","descripcio":"La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc.","codi_element":"08025-68","ubicacio":"Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt","historia":"Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets.","coordenades":"41.6020100,1.7694300","utm_x":"397454","utm_y":"4606321","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74198-foto-08025-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74198-foto-08025-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74199","titol":"Llegenda del Camp del Portuguès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-camp-del-portugues","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Poc coneguda per la població.","descripcio":"Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat.","codi_element":"08025-69","ubicacio":"Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat","historia":"Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda.","coordenades":"41.6132900,1.7722700","utm_x":"397708","utm_y":"4607570","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74200","titol":"En Pere Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-pere-xic","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares.","codi_element":"08025-70","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909).","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74217","titol":"Arcades a les portes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arcades-a-les-portes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tradicional tancament de les portes de les cases del Bruc. La tècnica més antiga utilitzava brancals de carreu de pedra i arcs de mig punt fets amb maó d'obra cuita amb una forma molt característica: en un dels angles fan una motllura a manera de modilló. Aquesta forma va ser substituïda per uns maons amb l'angle més recte i aixamfranat. A partir dels anys 50 del segle XX es van anar eliminant les arcades i els brancals de pedra per fer tancaments amb llinda recte i portes de metall i vidre. Alguns van quedar tallats amb restes a sota de l'arrebossat , d'altres es van eliminar per complert. Les portes eren de fusta cega amb picador i anella.","codi_element":"08025-87","ubicacio":"C\/ de la Parròquia, 3 i 8","historia":"La major part de les cases dels carrers del Bruc tenien aquest tipus d'arcada que són un exemple de la tècnica de la indústria tradicional de forns d'obra i bòbiles del municipi documentada des del segle XVII.","coordenades":"41.5768100,1.7850300","utm_x":"398714","utm_y":"4603504","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74224","titol":"Buquica, lo gran lladre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/buquica-lo-gran-lladre","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs \/ del mal que has fet a Espanya; \/ mal usar no pot durar \/ la justícia mai se cansa.'","codi_element":"08025-94","ubicacio":"","historia":"Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74224-foto-08025-94-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74225","titol":"Diumenge de Rams","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diumenge-de-rams","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Costum molt poc conegut entre els veïns.","descripcio":"Diuen que els qui durant la Quaresma no han anat a confessar, [el Diumenge de Rams] han de portar el ram cap per avall, i que per més que procurin portar-lo ben dret, sempre se'ls decanta i trabuca, sense poder-ho evitar.","codi_element":"08025-95","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Joan Amades.La creença no es conserva actualment al Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74226","titol":"Foguera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/foguera-de-sant-joan","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Costum poc conegut enre els veïns.","descripcio":"El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort.","codi_element":"08025-96","ubicacio":"","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74227","titol":"Noia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noia","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Alguns veïns recorden la creença.","descripcio":"Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes.","codi_element":"08025-97","ubicacio":"","historia":"Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74228","titol":"Remei contra els cucs a la panxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa","bibliografia":"GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cotum poc conegut entre els veïns.","descripcio":"Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre.","codi_element":"08025-98","ubicacio":"","historia":"Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Avui dia, el costum es recorda molt vagament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74229","titol":"Oració contra el mal de ventre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-contra-el-mal-de-ventre","bibliografia":"BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns.","descripcio":"'Entremig de paret i tina \/ descansa el Redenmptor \/ a gust de la mestressa \/ i de l'amo no. Lit de boga i pa florit \/ el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.'","codi_element":"08025-99","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74230","titol":"Menjar cendra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/menjar-cendra","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Creença poc recordada entre la població del Bruc.","descripcio":"La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel.","codi_element":"08025-100","ubicacio":"","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74231","titol":"Oració en veure sortir el sol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-veure-sortir-el-sol","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada entre els veïns.","descripcio":"Beneït i alabat \/ sigui el sol del dia. Beneït i alabat \/ sigui el Senyor que us l'envia.","codi_element":"08025-101","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74232","titol":"Oració en sortir de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-sortir-de-lesglesia","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'oració ja no es recorda avui dia.","descripcio":"Mare de Déu, jo me'n vaig, \/ jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu \/ que em perdoneu.","codi_element":"08025-102","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74250","titol":"Oració que es diu en passar per davant del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment entre els veïns.","descripcio":"'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.'","codi_element":"08025-112","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74251","titol":"Oració que es diu cada cop que toquen hores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No s'utilitza avui dia.","descripcio":"'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.'","codi_element":"08025-113","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74252","titol":"Oració que es diu en entrar a l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia","bibliografia":"Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'oració no es recorda avui dia.","descripcio":"'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.'","codi_element":"08025-114","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759100,1.7858100","utm_x":"398778","utm_y":"4603404","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74253","titol":"Oració per curar el gargamelló caigut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No s'utilitza actualment.","descripcio":"'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.'","codi_element":"08025-115","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74254","titol":"Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment no s'utilitza.","descripcio":"El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.'","codi_element":"08025-116","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74255","titol":"Oració perquè no piquin les vespes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-perque-no-piquin-les-vespes","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment no s'utilitza.","descripcio":"'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.'","codi_element":"08025-117","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!').","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74288","titol":"Festa de la Mare de Déu de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font","bibliografia":"

Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.<\/p> ","codi_element":"08025-158","ubicacio":"Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia","historia":"

L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.<\/p> ","coordenades":"41.5767100,1.7839400","utm_x":"398623","utm_y":"4603495","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74288-foto-08025-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74288-foto-08025-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74289","titol":"Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances","bibliografia":"

- ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès<\/em>. Publ. Abadia de Montserrat.<\/p>

- ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998). El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc<\/em>. Editorial Mediterrània.<\/p>

- FONTANA, Josep (2008). La Guerra del Francès, 1808-1814.<\/em> Pòrtic Edicions.<\/p>

- SAUCH CRUZ, Núria [ed] (2011). La Guerra del Francès als territoris de parla catalana<\/em>. Editorial Afers.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La descripció de la primera festa diu que va durar cinc dies, entre el 4 i el 8 de juny de 1908, acompanyada d’una fira de bestiar, comercial i industrial. Les cases del poble es van emblanquinar, engalanant-se els carrers amb de pins i arcs vegetals, aixecant-se també un enorme envelat. <\/p>

D’entre tots els actes, en l’àmbit cultural va destacar la celebració d’uns Jocs Florals<\/em> amb més d’un centenar de participants i la representació de l’obra teatral Lo Timbaler del Bruc<\/em> de Frederic Soler. Tanmateix, els més simbòlics van ser els relacionats amb l’episodi bèl·lic, per una banda, en la participació activa dels grups de sometents de les poblacions presents a les batalles, els quals van acampar i desfilar amb altres tropes militars, i per altra, en els actes d’homenatge a les víctimes i el desplegament patrimonial que el va acompanyar amb la inauguració de diversos elements que han perdurat en els anys.<\/p>

L'escultura de Frederic Marès del Timbaler, és un dels principals epicentres de la celebració de la Festa del Timbaler, especialment des de l’impuls per recuperar la festivitat des dels anys vuitanta. Les desfilades i salves de canons i fusells, tret distintiu de la festa, ja no els protagonitzen militars sinó grups de recreació teatral i colles de trabucaires i percussionistes. La Festa popular ha evolucionat i s’ha resignificat per abraçar un caire menys bel·ligerant.<\/p>

Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc.<\/p> ","codi_element":"08025-159","ubicacio":"Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc","historia":"

Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat.<\/p>

Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. La Festa del Timbaler té els seus orígens en els actes organitzats l’any 1908 al Bruc, Igualada i Manresa per commemorar el centenari de les batalles del Bruc, mantenint-se com a festivitat fins als nostres dies únicament en aquesta població.<\/p>

L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular.<\/p> ","coordenades":"41.5835100,1.7779700","utm_x":"398136","utm_y":"4604257","any":"1908","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74289-foto-08025-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74289-foto-08025-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74289-foto-08025-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc. La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74290","titol":"Carboneig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carboneig","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"L'activitat ja no es practica.","descripcio":"La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules.","codi_element":"08025-160","ubicacio":"Est del municipi, al massís de Montserrat","historia":"La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, \/ en el Bruc són carboners \/ a Collbató les boniques \/ perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX.","coordenades":"41.6078300,1.7867600","utm_x":"398907","utm_y":"4606946","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74290-foto-08025-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74290-foto-08025-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74297","titol":"Predicció de la morella roquera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/prediccio-de-la-morella-roquera","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment, pocs veïns recorden la creença.","descripcio":"Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu.","codi_element":"08025-167","ubicacio":"Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia","historia":"Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament.","coordenades":"41.5767200,1.7840500","utm_x":"398632","utm_y":"4603496","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74297-foto-08025-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74301","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-33","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament.","codi_element":"08025-171","ubicacio":"Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig","historia":"L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74301-foto-08025-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74301-foto-08025-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74302","titol":"Festa de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-miquel","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball.","codi_element":"08025-172","ubicacio":"Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia","historia":"La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74302-foto-08025-172-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74303","titol":"Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts.","codi_element":"08025-173","ubicacio":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74303-foto-08025-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74303-foto-08025-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74304","titol":"Rajoleria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoleria-1","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn.","codi_element":"08025-174","ubicacio":"Diverses bòbiles del terme municipal","historia":"Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74304-foto-08025-174-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74305","titol":"Goigs a llaor de Maria Assumpta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant \/ ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller.","codi_element":"08025-175","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"1965","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Martí Canal, capellà","observacions":"D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74306","titol":"Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada \/ gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada.","codi_element":"08025-176","ubicacio":"Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé","historia":"L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom.","coordenades":"41.6319300,1.7247600","utm_x":"393780","utm_y":"4609697","any":"1960?","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Francesc Planas, capellà","observacions":"El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74307","titol":"Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia \/ Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener.","codi_element":"08025-177","ubicacio":"Església de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"1965","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74307-foto-08025-177-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Anònim","observacions":"L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74316","titol":"La passionària (Passiflora incarnata)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-passionaria-passiflora-incarnata","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat.","codi_element":"08025-186","ubicacio":"","historia":"La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74317","titol":"Oració en despertar-se","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-despertar-se","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.'","codi_element":"08025-187","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74318","titol":"Recuperació del part","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recuperacio-del-part","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La creença és poc recordada avui dia.","descripcio":"Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga.","codi_element":"08025-188","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74319","titol":"Enterrar ungles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/enterrar-ungles","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment, pocs veïns recorden la creença.","descripcio":"Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa.","codi_element":"08025-189","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74321","titol":"El pom de farigola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pom-de-farigola","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La rondalla és poc recordada pels veïns.","descripcio":"La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!'","codi_element":"08025-191","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74322","titol":"La imposició de la cendra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-imposicio-de-la-cendra","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'.","codi_element":"08025-192","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74323","titol":"El rector de Vallfogona i l'escolà nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou","bibliografia":"BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Rondalla poc recordada actualment.","descripcio":"La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà.","codi_element":"08025-193","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74324","titol":"Els vuit dolors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-vuit-dolors","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors \/que pel vostre Fill sentíreu \/ contemplem-los nit i dia \/ a honra i glòria del Senyor; \/ l'ànima tinguem salvada \/ cristians i pecadors.'","codi_element":"08025-194","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74325","titol":"La mort del pare Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mort-del-pare-jordi","bibliografia":"ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda \/ i sant Pere i sant Joan'.","codi_element":"08025-195","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74326","titol":"La surra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-surra","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Cançó poc recordada actualment pels veïns.","descripcio":"Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, \/ bé te n'has de penedir.'","codi_element":"08025-196","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74327","titol":"A Igualada són xerraires (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-igualada-son-xerraires-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Només alguns veïns la recorden.","descripcio":"'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.'","codi_element":"08025-197","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715).","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74328","titol":"El convent de Sant Ramon (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-convent-de-sant-ramon-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment no es recorda la corranda.","descripcio":"'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.'","codi_element":"08025-198","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74329","titol":"Diuen que l'amor mata (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diuen-que-lamor-mata-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.'","codi_element":"08025-199","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74330","titol":"La roseta del rosar (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roseta-del-rosar-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.'","codi_element":"08025-200","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes....","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74331","titol":"De rosetes prou n'he vistes (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.'","codi_element":"08025-201","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes....","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74332","titol":"El cantar del gat és mau (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada actualment.","descripcio":"'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.'","codi_element":"08025-202","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74333","titol":"Francisco, per tu m'arrisco (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/francisco-per-tu-marrisco-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.'","codi_element":"08025-203","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74334","titol":"Si sabia de cantar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/si-sabia-de-cantar","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Alguns veïns la recorden.","descripcio":"'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.'","codi_element":"08025-204","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74335","titol":"Encara que sigui negre (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/encara-que-sigui-negre-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.'","codi_element":"08025-205","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha \/ eu nao me escandalisei; \/ trigueirinha és a pimenta \/ e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74336","titol":"La flor de la carbassera (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-flor-de-la-carbassera-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.'","codi_element":"08025-206","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74337","titol":"La meva amoreta plora (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-meva-amoreta-plora-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada actualment.","descripcio":"'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.'","codi_element":"08025-207","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74338","titol":"En la cara t'ho conec (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-la-cara-tho-conec-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La corranda no es recorda actualment.","descripcio":"'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.'","codi_element":"08025-208","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74339","titol":"A fira me'n vull anar (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-fira-men-vull-anar-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.'","codi_element":"08025-209","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74340","titol":"Aquell jovenet que balla (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aquell-jovenet-que-balla-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada avui dia.","descripcio":"'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.'","codi_element":"08025-210","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74341","titol":"A dalt de la muntanya (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-dalt-de-la-muntanya-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut.","descripcio":"'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.'","codi_element":"08025-211","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà).","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"41676","titol":"Aplec de Matagalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-matagalls","bibliografia":"

Diversos autors (1950, -). 'Àlbum \/ Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.<\/p> ","codi_element":"08026-146","ubicacio":"El Brull, Viladrau i Montseny.","historia":"

L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa.<\/p> ","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41677","titol":"Cap de Setmana Ibèric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cap-de-setmana-iberic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals.<\/p> ","codi_element":"08026-147","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41678","titol":"Gran Festa del Parc: festival de pallassos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular.","codi_element":"08026-148","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41702","titol":"Travessa Matagalls Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/travessa-matagalls-montserrat","bibliografia":"

JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres.<\/p> ","codi_element":"08026-172","ubicacio":"Brull, el","historia":"

La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000.<\/p> ","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"1972","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41706","titol":"El pla de l'Ase Mort (llegenda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-lase-mort-llegenda","bibliografia":"

'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort.<\/p> ","codi_element":"08026-176","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41707","titol":"El pla de la Calma (llegenda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-la-calma-llegenda","bibliografia":"

'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells.<\/p> ","codi_element":"08026-177","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41708","titol":"Aplec de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-jaume","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu.","codi_element":"08026-178","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41709","titol":"Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals.","codi_element":"08026-179","ubicacio":"La Castanya","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41711","titol":"Elisabet Beneta (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/elisabet-beneta-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret.","codi_element":"08026-181","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41712","titol":"Valentina Vinyes i Grau (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/valentina-vinyes-i-grau-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa.","codi_element":"08026-182","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41713","titol":"Elisabet Martina (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/elisabet-martina-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620.","codi_element":"08026-183","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41714","titol":"Margarida Font (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/margarida-font-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","codi_element":"08026-184","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41715","titol":"Montserrat Soler (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montserrat-soler-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","codi_element":"08026-185","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41723","titol":"Les pluges a Sant Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-pluges-a-sant-segimon","bibliografia":"'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol.","codi_element":"08026-193","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41724","titol":"Als del Brull els diuen «potarrojos»","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/als-del-brull-els-diuen-potarrojos","bibliografia":"'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi.","codi_element":"08026-194","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Relacions entre municipis veïns. Toponímia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41729","titol":"Festa Major de Sant Jaume de Viladrover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans.","codi_element":"08026-200","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41730","titol":"Festa Major del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-del-brull","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular...","codi_element":"08026-201","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41731","titol":"Festa de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-marti","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració.","codi_element":"08026-202","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41863","titol":"Goig de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser","bibliografia":"Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http:\/\/bd.centrelectura.cat\/items\/show\/7150.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. Com en la majoria dels casos se'n desconeix l'autoria, i la melodia de la música que acompanyava el text, però devem la impressió a Antoni Malats. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida \/ per ser Mare del fill seu \/ Sant Roser treieu florida \/ al vell mas can Bartomeu'.","codi_element":"08029-123","ubicacio":"Capella de Can Bartomeu","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.","coordenades":"41.5311100,2.3912700","utm_x":"449218","utm_y":"4597897","any":"1951","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Es conserva una còpia d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus. Malgrat estar catalogat com d'autoria desconeguda, coneixem un altre goig igual, de l'any 1957, que se li coneix autoria, concretament de Josep Miralles Brillas.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http:\/\/bd.centrelectura.cat\/items\/show\/7150.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41864","titol":"Goig de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-0","bibliografia":"Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http:\/\/bd.centrelectura.cat\/items\/show\/5849.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. En aquest cas coneixem l'autoria del text que devem a Josep Miralles Brillas. La impressió del full del goig va ser feta a Barcelona, l'any 1957 per la Llibreria Quera. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida \/ per ser Mare del fill seu \/ Sant Roser treieu florida \/ al vell mas can Bartomeu'.","codi_element":"08029-124","ubicacio":"Capella de Can Bartomeu","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.","coordenades":"41.5311100,2.3912700","utm_x":"449218","utm_y":"4597897","any":"1957","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41864-foto-08029-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"Josep Miralles Brillas","observacions":"Es conserven tres còpies d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http:\/\/bd.centrelectura.cat\/items\/show\/5849.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41895","titol":"Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera","bibliografia":"

Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.<\/p> ","codi_element":"08029-158","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5343900,2.4043400","utm_x":"450311","utm_y":"4598253","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41896","titol":"Dita popular","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-popular","bibliografia":"

Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.<\/p> ","codi_element":"08029-159","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41905","titol":"Llegenda de l'enginy de la castlana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana","bibliografia":"

Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.<\/p> ","codi_element":"08029-170","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"

La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.<\/p> ","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41906","titol":"Llegenda del Corsec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-corsec","bibliografia":"

Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.<\/p> ","codi_element":"08029-171","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41907","titol":"Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.<\/p> ","codi_element":"08029-172","ubicacio":"Cova de les Encantades","historia":"

Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.<\/p> ","coordenades":"41.5235300,2.3866900","utm_x":"448830","utm_y":"4597058","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41908","titol":"Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.<\/p> ","codi_element":"08029-173","ubicacio":"Cova de les Encantades","historia":"","coordenades":"41.5235300,2.3866900","utm_x":"448830","utm_y":"4597058","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41909","titol":"Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.<\/p> ","codi_element":"08029-174","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"

Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).<\/p> ","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41910","titol":"Llegenda de la mala dona i el sacerdot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.<\/p> ","codi_element":"08029-175","ubicacio":"Cova de les Encantades","historia":"

Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.<\/p> ","coordenades":"41.5235300,2.3866900","utm_x":"448830","utm_y":"4597058","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41911","titol":"Llegenda del Cabrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-cabrer","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.<\/p> ","codi_element":"08029-176","ubicacio":"Creu de Montcabrer","historia":"

La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).<\/p> ","coordenades":"41.5243300,2.3853100","utm_x":"448715","utm_y":"4597148","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41912","titol":"Les bruixes de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-bruixes-de-burriac","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.<\/p> ","codi_element":"08029-177","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"

El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.<\/p> ","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999).","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41913","titol":"Llegenda d'en Perot de Cabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-den-perot-de-cabrera","bibliografia":"

Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.<\/p> ","codi_element":"08029-178","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41914","titol":"Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.<\/p> ","codi_element":"08029-179","ubicacio":"Cova de les Encantades","historia":"","coordenades":"41.5235300,2.3866900","utm_x":"448830","utm_y":"4597058","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41915","titol":"Llegenda dels castigats per les Bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes","bibliografia":"

Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.<\/p> ","codi_element":"08029-180","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5217000,2.3907700","utm_x":"449169","utm_y":"4596852","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41916","titol":"Llegenda de Sant Feliu de Cabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.<\/p> ","codi_element":"08029-181","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5279600,2.3924000","utm_x":"449310","utm_y":"4597547","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41917","titol":"Creença en les mines del castell de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac","bibliografia":"

Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.<\/p> ","codi_element":"08029-182","ubicacio":"Castell de Burriac","historia":"","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41918","titol":"Creença del volcà de Montcabrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creenca-del-volca-de-montcabrer","bibliografia":"

Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.<\/p> ","codi_element":"08029-183","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5257800,2.3839600","utm_x":"448604","utm_y":"4597309","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41919","titol":"On van els nens de Cabrera que no fan bondat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat","bibliografia":"

Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.<\/p> ","codi_element":"08029-184","ubicacio":"Cova de Montcabrer","historia":"","coordenades":"41.5235300,2.3866900","utm_x":"448830","utm_y":"4597058","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41920","titol":"El nom de Cabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nom-de-cabrera","bibliografia":"

Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.<\/p> ","codi_element":"08029-185","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5260800,2.3933000","utm_x":"449383","utm_y":"4597337","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41921","titol":"Les 'figues seques' del castell de Burriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-figues-seques-del-castell-de-burriac","bibliografia":"

Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.<\/p> ","codi_element":"08029-186","ubicacio":"","historia":"

En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).<\/p> ","coordenades":"41.5375200,2.3871700","utm_x":"448881","utm_y":"4598611","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41922","titol":"Festa Major Agell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-agell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets.","codi_element":"08029-187","ubicacio":"Veïnat d'Agell","historia":"","coordenades":"41.5343000,2.4043600","utm_x":"450312","utm_y":"4598243","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41923","titol":"Festa Major de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-feliu-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans.","codi_element":"08029-188","ubicacio":"Nucli antic de la població","historia":"","coordenades":"41.5260800,2.3933000","utm_x":"449383","utm_y":"4597337","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41924","titol":"Fira Iberorromana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-iberorromana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015).","codi_element":"08029-189","ubicacio":"Diferents indrets","historia":"","coordenades":"41.5260800,2.3933000","utm_x":"449383","utm_y":"4597337","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42036","titol":"Llegenda de la Creu de l'Abella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-de-labella","bibliografia":"COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic","descripcio":"En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal.","codi_element":"08030-109","ubicacio":"Creu de l'Abella","historia":"Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi.","coordenades":"41.5342800,2.3760900","utm_x":"447954","utm_y":"4598258","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42037","titol":"El cabrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cabrer","bibliografia":"COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic","descripcio":"S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort.","codi_element":"08030-110","ubicacio":"Cabrils","historia":"Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer.","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42038","titol":"La pastora de Cabrils","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pastora-de-cabrils","bibliografia":"COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic","descripcio":"Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada \/ del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir.","codi_element":"08030-111","ubicacio":"Cabrils","historia":"Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme.","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42042","titol":"Festa Major de la Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-la-santa-creu","bibliografia":"COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar.","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum.","codi_element":"08030-115","ubicacio":"Cabrils","historia":"","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42042-foto-08030-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42042-foto-08030-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42086","titol":"Festa Major de Santa Elena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-santa-elena","bibliografia":"TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions.","codi_element":"08030-159","ubicacio":"Cabrils","historia":"Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica.","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42086-foto-08030-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42086-foto-08030-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42087","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festa de Sant Antoni Abat que es realitza el primer cap de setmana de febrer, d'acord amb d'altres poblacions. Es comença amb una Missa o es beneeixen els panets que es repartiran després. Els cavallistes es troben en un lloc adequat per fer un esmorzar. Després es fan els 3 tombs al voltant del barri de La Sagrera i s'acaba amb un vermut.","codi_element":"08030-160","ubicacio":"Cabrils (La Sagrera)","historia":"L'any 1992 una sèrie de persones interessades en rehabilitar la festivitat de Sant Antoni Abat decideixen crear una comissió encarregada d'organitzar la Festa dels Tres Tombs. L'any 2003 ja tenien un carro propi restaurat i dos més a punt de fer-ho. Tenien moltes idees per continuar la festa, però l'any 2005 van renunciar a organitzar-la i se n'hagué de fer càrrec l'Ajuntament, el futur és incert. L'any 2006 ha estat organitzat per la Comissió de Festes i l'Ajuntament i s'ha fet una crida a la gent per formar una comissió responsable de les futures edicions. Coma novetat més destacable d'aquest any és la creació d'una talla de Sant Antoni Abat, feta per Jaume Tolrà i Ferrer.","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42087-foto-08030-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42087-foto-08030-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42095","titol":"Fira Gastronòmica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-gastronomica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Mostra gastronòmica que reuneix restauradors de la localitat i de la comarca. Organitzada pels Serveis i Promocions Municipals, SA (SEIPRO) i l'Associació d'Hostalers de Cabrils. Hi participen restauradors, caves, comercials, entitats diverses, artesans,... A les darreres sessions hi han participat més de vint paradetes. L'eix al voltant del qual gira la mostra és la gastronomia i les diferents formes de presentar-la de cada restaurador, oferint una mostra als assistents. Cabrils destaca per la quantitat i la qualitat dels seus restaurants, de llarga tradició dins la comarca. L'èxit de la Mostra es potencia pels actes de la Festa Major de Santa Elena. L'espai destinat a aquesta activitat s'organitza segons les diverses funcions que requereix: una zona per les paradetes, distribuïdes per tipologies; una zona de menjadors i una zona de ball.","codi_element":"08030-168","ubicacio":"Escola L'Olivera","historia":"L'any 2005 es va realitzar la XVIIIª Mostra Gastronòmica de Cabrils. Es fa a mitjans d'agost i acostuma a coincidir amb la Festa Major d'estiu, per Santa Elena. Es realitza des de l'any 1988 sense interrupcions. Al principi es feia a La Fàbrica, on ara hi ha la biblioteca, però el creixement dels participants i dels assistents han propiciat la recerca d'un espai més apropiat.","coordenades":"41.5218400,2.3696300","utm_x":"447405","utm_y":"4596881","any":"1988","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42095-foto-08030-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42095-foto-08030-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42116","titol":"Festa del Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-corpus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa de la diada de Corpus que es realitza el diumenge més proper al Corpus. Es fa la processó, a partir de les 19'30 h, pels següents carrers: sortint de l'església, carrer del Castell, c. Mestra Rosell, c. Emília Carles, Torrent Roig, c. Domènech Carles, c. Mestre J. Jambert i un altre cop a la plaça de l'església. Al final es fa el ball dels Gegants. Es fan catifes de flors davant l'església (feta per la parròquia), a la plaça de l'església (veïns), c. Mestra Rosell (joves), c. Emília Carles (veïns), a la plaça de la bodega, c. Emília Carles (veïns), c. Domènech Carles (La Concòrdia) i c. Mestre Jambert (escoles). La processó l'encapçala el capellà, al darrera els nens que han fet la Primera Comunió amb el seu vestit i després la Custòdia, sota tàlam portat per quatre homes. Les catifes es preparen dies abans, tallant les flors, amb tots el voluntaris que vulguin, molts jubilats. El mateix dia des de les 6 de la matinada es comencen a instal·lar en el carrer.","codi_element":"08030-189","ubicacio":"Cabrils","historia":"Festa represa des de l'any 1995 i organitzada per voluntaris. També es fa una exposició de fotografies de les antigues processons. Es fa a l'Ajuntament i les fotos són un recull de les aportacions particulars.","coordenades":"41.5262700,2.3676400","utm_x":"447243","utm_y":"4597374","any":"1995","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42116-foto-08030-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42116-foto-08030-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Ens han explicat que quan la processó passa per davant la Concòrdia (on hi ha el Bar), els guàrdies demanaven silenci i respecte perquè el capellà es molestava.Informació de Montserrat Graupera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42128","titol":"Festival Internacional de Música","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festival-internacional-de-musica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festival de Música Clàssica de caràcter internacional pels convidats. Es celebra durant els mesos de juliol i agost. Els concerts són a l'església de la Santa Creu de Cabrils, alguns a la plaça de l'església. Cada any hi ha la participació d'algun grup o banda de música més popular: big band, banda, folk electrònic,... Els concerts són de pagament, però subvencionats, pel que resulten molt més assequibles.","codi_element":"08030-201","ubicacio":"Cabrils","historia":"Es realitza des de l'any 1989. Primer els organitzava l'Ajuntament, però després va passar a organitzar-los La Concòrdia excepte el darrer any (2005) que fou compartit: la gestió municipal i la programació per part de l'entitat.","coordenades":"41.5258300,2.3681200","utm_x":"447282","utm_y":"4597325","any":"1989","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42128-foto-08030-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42128-foto-08030-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42264","titol":"Metradansa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/metradansa","bibliografia":"Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. El Llibre d'orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) (2014). Barcelona : Dinsic : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, p. 13. L'Altiplà de Calaf : Butlletí Municipal d'Informació, núm. 50, març de 2015.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha recuperat el 2015. La idea és que es balli dues vegades l'any, una per la Festa Major d'Estiu a la plaça de l'Església i una altra durant la Festa Major d'Hivern dins l'església de Sant Jaume, sempre després de la missa. Aquest divendres, 5 de febrer, la Metradansa es ballarà per primera vegada a l'interior de l'església.","descripcio":"La metradansa és una peça de caràcter religiós, pròpia del municipi de Calaf, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de calafenca. Es tracta d'una dansa que antigament era ballada davant de la processó pels pabordes o administradors de l'altar del Sant en honor al qual es feia la cerimònia religiosa. A més, els pabordes feien sonar senzills instruments.","codi_element":"08031-90","ubicacio":"Calaf","historia":"En les seves darreres celebracions, aquesta dansa era ballada per la Festa Major, sortint de l'ofici, per les pabordes de l'altar de Santa Calamanda. La metradansa va ser recuperada per la Festa Major de Calaf de 2015.","coordenades":"41.7341000,1.5111800","utm_x":"376186","utm_y":"4621325","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42264-foto-08031-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42264-foto-08031-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42264-foto-08031-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42265","titol":"Els Pastorets de Calaf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets-de-calaf","bibliografia":"Forn i Prat, J. (2015). 'Orígens i breu història del Casal de Calaf' a: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 173-178. Mestres Ballús, A.; SelvasGilibets, L. (2014). Cuplets de 'Pastorets de Calaf' : Crònica popular local i de país. Recull de 90 anys de tradició. S.l. : Fundació Privada Casal de Calaf : Els Pastorets de Calaf. Torner, J.; Mas, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 121-143.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els pastorets és una representació típica de les festes de Nadal i una manifestació de teatre popular molt estesa per tot Catalunya. Els Pastorets de Calaf són els tradicionals pastorets de Josep M. Folch i Torres i constitueixen un dels espectacles més emblemàtics del municipi. La música fou composta per Mn. Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, 1943) el 1997 i el 2015, coincidint amb el 90è aniversari de Els Pastorets, ha estat revisada pel mateix Miserachs i interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i el Cor ARSinNOVA.","codi_element":"08031-91","ubicacio":"Carretera Llarga nº 11. 08280 Calaf","historia":"Els Pastorets de Calaf van ser representats per primer cop el Nadal de 1925 per iniciativa de la Secció Cultural i Esportiva del Centre Catòlic de Calaf. Les representacions van ser aturades entre 1930-1933 a causa de les obres de reforma al Centre Catòlic i de la reestructuració de les seccions de l'entitat, però es van reprendre l'any 1934. Els Pastorets passaran a representar-se al Casal de Calaf des de la seva inauguració l'any 1976, moment en què la posada en escena experimenta una gran millora qualitativa. Tant és així, que Els Pastorets de Calaf va ser l'espectacle convidat a la II Mostra Nadalenca de Pastorets de 1983, organitzada pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Pocs anys més tard, Televisió Espanyola va gravar la representació i la va emetre en desconnexió el Nadal de 1986 i posteriors.","coordenades":"41.7318000,1.5107100","utm_x":"376142","utm_y":"4621071","any":"1925","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42265-foto-08031-91-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42266","titol":"Ball dels Gemec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-dels-gemec","bibliografia":"Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Després de quasi 30 anys sense fer-se, s'ha tornat a recuperar el 2016.","descripcio":"Ball propi de la celebració del carnaval, executat al so de la cornamusa o sac de gemecs (antic instrument de vent), que era tocat de tal manera que semblava que gemegués i plorés. Es realitzava per carnestoltes.","codi_element":"08031-92","ubicacio":"Plaça Gran","historia":"És un ball que ve d'antic, tot i que no tenim molta informació al respecte, la primera referència és en un document manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de Tarragona, procedent de l'arxiu municipal de la ciutat i titulat 'Memorials de Las coblas y Ballas de Santa Tecla el añi 1687', es detallen les cobles, balls i músics que participaren en les festes de Santa Tecla d'aquell any. S'hi esmenta la participació de nombroses cobles de ministrils, procedents de Reus, Juneda, Riudecanyes, Vilanova de Cubelles, Ginestà, Guissona, Pons, Martorell, St. Llorenç dels Murulls, Guimerà, Agramunt, Solsona, Valls, Sarreal, la Selva, Corrins, Cubelles (mitja cobla), Olot (tres músics), Bellpuig, Calaf, Sarreal (una altra), la Mora, Cervera ('cobla entera'). Es va deixar de ballar el 1987, i al 2016 es va tornar a recuperar.","coordenades":"41.7340600,1.5108800","utm_x":"376161","utm_y":"4621321","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42267","titol":"Ball de l'Esgarrapada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-lesgarrapada","bibliografia":"Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es va deixar de realitzar al 1987.","descripcio":"Ball carnavalesc. Els balladors formaven una gran rodona, al mig de la qual hi posaven una dona, generalment pagada, que duia penjada al coll una gran panera plena de pastissos, fruites i tota mena de menjars llaminers. Aquesta dona anava giravoltant constantment seguint el ritme de la melodia i els balladors, que també giraven al ritme de la melodia, anaven pegant esgarrapades a la panera per agafar-ne el seu contingut.","codi_element":"08031-93","ubicacio":"Plaça Gran","historia":"El Ball de l'Esgarrapada es realitzava a la plaça Gran, i la melodia era produïda per una cornamusa. L'any 1987 es va realitzar per darrera vegada. A partir del 2015, han revifat iniciatives per recuperar-lo.","coordenades":"41.7340400,1.5109900","utm_x":"376170","utm_y":"4621319","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42268","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-1","bibliografia":"Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Calamanda : filla i patrona de la Vila de Calaf on es guarda el seu Cap Venerable (1985)","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat en honor a la patrona del municipi, Santa Calamanda. La diada se celebra amb actes tradicionals religiosos i lúdics, com la missa solemne, ballades de sardanes i un ball popular, a més de diferents activitats infantils.","codi_element":"08031-94","ubicacio":"Calaf","historia":"Diu la llegenda que la jove Calamanda havia nascut a Calaf, raó per la qual el poble ha convertit el 5 de febrer en la seva festa major.","coordenades":"41.7340800,1.5108900","utm_x":"376162","utm_y":"4621323","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42268-foto-08031-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42268-foto-08031-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42268-foto-08031-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42269","titol":"Aplec de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-sebastia-0","bibliografia":"'El primer de Maig a Calaf'. A: L'Altiplà de Calaf: Butlletí Municipal d'Informació, núm. 8, juliol de 2005, p. 12-13.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Aplec popular celebrat cada 1 de maig a l'Ermita de Sant Sebastià. Durant aquesta celebració, d'arrel religiosa, es porta a terme una processó des de la Plaça Gran fins a l'Ermita i una missa a l'aire lliure; a més, se celebren altres actes lúdics com activitats infantils o una ballada de sardanes.","codi_element":"08031-95","ubicacio":"Ermita de Sant Sebastià","historia":"Durant la segona meitat del s. XVII, el poble de Calaf va fer un vot a Sant Sebastià per donar les gràcies al fet d'haver-se deslliurat d'una de les pestes que per aquells temps devastaven el. Arran d'aquest vot, es va construir l'ermita de Sant Sebastià. La tradició de pujar-hi cada 1 de maig en peregrinació va començar a finals d'aquell mateix segle.","coordenades":"41.7262700,1.5039600","utm_x":"375570","utm_y":"4620466","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42269-foto-08031-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42269-foto-08031-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42269-foto-08031-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42270","titol":"Mercat de Calaf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-calaf","bibliografia":"MAS PARÉS, J. (2015). 'Història del mercat i la fira de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. Pàgina web de l'Ajuntament de Calaf: www.calaf.cat","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Mercat setmanal celebrat el dissabte. La Plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen amb més d'un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d'artesania, pastisseria, marroquineria, música, roba, sabates.","codi_element":"08031-96","ubicacio":"Plaça Gran","historia":"La primera notícia de la celebració del mercat és de l'any 1226 en el testament de Bernat d'en Blanc, on s'esmenta que aquest personatge tenia unes cases a la vila i unes altres al mercadet de Calaf. Per tant, el mercat es portava a terme fora muralles. Durant el segle XVI el volum d'intercanvis va augmentar considerablement gràcies a la producció de cereals a Calaf, i va passar a ser considerat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental. Al segle XVIII es produeix un nou creixement important del mercat gràcies al comerç que Calaf va establir amb l'Aragó a partir de la finalització de la Guerra de Successió, moment en què se signa el decret de Nova Planta i es produeix l'assimilació al règim legislatiu castellà. També hi va influir la desaparició de les duanes interiors i la imposició de l'impost del cadastre. Aquest comerç va propiciar el naixement d'associacions de comerciants que a vegades van arribar a arrendar els drets senyorials que diferents nobles tenien sobre els excedents agrícoles aragonesos per comercialitzar-los a Catalunya. A Calaf, la companyia més coneguda fou la Companyia d'Aragó. Aquest comerç es veurà reduït dràsticament durant el segle XIX degut sobretot a les guerres que van assolar aquesta centúria. Fins al segle XX, el mercat es duia a terme a la Plaça Gran, però per motius d'espai es va haver de traslladar al Raval de Sant Jaume. Cal destacar que el mercat de Calaf donà peu a l'expressió 'això sembla el mercat de Calaf'. Aquesta frase prové d'una llegenda recollida per Apel·les Mestres al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. Des d'aleshores, aquesta expressió fou utilitzada quan hi havia molt xivarri en algun lloc. Tanmateix, a Calaf s'hi va començar a celebrar la fira al segle XIV. Ramon Folc de Cardona va concedir aquest privilegi a la vila el 31 d'agost de 1313 sense la llicència del rei Jaume II, fet que va ocasionar un gran plet entre els vescomtes de Cardona i els monarques Catalans que es va estendre fins al regnat de Martí l'Humà, el qual concedí definitivament la celebració d'una fira anual.","coordenades":"41.7324500,1.5137200","utm_x":"376394","utm_y":"4621138","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42270-foto-08031-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42270-foto-08031-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42270-foto-08031-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42271","titol":"Desfolca't! Festival de Música Tradicional","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/desfolcat-festival-de-musica-tradicional","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un festival de gran qualitat i amb una important afluència de públic, que fomenta la presència de la música d'arrel i tradicional en els actes festius de la població i ja és un referent a Catalunya d'aquest tipus de formacions musicals. El festival ha donat cabuda a gran nombre de propostes musicals d'arreu dels Països Catalans: Ansamora, Xarop de Canya, la Coixinera, Marsupialis, Carles Belda i el conjunt Badabadoc, Naia, El Pont d'Arcalís, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Font de la Carota, Tazzuf, Pep Gimeno 'Botifarra2, Crescendo, Tomeu Moll 'Pinso' i Xisco Armengual, Pomada, entre molts d'altres. També ha portat fins a Calaf importants grups de l'escena folk europea: Carlos Nuñez, la Bella Image, Tapia eta Leturia, Kepa Junkera, Oysterband, Teixedor, Bratsch, LAU, La Fabrique, Zure, Kila, Shooglenifty, Klezmofobia, Orchestre International Du Vetex, Antonio Rivas Trio, Baeturia, Lou Dalfin o Ars Nova Napoli.","codi_element":"08031-97","ubicacio":"Calaf","historia":"El Festival de Música Tradicional va néixer l'any 1992 com una trobada d'acordionistes i amb la finalitat de potenciar l'acordió diatònic, tocat antigament en els balls de muntanya. Al llarg dels anys ha anat evolucionant i canviant fins arribar al seu format actual. L'associació que organitza el festival ha rebut el Premi Altaveu (2006) i el Premi al Compromís Cultural Òmnium Cultural de l'Anoia (2008).","coordenades":"41.7341300,1.5112300","utm_x":"376190","utm_y":"4621329","any":"1992","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42271-foto-08031-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42271-foto-08031-97-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42312","titol":"Dita del Mercat de Calaf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-del-mercat-de-calaf","bibliografia":"SOLÀ, J. M. (2008). Històries de Calaf : visions, tradicions i personatges. Barcelona: Edicions de l'Albí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conegut mercat de Calaf, a més d'haver estat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental, també donà peu a l'expressió 'Això sembla el mercat de Calaf', que es fa servir per expressar que en algun lloc hi ha molt xivarri.","codi_element":"08031-138","ubicacio":"Plaça Gran","historia":"Aquesta dita prové d'una llegenda recollida per l'escriptor Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven en sortir de la boca dels presents al mercat i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist.","coordenades":"41.7340500,1.5109900","utm_x":"376170","utm_y":"4621320","any":"","rel_municipis":"08031","municipi_nom":"Calaf","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08031\/42312-foto-08031-138-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"42354","titol":"Caldes o Caldetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caldes-o-caldetes","bibliografia":"

BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.<\/p> ","codi_element":"08032-36","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42356","titol":"Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes","bibliografia":"

MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.<\/p> ","codi_element":"08032-38","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.<\/p> ","coordenades":"41.5721000,2.5279300","utm_x":"460643","utm_y":"4602376","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857).","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42385","titol":"Trobada de Creadors Locals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-creadors-locals","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.<\/p> ","codi_element":"08032-67","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"2000","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42396","titol":"Llegenda de la Fàtima i el Busquets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-fatima-i-el-busquets","bibliografia":"

MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.<\/p> ","codi_element":"08032-78","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.<\/p> ","coordenades":"41.5719600,2.5261500","utm_x":"460495","utm_y":"4602362","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el 'casament' d'aquests dos personatges.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42397","titol":"Llegendes de la Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"

LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.<\/p> ","codi_element":"08032-79","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.5721900,2.5262700","utm_x":"460505","utm_y":"4602387","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: 'Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs', i 'Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42398","titol":"Correfoc de Caldes d'Estrac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/correfoc-de-caldes-destrac","bibliografia":"

BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espectacle piromusical de diables que tradicionalment se celebra com a cloenda de la Festa Major, tant la d'estiu com la d'hivern. Amb el temps ha esdevingut, juntament amb la Trobada de Gegants, un dels actes més esperats i participatius. Les colles de diables que participen al correfoc, no només és la de Caldes d'Estrac, sinó que, responent a l'intercanvi de visites entre agrupacions, vénen colles de diferents llocs de Catalunya. El correfoc segueix una rua pels carrer de la vila, i tradicionalment surt de la plaça de Sant Antoni, baixa pels carrers Major, Mercè, i Nou, per acabar a la Plaça de la Vila amb una sorollosa traca de trons que dóna per acabada la Festa Major. Durant una bona estona, l'olor a pólvora omple el nucli antic de Caldes.<\/p> ","codi_element":"08032-80","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac; en un primer moment el nom de la Colla era Astharoth, però al haver-hi coincidència amb una altra agrupació que es deia de la mateixa manera es va decidir posar el nom de la vila.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La Colla de diables de Caldes d'Estrac va ser fundada el 1996, i és formada també per un grup de tabalers, és a dir, els que fan música amb timbals. La figura més emblemàtica de la Colla és el drac Astharoth, creat el 1990. La Colla participa a les grans festes de la vila: festa major d'estiu i d'hivern, carnaval, etc., fent una rua pels principals carrers de Caldes. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42399","titol":"Trobada gegantera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-gegantera","bibliografia":"

AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La trobada de gegants és un dels actes tradicionals de la Festa Major d'estiu. Es tracta d'una cercavila pels carrers de la població en la qual gegants i capgrossos van ballant al ritme dels grallers i tabalers de la colla. Aquesta trobada aplega gran quantitat de parelles de gegants provinents de totes aquelles poblacions que, en el decurs de l'any, són visitades per la Colla de Geganters de Caldes; és el que es coneix amb el nom de 'retorns de visita'. La trobada de l'any 2005 va arribar a reunir fins a trenta-tres colles de gegants, convertint-se en una de les més concorregudes del país. El recorregut habitual de la cercavila és: sortir de la plaça Muntanyà (lloc ideal per bastir els gegants gràcies a l'amplitud de la seva esplanada), baixar per La Riera, trencar a mà esquerra pel Carreró, agafar el Camí Ral fins a trobar el carrer de Sant Josep, baixar fins a trobar el carrer de Santa Teresa, i llavors tornar a mà dreta a La Riera, per arribar finalment a la plaça de les Barques davant de la mar. Com podem observar, és un recorregut d'uns centenars de metres i de baixada, perquè, evidentment, les dimensions dels gegants així obliguen a fer-ho. Per Santa Llúcia se celebra una altra trobada gegantera, però no tan concorreguda.<\/p> ","codi_element":"08032-81","ubicacio":"Plaça Muntanyà, s\/n (08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

L'any 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, s'aprova la construcció dels gegants Fàtima i Busquets. Foren els encarregats de portar-ho a terme els alumnes de l'Escola Pública Sagrada Família, sota la direcció de Jordi Torrus. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1990 es constitueix la Colla de Grallers. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. El 1992 exposició fotogràfica del fet geganter a Can Milans. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals. En aquests vint-i-cinc anys els gegants han viscut varis canvis de vestuari per a adaptar-los a la indumentària medieval i disposen de coreografia pròpia. A més, la colla ha participat en trobades nacionals i internacionals, les habituals 'tornavisites' entre colles, és a dir l'intercanvi d'invitacions entre grups geganters.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42399-foto-08032-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42399-foto-08032-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La Colla de Gegants i Grallers i Tabalers de Caldes d'Estrac la formen cinquanta geganters, dotze grallers i sis tabalers. Vesteixen amb faixa i mocador blaus, i pantalons i camisa blancs (colors mariners). La seu de la Colla de Geganters es troba a la quarta planta de l'Ajuntament. El patrimoni geganter de Caldes està format per dos gegants (la Fàtima i el Busquets), un gegantó (el Nano) i tretze capgrossos (n'hi ha dos més fora d'ús a causa del seu mal estat). El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Les seves mides són: 3,50 metres en Busquets, 3,45 metres la Fàtima, i 2,50 metres el Gegantó. Com a curiositat direm que, a causa de les seves dimensions, només els homes porten els gegants, mentre les dones es limiten a portar el gegantó o els capgrossos; personatges aquests darrers que també acostumen a ser portats per infants, com una manera de fer-los agafar interès per aquesta activitat. L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels gegants i capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. La Colla realitza activitats al llarg de l'any. Han participat a les inauguracions d'alguns dels llocs més emblemàtics de la població com el Parc Maragall, la Biblioteca de Can Milans, el Pavelló Esportiu, la Fundació Palau, i darrerament a la celebració dels dos-cents anys de l'església parroquial. Així, també prenen part en activitats festives populars com la Dormida o campionats de futbol sala o de bàsquet. En aquestes activitats han sorprès a tots els assistents apareixent els gegants vestits amb robes adients al cas; és a dir, amb pijama a la Dormida i amb roba esportiva als partits. A més acostumen a ser presents a les gran celebracions dels seus membres, com per exemple casaments o bateigs. Són nombroses les trobades de gegants tant nacionals com internacionals en les que han participat. De les internacionals citarem les següents: la primera van ser a la ciutat holandesa de Maastricht l'any 1993, després han anat a Praga, Leipzig, Rimini, Croàcia, Estrasburg, Pesaro, Castelfranco di Sopra (localitat amb la que Caldes està agermanada) i Boon. Aquest proper juny de 2006 han estat convidats a participar en un acte festiu de cultura popular a Alemanya, coincidint amb la celebració del mundial de futbol que s'ha de celebrar a aquest país. Aquesta propera tardor la Colla de gegants viurà dos esdeveniments importants: una exposició d'homenatge a l'Ajuntament i un nou canvi d'indumentària de la Fàtima i el Busquets.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42401","titol":"Pesolada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pesolada","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Pesolada és el certamen gastronòmic més important de Caldes d'Estrac, que té el llegum del pèsol com a eix central. Aquest any 2006, del 10 de març a l'1 de maig, s'ha celebrat la 12a edició. Si bé en un principi estava limitat exclusivament a Caldes d'Estrac, en els darrers anys també s'han afegit al certamen restaurants de Mataró, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres, comptant amb el suport del Consorci de Turisme de la Costa del Maresme. Els mateixos responsables de la mostra reconeixen que el fet de tractar-se d'un producte de temporada i haver de fer el certamen al mateix temps el que fa és mantenir un major nivell publicitari i d'ajuda institucional. Per tant, els restauradors de la vila són els veritables protagonistes d'aquesta iniciativa que ha quallat molt bé perquè, a diferència d'altres mostres gastronòmiques de caràcter molt més generalista i que sorgeixen arreu, es basa en un sol producte molt preuat: 'el pèsol de la floreta'. Els restauradors locals ofereixen uns menús que inclouen els pèsols en tot un seguit de variades receptes. A Caldes, els restaurants que participen en el certamen gastronòmic del pèsol són set: el del Best Western Hotel Jet (al Passatge de la Santema, 25), el de Can Suñé (al Carrer del Callao, 4), el del Taller (al Passatge de Sant Pere, 2), el de la Fonda Manau (al Carrer de Sant Josep, 11), el de l'Hotel Colón-María Galante (a la Plaça de les Barques, s\/n), el de la Marola (Passeig dels Anglesos, 6) i el de Voramar (al Passeig del Mar, 10). Com a curiositat transcric un menú, en aquest cas, el que ens proposa Can Suñé: crema de pèsols de la floreta acabats de collir amb mil fulles de formatge emmental. Amanida de contrasts del Maresme amb pernil serrà i les textures de foie d'ànec i formatge parmesà a la vinagreta de fruits vermells i pinyons. Caldereta de llamàntol amb pèsols de la floreta, sant Marc de trufa i nata cremat o gelat fet a casa, vi, coca torrada i cafè. El preu dels menús oscil·la entre els 25 i els 45 euros.<\/p> ","codi_element":"08032-83","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La primera edició de la Pesolada es va fer l'any 1995 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"1995","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42401-foto-08032-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42401-foto-08032-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Per als més experts, la Pesolada és una mostra gastronòmica comparable a la 'Calçotada' per a Valls o la 'Gambada' per a Palamós. Gastronomia i poesia sovint van de la mà, i ens sembla curiós ressenyar els títols que durant els dies que dura la mostra gastronòmica se li donen al pèsol: perla verda del Maresme, pèsol d'or, etc. Aquest any 2006 el Consorci de Turisme de la Costa del Maresme ha editat el llibre 'La cuina del pèsol al Maresme', que recull totes les propostes i activitats que al voltant del pèsol se celebren per la comarca. La Pesolada i la Mongetada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42402","titol":"Mongetada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mongetada","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La UNICOST, que des del 1987 agrupa als comerços i hostalers de Caldes d'Estrac, organitza i promociona aquesta festa gastronòmica que té el llegum de la mongeta del ganxet com a protagonista dels seus principals menús. A la tardor de l'any 2005, als mesos de novembre i desembre, s'ha celebrat la 7a edició de la Mongetada. Una constant dels menús d'aquest certamen gastronòmic és que les mongetes vagin acompanyades de bolets. Com en el cas de la pesolada, són varis els restaurants de la vila que participen en el certamen gastronòmic de la mongeta.<\/p> ","codi_element":"08032-84","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La primera edició de la Mongetada es va fer l'any 1999 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"1999","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42402-foto-08032-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42402-foto-08032-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La Mongetada i la Pesolada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42404","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-3","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El començament de festa és el dia 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, i per a celebrar-ho es fa una gran repicada de campanes. No hi ha el costum de fer cap pregó d''nici de festa major, però sí que des de fa uns anys es fa un brindis popular a la baixada del carrer del Carme amb el de Sant Pere; a prop de l'església de la Mare del Déu del Carme. Per la festa major no se celebra cap gran concert ni es munta cap envelat, però sí que es fan actes lúdics i gratuïts, la majoria a l'aire lliure, per a cercar la participació ciutadana. L'esplanada de Can Muntanyà es converteix en un dels centres neuràlgics de les activitats amb tallers i jocs infantils, un ball popular, una ballada de sardanes i una tradicional cantada d'havaneres com correspon a un poble mariner. També es fa una important trobada gegantera a la qual participa la Colla de Caldes i també d'altres de fora de la vila. La plantada gegantera (nom aquest de la plantada que evoca a la perfecció l'acció de bastir els gegants) a l'esplanada de Can Muntanyà, serveix per iniciar la cercavila, que segueix el recorregut habitual de La Riera, Carreró, Camí Ral, Carrers de Sant Josep i de Santa Teresa, per arribar finalment a la Plaça de les Barques. Aquell mateix dia es fa l'escumada-xeringada, activitat especialment adreçada als més joves, en la que es fa una mena de batalla d'escuma, llançada sobre els participants amb una mena de xeringa gegant. A la Sala Cultural de l'Ajuntament es fa una trobada de puntaires, que mostren les seves obres artesanals. Cal no oblidar que a Caldes funciona des de fa anys una associació de puntaires que porta el nom de Gramanets, i que tenen la seu a la mateixa Casa de la Vila. També a la Sala Cultural, aquest darrer any, es va fer una exposició fotogràfica. Al complex esportiu municipal es fan activitats de caire esportiu adreçats a petits i grans. La Festa Major s'acostuma a cloure el dia de la Diada Nacional de Catalunya amb un correfoc de la Colla de Diables de Caldes, que muntant un espectacle de llum i foc recorren el nucli antic de la vila. Normalment surten de la Plaça de Sant Antoni, per seguir després pels carrers Major, Mercè, Nou, La Riera i acabar a la Plaça de la Vila. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.<\/p> ","codi_element":"08032-86","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

El 1977 es crea l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Es fa del 8 de setembre (dia de la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac) fins a l'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42406","titol":"Carnaval de Caldes d'Estrac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnaval-de-caldes-destrac","bibliografia":"

BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Carnaval és un dels actes més esperats a Caldes d'Estrac, sobretot per la canalla de la vila ja que bona part de les actuacions que es fan van adreçades a ells. Aquest any 2006 les activitats s'iniciaren el dilluns 20 de febrer amb la celebració del Carnaval a l'escola, amb l'arribada de sa Majestat Carnestoltes i la lectura del pregó. El dia 23, Dijous Gras, els nens i nenes de l'Escola Sagrada Família celebraren aquest dia menjant la tradicional truita. L'endemà, 24 de febrer, començaren ja els actes adreçats a petits i grans. Primer, al matí els nens i les nenes de l'escola portaren a terme tallers relacionats amb el Carnaval, per iniciar-se a partir de mitja tarda la rua infantil que aplegà les comparses escolars i que va recórrer el municipi: sortint de l'Escola, i passant pels carrers Major, Mercè i de La Riera, per arribar finalment a l'esplanada de Can Muntanyà, on es feren espectacles d'animació i ball infantil, acabant la jornada amb un berenar per a tots els nens i nenes de Caldes. Al vespre, a la Plaça de la Vila, es produí l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes que, amb el seu pregó carregat d'ironia, convidà tothom a participar de la festa. Com de costum, molts vilatans donaren la benvinguda al rei Carnestoltes disfressats. El dia següent, dissabte 25, a partir de les deu de la nit s'inicià la rua de les comparses amb coreografies especials per a l'ocasió. Aquesta rua va seguir un camí diferent que la del dia anterior: passant per la Baixada de l'Estació, el carrer Callao, La Riera i finalitzant al davant de la Casa de la Vila. En arribar-hi, cada comparsa inscrita realitzà el seu ball, i tot seguit es va fer la tria de la disfressa o comparsa més original. Finalitzada l'entrega de premis, començà el ball de carnaval a l'esplanada de Can Muntanyà. El dia següent, diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala Cultural de l'Ajuntament, es va fer ball i sarau per a la quitxalla disfressada. Després d'un parell de dies de calma, el dimecres 29 de febrer, es portà a terme una nova activitat a l'Escola consistent en el judici al senyor Carnestoltes. A partir de les vuit del vespre, i amb rigorós dol, s'inicià el seguici mortuori d'en Carnestoltes fins a l'esplanada de Can Muntanyà, on després de llegir el testament del rei del Carnaval i cremar-ne la seva figura, es va fer una sardinada popular amb la que es posà punt final al carnaval per aquest any.<\/p> ","codi_element":"08032-88","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Des del seus orígens, el Carnaval de Caldes està adreçat sobretot a cercar la participació de la canalla de la vila.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"El Carnaval de l'any 2006 ha tingut com a lema festiu: Que la disbauxa sigui amb vosaltres... Les activitats del Carnaval són organitzades per l'Ajuntament, la Comissió Carnestoltes i l'Escola Sagrada Família. Cal destacar que a diferència d'altres poblacions, el Carnaval a Caldes d'Estrac encara conserva un sentit força familiar, en gran part degut a que bona part de les activitats organitzades són dirigides als infants, tal i com hem pogut observar al programa de festes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42408","titol":"Festa de Santa Llúcia (d'hivern o petita)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-santa-llucia-dhivern-o-petita","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major d'Hivern de l'any 2005 va començar el dia 8 de desembre amb un torneig de petanca organitzat pel Club de Petanca de Caldes d'Estrac. El dia 10 es feren jocs infantils a l'esplanada de Can Muntanyà, on s'hi havia instal·lat un gegant inflable cedit per l'Agència de Residus de Catalunya per tal d'animar a petits i grans a participar a la recollida selectiva de residus. Més tard es feren tallers infantils i una xocolatada. El mateix dia, al complex esportiu municipal, es va celebrar la primera Festa de l'Esport, amb activitat esportives. De mentre, al Centre d'Equipaments, a La Riera, es va inaugurar l'exposició 'Caldetes, 100 anys', amb plànols, croquis, fotografies i dibuixos del fons Jaume Comas Solà, que s'ha incorporat recentment a la Biblioteca Milans, tot i estar encara pendent de catalogació. Per la nit es va fer el petit correfoc d'hivern amb la Colla de Diables de Caldes amb el següent recorregut: plaça de Sant Antoni, carrers Major, Mercè, Nou, i finalment arribada a la Plaça de la Vila. Tot seguit se celebrà un ball popular a la Sala Cultural de l'Ajuntament. El dia 11 començà amb una plantada de gegants al migdia a l'esplanada de Can Muntanyà, per fer seguidament una cercavila amb el següent recorregut: carrers de La Riera, Carreró, Sant Josep i tornant a La Riera. Més tard se celebrà el XIII Recital Poètic sota el nom de 'Caldes, perspectiva poètica', a la Sala Cultural, amb la lectura de poemes per part d'autors locals. L'endemà, dia 12, es va realitzar una lectura de contes per a infants a la Biblioteca de Can Milans. El dia 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, va ser el darrer dia de Festa Major d'Hivern, i va iniciar-se amb una repicada de campanes en honor de la Santa. A més, aquest any va coincidir amb l'inici de les obres de restauració de les façanes i cobertes del temple parroquial. Es va celebrar una missa en primer lloc, per fer tot seguit un aperitiu a l'esplanada, i acabar el dia amb un espectacle i berenar infantil al Casal de Joves. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.<\/p> ","codi_element":"08032-90","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

El 1977 es creà l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals, entre elles la Festa de Santa Llúcia.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"L'any 2005 la Festa Major d'hivern s'ha celebrat del 8 al 13 de desembre (és a dir, acabant per la diada de Santa Llúcia que dóna nom a la Festa). En els darrers anys ha adquirit un caire més cultural i menys lúdic que no pas la Festa Major d'Estiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42410","titol":"Agermanament amb Castelfranco di Sopra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra","bibliografia":"

AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.<\/p> ","codi_element":"08032-92","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"2002","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42410-foto-08032-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42410-foto-08032-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42419","titol":"Lliure Albir per a Caldes d'Estrac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lliure-albir-per-a-caldes-destrac","bibliografia":"

MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Coreografia dels gegants de Caldes. Aquesta peça que va ser composada per Jordi Lluch i Arenas, director del Cor de Joves de l'Escola de Música d'Arenys i en aquell moment membre del grup de grallers de la Colla, va suposar el primer ball de la colla amb coreografia pròpia. La coreografia es creà entre alguns membres de la colla de geganters de Caldes d'Estrac, la música va anar a càrrec dels grallers de la colla. La peça s'interpreta amb música de gralles, caixa i tabal.<\/p> ","codi_element":"08032-101","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La peça musical Lliure Albir per a Caldes d'Estrac va ser creada per Jordi Lluch Arenas, i presentada en públic el 7 de setembre de 1991.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"1991","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"Jordi Lluch Arenas","observacions":"Segons informa el mateix cap de la colla de geganters, aquesta peça no s'ha tornat a interpretar des de la seva presentació, a la Festa Major de l'any 1991, ja que és de difícil representació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42420","titol":"El Nano de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nano-de-caldes","bibliografia":"

MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Coreografia dels gegants de Caldes. La lletra d'aquesta peça és obra de Jaume Baulenas, i diu: Jo sóc el 'Nano' de Caldes, de la mar el millor, quan varo la meva barca, i surto a pescar, tan agafo les sardines, i més el calamar, i moltes de les llagostes, amb profunditats, tan si és l'hivern com és l'estiu, jo pesco i repesco el peix que és tant, tan si fa més fred com si fa calor viu, jo sempre seré de la mar el millor, i quan és l'hora tan bona, d'anar al ball, i dono voltes i passos, que em volen imitar, i quan és l'hora més bona, d'anar a la mar, i canto i pesco vogant, i em diuen el salat. L'autor de la música que acompanya la lletra és Carles Reixach i Comas. S'interpreta amb el to baix d'una gralla seca. L'any de creació és el 1994. La coreografia del Nano de Caldes es representa a les festes majors d'estiu i d'hivern, i a les trobades de gegants que es fan a la vila.<\/p> ","codi_element":"08032-102","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La peça musical El Nano de Caldes va ser creada per Jaume Baulenas, i presentada en públic l'11 de desembre de 1994.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"1994","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"Jaume Baulenas","observacions":"Jaume Baulenas és un personatge polifacètic de temes culturals maresmencs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42421","titol":"Estrac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estrac","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Del significat toponímic d'Estrac (o Estarac) hi ha hagut nombrosos filòlegs i historiadors que s'hi han manifestat, com Albert Batlle o Bellido. Hi ha vàries teories: que es tracti d'un mot celta que vulgui dir 'camí prop de les aigües de les fonts'; que sigui un gentilici que faci referència al 'turó de l'Asterius o Astaracus'; que sigui la suma de l'article salat 'as' i el nom 'trac o tarac'; que es tracti d'una derivació de la paraula 'tractus o tractat'; o fins i tot que sigui un mot iber, derivat de 'sestrac-a o sestraque-a' que signifiqui fruita silvestre. El cert però, és que el significat autèntic segueix sense saber-se.<\/p> ","codi_element":"08032-103","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

El document més antic que parla d'Estrac és del segle XIV, en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Com a curiositat hem citat la peculiar manera com la revista Hola (de l'anomenada 'premsa del cor') va traduir al castellà el nom de Caldes d'Estrac en un article publicat a mitjan segle XX: Caldas del Estrecho.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42423","titol":"Estiueig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estiueig","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Caldes d'Estrac s'autoconsidera la vila on va néixer l'estiueig a Catalunya a finals del segle XIX. Entenem per estiueig el fet de passar el temps d'oci en alguna altra població que no sigui la de la residència habitual. Aquest estiueig pot ser a una nova casa, que serà una segona residència, passant una temporada a un hotel o a un apartament llogat per exemple, o amb una visita breu d'un o pocs dies. Caldes d'Estrac gaudeix d'aquests tres tipus de visitants des de fa dècades. Què és el que fa tan atractiva aquesta població? Doncs el fet de poder gaudir d'aigües termals, de sol i platja, d'un paisatge excel·lent, d'oferta cultural... i en altres temps també hi hauríem de sumar el joc, ja que eren molts els individus de classe alta que es desplaçaven al Casino Colón a gastar-se els seus diners a la ruleta. Un altre element clau per desenvolupar el sector turístic ha estat la facilitat d'accés a la població: des de mitjan segle XIX el ferrocarril, després la xarxa de carreteres per fer arribar tot tipus de vehicles, i fins i tot durant uns anys un aeròdrom situat al Parc de les Ànimes. L'oferta hotelera també ha estat decisiva per a respondre a la demanda existent: a principis de segle XX ja existien fins a cinc fondes, i més tard el lloguer de cases, apartaments i l'existència de grans hotels. L'estiueig ha estat un enriquiment mutu entre la població autòctona i la forastera, a tots els nivells: personal, cultural, econòmic, etc.<\/p> ","codi_element":"08032-105","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Caldes d'Estrac és considerada una de les primeres viles catalanes on va néixer l'estiueig. Varis són els elements que propiciaren el naixement d'aquest moviment social: el gaudi de les aigües termals, la platja, un clima agradable i la comunicació amb Barcelona per tren des de mitjan segle XIX, que simbolitzava el progrés de tota una època. El Colón ha de ser considerat el buc insígnia de l'estiueig a Caldes, no només per haver estar la primera construcció (1881) orientada a aquesta finalitat, sinó també perquè al llarg dels anys ha marcat la direcció en que s'ha mogut l'estiueig a la vila. La primera onada d'estiuejants s'estableix als carrers de Callao i de Santa Teresa, a prop de la façana marítima, a finals del segle XIX, coexistint les cases dels pescadors amb les dels estiuejants. La segona onada es fa seu el Passeig dels Anglesos que, en un primer moment, no és més que el lloc on s'estableixen els pavellons de mar (és a dir, la part posterior del carrer de la Ciutat de La Paz), però que aviat agafa personalitat pròpia. Símbol d'això és el canvi d'orientació dels Banys Colón, que trasllada la seva façana principal de cara a la mar per a posar-se en paral·lel al nou Passeig. Ja en aquell moment la capella de la Mare de Déu del Carme, situada davant de l'estació de tren, s'ha convertit en l'església dels estiuejants, en contraposició del temple parroquial del nucli antic. Si els primers forasters eren exclusivament de Barcelona, la segona onada porta també fabricants tèxtils de comarques enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial. Es crea la Sociedad Playas de Cataluña, S.A. amb l'objectiu de promocionar la vinguda de forasters a la vila. És el moment del Flecha de Oro, tren directe que unia directament Barcelona amb Caldes d'Estrac; de la construcció de les grans residències; del Country-Club, parc d'esports amb tennis, criquet i tir; i de, fins i tot, l'existència d'un aeròdrom a la Pineda de les Ànimes. És, en definitiva, el moment del Colón, convertit en casino, que es nodreix de l'estil ociós de viure de la classe adinerada del moment. A part del Colón, a Caldes hi ha quatre fondes o hostals més: Can Vidal, la Fonda Borràs, l'Hostal Hispano-Alemán (actual Caldes d'Estrac) i el Restaurant Providència. La dictadura del general Primo de Rivera prohibeix el joc, però el prestigi de Caldes com a lloc d'estiueig i el prestigi social està ja consolidat. La vila s'ha convertit en un municipi receptor d'un tipus de gent àvid de mostrar en públic signes externs d'ostentació econòmica; es tracta del nou ric delerós d'exhibir-se. Alhora, els caldencs es converteixen en els seus servidors, treballant com a masovers i jardiners. Casar-se amb un foraster és inversemblant, el màxim que pot aspirar un caldenc és casar-se amb la minyona o el xofer dels estiuejants. Jaime Gil de Biedma defineix aquesta època, que durarà des de 1924 a 1950, com la 'edad de la pérgola y el tenis', i també de la consolidació dels banys de mar i prendre el sol des de que Coco Chanel posà de moda lluir la pell bruna. El període de la guerra civil (1936-1939), si bé significà un parèntesi en la presència d'estiuejants a Caldes, no significà un decaïment total. Així doncs, no deixa de ser simptomàtic que fos el municipi escollit per instal·lar les delegacions internacionals que fugien dels bombardejos que patia Barcelona. Les grans residències havien quedat buides, per la por que tenien els seus propietaris de patir atacs per part de grups incontrolats. Lluís Grau Molist fa una interessant comparació entre Caldes d'Estrac i Vichy, dues localitats termals que en temps de guerra van haver de jugar un important paper polític. Després del conflicte, els propietaris tornaren a casa seva i recuperaren la seva vida habitual. Els forts temporals de la dècada dels quaranta provocaren la construcció d'espigons, que canviaren durant anys la fesomia de la platja.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Entre els molts personatges cèlebres que han estiuejat a Caldes d'Estrac cal destacar al segon marquès de Comillas Claudi López Brú, els poetes mossèn Jacint Verdaguer i Joan Maragall, els cronistes Joaquim Maria de Nadal i Joaquim Salarich, el literat Apel·les Mestres, el president de la II República Manuel Azaña, el polític Alejandro Lerroux, els pintors Joan Vila-Puig i Domènec Carles, el fundador del PSOE Pablo Iglesias, l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, el president basc José Antonio de Aguirre, etc. (Continuació història) A la dècada dels cinquanta apareixen nous elements que modificaran l'estiueig a la vila. Per un costat, l'arribada de nous rics que urbanitzaran Torrenova amb xalets unifamiliars; volien gaudir del magnífic paisatge, però sense fer-ne ostentació, i mantenir la privacitat, per això es traslladen al Turó de Caldes. Per l'altre costat, a finals dels anys cinquanta arriba el turista nacional i també, cada cop més, l'estranger que, a diferència de l'estiuejant tradicional, és una figura dinàmica, d'espai públic, amant del sol i platja, i que no pensa bastir-se una casa a Caldes perquè potser la temporada vinent estarà a un altre lloc. El Colón, baròmetre dels canvis, és remodelat i passa a ser hotel, categoria que ja no perdrà fins els nostres dies, tot i alguns alts i baixos. A Espanya encara li resten uns quants anys de dictadura, però socialment es tendeix a la democratització social: els caldencs i els forasters ja es poden tractar d'igual a igual, compartint l'espai de lleure i d'habitatge, i fins i tot és habitual el casament entre autòctons i estiuejants. També hi ha algun però, és clar, la urbanització despietada d'alguns espais o el perill de desfiguració d'altres, com el Passeig dels Anglesos, degut a que molts propietaris no poden fer front a les despeses econòmiques d'unes residències grandioses i prefereixen vendre-les o enderrocar-les per a edificar-hi apartaments sense més preocupació que la rendibilitat de l'operació. A la dècada dels noranta del segle XX es reforma el front marítim, fent desaparèixer els espigons i recuperant la tradicional platja de Caldes, llarga i ample, que estiu rera estiu se segueix omplint d'estiuejants. En aquest principi de segle hi ha dues inauguracions: la de l'Hotel Colón com a centre de termalisme i el de la Fundació Josep Palau Fabre com a centre d'art. Aquests centres poden ajudar a mantenir Caldes d'Estrac com un important centre d'atracció turística.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42424","titol":"Dormida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dormida","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una de les activitats festives més originals i més esperades de la Festa Major d'estiu de Caldes d'Estrac. Des de l'any 1998 la Colla de Diables proposa passar una nit a la platja. Tot i que el nom de la festa sigui la Dormida, el cert és que es tracta de no dormir en tota la nit, i per això se celebren un seguit d'activitats amb la voluntat d'entretenir petis i grans: música en directe, ball, actuació de pallassos, etc. La presència de la Colla gegantera amb els gegants Fàtima i Busquets vestits per a l'ocasió amb roba de dormir li afegeix una simpàtica nota de color.<\/p> ","codi_element":"08032-106","ubicacio":"Platja de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La Dormida es va crear l'any 1998 per iniciativa de la Colla de Diables de Caldes d'Estrac.<\/p> ","coordenades":"41.5678400,2.5280800","utm_x":"460653","utm_y":"4601903","any":"1998","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Malgrat el caràcter popular de la Dormida, el cert és que hi ha hagut problemes amb les autoritats governatives que, en aplicació de la Llei de Costes, no permeten l'ocupació nocturna de les platges.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42426","titol":"Botifarrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/botifarrada","bibliografia":"

MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Botifarrada gegantera se celebra el darrer dissabte de juliol a l'esplanada de la Plaça Muntanyà. Aquest any 2006 es celebrarà l'11a edició. S'encarreguen d'organitzar-la els cinquanta-dos geganters i una vintena de voluntaris. L'afluència de públic és molt gran, arriba a les sis-centes persones, ja que està oberta a tothom que hi vulgui participar, fins i tot a persones d'altres poblacions; s'arriben a preparar autocars provinents d'altres municipis, com el que l'edició passada vingué d'Arenys de Mar. Per portar a terme la botifarrada s'utilitzen quatre fogons, i es preparen més de dues-centes botifarres. Els guanys que s'obtenen són íntegrament per a la Colla, i s'usen al llarg de l'any per a costejar-se els desplaçament que acostumen a fer per a participar a les trobades geganteres arreu de Catalunya i a vegades, fins i tot, fora del nostre país. L'any 2005 el tiquet valia 16 euros i, segons comenta la gent de la Colla, s'acostuma a apujar un euro cada any. A part de la botifarrada, se celebra entre els assistents una rifa. L'Ajuntament col·labora amb la cessió de l'espai i les cadires.<\/p> ","codi_element":"08032-108","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

La Botifarrada es va crear l'any 1996 per iniciativa de la Colla de Geganters i Tabalers de Caldes d'Estrac.<\/p> ","coordenades":"41.5712600,2.5270900","utm_x":"460573","utm_y":"4602283","any":"1996","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Anteriorment a la botifarrada gegantera es feia un sopar popular organitzat per l'Ajuntament a la mateixa plaça Muntanyà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42428","titol":"Termalisme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/termalisme","bibliografia":"

AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El termalisme és un dels bucs insígnies de la personalitat de Caldes d'Estrac. Entenem per termalisme el gaudi de les termes, és a dir, de les aigües que per causa natural brollen d'una font a temperatura superior almenys en 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font. Com a curiositat direm que la paraula termal prové de la grega thermós, que vol dir calent. Per tant, estem parlant de que Caldes d'Estrac gaudeix d'aigües naturals calentes, a 38,5ºC en el moment de sortir de la font. No és evidentment un cas únic a Catalunya, però sí que és una de les poblacions que des de més antic està documentat l'ús d'aquestes aigües calentes.<\/p> ","codi_element":"08032-110","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 l'arquitecte Francesc Milans és l'encarregat de bastir uns nous banys.<\/p> ","coordenades":"41.5721000,2.5279300","utm_x":"460643","utm_y":"4602376","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Malloquí Vicens","autor_element":"","observacions":"La descripció que va fer el Dr. Maggioni l'any 1952 de les aigües termals de Caldes és la següent (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92).","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42438","titol":"Tradició de puntes (Els Gramenets)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-de-puntes-els-gramenets","bibliografia":"

AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La punta és un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ser de diferents materials: fil, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí. La punta al coixí, tal i com indica el seu nom, és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que la puntaire ha de realitzar. Té origen en el treball de teixir. Era menys costosa que la punta a l'agulla i tingué una difusió molt ràpida. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur i les puntes de Manila.<\/p> ","codi_element":"08032-120","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Històricament això de fer puntes de coixí (o al coixí) era una tradició ben arrelada no només a Caldes, sinó a tota la comarca del Maresme. Normalment les dones dels pescadors es dedicaven a aquesta ocupació aprofitant la puixança tèxtil que es vivia a tot el país. La tradició de fer puntes s'ha mantingut al llarg del temps. L'església va donar un gran impuls a l'artesania de les puntes i molts dels dissenys que s'utilitzen fan referència a la litúrgia.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"1990","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Els Gramanets són l'agrupació de puntes de coixí de Caldes d'Estrac que funciona des de l'any 1990, tenen la seva seu a les dependències municipals i tenen vocació d'escola recuperant i donant a conèixer aquesta tècnica tradicional. És un col·lectiu capaç d'aplegar 500 puntaires en una trobada. Fan jocs de taula, mocadors, cortines, jocs de llit, tovalloles, tapets, flors, escuts, safates, camises de dormir, guants, complements per a nadons i altres peces. Obres que llueixen tant a les exposicions de Caldes com a les trobades de puntaires d'arreu del nostre país on participen. La patrona de les puntaires és Santa Úrsula, festivitat que celebren el 21 d'octubre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42439","titol":"Poesia i + (festival d'estiu)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poesia-i-festival-destiu","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Festival d'estiu Poesia i + és el certamen cultural promocional més important de la vila. Consisteix en una sèrie d'actuacions culturals de bon nivell. Els dies de festival són tots els caps de setmana de juliol. Les nits del divendres es dediquen a poesia, i els dissabtes i diumenges es combinen altres propostes de cara a un públic més ampli, que van des de la música a les titelles, passant per la màgia, els contes i el cinema. Tots els espectacles es celebren a la Pèrgola de Can Muntanyà, al Pati de la Fundació Palau o a la Sala Cultural Municipal. En l'edició de 2006 cal destacar la lectura de la peça Nausica de Joan Maragall en versió de Jordi Coca, i la Nit de poetes amb Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida i el mateix Josep Palau Fabre.<\/p> ","codi_element":"08032-121","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

L'any 2006 s'ha celebrat el primer festival de Poesia i + gràcies a l'acord de col·laboració de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la Fundació Palau. L'organització d'aquest important esdeveniment cultural té el seu precedent en el cicle de poesia que des de l'any 2003 s'ha celebrat a la vila, amb la voluntat de vincular la poesia amb Caldes, donant a conèixer l'obra de poetes relacionats amb la vila com Maragall, Apel·les Mestres i Jacint Verdaguer entre d'altres.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"2006","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42439-foto-08032-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42439-foto-08032-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"El festival de Poesia i + té l'objectiu de convertir-se en un dels esdeveniments culturals de referència de l'estiu a Catalunya. Bona part de les activitats que es fan durant aquest festival són gratuïts, o a preus populars, ja que compten amb el patrocini de l'Ajuntament, de moltes altres institucions catalanes i patrocinadors particulars.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42440","titol":"Processó del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-del-carme","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Processó dels Pescadors consisteix en un homenatge a la gent del mar en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Tradicionalment davant de l'església del Carme el capellà del poble feia una benedicció, a continuació una orquestra interpretava unes peces, i després es procedia a realitzar pròpiament la processó per mitjà de les barques dels pescadors. Les barques feien el recorregut per dins el mar.<\/p> ","codi_element":"08032-122","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Després de molts anys de celebrar-se la processó, l'any 1995 amb la regeneració de les platges de Caldes d'Estrac i el desmuntament dels espigons de la franja marítima, el recorregut de la processó del Carme es va haver de canviar i va perdre la seva espectacularitat. En l'actualitat (any 2006) es porten a terme unes obres per tal de que el municipi caldenc pugui tornar a tenir varador de barques, i entre d'altres coses es recuperi la brillantor d'aquesta festa.<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Com a curiositat direm que la imatge religiosa la deixava una senyora que es deia Pilar, que vivia sobre la plaça, i la barca que duia la Mare de Déu es deia Misericòrdia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42441","titol":"Jornades del Bolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jornades-del-bolet","bibliografia":"

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.<\/p> ","codi_element":"08032-123","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"

Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició<\/p> ","coordenades":"41.5724800,2.5275900","utm_x":"460615","utm_y":"4602419","any":"2000","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42545","titol":"Ball de gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-1","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http\/\/xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22\/09\/2008)","centuria":"XVIII XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit.","codi_element":"08033-104","ubicacio":"","historia":"Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"popular","observacions":"Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42622","titol":"Festes de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-de-sant-antoni","bibliografia":"CANALS, Andreu (1986). Vida i afeccions del nostre poble. La festa de Sant Antoni Abat. CUSPINERA, Climent (1873): Guia Cicerone del viajero o bañista en Caldes de Montbuy. SOLÈ, Mercè (1998). Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. De 1873 a 1998. Servei de Publicacions Thermàlia. Museu de Caldes de Montbui. Centre de Promoció de la Cultaura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Mirador.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa, de tradició agrícola organitzada per la Facultat de Sant Antoni Abat , que té com a actes principals la cavalcada dels tres tombs, la benedicció dels panets i els animals, el concurs de carros i carrosses i el popular Ball de Plaça de diumenge a la tarda, en què colles de totes les edats ballen la Dansa de Sant Antoni. L'acte de lliurament de la bandera posa el punt final a a la festa actual. Aquesta festa, també recordada com “Festa dels pagesos”, comença amb l'anada del portabanderes a l'ofici que se celebra a la mateixa església parroquial on es fa la benedicció dels panets que són repartits entre la població i acaba amb el cant dels goigs del sant (antigament es feia una curta processó pels carrers del nucli antic de la població en la qual els portabanderes portaven la imatge de Sant Antoni. Acabat el recorregut, es retornava la imatge a l'església i es procedia, a fora el carrer, a la benedicció de les cavalcadures i carrosses, tal com encara es fa avui, i es donava pas a la cavalcada dels Tres Tombs). Antigament s'obsequiava els participants a la cavalcada amb galetes i vi bo; actualment també es reparteixen carquinyolis. A primera hora de la tarda, la festa es trasllada a la plaça del Lleó, on dansen petits i grans el tradicional Ball de Plaça, una dansa que té l'origen en l'entrada de Ball de l'antic aplec del Remei, i que conserva peces de la indumentària com són la mantellina per a les noies i el barret per als balladors. Fins fa uns anys quan acabava el ball s'anava al Casino on la Junta de la Facultat feia la repartició de les figues. Mentrestant, les parelles de balladors eren convidades a un berenar que s'allargava fins entrat el capvespre, a “ca la Pepeta Xerraire”. Des de fa vint anys, en lloc del repartiment de les figues del diumenge, la Facultat en regala un paquet a cada soci. Antigament sembla ser que un cop acabada la dansa de la plaça, es feia un ball de tarda però, la Junta de la Facultat, va substituir aquest ball per una cantada d'havaneres al Casino. Un cop finalitzat s' oferia el sopar de convit als portabanderes entrants i sortints. Fins l'any 1962 en aquest sopar només hi anaven els portabanderes. Van ser els portabanderes de l'any 1963, els qui en aquest sopar tradicional van convidar totes les acompanyants. Cap a les deu del vespre, les teies enceses acompanyen pels carrers els portabanderes i acompanyants, cap al Casino de Caldes. El ball de nit marca el final de la festa de Sant Antoni. Els portabanderes, acompanyats dels membres de la Facultat de Sant Antoni, fan lliurament de l'estendard emblemàtic, als portabanderes de l'any següent. Durant tot el dia, la bandera queda instal·lada a la casa del portabanderes, en un lloc preferent com és el balcó, fins l'acte de lliurament. La resta de l'any és el president de la Facultat qui la guarda. De tots els actes que configuren la festa de Sant Antoni, el del lliurament de la bandera és el que menys variació ha sofert. Seguidament, les quatre parelles dels portabanderes obren de nou, el ball que acostuma a ser un vals. Al cap d'una mica s'hi incorporen els portabanderes de l'any següent i els de l'any anterior i així fins que tothom pot entrar a la pista de ball. Un altre element és la rifa del porquet, el be i els dos pollastres. Es fa a la mitja part del ball quan la Junta de la Facultat fa el lliurament dels premis de les carrosses.","codi_element":"08033-181","ubicacio":"Pels carrers del nucli urbà de Caldes","historia":"La documentació més antiga que fa una referència clara a la celebració de Sant Antoni és de l'any 1873, en l'obra de Climent Cuspinera 'Guia cicerone del viajero o bañista en Caldes de Montbui'. En aquesta, l'autor fa un breu relat del desenvolupament de la festa local. Una descripció una mica pintoresca de l'últim terç del segle XIX, celebrant-se el mateix dia de la festivitat, segons el calendari santoral, el 17 de gener. S'explica que a les 9 del matí, totes les cavalleries de la població, des dels burros als cavalls més esvelts, eren conduïts a l'antiga plaça de l'Om. Un cop concentrats es procedia a la seva benedicció, on no hi mancava la música. Algunes cavalleries tornaven a casa mentre que un bon nombre de cavalls es dirigien al carrer principal per iniciar els Tres Tombs. Aquí, els genets mostraven la velocitat del cavall i hi havia sempre algunes caigudes ja que la música i les aglomeracions de la gent espantaven habitualment els animals. En un principi, se seguia la tradició perquè els gremis dels traginers, cistellers i pagesos, que n'eren els protagonistes, gaudien sempre de la festa del seu patró el mateix dia que s'esqueia. La progressiva diversificació que van anar experimentant aquests oficis tradicionals cap al sector industrial va fer que la festa anés perdent participació. Per aquest motiu, la celebració de Sant Antoni va anar caient en el desànim fins a la dècada dels seixanta en què el dia 17 de gener es va escaure en diumenge i tota la població es va abocar al carrer per a festejar la diada. Aquest enorme succés va fer que l'entitat organitzadora acordés l'any 1966 que la celebració de la festa a Caldes es fes a partir d'aquell any, el diumenge següent al dia del sant. La celebració de Sant Antoni s'inicia actualment ja el diumenge abans de la festa patronímica amb una cercavila, durant la qual antigament l'agutzil anunciava quin seria el programa d'actes. Aquesta cercavila també es feia per vendre els números de la rifa i per això la Junta de la Facultat agafava un carret, el guarnia amb verd fosc i a dins hi posava un porc com a mostra del que es rifava. Acabat el cercavila s'anava a casa del portabanderes a passar comptes. Allí eren obsequiats amb galetes i vi bo. Aquesta convidada amb el pas del temps ha esdevingut l'aperitiu actual. Des de fa molts anys, la cercavila s'acompanya amb una banda de músics i un grup de majorettes que anuncien la festa pels carrers. En aquesta cercavila participa tota la Junta de la Facultat i els portabanderes de l'any i els entrants, que van oferint els números de la rifa tradicional. Tal com consta a les actes de la Facultat, l'any 1994 l'assemblea, donant suport de la proposta de la Junta, va acordar que l'aperitiu cada any es fes a un mateix lloc per tal de facilitar la possibilitat de ser portabanderes a tots els interessats. Durant la setmana coincidint amb la data del 17 de gener, se celebra una missa en memòria dels socis difunts de la Facultat de Sant Antoni. De la Junta de la Facultat de Sant Antoni, es té constància a través de documents datats de principi del segle XVIII. En aquests però, es parla ja de l'agrupació com si fes anys que estigués en funcionament. La imatge identificativa de la Facultat és un estendard, del qual es té constància ja a principi del segle XIX, en què ja figurava el nom de l'entitat. L'any 1998 es va estrenar un de nou que va substituir el presentat l'any 1955 i que fou apadrinat per la família Sagalés. La Facultat està formada per un total de quinze persones. Durant els anys 50 i 60 del segle XX en formaven part un total de vuit a deu persones. Ja als anys 70 la formaven un total de 13 membres. L'objectiu de la Junta de la Facultat és la de vetllar per la correcta organització de la festa, així com per la conservació de la tradició. Actualment l'entitat té una mica més de cinc-cents socis.","coordenades":"41.6343400,2.1621600","utm_x":"430216","utm_y":"4609518","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42622-foto-08033-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Les primeres noies portabanderes de la festa de Sant Antoni a Caldes foren M. Fontcuberta Peidro (capitana de bandera), M. Àngels Usat i Montserrat, M. Dolors Mompó Anglí i I. Garriga Sala (cordonistes). Des de 1969 fins a 1997 només cinc vegades s'ha donat el fet que fossin portabanderes quatre noies: l'any 1976, 1980, 1986, 1988 i 1993.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42623","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-4","bibliografia":"(VARIS AUTORS). 2008. Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Setmana festiva que s'inicia la segona setmana del mes d'octubre aproximadament (10 d'octubre per l'any 2008) i finalitza amb l'Aplec del Remei, conegut també com la Capvuitada (tercera setmana del mes d'octubre, aquest any el dia 19). Durant els actes de la Festa Major, es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, trobades de cotxes, encesa del campanar i castells de focs,etc. Un vell costum arrelat a Caldes és la celebració de l'Aplec del Remei amb una missa a l'ermita del Remei, seguit de la trobada de carros i pujada al santuari, la trobada de puntaires, una segona missa seguida de la cercavila de Capvuitada on hi participen els gegants, castellers, agrupacions sardanistes i de bastoners. Aquesta s'inicia cada any a la Plaça de la Font del Lleó i finalitza al Santuari del Remei. També hi ha una ballada de sardanes. Quan acaba el dia, i coincidint amb la finalització de la Festa Major, hi ha un concert anomenat 'de Capvuitada', a l'església de Santa Maria.","codi_element":"08033-182","ubicacio":"Pels carrers del nucli urbà de Caldes","historia":"","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42625","titol":"Aplec de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-sebastia-1","bibliografia":"TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Celebració festiva que se celebra el dia 1 de maig de cada any. Aquesta consisteix en una missa celebrada a l'ermita de Sant Sebastià de Montmajor, seguit d'una ballada de sardanes i un dinar, on la gent pot fer foc prop de la font de Sant Sebastià i dinar.","codi_element":"08033-184","ubicacio":"Esplanada de Sant Sebastià de Montmajor","historia":"Segons ens expliquen els habitants de Sant Sebastià de Montmajor, tradicionalment el 20 de gener, els habitants de Caldes de Montbui, els de Sant Feliu, de Bigues i Riells i Gallifa, majoritàriament acudien en romiatge a venerar les relíquies del màrtir romà, Sant Sebastià, considerat com un protector de la pesta des del segle X a molts indrets de Catalunya, per demanar al sant que protegís als habitants de la pesta. A inicis del segle XX, i per evitar el mal temps que sovint patien els habitants d'aquest indret, l'Aplec es traslladà al primer dilluns del mes de maig. Quan el romiatge queia en dia feiner, només hi assistien aquells que podien plegar de la feina. Un cop passada la Guerra Civil espanyola, la festa es tornà a canviar, traslladant-se al primer dia de maig. A partir d'aquell moment, la festa va conèixer un gran esplendor, ja que era dia festiu per tots els treballadors. Tradicionalment la gent hi anava a peu, o amb la tartana, sortint ben d'hora al matí, i aturant-se a esmorzar pel camí; alguns dels llocs on la gent s'aturava eren el revolt de 'la Paella' o el revolt de 'les Garrigueres'. A principis del segle XX, moltes famílies pujaven amb les diligències i els carros carregats de menjar i els estris per a cuinar. En aparèixer els primers vehicles rodats, recorden el Vila, l'Ernesto o en Cendra. També hi havia la família Safont, que produïen en aquella època gasoses i sifons, que hi pujaven amb una camioneta carregada de begudes gasoses. Als anys 1960, hi pujava el Sr. Graví amb el seu camió, i dels anys 1950 recorden el tractor del Sallent. Fins ben bé arribat el Seat 600, la gent continuà pujant majoritàriament a peu i en carro. Un cop instal·lats, se celebrava una missa a mig matí a l'església de Sant Sebastià i es cantaven els goigs a Sant Sebastià. També es podien veure les relíquies del màrtir i podien besar-les els devots. Un cop acabada la missa, es sortia fora on els esperava una orquestra per ballar, o d'altres anys hi havia una cobla que tocava sardanes. Un cop acabat, cada grup es feia el seu foc i s'hi coïa el menjar, essent l'arròs a la cassola o la graellada de carn i botifarres el més típic de la diada. A finals del segle XIX, després de dinar es resava el rosari i la gent tornava cap a casa. Quan als anys 1920, l'aplec va ser traslladat per primera vegada al mes de maig, també es realitzaven jocs on hi participaven grans i petits. Un dels més coneguts era el de perseguir aquells que duien un paper de diari a la cintura i que cantaven: 'Jo te l'encendré, el tió, tió fresco, jo te l'encendré, el tió de paper'. Als anys 1940 s'afegí el joc del pernil, que consistia en penjar una pota de pernil al capdamunt d'un pal de fusta que prèviament havia estat untat de greix o llard. El desembre de l'any 2007, abans de l'Aplec de sant Sebastià, les brigades municipals van treballar de manera molt activa en aquesta zona. Concretament, tal i com va explicar el regidor de Via Pública Josep Coral, es va fer una desbrossada general i es va netejar la font de Sant Sebastià.","coordenades":"41.6644200,2.1193300","utm_x":"426683","utm_y":"4612893","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42625-foto-08033-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42625-foto-08033-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42626","titol":"Dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-sant-antoni-ball-de-placa","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona CANALS, Andreu (1986). Vida i afeccions del nostre poble. La festa de Sant Antoni Abat. SOLÈ, Mercè (1998). Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. De 1873 a 1998. Servei de Publicacions Thermàlia. Museu de Caldes de Montbui. Centre de Promoció de la Cultaura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Mirador. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa cerimoniosa, breu i severa qualificada d'entrada de ball. La tècnica de la dansa original es desenvolupa en la distribució circular de les sis parelles que passegen amb solemnitat al voltant de la plaça durant la primera part de la melodia. Seguidament, les sis parelles s'encaren i es deixen de les mans per iniciar un moviment de ziga-zaga. Les noies comencen 'peonant' cap endins i els nois cap enfora, obrint i tancant els braços de forma arquejada, mentre els peus marquen passets i saltirons puntejats al compàs de la música. La dansa acaba amb un rístol i es continua amb un ball rodó relliscat. Les sis parelles es tornen a encarar i fan un punteig més saltat i puntejat que el primer i acaben així la segona pavana. Amb els anys, la dansa va anar perdent el seu aire cerimoniós fins al punt de només ser reconeguda pel popular 'tira-li-tira-li'. Des de l'any 1976 enmig de la ballada de Sant Antoni, hi actua una colla de sis parelles anomenat grup folklòric que rememora la tècnica i la indumentària de l'antiga dansa i hi incorpora novetats, en considerar-se una dansa viva. La resta de participants ballen una versió de la dansa més simplificada. La música és coneix amb el nom de 'tira-li, tira-li'.","codi_element":"08033-185","ubicacio":"Plaça del Lleó, s\/n","historia":"L'origen d'aquesta dansa és diferent al que actualment es coneix. Segons Joan Amades, aquesta dansa es ballava el dia de l'Aplec dedicat a la Verge del Remei que es celebrava el segon diumenge d'octubre, a la mateixa plaça. Una dansa cerimoniosa, breu i severa qualificada d'entrada de ball i que és de suposar que constituïa el preludi d'un posterior repertori de danses tradicionals de les que actualment no se'n té constància. Si bé en un principi no tenia cap relació amb la celebració de la festa dels traginers i pagesos, el relleu que va anar prenent la diada de Sant Antoni Abat al municipi de Caldes va fer que s'hi incorporés. De mica en mica, la dansa va anar deslligant-se de les seves formes originàries, derivant cap un ball més senzill i menys cerimoniós, canviant-ne fins i tot el seu nom fins arribar al conegut Ball de Plaça actual. L'entrada de Ball era ballat amb aire senyorívol per la gent més distingida de la població, casats o fadrins, escollits per les pavordesses de l'altar de Sant Antoni de l'església parroquial. Pel que fa al vestuari, antigament els balladors lluïen un vestit de drap negre amb barret rodó, que es va canviar després pel barret de copa. Les noies portaven un vestit de seda negra i una mantellina blanca apuntada de forma plana al cap, caient solta esquena vall. Amb el pas de les dècades la indumentària va anar variant, però en tot moment el barret i la mantellina s'han conservat com a elements tradicionals i imprescindibles per a ballar la dansa. Des de sempre, segons les referències escrites, el ball de Plaça es feia a la tarda de la festa. La colla de balladors es concentraven a un local de la població i des d'allà, en comitiva i encapçalada per un agutzil, es dirigien cap a la plaça. Després de la dansa, les sis parelles gaudien d'un refrigeri i, acte seguit, repetien la ballada, en la qual tothom qui volgués podia prendre part. L'evolució de la festa, així com el seu caire popular, va fer que cada cop fossin més els calderins que volien sortir a ballar la dansa. Per aquest motiu, en les últimes dècades, la ballada de la festa de Sant Antoni Abat, s'ha organitzat en diferents colles, per edats, que ja durant els dies anteriors a la celebració es reuneixen per assajar la dansa derivada en el conegut Ball de Plaça. Si bé fins a la dècada dels seixanta, setanta el normal era que el dia de la festa de Sant Antoni només ballessin dues colles, una anomenada dels petits i l'altra la dels portabanderes, durant la dècada dels setanta als vuitanta hi va haver un gran interès popular per ballar la dansa i va augmentar considerablement el nombre de les colles participants. És també a finals d'aquesta mateixa dècada que en acabar la ballada de la colla dels més grans, encapçalada pels portabanderes, s'instaurà el fet que després s'hi incorporés una colla 'dels casats' en què tots els que havien ballat anteriorment podien tornar-ho a fer amb una persona casada, fet que dóna encara avui un acabament simpàtic i entranyable a la ballada de la tarda de Sant Antoni. És a la dècada dels vuitanta als noranta quan s'assoleix la màxima participació en el ball de plaça. S'arriben a formar fins a sis colles de diferents edats, començant per la dels més menuts fins a sis anys i acabant amb la dels portabanderes. Bona part d'aquests anys se sobrepassen la xifra de dues-centes parelles. A partir dels anys noranta, el nombre de parelles oscil·la entre les cent-vint, cent-trenta i s'estabilitza en cinc el nombre de colles participants, més la coneguda popularment com la des casats. El ball de plaça sempre es balla un cop a l'any i a la plaça del Lleó. En tota la història recent de la ballada només en tres ocasions, l'any 1982, 1988 i 1992, no fou possible a causa de la pluja, traslladant-se al pavelló esportiu.","coordenades":"41.6346000,2.1619500","utm_x":"430199","utm_y":"4609547","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42626-foto-08033-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Per poder ballar el dia de Sant Antoni cal que tots els nois interessats s'apuntin el dilluns de la mateix setmana i assisteixin amb la parella corresponent als assajos que des del dimarts fins al dissabte s'organitzen al vespre per ensenyar-los la dansa. Des dels anys seixanta , diferents persones de Caldes, de forma voluntària, ensenyen a ballar. La primera persona de la qual es té record fou en Jaume Serra, continuant en Pere Tura, la M. Àngels Serra, Vicenta Pallarès, Pepita Badia, M. Carme Navarro, Joan Solé, Imma Serra, M. Carme Laglera, M.Alba Ambrós així com alguns membres de l'Esbart Dansaire de Caldes. De Catalunya, només dos pobles conserven i utilitzen encara la música pròpia de la dansa de Sant Antoni: Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Una de les instrumentacions més antigues és la de Joaquim Serra, de la qual no es coneix data. Antigament, la part musical de la festa de Sant Antoni anava a càrrec de l'orquestra local, Els Trobadors, i així, la dansa del Ball de Plaça era interpretada pels mateixos fins que desaparegué l'orquestra. En contractar les diferents orquestres, cada any hi havia la dificultat que no coneixien musicalment el ball. Aquest fet i l'augment considerable de colles de balladors que es va produir a partir dels anys 1970, varen ser els condicionants perquè la Junta de la Facultat decidís encarregar una nova instrumentació i l'enregistrament de la música de la dansa actual de Sant Antoni a una orquestra per a fer-ne el suport amb el nom de 'tira-li, tira-li', adequat al nombre de dansaires que tingués cada una de les colles. Així doncs, per a una colla de vint-i-quatre parelles s'utilitza un enregistrament amb una tirada de dotze 'tira-li, tira-li', que dóna per fer tota una volta saltant una parella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42627","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei-0","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Celebració festiva que es celebra el cap de setmana següent a la Festa Major a Caldes de Montbui. És l'acte més important de la Capvuitada. Aquest es celebra el diumenge al matí. A l'Aplec hi conflueixen: La trobada de cotxes antics, la mostra d'artesans, antiquaris i brocanters, la trobada de carros, la mostra de productes de Caldes, la trobada de puntaires, l'aplec sardanista, els gegants, els bastoners, els castellers, sense oblidar les celebracions litúrgiques a l'ermita del Remei. En acabar la festa la gent gaudeix dels productes artesanals més representatius del municipi: carquinyolis, el mató, l'anís de taronja fet de la destil·lació de la pell de taronja amb la grana de matafaluga i el famós licor de les flors del Remei, fet amb diferents herbes aromàtiques.","codi_element":"08033-186","ubicacio":"Ermita del Remei, s\/n","historia":"La vila de Caldes de Montbui celebra un aplec a l'ermita del Remei cada tercer diumenge d'octubre. També es coneix com la Capvuitada pel fet de coincidir vuit dies després de la celebració de la Festa Major. Es tenen notícies de la celebració d'aquest aplec des del segle XVII, quan se celebrava cada segon diumenge d'octubre. La festa va adquirir importància a partir del segle XVIII, quan els sacerdots custodis van prendre cura del santuari. En aquell temps l'aplec consistia en un ofici religiós i una audició de sardanes. Els assistents, que hi arribaven amb tota mena de vehicles de tracció animal, acompanyen als voltants de l'ermita per fer-hi un dinar de camp. Un cop havent dinat se celebraven tota mena de jocs populars i 'l'entrada de ball', que actualment es balla per la festa de Sant Antoni a la plaça de la Font del Lleó. Segons Joan Amades, l'Aplec del Remei era el més important del Vallès i un dels més concorreguts de Catalunya. Hi acudien tota mena de firaires, especialment venedors de fruits secs i dolços, i era mol típica la compravenda de magranes. D'altra banda, la popularitat de l'aplec va inspirar una obra de Josep Anselm Clavé que porta el mateix nom que la festa. Al llarg de la història han anat variant de dates en el calendar. El 1644 el papa Urbà VII la va establir al segon diumenge de novembre, però el 1660 el papa Alexandre VII va canviar-la a l'agost. L'any 1861 l'ajuntament decideix canviar la festa al segon diumenge d'octubre, fent-la coincidir amb la celebració de la Mare de Déu del Remei. Aquest canvi és degut al fet que la Festa Major quedava deslluïda per la proximitat de la festa del culte a la Verge del Remei, que comptava amb molts més adeptes. Els vilatans s'engalanaven amb els millors vestits i l'aplec del Remei, que tenia gran anomenada, s'havia convertit en la festa grossa de tot el poble. Fent convergir la Festa Major amb la celebració del dia de la Mare de Déu del Remei, es volia restablir l'esplendor de la primera. El mateix diumenge d'octubre se celebrava la festa de la parròquia de Santa Maria, així doncs, per no fer coincidir dues festes sacres, es canvia la festivitat en honor a la Mare de Déu del Remei al tercer diumenge d'octubre.","coordenades":"41.6505000,2.1622800","utm_x":"430243","utm_y":"4611312","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"També conegut amb el nom de Capvuitada.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42628","titol":"Ball de Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-pastorets","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona","centuria":"XX","notes_conservacio":"recuperat al segle XX","descripcio":"Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma","codi_element":"08033-187","ubicacio":"","historia":"Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42628-foto-08033-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42628-foto-08033-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42630","titol":"Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-torre-roja-o-les-lligacames-de-les-sis-donzelles","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.","centuria":"","notes_conservacio":"publicada","descripcio":"Llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja.","codi_element":"08033-189","ubicacio":"Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric.","historia":"","coordenades":"41.6337600,2.1410300","utm_x":"428455","utm_y":"4609471","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42630-foto-08033-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42630-foto-08033-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Segons explica en Pepet de la Rectoria, de Sant Sebastià de Montmajor, hi ha alguna altra versió, però no la recorda amb exactitud.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42631","titol":"Llegenda de La Fada del Campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-fada-del-campanar","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Llegenda que relata que al campanar de l'església de Santa Maria fa molts i molts anys hi vivia una fada a la qual li agradava molt fer entremaliadures. Tan podia tocar a somatent, i riure en veure els homes del poble sortir de casa en plena nit i empipats tornar a dormir en veure que no passava res, com fer-les tocar just abans que sortís el sol, despertant a tothom. Està clar que pagesos, i altra gent del poble, s'enfadaven d'allò més amb el campaner del poble pensant que era ell. El campaner callava, resignat; ell coneixia l'existència de la fada, però en tota la tradició de campaners de la seva família, ningú mai havia parlat de l'existència de la fada. Sort que quan s'apropaven tempestes, la fada feia repicar les campanes tan i tan fort que els núvols fugien, i llavors els vilatans felicitaven el campaner, que prou sabia que havia estat obra de la fada. Un dia, en Pere, un noi de dinou anys, fill del campaner, i que encara no s'havia iniciat en l'ofici, desconeixedor de l'existència de la fada i cansat de les bromes pesades dels companys, va decidir esbrinar que li passava al seu pare. Un dia a la nit, va pujar dalt del campanar i s'amagava, a l'espera de veure el seu pare; sense resultat tornà a provar-ho dia rera dia. Una nit, la fada, que només pot ser vista si un raig de lluna la travessa, es va compadir d'en Pere i es deixà travessar per un raig de lluna. En veure-la va voler agafar-la, però amb tanta mala sort que va caure al terra i perdé el coneixment. En Pere, continuava anant nit rera nit per veure la fada, sense cap resultat, i entre les seves penes recordà una història que li havia explicat el seu avi quan era petit que deia que les fades eren uns éssers que només es podien veure si les travessava un raig de lluna plena. També li havia explicat que la nit de Sant Joan, aquestes anaven al gorg d'en Pèlags i allí es podien veure perquè era una nit especial, però tot això s'havia de fer tenint cura de no ser vist, ja que els càstigs eren terribles. Així que va decidir esperar la nit de Sant Joan i amagar-se darrera una pedra del gorg. De cop i volta les fades apareixeren una darrera l'altra, fins que la del campanar va arribar. En Pere, oblidant les paraules del seu avi es deixà veure i les fades van decidir castigar-lo severament convertint-lo en roc per sempre més. La fada del campanar acceptà el càstig però demanà que la nit de Sant Joan pogués tornar-la a veure i així acabà. Mai més ningú tornà a veure en Pere, tan sols, la fada del campanar la nit de Sant Joan.","codi_element":"08033-190","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"","coordenades":"41.6323600,2.1625800","utm_x":"430249","utm_y":"4609298","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42631-foto-08033-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42631-foto-08033-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42632","titol":"Festa de l' Escaldarium","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-l-escaldarium","bibliografia":"Internet. (consulta realitzada 10\/11\/2008). Ball de diables de Caldes de Montbui. www.labanya.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa entorn el foc i l'aigua, representada a la Plaça de la Font del Lleó, que consta d'un seguit de personatges que van entrant en acció reproduint rituals, i escampant perversió i vici a tots els qui participen de l'acte, conegut amb el nom de l'Escaldàrium. Aquesta festa va acompanyada per música tocada en directe, que a la vegada es descompon en nou danses de les quals tres són d'aigua i sis són de foc. La festa s'inicia amb els balls i crits de les bruixes, seguit d'un moment de calma, que queda trencada amb l'aparició sobtada d'en Llucifer i la Diablessa sortint de l'infern. També hi participa en l'acte la Godra, una quimera que intenta corrompre tot el es troba davant d'ella. Durant la festa de L'Escaldàrium, hi ha una constant lluita del foc, que representa les forces del mal, i l'aigua, que intenta tornar-ho tot a la calma. Finalment, d'aquesta lluita, en sortirà guanyador el Thermaliot. Els espectadors acaben participant-hi activament.","codi_element":"08033-191","ubicacio":"Pel nucli antic de Caldes","historia":"L'any 1994 el grup dels Diables de Caldes ideen una festa amb un cert caire mitològic, on el foc i l'aigua es poguessin barrejar acompanyats d'una música en directe. Aquesta festa es du a terme a mitjans de juliol a la Plaça de la Font del Lleó, on la gent pot dansar i saltar sota la pirotècnica dels diables. La música és de Ramon Solé, qui després de varis arranjaments combinant sons celtes, de rock elèctric, simfònics i mediterranis va acabar, l'any 1999 per deixar enllestida la totalitat de la música que acompanyaria aquesta festa convertida en llegenda, a excepció de la dansa de la bèstia que seria creada l'any 2000. Aquesta música acompanya nou danses que són amb les que es representa la llegenda ballada. Així, juntament amb la “dansa de la bèstia” tenim les altres músiques que formen part de la representació: “El salt de les bruixes”, “la Primera Tempesta”, “La invocació”, “el bram de la Quimera”, “la segona tempesta”, “el ceptre de foc”, “la tercera tempesta”, i finalment “l'orgia d'aigua i foc”.","coordenades":"41.6344500,2.1620000","utm_x":"430203","utm_y":"4609530","any":"1994","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42632-foto-08033-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42632-foto-08033-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Diables de Caldes","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42633","titol":"Carquinyolis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carquinyolis-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals.<\/p>

Els carquinyolis estan elaborats utilitzant productes de primera qualitat: ous, farina, llet, sucre i ametlles. Però el secret està en el toc personal del pastisser de la casa. A la massa que s'obté, se li dóna una forma allargada que es talla a trossos petits, que es mengen sols, o bé acompanyats de llet, cafè, xocolata, vi dolç o ratafia. Es comercialitzen a l'engròs, i a granel i també en bosses de paper i de plàstic.<\/p>

Recepta gastronòmica:<\/p>

INGREDIENTS: 100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.<\/p>

ELABORACIÓ: S'agafa el sucre, l'ou, el llevat en pols, la canyella, la llimona ratllada i la farina, i es barreja tot junt. A continuació es barregen les ametlles amb la pasta resultant de la barreja d'ingredients i es fan tires d'un centímetre més o menys de gruix. Es posa una safata, prèviament untada amb una mica de mantega, es col·loquen les tires a la safata i es pinten per sobre amb ou batut. Finalment es posa la safata al forn i quan estiguin una mica cuites se'n treuen les tires i es tallen a trossos. Es tornen a posar els trossos al forn, procurant que estiguin plans deixant-los cinc o deu minuts i ja estan llestos per menjar.<\/p> ","codi_element":"08033-192","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, 6.","historia":"

Durant anys va ser un postre ofert per les Festes de Sant Antoni de Caldes de Montbui.<\/p>

Antigament, a Caldes, les ametlles senceres es deixaven en remull en aigua termal per pelar-les amb facilitat i millorar-ne el gust.<\/p> ","coordenades":"41.6347000,2.1619600","utm_x":"430200","utm_y":"4609558","any":"1860","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42633-foto-08033-192-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Són especialment destacats els de la casa Casabayó o l'Espiga d'Or.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42634","titol":"Mató de Caldes de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mato-de-caldes-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El mató de Caldes de Montbui és un producte dins la denominació comarcal de producte alimentari, que representa unes postres de gran qualitat artesana. És un tipus de formatge fresc d’origen medieval que tradicionalment s’elaborava amb llet de cabra o d’ovella. Caldes té una llarga tradició d'elaboració de productes làctics a partir de productores locals de mató.<\/p>

Avui dia es fa amb llet de vaca pasteuritzada a temperatura per damunt dels 80ºC, a la qual s'afegeix el quall que pot ser vegetal o animal.<\/p>

Després de reposar, la llet es cola i en resta, per una banda el xerigot (part líquida) i per l'altra la massa de mató que es deixarà escorre. La llet amb la qual es fabrica el mató i altres productes, es comprada a la granja Els Gatells, del mateix municipi de Caldes de Montbui. Amb aquesta llet, els productors elaboren el mató que té una textura molt suau i cremosa, gràcies a una pasteurització molt lenta i laboriosa.<\/p> ","codi_element":"08033-193","ubicacio":"Vall de Carerac","historia":"

Es té constància de que a finals dels anys 80 i principis dels 90 va néixer prop de Caldes de Montbui tota una generació de formatgers artesanals que han fet possible la riquesa de varietats que es poden trobar actualment al mercat català. Formats per tècnics en l'art de transformació de la llet, a través dels cursos de la Diputació a la Torre Marimón (Caldes de Montbui), i per una dosi de curiositat i experimentació, alguns petits propietaris ramaders van trobar una sortida a l'economia de 'l'anar fent' que fins aquell moment havia passat, inamovible, de pares a fills.<\/p>

Un dels productes més destacats de Caldes és el mató de Can Orjusà. El Sr. Aureli Martínez, fabrica formatges de vaca i mató a Can Orjusà des de l'any 1987. Ell mateix ens explica que 'des de l'any 1987 estem a Caldes de Montbui i sempre hem viscut a la mateixa masia, Ca n'Orjusà. Al mateix temps hem mirat de compaginar l'agricultura amb l'elaboració de formatges totalment artesanals.' També estan dintre del col·lectiu artesà de productes naturals de Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.6472200,2.1665300","utm_x":"430594","utm_y":"4610944","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42634-foto-08033-193-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42634-foto-08033-193-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"El producte estrella de és el pastís de formatge, del qual en fan de diferents varietats: natural, llimona, xocolata i sense sucre. Tots els productes elaborats no contenen additius químics.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42635","titol":"Anís de Taronja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/anis-de-taronja","bibliografia":"

CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.<\/p>

CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128.<\/p>

TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Licor, obtingut de la destil·lació de la pell de la taronja amb la grana de matafaluga com a elements bàsics. D'un sabor molt especial es pot beure sol, amb glaçons o combinat amb el cafè.<\/p> ","codi_element":"08033-194","ubicacio":"Carrer Pi i Margall, 15","historia":"

L'anís de taronja s'elabora des de l’any 1918 i és fidel al seu origen, convertint-se en uns dels productes més emblemàtics de Caldes de Montbui. El més conegut és el de la Destil·leria la Vallesana.<\/p>

L'empresa que Josep Fontcuberta i Rogés va fundar l'any 1918 amb el nom de Destil·leria La Vallesana segueix avui en la seva tercera generació. El celler La Vallesana vins i licors, segueix un camí paral·lel a la Destil·leria però com a celler especialitzat.<\/p>

Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya.<\/p>

El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor.<\/p> ","coordenades":"41.6319145,2.1641417","utm_x":"430378","utm_y":"4609246","any":"1918","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Fontcuberta i Rogés","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42636","titol":"Flors del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/flors-del-remei","bibliografia":"

CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.<\/p>

CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128.<\/p>

TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Amb aquest nom es coneix un licor creat el 1919 per Josep Fontcuberta i Rogés i que ha esdevingut amb el temps tot un referent per al poble de Caldes de Montbui i les comarques veïnes. L'afegit de ' licor de Caldes ' ha estat introduït a través dels anys per la gent de la vila.<\/p>

És un licor fruit d'un delicat procés d'elaboració basat en la destil·lació, en uns alambins especials, d'una gran varietat de productes vegetals, fulles, arrels, llavors. Algunes són de Catalunya, i d'altres de països diversos.<\/p>

Aquestes herbes han de ser recol·lectades i seleccionades minuciosament perquè és indispensable que siguin collides en els períodes més adequats i conservades de la manera més adient.<\/p>

És un licor de 34º alcohòlics, graduació que permet aconseguir un gust intens que omple la boca de sensacions. És per això que una de les maneres més usuals per assaborir-lo és barrejat amb glaçons.<\/p> ","codi_element":"08033-195","ubicacio":"Carrer Pi i Margall, 15","historia":"

Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona.<\/p>

El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents.<\/p>

El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor.<\/p> ","coordenades":"41.6319500,2.1641500","utm_x":"430379","utm_y":"4609251","any":"1918","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Fontcuberta i Rogés","observacions":"Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42637","titol":"Pastes Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pastes-sanmarti","bibliografia":"

Autor desconegut. (2004). 'Empreses amb història', a Revista el 9 Nou (divendres 12 de març), pàg. 11.<\/p>

BAYÓ SOLER, Conxa (2018). 'La fàbrica de Pastes Sanmartí. Fideuers des de 1700', a TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments<\/em>, p. 6-9.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pasta seca feta a partir de blat seleccionat d'una zona de la província d'Osca que produeix expressament per a la fàbrica Sanmartí.<\/p>

Actualment es fabriquen un total de 52 varietats diferents de pasta seca. Es manté un sistema de producció artesanal. Cada dia surten de les instal·lacions entre 1.200 i 1.300 quilos de pasta fabricats de manera tradicional i amb aigua termal de Caldes.<\/p>

Pastes Sanmartí ha seguit la tradició elaborant fideus i d'altres pastes de forma artesanal. L'assecatge de la pasta encara es fa amb armaris de fusta com es feia antigament i algunes vegades dura fins a 48 hores. També es tenen molt en compte les matèries primeres que es fan servir. Actualment també es fabriquen pastes vegetals. <\/p> ","codi_element":"08033-196","ubicacio":"Carrer de Barcelona, 40.","historia":"

L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca, aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en qualsevol moment si es bullia en aigua.<\/p>

A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà. L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII.<\/p>

Jaume Sanmartí i Samsó, més conegut com 'l'Avi', va començar aquesta nova projecció que fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys 1940 i 1975. L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé.<\/p>

Des d'aquest moment, es fa una aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques antigues. S'incorporà també maquinaria i noves tecnologies per poder rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap al comerç tradicional i artesanal. L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.6326900,2.1622700","utm_x":"430223","utm_y":"4609334","any":"1700","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-09 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Carles Sanmartí i Rifé (nissaga Sanmartí)","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42639","titol":"Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gegant-farellas-el-gegant-del-pi","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"","notes_conservacio":"publicada","descripcio":"Llegenda que narra la gesta del gegant del Pi. Segons sembla, a Caldes, fa molts i molts anys vivia un home de gran corpulència i amb una força extraordinària, i el cor a la mà. Tots els calderins el coneixien amb el nom del Farellàs. Un dia, va haver de marxar de casa cap a Barcelona. En arribar a les portes, els burots el van aturar i li van demanar que per entrar havia de pagar el dret de passar la llenya de portava. El Farellàs, estranyat els explicà que allò que duia era el bastó per caminar. El que no sabien els burots és que com el Farellàs era tan gran, no en tenia prou amb un bastó, sinó que duia una branca de pi. Davant de la discussió establerta, en Farellàs es cansà i llença el seu bastó per dalt de les muralles de la ciutat. Els burots van establir una baralla amb en Farellàs, fins que davant de l'escàndol la guàrdia se l'endugué davant del governador de Barcelona, que per riure una estoneta li va proposar un tracte dient-li que si aconseguia guanyar a un criat seu el deixaria marxar tranquil·lament. En Farellàs acceptà el repte i es posà a menjar. Amb aquestes que el criat sarraí, en veure'l es posà a riure dient-li: ves menjant, ves, que d'aquí ja no tornaràs a sortir mai més. En voler atacar-lo, en Farellàs va agafar al sarraí, el va fer voltar enlaire i el llençà igual que ho havia fet amb el bastó fins els terrats de les cases. La gent, en veure això comença a cantar: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. Un cop això acabat i davant les exclamacions de la gent que havia vist aquesta gesta, el gegant marxà cap a Caldes, on arribà tant cansat que s'estirà per descansar una mica. El seu cos es convertí amb el pas del temps en la muntanya del Farell. En una segona versió, es narra que al Mas del Farell, va néixer un gegant al qual posaren el nom de Fort, ja que tenia molta força. En fer-se gran, treballava la terra del mas, i un dia, mentre llaurava amb els bous, passà un gegant que anava a Barcelona, i que en veure'l va fer una fanfarronada en demostració de la força que tenia. En Fort, sense immutar-se tot aixecant els bous amb els que estava llaurant, va indicar-li el camí a seguir. El primer gegant, bocabadat, va demanar-li que l'acompanyés a Barcelona, ja que allí hi havia un moro que reptava a tots els forçuts i valents per lluitar contra ell, i així ho va fer. En arribar al portal de Barcelona, la guàrdia del portal demanaren un tribut per la llenya que duia. En Fort els va explicar que allò era el seu bastó i no un feix de llenya. Com que no s'entenien, en Fort va agafar el bastó i el va llençar més enllà de les muralles. El moro, assabentat va voler lluitar contra ell i així ho feren. En Fort va agafar el moro, que no va poder fer res i va sortir volant per damunt de les muralles, més enllà de les cases i terrats. La gent en veure'l, van començar a cantar amb alegria per haver-los desempallegat d'aquell ser per sempre més, la cançó del Gegant del Pi: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”.","codi_element":"08033-198","ubicacio":"Muntanya dell Farell","historia":"Sobre la gesta del 'Fort Farell de la Muntanya' hi ha diferents versions. Els calderins l'any 1964 ja van triar el personatge del Farellàs, com a gegant de la vila, en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una versió que explica que tot el pujol és el cos petrificat del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'.","coordenades":"41.6611700,2.1312200","utm_x":"427669","utm_y":"4612522","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42639-foto-08033-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42639-foto-08033-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42681","titol":"Ball de diables","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-diables","bibliografia":"Internet. Federació de diables i dimonis de Catalunya. www.diablescat.org Internet. Balls de diables www.wikipedia.org Internet. Els diables de Caldes de Montbui. www.labanya.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de Diables és una escenificació de l'exèrcit de Satanàs que balla sota les ordres d'en Llucifer. Participen en aquest ball en Llucifer, la Diablessa (vestida amb faldilles i un barret anomenat tricopamela), les bruixes (vestides de negre i escombra amb pirotècnia). Aquests personatges van acompanyats al so dels timbalers. També en el ball hi ha un personatge conegut amb el nom de foguer, que s'encarrega d'encendre els petards. Un altre personatge que acompanya als diables quan ballen són les saqueres , anomenades així perquè utilitzen les saques per guardar la pirotècnia. També forma part del ball una quimera anomenada “Godra”, (bèstia amb cap de lleó, ales de rat-penat i cua de serp) que ha de ser portada per diables que carreguen la bèstia a les seves espatlles i la fan ballar al ritme dels timbals. També formen part d'aquest ball, els angelets, que utilitzen els versots per aturar els diables.","codi_element":"08033-240","ubicacio":"","historia":"L'any 1992, Gustau Erill, mestre d'institut, i filòleg va iniciar juntament amb un grup de joves del poble, la colla de diables. La idea fou recolzada pel tècnic de cultura que hi havia aleshores: en Pep Palacios i de tots els membres que composaven el consistori d'aquell moment. L'artista i titellaire, ja desaparegut, Romà Martí va dissenyar i va fer ell mateix els vestits, combinant tres colors bàsics: el blanc, el blau marí i el verd fosc. Els vestits consisteixen en una casaca amb caputxa i banyes, una capa i uns pantalons amb cua. Es van fer tornejar unes masses a un fuster, i un manyà va construir els ceptres del Llucifer i de la diablessa. El ceptre del Llucifer és una olla, El ceptrot de la diablessa és un ratpenat. Ramon Aumedes, es va encarregar de fer els barrets del Llucifer i de la diablessa. El primer cap de colla fou en Pep Gaspart, que juntament amb en Ramon Solé van portar el pes de la colla durant els primers anys. Les primeres actuacions van ser durant l'estiu del 1993, a Caldes, en la Festa Romana. El bateig com a ball de diables va ser durant la festa major d'aquell any, a l'octubre, on es va fer el primer correfoc. Foren apadrinats per la colla de l'Arboç, i els diables de Sabadell. El ball de diables participen en correbars, bateigs de foc, versots, matinades, cercavila de focs, concurs de fotografies etc.. L'any 1995 es va crear la Festa del Foc i l'Aigua, coneguda com Escaldarium. L'any 1999 el cap de colla passarà a ser l'Albert Morral. L'any 2000 s'inaugura el drac de foc: una quimera. L'any 2001 el cap de colla passa a ser l'Helena Pielias. L'any 2003 el cap de colla va ser en Roger Riera. L'any 2004 el cap de colla va ser l'Arnau Galí. L'any 2005 la Txell Simarro va esdevenir la nova cap de colla.","coordenades":"41.6327300,2.1626400","utm_x":"430254","utm_y":"4609339","any":"1992","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42681-foto-08033-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42681-foto-08033-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Gustau Erill","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42728","titol":"Luthier","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/luthier","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Taller situat al primer pis de la rectoria, per sobre del restaurant, on el mestre luthier es dedica a la construcció, restauració i conservació d'instruments de corda. Un cop fabricat l'instrument el luthier li dóna la màxima qualitat de so. Destaquen instruments com el rabel', el 'salterí', la 'dulcinea', el 'xicoten', i les 'espinetes'. Les eines emprades són semblants a les eines d'ebenista, però molt més petites; algunes d'elles són molt especials destacant les eines que permeten mesurar les peces i els raspalls per a construir les tapadores de les armòniques. Pel que fa als tipus de fusta utilitzades pel mestre luthier Caparrós són: el palissandre (Dalbergia sp.), la bulnèsia (Bulnesia arborea), el granadillo (Guibourtia sp.), el boix (buxus sempervirens), la bobinga (Guibourtia sp), el cocobolo (Dalbergia refusa), i la noguera (Juglans regia)","codi_element":"08033-287","ubicacio":"La Rectoria. Serrat de Dalt, núm. 1. Sant Sebastià de Montmajor","historia":"El Sr. Josep Antoni Caparrós es dedica a la fabricació, reparació i restauració d' instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc.. Segons ens explica el Sr. Caparrós, la seva passió per aquest art, va començar en un mercat medieval. Des de l'edat dels 13 anys i fins els 55, es va dedicar a l'ebenisteria. Un dia, visitant un mercat medieval, va conèixer al mestre luthier, Martí Romero, que en aquells moments estava construint un rabel; això va interessar al Sr. Antoni, i decidí matricular-se a l'escola-taller que el Sr. Romero té encara actualment a Sabadell. Després de vuit anys, encara continua l'aprenentatge, ja que segons el Sr. Caparrós, 'sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre'. Quatre anys després d'haver començat l'escola-taller, el Sr. Antoni va tenir l'oportunitat de reconstruir el restaurant de 'La Rectoria' a Sant Sebastià de Montmajor, i decidí instal·lar el seu taller a la planta pis, on treballa durant la setmana i els caps de setmana els dedica al restaurant. Com el Sr. Caparrós ens explica, el terme deriva de luth (llaüt). L'ofici de luthier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al violí, n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El luthier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs luthiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic. El luthier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà els anys 1970. Per aquesta denominació, el luthier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment «luthier», per abús del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensió, del fabricant d'instruments de música tradicional.","coordenades":"41.6644000,2.1188200","utm_x":"426640","utm_y":"4612891","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42728-foto-08033-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42728-foto-08033-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Antoni Caparrós","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42764","titol":"Llegenda del Mas de les Serps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-mas-de-les-serps","bibliografia":"Varis autors. (2008). Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1,402. Pàg. 40. Ed. Associació de promoció informativa cultural.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que narra que la Torre Nova, antigament era coneguda com el Mas de les Sers, perquè va pertànyer a un poderós cavaller. Aquest tenia un fabulós tresor, i perquè no entrés cap malfactor a casa seva, i se l'emportés, el va fer custodiar per una enorme serp que travessà dues vegades el mar per provar que n'era capaç. Aquesta era enorme, de color verdós, amb uns ulls brillants i una filera de dents molts afilades, amb uns ullals llargs i recargolats. El tresor no es trobà mai més, però la gent que coneix bé aquesta llegenda explica que si actualment hi ha moltes serps verdes en aquests paratges, és senzillament perquè són les descendents de la serp terrorífica que va venir travessant el mar d'altres contrades, i qui sap, si són elles les encarregades de vigilar el famós tresor del cavaller del Mas de les Serps.","codi_element":"08033-323","ubicacio":"Torre Nova","historia":"La serp de Cabellera és originària dels deserts del nord d'Àfrica, des on, presumiblement, els sarraïns n'importaren un munt d'exemplars en la seva conquesta de la península, que van deixar per arreu per protegir-se la retirada; d'aquí que també han estat vistes als Pirineus, niuades de manera estratègica a l'entrada de caus que amaguen fabulosos tresors. Segons la tradició, les persones que les han vistes -un pagès primer, i un pastor- expliquen que es tracta d'una enorme serp verda, de dos metres de llarg, gruixuda com un tub de rec, i que es mou amb molt d'encarcarament. A la part posterior del cap té una crinera blanca i llarga, i davant la presència -que ella creu, potser amb raó, agressiva- dels humans, s'aixeca en vertical sobre la cua i ensenya les afilades dents de què està dotada la seva enorme boca. Altres indrets on coneixen aquest tipus de llegenda, és també, pels voltants de les ruïnes de l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, i de les ruïnes del mas de Puigdoure, al terme municipal de Mura. L'objectiu d'aquestes llegendes - que s'aconsegueix força - es fer que tothom fugi d'aquestes cases, masos i\/o palaus, i això perquè estan habitades per serps, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement son custodiats per serps mitològiques.","coordenades":"41.6524100,2.1499200","utm_x":"429216","utm_y":"4611534","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42764-foto-08033-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42764-foto-08033-323-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42769","titol":"Oli d'oliva de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oli-doliva-de-caldes","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Producció d'oli d'oliva extra verge, provinent de la primera premsada en fresc d'olives arbequines recol·lectades en oliveres velles de 35 a 50 anys. La recol·lecció de les olives arbequines es du a terme durant el mes de desembre, a primera hora del matí, abans de Nadal. Les olives es cullen a mà, es col·loquen en sacs de xarxa i es porten al trull 'Roch del Bages', (Sant Fruitós de Bages). Les olives que arriben al trull se´n van a parar a la gronsa, i d'aquesta passen a la safa. El trull a mesura que va girant aixafa les olives i les converteix en una pasta, que entra en unes piques o bassetes i d'on el truller la treu servint-se d'un poal. Tot seguit, aquesta pasta d'oliva mòlta és col·locada sobre una mena d'estores circulars dites esportins que, disposats formant una pila, seran sotmesos a la pressió d'una premsa. El primer oli que s'obté és el denominat verge o de primeres, per distingir-lo del provinent de la remòlta o premsada posterior, que se'l coneix amb el nom d'oli de segones. De la premsa l'oli surt barrejat amb aigua, per això l'encarregat del trull ha d'anar separant un líquid de l'altre. Aquesta fase del procediment s'anomena la triada de l'oli, que sempre sura per damunt de l'aigua perquè té menor densitat que aquella. L'oli acabat de fer es deixa reposar. Després, s'haurà de trascolar, que és una operació que consisteix en passar-lo del recipient en què es troba a una altre buit, a fi que el solatge de les morques es quedi en la gerra des d'on s'ha abocat. Els recipients utilitzats per a emmagatzemar l'oli i comercialitzar-lo són de vidre per un quart de litre, mig litre, i tres quarts de litre; i de plàstic per contenir-hi dos i cinc litres. Les oliveres de les quals s'extreu l'oli d'oliva verge es troben repartides en dos llocs; el primer, a les feixes de la Xarona, amb tres-centes oliveres i el segon, al Pla de Sanosa, amb tres-centes oliveres més. L'oli d'oliva és envasat i etiquetat artesanalment per la família Aiguasenosa.","codi_element":"08033-328","ubicacio":"Bosc de la Xerona","historia":"El Sr. Aiguasenosa, treballa els camps d'oliveres des de fa vint anys, i és a inicis de l'any 2008, que comença a explotar-ne la seva producció de manera artesanal, comercialitzant-lo com a oli de la Xerona. Els camps d'oliveres a la vila de Caldes s'estenien per tots els voltants de la vila i arribaven fins a la Torre Marimon. Un dels terrenys on hi havia més oliveres era el de les Cremades, situat a l'altra banda de la riera. Antigament, una gran part dels pagesos de la vila tenien un camp d'oliveres, a part de ser hortolans. La recol·lecció de les olives es feia pels mesos de desembre i gener, quan eren ben madures. Tots aquells pagesos que volien obtenir oli d'una part de la seva collita i que no tenien trull en propietat, portaven les olives a algun dels diversos trulls que tenia la població. A finals del segle XIX i durant el segle XX, a la vila només hi havia quatre trulls, que quedaven de peu, sense comptar el trull de Les Elies o el del Mas Pujol, ja en ruïnes. Tres d'aquests trulls tenien una premsa tradicional de cargol, que, fins als anys vint, funcionava amb tracció animal, i l'altre, tenia una premsa hidràulica que funcionava amb electricitat, i que tenia més potència. Els trulls que anaven amb premsa de cargol eren el de cal Samaire, situat al carrer de Ruldó, el dels Ayguasanosa, al carrer del Pont, i el de cal Vallsmadella, al carrer de Barcelona. El trull de premsa hidràulica era el de cal Xamós, situat al final del carrer Major. Quan els pagesos arribaven amb els sacs plens d'olives (d'uns 60 quilos cadascun), els trullaires els pesaven i se n'apuntaven els quilos que portava cada pagès. La premsada de les olives havia de ser immediata a l'acabament de la recol·lecció, perquè si les olives es deixaven fermentar, l'oli agafava mal gust. És per això que els pagesos havien de demanar tanda al trull en funció del dia que, segons havien calculat, acabarien la collita. L'oli resulant era ficat en recipients de llauna o bé en barralets. Si algun pagès volia la molina (el pinyol d'oliva premsat) per alimentar els porcs, feien servir la màquina de moldre la molina. Aquests trulls varen funcionar fins ben entrats els anys cinquanta, ja que, pels volts de l'any 1955, el Sindicat Agrícola va posar una premsa d'oli a disposició dels pagesos.","coordenades":"41.6344000,2.1509900","utm_x":"429286","utm_y":"4609533","any":"2008","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42769-foto-08033-328-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42769-foto-08033-328-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Aiguasenosa Graugés","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42793","titol":"Taller d'artesania pessebrística Deulofeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/taller-dartesania-pessebristica-deulofeu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Taller d'artesania especialitzat en el paisatge del pessebre. També realitzen elements complementaris com són les fonts, les anunciates, pallers i pous, els salts d'aigua o les coves i els corrals. En el taller s'utilitzen materials bàsics com el suro, la molsa, fusta, etc. Els treballs es poden fer a mida o per encàrrec. A més a més dels elements paisatgístics, també treballen amb l'escultora figuraire Montserrat Ribes, que realitza figures de fang, vestides amb roba d'origen murcià.","codi_element":"08033-352","ubicacio":"Mas Llobet, s\/n","historia":"El taller Deulofeu es troba representat a la Fira de Santa Llúcia (Barcelona) des de l'any 1929, el mateix any en que es realitzà la segona Exposició Universal de Barcelona. És en aquesta època quan Dolors Jutge de Deulofeu inicià l'elaboració i posterior venda a la fira de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona , de tota mena de casetes de suro i petits pobles que representaven tant paisatges orientals així com les masies catalanes i paisatges propis de Catalunya. Més tard, Maria Ferreres de Deulofeu, jove de Dolors, es va iniciar en aquesta feina, incorporant d'altres estris paisatgístics com molins, pallers, arbres de molsa i tot allò pugui formar part de la construcció d'un paisatge pessebrístic de caire popular. Posteriorment, Empar Deulofeu incorporà al taller, coves fetes amb suro pelegrí, molsa i petits troncs recollits amb tota cura del bosc. El fill de l'Empar, l'Albert Deulofeu, nascut l'any 1961, s'introdueix en el negoci del paisatge pessebrístic renovant els paisatges i construccions de pessebres de caire popular, amb l'elaboració de pessebres d'encàrrec de grans dimensions. Abans però, des de l'any 1975 i 1980 s'especialitzà en estudis artístics i de delineació; i del 1980 al 1983 estudià Arquitectura Tècnica. A partir de l'any 1987 és membre de l'Associació de Pessebristes de Palau-Solità i Plegamans. L'any 1989 va ingressar també a l'Associació de Pessebristes de Barcelona, on al mateix any de l'ingrés va col·laborar a l'exposició 'El Pessebre a Catalunya'”. L'any 1991, aconsegueix com a reconeixement a la seva tasca la Carta d'Artesà de la Generalitat de Catalunya. Des de fa anys, l'Albert Deulofeu compta amb la col·laboració de la seva companya, la Marta Casellas.","coordenades":"41.6047100,2.1784200","utm_x":"431539","utm_y":"4606215","any":"1929","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42793-foto-08033-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42793-foto-08033-352-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Albert Deulofeu","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42803","titol":"Catifes florals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/catifes-florals","bibliografia":"TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Catifes realitzades amb flor tallada, i altres elements decoratius com encenalls de fusta, marro del cafè, o farina torrada, que representen motius florals, geomètrics o religiosos. La catifa es dibuixa directament al terra amb guix o amb un patró de paper d'embalar. Un cop dibuixada, es procedeix a omplir els espais amb els elements decoratius. Per segons quins dibuixos, es poden utilitzar motllos.","codi_element":"08033-362","ubicacio":"Nucli de Caldes de Montbui","historia":"Originàriament, les catifes es feien amb motiu de la processó del dijous de Corpus Cristi. Se sap que durant els anys 30, quan passava la processó, els calderins, des de les balconades de les cases, tiraven serpentines de colors. Entrat els anys 1950, sembla ser que els habitants, mentre passava la processó, llençaven flor groga de ginesta. Amb el pas del temps, els mateixos calderins van començar a col·locarla pels carrers de manera molt més atapeïda, formant una mena de catifa, emmarcada amb branquetes de xiprers, per aquells carrers on passava la processó. A finals dels anys cinquanta, s'havien convertit en veritables catifes formant un rectangle o un cercle. En els carrers més llargs, se'n podien trobar vàries; en altres, una de molt llarga, ocupant tota la llargada del carrer. Amb el temps, s'afegiren nous elements decoratius com els encenalls de fusta, el marro del cafè, els pètals de la clavellina, farina torrada i tot allò que permetia la imaginació de la gent que any rere any es trobava més motivada aportant noves idees. Això va provocar que als anys cinquanta s'iniciés un concurs de catifes. Les del carrer Major i de l'avinguda Pi i Margall acostumaven a tenir molt d'èxit. Arribada l'hora de la processó, només desfilaven pel damunt, el capellà amb els portants del Sant Crist. La resta de calderins desfilaven pel costat de la catifa. La Sra. Siurans, explica que durant molts anys, aquesta tradició es va perdre i finalment va ser recuperada ara fa uns sis anys per gent com la Sra. Vicenta Pallarès, presidenta de l'Acció Cívica Calderina, s'iniciaren de nou les catifes. Actualment, a Caldes de Montbui es fa una trobada de catifes on venen grups d'altres pobles per participar en l'acte, realitzant la seva pròpia catifa. Se sap també que per la Mare de Déu de Montserrat, els calderins van a Montserrat per realitzar una catifa a la Plaça Gran.","coordenades":"41.6332800,2.1618900","utm_x":"430192","utm_y":"4609400","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42804","titol":"Cistelleria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cistelleria","bibliografia":"TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Tècnica artesanal que utilitza el vímet i la canya com a matèries primeres per a la construcció de cistells i coves amb diferents mides depenent de la utilitat que se li vulgui donar.","codi_element":"08033-363","ubicacio":"Museu Thermàlia","historia":"La cistelleria de Caldes va ser un ofici molt extès i reconegut, ja que a diferència d'altres pobles que havien de posar en remull el vímet durant una quinzena de dies per poder-lo treballar, els cistellers aprofitant l'aigua calenta de la font del Lleó que rajava a 72º només en necessitaven cinc. A Caldes hi havia varis tallers, cadascun amb quatre o cinc treballadors. Joan Poble en recorda varis: Cal Patxetxa, al passeig del Remei, cal Menut, Ca l'Abel, al carrer Major, cal Benet, cal Poble a la plaça de l'Església, Miquel Dubà, al carrer del Pont, i el cisteller de la plaça Arsenio Casabayó. Cadascú tenia una feina assignada; sovint els més joves que entraven com a aprenents, feien les feines de pelar el vímet, polir, etc. De coves i cistells n'hi havia de moltes menes, depenent de la utilitat que se li volia donar; així, s'han pogut documentar les canastres, relacionades amb el teixit, el cove femater (utilitzat pels pagesos per transportar-hi els fems), el cove de posar la roba, el cove terrelló (utilitzat pel mestre d'obres), la pollera (utilitzat per posar-hi gallines i altres aus, les carboneres o cove gros per transportar-hi el carbó, que eren uns grans coves o cabassos que podien ser col·locats en el llom d'un burro ja que tenien una cabuda de 150 a 200 quilos de carbó cadascun, o el cove per a la verema. Per a determinar la mida dels coves, els cistellers utilitzaven una canya gruixuda amb tres marques, amb les quals es determinava l'alçada, el diàmetre de la boca i l'amplada de la base. Algunes de les eines utilitzades per treballar la canya i el vímet eren el podall, les tisores de podar, el xapador, el massot, el ganivet de corb i la clivella. Les canyes s'anaven a tallar un cop a l'any als torrents i rieres que es trobaven a proximitat del poble. Després es pelaven amb una màquina i es duien al magatzem. Pel que fa al vímet, com que al poble no n'hi havia, es feia dur de fora. Es tractava d'un vímet molt dur, de color negre, que es posava a estovar en aigua calenta durant uns dies i això permetia treballar-lo fàcilment. Cada productor de cistells tenia una petita bassa situada a la font del Lleó, que era oberta unes hores per poder-hi treballar. L'any 1928, quan es va reformar la font, els cistellers van haver de canviar de lloc, portant a estovar el vímet al safareig de La Portalera. Al Museu Thermàlia hi ha una exposició permanent de l'ofici de cisteller així com dels estris utilitzats. Aquesta feina va quedar en desús un cop arribada la Guerra Civil.","coordenades":"41.6344500,2.1615800","utm_x":"430168","utm_y":"4609530","any":"2009","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42804-foto-08033-363-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42804-foto-08033-363-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Jaume Vilà","observacions":"Durant el treball de camp s'ha pogut observar i entrevistar al Sr. Jaume Vilà, cisteller, que havia vingut a la fira d'artesans i de l'olla. Durant l'entrevista, el Sr. Vilà va fer una demostració de cistelleria. Aquest però no és de Caldes, ja que l'últim cisteller va morir fa uns anys. El sr. Vilà vé de la Selva.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42805","titol":"Sardana L'Aplec de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-laplec-de-caldes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"fa uns trenta anys que ja no es toca","descripcio":"Sardana dedicada a la vila de Caldes","codi_element":"08033-364","ubicacio":"","historia":"Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"1974","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Ramon Vilà i Ferrer","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42808","titol":"Sardana del Parc de Caldes de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-del-parc-de-caldes-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana dedicada al Parc de la vila de Caldes","codi_element":"08033-367","ubicacio":"","historia":"La Sra. Pilar Butjosa no disposa de més dades al respecte, ja que la possible documentació existent, es troba en caixes, esperant poder trobar un lloc per habilitar un arxiu","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"1982","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Auferil i Costa","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42809","titol":"L'Aplec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laplec","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana dedicada a l'aplec que es feia als seus inicis entre els tres pobles, concretament, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i Caldes de Montbui.","codi_element":"08033-368","ubicacio":"","historia":"Segons la Sra. Butjosa, de l'Agrupació Sardanística de Caldes, Aquesta sardana es continua tocant, però actualment l'Aplec es fa entre els pobles de Caldes i Palau, un any a cada lloc.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42810","titol":"Mainada Calderina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mainada-calderina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana dedicada als infants de Caldes de Montbui","codi_element":"08033-369","ubicacio":"","historia":"L'Albert Masat i Roca, nascut el 1928 és calderí i a part de compositor ha format part de la cobla Thermalenca, que en els seus inicis va ser composada bàsicament per musics calderins","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Albert Masat i Roca","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42811","titol":"Mercat de l'olla i la caldera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-lolla-i-la-caldera","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Mercat de caire turístic, vinculat a la història de Caldes i relacionada amb l'olla i la caldera. Durant dos diesi ha tot un seguit d'oficis antics, que es troben representats en aquest mercat amb parades d'artesans que mostren com es treballava antigament. A més a més, durant una setmana, als restaurants de Caldes es fa una desmostració gastronòmica anomenada 'de l'olla i la caldera', on cada restaurant fa un seguit de tastets anomenats 'tastaolletes'. Alguns dels restaurants que hi participen activament són l'Hotel balneari Broquetas, l'Hotel balneari Termes Victòria, el Bosc Gran, El Remei, La Bóta de Caldes, Mediterrània, Na Madrona, Robert de Nola i Violeta de Caldes. Al mercat hi ha demostracions de cuina i degustacions de productes que provenen de les hortes de Caldes i que estan elaborades amb l'aigua termal de la Font del Lleó; es fan varis espectacles que animen els dos dies com cercaviles, tallers familiars, malabars,etc. Alguns dels artesans que es poden observar en directe són el llauner, el forner, el cisteller, el terrissaire, etc.","codi_element":"08033-370","ubicacio":"nucli urbà","historia":"Històricament sembla que les calderes havien estat l'olla de la gent pobre. Al segle XVII, hauria crescut una activitat caritativa on es repartiria entre els més pobres el contingut de la caldera,. Aquest fet sembla ser que hauria estat l'origen dels guisats i el repartiment en actes festius. Relacionat amb la caldera, se sap que abans de l'any 1445, l'escut de Caldes només tenia com a símbol la caldera. Amb aquesta simbologia representava els habitants de Caldes, les aigües termals i el terme municipal. Després de l'any 1445, quan la vila va ser declarada 'Membre, braç i carrer de Barcelona' sembla ser que hi va afegir les quatre barres acompanyades de les armes de Barcelona.","coordenades":"41.6342400,2.1623100","utm_x":"430228","utm_y":"4609506","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42811-foto-08033-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42811-foto-08033-370-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42812","titol":"Escudella de llenties Parellada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escudella-de-llenties-parellada","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'escudella de llenties és un plat gastronòmic que s'elabora a partir dels productes que proporciona l'horta de Caldes i l'aigua termal de la Font del Lleó. Normalment aquest tipus de llegum es pot trobar cuinat al carrer Major, però un cop l'any, al més de mar,amb motiu del mercat de l'olla i la caldera i el mercat d'artesans, hi ha una mostra dels oficis antics i de les arts culinàries de l'olla i la caldera. En aquest marc, la cuinera fa una desmostració al mig de la plaça de la Font del Lleó, on tothom pot degustar aquest plat tant característic de la vila.","codi_element":"08033-371","ubicacio":"Carrer Major, núm. 11","historia":"Fa deu anys aproximadament, que la Maribel, va agafar el negoci dels seus sogres. Un dels plats sucul·lents dels quals només ella té la recepta, és l'escudella de llenties. Un cop l'any, al mes de març, amb motiu del mercat de l'olla i la caldera, aquesta cuinera fa una demostració al públic d'una tradició molt arrelada.","coordenades":"41.6326900,2.1637400","utm_x":"430346","utm_y":"4609333","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42812-foto-08033-371-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42812-foto-08033-371-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Maribel Merino","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42827","titol":"Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-2","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.<\/p> ","codi_element":"08034-13","ubicacio":"Calders","historia":"

La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42828","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-0","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.<\/p> ","codi_element":"08034-14","ubicacio":"Calders","historia":"

Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42829","titol":"Festa Major de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-bellvei","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"ja no es fa","descripcio":"

Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.<\/p> ","codi_element":"08034-15","ubicacio":"Bellveí","historia":"","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42830","titol":"Festa del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-most-0","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.<\/p> ","codi_element":"08034-16","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42831","titol":"Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnestoltes-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.<\/p> ","codi_element":"08034-17","ubicacio":"Calders","historia":"

Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42832","titol":"Festa dels Avis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-avis","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es celebra","descripcio":"

L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.<\/p> ","codi_element":"08034-18","ubicacio":"Calders","historia":"

L'any 1950 va començar a celebrar-se.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42833","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-0","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.<\/p> ","codi_element":"08034-19","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42834","titol":"Mes de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mes-de-maria","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.<\/p> ","codi_element":"08034-20","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42835","titol":"Festa de les Noies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-noies","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que no es fa","descripcio":"

Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.<\/p> ","codi_element":"08034-21","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42836","titol":"Divendres Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/divendres-sant","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.<\/p> ","codi_element":"08034-22","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42837","titol":"Primera Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/primera-pasqua","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.<\/p> ","codi_element":"08034-23","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42838","titol":"Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.<\/p> ","codi_element":"08034-24","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"

Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42839","titol":"Festa Major de la colònia Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-la-colonia-jorba","bibliografia":"

-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.<\/p> ","codi_element":"08034-25","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"

La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.<\/p> ","coordenades":"41.7607400,1.9365900","utm_x":"411601","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42951","titol":"Cantarella del Perot Rocaguinarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantarella-del-perot-rocaguinarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders.<\/p> ","codi_element":"08034-137","ubicacio":"","historia":"

Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys.<\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"97359","titol":"Llegenda de la Llopa de Calella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-llopa-de-calella","bibliografia":"

CAMPENY, L. (1978). Calella típica: anècdotes, fets i personatges de la Calella antiga<\/em>.<\/span><\/span><\/span><\/p>

CAROL, R. (1978): Frases fetes dels Països Catalans'. <\/em>Manuscrit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PARÉS, A. (1999). Tots els refranys catalans<\/em>. Barcelona: Edicions 62.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l’any vuit: recull de cultura oral del Montnegre (I). <\/em>Consell Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d’una llegenda verídica que va passar l’any 1920. Uns quants ciutadans de Calella estaven atemorits per un llop que feia dies que era vist pels volts de Calella, i es van unir per matar-lo. Ja mort, van veure que no es tractava d’un llop mascle, sinó de la gossa del mas Morer de Sant Pol de Mar que s’havia escapat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-132","ubicacio":"Calella","historia":"

El record de la por al llop és encara viu en molts indrets de Catalunya. Aquest malaurat succés ho testimonia. En aquell moment, la raça de pastor alemany era força desconeguda i explica el fet que fos confós per un llop. Va ser recollida per primer cop com a llegenda al llibre Calella típica<\/em> de Josep Andreu i Gay, l’any 1978.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97360","titol":"Fira de Calella i l'Alt Maresme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-calella-i-lalt-maresme","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira de Calella i l'Alt Maresme és un esdeveniment se celebra cada any a finals de setembre i té una durada aproximada de tres dies.<\/p>

Al passeig de Manuel Puigvert s'hi munten parades d'artesans i s'hi fan degustacions de plats i productes típics, música i danses, espectacles, exposicions, etcètera. Cada any s'hi convida un poble, nacional o internacional, perquè realitzi una mostra de la seva cultura.<\/p> ","codi_element":"08035-133","ubicacio":"Passeig Manuel Puigvert, s\/n.","historia":"

La Fira de Calella i l'Alt Maresme va néixer l'any 1981 com a espai d'intercanvi, que aviat es va convertir en un esdeveniment de referència de l'Alt Maresme.<\/p>


En els darrers anys ha rebut diverses distincions, com ara el Premi a la Innovació de les Fires de Catalunya (anys 2006 i 2014) i la Menció especial a la Innovació, rebudes per part de la Generalitat de Catalunya els anys 2009, 2010 i 2012.<\/p>

L'any 2023 es va celebrar la 42a edició.<\/p> ","coordenades":"41.6132500,2.6625800","utm_x":"471887","utm_y":"4606892","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97360-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97360-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97361","titol":"Festa Major de la Minerva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-la-minerva","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de la Minerva es celebra cada any pels volts del 23 de setembre i és considerada la festa grossa de la ciutat. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Els actes centrals de la festa són el dia 23 de setembre, que comencen el matí amb el tradicional ofici solemne, que acaba amb una processó per dins el temple. Tot seguit hi ha cercavila de gegants i cap-grossos. Aquests actes es complementen amb una sèrie d’activitats que han anat arrelant, com la trobada de gegants, el concurs d’arròs a la cassola, el concurs d’estels, etc. També s’organitzen espectables, la fira, gimcanes, ballada de sardanes, concerts i balls, etc. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-134","ubicacio":"Calella","historia":"

A la festa de la Minerva a Calella conflueixin dues tradicions independents: la festa pròpia de la Confraria del Santíssim Sagrament i la data de la inauguració de la reedificada església parroquial del segle XVIII.<\/p>


La primera tradició: La primera Confraria del Santíssim fou autoritzada pel papa Pau III el 23 de setembre de 1539 amb seu a l'església de Santa Maria sopra Minerva a Roma, edificada sobre el vell temple dedicat a la deessa Minerva, dins del seu programa de revitalització i reforma del catolicisme a fi de fer front a la Reforma protestant.
Aquesta advocació, dita popularment de la Minerva per raó del seu origen, es va estendre per l’esfera catòlica i a Calella la Confraria del Santíssim va ser organitzada pel prevere fra Jaume Tió, que arribà a ser prior dels Dominics de Vic, amb aprovació del papa Urbà VIII a 12 de setembre de 1644. El dia 23 de setembre per a la “funció de la Minerva” contractaven uns músics que tocaven a l'església en el curs de l'ofici solemne. Per costum després dels oficis la confraria sotsarrendava els músics a qui volgués organitzar un ball i festa més profana.<\/p>

La segona tradició: L'església consagrada al 1564 va patir la caiguda del campanar sobre la mateixa nau el 26 de gener de 1747, amb greus desperfectes. Les obres van començar el 1747: sota direcció del mestre Morató de Vic i el setembre de 1755 ja es trobava aixecada la nau, amb el terra enrajolat i el campanar fins la primera alçada. Es va disposar que, de forma solemne, fos traslladat el Santíssim el dia 23 de setembre de 1755 per reprendre el culte a l'església reconstruïda.<\/p>

A partir del segle XIX, coincidint amb l'arribada del tren i els estiuejants, la festa va guanyar importància, i s'hi van incorporar elements festius i envelats. Des de la segona meitat del segle XX alguns dels actes van esdevenir tradicionals com el concurs d’estels, el concurs d’arròs a la cassola, i la trobada de gegants, que se celebra des de l’any 1983 en motiu de l’estrena dels gegants calellencs.<\/p> ","coordenades":"41.6133300,2.6571800","utm_x":"471437","utm_y":"4606903","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97361-6.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97428","titol":"Sardana espolsada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-espolsada","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.<\/em> Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

La sardana espolsada de Calella és una barreja entre el Ball de l'espolsada i la sardana. Segons Amades, es ballava formant rotllo a tall de sardana, però en un moment concret del ball es feia el moviment de l'espolsada.<\/p> ","codi_element":"08035-156","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir la Sardana Espolsada de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97430","titol":"Ball de l'Espolsada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-lespolsada-0","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya<\/em>. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El Ball de l’Espolsada era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. Es ballava pel dimarts de carnestoltes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest ball, els balladors executaven un pas o punteig que també es diu 'espolsar'. Es considera un ball propi del Vallès, el Maresme i el Pla de Llobregat, que formava part del Ball de gitanes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-157","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de l'Espolsada de Calella al <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97431","titol":"Ball de Bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-13","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El ball de bastons és una dansa tradicional de la ciutat de Calella.<\/p>

Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes. Les dones porten la indumentària típica de la pubilla catalana. <\/p> ","codi_element":"08035-158","ubicacio":"Calella","historia":"

El ball de Bastons està documentat a Calella des de principi del segle XX, tot i que es creu que el seu origen pot ser anterior. El va documentar el folklorista Joan Amades com a ball tradicional de Calella.<\/p>

Antigament les colles només estaven formades per homes i anaven vestits amb espardenyes de set vetes amb cascavells i una faixa. El flabiolaire Joan Roig i Carbó, popularment conegut com el Nan del Flabiol, era qui ensenyava a ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. Després de la Guerra, els bastoners van seguir vinculats al grup d'Acció Catòlica i era la parròquia qui es feia càrrec del vestuari. A finals del segle XX, la Colla de Geganters i Grallers de Calella, amb l'Aniol Noguera al capdavant, van començar a acompanyar els bastoners arreu de Catalunya. Poc després la Colla va cessar la seva activitat.<\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97432","titol":"Ball del Patatuf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-patatuf-0","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya<\/em>. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El Ball del Patatuf era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest ball, durant els primers compassos els balladors piquen de mans tres vegades i a continuació marquen un punteig. Va ser un ball molt popularitzat a la Catalunya nova.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-159","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir el Ball del Patatuf de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97433","titol":"La Bolangera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bolangera-0","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/span><\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya<\/em>. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El ball de la bolangera era una dansa típica del nucli de Calella.<\/p>

Els balladors es distribueixen en parelles i comencen amb una sardana i a partir d'aleshores s'entrelliguen entre elles i fan cercles. Al final acaben fent un ball rodó o sardana igual que a l'inici.<\/p> ","codi_element":"08035-160","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de la Bolangera de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97434","titol":"Ball de les Almorratxes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-les-almorratxes","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.<\/em> Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El Ball de les Almorratxes era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest ball hi havia quatre parelles de balladors i incorporava l'ús d'un gerret de vidre o almorratxa ple d'aigua perfumada que els balladors oferien a la respectiva balladora. Segons explica Amades, quan es ballava hi solia haver una gran trencadissa, i era una de les gràcies del ball. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-161","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de les Almorratxes de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97435","titol":"Ball del toquen a correr","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-toquen-a-correr","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya<\/em>. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

El ball del 'toquen a córrer' formava part del ball de les Almorratxes.<\/p>

És una dansa airosa i esbojarrada que es ballava a la part final. Era un element comú de les poblacions de Calella, Canet de Mar, Lloret de Mar, Malgrat i Sant Pol de Mar, entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08035-162","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir el ball del Toquen a córrer de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97436","titol":"Contradansa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/contradansa","bibliografia":"

AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. <\/em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.<\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya<\/em>. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"

La Contradansa era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Era un ball senyorívol, que segons Amades era més propi de ser ballat en una sala que en una plaça. També apunta que tenia escàs valor musical i coreogràfic i que té moltes evolucions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-163","ubicacio":"Calella","historia":"

El folklorista Joan Amades va recollir la Contradansa de Calella al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.<\/em><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97437","titol":"Revetlla de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/revetlla-de-sant-jaume","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La revetlla de Sant Jaume es celebra el dia 25 de juliol. Els infants poden participar en el concurs de fanalets artístics, que encenen al vespre quan es fa la revetlla amb petards. S’organitza també un sopar popular a la fresca, un espectacle infantil i una ballada de sardanes.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-164","ubicacio":"Passeig Manuel Puigvert","historia":"

A principi del segle XX a Calella hi havia la tradició de la vigília de Sant Jaume de visitar el Sant en un altar improvitzat a l'Hospital de Sant Jaume, on s'hi feien ofrenes de fruita i els nens portaven fanalets. Més endavant, els joves d'Acció Catòlica organitzaven un concurs de fanalets artístics, amb desfilada i premi per al guanyador. La vetllada acabava amb una audició de sardanes. Amb el pas dels anys la tradició es va començar a denominar 'verbena' i després 'revetlla'.<\/p> ","coordenades":"41.6132000,2.6625200","utm_x":"471882","utm_y":"4606887","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97437-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97437-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97438","titol":"Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita es celebra cada any el 16 de juny. <\/span><\/span><\/span><\/p>

És considerada la festa major petita de la localitat. Entre els actes que s’hi fan, en destaca la renovació dels vots de poble, amb un ofici de la Secretària on es reparteixen rams de clavells als assistents. Hi trobem també els sopars al carrer, en què hi participen una vintena de carrers i els veïns comparteixen un àpat. La festa s'acompanya d'actuacions i concerts, així com cercavila de gegants i bestiari calellenc.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-165","ubicacio":"Calella","historia":"

La festa major de Sant Quirze es va començar a celebrar a principi del segle XVII, probablement recollint una tradició anterior lligada al veïnat de Capaspre. Era organitzada pels massips, que feien ballades en què venien músics contractats. S'hi feia un ofici i una processó dels Sants Patrons, encara situats al Capaspre. Durant la segona meitat del segle XVII es documenta una festa molt completa, vinculada a l'arribada de les relíquies del Sant. L'any 1669 ja hi ha una parella de gegants i l'any següent cavallets.<\/p>

Al segle XVIII la guerra desmunta la simbologia que havia tingut la festa, atès que depenien de l’organització civil. Així i tot, es manté la processó i l'ofici de Sant Quirze. Amb l'arribada del segle XX, es fa un ofici de matinada a la capella de Sant Quirze i Santa Julita, denominat 'de la secretària'. Hi assisteixen els funcionaris municipals i la secretària de l'Ajuntament de Calella. Després segueix l'ofici a la parròquia, amb
seguici de gegants entre mig.<\/p>


Passada la guerra, la festa major arriba com a 'festa major petita'. Amb l'arribada del primer govern democràtic, s'afegeixen els sopars al carrer a la vigília de Sant Quirze.<\/p> ","coordenades":"41.6126100,2.6580900","utm_x":"471513","utm_y":"4606823","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97438-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97438-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97438-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97438-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La informació històrica ha estat recollida per Aniol Noguera.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97448","titol":"Aplec de la sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-la-sardana-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conegut també com l’Aplec Pairal de Catalunya, l’Aplec de Calella és considerat l’aplec de la sardana més antic de Catalunya.<\/p>

A partir del 1929 es realitza al Parc Dalmau de Calella, i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores ençà, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil Espanyola.<\/p>

L’Agrupació Sardanista de Calella, una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, organitza l’Aplec. Hi participen les cobles més importants del país i concentra uns 3.000 sardanistes.<\/p> ","codi_element":"08035-166","ubicacio":"Passeig de Manuel Puigvert, s\/n.","historia":"

L’Aplec de Calella va néixer l’any 1926 per commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella. Es va celebrar a la Font de Sant Jaume de Pineda i, gràcies a una col·lecta popular, es van poder convidar les dues millors cobles del moment, la Barcelona i la Principal de la Bisbal. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Es va tornar a celebrar els anys següents sota el nom de “Aplec Llevantí de la Sardana”, tot i que l’any 1929 es va traslladar al Parc Dalmau. Des d’aleshores s’ha celebrat de forma ininterrompuda, exceptuant el període de la Guerra Civil. Entre els moments més emblemàtics de la celebració, hi ha la visita l’any 1978 del Molt Honorable President Josep Terradellas, que tornava de l’exili. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de fa uns anys, s’han introduït alguns elements, com que la vigília de l’aplec es faci un concert i el trasllat de l’audició del diumenge a la nit de dissabte. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132400,2.6625200","utm_x":"471882","utm_y":"4606891","any":"1926","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97448-2k5a9367.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97448-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97448-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-04 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97449","titol":"Festa de la Cervesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-cervesa","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa de la Cervesa es celebra cada any durant els tres primers caps de setmana d'octubre, prenent el relleu de la Festa Major.<\/p>

És una festa que es fa entorn aquest producte i que reprodueix la celebració tradicional alemana, que té la cervesa, la música i els àpats com a protagonistes. La festa té inici amb una cercavila que comença a la Riera de Capaspre i segueix amb el degollament del barril a l'envelat. En les diverses cercaviles que s'organitzen hi participen bandes procedents de diversos països del nord d'Europa.<\/p> ","codi_element":"08035-167","ubicacio":"Calella.","historia":"

La Festa de la Cervesa de Calella es va començar a celebrar per influència del gran nombre de turistes de procedència alemanya que hi havia a la ciutat. L’any 2023 es va celebrar la 34a edició.<\/p> ","coordenades":"41.6136800,2.6581700","utm_x":"471520","utm_y":"4606941","any":"1986","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97449-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97449-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97453","titol":"Goigs a Sant Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-nicolau-0","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els goigs en honor a Sant Nicolau, copatró de la parròquia de Calella, es canten el dia de la seva festivitat, el dia 6 de desembre. <\/p>

La versió més antiga que es conserva data de l'any 1974 i va ser promocionada pel 'Grup Pa, Vi i Moltó' i la Comissió de Festes de Pekín.<\/p>

Comença així: 'De l'Església de Calella \/ al damunt del portal gran, \/ guardeu-nos Santa Maria \/ i Bisbe excels Sant Nicolau;\/ què allunyeu vents i tempestes \/ i lliureu d'errors i mal!'.<\/p> ","codi_element":"08035-171","ubicacio":"Església de Santa Maria i Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6138800,2.6585500","utm_x":"471552","utm_y":"4606964","any":"1974","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-07-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97454","titol":"Goigs a Sant Quirze i Santa Julita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-quirze-i-santa-julita-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els goigs en honor al Sant Quirze i Santa Julita, patrons de la ciutat de Calella.<\/p>

Es canten el dia de la seva festivitat, el dia 16 de juny. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1864, escrit en castellà.<\/p>

Els que es canten actualment comencen així: 'Oh màrtirs de gran valia, \/ socorreu els pecadors!\/ oïu-los Santa Julita\/ i Sant Quirze Gloriós (...)'.<\/p> ","codi_element":"08035-172","ubicacio":"Capella de Sant Quirze i Santa Julita.","historia":"","coordenades":"41.6126500,2.6581300","utm_x":"471516","utm_y":"4606827","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97470","titol":"Pubillatge de Calella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pubillatge-de-calella","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El pubillatge és un esdeveniment de llarga tradició a Calella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des del seu origen s'escullen les Pubilles i Dames d'Honor, a les quals s'han anat incorporant la Pubilleta, l'Hereu, els Fadrins i el Pubillatge infantil. La proclamació del pubillatge es fa dins la Festa Major de la Minerva. A partir d'aquest dia i durant el curs de l'any, els escollits fan d'ambaixadors de la ciutat, tot participant en diversos esdeveniments i transmetent la cultura popular calellenca arreu de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-188","ubicacio":"Calella","historia":"

El pubillatge de Calella va néixer l'any 1958, quan Maria Àngels Costa i Vives va ser escollida Pubilla per la Comissió de Festes. La Pubilleta es va incorporar el 1969, mentre que l'hereu no s'incorporaria fins el 2001. L'any 2002 es varen afegir els Fadrins, i el 2015 el Pubillatge infantil. Des de l'any 2009 hi ha una Associació de Pubillatge de Calella que vetlla pel seu funcionament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"1958","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97470-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97470-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97470-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97684","titol":"Banyada nadalenca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/banyada-nadalenca","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La banyada nadalenca és una activitat que es celebra cada any des de l’any 1997 a Calella i que ha esdevingut una tradició. Es realitza el dia de Nadal a primera hora, en què es fa una capbussada popular al mar. Bona part dels participants ho fan disfressats, la més popular la del barret de Pare Noel.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-259","ubicacio":"Platja gran de Calella","historia":"

La festa és organitzada per la Colla No Tinc Fred i cada any compta amb una gran participació. En la darrera edició, hi van participar més de 750 calellencs. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6124300,2.6633400","utm_x":"471950","utm_y":"4606801","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-07-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97811","titol":"Llegenda del Pati de l'Ós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pati-de-los","bibliografia":"

RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l’any vuit: recull de cultura oral del Montnegre (I). <\/em>Consell Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La finca que actualment ocupa el Parc Dalmau era coneguda com Can Pelayo. <\/span><\/span><\/span><\/p>

El seu propietari, el senyor Pelai, era molt zelós que ningú entrés dins la seva finca, on hi havia uns horts i un bosc. Tal era la seva obsessió, que va contractar un guarda, a qui la mainada jugava a esquivar per anar a robar fruita. Veient que no aconseguia evitar els furts, el senyor Pelai va anar a veure el mestre don Jaume perquè parles amb els alumnes. <\/span><\/span><\/span><\/p>

En veure aquest que no servia per res l’advertiment, va afegir que a la pedrera de la finca hi havia una cova on hi vivia un temible ós que s’havia deixat veure a l’esplanada del davant. <\/span><\/span><\/span>D’aquesta manera van aconseguir que la mainada no hi tornés i l’indret va passar a ser denominat així: el Pati de l’Ós.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-303","ubicacio":"Pati de l'Ós","historia":"","coordenades":"41.6174000,2.6581500","utm_x":"471520","utm_y":"4607354","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97812","titol":"Tradició de la Mare de Déu dels Ous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-de-la-mare-de-deu-dels-ous","bibliografia":"

NOGUERA, Aniol. Calella i les seves festes.<\/em> Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"

Antigament, al veïnat de Capaspre hi havia la capella de Sant Quirze, on es venerava una Marededéu molt antiga.<\/p>

Hi havia dues o tres persones, les llevadores dels ous, que s'encarregaven de passar per les cases a recollir els ous que havien fet les gallines en diumenge, ja que pertanyien a la Marededéu. Els ous recollits eren venuts i amb els diners pagaven un ciri per la Mare de Déu, i els diners sobrants s'ingressaven al comú de la parròquia.<\/p>

El dia de la candelera s'encenia el ciri, com també el dia de la Mare de Déu d'Agost.<\/p> ","codi_element":"08035-304","ubicacio":"Veïnat de Capaspre.","historia":"

Al llibre de la claveria dels obrers de la parròquia del segle XVI hi ha una relació de les despeses, on hi queda reflectit l'ingrés que feien les llevadores del sobrant de la recaptació.<\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-06-26 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"Desconeguda","observacions":"Informació recollida per Aniol Noguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"97813","titol":"El Cant de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cant-de-langel-0","bibliografia":"

ANDREU, J. (1985). Calella típica II: pàgines viscudes calellenques<\/em>. Calella: Ajuntament de Calella.<\/span><\/span><\/span><\/p>

ANGLADA, A.M. (2016). “M. Rosa Brunet i Anglada (1928). Mig segle liderant el mestratge del Cant de l’àngel de Calella”. Dones amb història<\/em>: Trobada d’Entitats de Recerca Oral i Comarcal del Maresme<\/em>. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Cant de l’Àngel és un dels actes principals de la Setmana Santa. <\/span><\/span><\/span><\/p>

És un acte litúrgic que escenifica el moment de l’anunci de la resurrecció de Crist a la Verge Maria. El protagonitza un infant del poble, que des d’un entarimat situat a la plaça de l’Ajuntament canta el Regina Coeli<\/em>, acompanyat únicament per un piano. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Va vestit amb una túnica llarga i a la mà hi porta una palma. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-305","ubicacio":"Pl. de l'Ajuntament, s\/n.","historia":"

El Cant de l’Àngel és una tradició que s’ha mantingut en poques localitats catalanes, essent el de Calella l’únic de la comarca que es manté. L’origen de la tradició és situada en la processó que es feia fins a mitjans del segle XX en què a la plaça es representava el moment en què l’àngel li feia saber a la Mare de Déu la resurrecció de Crist. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La primera notícia de la seva representació a Calella és de l’any 1894, quan va fer d’àngel Bonaventura Nicolau i Turró (ANGLADA, 2006:105). Originalment l’Àngel vestia amb una túnica blanca, i no va ser fins a la dècada de 1920 que s’hi es va complementar el vestit amb unes ales. Era també tradicional que després del cant l’Àngel anés a fer diverses visites; a l’Ajuntament, l’Obra i les Monges li donaven carn, i a les cases objectes o diners. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de l’any 1966 s’encarregava d’escollir el cantant la pianista Rosa Maria Brunet, qui va tenir un paper clau en la continuïtat i la valorització d’aquesta tradició. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6133000,2.6570600","utm_x":"471427","utm_y":"4606900","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97813-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97813-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97813-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97814","titol":"Processó de Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-corpus-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En motiu de la celebració del Corpus a Calella es fa la tradicional catifa de flors pels carrers i el passadís central de l’església de Santa Maria i Sant Nicolau.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Al vespre, al final de la missa, el mossèn i tota la comunitat amb gegants inclosos surten en processó pels carrers encatifats del poble, fa una parada per fer l’adoració eucarística a la plaça de l’Església i segueixen a l’interior del temple. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La processó compta també amb la presència de les famílies i els infants que han fet la Primera Comunió o bé els que s’hi preparen. Al final de l’acte, els gegants fan una ballada al presbiteri en honor al Santíssim Sagrament.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-306","ubicacio":"Església de Santa Maria i Sant Nicolau, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.6138200,2.6583600","utm_x":"471536","utm_y":"4606957","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97814-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97814-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97814-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97815","titol":"Goigs al Santíssim Sagrament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-al-santissim-sagrament","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els goigs en honor al Santíssim Sagrament, es canten el dia 23 de setembre, dia de la Festa de la Minerva. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió actual data de 1986 i comença així:<\/p>

'Calellencs, tots de bon grat, <\/p>

cantem molt devotament:<\/p>

per sempre sigui lloat <\/p>

el Santíssim Sagrament.<\/p>

Aquí hi ha el Pa divinal<\/p>

que baixà de dalt del cel<\/p>

al sant ventre virginal<\/p>

segons digué Gabriel<\/p>

en el qual s'és encarnat<\/p>

nostre Déu omnipotent<\/p>

Per sempre... (...)'<\/p> ","codi_element":"08035-307","ubicacio":"Església de Santa Maria i Sant Nicolau.","historia":"

L'origen de la Festa Major de la Minerva el trobem en la celebració del Santíssim Sacrament.<\/p>

En motiu de la festivitat, la confraria feia una processó especial dins l'església i es cantaven els goigs. A partir del segle XIX, coincidint amb l'arribada del tren i els estiuejants, la festa va guanyar importància, i s'hi van incorporar elements festius i envelats. <\/p> ","coordenades":"41.6139100,2.6586000","utm_x":"471556","utm_y":"4606967","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97815-goigs-santissim-calella.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97821","titol":"Ballet dels gegants de la ciutat de Calella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballet-dels-gegants-de-la-ciutat-de-calella","bibliografia":"

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2016). 'Història dels gegants de Calella i dels origens de la Colla dels geganters (1935-1985)', a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins,<\/em> Mataró, pp. 211-244.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El ballet dels gegants de la ciutat de Calella té cançó (música i lletra) i coreografia pròpies. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La interpreten els gegants Quirze i Minerva durant la Festa Major de la Minerva, que ballen al so de les gralles. És la representació més especial de la Colla de Geganters i Grallers de Calella. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-313","ubicacio":"Calella","historia":"

Va ser creada en motiu de la inauguració dels gegants, el 20 de juny de 1935. Van ser els geganters d’Olot qui van fer ballar els gegants. La lletra és de Mossèn Andreu Ramírez i la música de Mossèn Francesc Gay. Després de Guerra Civil, es va reprendre. Després de molts anys en l’oblit, l’any 1994 Marta Tarrida va escriure la melodia a partir del record que en tenia de la seva àvia i va ser publicada a la revista Capaspre.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La coreografia actual va ser creada entre 1995 i 1996 pels geganters de la Colla de Calella i es va estrenar durant la Festa Major de la Minerva. Després que caigués en l’oblit, l’any 1999 es va estrenar una altra coreografia que ha tingut continuïtat fins a l’actualitat. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132600,2.6569100","utm_x":"471415","utm_y":"4606895","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97821-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97821-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97821-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97821-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97831","titol":"Ball d'en Mastegamosques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-den-mastegamosques","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No es balla.","descripcio":"

El popular capgròs calellenc d'en Matamosques té un ball i música propis. Conegut com el Ball d'en Matamosques, va ser creat l'any 2010 per acompanyar el capgròs quan sortia en cercavila. La música va ser composada per Anna Maria Anglada i el ball creat per Joana Sánchez.<\/p> ","codi_element":"08035-315","ubicacio":"Calella","historia":"

En Mastegamosques va ser estrenat l’any 1935 juntament amb els primers gegants, en Quirze i la Minerva. Tots tres van desaparèixer durant la Guerra Civil. Sortia amb cinc capgrossos més, dels quals només es va recuperar en Mastegamosques l’any 2002. <\/span><\/span><\/span><\/p>

El seu ball i música van ser estrenats el 26 de setembre de 2010 en el context de la Fira del món geganter i el 75è aniversari dels gegants de Calella, tot i que no s’han tornat a fer per falta de balladors. <\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest moment també es va crear el Ball de Capgrossos de Calella, amb música d'Aniol Noguera i ball de Joana Sánchez, però tampoc s'han tornat a ballar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6132700,2.6569400","utm_x":"471417","utm_y":"4606896","any":"2010","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97831-img-20240513-wa0004.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La partitura ha estat facilitada per Anna Maria Anglada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97833","titol":"Processons de Setmana Santa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processons-de-setmana-santa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

En motiu de la celebració de la Setmana Santa a Calella s'hi fan dues processons molt arrelades.<\/p>

La primera és Diumenge de Rams i és coneguda com la processó 'del Burret'. Surt de l'església la imatge de Jesucrist sobre el burret tot emulant l'entrada a Jerusalem, resseguint alguns dels carrers propers a l'església. Tot seguit es fa la tradicional benedicció de palmes i palmons a la plaça de l'Església.<\/p>

La segona és la processó 'del Silenci i la Llum', el Divendres Sant al Vespre. Comença després de l'ofici i es recorren els carrers del nucli antic. Acompanyen la processó els armats, que enguany (2024) han estrenat l'estendard amb l'àliga. Hi surten els quatre passos: el Petó de Judes, el Crist de la Creu, la Dolorosa i el Crist Jacent.<\/p> ","codi_element":"08035-317","ubicacio":"Calella","historia":"","coordenades":"41.6138300,2.6584100","utm_x":"471540","utm_y":"4606958","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97833-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97833-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-03 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"43041","titol":"Festa Major de Dusfort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-dusfort","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents.","codi_element":"08036-65","ubicacio":"Dusfort","historia":"","coordenades":"41.7405900,1.4938200","utm_x":"374755","utm_y":"4622071","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43041-foto-08036-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43041-foto-08036-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43041-foto-08036-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43151","titol":"Festa del Panellet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-panellet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa del Panellet és una tradicional celebració pròpia del municipi de Calonge de Segarra que se celebra a la diada de Dilluns de Pasqua. És tradició a Catalunya donar almoina de pa beneït en aquesta diada, al qual se li atribueix virtuts remeieres i venturoses. La diada s'inicia amb esmorzar popular, seguidament la celebració de l'Eucaristia a l'església de Santa Fe de Calonge. A l'interior de l'església, s'organitza el concert de cant coral. Tot seguit, la benedicció i el repartiment dels panellets. La Festa del Panellet, a més compta amb la participació de la fira mercAnoia i de diversos expositors de productes artesans i de la zona.","codi_element":"08036-175","ubicacio":"Calonge de Segarra","historia":"El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els lliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures.","coordenades":"41.7637300,1.4818300","utm_x":"373803","utm_y":"4624658","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43151-foto-08036-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43151-foto-08036-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43151-foto-08036-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43152","titol":"Festa Major d'Aleny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-daleny","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Com és tradició, el darrer cap de setmana de setembre el poble d'Aleny celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el dissabte amb una divertida i nova gimcana de tractors, creada l'any 2012. El mateix dissabte al vespre, s'organitza un ball i a la mitja part es repartiran entrepans per a tots els assistents. El dia següent, diumenge, finalitza la festa com es costum, amb la celebració de la Missa solemne en honor al patró d'Aleny, Sant Miquel.","codi_element":"08036-176","ubicacio":"Aleny","historia":"Aquestes festes antigament es celebraven cada any a una casa diferent de cada nucli, com era tradició en la majoria de pobles del país. Actualment les festes s'han adaptat als nous temps, i es realitzen la majoria d'actes a les places de cada poble.","coordenades":"41.7493900,1.5139300","utm_x":"376444","utm_y":"4623019","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43152-foto-08036-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43152-foto-08036-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43152-foto-08036-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43169","titol":"Festa Major de Mirambell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-mirambell","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els darrers anys no s'ha realitzat","descripcio":"En els darrers anys no han fet Festa Major. No obstant, es celebrava l'últim cap de setmana d'agost.","codi_element":"08036-193","ubicacio":"Mirambell. Calonge de Segarra.","historia":"Els darrers anys no s'ha realitzat.","coordenades":"41.7308600,1.4894900","utm_x":"374376","utm_y":"4620997","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43169-foto-08036-193-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43170","titol":"Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-santa-fe-de-calonge-i-del-soler","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La celebració compta amb la tradicional Missa a l'església de Santa Fe de Calonge, el primer diumenge d'octubre. Tot seguit, un petit piscolabis per a tots els assistents finalitza l'acte eucarístic.","codi_element":"08036-194","ubicacio":"Calonge de Segarra","historia":"","coordenades":"41.7639300,1.4821400","utm_x":"373829","utm_y":"4624679","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43170-foto-08036-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43170-foto-08036-194-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43174","titol":"Festa Major de Sant Pere de l'Arç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pere-de-larc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut.","codi_element":"08036-198","ubicacio":"Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra","historia":"","coordenades":"41.7625300,1.5152200","utm_x":"376576","utm_y":"4624476","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43174-foto-08036-198-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43174-foto-08036-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43174-foto-08036-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43186","titol":"Costumari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costumari","bibliografia":"AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es realitzen.","descripcio":"Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'.","codi_element":"08036-210","ubicacio":"Calonge de Segarra","historia":"Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen.","coordenades":"41.7392400,1.4952700","utm_x":"374873","utm_y":"4621919","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43188","titol":"Caramelles de Calonge de Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-de-calonge-de-segarra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'ha recuperat aquesta tradició.","descripcio":"Al municipi de Calonge de Segarra antigament s'hi celebraven caramelles per pasqua i més concretament a la Festa del Panellet que és la diada mes representativa del municipi. El jovent era l'encarregat d'organitzar-les que cada any organitzava les caramelles, i amb un carro o camió recorrien tot el municipi cantant pels nuclis i les masies del seu itinerari. Totes les cançons eren personalitzades i dedicades al lloc on es demanava. Actualment s'ha recuperat aquesta tradició, i el jovent canta caramelles per la Festa del Panellet. Era un diada especial, precedida per tants dies d'assajos, per tants dies de compartir histories, anècdotes i rialles. El lletra de les caramelles era de Pius Forn i la música de Francesc Vives.","codi_element":"08036-212","ubicacio":"Calonge de Segarra","historia":"L'any 2007 s'inicia per part de l'Ajuntament de Calonge de Segarra un tasca per recuperar la tradició de les caramelles. Es va fer recerca per les masies i cases del municipi fent recopilació de la informació que hi havia a cada casa. La més antiga que es va poder trobar era de 1917. La família Moncunill conservava encara bastants cançons amb partitures que s'han pogut utilitzar per recuperar aquesta tradició que actualment es ben viva cada any per la Festa del Panellet, on es cantava una caramella després de la missa.","coordenades":"41.7639600,1.4818100","utm_x":"373802","utm_y":"4624683","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43188-foto-08036-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43188-foto-08036-212-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43736","titol":"Llegenda de Sant Francesc s'hi moria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-francesc-shi-moria","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes ORDEIG I MATA, R (1998) Llegendes vigatanas. Vic: Estudis històrics. Monografia 1. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. VILAMALA TERRICABRES, J (1998) Jacint Verdaguer. Antologia. Biblioteca didàctica de la Literatura Catalana, 41. Ed. Barcanova. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Cal assenyalar que el coneixement d'aquesta llegenda s'ha anat perdent amb el temps, essent molt pocs els calldetenencs que poden donar raó d'ella.","descripcio":"

La tradició de la llegenda de Sant Francesc s'hi moria està relacionada amb la presència de la propera capella de Sant Francesc s'hi moria o Sant Francesc d'Almunia, situada a uns quatre kilòmetres de Calldetenes. Malgrat que per la seva situació s'escaigui dins del terme municipal de Vic, els veïns de Calldetenes han tingut sempre una especial devoció vers aquesta capella, ja que territorialment, s'escau dins dels límits parroquials de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Els veïns de Calldetenes acostumaven a assistir-hi de forma habitual en forma de passejada o excursió. Actualment la capella ha quedat englobada dins la xarxa urbana de Vic, perdent-se el contacte amb Calldetenes. Diu la llegenda que quan Sant Francesc d'Assís es trobava a Vic, una nit volgué allunyar-se de la ciutat per anar a resar en un lloc solitari. Passà tota la nit resant i mortificant el seu cos, ja prou debilitat per les rigoroses penitències que feia. En fer-se de dia li vingué un desmai tan gran que gairebé es moria. En aquells moments, un pagès sortia d'una casa que hi havia a prop, i en veure el bon frare desmaiat, corregué a donar-li ajut. El sant li demanà sols una mica d'aigua, que el pagès anà a treure del pou de casa seva. VILAMALA (2002:75) Jacint Verdaguer la recollí versada de la següent manera: 'On caigué el Sant ara hi ha una ermita, la de Sant Francesch, Francesch s'hi moria. De tantes que en té n'es la més antiga.'<\/p> ","codi_element":"08037-78","ubicacio":"Calldetenes","historia":"

Cal pensar que la tradició d'aquesta llegenda es remunta a finals de l'Edat Mitjana i principis de l'Edat Moderna. Originàriament la popular ermita de Sant Francesc s'hi moria s'anomenava Sant Francesc s'Almunia, que era el nom del mas almúnia, o Salmonia, de la parròquia de Vic, documentat des del 1140, i situat prop de l'ermita. La tradició popular, sobretot a partir de la llegenda coneguda de relacionada amb la figura de Sant Francesc, es feu especialment famosa al segle XVIII, moment en el qual augmentaren les pelegrinacions a la capella. Fou versificada per Jacint Verdaguer al segle XIX. Tot i que no se sap del cert, sembla que la capella es va construir a iniciativa dels frares franciscans, que el 1225 ja s'havien instal·lat a Vic. Sempre ha estat una capella rural, i fou reconstruïda al segle XVIII. El 1878 amb la creació de la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè, Sant francesc va passar a dependre de l'església de Calldetenes. Aquesta construcció perdurà fins a la Guerra Civil (1936-1939), moment en el qual fou destruïda. Posteriorment, els franciscans del convent del remei de Vic esmerçaren esforços per a la seva reconstrucció, la qual ha donat lloc a l'edifici neoromànic que s'aixeca avui dia al lloc de l'antiga capella.PLADEVALL,A ( 1984: 84)<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Si bé en la realització de l'inventari s'ha tingut en compte la llegenda relacionada amb la capella, aquesta no ha estat inclosa, ja que si bé s'escau dins dels límits parroquials de Calldetenes, actuament es troba fora dels seus límits municipals.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43737","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-1","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"Aquesta tradició s'ha anat reduint durant els darrers anys, de tal manera que darrerament s'ha posat en dubte la seva realització per manca de nens disposats a cantar aquells dies, ja que molts d'ells es troben absents per motiu de les vacances de Setmana Santa.","descripcio":"

Manifestació festiva i religiosa que es celebra el dilluns de Pasqua després de la missa. Tradicionalment, els grups caramellaires sortien de l'església parroquial de la Mercè i recorrien alguns punts del poble, per sortir després a recórrer algunes de les principals masies que integraven el terme. El recorregut podia durar tot el matí i part de la tarda del dia de Pasqua. Actualment, les caramelles es limiten a una cantada a la plaça vella de poble, i a la realització d'un ball de bastons i cintes. El recorregut es limita només als carrers del nucli vell del poble de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-79","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"

Els costum de ballar Caramelles a la sortida de missa el dia de dilluns de Pasqua té els seus orígens segurament en el període modern. L'organització de les Caramelles s'ha fet de forma tradicional des de la parròquia, lligat sempre als grups de catequesi. Actualment, a Calldetenes, s'ha introduït el costum de cantar i ballar les caramelles, a més del dilluns de Pasqua, el dia de la festivitat de Sant Marc, coincidint amb l'Aplec que es celebra en aquesta capella. A la sortida de la missa, davant de la capella es fa una petita representació. La quantitat de gent que acostumava a sumar-se a aquesta celebració ha propiciat que siguin més importants les caramelles d'aquest dia que les del dilluns de Pasqua.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43738","titol":"Festa Major de Calldetenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-calldetenes","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Manifestació festiva celebrada el dia 24 de setembre, amb motiu del dia de Nostra Senyora de la Mercè, Mare de Déu a qui es troba dedicada l'església parroquial de Calldetenes. Tradicionalment, aquesta jornada era celebrada amb una missa solemne a l'església parroquial, que era acompanyada a la tarda amb la celebració d'un ball popular. La Comissió de Festes de la Mercè funciona des del 1977. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Fins aquell moment, la Festa Major l'havien organitzat grups de particulars. Des d'aquest moment la Comissió ha procurat anar ampliant els actes que es celebren amb novetats que van apareixent cada any. A partir de la dècada del 1980 es va introduir el concurs de cartells de la Festa Major i es va fer la primera rua nocturna pel poble. El 1985, juntament amb el Grup Excursionista, es va organitzar la primera caminada popular de Calldetenes, i el 1986 es va impulsar un concurs d'engalanament de façanes, que seria l'origen del concurs d'engalanament de carrers. El 1987 es va desestimar el castell de focs i es va organitzar una xaranga per amenitzar els actes. El 1988 es va organitzar per primera vegada el concurs d'engalanament de carrers. Els darrers anys els actes s'han ampliat als dies que precedeixen i succeeixen el dia 24 amb tornejos d'escacs, competicions de BTT, campionats de trial 4x4, exposicions d'artistes locals, teatre, correfoc, cercaviles amb els cap-grossos del poble, castell de focs, espectacles infantils i xocolatades, i una caminada popular pel terme de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-80","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"

Cal pensar que els orígens d'aquest tipus de festivitats majors dels municipis es troben lligades a la celebració de les festes patronals religioses. De les festivitats religioses, a principis del segle XX, les festes es van anar fent cada vegada més laiques, potenciant la vessant festiva i lúdica. Fins a la dècada del 1970 la Festa Major era organitzada per particulars, que alternativament s'encarregaven de la portada de grups de ball per amenitzar la jornada a la tarda. L'any 1977 es va crear la Comissió de Festes de la Mercè. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Als volts del 1973, la Colla de l'Amistat va començar a organitzar actes lúdics, com el ball, el concurs de dibuix, teatre etc. El 1978, ja formada la Comissió, es va optar per crear un grup estable que gestionés tots els actes de manera unitària. L'estructura de la Comissió és totalment oberta i funciona de forma assembleària. En cas d'haver-hi molta gent, es crea una Junta que es renova anualment.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43739","titol":"Festa Major de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-marti-0","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Manifestació festiva que es celebra el diumenge més proper a l'11 de novembre. Pot ser considerada com la Festa Major d'Hivern de Calldetenes. Tradicionalment, per Sant Martí (11 de novembre) es feia una missa popular a l'església. Amb la iniciativa de la comissió es va recuperar la tradició, afegint a la missa i a les arengades una ballada de sardanes al pla de Santa Margarida. Aquesta festivitat es va perdre durant la dècada del 1960 i va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè l'any 1981. El primer acte que es va dur a terme va ser una ballada de sardanes al Pla de Santa Margarida amb motiu de la diada nacional de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08037-81","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"

Cal pensar que aquesta festivitat fou originalment la festa patronal de Calldetenes, ja que Sant Martí és el patró de la que fou originalment l'església parroquial de Calldetenes. Els seus orígens per tant, es podrien remuntar a moment de creació de la parròquia. Malgrat tot, la festivitat anà perdent importància a partir del segle XVIIIl, amb el trasllat de la parròquia a l'església de la Mercè de Calldetenes, quedant relegada com a festivitat secundària. Aquesta tendència va acabar amb la pèrdua de la tradició a l'entorn de la dècada del 1960. L'any 1981 va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43740","titol":"Aplec de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-marc","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit.","descripcio":"

Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-82","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"

L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.<\/p> ","coordenades":"41.9158800,2.2925900","utm_x":"441337","utm_y":"4640678","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43763","titol":"Ús dels esclops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/us-dels-esclops","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes.","descripcio":"

Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.<\/p> ","codi_element":"08037-105","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"

Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43763-foto-08037-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43763-foto-08037-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43769","titol":"Goigs de Sant Marc Evangelista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marc-evangelista","bibliografia":"

AA.DD. Goigs del gloriós Sant Marc Evangelista. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Malgrat que han estat a punt de perdre's, la tradició d'aquests goigs ha estat recuperada juntament amb la tradició de l'aplec de Sant Marc.","descripcio":"

Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec (diumenge més proper al 25 d'abril), i són tal i com segueix: 'Puix que aquell que en Vós confia el guardeu de tempestat: O, Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia. Vostre origen és jueu, mes un jorn oïnt a Pere la doctrina verdadera dins del vostre cor graveu, i Jesús crucificat serà el vostre amor i guia. Quan Sant Pere emprèn el vol predicant el Déu fet home els fidels que eren a Roma són guiats per vós tot sol. Prediqueu la veritat amb fermesa i valentia. Els fidels en vós han vist fe sincera i decidida i us han fet contar la vida i els miracles grans de Crist. L'evangeli que heu dictat va vencent la idolatria. Marxar a Egipte decidiu a portar-hi l'evangeli perquè prompte allà hi arreli la doctrina del Déu viu. La llavor ha germinat en la noble Alexandria. Molts pagans vénen a vós perquè sou del Crist l'oracle, mes trobeu prompte l'obstacle de l'infern sempre envejós. El pretor ha decretat perseguir-vos amb follia. Adorar els ídols de fang ha ordenat el paganisme puix vol veure el Cristianisme ofegat en odi i sang. Ni un moment vós heu dubtat vostra fe sols en Déu fia. Us atrapen oferint a l'altar el sant sacrifici i us presenten a judici amb el més pervers instint. A Jesús que heu predicat confesseu amb energia. El mal jutge com un foll maleïnt vostra enteresa embriac d'odi i feresa una soga us posa al coll. Vostre cos arrossegat els carrers de sang tenyia. Tot nafrat a la presó us condemnen sens clemència i us consola la presència de Jesús nostre Senyor. Cruelment martiritzat la corona se us cenyia. Cremar volen vostre cos entre crits i cants de festa i es desferma una tempesta que a tothom deixa confós. Els fidels us han posat en lloc digne com calia. Calldetenes per Patró des d'antic amb fe us venera i de vós consol espera en les hores d'aflicció. Sovint puja aquest serrat la parròquia que en vós fia. La tempesta, guerra i fam allunyeu de Vic i plana, i escolteu-la quan demana abundor dels fruits del camp. Quants de llamps heu desviat per aquesta rodalia! Les estrofes han florit d'aquests Goigs a cada llavi; quan la nostra vida acabi acudiu al nostre llit. S'obrirà l'eternitat repetint la melodia: Puix del cel és dreta via l'evangeli que heu dictat: O Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia.'<\/p> ","codi_element":"08037-111","ubicacio":"Calldetenes","historia":"

La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.9158600,2.2925900","utm_x":"441337","utm_y":"4640676","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43770","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":"

AA.DD. Goigs de la Mare de Déu de la Mercé. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Malgrat que aquesta tradició continua vigent, és desconeguda per molts dels habitants de Calldetenes.","descripcio":"

Manifestació festiva i litúrgica que es canta al final de la missa el dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). La lletra és tal i com segueix: Dels captius sou Redemptora, i del cel ens feu de guia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria. Baixant Vós a Barcelona l'esclavitud redimiu, al gran Nolasco en persona per redemptor elegiu. Vostra llum, sagrada Aurora, les tenebres ja vencia. A vostres fills empanyàreu amb quart vot de redimir, per al pròxim obligàreu a la llibertat rendir. De sa fe sou vencedora i desfeu la tirania. En el trànsit necessari de la mort porteu al cel, vostre sant escapulari qui el vesteix amb noble zel. Grans perdons en aquella hora li ofereix l'Església pia. Vostra imatge és alegria de l'esclau per sa bellor; les mercès de Vós, Maria, endolceixen sa tristor. Sou la gran mediadora, li serviu de companyia. De la pesta i malaltia, de la llagosta voraç, tot Catalunya vencia per Vós, remei eficaç. Amb vostra ma defensora del mal cedeix la porfia. En el cel de vostra cara descobrim vostres mercès, favors i gràcies declara, tot lluint en dolç excés. Sou de tots consoladora, atorgant amb alegria. Els captius que amb les cadenes estan presos amb rigor, us invoquen en ses penes, tot pregant-vos amb fervor. Sigueu-los llibertadora, oïu-los, oh Verge Pia. Calldetenes amb fe encesa des de sempre us invocà, i aquest temple, tot bellesa, un gran bisbe us aixecà. Els favors de Vós implora, us aclama i us gloria. A l'entorn de la vostra imatge la Parròquia va avançant. Pel setembre, en homenatge, celebrem festa molt gran. Sou amor que ens enamora, quan pel món anem fent via. Beneïu nostra contrada, deu-nos pau, treball i amor; allunyeu fam i secada, eixugueu el nostre plor. Aquest poble, al mig d'Osona, per Patrona us escollia. Puix sou Mare i Protectora del devot que en Vós confia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria.<\/p> ","codi_element":"08037-112","ubicacio":"Calldetenes","historia":"

Els orígens del costum de cantar els goigs es remunten a l'edat Moderna (segle XVI), i poden ser considerats com una tradició potenciada a partir del Concili de Trento, per tal de motivar a la pietat popular. En aquest cas, cal pensar que els orígens d'aquests goigs són paral·lels a l'edificació de l'església de la Mercè l'any 1786.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43771","titol":"Goigs de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marti","bibliografia":"

AA.DD. Goigs a llaor de Sat Martí. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Aquests goigs només es canten el dia de la festivitat de Sant Martí, al final de la missa. La majoria dels nouvinguts a Calldetenes els desconeixen.","descripcio":"

Goigs que tradicionalment són cantats al final de l'ofici, la festivitat de Sant Martí (11 de novembre). Són anomenats goigs a Llaor de Sant Martí, tal i com segueix: Puix de Déu sou tant amat i de gràcies ric tresor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. En la pàtria de la Hungria de sava molt generosa nasquéreu flor olorosa després criat a Pavia als divuit anys batejat, renaixeu feliç millor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Partiu la capa al pobret, Jesús d'ella es serveix i a la nit us apareix amb molts favors que us promet, meresqué vostra pietat visita de tant honor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Molts miracles Déu obrà per la vostra gran virtut malalts cobren la salut i morts féu ressucitar, prest de mal serà lliurat qui implorarà vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Amb singular devoció aquesta església parroquial us venera cordial i Vós reconeix per Patró i queda el poble honrat mediant vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Puix que sou tant exaltat en la Glòria del Senyor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat.<\/p> ","codi_element":"08037-113","ubicacio":"Calldetenes","historia":"

La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43811","titol":"Festivitat de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festivitat-de-sant-antoni","bibliografia":"

AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tractava d'una de les festivitats més populars i apreciades pels veïns de Calldetenes. Durant aquesta festivitat es produïa la benedicció dels animals davant de l'església pel rector -principalment cavalls, vaques i mules- i es feia una passejada a cavall i en carruatge donant la volta al poble acompanyats de músics. La comitiva feia parada a tots els establiments de beguda del poble. A Calldetenes aquesta festivitat s'anomenava la Passada de Sant Antoni i se celebrava el dia 17 de gener, anomenat aquí Sant Antoni del Porquet, per ser acompanyat d'aquest animal a les representacions. Es tractava sens dubte d'una de les festes més arrelades i populars de Calldetenes, amb una participació massiva de tota la comunitat i veïns. La seva organització corria a càrrec d'una confraria que enarborava un pendó.<\/p> ","codi_element":"08037-153","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08605 Calldetenes)","historia":"

La vitalitat d'aquesta festa es va mantenir fins a començaments de la dècada del 1960. A finals d'aquesta dècada la desaparició de bona part de cavalls i mules del terme, substituïts per automòbils, la va fer perdre popularitat, fent disgregar-se la confraria i desapareixent. A diferència d'altres indrets, aquesta festa no ha estat recuperada.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El llibre Calldetenes. Imatges en el temps, aporta un bon recull de fotografies que permeten documentar aquesta festivitat. AA.DD. (1995: 113-123)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43812","titol":"Festivitat de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festivitat-de-sant-isidre","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.<\/p> ","codi_element":"08037-154","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes)","historia":"

El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43817","titol":"Aplec de Sant Llatzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-llatzer","bibliografia":"

CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.<\/p> ","codi_element":"08037-159","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic)","historia":"

La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.<\/p> ","coordenades":"41.9258900,2.2716700","utm_x":"439611","utm_y":"4641804","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43886","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-2","bibliografia":"SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 123-130. http:\/\/www.firesifestes.com\/Fires\/F-Caramelles-Callus.htm. http:\/\/elpasseigdecallus.blogspot.com\/2008\/03\/caramelles-calls-2008.html. http:\/\/www.caramelles.cat","centuria":"Finals XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els actes s'inicien el dissabte de Pasqua, des del migdia i fins el vespre es recorren les diversos nuclis i masos dispersos, aquest dia no s'utilitzen les ballestes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. Es realitza un recorregut pels principals carrers del poble. A les 11 del matí les dues colles existents, la Cola Gran i la Colla Petita, es troben i cada grup segueix un recorregut diferent pels diversos carrers. A les 2 de la tarda es troben a la cruïlla del Carrer Cardona i Carrer Dupond on es fa la darrera cantada que està instrumentada per una orquestra professional.","codi_element":"08038-69","ubicacio":"Nucli Urbà.","historia":"Es desconeix exactament l'inici de les cantades de caramelles, tan mateix de principis del segle XX es té constància de l'existència de lletres que ironitzaven sobre esdeveniments de l'època, també consta per la memòria oral que la ballesta, element indispensable a les caramelles de Callús ja s'utilitzava per fer arribar flors als balcons. Es té constància també de l'existència d'un grup d'homes que formaven el Cor Parroquial i que en diades assenyalades acompanyaven l'ofici a l'església vella. Paral·lelament a aquest, es formà un segon cor que era acompanyat per l'organista. Es va crear llavors una rivalitat entre els dos grups que acompanyava molts aspectes de la vida cultural de pobla durant la primera meitat del segle XX. Aquesta rivalitat estava lligada també a les caramelles, cada un dels grups tenia i organitzava la seva pròpia cantada de caramelles. Durant la república, la tradició s'havia instaurat també entre la mainada que també rivalitzava amb la cantada de caramelles. Durant el període de la guerra civil, es deixaren de cantar les caramelles, però un cop acabada es reprengué la tradició, fins i tot es permeté que algunes cantades fossin en català. Vers el 1947 es formà l'Esbart Dansaire de Callús Anella Daurada on ja actuaven nois i noies plegats. Més tard el 1951 es fundà el cor dels Bons Companys i a partir d'aquí diverses corals i colles dansaires. Aquesta tradició s'ha arrelat fins el moment i cada any el per Pasqua es duen a terme la catada i els balls de Caramelles.","coordenades":"41.7812500,1.7841000","utm_x":"398957","utm_y":"4626204","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43886-foto-08038-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Es una festa popular que es celebra la diada de Pasqua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43887","titol":"Festa de Tardor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-tardor","bibliografia":"-SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 129.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festes de caire eminentment popular però culturals a la plegada. Amb el temps s'ha convertit en la II festa major del poble. Les diverses organitzacions i entitats culturals organitzen diversos actes, com cine-forums, xerrades, xocolatades populars, caminades, etc. Tan mateix l'acte principal es la trobada de puntaires.","codi_element":"08038-70","ubicacio":"","historia":"El 1971 es comencen a realitzar els actes de les Festes de Tardor. En primera instància foren el sardanistes els organitzadors. S'organitzaven diversos actes culturals i populars, fins i tot un festival de la nova cançó amb la participació de Raimon i Lluís Llach, entre altres.","coordenades":"41.7812500,1.7841000","utm_x":"398957","utm_y":"4626204","any":"1971","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43887-foto-08038-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"És una festa popular, la segona festa major del Callús.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43888","titol":"Trobada de Viladelleva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-viladelleva","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat.","descripcio":"Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor.","codi_element":"08038-71","ubicacio":"Villadelleva.","historia":"Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament.","coordenades":"41.8206400,1.7995300","utm_x":"400300","utm_y":"4630559","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Festa popular","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43889","titol":"Trobada a la font d'Antius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-a-la-font-dantius","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es realitza.","descripcio":"Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50.","codi_element":"08038-72","ubicacio":"Font d'Antius","historia":"","coordenades":"41.8045000,1.7560800","utm_x":"396666","utm_y":"4628818","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Desapareguda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43890","titol":"Sardana de Callús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-de-callus","bibliografia":"http:\/\/www.caramelles.cat\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins\/per la natura\/ que esclata i el desig no te confins\/ i en cada pit arrapat lentament\/ aixeca el vol\/ lentament aixeca el vol\/ aixeca la llum damunt les teulades\/ i de cada gol de\/ aixeca el vol\/ la la la la la\/ de cada glop\/ la la \/ sol en sorgeixen veus alades\/ Amb més llum i ver que enlloc\/ Callús per Pasqua en desperta\/ i tot semblarà poc que la joia ens\/ és oferta impassible al foc dels anys\/ el poble sap la mirada d'un futur\/ amb molts afanys\/ i una forca renovada\/ Resumint aquest destí\/ s'ens emporta la sardana \/ cap al temps que s'esmunyi\/ cap al món que en cara grana\/ en un to més just\/ que mani el ritme\/ fa meravelles i ens transforma\/ tot l'espai quan cantem les caramelles\/ i no més un instant\/ Cantem les caramelles\/ pel misteri de la Festa\/ els cors es van enlairant\/ al compàs de la ballesta\/ Qui pogués eternitzar aquest moment\/ ple de la ballesta\/ la vida on tot sembla mesclar\/ i la terra beneïda\/ on tot ens sembla mesclar'.","codi_element":"08038-73","ubicacio":"Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús","historia":"El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major.","coordenades":"41.7830500,1.7836900","utm_x":"398926","utm_y":"4626404","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP)","autor_element":"","observacions":"Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43913","titol":"Llegenda del Forat de les Ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-forat-de-les-animes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble.","descripcio":"La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes.","codi_element":"08038-96","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7812400,1.7838200","utm_x":"398934","utm_y":"4626203","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"44054","titol":"Aplec de Sant Guillem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-guillem","bibliografia":"LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny (2011). Unescocat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Sant Guillem es celebra cada any el segon diumenge de maig. Tradicionalment, l'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes i es reparteix coca, vi dolç i mel entre els participants. També és tradificonal el sorteig d'una gerra de mel i la ballada de sardanes. L'any 2018 es va introduir dins la celebració una recreació històrica carolíngia, en què s'explica la figura històrica de Sant Guillem, amb una fira, un campament medieval, música de l'època, etc.","codi_element":"08039-82","ubicacio":"Ermita de Sant Guillem","historia":"L'aplec i fira de bestiar de Sant Guillem es celebraven a Campins des de fa segles el dia 28 de maig. Va deixar de celebrar-se a finals del segle XIX. Es va recuperar l'any 1926 i es va passar a celebrar el segon diumenge de maig. Durant la segona meitat del segle XX va desaparèixer de nou, fins que es va recuperar definitivament l'any 1996.","coordenades":"41.7197200,2.4687300","utm_x":"455809","utm_y":"4618794","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44054-foto-08039-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44058","titol":"Goigs a Sant Joan Baptista de Campins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-joan-baptista-de-campins","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor al profeta i màrtir Sant Joan Baptista, patró de Campins, es cantaven el dia de la seva festivitat, el 24 de juny. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha una edició conservada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de 1858, editada a Barcelona per l'Estampa dels Hereus de la V. Pla del carrer de la Princesa. Comença així: 'De Profetas són corona, de sants Mártirs exémplar: Sant Joan, als quius imploran, vullaulos sempre ajudar. Vostra concepció sagrada tingué privilegis grans de vos los Profetas sants vostra vida han profetada; En tenint forma humanada vos va Deu santificar (…)'","codi_element":"08039-86","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7247900,2.4637800","utm_x":"455401","utm_y":"4619360","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44058-foto-08039-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44059","titol":"Goigs a Sant Guillem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-guillem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor a Sant Guillem, venerat a l'ermita que té Campins sota la seva advocació, es canten el dia de la seva festivitat, el 24 de juny. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha una edició de 1664 edutada a Barcelona per Antoni Lacaualleria; i una de 1866, editada a Barcelona per l'Estampa dels Hereus de la V. Pla del carrer de la Princesa. Comença així: 'Puig per vostra santedat nos fa Deu tan grans favors: Vullaunos ser advocat, Sant Guillem molt gloriós. Natural foreu de Fransa, Príncep sant y excel·lent, Hont foreu ab alabansa Duch y Compte juntament; Vostra gran benignitat Mostráu ab los pecadors: Vullaunos ser advocat, Sant Guillem molt gloriós (…)'","codi_element":"08039-87","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7197700,2.4687700","utm_x":"455812","utm_y":"4618800","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44059-foto-08039-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44059-foto-08039-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44064","titol":"El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sastre-de-campins-cosia-de-franc-i-encara-hi-posava-el-fil","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del poble de Campins hi havia la següent dita tòpica o refrany geogràfic: 'El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil'.","codi_element":"08039-92","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7247700,2.4634400","utm_x":"455372","utm_y":"4619358","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44065","titol":"Els de Campins, dels diables són cosins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-de-campins-dels-diables-son-cosins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del poble de Campins hi havia la següent dita tòpica o refrany geogràfic 'Els de Campins, dels diables són cosins'.","codi_element":"08039-93","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7247700,2.4634400","utm_x":"455372","utm_y":"4619358","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44066","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Campins es celebra cada any el darrer cap de setmana d'agost. S'hi organitzen activitats lúdiques com balls espectacles per a infants, xocolatada, festa de l'escuma, cantada d'habaneres, àpats populars, etc.","codi_element":"08039-94","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7247700,2.4634400","utm_x":"455372","utm_y":"4619358","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44066-foto-08039-94-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44077","titol":"Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corro-damunt-corro-davall-campins-i-cap-endins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins. Era una fórmula de brindis típica de la comarca del Vallès Oriental, equivalent a la castellana 'Arriba, abajo, al centro y a dentro'.","codi_element":"08039-105","ubicacio":"Vallès Oriental","historia":"","coordenades":"41.7247800,2.4634200","utm_x":"455371","utm_y":"4619359","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44123","titol":"Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc","bibliografia":"CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit.","codi_element":"08042-8","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44124","titol":"Llegenda del cabrit negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-cabrit-negre","bibliografia":"MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà.","codi_element":"08042-9","ubicacio":"","historia":"Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país.","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44125","titol":"Llegenda de La Pallejana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-pallejana","bibliografia":"MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta.","codi_element":"08042-10","ubicacio":"","historia":"La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país.","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44126","titol":"Ball d'en Serrallonga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-den-serrallonga","bibliografia":"ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu.","codi_element":"08042-11","ubicacio":"","historia":"Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX.","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44127","titol":"Garba de la mestressa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garba-de-la-mestressa","bibliografia":"AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc.","codi_element":"08042-12","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44128","titol":"Bocarrot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bocarrot","bibliografia":"AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència.","codi_element":"08042-13","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44129","titol":"Imatge de la Lluna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-la-lluna","bibliografia":"AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall.","codi_element":"08042-14","ubicacio":"","historia":"La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània.","coordenades":"41.6940200,2.3529200","utm_x":"446154","utm_y":"4616007","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44212","titol":"Festa de la Carbonera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-carbonera","bibliografia":"ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix.","codi_element":"08042-97","ubicacio":"Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble","historia":"La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya.","coordenades":"41.6921100,2.3565200","utm_x":"446452","utm_y":"4615792","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44212-foto-08042-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44212-foto-08042-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44253","titol":"Placeta balladora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placeta-balladora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça.","descripcio":"En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs.","codi_element":"08042-138","ubicacio":"Antic camí de Vallforners","historia":"","coordenades":"41.6980500,2.3538000","utm_x":"446231","utm_y":"4616454","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44253-foto-08042-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44267","titol":"Fabricació de Pipes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabricacio-de-pipes","bibliografia":"MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes.","codi_element":"08042-152","ubicacio":"Cal Pipaire","historia":"Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc.","coordenades":"41.6990100,2.3529900","utm_x":"446164","utm_y":"4616561","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44267-foto-08042-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44267-foto-08042-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44307","titol":"Goigs en alabansa del gloriós patriarca S. Joseph","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-del-glorios-patriarca-s-joseph","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a sant Josep, la còpia escrita es titula 'Goigs en alabança del gloriós patriarca S. Joseph, espòs de la Verge Maria; que es canten en la Parroquial Iglesia de Santa Maria Magdalena de Canyellas, del Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá y Burgada, Estamper, en lo carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-37","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44321","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-3","bibliografia":"

El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des de l'any 2012, data en la que es van recuperar les cantades, ha estat la Coral Pla del Bosc les encarregades de les actuacions que ara ja només es canten al sortir de l'església i no són itinerants.<\/p> ","codi_element":"08043-52","ubicacio":"","historia":"

Durant la primera meitat del segle XX per Pasqua el sr. Mas Pons, un acordionista cec ensenyava caramelles a un grup d'homes. En acabar la Guerra Civil i durant dos anys Mn. Josep Bach Molas reprengué l'activitat de les Caramelles amb un grup d'entre 25 i 50 homes de la població. Passats aquests dos anys se'n feu càrrec Antoni Hill 'Tonet' fins a l'actualitat. S'actuava el dissabte a la nit a Canyelles i diumenge a Vilanova, on tenien molt bona fama. De mica en mica plegaren els homes adults i les caramelles les formen actualment nens.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Ara en comptes de 'caramelles' se les anomena 'Cants Pascuals'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44322","titol":"Benedicció de les cases 'Salpàs'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-de-les-cases-salpas","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es deixà de fer als anys 80","descripcio":"

Ritus religiós que es realitzava el dilluns i dimarts de Setmana Santa i que consistia en què el mossèn recorria totes les cases de Canyelles que ho demanaven per tal de ser beneïdes. S'iniciava a una de les cases on el capellà beneïa els plats de sal que portaven els veïns i un gerro d'aigua. Amb la sal i l'aigua barrejada el capellà anava passant per les cases que ho sol·licitaven, s'iniciava el recorregut dilluns al matí per les masies de dalt i a la tarda per cases del poble i dimarts al matí per les masies de baix. A cada casa el capellà enganxava una cullerada de la pasta (sal i aigua beneïdes) en una de les parets de la casa. A cada llar que anaven els escolans recollien donatius que sovint eren ous.<\/p> ","codi_element":"08043-53","ubicacio":"Cases de Canyelles","historia":"

No es coneix amb exactitud quan es començà a fer. Es deixà de fer als anys 80, amb la marxa de Mn. Tort. Aquest ritus recorda, segons la tradició cristiana, el pas de l'àngel exterminador, que matà a tots els primogènits egipcis, respectant aquells, les cases dels quals estaven marcats amb la sang de l'anyell que era el símbol de la Pasqua.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44323","titol":"El trasllat dels difunts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-trasllat-dels-difunts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Fins als anys 60 es traslladaven els difunts de les masies escampades de Canyelles cap a l'església i després al cementiri del poble portats en un cadafalc especial, una espècie de taula. Els portants no podien ser familiars directes del difunt i era obligatòria la participació dels veïns més propers. El trasllat es feia per relleus, es deixava el difunt en el cadafals, mentre es feia el canvi de portants el capellà feia una oració. Al davant de la comitiva hi havia l'escolà o escolans portant la creu, darrera seu el capellà, el seguia el mort amb els seus portants i els familiars i la gent que els acompanyava.<\/p> ","codi_element":"08043-54","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44324","titol":"El vi de les ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vi-de-les-animes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Al mes de novembre, que tradicionalment dedicat a les ànimes, es feia venir al poble un predicador, un bon orador (acostumava a ser un frare o capellà) per a dir el novenari, una oració als vespres durant una setmana i que coincidia amb lluna plena perquè la gent de les masies tinguessin llum per anar a l'església i tornar cap a casa de nit. La festa es feia després de la verema, un cop els cellers de les diferents cases havien fet la premsada del raïm. Els escolans anaven celler per celler recollint en un barreló les donacions de vi de cada casa que anaven acumulant-se en una bótes que hi havia a la rectoria. Amb els diners de la venda d'aquest vi el capellà pagava a l'orador, les despeses derivades del novenari i de vegades es pagava també al campaner. Al diumenge, l'últim dia es feia una confessió comuna. Durant tota aquesta setmana el poble estava molt actiu i participatiu en la festa, les escoles feien activitats dirigides per l'orador o predicador.<\/p> ","codi_element":"08043-55","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44325","titol":"Festa del Sagrat Cor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-sagrat-cor","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX.","descripcio":"

Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la primera comunió aquell any. Al poble s'hi feien diferents altars provisionals: dos al Raval i un al carrer Nou (de vegades algun altre), que muntaven els veïns d'aquestes zones. La processó s'aturava davant de cada altar, al damunt el rector posava la custòdia i cantaven cançons litúrgiques. Aquesta festa s'havia fet coincidir en ocasions amb el dia de Sant Joan. Durant un temps Eliseu Oliver feu un donatiu de 2 pessetes (el jornal d'un home) per pagar les festes. Després d'una missa, a sota la rectoria es feien ballades i danses a la plaça de la rectoria amb tres o quatre gralles i un tabal i per recollir diners es subhastaven coques rodones. Se'n deia 'Subhastar danses'.<\/p> ","codi_element":"08043-56","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"

Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44326","titol":"Festa de l'Ascensió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-lascensio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Era el dia que feien la Primera Comunió els nens i les nenes. Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la Comunió i a l'església es feia un recital de poesia a càrrec de les nenes, al costat de la imatge de la Mare de Déu que es col·locava al costat de l'altar. Les nenes més petites deien un mateix vers que els ensenyaven a casa seva i a l'escola dedicades a la Mare de Déu. El començament era aquest: 'Com que sóc petiteta us vinc a oferir aquesta roseta del meu jardí...'. Les nenes més grans podien recitar versos d'autors com Verdaguer.<\/p> ","codi_element":"08043-57","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44327","titol":"Festa de Sant Nicolau\/Festa Major Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-nicolaufesta-major-petita","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Els actes més destacats que conformen aquesta festa són l'ofici solemne de festa major com acte religiós; com actes populars, un dels més tradicionals era el campionat de 'Truc' que ja no es fa, la botifarrada popular, els balls de festa major, el teatre, les excursions i una cercavila representen els actes més interessants.<\/p> ","codi_element":"08043-58","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"

Festa de Sant Nicolau Tolentino celebrada al 10 de setembre. Tradicionalment s'iniciava la festa amb una missa cantada o ofici solemne. Cada altar de l'església tenia una persona encarregada del seu manteniment i embelliment anomenat administrador. Es feien balls de gralles i es subhastaven coques. És una festa que coincideix amb la verema i la gent no feia un seguiment massiu. Per això ha estat una festa que ha tingut alts i baixos en la seva celebració. Es deixà de celebrar durant la Guerra Civil.<\/p> ","coordenades":"41.2858900,1.7104500","utm_x":"392016","utm_y":"4571296","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44328","titol":"Ball de la Patusca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-patusca","bibliografia":"

AMADES, J. (1983). 'Costumari català'. Salvat. Barcelona.<\/p>

AA. VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

Ball o joc que realitzaven els segadors a Canyelles en el moment d'acabar la sega. El cap de colla lligava a quatre dels companys, els més divertits o forçuts i els que havien fet menys feina. Se'ls col·locava d'esquena i se'ls lligaven les cames per la part més alta amb faixes, es posaven de quatre grapes tocant-se el cul, com una espècie d'aranya de quatre caps i setze potes. El cap de colla o capità pujava damunt del grup i cada cop que en tocava un havien de canviar el sentit de la marxa. La resta dels espectadors feien una rotllana ballant. Quan al camp no hi havia dones es feia el ball sense pantalons. Durant el ball es cantava una cançó.<\/p> ","codi_element":"08043-59","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44328-foto-08043-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44328-foto-08043-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44329","titol":"Benedicció del terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-del-terme","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

El dia de la Santa Creu es feia la benedicció del terme des de la creu del Padró o creu de l'Atri. Des de la peanya on hi ha instal·lada la creu de l'Atri, el capellà beneïa el terme municipal en la direcció dels punts cardinals. Cada cop que es posava de cara a un dels punts cardinals feia una oració que era contestada pels assistents i es feia un repic de campanes. Aquesta cerimònia es feia també per deslliurar la població de la Pedregada.<\/p> ","codi_element":"08043-60","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44330","titol":"Construcció i funcionament dels forns de calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/construccio-i-funcionament-dels-forns-de-calc","bibliografia":"

PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.<\/p>

SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es fan","descripcio":"

El procés per muntar un forn de calç i extreure l'òxid de calç per diferents usos era el següent: En primer lloc es procedia a encastar una carcassa de pedra que tenia forma ovalada (amb el diàmetre major perpendicular al sòl) en un rebaix del terreny. La carcassa formava una paret de pedra a partir de la que començar la resta de l'estructura. A una distància elevada respecte a la base del sòl es deixa una obertura, la boca. L'espai entre la boca i el sòl (la cassola) servia per acumular les cendres produïdes a la combustió, sobretot la del primer moment de cremar, ja que la pedra calcària al començament era freda i si la combustió era ràpida la llenya no es consumia totalment, provocant moltes cendres. Per això era convenient començar el foc lentament i en tots els espais del forn, amb la finalitat d'anar elevant la temperatura del conjunt de l'estructura. Aquest pas durava tres dies dels set que durava tot el procés. La pedra calcària que s'arrancava de la muntanya (no servia la pedra exterior que s'esberlava), es disposava a l'interior del forn apilada, les de major diàmetre enmig i conforme s'arribava a les vores es posaven les de menor mida. Les pedres es disposaven horitzontalment, una filera de pedres vertical dividia les pedres grosses de les petites, eren els montants, que a la vegada reforçaven l'estructura. La pila de pedres acabava en forma de punxa i es tancava amb una llosa, la clau -d'una manera semblant a les barraques de vinya o de pastor-. Entremig de les pedres anaven posant feixos de llenya on les pedres que s'anaven posant des de la part superior quedaven subjectades, formaven la bastida. L'arquet era l'estructura de la part superior de la boca per aguantar el pes de la banda on es practicava aquesta obertura. A la part superior a part de la clau, tot es cobria amb grans lloses de pedra per tal que el foc no sortís per dalt i es mantingués a l'interior del forn. Després de tres dies de cremar lentament s'incrementava el foc fins al sisè dia, més o menys, quan ja no sortia fum negre perquè la pedra ja estava 'feta'. En aquest moment la part superior es tapava amb fang per concentrar el foc interior que anava recremant la pedra. Calia deixar-ho refredar durant tres dies més, moment en el que ja es podia desmuntar i recollir les pedres cremades convertides ja en òxid de calç. El procés era conduït habitualment per dues persones (forners) i requeria tenir a punt una quantitat de llenya importants en feixos o fogots. L'estructura del forn era similar a la que es feia servir per aixecar una barraca de pedra seca, però sense encaixar les pedres entre si.<\/p> ","codi_element":"08043-61","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquesta tècnica artesanal es va deixar de practicar quan apareixen els materials moderns que substitueixen la calç (ciment, pintures...). La descripció del procés ha estat facilitada pels testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44331","titol":"Construcció de les barraques de vinya\/pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/construccio-de-les-barraques-de-vinyapastor","bibliografia":"

PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.<\/p>

SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no en queden gaires persones que sàpiguen fer aquesta tècnica","descripcio":"

Tècnica tradicional consistent en construir barraques de pedra seca (sense utilitzar cap mena de material per lligar-les). La planta acostumava a ser circular en aquestes contrades, tot i que també podia ser quadrada. El diàmetre més comú és d'entre 3 i 4 metres. Les parets tenen un gruix de 90- 120 cm i una alçada entorn als 2 metres. Sempre hi ha una porta amb un dintell (gran llosa plana). Les barraques es construïen manualment (de manera semblant als forns de calç), calçant pedres i aixecant una coberta de falsa volta. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.<\/p> ","codi_element":"08043-62","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44332","titol":"El Forn de la Gavatxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-la-gavatxa","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: L'any 1809 hi havia tropes napoleòniques fent estada a Canyelles. Un dels seus capitans va portar la seva dona a punt de tenir un fill i es van instal·lar en una de les masies històriques del poble, Cal Dori (avui dia convertida en restaurant). Una ordre obligà a les tropes napoleòniques a deixar el poble i anar vers Tarragona, quedant sola a Canyelles la muller del capità. Pocs dies després, aquesta era tirada dins un forn de calç on moria cremada. Passat uns mesos el capità va tornar amb un grup de soldats. Al no trobar la seva dona, anuncià que faria agafar als homes del poble si la seva dona no apareixia abans de tres dies. Al dia següent la major part dels homes de Canyelles s'amagaven per les muntanyes. Quan el capità s'assabentà de la tràgica mort de la seva muller, va ordenar agafar els canyellencs amagats a la muntanya i en va fer afusellar uns quants. Des de llavors el forn de calç que hi havia al costat de Cal Dori va rebre el nom del forn de la Gavatxa.<\/p> ","codi_element":"08043-63","ubicacio":"Cal Dori.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1809","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44333","titol":"La desaparició de dos soldats francesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-desaparicio-de-dos-soldats-francesos","bibliografia":"

AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En plena Guerra del Francès, uns veïns de cal Xum que celebraven la seva Festa Major - en aquells temps es celebrava per Sant Nicolau - van convidar a un parell de soldats francesos a veure vi amb ells. S'explica que els en deixaren beure tant que van acabar ebris. Arribats aquest moment van aprofitar per donar amb la rella un cop al cap a cada soldat, deixant-los morts segons uns i estabornits segons altres. Com que era de nit van aprofitar la foscor per ficar-los dins d'un sac i els van enterrar davant mateix d'una casa, on hi havia un camp llaurat i a punt de sembra-hi el blat, feina que el dia següent van fer a primera hora per tornar a deixar el camp com si no hagués passat res. Es diu que la resta de soldats i de militars superiors no van saber mai el que succeí i que van ser declarats desertors. Quan el blat va créixer els francesos ja eren fora, però la gent de Canyelles veien ben bé on eren enterrats els dos soldats, perquè el blat d'on ells estaven colgats, va créixer més ufanós i alt que l'altre.<\/p> ","codi_element":"08043-64","ubicacio":"Cal Xum.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44334","titol":"Accident mortal al campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/accident-mortal-al-campanar","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut el 22 d'agost de 1857. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En temps de mossèn Magí Galofré hi havia a Canyelles un costum molt arrelat que consistia en tocar les campanes per tal d'allunyar les tempestats. Quan a prop de la verema el cel s'enfosquia amenaçador, els homes corrien a dalt del campanar per executar aquesta acció. El 22 d'agost de 1857, cinc joves canyellens morien electrocutats a dalt el campanar per una centella quan estaven realitzant aquesta tasca. Des d'aquell dia les campanes no van tornar a tocar, en senyal de dol, durant molt de temps.<\/p> ","codi_element":"08043-65","ubicacio":"Església de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1857","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44335","titol":"Ritual contra les tempestats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ritual-contra-les-tempestats","bibliografia":"

AA.VV (1993). 'Festa Major Canyelles 1993'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p>

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ritual profà que es feia com a mínim des del segle XVIII a Canyelles, per tal d'allunyar les tempestats d'estiu del poble i evitar que caiguessin pedregades sobre les vinyes de l'entorn. Manifestacions relacionades amb aquest fet són habituals a Canyelles. La més coneguda es relaciona amb un personatge i a una casa del carrer Major: Cal Capellà. Es diu que un dels caps més antics de la família Muntaner (encara a Canyelles), Pau Muntaner es va destacar en la seva habilitat de predicció meteorològica. Quan s'apropava una gran tempesta, aquest canyellenc pujava a la creu del terme situada a l'atri de l'església (veure fitxa 33) i formulava un ritual que, curiosament, allunyava les temudes pedregades. Casualitat o enginy, aquest fet es va anar succeint de tal manera que quan el cel s'enfosquia, tothom l'anava a cercar per alliberar les collites d'aquests mals. I així, de mica en mica, entre rituals i oracions, es va anar creant la figura del 'capellà', que va deixar el motiu o renom a una de les cases més antigues del poble.<\/p> ","codi_element":"08043-66","ubicacio":"Creu de l'Atri","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44336","titol":"Incendi en un retaule de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/incendi-en-un-retaule-de-lesglesia","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element de la tradició oral explica que el dia de Tots Sants de l'any 1896, el senyor rector d'aquell temps, mossèn Jaume Comella mentre estaven predicant que les ànimes del purgatori es cremaven i que aquest era un dels seus principals sofriments, tot el poble que omplia l'església estava rient. El mossèn pensant-se que potser no entenien les seves paraules anava repetint: Sí, sí, les ànimes del purgatori es cremen... Tots els assistents sense moure's del lloc no paraven de riure. El senyor rector parà de predicar i girant-se vers la dreta per agafar uns llibres que tenia a la barana de la trona per baixar, se'n adonà sorprès del que estava passant. Els feligresos reien i reien per què mentre ell predicava que les ànimes del purgatori es cremen, s'estava cremant un retaule on hi havia gravades les ànimes del purgatori patint els torments del foc, d'on eren lliurades gràcies al Sacrifici de la Missa que celebrava un sacerdot que també hi estava gravat i pintat. S'explica que els feligresos de Canyelles d'aquell temps eren tan devots que no van aixecar-se per apagar el foc ocasionat per un ciri que va caure, fins que el mossèn va deixar de predicar. Llavors varen extingir-lo.<\/p> ","codi_element":"08043-67","ubicacio":"Església de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"1896","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44337","titol":"Pessebre vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Representació nadalenca amb la participació, en la darrera edició, d'un total de 224 figurants amb més de 50 voluntaris. Es realitza durant un cap de setmana sencer previ al Nadal i es representa la història del naixement del infant Jesús.<\/p> ","codi_element":"08043-68","ubicacio":"Nucli antic","historia":"

A Canyelles en els anys 60 s'havien fet representacions del pessebre en espais propers al castell de Canyelles i en el casc antic del poble; desprès aquesta tradició es va anar perdent, fins arribar a fer la obra dels 'pastorets' dins de la Sala Multicultural. L'any 2006, es va començar a treballar per recuperar la tradició popular i cultural de realitzar un pessebre vivent tal i com es feien en temps passats i obrir més el ventall de ciutadans que volien participar en la execució dels pastorets, però que degut a la infraestructura de la Sala Multicultural no ho permetia. Aquests anys previs, amb l'execució dels pastorets, van promoure la motivació i l'entusiasme entre els participants, duent-los a iniciar el disseny d'un pessebre vivent representatiu del poble de Canyelles. En aquell moment dins de la comarca del Garraf, d'aquesta tradició només se'n parlava de Canyelles, i es va decidir recuperar-la, ja que oferia una singularitat especial entre les poblacions veïnes de la comarca. L'any 2007 es va fer realitat la primera edició del pessebre vivent. Es van arribar a 100 figurants repartits en diferents quadres del pessebre i en escenografies diferents ubicades i escampades pel nucli antic del poble.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Ha passat a formar part de l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, una fita molt important que li dona un grau de qualitat molt elevat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44340","titol":"Festa Major de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de Canyelles es celebra el tercer cap de setmana de juliol en honor de la Patrona Santa Maria Magdalena. El dissabte s'anuncia la Festa Major amb un 'fort tritlleig de campanes' i es disparen 3 morters. Tot seguit es celebra l'ofici solemne de Festa Major on es canten els Goigs de la Santa. La Coral Pla del Bosc (creada el 2011) hi fa unes cantades els dies d'ofici. També es fa una missa pels difunts el dilluns següent. Els actes tradicionals de la festa s'inicien amb el castell de focs i el correfoc protagonitzat per les tres colles de foc, els diables els Canyafocs, els Petits Canyafocs i els Dracs de Canyelles. Segueixen les dues cercaviles: La Pujada i La Baixada on hi participen totes les colles i balls populars del municipi, amb alguna colla de foc invitada. Les entitats culturals del municipi que hi participen són: • Els Dracs amb tot el seu bestiari (la dragona Llacunalba, la Fera (el primer drac de Canyelles, recuperat i restaurat l'any 2012) , el de la Font del Bosc, el drac del Torrent de Cal Deux i un Bou) • Els diables Els Petits Canyafocs. • L'Agrupació de Balls Populars amb els balls: la Patusca, les bastoneres, els bastoners infantils, el de cintes, els Panderos i el dels Picarols. La participació dels balls populars per festa major es va iniciar l'any 2008 amb el naixement d'aquesta nova entitat cultural. • Els gegants que varen ser batejats l'any 1996 i representen els primers Barons de Canyelles: Joaquim i Elisabeth. D'aquesta manera es va reconèixer la seva tasca per fer una Baronía esplendorosa I el gegantó en Genet, de Can Xum. • Els Grans Nans de Canyelles, capgrossos que es varen compara l'any 1993 i que el 2011 es va recuperar la colla. • La colla dels bastoners de Canyelles, que es caracteritza per ser mixte. També un ball que neix l'any 2008 . Una altra vessant recuperada l'any 2012 ha estat la creació d'un grup de grallers del poble que fan les matinades el dia de la patrona Santa Magdalena. Els actes esportius com el futbol, les curses populars, la passejada amb BTT, o el campionat de petanca, obren el cap de setmana anterior als actes de la Festa Major. Un dels altres actes que formen part del protocol de festa major són les festes de nit pel públic jove el de l'Empalmada i l'Alternativa d'en Joan, les dues realitzades per entitats del poble.<\/p> ","codi_element":"08043-71","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44347","titol":"Goigs a llaor de la Gloriosa i Santa Magdalena Penitent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-i-santa-magdalena-penitent","bibliografia":"

AA.VV (1994). 'Festa Major Canyelles 1994'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. La lletra és del P. Hilari d'Arenys de Mar i la música de Mn. Josep Rosell. Existeixen versions escrites diferents iconogràficament, ja que la lletra i la música és la mateixa dels autors citats. Una de les edicions és coneguda com l'edició dels Amics dels Goigs de l'any 1936, en la qual apareixen tres línies de la partitura musical escrita.<\/p> ","codi_element":"08043-78","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1936","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"P. Hilari d'Arenys de Mar i Mn. Josep Rosell.","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44348","titol":"Goigs en alabansa del Sant Nicolau de Tolenti","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-del-sant-nicolau-de-tolenti","bibliografia":"

AA.VV (1997). 'Festa Major Canyelles 1997'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Sant Nicolau de Tolenti, co-patró de Canyelles, el text més antic és anònim i va ser revisat per R. Vives. La música és de Mn. Josep Maideu i Auguet. Existeixen com a mínim 2 versions diferents. Hi ha una que inclou tres línies de la partitura musical escrita. El títol exacte és: 'goigs en lloança de Sant Nicolau de Tolenti. Excels Patro del poble de Canyelles. Arquebisbat de Barcelona'. L'altre es titula: 'goigs del gloriós Sant Nicolau del Tolentí, del Orde del gran Pare Sant Agustí'. Aquest últim està signat a Barcelona per 'Pau Nadal, estampador, en lo carrer de la Canuda'. La imatge del sant que apareix en els goigs són la mateixa, però les lletres tot i ser similars presenten diferències sensibles, hi ha canvis importants de paraules i frases senceres.<\/p> ","codi_element":"08043-79","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44348-foto-08043-79-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44353","titol":"Cobles de la Sacratíssima passió i mort de N. Sr. Jesu-Christ","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobles-de-la-sacratissima-passio-i-mort-de-n-sr-jesu-christ","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Cobles de la Sacratissima Passió, y Mort de N. Sr. Jesu-christ, que es canten en sa Capella de la parroquial Iglesia de S. Magdalena de Canyelles, Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá, Estamper, en lo carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-84","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44354","titol":"Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coblas-de-la-santissima-imatge-del-ecce-homo","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo de la Iglesia de Santa Maria Madalena' La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Jaume Suriá, al carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-85","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44355","titol":"Goigs en alabansa de Santa Maria de Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-de-santa-maria-de-magdalena","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. El títol original és: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala. Excelsa patrona i titular de la parròquia de Canyelles de l'arquebisbat de Barcelona'. La impressió publicada explica que el text és anònim i que va ser revisat per Ricard Vives i Sabaté. La música és de Mn. Josep Maideu i August.<\/p> ","codi_element":"08043-86","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Ricard Vives i Sabaté. Música de Mn. Josep Maideu i August.","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44356","titol":"Fira de Santa Llúcia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-santa-llucia","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira de Sta. Llúcia, es celebra el primer cap de setmana de desembre, per donar la benvinguda a les festes nadalenques. La seva primera edició fou l'any 2003 i actualment, s'ha convertir en un referent festiu i popular molt destacat a nivell comarcal. En les edicions celebrades, s'han donat cita un nombre de parades molt important, l'any 2012, més de 350 on es venien productes relacionats amb el Nadal, articles diversos relacionats amb l'artesania i productes alimentaris d'elaboració també artesanal. Com activitats complementàries, es reparteixen més de 6.000 racions d'escudelles fetes per grups de voluntaris i voluntàries, es fan cantades de nadales, es reparteix xocolata calenta, es poden visitar exposicions relacionades amb el Nadal, fer el cagar el tió al corral del Nadal i entregar la carta al patge Vibó, per tota la zona del nucli antic. A l'àrea del Pol Nord, també es pot parlar amb el Pare Noel i participar en tallers, activitats i moltes sorpreses pels més petits. També les entitats culturals i festives del municipi hi participen fent difusió dels seus productes i activitats. Moltes cases del centre urbà de Canyelles cedeixen els seus portals perquè aquell dia es puguin realitzar exposicions de temàtica diferent com pintura, objectes antics, pessebres, etc.<\/p> ","codi_element":"08043-87","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

En les primeres edicions de la Fira, es feia el tradicional concurs de pintura ràpida, l'any 2007 es va deixar de fer.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"S' ha convertit en la tercera fira de Nadal més important de Catalunya. La primera és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i en segon lloc, la Fira d'Espinelves.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44361","titol":"Tocats pel foc. Llegenda sobre l'origen dels Canyafocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tocats-pel-foc-llegenda-sobre-lorigen-dels-canyafocs","bibliografia":"

Programa de festa major de l'any 2007<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

A l'any 1861, cap a dos quarts de dues de la tarda, estant el cel ben serè i assolellat. En cert moment explotà, fent un soroll com si fos una canonada, després un espetegar com a trets de fuselleria. S'obri el cel fent una il·luminària com si es fes de dia i caigué quelcom a terra com si fos un llamp. Els veïns del poble quedaren garrativats, morts de por, parlaven entre ells, uns deien que era la fi del món, altres que era la guerra, com no sabien que fer van decidir d'anar a veure al baró i al mossèn. Debatrien entre ells i van arribar a la conclusió que es tenia que anar a veure el què passava. Com que ningú s'atrevia, varen escollir a cinc pagesos que junt amb el mossèn i el baró van fer camí cap al lloc on s'havia sentit l'esclat. Què era aquell esclat i aquella bola de foc? El baró i el mossèn escoltats per als pagesos es dirigien cap aquell resplendor, els veïns anaven darrera d'ells mig amagats i en arribar aquell resplendor era un foc que semblava com si sortís del mateix infern. Els que ho varen veure, expliquen que de sobte d'aquell foc sortí una flama amb la cara del diable, un diable de set banyes. Els pagesos i els veïns no donaven crèdit al que veien els seus ulls, les forques que duien es convertiren amb canyes fumejant de foc. Atrets per aquell dimoni els pagesos van entrar en un estat de bogeria i de sobte començaren a ballar i donar voltes al voltant del foc. Des de lluny els veïns del poble veien tot l'espectacle bocabadats, i diuen que mentre ballaven els sortí a tots dues banyes i una cua, i tots ells van ser convertits en els set pecats capitals. El baró Bouffard es convertí en la Supèrbia. El Mossèn es convertí en la Ira En Gicafret es convertí en la Luxúria. El Marquet es convertí en la Gula. En Portet en l'Avarícia. En Simo en l'Enveja I en Bohemi Falo en la Peresa. La llegenda també explica que des de llavors se'ls coneix com els Canyafocs, i que tots els anys el dia 14 de maig fan festa grossa i se'ls pot trobar pels voltants del poble, cremant i ballant perquè el dimoni els embogeix.<\/p> ","codi_element":"08043-93","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44363","titol":"Caminada a Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caminada-a-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pels Canyellencs i Canyellenques, és un esdeveniment molt esperat, hi sh'hi poden aplegar més de 200 participants. També les entitats culturals, esportives i festives del poble hi tenen un protagonisme especial, promocionant la visibilitat i representació del poble de Canyelles en el Monestir de Montserrat. La caminada a Montserrat, es programa l'últim cap de setmana d'abril on els participants surten de Canyelles per la nit del divendres i arriben el dissabte per la tarda a Collbató on fan nit i diumenge pel matí, es fa la última pujada final al Monestir de Montserrat. A dalt es ballen els balls populars i es fan ofrenes a la Moreneta, portant cada any un banderí.<\/p> ","codi_element":"08043-95","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

El 2012, Canyelles ha pogut celebrar el 30è aniversari d'anar a peu des de Canyelles fins a Montserrat, un esdeveniment cultural i tradicional, d'arrel popular, singular que potencia el sentiment de pertinença dels ciutadans del municipi. El seu origen el té amb la família Hill que sense esperar ni pretendre-ho van ser els promotors d'aquesta caminada que al llarg dels anys s'ha convertit en popular, arribant a ser un acte que té molt de ressò dins de la comarca del Garraf.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1972","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44366","titol":"Balls populars de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balls-populars-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balls tradicionals de Canyelles: El Ball de Bastons és un ball molt antic i per referències històriques sabem que en el segle XVIII, era un ball molt normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps era ja un ball tradicional. L'element principal del ball són els bastons. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilleta vermella amb ribets de color verd i negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, mocador al cap vermell, faixa negre, picarols als turmells (camalls) i espardenyes de betes negres. Actualment tenim els ball de bastons infantils i les bastoneres, aquest últim ball adult format per dones. Els bastoners infantils varen sorgir el 2008 i el de dones per la festa major 2009. El ball dels Picarols. Té el seu origen a la Catalunya Central i formava part de pràctiques màgiques per expulsar els mals esperits i allunyar les malvestats de les cases. Aquest ball és molt alegre i segueix una coreografia molt bonica i senzilla adaptada per nens i nenes de 3 i 5 anys. El picarol és l'element clau d'aquesta dansa que li dona el seu nom. El vestuari es pantalon i camisa blanca, mocador blau amb ribet blanc i als turmells picarols. El ball dels picarols a Canyelles va sorgir el 2008. El ball de Panderos És molt popular al Penedès i es creu que té el seu origen a València. És un ball molt vistós on es segueix una coreografia on la dansa i el so de les panderetes han d'anar compassats. Aquest ball el ballen nenes entre 6 i 9 anys. L'any 2008 el vestuari era faldilla i jersei blanc amb camalls verds i faixa verda. L'any 2009 es va canviar per l'actual: un pantalon i camisa blanca amb una faldilleta de color rosa i picarols al turmells (camalls) un de color rosa i l'altre de color lila. La faixa és de color lila. Els Bastoners de Canyelles El grup dels Bastoners de Canyelles van gestar-se durant el 2007, promogut per Guillem Garcia, amb la col·laboració de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, i la feina d'un bon grapat de gent de Canyelles. Es van estrenar per la Festa Major de Canyelles l'any 2008, amb 20 Balladors. Es caracteritzen per ser un grup de balladors mixte on la finalitat inicial, no només era potenciar la cultura popular en el poble de Canyelles sinó que també es volia recuperar i\/o crear un ball de bastons exclusiu per Canyelles. De moment s'ha fet un acostament als 'Ball de Bastons del Garraf' ( poblacions com Ribes, Vilanova), on el ball es caracteritza per el predomini de la força, la sonoritat i la vistositat sobre la velocitat de picada. Entre les coreografies actuals tenim, el Passar i Rebatre Canyellenc, la Boja, la Boja de Ribes, les Creus, el Dalt i Baix i el Plegafems Com a ball propi: la Passada de Nou. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldellí taronja amb ribets de color negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, faixa negre, camals Taronges picarols als turmells, i espardenya de betes negres<\/p> ","codi_element":"08043-98","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

L'Agrupació de Balls Populars de Canyelles va néixer el juliol del 2008 fruit de l'interès d'un grup de persones interessades amb la recuperació i difusió dels balls populars, així com també tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional catalana. Actualment l'Agrupació té al voltant de 70 socis. En la Festa Major de Santa Magdalena, al juliol del 2008, van sortir els primers balls, aquests van ser els Picarols, Ball de Panderetes i Ball de Bastons Infantils i l'any següent es van estrenar 2 balls més, el Ball de Bastons adults dones i el Ball de la Patusca. I l'any 2011 es va estrenar el ball de cintes<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44366-foto-08043-98-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44600","titol":"Recepta de l'arròs paperer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recepta-de-larros-paperer","bibliografia":"

LLORET I ORTÍNEZ, Ton. (2016). 'Arròs paperer, una recepta al servei de la societat: Un plat de cuina esdevé una mostra entranyable del patrimoni intangible', a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica<\/em>, núm. 2, p. 14-15.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Es una recepta culinària recuperada des de 2008 per la Sra. Montserrat Miquel de la fàbrica Miquel y Costas&Miquel a partir de la donació de documentació de l'empresa al Museu Molí Paperer de Capellades.","descripcio":"

És un guisat que s’elaborava a les velles fàbriques papereres amb carn i arròs, condimentat amb el vi de la zona i els productes que donava la terra: ceba, tomàquet i l’imprescindible llorer que creixia als marges del riu. Un plat molt nutritiu que permetia aguantar dures jornades als primers treballadors paperers. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. <\/p>

La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia des de 2015.<\/p>

Ingredients per a 6 persones:<\/strong><\/p>