{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2024-03-28 01:42:07","entitats":3559,"elements":[{"id":"73711","titol":"Zona natural de Can Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-natural-de-can-morral","bibliografia":"
BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08001-59","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"
La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.<\/p> ","coordenades":"41.5275800,1.9091300","utm_x":"408991","utm_y":"4597901","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785|1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73712","titol":"Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat","bibliografia":"
Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. <\/p>
CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> MARTÍN , Marc (2011)<\/span><\/span><\/span><\/span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E<\/span><\/span><\/span><\/span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https:\/\/www.recercat.cat\/handle\/2072\/117487?show=full<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura.","descripcio":" L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la <\/span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme municipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/p> Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de pollancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>), de la qual, segons estudis recents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abrerenc del riu Llobregat .<\/span><\/span><\/span><\/p> La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (Populus deltoides<\/em>) i pollancre del Canadà (Populus canadensis<\/em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (Sambucus nigra<\/em>), freixes (Fraxinus angustifolia<\/em>), i oms (Ulmus minor<\/em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera despunten també exemplars remarcables de salzes (Salix alba<\/em>) i tamarius (Tamarix gallica<\/em>). Precisament, alguns dels tamarigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p> Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p> Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). <\/span><\/span><\/span><\/p> Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-60","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":" La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79\/409\/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.<\/p> L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112\/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).<\/span><\/span><\/span><\/p> En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de sediments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5282100,1.9126700","utm_x":"409287","utm_y":"4597967","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73713","titol":"Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-gran","bibliografia":" CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> PÉREZ, David; i NUALART<\/span>,<\/span><\/span><\/span>Neus (2007):<\/span> “<\/span><\/span><\/span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Catalunya)”. Revista Atzavara, <\/em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.<\/span><\/span><\/span><\/p> Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva capçalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). <\/span><\/span><\/span><\/p> El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de distribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (Cardamine impatiens<\/em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espècie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (Hieracium murorum<\/em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (Ranunculus ficaria subsp ficariformis<\/em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (Coronilla emerus<\/em>), espècie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així mateix, apareix algun exemplar de vern (Alnus glutinosa<\/em>) i d’auró negre (Acer monspessulanus<\/em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbassars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una comunitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris <\/em>on destaca el Carex sylvatica subsp paui <\/em>i el mateix mill gruà (Lithospermum pupurocaeruleum<\/em>) i el càrex pèndul (Carex pendula<\/em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulmetum minoris) i les bardisses amb roldor (Rubo ulmifolii-Coriaretum myrtifoliae<\/em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus Arundini donacis- Volvuletum sepium<\/em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans esmentades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia Eucladio-Adiantetum<\/em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (Platanus hybrida<\/em>) i el pi blanc (Pinus halepensis<\/em>). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). <\/span><\/span><\/span><\/p> El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. <\/span><\/span><\/span><\/p> Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-61","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":" Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben conservada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conservació, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un estat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de canya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (Populus nigra<\/em>).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.<\/span><\/span><\/span><\/p> El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A<\/span> més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de reconstrucció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hàbitats\/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conservació d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Naturalista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es creua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar diferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5142900,1.8912200","utm_x":"407478","utm_y":"4596444","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-foto-08001-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20070311124922aa.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145231.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145540.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20171112133429.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"87540","titol":"Riera del Morral del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral-del-moli","bibliografia":" CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jaume i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en general, de petit cabal de només 0,06 m\/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. <\/span><\/span><\/span><\/span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’arbredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (Saponaria officinalis<\/em>), l’estroncasangs (Lithrum salicaria<\/em>), la menta (Mentha officinalis<\/em>) i la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (Emys orbicularis<\/em>) –i s’ha detectat la presència d’un adult de tortuga de florida (Trachemys scripta<\/em>)– i d’aligot (Buteo buteo<\/em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbisbal (Castell, Margall i Miralles,2016).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les característiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’escassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfologia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria conservar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme municipal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (Glaucium flavum<\/em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (Charadrius dubius<\/em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-108","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5158000,1.9385600","utm_x":"411430","utm_y":"4596562","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070647.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070646.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87541","titol":"La riera de Masquefa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-de-masquefa","bibliografia":" CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016).","descripcio":" La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi circuli en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. <\/span><\/span><\/span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (Equisetum sp<\/em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. <\/span><\/span><\/span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (Motacilla alba<\/em>) i la cuereta torrentera (Motacilla cinerea<\/em>). També s’hi ha observat alguna rapinyaire forestal com l’esparver (Accipiter nissus<\/em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. <\/span><\/span><\/span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va excavar el conjunt troglodític de Sant Ermengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-109","ubicacio":"Límit NW del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5224900,1.8689300","utm_x":"405630","utm_y":"4597379","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070575.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070576.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87542","titol":"El bosc de l’ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"