{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-18 02:58:17","entitats":3950,"elements":[{"id":"73711","titol":"Zona natural de Can Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-natural-de-can-morral","bibliografia":"<p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08001-59","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"<p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.<\/p> ","coordenades":"41.5275800,1.9091300","utm_x":"408991","utm_y":"4597901","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785|1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73712","titol":"Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat","bibliografia":"<p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. <\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em><span> <em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>MARTÍN , Marc (2011)<\/span><\/span><\/span><\/span><span lang='CA'><span><span><span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa<\/em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E<\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https:\/\/www.recercat.cat\/handle\/2072\/117487?show=full<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura.","descripcio":"<p><span><span><span><span lang='CA'>L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la <\/span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme mu­nicipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de po­llancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa<\/em>), de la qual, segons estudis re­cents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abre­renc del riu Llobregat .<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (<em>Populus deltoides<\/em>) i pollancre del Canadà (<em>Populus canaden­sis<\/em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (<em>Sambucus nigra<\/em>), freixes (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>), i oms (<em>Ul­mus minor<\/em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera des­punten també exemplars remarcables de salzes (<em>Salix alba<\/em>) i tamarius (<em>Tamarix gallica<\/em>). Precisament, alguns dels tama­rigars de la vora del Llobregat també formen  part d’aquest  Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (<em>Phalacroco­rax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendu­linus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-60","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"<p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79\/409\/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.<\/p> <p><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112\/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de se­diments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5282100,1.9126700","utm_x":"409287","utm_y":"4597967","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73713","titol":"Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-gran","bibliografia":"<p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ, David; i NUALART<\/span><span lang='CA'><span><span>,<\/span><\/span><\/span><span lang='CA'>Neus (2007):<\/span><span lang='CA'><span><span> “<\/span><\/span><\/span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Ca­talunya)”<em>. Revista Atzavara, <\/em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p>Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme mu­nicipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva cap­çalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de dis­tribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (<em>Cardamine impatiens<\/em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espè­cie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (<em>Hieracium murorum<\/em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (<em>Ra­nunculus ficaria subsp ficariformis<\/em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (<em>Coronilla emerus<\/em>), espè­cie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així ma­teix, apareix algun exemplar de vern (<em>Alnus glutinosa<\/em>) i d’auró negre (<em>Acer monspessulanus<\/em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbas­sars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una co­munitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, L<em>ithospermo purpurocaerulei-Ul­metum minoris <\/em>on destaca el <em>Carex sylvatica subsp paui <\/em>i el mateix mill gruà (<em>Lithospermum pupurocaeruleum<\/em>) i el càrex pèndul (<em>Carex pendula<\/em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulme­tum minoris) i les bardisses amb roldor (<em>Rubo ulmifolii-Co­riaretum myrtifoliae<\/em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus <em>Arundini donacis- Volvuletum sepium<\/em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans es­mentades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia <em>Eucladio-Adiantetum<\/em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia<\/em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (<em>Platanus hybrida<\/em>) i el pi blanc (<em>Pinus halepensis<\/em>). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-61","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":"<p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben con­servada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conserva­ció, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un es­tat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de ca­nya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (<em>Populus nigra<\/em>).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A<\/span> <span lang='CA'>més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de re­construcció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hà­bitats\/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conserva­ció d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Natu­ralista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es cre­ua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar di­ferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5142900,1.8912200","utm_x":"407478","utm_y":"4596444","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-foto-08001-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20070311124922aa.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145231.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145540.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20171112133429.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"87540","titol":"Riera del Morral del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral-del-moli","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <em> <\/em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m\/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. <\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis<\/em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria<\/em>), la menta (<em>Mentha offici­nalis<\/em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia<\/em>), entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis<\/em>) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta<\/em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo<\/em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum<\/em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius<\/em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-108","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5158000,1.9385600","utm_x":"411430","utm_y":"4596562","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070647.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070646.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87541","titol":"La riera de Masquefa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-de-masquefa","bibliografia":"<p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016).","descripcio":"<p><span><span><span>La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Maga­rola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi cir­culi en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (<em>Equisetum sp<\/em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (<em>Motacilla alba<\/em>) i la cuereta torren­tera (<em>Motacilla cinerea<\/em>). També s’hi ha observat alguna rapi­nyaire forestal com l’esparver (<em>Accipiter nissus<\/em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (<em>Mauremys leprosa<\/em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va ex­cavar el conjunt troglodític de Sant Er­mengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-109","ubicacio":"Límit NW del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5224900,1.8689300","utm_x":"405630","utm_y":"4597379","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070575.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070576.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87542","titol":"El bosc de l’ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"<p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’eleva­da densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cul­tural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densi­tat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-110","ubicacio":"Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments","historia":"","coordenades":"41.5185300,1.8679600","utm_x":"405543","utm_y":"4596940","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070560.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070565.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"28969","titol":"Font del Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castell-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora","codi_element":"08002-37","ubicacio":"Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell","historia":"Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí.","coordenades":"41.7282700,1.6485700","utm_x":"387602","utm_y":"4620489","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29043","titol":"Bosc de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":"Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl.","codi_element":"08002-111","ubicacio":"Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada","historia":"Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis.","coordenades":"41.7088900,1.6024500","utm_x":"383731","utm_y":"4618399","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29085","titol":"Bosc del Torrent de Cal Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-torrent-de-cal-pere","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro.","codi_element":"08002-153","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37367","titol":"Rocar del bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocar-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"es desconeix la seva dimensió real","descripcio":"Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i\/ o de marge.","codi_element":"08003-227","ubicacio":"Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5078600,2.3053600","utm_x":"442030","utm_y":"4595370","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37384","titol":"Aloc del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aloc-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-244","ubicacio":"Torrent de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4879600,2.3052800","utm_x":"442006","utm_y":"4593160","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37392","titol":"Torrents dels Averns i d'en Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrents-dels-averns-i-den-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort.","descripcio":"Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll.","codi_element":"08003-252","ubicacio":"Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri.","historia":"","coordenades":"41.5008200,2.2866900","utm_x":"440466","utm_y":"4594601","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37393","titol":"Arbreda de la Riera Alta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-la-riera-alta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació.","descripcio":"Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi.","codi_element":"08003-253","ubicacio":"Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5124400,2.2872800","utm_x":"440526","utm_y":"4595890","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37394","titol":"Arbreda de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis.","descripcio":"Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol.","codi_element":"08003-254","ubicacio":"entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5065600,2.3047800","utm_x":"441981","utm_y":"4595226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37395","titol":"Arbreda del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca.","codi_element":"08003-255","ubicacio":"Fondo de Rials i torrents propers","historia":"","coordenades":"41.4949500,2.3061700","utm_x":"442086","utm_y":"4593936","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37396","titol":"Arbreda del Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme.","descripcio":"El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat.","codi_element":"08003-256","ubicacio":"Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella.","historia":"","coordenades":"41.4940100,2.2997700","utm_x":"441551","utm_y":"4593836","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37397","titol":"Arbredes de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbredes-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'arbreda superior està en mal estat de conservació de resultes dels darrers episodis de sequera i de neu. Bona part dels seus arbres estan esberlats o caiguts. A l'arbreda inferior les afectacions no han estat tan importants.","descripcio":"Aquestes dues arbredes, d'una superfície total d' aproximadament 1'5 hectàrees, tenen característiques molt similars: l'estrat arbori és clarament dominat pel pi pinyer, amb una cobertura major al 80% de l'espai, tot i que hi ha diferents individus d'altres espècies. Estan separades per una zona d'herbassar. En no ser tan freqüentades com el Bosquet, en aquestes arbredes es desenvolupa un sotabosc ric, amb espècies com el galzeran, que assoleix unes densitats i dimensions molt importants en el bosc ubicat més al sud, l'heura o l'esparreguera. Hom hi pot trobar elements per a l'esbarjo, com taules, bancs o cadires, a més d'alguna construcció antiga per a la canalització de l'aigua. De la vegetació cal destacar: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex), Olivera (Olea europaea), Lledoner (Celtis australis) i Pi pinastre (Pinus pinaster).","codi_element":"08003-257","ubicacio":"Per damunt de la masia de Can Serra","historia":"","coordenades":"41.4967100,2.2984800","utm_x":"441446","utm_y":"4594136","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquestes dues arbredes tenen interès tant paisatgístic com ecològic: en el primer dels casos, se situen en un àmbit de carena visible des de molts indrets; en el segon, constitueixen taques de vegetació importants enmig del mosaic agrícola dominant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37398","titol":"Arbreda de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres.","descripcio":"Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes.","codi_element":"08003-258","ubicacio":"a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar).","historia":"","coordenades":"41.4772500,2.2952200","utm_x":"441156","utm_y":"4591978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37399","titol":"Arbreda de Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers.","codi_element":"08003-259","ubicacio":"Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5080400,2.2965600","utm_x":"441296","utm_y":"4595396","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37400","titol":"Arbreda de Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-cinto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació.","codi_element":"08003-260","ubicacio":"riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca","historia":"","coordenades":"41.4980000,2.2884600","utm_x":"440611","utm_y":"4594287","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37401","titol":"Arbreda de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-baro","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques.","descripcio":"Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social.","codi_element":"08003-261","ubicacio":"Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella.","historia":"","coordenades":"41.4913000,2.2913500","utm_x":"440846","utm_y":"4593541","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37402","titol":"Arbreda de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies.","codi_element":"08003-262","ubicacio":"Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5054600,2.3018000","utm_x":"441731","utm_y":"4595106","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37403","titol":"Arbreda de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres.","codi_element":"08003-263","ubicacio":"Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll.","historia":"","coordenades":"41.5074700,2.2844000","utm_x":"440281","utm_y":"4595341","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37404","titol":"Xiprers de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort.","codi_element":"08003-264","ubicacio":"Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5023000,2.2848200","utm_x":"440311","utm_y":"4594766","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37434","titol":"Plàtans de Vallbona - Garrofers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-vallbona-garrofers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres.","codi_element":"08003-294","ubicacio":"Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers).","historia":"","coordenades":"41.4992300,2.2912600","utm_x":"440846","utm_y":"4594421","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37515","titol":"Riera d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dalella","bibliografia":"ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002.","codi_element":"08003-376","ubicacio":"Riera d'Alella","historia":"La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat.","coordenades":"41.4852800,2.3018200","utm_x":"441715","utm_y":"4592865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37543","titol":"Zona de nidificació d'orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-dorenetes","bibliografia":"ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar.","codi_element":"08003-405","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 70","historia":"A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.","coordenades":"41.4947300,2.2959700","utm_x":"441235","utm_y":"4593918","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37544","titol":"Vall de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-rials","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-406","ubicacio":"A l'Est del terme municipals","historia":"","coordenades":"41.4953200,2.3048200","utm_x":"441974","utm_y":"4593978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37546","titol":"Pla  Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs","bibliografia":"<p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.<\/p> ","codi_element":"08003-408","ubicacio":"Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional","historia":"<p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328\/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12\/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.<\/p> ","coordenades":"41.5133400,2.2959700","utm_x":"441252","utm_y":"4595984","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"37550","titol":"Alocar del Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-412","ubicacio":"Fondo de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4948800,2.3064400","utm_x":"442109","utm_y":"4593928","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37635","titol":"Rocadepena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocadepena","bibliografia":"ALCOVER\/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979.","centuria":"","notes_conservacio":"L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat.","descripcio":"Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall.","codi_element":"08004-76","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena.","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37636","titol":"Puigdon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigdon","bibliografia":"CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996.","centuria":"","notes_conservacio":"L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon.","descripcio":"El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona.","codi_element":"08004-77","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès.","coordenades":"42.1432800,2.0923800","utm_x":"425002","utm_y":"4666083","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37637","titol":"Riera Lluçanès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-llucanes","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud.","codi_element":"08004-78","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'.","coordenades":"42.1209800,2.0814200","utm_x":"424069","utm_y":"4663617","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37638","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud.","codi_element":"08004-79","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'.","coordenades":"42.1118700,2.1033700","utm_x":"425873","utm_y":"4662586","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37640","titol":"Balma Paüssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-paussa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés.","descripcio":"La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma.","codi_element":"08004-81","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc.","coordenades":"42.1197200,2.0723300","utm_x":"423316","utm_y":"4663485","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37643","titol":"Font de ca l'Andri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-landri","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn.","descripcio":"La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font.","codi_element":"08004-84","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma.","coordenades":"42.1221000,2.0979300","utm_x":"425435","utm_y":"4663727","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg\/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37646","titol":"Font del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pi","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat.","descripcio":"La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font.","codi_element":"08004-87","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre.","coordenades":"42.1181000,2.1127600","utm_x":"426657","utm_y":"4663270","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37647","titol":"Font de la Pixarella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pixarella","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat.","descripcio":"La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres.","codi_element":"08004-88","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005)","coordenades":"42.1202900,2.1073500","utm_x":"426212","utm_y":"4663518","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37648","titol":"Font de la Palmerola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-palmerola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font.","descripcio":"La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment.","codi_element":"08004-89","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1226000,2.1044000","utm_x":"425971","utm_y":"4663777","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37649","titol":"Font del Sidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sidro","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal.","descripcio":"La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font.","codi_element":"08004-90","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1229700,2.1017700","utm_x":"425754","utm_y":"4663820","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37650","titol":"Font de Serrallonga de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-serrallonga-de-baix","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil.","descripcio":"La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font.","codi_element":"08004-91","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres.","coordenades":"42.1378500,2.0789100","utm_x":"423882","utm_y":"4665492","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37651","titol":"Font de la Llena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-llena","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada.","descripcio":"La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions.","codi_element":"08004-92","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter.","coordenades":"42.1315600,2.0840900","utm_x":"424303","utm_y":"4664789","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37652","titol":"Font del Vedellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vedellar","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible.","descripcio":"La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera.","codi_element":"08004-93","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1237100,2.0896200","utm_x":"424750","utm_y":"4663913","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37654","titol":"Font Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba neta de bardisses.","descripcio":"La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles.","codi_element":"08004-95","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1314000,2.0767300","utm_x":"423694","utm_y":"4664778","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37656","titol":"Font de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vall","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric.","descripcio":"La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol.","codi_element":"08004-97","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets.","coordenades":"42.1138400,2.1039100","utm_x":"425920","utm_y":"4662804","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37685","titol":"Jardins de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors.","codi_element":"08004-126","ubicacio":"Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens","historia":"La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre.","coordenades":"42.1191600,2.1027800","utm_x":"425833","utm_y":"4663396","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"39945","titol":"Quintana de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-plandolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal.","codi_element":"08005-76","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6472100,2.2507000","utm_x":"437603","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39945-foto-08005-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39945-foto-08005-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40011","titol":"Les Roquetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-roquetes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular.","codi_element":"08005-142","ubicacio":"Les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.6699800,2.2575800","utm_x":"438198","utm_y":"4613402","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40011-foto-08005-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40012","titol":"Piscines de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/piscines-de-ca-larenys","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina.","codi_element":"08005-143","ubicacio":"torrent de Ca l'Arenys","historia":"L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal.","coordenades":"41.6694800,2.2670900","utm_x":"438989","utm_y":"4613339","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40012-foto-08005-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40014","titol":"Bosc de Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-carlons","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya.","codi_element":"08005-145","ubicacio":"Can Carlons","historia":"","coordenades":"41.6679400,2.2412500","utm_x":"436836","utm_y":"4613187","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40014-foto-08005-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"Els camins que transcorren pel bell mig d'aquest espai permeten visitar-lo d'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40016","titol":"Ribes del riu Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ribes-del-riu-tenes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d'espècies vegetals que s'hi poden trobar.","codi_element":"08005-147","ubicacio":"Riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.6645800,2.2340800","utm_x":"436236","utm_y":"4612819","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40017","titol":"Bosc Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-negre","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d'alzina i roure.","codi_element":"08005-148","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6679700,2.2524200","utm_x":"437766","utm_y":"4613182","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40017-foto-08005-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40018","titol":"Jardins de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-forns","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres.","descripcio":"Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l'edat, com un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d'alçada. Es tracta d'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts.","codi_element":"08005-149","ubicacio":"Can Forns","historia":"Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs.","coordenades":"41.6656700,2.2478400","utm_x":"437383","utm_y":"4612930","any":"1950","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Nicolau Maria Rubió i Tudorí","observacions":"Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40019","titol":"Bosc de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana.","codi_element":"08005-150","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6558500,2.2466800","utm_x":"437277","utm_y":"4611841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40019-foto-08005-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40020","titol":"Quintana de Can Margens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-margens","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual.","codi_element":"08005-151","ubicacio":"Can Pagès","historia":"","coordenades":"41.6385700,2.2763800","utm_x":"439733","utm_y":"4609901","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40022","titol":"Torrent del Sorral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-sorral","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció.","codi_element":"08005-153","ubicacio":"torrent del Sorral","historia":"","coordenades":"41.6559900,2.2453100","utm_x":"437163","utm_y":"4611857","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40022-foto-08005-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40024","titol":"Torrent de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa.","codi_element":"08005-155","ubicacio":"Can Parellada","historia":"","coordenades":"41.6619000,2.2633100","utm_x":"438667","utm_y":"4612501","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40026","titol":"Camps de Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-de-can-jaumira","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d'un port excepcional, la seva ubicació enmig d'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai.","codi_element":"08005-157","ubicacio":"Can Jaumira","historia":"","coordenades":"41.6472800,2.2604300","utm_x":"438413","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40027","titol":"Vista panoràmica des de  l'era de Can  Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","codi_element":"08005-158","ubicacio":"Can Joanet (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6994700,2.2443100","utm_x":"437122","utm_y":"4616685","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40028","titol":"Vista panoràmica des del turó del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.<\/p> ","codi_element":"08005-159","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"<p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.<\/p> ","coordenades":"41.7027900,2.2412500","utm_x":"436870","utm_y":"4617056","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40028-foto-08005-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40029","titol":"Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.<\/p> ","codi_element":"08005-160","ubicacio":"Turó de la Santa Creu","historia":"<p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.<\/p> ","coordenades":"41.6738500,2.2483300","utm_x":"437431","utm_y":"4613838","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40031","titol":"Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.<\/p> ","codi_element":"08005-162","ubicacio":"Can Xammar de Baix","historia":"","coordenades":"41.6746300,2.2604900","utm_x":"438444","utm_y":"4613916","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40033","titol":"Quintana de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-draper","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.<\/p> ","codi_element":"08005-164","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6592300,2.2653500","utm_x":"438834","utm_y":"4612203","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40033-foto-08005-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40035","titol":"Torrent de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-plantada","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.<\/p> ","codi_element":"08005-166","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6554800,2.2521800","utm_x":"437734","utm_y":"4611796","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40036","titol":"Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.<\/p> ","codi_element":"08005-167","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6516700,2.2495900","utm_x":"437515","utm_y":"4611375","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40036-foto-08005-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40111","titol":"Torrent del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-verder","bibliografia":"<p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El seu nom segurament és derivat de l'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L'existència d'aigua durant tot l'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s'abastiren de l'aigua d'aquest torrent. En bona part, l'emplaçament de l'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d'accés a l'aigua del Verder.<\/p> ","codi_element":"08005-242","ubicacio":"Zona del Verder","historia":"","coordenades":"41.6802300,2.2494300","utm_x":"437529","utm_y":"4614546","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40111-foto-08005-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40111-foto-08005-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40217","titol":"Torrent de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-ca-larenys","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l'aprofitament de l'aigua del torrent per mitjà d'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu.","codi_element":"08005-348","ubicacio":"Ca l'Arenys","historia":"","coordenades":"41.6702200,2.2659500","utm_x":"438895","utm_y":"4613422","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40217-foto-08005-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40217-foto-08005-348-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40254","titol":"Camp d'aviació de Rosanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camp-daviacio-de-rosanes","bibliografia":"GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http:\/\/aviacioiguerra.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camp d'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l'entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, el xalet racionalista... El camp d'aviació de Rosanes es pot visitar a través d'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície.","codi_element":"08005-385","ubicacio":"Al límit del terme municipal de l'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses","historia":"Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l'exèrcit de la República ja que disposava d'una pista de 'terra piconada' d'1,5 quilòmetres, un 'mas amb funcions de caserna' que permetia l'allotjament diari d'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l'etapa de l'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de 'Natatxes' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l'aviació franquista. La segona etapa d'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l'aeròdrom de la Garriga, l'esquadreta de 'Natatxes', amb la retirada del 'gruix de l'aviació republicana' ubicada a la zona del Penedès.","coordenades":"41.6623000,2.2776000","utm_x":"439857","utm_y":"4612535","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40254-foto-08005-385-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40257","titol":"Bosc de Pins Americans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-pins-americans","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi.","codi_element":"08005-388","ubicacio":"IES Eugeni Xammar","historia":"","coordenades":"41.6746900,2.2500300","utm_x":"437574","utm_y":"4613930","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40257-foto-08005-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40257-foto-08005-388-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40258","titol":"Bosc de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat.","codi_element":"08005-389","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6554000,2.2642400","utm_x":"438738","utm_y":"4611778","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40258-foto-08005-389-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40259","titol":"Bosc de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic.","codi_element":"08005-390","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6496900,2.2553300","utm_x":"437991","utm_y":"4611151","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40260","titol":"Torrent de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers.","codi_element":"08005-391","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6491700,2.2532700","utm_x":"437819","utm_y":"4611094","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40260-foto-08005-391-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40260-foto-08005-391-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40261","titol":"Bosc de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-forns","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites.","codi_element":"08005-392","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6673100,2.2475600","utm_x":"437361","utm_y":"4613113","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40261-foto-08005-392-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"92913","titol":"Penya del Mal Temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penya-del-mal-temps","bibliografia":"<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;  Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada.","descripcio":"<p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.<\/p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.<\/p> ","codi_element":"08006-71","ubicacio":"Turó del Mal Temps","historia":"","coordenades":"41.5803548,2.5558850","utm_x":"462979","utm_y":"4603280","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92913-02dsc3336.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92913-03dsc3338.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94185","titol":"Parc de Lourdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-lourdes","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós <\/em>- Flor del Vent Edicions<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span><span>El parc de Lourdes està situat a la zona urbana d’Arenys de Mar, entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l’Arxipreste Josep Rigau. Correspon a les terres més immediates de l’antic mas Taxonera de les Doedes, reconvertit en un restaurant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-430","ubicacio":"Barri Sobirans, s\/n","historia":"<p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5851396,2.5437534","utm_x":"461970","utm_y":"4603817","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94185-02dsc0069.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94185-03p1560393.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94185-04dsc0074.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94185-05p1560394.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94226","titol":"Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica<\/em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-433","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a:  <\/span><a href='http:\/\/arenys.org\/sostenible\/orenetes\/orenetes2000.htm'><span><span>http:\/\/arenys.org\/sostenible\/orenetes\/orenetes2000.htm<\/span><\/span><\/a><span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5794176,2.5578511","utm_x":"463142","utm_y":"4603176","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-02p1540771.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-03p1540775.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-04carrer-davall2401.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-05carrer-davall2402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94226-niu-dorenetes-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94227","titol":"Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. <\/em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.<\/em> Editorial Fontalba. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),<\/em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica<\/em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes <\/em>i a la família dels <em>Hirundínids<\/em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km\/h, però quan caça pot arribar als 100 km\/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-434","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"","coordenades":"41.5871839,2.5463042","utm_x":"462184","utm_y":"4604042","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94227-stella-maris02.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i\/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94308","titol":"Rial de La Planeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-la-planeta","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-452","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5932400,2.5562800","utm_x":"463019","utm_y":"4604711","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94308-02p1580089.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94308-03p1580086.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94309","titol":"Rial de La Serp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-la-serp","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica<\/em>) que embelleixen l’entorn.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-453","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5883600,2.5603800","utm_x":"463358","utm_y":"4604167","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94309-02p1560578.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94309-03p1560570.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94309-04p1570975.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94309-05p1570976.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94309-06p1560576.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94310","titol":"Rial de Sa Clavella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-sa-clavella","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial de sa Clavera és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, a la fondalada del Remei que s’origina en un turonet de tot just 200 metres d’alçada, situat per sobre de can Deri i desemboca a la Riera d’Arenys de Mar pel seu vessant hidrogràfic dret. Ja al segle XVII i XVIII el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més d’Arenys de Mar i és un dels rials dels que ha patit més la transformació. La seva llera es va cimentar i el seu tram superior fou escapçat per a construir-hi el peatge de l’autopista. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En l’ortofotomapa de l’any 1945, que és la primera imatge de satèl·lit aèria consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot veure amb gran claredat el recorregut del rial que baixa per can Deri (Arenys de Munt). També es pot veure el seu tram final urbanitzat i com transcorre per davant del camp de futbol, encara llavors amb poquíssimes construccions al seu voltant. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els ortofotomapes a partir d’aquest any, es pot veure un salt important a partir de la construcció de l’autopista però la pressió urbanística encara es va mantenint fins a finals dels anys vuitanta on l’any 1986 ja es veu que el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ha iniciat una nova fase d’urbanisme. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Al nord del municipi, entre can Montalt i la Raureta, la llera com hem dit està cimentada i es conserven alguns murs antics de pedra per evitar inundacions. Els altres són moderns, de ciment. Només gairebé a tocar de l’autopista hi ha alguna alzina. Llavors el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l’autopista i es perd el seu recorregut original.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-454","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5857000,2.5411700","utm_x":"461755","utm_y":"4603880","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94310-02dsc5520.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94310-03dsc5539.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94310-04dsc5521.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94311","titol":"Rial de Sapí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-sapi","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-455","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5832300,2.5387700","utm_x":"461554","utm_y":"4603607","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94311-02p1590045.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94311-03p1590047.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94311-04p1590044.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94311-05p1590049.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94312","titol":"Rial de Valldemaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-valldemaria","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial de Vallmaria és un dels cursos d’aigua secs de la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. És el més septentrional del municipi. En el tram de capçalera, es correspon amb el camí antic que va de Canet a Arenys de Munt. Transcorre pel Pla d’en Sala i l’Horta de les Flors, fins que rep les aigües d’un afluent, el rial del Pollroig que s’incorpora pel seu vessant hidrogràfic dret, entre ca l’Alero i can Biscarri. A partir d’aquest moment, el rial es converteix en termenal cap el municipi veí de Canet de Mar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>En el seu darrer tram, travessa la carretera Nacional II i la via de tren, per desembocar a la platja del Cavaió. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-456","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5921200,2.5674600","utm_x":"463950","utm_y":"4604582","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94312-02p1580960.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94312-03p1570268.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94312-04p1570271.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94312-05p1580961.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94312-06p1580962.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94313","titol":"Rial del Cavaió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-del-cavaio","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica<\/em>) que embelleixen l’entorn.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment  impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-457","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5852900,2.5650600","utm_x":"463746","utm_y":"4603824","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94313-02p1560587.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94313-03dsc0150.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94313-04p1560588.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94313-05p1560590.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94313-06p1560593.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94314","titol":"Rial del Frontori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-del-frontori","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-458","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5931200,2.5523100","utm_x":"462688","utm_y":"4604699","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94314-02p1580134.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94314-03p1580124.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94314-04p1580125.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94314-05p1580127.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94314-06p1580136.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94315","titol":"Rial d'en Botifarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-den-botifarra","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-459","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5921100,2.5619500","utm_x":"463491","utm_y":"4604583","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94315-02p1580029.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94315-03p1580030.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94316","titol":"Rial Llarg","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-llarg","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial Llarg és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix en el municipi veí d’Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que mena a Can Gibert i a l’ermita del Remei. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Fins a l'alçada de la C32, la llera és de terra i els marges contenen vegetació arbustiva i arbòria que va des del llorer al magraner, l’aloc, l’alzina i el lledoner. S’hi localitza presència no només del senglar, sinó d’altres mamífers com la fagina i multitud d’ocells indicadors de que el seu estat de conservació és bo. En el tram on hi ha canyissar, els pagesos el mantenen controlat ja que n’obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres. En el seu recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d’aigua. Els murs de les finques d’hortes el canalitzen i, bàsicament, és a partir de l’autopista del Maresme que la llera està cimentada i els marges protegits amb murs de pedra, collats amb morter de calç on s’hi observen diverses èpoques constructives. Aquest tram és el situat a ponent del turó de les Garses, baixant per Can Lloveres i can Farra. Al nord del turó de les Orenetes, s’incorpora pel vessant hidrogràfic dret, el rial d’en Navarra, mentre que per l’esquerra i més endavant, ho fa el rial de Vall de Gata i el seu afluent (rial de Cerinyana) i desapareix, soterrat fins a la seva desembocadura, travessant la carretera Nacional II, la via del tren al sud de la platja de les Roques d’en Lluc, molt  a prop de la Punta del Canyadell. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-460","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5921100,2.5619500","utm_x":"463491","utm_y":"4604583","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94316-02p1570814.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94316-03p1570823.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94316-04p1570895.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94316-05p1570835.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94316-06p1570893.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"94317","titol":"Rial de Pau Costa o Bareu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-pau-costa-o-bareu","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em>Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres<\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans<\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans<\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara<\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/em>. Barcelona. Congrés editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El rial del Bareu o de Pau Costa, en el tram final, és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. Es forma a partir de tres afluents, que s’originen al municipi veí d’Arenys de Munt. De ponent a llevant són: el rial d’en Piteu, el rial de Vallfiguera i el rial del Frontfori que van confluint un darrera l’altre per formar un dels rials més impredictibles i perillosos en cas de pluges: el rial del Bareu. La construcció de l’autopista del Maresme va alterar el seu sistema hidrogràfic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de ca l’Oller sembla que el traçat es fa més evident i pel vessant hidrogràfic esquerra se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda. Per sota de ca l’Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats degut a l’obertura de carrers i edificacions que van sorgint al llarg del seu recorregut. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Pel seu vessant hidrogràfic dret, justament dessota can Forades, s’ajunta amb el rial d’en Piteu i per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren on, soterrada, continua per la Plaça de l’Onze de Setembre, fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-461","ubicacio":"Arenys de Mar","historia":"<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5868500,2.5521200","utm_x":"462669","utm_y":"4604003","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-02p1570915.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-03p1570916.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-04p1570917.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa-2.png|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa.png|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-horts-del-bareu.png|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/94317-rial-del-bareu.png"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95107","titol":"Carener del turó de la torre dels Encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats","bibliografia":"<p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) <\/p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.<\/p> ","codi_element":"08006-463","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5719130,2.5304580","utm_x":"460854","utm_y":"4602354","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95108","titol":"Rial del Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-del-canyadell","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/span><\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em><span>Carrers d’Arenys de Mar<\/span><\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres<\/span><\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans<\/span><\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara<\/span><\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/span><\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/span><\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/span><\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/span><\/em>. Barcelona. Congrés editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/span><\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rial que drena la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats, i que desemboca a la platja de la Musclera.<\/p> ","codi_element":"08006-464","ubicacio":"Rial del Canyadell","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5724300,2.5322400","utm_x":"461003","utm_y":"4602411","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95108-02rial-del-canyadell.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95108-rials.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95109","titol":"Punta del Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/punta-del-canyadell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de roquissars litorals que fan de límit nord de la platja de la Musclera, i que cauen de la penya del Canyadell. Destaquen per ser un dormidor o zona d'estada temporal del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), un dels més destacats del Maresme. També cal remarcar la presència de vegetació típica de roquissars litorals, com el fonoll marí (Chrithmum maritimum). I com ja s'ha inventariat en altres fitxes, aquests roquissars acullen diversos búnquers. <\/p> ","codi_element":"08006-465","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5726800,2.5386700","utm_x":"461539","utm_y":"4602436","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95109-02dsc0471.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95109-03p1560772.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95110","titol":"Garroferar del carener del turó de les Orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes","bibliografia":"<p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-466","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5746500,2.5311500","utm_x":"460913","utm_y":"4602658","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95111","titol":"Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar","bibliografia":"<p>Estudi de la plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar (2006)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda monumental de plàtans (Platanus x hispanica) situada a banda i banda del curs de la Riera d'Arenys. Desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs i depassa els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que es controla la seva alçada amb podes regulars. El perímetre del tronc oscil·la per la majoria d'exemplats més vells entre 2,80 cm i 3,60 metres, mentre que el perímetre de la base pot superar els 6,30 metres de diàmetre.<\/p> <p>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar. També s'observa alguna ferida de poda antiga <\/p> <p>La copa està força ramificada. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i examplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.<\/p> ","codi_element":"08006-467","ubicacio":"Riera d'Arenys de Mar","historia":"<p>El conjunt més antic (uns 220 exemplars) prové de plançons de la Devessa de Girona, i són de meitat del segle XIX. <\/p> ","coordenades":"41.5792512,2.5511470","utm_x":"462583","utm_y":"4603160","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95111-p1550220.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95112","titol":"Camí del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-remei","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.<\/p> ","codi_element":"08006-468","ubicacio":"Camí del Remei","historia":"","coordenades":"41.5767806,2.5286405","utm_x":"460705","utm_y":"4602896","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95112-p1570860.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95112-p1570865.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95115","titol":"Parc de Can Quintana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-can-quintana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les  zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.<\/p> ","codi_element":"08006-471","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5795230,2.5461638","utm_x":"462168","utm_y":"4603192","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana6.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95115-parc-can-quintana7.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95116","titol":"Parc Fèlix Cucurull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-felix-cucurull","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les  zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.<\/p> ","codi_element":"08006-472","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5832626,2.5521117","utm_x":"462666","utm_y":"4603605","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95116-02felixcucurull1975.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95117","titol":"Parc dels Països Catalans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-dels-paisos-catalans-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc dels Països Catalans, dona nom a l'espai urbà fruit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure. La seva superfície total és de 3.312.67 m2, i és de titularitat municipal. <span><span><span><span><span><span>Un altre dels grans parcs d'Arenys de Mar, que aplega un conjunt de grans pins pinyers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>S'ha projectat una intervenció integral per potenciar el seu entorn natural i per tal que esdevingui un espai de referència des del punt de vista de l'educació ambiental. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L'objectiu plantejat és el de crear un espai públic de lleure, amb zones diferenciades: pineda, a més d'un equipament poliesportiu a disposició dels convilatans per a fer-hi activitats.<\/p> ","codi_element":"08006-473","ubicacio":"","historia":"<p>Parc inaugurat l'any 2000. L'Ajuntament anunciava, aquell any, que l'11 de setembre, es podria visitar el nou parc dels Països Catalans, un nou equipament per a la població a l'Stella Maris. Precisament, l'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada, al mateix Parc. Feia molts anys, que es cercava un lloc idoni que pogués portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista. Fins ara, les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya s'havien portat a terme a la plaça de l'Església i al Calisay. A la nit, al mateix indret, es va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.<\/p> ","coordenades":"41.5881973,2.5455662","utm_x":"462123","utm_y":"4604156","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95117-02p1570737.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95117-03p1570738.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les  zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95122","titol":"Penya del turó del camí de la Pietat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-478","ubicacio":"Camí de La Pietat","historia":"","coordenades":"41.5769734,2.5465504","utm_x":"462199","utm_y":"4602909","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95122-penya-cementiri2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95122-penya-cementiri3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95122-penya-cementiri4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95122-penya-cementiri5.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95123","titol":"Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-479","ubicacio":"Rial de Canalies","historia":"","coordenades":"41.5881704,2.5566725","utm_x":"463049","utm_y":"4604148","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95124","titol":"Horta Dalmau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horta-dalmau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-480","ubicacio":"Carrer Doedes amb carrer Barcelona","historia":"","coordenades":"41.5884370,2.5411937","utm_x":"461759","utm_y":"4604184","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img20240123132746.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img20240123132800.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img20240123133134.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95124-img-20240123-wa0051.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95125","titol":"Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-481","ubicacio":"Rial de Sa Clavella","historia":"","coordenades":"41.5866362,2.5407770","utm_x":"461723","utm_y":"4603985","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95126","titol":"Rial de Vallfiguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-de-vallfiguera","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/span><\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em><span>Carrers d’Arenys de Mar<\/span><\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres<\/span><\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans<\/span><\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara<\/span><\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/span><\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/span><\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/span><\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/span><\/em>. Barcelona. Congrés editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/span><\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-482","ubicacio":"Rial de Vallfiguera","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5903391,2.5476658","utm_x":"462300","utm_y":"4604393","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95126-rials.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95127","titol":"Rial del Pollroig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rial-del-pollroig","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar <\/span><\/em>(díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  <em><span>Carrers d’Arenys de Mar<\/span><\/em>. Crea’t Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres<\/span><\/em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Ketres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans<\/span><\/em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado<\/span><\/em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara<\/span><\/em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Atzavara\/article\/view\/302747<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span>   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys<\/span><\/em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular<\/span><\/em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial<\/span><\/em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes<\/span><\/em>. Barcelona. Congrés editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia<\/span><\/em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Interessant rial que travessa pel bell mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar. Té, per tant, un entorn agrícola però també forestal. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-483","ubicacio":"Rial de Pollroig","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5907849,2.5650567","utm_x":"463749","utm_y":"4604434","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95127-rial-del-pollroig2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95127-rial-del-pollroig3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95127-rial-del-pollroig4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95128","titol":"Penya del Portinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penya-del-portinyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-484","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5803480,2.5573905","utm_x":"463104","utm_y":"4603279","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95128-01p1540665.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95128-dsc0891.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95129","titol":"Platja del Cavaió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platja-del-cavaio","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Principal platja de la vila, que té uns 1.000 metres de longitud i una amplada mitjana d'uns 90 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>rereplatja<span><span><span><span><span><span>, la recuperació de les desembocadures dels rials i la protecció d'àmbits sorrencs per al desenvolupament de la flora i la fauna litoral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-485","ubicacio":"Platja del Cavaió","historia":"","coordenades":"41.5803934,2.5658696","utm_x":"463811","utm_y":"4603280","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95130","titol":"Platja de la Picòrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platja-de-la-picordia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Platja central de la vila, que té uns 580 metres de longitud i una amplada mitja d'uns 50 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de la desembocadura del rial del Bareu i de la Riera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-486","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5780352,2.5533013","utm_x":"462762","utm_y":"4603025","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95130-platjapicordiaautorjuanchipegoraro052-1024x683.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95130-platjapicordiavistesdesespigoautorjuanchipegoraro205-1024x683.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95131","titol":"Platja de la Musclera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platja-de-la-musclera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Platja situada a l'extrem de ponent del terme municipal, a tocar de Caldes d'Estrac. Té una longitud d'uns 690 metres i uns 15 metres d'amplada mitja. És l'única platja de la vila que té un àmbit preferentment nudista o naturista. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-487","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5724752,2.5373703","utm_x":"461431","utm_y":"4602414","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro091-1024x683.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro092-1024x683.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95132","titol":"Hortes del rial de la Serp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-del-rial-de-la-serp","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-488","ubicacio":"Rial de La Serp","historia":"","coordenades":"41.5880236,2.5601429","utm_x":"463338","utm_y":"4604130","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95132-rial-serp.png"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95133","titol":"Hortes del rial de la Planeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-del-rial-de-la-planeta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-489","ubicacio":"Rial de La Planeta","historia":"","coordenades":"41.5895375,2.5595158","utm_x":"463287","utm_y":"4604299","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"95134","titol":"Hortes del rial del Pollroig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-del-rial-del-pollroig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-490","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5911036,2.5671135","utm_x":"463920","utm_y":"4604469","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95134-hortes-poll-roig2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95134-hortes-poll-roig3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95135","titol":"Hortes del rial de Valldemaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-del-rial-de-valldemaria","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-491","ubicacio":"Rial de Valldemaria","historia":"","coordenades":"41.5893089,2.5692481","utm_x":"464098","utm_y":"4604269","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95135-hortes-valldemaria2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95135-hortes-valldemaria3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95135-hortes-valldemaria4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95136","titol":"Hortes del rial Llarg","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-del-rial-llarg","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-492","ubicacio":"Rial Llarg","historia":"","coordenades":"41.5787209,2.5314158","utm_x":"460938","utm_y":"4603110","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95136-hortes-rial-llarg.png"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"95137","titol":"Mirador de les Roques d'en Lluc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-les-roques-den-lluc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-493","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5730725,2.5389137","utm_x":"461559","utm_y":"4602479","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc6.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/95137-roques-den-lluc7.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37883","titol":"Font de la Teixonera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-teixonera","bibliografia":"EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 71.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de vessant que brolla directament del terra i els propietaris l'han canalitzada amb tub de plàstic i la deriven a una bassa que hi ha uns metres més avall per regar els camps de conreu.","codi_element":"08007-198","ubicacio":"Vessant Torrent d'en Puig","historia":"El seu nom és motiu de polèmica; segons alguns es deu a la forma que té de teixó, però el motiu més probable és la seva proximitat amb el Turó de la Teixonera d'Arenys de Mar.","coordenades":"41.6047400,2.5290300","utm_x":"460755","utm_y":"4606000","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37883-foto-08007-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37883-foto-08007-198-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37890","titol":"Avinguda de plàtans de can Jalpí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avinguda-de-platans-de-can-jalpi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi.","codi_element":"08007-205","ubicacio":"Parc de Can Jalpí","historia":"S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres.","coordenades":"41.5968300,2.5408400","utm_x":"461734","utm_y":"4605116","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37890-foto-08007-205-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37893","titol":"Cirerers d'en Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cirerers-den-roca","bibliografia":"CASALS, Gaspar (2001). Parc del Montnegre i el Corredor. El fondo de Can Rossell. Excursions senyalitzades. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi ha un progressiu abandonament de la pagesia i, amb ell, de les explotacions de fruiters, de tal manera que hi ha algunes parcel·les amb cireres que estan abandonades o en procés d'abandonament.","descripcio":"Plantació de cirerers (Prunus avium) de la varietat cultivar coneguda amb el nom de Cirerers d'en Roca, que és pròpia del municipi (veure apartat d'Història). Tot i que el topònim conegut amb el nom de Cirerers d'en Roca es troba localitzat entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell, existeixen altres zones del municipi on es cultiven aquests cirerers d'en Roca: serra d'en Sala, Serra dels Termes, ...","codi_element":"08007-208","ubicacio":"Entre el fondo de can Rossell i el rial de can Cornell","historia":"Les cireres d'en Roca són un conreu típic del terme d'Arenys de Munt. Va ser introduït a final del segle XIX per dos germans que es deien Roca de cognom, van portar esqueixos d'un cirerer d'una masia de l'Empordà i els van empeltar en un de bord de manera que van obtenir un fruit superior a la de les classes que es plantaven habitualment. A base d'empelts, aquest conreu es va escampar per tot el poble i, com que aquesta classe ningú no la coneixia, li van dir cirera d'en Roca, en honor als seus introductors.","coordenades":"41.6185100,2.5339100","utm_x":"461170","utm_y":"4607526","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37893-foto-08007-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37894","titol":"Santuari de Lourdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santuari-de-lourdes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Espai força freqüentat i relativament degradat a causa de l'ús públic intens.","descripcio":"Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex).","codi_element":"08007-209","ubicacio":"Riera de Sobirans","historia":"","coordenades":"41.6165900,2.5170500","utm_x":"459764","utm_y":"4607321","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37894-foto-08007-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i que en treballs anteriors s'apuntava aquest espai com a pulmó verd del municipi, nosaltres creiem que és un espai molt artificialitzat i de dimensions relativament reduïdes que no té pas aquesta funció, que sí que tenen les masses boscoses de la zona dels Tres Turons.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37895","titol":"Passeig de plàtans de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-platans-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada al llarg de la riera d'Arenys de Munt. Plantats a la zona de la rambla de l'Eixample, la rambla de Francesc Macià i la rambla de Sant Martí, unint les rieres d'Arenys de Mar i la de Sobirans. Es té constància d'aquest passeig arbrat des dels s. XV-XVI, malgrat que els arbres actuals són, evidentment, més moderns. En llur origen, a banda de ser plantats per motius ornamentals, també es devien plantar per tenir funcions de protecció dels marges de la riera i de control de les revingudes. Aquest passeig és un element identificatiu del municipi d'Arenys de Munt que crea un espai ombrívol i fresc molt agradable a l'estiu.","codi_element":"08007-210","ubicacio":"Riera d'Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.6089400,2.5406800","utm_x":"461728","utm_y":"4606461","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37895-foto-08007-210-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Plantats l'any 1888.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37897","titol":"Garroferar del Mas Aiguaviva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garroferar-del-mas-aiguaviva","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i que els arbres estan en bon estat, ja no se'n treu profit i molts arbres estan enmig de bardissa.","descripcio":"Conjunt de garrofers (Ceratonia siliqua) situats esparsament als voltants de la masia de ca l'Aiguaviva. Antigament es plantaven ja que el seu fruit, les garrofes, eren utilitzades per al bestiar i també per elaborar xocolata de garrofa amb les granes (garrofins).","codi_element":"08007-212","ubicacio":"Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera.","historia":"","coordenades":"41.5936800,2.5443300","utm_x":"462023","utm_y":"4604765","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37897-foto-08007-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37897-foto-08007-212-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les garrofes s'utilitzen per alimentar el bestiar. Els garrofins (granes) serveixen per elaborar xocolata de garrofa i també s'utilitza com a additiu alimentari amb la denominació E-410.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37902","titol":"Vegetació de la bassa de la font de la Fontana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana","bibliografia":"DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992","centuria":"","notes_conservacio":"El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat.","descripcio":"Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones.","codi_element":"08007-217","ubicacio":"Font de la Fontana - Serra dels Termes","historia":"","coordenades":"41.6097500,2.5556600","utm_x":"462977","utm_y":"4606544","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37902-foto-08007-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37902-foto-08007-217-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37915","titol":"Alocar del rial de Betlem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-rial-de-betlem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya.","descripcio":"Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.","codi_element":"08007-230","ubicacio":"Torrent d'en Puig","historia":"","coordenades":"41.6014400,2.5394500","utm_x":"461621","utm_y":"4605629","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37915-foto-08007-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37915-foto-08007-230-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch i Jordi Montlló","autor_element":"","observacions":"L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37917","titol":"Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya.","descripcio":"Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.","codi_element":"08007-232","ubicacio":"Rial de ca l'Amar","historia":"","coordenades":"41.6004700,2.5433700","utm_x":"461947","utm_y":"4605519","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37917-foto-08007-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37917-foto-08007-232-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37918","titol":"Avellanosa del torrent del Fangar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avellanosa-del-torrent-del-fangar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans).","descripcio":"Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ).","codi_element":"08007-233","ubicacio":"Torrent del Fangar","historia":"","coordenades":"41.6214600,2.5555500","utm_x":"462974","utm_y":"4607844","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37918-foto-08007-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37918-foto-08007-233-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7\/05\/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37919","titol":"Els Tres Turons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-tres-turons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana.","descripcio":"La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic.","codi_element":"08007-234","ubicacio":"Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor.","historia":"","coordenades":"41.6071100,2.4994100","utm_x":"458288","utm_y":"4606277","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37919-foto-08007-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37919-foto-08007-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37920","titol":"Parc del Montnegre i el Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-montnegre-i-el-corredor","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana.","descripcio":"<p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12\/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328\/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).<\/p> ","codi_element":"08007-235","ubicacio":"Parc del Montnegre i el Corredor","historia":"","coordenades":"41.6107200,2.5001200","utm_x":"458350","utm_y":"4606677","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37920-foto-08007-235-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"37924","titol":"Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers.","descripcio":"<p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).<\/p> ","codi_element":"08007-239","ubicacio":"Capçalera de la conca de la riera de Sobirans","historia":"","coordenades":"41.6135500,2.4997900","utm_x":"458324","utm_y":"4606991","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37924-foto-08007-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37924-foto-08007-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37926","titol":"Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació.","descripcio":"<p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.<\/p> ","codi_element":"08007-241","ubicacio":"Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta","historia":"","coordenades":"41.6234900,2.5560700","utm_x":"463019","utm_y":"4608069","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37926-foto-08007-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37926-foto-08007-241-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37927","titol":"Estepa ladanífera (Cistus ladanifer)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La població és molt reduïda en individus.","descripcio":"<p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.<\/p> ","codi_element":"08007-242","ubicacio":"Coll del Pollastre","historia":"","coordenades":"41.6035000,2.5267700","utm_x":"460566","utm_y":"4605863","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37927-foto-08007-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37927-foto-08007-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328\/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37948","titol":"Font de Can Trici","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-trici","bibliografia":"EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 72.","centuria":"","notes_conservacio":"L'obertura de la pista forestal provocà esllavissades de terres que han tapat part de l'entorn.","descripcio":"Font de vessant que brolla directament del terra, no té cap galet i l'aigua va a parar directament en un safareig de planta rectangular que hi ha al costat i que servia per regar. Ha quedat mig colgada en les obres d'obertura de la pista forestal. Entorn de llaurers, sotabosc, alzinar, castanyers, avellaners, ...","codi_element":"08007-263","ubicacio":"Torrent del Fangar","historia":"Es troba en un punt on antigament hi passaven ramats, a mig camí de Canet.","coordenades":"41.6156100,2.5553200","utm_x":"462952","utm_y":"4607195","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37948-foto-08007-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37948-foto-08007-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37972","titol":"Serra d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-den-sala","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria vetllar perquè no s'abandonin les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals ja que asseguren un espai obert seminatural, tant escàs en el context del municipi.","descripcio":"La serra d'en Sala, amb una alçada màxima de gairebé 300 m, es troba situada a l'est del municipi d'Arenys de Munt. La seva orientació de nord a sud, fa que aquesta sigui visible des de diferents punts del municipi i de Canet. Té la particularitat de formar una mena d'altiplà, de manera que a la part més alta apareixen les Planes d'en Sala, que són aprofitades com a pastures per ramats, pel conreu de Cirerers i per conreus de secà; també hi destaca la presència de prats d'albellatge. Aquests espais oberts enmig de massa forestal són de gran importància per a la fauna, són un recurs paisatgístic d'elevat valor i permeten l'aparició de flora i hàbitats vegetals rars.","codi_element":"08007-287","ubicacio":"Serra d'en Sala a l'est del municipi","historia":"","coordenades":"41.6038300,2.5537200","utm_x":"462812","utm_y":"4605888","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37972-foto-08007-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37973","titol":"Zona agrícola de ca l'Arquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-agricola-de-ca-larquer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Els camps situats a més pendent s'estan abandonant.","descripcio":"La zona agrícola de ca l'Arquer es troba situada entre dos cursos d'aigua, el Torrent de l'Aigua i el Torrent de can Vallalta, ambdós a la capçalera de la riera de Vallalta. Aquest fet fa que el nivell freàtic hi sigui somer i que hi hagi disponibilitat d'aigua per al reg tot l'any, de manera que és una zona agrícola privilegiada. En aquesta zona, doncs, apareixen successius camps situats en feixes per salvar el desnivell del terreny, on es cultiven diferents productes d'horta de manera tradicional: tomàquets, mongetes, cogombres, etc.","codi_element":"08007-288","ubicacio":"Ca l'Arquer","historia":"","coordenades":"41.6220600,2.5411300","utm_x":"461773","utm_y":"4607917","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37973-foto-08007-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37973-foto-08007-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37974","titol":"Alzinar del Turó del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-turo-del-mig","bibliografia":"<p>BOLÒS, O; VIGO, J. i CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. 1:250.000. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Pel seu interior hi ha diferents circuits de motocicletes que en degraden el sòl i la vegetació i que causen molèsties a la fauna. Caldria posar tanques perquè no hi circulessin vehicles motoritzats.","descripcio":"<p>Al sector NO del turó del Mig apareix una massa d'alzinar força particular ja que, per una banda, fa temps que no s'explota forestalment i hi apareixen individus de grans proporcions i, per altra banda, és referible a un d'Alzinar Muntanyenc (Aplenio-Quercetum ilicis), hàbitat molt rar en el context de la serralada litoral catalana ja que és propi de muntanyes més elevades i interiors com el Montseny o les muntanyes de Prades. Probablement és la massa d'alzinar muntanyenc de Catalunya més proper a la costa.<\/p> ","codi_element":"08007-289","ubicacio":"Els Tres Turons - Turó del Mig.","historia":"","coordenades":"41.6076700,2.4983300","utm_x":"458199","utm_y":"4606339","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37974-foto-08007-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37974-foto-08007-289-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Es troba dins l'espai del PEIN el Parc del Montnegre i el Corredor. L'alzinar muntanyenc és un Hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva d'Hàbitats Europea.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"37975","titol":"Castanyers d'en Ponet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castanyers-den-ponet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers.","codi_element":"08007-290","ubicacio":"Obaga dels Tres Turons i altres obagues","historia":"","coordenades":"41.6081000,2.5022900","utm_x":"458529","utm_y":"4606385","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37975-foto-08007-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37975-foto-08007-290-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37976","titol":"Alocar de la riera de Caldetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-de-la-riera-de-caldetes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc.","descripcio":"<p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.<\/p> ","codi_element":"08007-291","ubicacio":"Riera de Caldetes","historia":"","coordenades":"41.5859400,2.5213200","utm_x":"460101","utm_y":"4603916","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37976-foto-08007-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37976-foto-08007-291-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37977","titol":"Xarxa fluvial d'Arenys de Munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xarxa-fluvial-darenys-de-munt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams.","descripcio":"Dins del municipi d'Arenys de Munt trobem principalment tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquest gran entramat de rieres, torrents i rials superficialment només porta aigua en èpoques de pluges (excepte algun tram de la riera de Milans, de la riera de Vallalta, etc.). L'aigua que circula per aquests entramats de cursos hídrics, a banda de conduir l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme. Aquest està contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328\/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.","codi_element":"08007-292","ubicacio":"Arenys de Munt","historia":"","coordenades":"41.5991600,2.5422000","utm_x":"461849","utm_y":"4605374","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37977-foto-08007-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37977-foto-08007-292-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la xarxa fluvial d'Arenys de Munt garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de pluges, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola, de reg o de boca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37978","titol":"Alocar del rial d'en Piteu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-rial-den-piteu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc.","descripcio":"Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia.","codi_element":"08007-293","ubicacio":"Rial d'en Piteu","historia":"","coordenades":"41.5948400,2.5471700","utm_x":"462261","utm_y":"4604892","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37978-foto-08007-293-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37979","titol":"Sot dels Llorers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-dels-llorers","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient","descripcio":"<p>El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar.<\/p> ","codi_element":"08007-294","ubicacio":"Sot dels Llorers","historia":"","coordenades":"41.6142400,2.5068200","utm_x":"458910","utm_y":"4607065","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37979-foto-08007-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37979-foto-08007-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37980","titol":"Pineda de Can Jalpí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-can-jalpi","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell.","codi_element":"08007-295","ubicacio":"Al NO de can Jalpí","historia":"Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública.","coordenades":"41.5985400,2.5382100","utm_x":"461516","utm_y":"4605307","any":"","rel_municipis":"08007","municipi_nom":"Arenys de Munt","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37980-foto-08007-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08007\/37980-foto-08007-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"73887","titol":"PEIN Carbasí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-carbasi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals.","descripcio":"<p>L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric en plantes de l'Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d'espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l'auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d'altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d'aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L'interès d'aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.<\/p> ","codi_element":"08008-133","ubicacio":"Carbasí","historia":"<p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14\/03\/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.<\/p> ","coordenades":"41.6167000,1.4371300","utm_x":"369791","utm_y":"4608400","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08008\/73887-foto-08008-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08008\/73887-foto-08008-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"Els límits en el terme d' Argençola són els següents: Segueix el marge sud de la carretera N-II en direcció E durant un petit tram, per sortir-ne, en direcció SE per una pista que apareix abans d'arribar a l'Hostal del Violí. Segueix aquesta pista fins que es creua amb un torrent, torrent que esdevé el nou límit, (l'eix de la llera) seguint-lo en direcció NE fins a morir al torrent del molí, nou límit (l'eix) resseguit en direcció SE fins arribar a un nou torrent tributari del molí, que el límit segueix (també per l'eix) en un petit tram en direcció NO, fins arribar a una pista que en direcció SO va seguint de forma paral·lela el torrent del molí. Segueix en aquesta direcció pel marges O la pista fins arribar a una canal, a la zona dels forns de la Calç. Aleshores el límit puja per la canal (ambdós marges), en direcció NO, fins arribar a la plana del turó de Carbasí, ben aprop del nucli poblat. El límit segueix el marge E d'aquesta pista en direcció NE, passant pel costat S de cal Borràs, i l'abandona per seguir la corba de nivell 720, en la que es produeix el canvi de zona cultivada a bosc; amb aquest criteri el límit ressegueix una petita llengua de terra situada a l'E de cal Borràs fins arribar a un petit turonet situat per sobre dels 725 metres. En aquest punt el límit ressegueix l'extrem O del turó en direcció N, fins a tocar de nou el canvi de zona cultivada i bosc, en la cota 720, que ressegueix ara en direcció O, fins arribar a una nova pista forestal que descendeix per la massa forestal, a l'alçada de la coma del Balcells. Descendeix en direcció NE pel marge E d'aquesta pista, fins a creuar-se amb una de nova, que pren en direcció NE, i que ressegueix una corba de nivell, fins arribar a creuar-se amb un torrent, a dalt de la zona de les Costes. Des d'aquest torrent el límit segueix una linia recta en direcció NE fins arribar al punt més meridional de la pista que surt del pla de Penes. El límit de l'espai continua per aquesta pista en direcció est, primer i nord, després, durant uns 150 metres fins que s'arriba al límit entre els camps de conreu i el bosc del Solà de la Mussolenca. A partir d'aquest punt, el límit de l'espai ressegueix la divisòria entre els camps i el bosc, en direcció nord i vorejant el Pla de l'Àliga. Es deixa enrere el mateix Pla de l'Àliga i els Clots del Ferrer, i, continuant entre la divisòria camps\/bosc, s'arriba a una pista que voreja, pel vessant est, el Clot del Pou. Un cop en aquesta pista, el límit de l'espai abandona la divisòria entre camps i bosc i la ressegueix al llarg d'uns 600 metres fins al punt on s'acaba la pista, just en l'inici de la rasa del Clot del Pou. En aquest punt el límit descriu una recta en direcció O, fins arribar al punt de bifurcació d'una nova pista forestal, de la qual segueix el marge E de la bifurcació occidental en direcció N, vers la zona coneguda com la Solana. Abandona aquesta pista, en prendre una nova bifurcació en direcció NO, fins arribar a una corba molt pronunciada, des de la qual el límit descriu una recta en direcció SO, fins arribar a una nova pista carenera, que ressegueix pel marge E en direcció N, fins arribar al límit del terme municipal de Montmaneu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"73888","titol":"Riera de Clariana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-clariana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals.","descripcio":"<p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.<\/p> ","codi_element":"08008-134","ubicacio":"Tram de la Riera de Clariana","historia":"","coordenades":"41.5885400,1.4895900","utm_x":"374107","utm_y":"4605196","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08008\/73888-foto-08008-134-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"73889","titol":"Riera de la Goda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-la-goda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals.","descripcio":"<p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08008-135","ubicacio":"Zona a l'entorn de la Riera de la Goda","historia":"","coordenades":"41.5637600,1.4530000","utm_x":"371008","utm_y":"4602498","any":"","rel_municipis":"08008","municipi_nom":"Argençola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08008\/73889-foto-08008-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08008\/73889-foto-08008-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.","autor_element":"","observacions":"Presenta una superfície total de 38 Ha","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["6"]},{"id":"38009","titol":"Alzines Grans del torrent de Vera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-grans-del-torrent-de-vera","bibliografia":"<p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.<\/p> ","codi_element":"08009-100","ubicacio":"Torrent de Vera","historia":"","coordenades":"41.5499600,2.4170400","utm_x":"451382.06","utm_y":"4599974.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38009-foto-08009-100-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38010","titol":"Camí Vell del Tramvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-vell-del-tramvia","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan  sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada.","descripcio":"<p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.<\/p> ","codi_element":"08009-101","ubicacio":"Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo.","historia":"","coordenades":"41.5483200,2.4128200","utm_x":"451029.05","utm_y":"4599795.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38010-foto-08009-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38011","titol":"Arbreda dels plàtans de can Castells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-dels-platans-de-can-castells","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.<\/p> ","codi_element":"08009-102","ubicacio":"Veïnat de la Pujada","historia":"","coordenades":"41.5680500,2.4073600","utm_x":"450588.07","utm_y":"4601988.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38011-foto-08009-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38012","titol":"Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-dels-platans-de-la-placa-nova","bibliografia":"<p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) formant dues fileres a cada vorera de l'Avinguda Puig i Cadafalch i del carrer Sant Jaume, a l'alçada de la plaça Nova. Crea un ambient ombrívol i frescal a l'estiu, aprofitat per les terrasses de diferents restaurants.<\/p> ","codi_element":"08009-103","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Nova","historia":"","coordenades":"41.5542800,2.4029300","utm_x":"450208.06","utm_y":"4600462.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38012-foto-08009-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38014","titol":"Estany de Can Garí del Cros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-de-can-gari-del-cros","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1985). Estructura de una población reproductora de Bufo bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11. - CAMPENY, R. &amp; MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Estany artificial situat als jardins de can Garí del Cros, amb una superfície aproximada de 1,125 ha i una profunditat que rarament supera el metre, amb un màxim de profunditat de 1,20 m situat a la zona E, tot i això, el nivell d'aigua hi és fluctuant doncs depèn del règim pluviomètric. Una de les grans particularitats d'aquest estany és que és una de les zones reproducció del Gripau comú (Bufo bufo spinosus) més importants del Maresme. També hi podem trobar el Gripau Paridor (Alytes obstetricans), el Gripau (Bufo calamita), la Reineta (Hyla meridionalis) i la Granota Verda (Rana perezi).<\/p> ","codi_element":"08009-105","ubicacio":"Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9","historia":"","coordenades":"41.5355700,2.4154300","utm_x":"451237.04","utm_y":"4598378.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38014-foto-08009-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38105","titol":"Jardins de can Garí del Cros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-gari-del-cros","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>D'una gran extensió, es tracta d'un espai verd concebut com un petit jardí botànic. Està organitzat per zones; jardí mediterrani, oriental, amb cítrics, exòtic, amb cactus, centreeuropeu, amb diverses espècies de coníferes i caducifolis... També destaca la zona de l'estany, tant per la seva vegetació acuàtica com per les espècies autòctones d'amfibis que hi habiten. En els últims anys s'ha constituït com a zona de pas d'algunes aus migratòries.<\/p> ","codi_element":"08009-112","ubicacio":"Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9","historia":"","coordenades":"41.5355800,2.4141500","utm_x":"451130.04","utm_y":"4598379.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38105-foto-08009-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38105-foto-08009-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir per a la realització de l'inventari. La descripció s'ha basat en la bibliografia existent i les fotografies són de visites anteriors.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38106","titol":"Jardins del Baró de Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-del-baro-de-viver","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.<\/p> ","codi_element":"08009-113","ubicacio":"Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502)","historia":"","coordenades":"41.5478900,2.4069500","utm_x":"450539.05","utm_y":"4599750.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38129","titol":"Alocar de la riera de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-de-la-riera-de-clara","bibliografia":"<p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació.","descripcio":"<p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).<\/p> ","codi_element":"08009-136","ubicacio":"Riera de Clarà","historia":"","coordenades":"41.5674600,2.3938800","utm_x":"449464.07","utm_y":"4601930.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38129-foto-08009-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38129-foto-08009-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38130","titol":"Alocar de la riera de Riudameia o de Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins","bibliografia":"<p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació.","descripcio":"<p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.<\/p> ","codi_element":"08009-137","ubicacio":"Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia","historia":"","coordenades":"41.5769100,2.3788600","utm_x":"448219.07","utm_y":"4602988.55","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38130-foto-08009-137-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38131","titol":"Alocar del torrent de Madà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-torrent-de-mada","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació.","descripcio":"<p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.<\/p> ","codi_element":"08009-138","ubicacio":"Torrent de Madà","historia":"","coordenades":"41.5383800,2.4122000","utm_x":"450969.04","utm_y":"4598691.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38131-foto-08009-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38132","titol":"Alocar del torrent de Vera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-torrent-de-vera","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació.","descripcio":"<p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.<\/p> ","codi_element":"08009-139","ubicacio":"Torrent de Vera","historia":"","coordenades":"41.5501700,2.4169900","utm_x":"451378.06","utm_y":"4599998.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38133","titol":"Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina","bibliografia":"<p>- DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació.","descripcio":"<p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.<\/p> ","codi_element":"08009-140","ubicacio":"Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina","historia":"","coordenades":"41.5592500,2.4075200","utm_x":"450595.06","utm_y":"4601011.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38133-foto-08009-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38134","titol":"Bosc de ca l'Altafulla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-ca-laltafulla","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).<\/p> ","codi_element":"08009-141","ubicacio":"Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla","historia":"","coordenades":"41.5535400,2.3649800","utm_x":"447043.05","utm_y":"4600402.55","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38135","titol":"Aqüífer de la riera d'Argentona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aquifer-de-la-riera-dargentona","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328\/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals.","descripcio":"<p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328\/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08009-142","ubicacio":"Conca de la riera d'Argentona","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992.06","utm_y":"4600595.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38135-foto-08009-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38135-foto-08009-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1\/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38136","titol":"Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-del-cap-de-la-feu-turo-de-cires","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A l'obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés, a les muntanyes que hi ha just al darrere del poble d'Argentona, hi ha un clima més humit, frescal i ombrívol que permet el desenvolupament d'un alzinar mixt enriquit amb caducifolis. Trobem alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea) enriquit amb roure martinenc (Quercus humilis) principalment i algun roure africà (Quercus canariensis), roure cerrioide (Quercus x cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna).<\/p> ","codi_element":"08009-143","ubicacio":"Obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés","historia":"","coordenades":"41.5423200,2.3803300","utm_x":"448314.04","utm_y":"4599147.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38136-foto-08009-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38136-foto-08009-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari)és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38137","titol":"Arbreda del mot del Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-mot-del-ros","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda constituïda principalment per alzines, roures martinencs i roures rebolls, amb sotabosc típic d'alzinar. El fet d'estar a la mota de la riera de Riudameia, fa que també s'hi trobin espècies arbòries, arbustives i herbàcies més típiques de ribera com ara alocs, pollancres, vinca o l'herba sabonera. Localitzada als últims 300 m de la riera de Riudameia, entre el marge dret i els camps de can Matabens.<\/p> ","codi_element":"08009-144","ubicacio":"Riera de Riudameia o de Pins","historia":"","coordenades":"41.5717600,2.3901100","utm_x":"449153.07","utm_y":"4602410.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38137-foto-08009-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Consolida el marge de la riera alhora que protegeix la finca de can Matabens d'avingudes d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38138","titol":"Arbreda del torrent de can Caramany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-torrent-de-can-caramany","bibliografia":"<p>- DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els marges del torrent estan força degradats: obertura de camins amb eliminació de la flora, així com restes de brossa a la llera i als marges.","descripcio":"<p>Arbreda situada a la part baixa del torrent de can Caramany, des de la carretera c-1415 fins la carretera d'accés als polígons i la deixalleria. Formada principalment per alzines i lledoners, tot i que encara s'hi pot trobar algun peu d'aloc a l'estrat arbustiu, senyal inequívoc de l'existència pretèrita d'un alocar en aquest torrent.<\/p> ","codi_element":"08009-145","ubicacio":"Veïnat de Clarà. Torrent de can Caramany","historia":"","coordenades":"41.5633600,2.3916900","utm_x":"449278.06","utm_y":"4601476.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38138-foto-08009-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Tot i no ser una arbreda massa espectacular, té l'interès paisatgístic d'estar prop del poble i ser una zona freqüentada. Alhora que fa de frontera entre indústries i uns prats, i canalitza l'aigua cap a la riera d'Argentona evitant vessaments cap als laterals i fa de corredor biològic entre la riera d'Argentona i els boscs de can Caramany. A part de la potencialitat per reconstituir un alocar (Comunitat citada a la directriu Hàbitats Europea, codi 92D0 no prioritari).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38139","titol":"Arbreda del torrent de can Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-torrent-de-can-marti","bibliografia":"<p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.<\/p> ","codi_element":"08009-146","ubicacio":"Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí","historia":"","coordenades":"41.5663700,2.4078000","utm_x":"450624.07","utm_y":"4601801.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38139-foto-08009-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38140","titol":"Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).<\/p> ","codi_element":"08009-147","ubicacio":"Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal","historia":"","coordenades":"41.5463000,2.3690000","utm_x":"447372.05","utm_y":"4599596.55","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38140-foto-08009-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38140-foto-08009-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"38141","titol":"Bassa de la font dels Plàtans de can Castells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-font-dels-platans-de-can-castells","bibliografia":"<p>- DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - VIÑALS, J. &amp; PADRÓS, P. (1982). Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bassa creada per la font dels Plàtans de can Castells on hi creix una població molt important de l'alga carofícia asprella (Chara vulgaris), també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també és utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.<\/p> ","codi_element":"08009-148","ubicacio":"Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada","historia":"","coordenades":"41.5678100,2.4051400","utm_x":"450403.07","utm_y":"4601963.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38141-foto-08009-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces (codi 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38142","titol":"Bosc de l'obaga de can Serra Lladó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-de-can-serra-llado","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc mixte format per alzina (Quercus ilex ssp ilex), pi pinyer (Pinus pinea), surera (Quercus suber) i, d'especial interès per la seva abundància, roure martinenc (Quercus humilis) i roure cerrioide (Quercus x cerrioides), que creix principalment a la zona més encaixonada i frescal de la vall.<\/p> ","codi_element":"08009-149","ubicacio":"Veïnat de Lladó","historia":"","coordenades":"41.5558400,2.4146400","utm_x":"451186.06","utm_y":"4600628.52","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38142-foto-08009-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38142-foto-08009-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Afectat per l'ampliació d'una urbanització, la freqüentació i l'obertura de pistes i camins. L'alzinar (codi 9340 no prioritari) i les sureres (codi 9330 no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38143","titol":"Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada","bibliografia":"- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor.","codi_element":"08009-150","ubicacio":"Veïnats de Traià i la Pujada","historia":"","coordenades":"41.5383700,2.4110800","utm_x":"450876","utm_y":"4598691","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38143-foto-08009-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38143-foto-08009-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38144","titol":"Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra","bibliografia":"<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.<\/p> ","codi_element":"08009-151","ubicacio":"El Pujolar i rocar d'en Serra","historia":"","coordenades":"41.5535800,2.3858400","utm_x":"448783.05","utm_y":"4600394.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38144-foto-08009-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38147","titol":"La Conreria -Sant Mateu -Céllecs \/ Parc Serralada Litoral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral","bibliografia":"<p>- AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Conreria -Sant Mateu -Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins d'Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d'Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7-Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. Més al sud s'ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d'Argentona fins a trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106).Voreja aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L'abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12-Usos compatibles- i arriba al terme d'Òrrius. Des del sector el Morro Negre d'Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d'Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12-Usos compatibles- i 8-Zona d'interès geogràfic i històric-. Continua a l'est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta a aquest límit en un petit tram, l'abandona i s'orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquest se separa de la pista que porta al pla dels Matxos. Des d'aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. Així mateix inclou amb el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.<\/p> ","codi_element":"08009-154","ubicacio":"Ctra de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional","historia":"<p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328\/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12\/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.<\/p> ","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992.06","utm_y":"4600595.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38148","titol":"Lloreda de l'Espinal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lloreda-de-lespinal","bibliografia":"<p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles.","descripcio":"<p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.<\/p> ","codi_element":"08009-155","ubicacio":"Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal","historia":"","coordenades":"41.5889500,2.3802900","utm_x":"448348.08","utm_y":"4604324.55","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38148-foto-08009-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38148-foto-08009-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38149","titol":"Riera de Riudameia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-riudameia","bibliografia":"<p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació.","descripcio":"<p>La riera de Riudameia, també anomenada riera de Pins o d'Òrrius, discorre per la vall de Riudameia en direcció NW el primer quilòmetre des de la desembocadura, girant a SW fins la capçalera. Es troba encaixonada per la serra d'Ameia (340 m), el puig d'Ameia (425 m), el puig Guinard (410 m), el Turó de Séllecs (534 m) i el Turó de ca l'Amat (425 m) pel N i NW i pel turó d'Aquença (374 m) pel SE. Quant a vegetació, podem fer un recorregut per diverses comunitats vegetals (força degradades però) atenent al grau d'humitat freàtica i a l'alteració antròpica. Així la part baixa de la riera trobem un alocar degradat amb vegetació ruderal i canyar. Aigües amunt, fins a una 3 km, la vegetació que hi ha és una omeda molt degradada amb bardissa i alzinar. Seguidament trobem una verneda molt degradada amb plantacions de caducifolis i bardissa. Finalment, a la capçalera de la riera hi trobem una avellanosa degradada amb plantacions i bardissa.<\/p> ","codi_element":"08009-156","ubicacio":"Veïnat de Pins. Vall de Riudameia","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992.06","utm_y":"4600595.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38149-foto-08009-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Algunes de les comunitats presents a la riera de Riudameia són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE): l'Alocar (codi 92D0) no prioritari, l'Omeda (codi 92AO) no prioritari, i la Verneda (codi 91E0) hàbitat prioritari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38150","titol":"Roques de la Barca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-de-la-barca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de roques de naturalesa granítica de tamany petit i mitjà localitzades als boscos sota el turó dels Oriols, al veïnat de Lladó. Es tracta de nuclis no alterats de granitoides que, segons la forma i tamany, s'anomenen boles aïllades, castells de boles, cebes de granit, pinacles, torres, castells rocosos, caos de boles, etc.<\/p> ","codi_element":"08009-157","ubicacio":"Veïnat de Lladó","historia":"","coordenades":"41.5398600,2.3956400","utm_x":"449589.04","utm_y":"4598865.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38150-foto-08009-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38150-foto-08009-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'accés fàcil fa que sigui una zona molt freqüentada, tant a peu com amb motos, que creen corriols i esllavissades de marges, així com actes de bandalisme com ara pintades i abocaments de brossa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38151","titol":"Roques d'en Vivó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-den-vivo","bibliografia":"<p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.<\/p> ","codi_element":"08009-158","ubicacio":"Roques d'en Vivó","historia":"","coordenades":"41.5416300,2.3835600","utm_x":"448583.04","utm_y":"4599069.54","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38151-foto-08009-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38151-foto-08009-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38152","titol":"Verneda de Riudameia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-de-riudameia","bibliografia":"<p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) força degradada amb plantacions i bardissa, localitzada aigües amunt de can Riudameia. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum).<\/p> ","codi_element":"08009-159","ubicacio":"Veïnat de Pins. Riera de Riudameia","historia":"","coordenades":"41.5678300,2.3608000","utm_x":"446706.06","utm_y":"4601991.56","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38152-foto-08009-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE). Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"38154","titol":"Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.<\/p> ","codi_element":"08009-161","ubicacio":"Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada","historia":"","coordenades":"41.5668500,2.4047100","utm_x":"450366.07","utm_y":"4601857.53","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-14 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"38423","titol":"La Balsera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-balsera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí.","codi_element":"08010-74","ubicacio":"Sota el barri vell","historia":"","coordenades":"41.8006900,1.9500100","utm_x":"412771","utm_y":"4628180","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38423-foto-08010-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38423-foto-08010-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"bauma  que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38440","titol":"Font de l'Esquerrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerra","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba al costat d'un rierol que passa a l'extrem de ponent de la propietat del Mas Canet, per sota d'un marge. Es tracta d'una font natural d'aigua potable, amb sobreeixidor. Per sota hi ha un pou i la mina que anava fins a la casa i abastia d'aigua la propietat. Tenien una bomba per extreure l'aigua, que ara ha caigut en desús. El propietari no recorda haver-la vist mai seca. Actualment, hi té un dipòsit de fibrociment que s'utilitza com abeurador pels cavalls.","codi_element":"08010-91","ubicacio":"Mas Canet","historia":"La font pertany al Mas Canet des de temps antics.","coordenades":"41.7973500,1.9373900","utm_x":"411718","utm_y":"4627822","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38440-foto-08010-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38440-foto-08010-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A 50 metres hi ha una teixonera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38442","titol":"Font de la Terma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-terma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No raja aigua.","descripcio":"Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua.","codi_element":"08010-93","ubicacio":"Torrecabota","historia":"","coordenades":"41.7841900,1.9569000","utm_x":"413321","utm_y":"4626341","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38442-foto-08010-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38442-foto-08010-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38445","titol":"Riera de Malrubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-malrubi","bibliografia":"CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme.","codi_element":"08010-96","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7988800,1.9614400","utm_x":"413718","utm_y":"4627968","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38445-foto-08010-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38445-foto-08010-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38448","titol":"Font de l'Hort de Malla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-malla","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant.","codi_element":"08010-99","ubicacio":"Malla","historia":"","coordenades":"41.7911600,1.9588900","utm_x":"413496","utm_y":"4627113","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38448-foto-08010-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38448-foto-08010-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38460","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa-0","bibliografia":"CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta riera discorre pel nord i nord-oest del terme d'Artés, dibuixant el límit del terme municipal, i desemboca al riu Llobregat a la part més baixa del terme. La Gavarresa té una conca força gran, ja que neix prop d'Alpens (Lluçanès) i recull les aigües del Lluçanès i d'un sector del nord-est del Bages, però té un règim hídric molt irregular. Presenta un eixut estival important, degut al fet que no disposa de la capçalera prepirinenca plujosa i amb neu amb què compten rius com el Llobregat o el Cardener. En anys d'extrema sequera fins i tot pot arribar a assecar-se. Per altra banda, en tractar-se d'una riera típicament mediterrània, pot tenir crescudes sobtades de gran importància, sortir de llera i inundar les planes d'horta que se situen al costat del seu curs. El pla INUNCAT destaca les zones properes a la Gavarresa, des de la zona de la masia de Casanova, al nord-est del terme, fins el punt on la Gavarresa s'ajunta amb el Llobregat, com a àrea inundable amb un període de recurrència de 50 anys. Al llarg de la riera s'hi han instal·lat zones d'horta amb petites barraques, visibles des de l'Eix Transversal. És el connector amb la massa boscosa del Montcogul i Fussimanya, situada al sector nord, fora del terme d'Artés, passant per Malgrans (casa de pagès que no pertany al terme municipal d'Artés) i Canet.","codi_element":"08010-111","ubicacio":"Nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8104600,1.9504500","utm_x":"412821","utm_y":"4629265","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38460-foto-08010-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38462","titol":"Font del Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-jordi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"entorn degradat.","descripcio":"Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació.","codi_element":"08010-113","ubicacio":"El Bosquet - La Ponsa","historia":"","coordenades":"41.7981500,1.9926100","utm_x":"416307","utm_y":"4627856","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38462-foto-08010-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38462-foto-08010-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38524","titol":"Turons del Pla de Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turons-del-pla-de-can-vila","bibliografia":"http:\/\/www.ccbages.org\/espais\/espais.htm","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos turonets de baixa alçada. A la part més alta tenen uns interessants paleocanals en els quals es troben mineralitzacions cupríferes. Es tracta, per tant, de relleus invertits.Entorn dels turons hi ha ocupació rural, amb plantació de cultius. Als cims, on hi ha les mineralitzacions, no hi ha conreus. L'indret és interessant per les mineralitzacions cupríferes associades a red-beds. Aquestes mineralitzacions s'han desenvolupat sobre la base d'uns paleocanals ubicats entre els materials rogencs de la Formació Artés. Hi ha bones cristal·litzacions d'atzurita i de la malaquita.","codi_element":"08010-175","ubicacio":"Al sudoest de la vila d'Artés, a aproximadament 1 km de la població.","historia":"","coordenades":"41.7867500,1.9415100","utm_x":"412046","utm_y":"4626641","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38524-foto-08010-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38582","titol":"Estany de Graugés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-de-grauges","bibliografia":"<p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llac artificial de sis hectàrees d'extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d'uns 600.000 metres cúbics d'aigua, i que es nodreix de l'aigua de la Riera d'Avià. A l'entorn del llac el Sr. Agustín Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l'erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s'han escampat pels entorns de la Riera d'Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d'aigua, amfibis, carpes i llucis, principalment. Fa pocs anys que s'han netejat els contorns vegetals de l'estany, s'han posat barques de passeig i s'ha instal·lat un bar i lloguer de cavalls, tot i així l'aigua i els entorns no estan molt cuidats i la manca d'aigua a la Riera d'Avià provoca que no hi hagi renovació i es trobi brutícia a la superfície en alguns racons.<\/p> ","codi_element":"08011-58","ubicacio":"Graugés 08610 AVIÀ","historia":"<p>El llac principal de Graugés es va construir al 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal i Sala aprofitant la fondalada del Torrent Bo, en un lloc baix i amb un mur de 7 m d'espessor i 25 m d'alçada que va ser tractat amb silicat d'alumini pel costat en contacte amb l'aigua per fer-lo més resistent. Es van trigar cinc anys en construir-lo. El llac s'omple d'aigua que prové de la Riera d'Avià que arriba a través d'un canal que agafa l'aigua al seu pas per la casa Lluert d'Avià (lloc on encara s'observa el canal i la resclosa per desviar l'aigua). Per regar la part alta de la finca es van construir altres basses-dipòsit als punts més elevats, pujant l'aigua del llac principal elèctricament amb dues bombes mogudes amb la força sobrant de la fàbrica de Cal Rosal que proporcionava 100 cavalls de vapor a la nit. Hi havia oberts uns 16 quilòmetres de sèquies i hi havia instal·lats uns 2 quilòmetres de tubs de ferro Lavril que conduïen l'aigua als embassaments superiors des d'on es regaven els camps. Els estanyols de sota (Font de Sant Ramon) servien per emmagatzemar l'aigua sobrant de l'estany Gran i retornar-la a la riera, mentre que el del Carrer Nou recollia aigües residuals de les granges. L'Estanyol de les Escoles actualment només s'omple amb aigua de la pluja. El sistema d'estanys va convertir la finca en una gran explotació de regadiu, però també acomplia la funció d'ennoblir i distingir la propietat (la Torre) creant una zona d'esbarjo i jardí d'ús col·lectiu.<\/p> ","coordenades":"42.0640200,1.8411200","utm_x":"404120","utm_y":"4657534","any":"1887","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38582-foto-08011-58-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2025-05-05 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"Agustí Rosal i Sala","observacions":"A més de l'estany Gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La zona de Graugés està catalogada com a Be Natural Protegit a les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30 d'abril de 1986. (Referència topogràfica: 31TDGO42577).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"38664","titol":"Espai natural dels Tres Hereus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-dels-tres-hereus","bibliografia":"<p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.<\/p> ","codi_element":"08011-140","ubicacio":"Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres","historia":"<p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12\/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.<\/p> ","coordenades":"42.0453091,1.8474203","utm_x":"404613","utm_y":"4655450","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38665","titol":"Riera de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-clara","bibliografia":"<p>AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.<\/p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida.<\/p> ","codi_element":"08011-141","ubicacio":"Avià","historia":"<p>L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats.<\/p> ","coordenades":"42.0702581,1.7893385","utm_x":"399846","utm_y":"4658286","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38665-foto-08011-141-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"38666","titol":"Riera d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-davia","bibliografia":"<p>L'embassament d'aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d'alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d'Avià on s'ajunta amb un ramal d'aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d'una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l'aigua de la riera es canalitza per abastir d'aigua potable el poble d'Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d'Avià, la resta d'aigua que baixa naturalment s'embassa i es deixa anar en petita quantitat. L'aigua de l'embassament s'utilitza en l'actualitat per al rec del camp de futbol d'Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l'antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d'Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l'Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l'antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d'antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l'embassament d'Avià, l'escassetat d'aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica.<\/p> ","codi_element":"08011-142","ubicacio":"Avià","historia":"<p>La riera d'Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s'ha utilitzat des de l'Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d'Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l'aigua de la riera amb una canalització a l'aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l'aigua fins a l'Estany Gran de Graugés i que s'utilitzava per regadiu de la finca. L'any 1980, degut a que l'aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l'aigua sobrant durant l'hivern i la primavera. Es va construir l'any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L'embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d'aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12'50 m d'alçada. Amb dues bombes s'elevava l'aigua fins a l'estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s'utilitza per a regar el camp de futbol i l'aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb.<\/p> ","coordenades":"42.0545506,1.8485786","utm_x":"404723","utm_y":"4656474","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38666-20250511194023.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/38666-20250511201540.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-05-13 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"La servitud d'aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l'Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l'aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d'aigua. També s'anomena riera de Coforb.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"38667","titol":"Riera de la Font Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-la-font-caldes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació.<\/p> ","codi_element":"08011-143","ubicacio":"Avià","historia":"<p>L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació.<\/p> ","coordenades":"42.0828722,1.8326761","utm_x":"403450","utm_y":"4659636","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"38670","titol":"La Font d'Avià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-davia","bibliografia":"<p>ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament.<\/p> ","codi_element":"08011-146","ubicacio":"Avià. Peu del Barri de La Creu.","historia":"<p>Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià.<\/p> ","coordenades":"42.0809200,1.8254500","utm_x":"402849","utm_y":"4659428","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"99946","titol":"Font de la Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-rovira-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font de la Rovira és una de les fonts d'Avià. Es troba al costat de la riera, sota les escoles d'Avià, en un paratge arbrat. Actualment la font està arranjada i té un broc de ferro que facilita la sortida, tot i que al costat raja de forma espontània quan la climatologia ho permet. L'aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l'han contaminat de purins. El lloc és freqüentat pels infants de l'escola d'Avià, i passejants, ja que és fresc i hi ha una taula amb bancs per poder berenar.<\/p> ","codi_element":"08011-209","ubicacio":"La Rovira","historia":"","coordenades":"42.0765980,1.8180509","utm_x":"402230","utm_y":"4658957","any":"","rel_municipis":"08011","municipi_nom":"Avià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/99946-20250511201227.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08011\/99946-20250511201243.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-06-12 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"39255","titol":"Jaciment paleontològic d'Avinyó 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-davinyo-1","bibliografia":"<p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08012-17","ubicacio":"Avinyó","historia":"<p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39256","titol":"Jaciment paleontològic d'Avinyó 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-davinyo-2","bibliografia":"<p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.<\/p> ","codi_element":"08012-18","ubicacio":"Avinyó","historia":"<p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39329","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars.","codi_element":"08012-101","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8692000,1.9958400","utm_x":"416667","utm_y":"4635741","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39329-foto-08012-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39329-foto-08012-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39393","titol":"Torrent d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-dolo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Riera que neix a l'est de Santa Maria d'Oló i que porta la seva aigua fins a la Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. El tram del seu curs que es troba dins del terme municipal d'Avinyó és d'uns 1000 metres, amb un cabal mitjà. El curs del torrent passa vora de camps, donant petits balços. Hi ha força presència de canyissars al llarg del recorregut, força serpentejant.","codi_element":"08012-165","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8339100,1.9672600","utm_x":"414248","utm_y":"4631851","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39393-foto-08012-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39393-foto-08012-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39394","titol":"Torrent de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-la-portella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a l'alçada de la masia de La Portella i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada de Can Moratones. El seu curs té una llargària total aproximada d'uns 2 quilòmetres, íntegrament dins del terme municipal d'Avinyó. Poca molt poc cabdal i està envoltat de camps per la seva vessant meridional i de la carretera d'Avinyó a Balsareny, per la seva vessant septentrional.","codi_element":"08012-166","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8781300,1.9615500","utm_x":"413834","utm_y":"4636767","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39394-foto-08012-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39395","titol":"Riera de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Relat és un curs d'aigua afluent per la dreta a la riera Gavarresa, que neix al Serrat dels Morts, al Lluçanès. Travessa els termes d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, passa per Sant Marçal de Relat i Santa Eugènia de Relat i desguaça a prop d'Avinyó, a l'alçada del Pla de la Coromina. El seu curs total dins del terme d'Avinyó és de 7 quilòmetres aproximats. El seu curs no és massa serpentejant i està envoltada de camps a banda i banda, tot i que la carretera d'Avinyó a Prats passa constantment pel lateral o per sobre de la riera, donant lloc a gran quantitat de ponts.","codi_element":"08012-167","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8796900,1.9820300","utm_x":"415535","utm_y":"4636919","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39395-foto-08012-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39396","titol":"Torrent del Riu Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-riu-sec","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent afluent de la riera Gavarresa, que neix prop del Collet de la Bassa (Sta. Maria d'Oló) i desemboca a la Gavarresa a l'alçada de l'eix al terme d'Artés. Passa a l'est de La Travera i el Pla i el seu curs pel terme d'Avinyó fa un total aproximat de 3 quilòmetres. El riu sec dóna zones riques en guix i ha creat igualment grans balços, del que en destaquem el de La Travera. Actualment, el poc cabdal que hi ha a fet sorgir grans extensions de canyissar.","codi_element":"08012-168","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8098200,1.9982600","utm_x":"416791","utm_y":"4629146","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39396-foto-08012-168-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39487","titol":"Gorg del Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg on va a parar l'aigua del riu Relat, situat a 300 m al sud-est del Mas Relat. Subministra l'aigua d'aquesta masia i dels camps de conreu del voltant del gorg.","codi_element":"08012-238","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8769400,1.9785200","utm_x":"415240","utm_y":"4636618","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39487-foto-08012-238-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força brossa vegetal a les vores i a l'interior. àdhuc hi ha arbres sencers enmig del gorg, fet que propicia un possible embussament en cas d'aigüat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39494","titol":"Torrent Salat d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-salat-davinyo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix prop de Sant Sadurní del Pla i desemboca a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. La surgència d'aigua salada diposita òxid de ferro oferint un cromatisme particular en les seves aigües. Trobem una vegetació ben adaptada als entorns salats o halòfils com: Juncus maritimus (jonc) i una alga resistent del gènere Cladophora. La sal prové del subsól de la formació geològica de Cardona, rica en sal gemma. El torrent salat es situa enmig del bosc de pinassa que hi ha al nord-oest de Ca l'Abadal.","codi_element":"08012-245","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8365200,1.9489800","utm_x":"412734","utm_y":"4632159","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39494-foto-08012-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39494-foto-08012-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39507","titol":"Vinyes d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinyes-dhorta","bibliografia":"- FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Vinyes que conformen l'actual paisatge de gran part d'Horta i que, antigament era estès a la majoria del territori del municipi, per tant és una zona d'interès natural degut a la importància social que ha tingut la vinya a Avinyó des de fa molts segles. Es tracta de grans extensions de ceps, lligats i alineats entre ells per tal de donar una millor producció de raïm.","codi_element":"08012-258","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Antigament les vinyes eren exteses arreu del terme d'Avinyó, incloent-hi molts dels espais que ara ocupen alguns boscos. Amb la fil·loxera, però, la immensa majoris de ceps van desaparéixer del paisatge avinyonenc. Alguns segles més tard, el nou impuls de diverses famílies d'Horta, en especial les famílies Roqueta i Solergibert, va aconseguir impulsar novament aquest tipus de cultiu i extreure'n els seus fruits.","coordenades":"41.8164900,1.9835500","utm_x":"415578","utm_y":"4629901","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39507-foto-08012-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39507-foto-08012-258-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39552","titol":"Gorg de Torregassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-torregassa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg amb gran capacitat d'aigua, que subministra aigua pels camps que hi ha al voltant. Es situa a prop de l'antiga masia enrunada de L'Abejaró.","codi_element":"08012-313","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8917900,1.9623900","utm_x":"413922","utm_y":"4638282","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39552-foto-08012-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39552-foto-08012-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39553","titol":"Gorg de L'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-loliva","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg per contenir l'aigua i utilitzar-la així com a recurs aqüífer per poder donar aigua als camps de conreu del voltant. Es troba situada molt propera a la carretera d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a l'alçada de Sta. Eugènia de Relat. El riu que subministra l'aigua és el Relat.","codi_element":"08012-314","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8823600,1.9833400","utm_x":"415647","utm_y":"4637215","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39553-foto-08012-314-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer la foto es pot comprovar com el riu baixava molt poc, després d'uns mesos de sequera, amb la qual cosa el gorg era pràcticament buit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39571","titol":"Pla de Vilamajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-vilamajor","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona d'interès històric tan per les hipòtesis sobre un nucli poblacional com per l'indici d'elements arqueològics relacionats amb la ceràmica grisa baix-medieval. Hi ha molts carreus de pedra disposats als marges dels camps, però no hi ha hagut mai rastre de cap habitacle.","codi_element":"08012-332","ubicacio":"Avinyó","historia":"Segons mossèn Trasserra, en aquest pla hi havia originàriament un segon nucli de població o sagrera i era compost d'una vintena de cases. Per altra banda, el Dr. Herms explicava: Al pla de Vilamajor i a la part oriental del serrat de Puig d'Ases hi ha unes sepultures fetes entre quatre pedres que molt possiblement siguin romanes.","coordenades":"41.8512000,1.9598300","utm_x":"413655","utm_y":"4633778","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39571-foto-08012-332-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39571-foto-08012-332-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39677","titol":"Torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-vilanova","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent situat a prop del mas Vilanova de Santa Eugènia de Relat, neix proper al Coll de Comadoms i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada del pont de Rosses. El cabal és normalment molt poc quantiós. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. Està envoltat sobretot de camps i petits espais on actualment hi ha arbredes de pinassa.","codi_element":"08012-438","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8999900,1.9807400","utm_x":"415455","utm_y":"4639175","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39677-foto-08012-438-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39678","titol":"Torrent del Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-roqueta","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix prop del carrer Turcó i passa a l'oest del Mas Roqueta fins a desembocar a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'eix transversal. Té una llargària aproximada de 3,5 quilòmetres, i té un cabal força reduït. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. El torrent dóna lloc a petits canyissars, i té un recorregut sense masses giravolts.","codi_element":"08012-439","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8199200,1.9805000","utm_x":"415329","utm_y":"4630285","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39678-foto-08012-439-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39714","titol":"Font del Duc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-duc","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font de bassal, i l'aigua surt de sota d'una balma de 3-4 metres d'alçada. El desguàs que surt de la basseta alimenta el torrentet que dóna aigua sobretot a La Rovira.","codi_element":"08012-475","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9181700,1.9862400","utm_x":"415935","utm_y":"4641188","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39714-foto-08012-475-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39715","titol":"Font de la Coma de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-coma-de-lom","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Està situada a sota d'una balma, i goteja per tota la paret. En el punt de la font la pedra fa un petit bassal que recull l'aigua","codi_element":"08012-476","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9042400,1.9714000","utm_x":"414686","utm_y":"4639656","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39715-foto-08012-476-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39717","titol":"Font del Francisquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-francisquet","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està força amagada. Al broc que en surt s'hi ha col·locat un tub per portar l'aigua fins a un dipòsit.","codi_element":"08012-478","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8753700,1.9761800","utm_x":"415044","utm_y":"4636446","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39717-foto-08012-478-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39727","titol":"Font del Mal Pas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mal-pas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està a un marge de terra rodejada d'heura. L'aigua surt d'un forat de la paret de roca, es canalitza per una teula ceràmica i salta a una petita bassa a terra. L'aigua d'aquesta bassa passa a un petit gorg que està tres metres més al sud.","codi_element":"08012-488","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8510300,1.9558000","utm_x":"413320","utm_y":"4633763","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39727-foto-08012-488-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39729","titol":"Font de Can Tonimàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-tonimas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada al marge de la riera Gavarresa, i que consta d'un forat fet a una roca envoltada d'arbres. No hi ha cap mena de broc. L'aigua es diposita en una canal que va a parar a un dipòsit proper a la masia de Can Tonimàs.","codi_element":"08012-490","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8656500,1.9923400","utm_x":"416372","utm_y":"4635350","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39729-foto-08012-490-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39846","titol":"Horts interiors d'El Vergaduer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-interiors-del-vergaduer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http:\/\/www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hort situat a l'interior del perímetre que delimita la propietat d'El Verdaguer. És l'únic hort totalment urbà ja que es situa a l'interior del poble d'Avinyó, envoltat de carrers i edificis. Es tracta de tres terrasses de cultiu, separades per murs fets de carreus de pedra a mode de feixes.","codi_element":"08012-618","ubicacio":"Avinyó","historia":"La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer.","coordenades":"41.8630600,1.9712000","utm_x":"414614","utm_y":"4635084","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39846-foto-08012-618-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39850","titol":"Font de Cabrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cabrassa","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella.","codi_element":"08012-622","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8083300,2.0343400","utm_x":"419786","utm_y":"4628946","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39850-foto-08012-622-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39854","titol":"La pedrera de La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pedrera-de-la-roca","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha força vegetació","descripcio":"Pedrera utilitzada antigament, situada al nord d'El Borró i a ponent de Coll Lligó. Es tracta d'uns 500 m d'explotació lítica on s'observa la roca perforada per diversos punts, deixant uns desnivells en el terreny, podent observar perfectament la línia d'explotació que se seguí fins al seu abandó. Es perforava la roca de la zona per tal d'extreure'n carreus i grans blocs els que s'usaven amb funcionalitat principalment constructiva, en destaquen les pedres utilitzades en els ponts fets al llarg de la carretera d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, tots realitzats després de la guerra civil espanyola.","codi_element":"08012-626","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Aquesta pedrera es començà a explotar d'una forma regular amb l'aparició de noves fàbriques i edificis del poble d'Avinyó, però va ser sobretot amb la reconstrucció de la postguerra civil espanyola, sobretot de vies de comunicació quan aquesta pedrera tingué el seu punt àlgic. Als anys seixanta-setanta, però, s'anà abandonant gradualment.","coordenades":"41.9143800,2.0073200","utm_x":"417678","utm_y":"4640746","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39854-foto-08012-626-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39854-foto-08012-626-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39857","titol":"Balç d'El Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-berenguer","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Transició entre les roques de nivells lacustres -situades a sota i de color gris blavós- i les d'origen continental -situades a la part més alta i de colors vermells- de l'aflorament proper al Berenguer, a tocar de la riera de Malrubí. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-629","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8126400,2.0189400","utm_x":"418513","utm_y":"4629439","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39857-foto-08012-629-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39857-foto-08012-629-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39858","titol":"Balç del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-cementiri","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper al cementiri, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-630","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8576000,1.9840700","utm_x":"415675","utm_y":"4634465","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39858-foto-08012-630-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39858-foto-08012-630-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39859","titol":"Balç d'El Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-tomas","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la font d'El Tomàs, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-631","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8501600,1.9762600","utm_x":"415017","utm_y":"4633646","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39859-foto-08012-631-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39859-foto-08012-631-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39860","titol":"Balç de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-lilla","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a l'Abadal, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en poca proporció trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-632","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8337800,1.9601800","utm_x":"413660","utm_y":"4631844","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39860-foto-08012-632-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39860-foto-08012-632-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39861","titol":"Balç de La Travera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-travera","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Travera, a tocar del torrent del Riu Sec. A dalt de les roques blavoses en trobem en gran proporció els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. La gran quantitat de l'estrat guixenc ha fet que aquesta sigui una zona d'explotació del guix (fitxa 664).","codi_element":"08012-633","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8099300,2.0007600","utm_x":"416999","utm_y":"4629156","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39861-foto-08012-633-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39862","titol":"Balç de La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-creu","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Verdegueria, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-634","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8631000,1.9783500","utm_x":"415208","utm_y":"4635081","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39862-foto-08012-634-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39863","titol":"Balç de La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-vall","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Vall de La Gavarresa, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-635","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8780900,2.0004000","utm_x":"417057","utm_y":"4636724","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39863-foto-08012-635-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39863-foto-08012-635-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39864","titol":"Guixera del Riu Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixera-del-riu-sec","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai utilitzat per extreure guix degut a la gran quantitat d'estrat guixenc de color blanquinós procedents de la fase lacustre en l'era Terciària. La regressió de les aigües marines de l'antic mar eocènic va afavorir un episodi lacustre de drenatges al fons de la vall. Un episodi continental succeït durant l'època de l'Eocè superior i Oligocè, entre els 36 i 23 milions d'anys. En aquest context, al rebliment de l'antiga cubeta trobem els guixos, lutites roges, gresos i calcàries com a materials sedimentaris més característics.","codi_element":"08012-636","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8083000,1.9999300","utm_x":"416928","utm_y":"4628976","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39864-foto-08012-636-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39864-foto-08012-636-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39867","titol":"Bosc de Vilagonella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-vilagonella","bibliografia":"<p>- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (04-05-2000), núm. 3132, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Zona de bosc a l'est de Vilagonella que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) a la zona del Moianès, concretament a la de Moianès Bussanya. Agafa concretament 9,11 hectàrees del terme municipal d'Avinyó. Les espècies més abundants són els pins tot i que en ressalten algunes alzines i roures, en menor proporció.<\/p> ","codi_element":"08012-639","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8109200,2.0326600","utm_x":"419650","utm_y":"4629235","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39867-foto-08012-639-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["7"]},{"id":"39868","titol":"Torrent de Malrubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-malrubi","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra; neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i Moià i, després de passar per Avinyó i Artés, aflueix al seu col·lector. El torrent creua el terme d'Avinyó al llarg de dos quilòmetres i escaig. Destaquen els balsos que el torrent ha anat creant, especialment destacable és el del Berenguer. La vegetació que trobem al voltant d'aquest torrent és sobretot de roures i alzines.","codi_element":"08012-640","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8120200,2.0186500","utm_x":"418488","utm_y":"4629371","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39868-foto-08012-640-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39868-foto-08012-640-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"40329","titol":"Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.<\/p> ","codi_element":"08013-19","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.<\/p> ","coordenades":"41.3288900,1.7618300","utm_x":"396386","utm_y":"4576007","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40329-foto-08013-19-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40359","titol":"Bosc de mas Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-mas-bertran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.<\/p> ","codi_element":"08013-49","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.<\/p> ","coordenades":"41.3816800,1.7429700","utm_x":"394893","utm_y":"4581891","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40359-foto-08013-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40365","titol":"Planes d'Avinyonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/planes-davinyonet","bibliografia":"<p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.<\/p> ","codi_element":"08013-55","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.<\/p> ","coordenades":"41.3801500,1.7505000","utm_x":"395520","utm_y":"4581712","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40365-foto-08013-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquest és un dels exemples més interessants del terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40366","titol":"Font del Cunill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cunill","bibliografia":"<p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"A més d'alguna neteja ocasional d'algun voluntari, el grup 'Units per la Natura', de voluntaris forestals la va netejar àmpliament.","descripcio":"<p>En un fondal ample a prop de la urbanització de Can Mitjans, i també a prop de la casa coneguda com a Corral Nou, es troba una font excavada sota una petita timba, envoltada de joncs. Davant hi ha una figuera, i sota d'aquest arbre, un pou sense barana. La font que te el naixement en una mena de petita balma, presenta al frontal i a sobre del canó per on raja, una placa de color gris que diu lo següent: 'PROPIEDAD RAFOLS (FONT DEL CUNILL) INAUGURADA 25-10-1945 -JOSE MESTRE-'<\/p> ","codi_element":"08013-56","ubicacio":"Can Mitjans. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>La font, que és propietat de la masia de Can Ràfols dels Caus, va estar restaurada l'any 1945. La tradició diu que el seu nom prové del fet de que es va trobar aquí dins la font un conill mort.<\/p> ","coordenades":"41.3442900,1.8038700","utm_x":"399928","utm_y":"4577668","any":"1945","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40366-foto-08013-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40366-foto-08013-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Josep Mestre","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40368","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","codi_element":"08013-58","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3275800,1.8076200","utm_x":"400216","utm_y":"4575808","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40368-foto-08013-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40368-foto-08013-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40369","titol":"Riera dels Pelagons\/Torrent Coll de Garró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro","bibliografia":"<p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.<\/p> ","codi_element":"08013-59","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3353000,1.7933400","utm_x":"399033","utm_y":"4576682","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40369-foto-08013-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40369-foto-08013-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40370","titol":"Torrent de l'Arboçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-larbocar","bibliografia":"<p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.<\/p> ","codi_element":"08013-60","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.<\/p> ","coordenades":"41.3304300,1.7581600","utm_x":"396082","utm_y":"4576183","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40370-foto-08013-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40370-foto-08013-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40394","titol":"Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès.","descripcio":"<p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08013-84","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)<\/p> ","coordenades":"41.3888000,1.8079300","utm_x":"400336","utm_y":"4582605","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40394-foto-08013-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40394-foto-08013-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40395","titol":"Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-mola-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: el grup de fites a tocar la torre forestal (foto 3), el recer que forma una antiga pleta (foto 2) i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, ell Garraf i el Baix Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08013-85","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.<\/p> ","coordenades":"41.3193700,1.8477100","utm_x":"403559","utm_y":"4574851","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40395-foto-08013-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40395-foto-08013-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40396","titol":"Bosc de Montergull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-montergull","bibliografia":"<p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.<\/p> ","codi_element":"08013-86","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.<\/p> ","coordenades":"41.3784700,1.7583300","utm_x":"396172","utm_y":"4581516","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40399","titol":"Bosc de l'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lamat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.<\/p> ","codi_element":"08013-89","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.<\/p> ","coordenades":"41.3813700,1.7704100","utm_x":"397187","utm_y":"4581824","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40420","titol":"Font del Vadó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vado","bibliografia":"<p>Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.<\/p> ","codi_element":"08013-110","ubicacio":"L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.<\/p> ","coordenades":"41.3332200,1.7825300","utm_x":"398125","utm_y":"4576464","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40420-foto-08013-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40449","titol":"Basses de Cases Blanques\/Basses del Xuquit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-cases-blanquesbasses-del-xuquit","bibliografia":"<p>Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta de punts d'aigua que es poden situar dins el nom genèric de 'cucones'. Són tres clots ubicat en un extens rocallís calcari, que s'han format d'una manera natural per l'acció de l'erosió. Algun sembla haver estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua. Hi ha tres basses: que s'anomenen, de Nord a Sud i d'Oest a Est: Bassa del Masover i del Xicarrot (foto 2), i bassa pública (fotos 1 i 3) (Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002)<\/p> ","codi_element":"08013-139","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Aquestes basses no són les úniques al terme de l'Arboçar. Per referència oral es coneix també l'existència d'altres a la plaça de Les Roques, i encara són visibles altres més amunt, a un i altre costat de la carrerada, conegudes sota el nom genèric de basses de Les Planes. Una altra bassa d'interès, a prop, és la de Mas Sunyer. Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a aquest indret, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produirien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anaven minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).<\/p> ","coordenades":"41.3335900,1.7714100","utm_x":"397195","utm_y":"4576518","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40450","titol":"Els Cupons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-cupons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.<\/p> ","codi_element":"08013-140","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.<\/p> ","coordenades":"41.3332400,1.8143000","utm_x":"400784","utm_y":"4576429","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40460","titol":"Bassa de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"<p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>És un clot ubicat en una zona calcària, que possiblement es formà de manera natural, per l'acció de l'erosió, però que ha estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua, i donar-li la forma desitjada.<\/p> ","codi_element":"08013-150","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3294700,1.7613000","utm_x":"396343","utm_y":"4576072","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40460-foto-08013-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40460-foto-08013-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"S'ha recuperat amb molt encert, formant actualment part inseparable de l'entorn enjardinat de la casa.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40468","titol":"Basses de can Porràfols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-porrafols","bibliografia":"<p>Informació oral Pere Capellades Milà<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'un conjunt de dipòsits i canalitzacions que es troben ubicats en un terreny elevat a ma dreta del camí que discorre paral·lel a la llera del torrent de la Font de la Canya. Estan formades per basses d'acumulació i transport d'aigua per a la utilització per part de la masia de can Porràfols. L'abundosa presència de vegetació i bardisses a la zona fa que sigui un lloc interessant des del punt de vista natural, encara que impedeix una descripció més acurada del conjunt.<\/p> ","codi_element":"08013-158","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Es tracta d'un conjunt de dipòsits d'acumulació d'aigua per tal d'aprofitar per a regar els conreus de la masia a la qual pertanyen.<\/p> ","coordenades":"41.3714700,1.7749300","utm_x":"397549","utm_y":"4580719","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40470","titol":"Serra de les Gunyoles - Caudellops - La Llampa - Costa Rava","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-les-gunyoles-caudellops-la-llampa-costa-rava","bibliografia":"<p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ha perdut la vegetació per efecte dels incendis forestals","descripcio":"<p>Conjunt de serres - mirador que dominen el parc natural del Garraf, i més en concret l'Arboçar, Santa Susanna i els fondos de les rieres dels Pelagons i de Begues. Les seves carenes, i els fons de les seves valls formen un corredor biològic de primer ordre. Es tracta de muntanyes de forma allargada, que presenten planes allargades a les cúspides. La vegetació ha patit els efectes dels darrers incendis forestals del massís<\/p> ","codi_element":"08013-160","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Els topònims es troben en documentació antiga, essent des de sempre punts de referència per la gent d'aquestes contrades. Per exemple, La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3196100,1.7915400","utm_x":"398858","utm_y":"4574942","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40470-foto-08013-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La UTM correspon a la Costa Rava","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40473","titol":"Bassa i safareig del mas Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-safareig-del-mas-sunyer","bibliografia":"<p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al davant de la casa hi ha una gran bassa mig plena de canyissos, on s'escorre l'aigua filtrada de la terra quan plou molt i de la que arreplega de les pluges. Aquesta bassa es molt profunda al centre. Al costat es troba una altra construcció destinada a safareig utilitzat per les dones de la masia per fer-hi la bugada. Presenta un gran valor des d'un punt de vista natural, doncs es zona utilitzada com a punt per beure i d'habitat permanent d'algunes espècies d'animals.<\/p> ","codi_element":"08013-163","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3372900,1.7810500","utm_x":"398008","utm_y":"4576917","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40473-foto-08013-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40474","titol":"Fondo del Tallat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-del-tallat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Des d'un punt de vista ecològic la conservació de l'alzinar presenta un gran interès, ja que aquest arbre forma l'espècie ibèrica per excel·lència.","descripcio":"<p>Bosc espès d'alzines que, tradicionalment, havien estat tallades per a l'obtenció de carbó vegetal. Es troben prop del lloc conegut com la cova Marina. Es tracta del fons d'una vall de torrent que es troba dins el parc natural i es tributari de la riera de Begues. L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. L'alzinar és una comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l'alzina, un tipus de vegetació que protegeix el sol de l'erosió.<\/p> ","codi_element":"08013-164","ubicacio":"Sobre Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>La frondositat i l'alçada dels arbres va ser utilitzada històricament per a l'obtenció de carbó vegetal per part de la gent d'Avinyonet. A la cova Marina s'hi va amagar gent durant la Guerra Civil de 1936.<\/p> ","coordenades":"41.3325400,1.8205200","utm_x":"401303","utm_y":"4576344","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40474-foto-08013-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40474-foto-08013-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No s'ha trobat cap altre bosc d'alzines d'aquesta categoria a tot el terme municipal. A la part de dalt del vessant que limita amb aquest fondo es troba la cova Marina, que va ser un indret on es va amagar gent durant la guerra civil de 1936. És un indret on encara l'acció de l'home no ha destruït aquest petit bosc autòcton, tot i que ha estat explotat pel carboneig.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40475","titol":"Les Coves del Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coves-del-cau-del-llop","bibliografia":"<p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquestes coves es troben, al Sud-est del nucli habitat de de l'Arboçar de les Roques, a les estribacions muntanyoses del massís del Garraf, formant la carena muntanyosa de la serra que porta el mateix nom: Serra de Caudellops, i que continua en la carena formada per la Serra de la Llampa formant amb aquesta un continu que domina des d'una alçada superior als 300 metres dues valls: una, pel nord-est més ampla i suau, on des d'època antiga es van instal·lar importants masies com ara el Mas Sunyer, o les Cases Blanques, i una altra de més abrupta, pel costat sud, la vall calcària que durant milers d'anys han anat foradant les aigües dels fondos coneguts com els Ombrils dels Torrents, o dels Garrofers del Xicarrot o del torrent del Puig de Montombra, ja fora el terme d'Avinyonet, que portaven aigües al Torrent dels Pelagons. Des d'aquí es domina una impressionant vista panoràmica de les muntanyes i la vall fluvial, i de bona part del terme municipal d'Avinyonet. En concret, es tracta d'unes coves formades en una carena formada de conglomerats d'origen fluvial que corona la serra en una zona molt escarpada i de difícil accés, on nien moltes espècies animals pròpies de la fauna del Garraf.<\/p> ","codi_element":"08013-165","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3278500,1.7766200","utm_x":"397622","utm_y":"4575874","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40475-foto-08013-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40475-foto-08013-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40479","titol":"Falles normals de l'Arboçar del Penedès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/falles-normals-de-larbocar-del-penedes","bibliografia":"<p>GIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquesta geozona, que es troba situada dins el conegut com a domini Catalànide, forma part de la vora entre la fossa del Penedès i l'acabament meridional del massís del Garraf. Hi afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, materials tots ells afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema de horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents. Com a resultat de l'erosió diferencial d'aquests materials hi ha molts bons afloraments de plans de falla, els quals generalment coincideixen amb els marges dels camps o de les carreteres. En algunes ocasions, sobre els plans de falla s'hi poden observar megaestries produïdes per la fricció durant el desplaçament de les falles.<\/p> ","codi_element":"08013-169","ubicacio":"L'Arboçar del Penedès 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3291100,1.7627400","utm_x":"396463","utm_y":"4576031","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40479-foto-08013-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40479-foto-08013-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La baixa complexitat de l'estructura, les bones condicions d'aflorament i la facilitat amb que es poden deduir els processos tectònics confereixen a la geozona un elevat valor didàctic, i també científic, els quals justifiquen la inclusió d'aquesta zona en el catàleg del patrimoni geològic. Encara que les falles descrites a la bibliografia siguin les de l'Arboçar aquestes abunden al sector sud del terme fins a la zona de Cantallops a la Carretera B-24.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40480","titol":"Torrent de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-santa-susanna","bibliografia":"<p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.<\/p> ","codi_element":"08013-170","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf<\/p> ","coordenades":"41.3332100,1.8140600","utm_x":"400764","utm_y":"4576426","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40480-foto-08013-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40480-foto-08013-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["3"]},{"id":"40486","titol":"Basses de les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-les-planes","bibliografia":"<p>VARIS(2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de sots o cucons formats en un sol càrstic (abans eren 4) que es troben a un i altre costat del camí de les Roques. Es conserven els següents topònims: bassa del Carrau, bassa del Llepà i bassa del Treballa. Tan sols dues mantenen cert nivell d'aigua. Al seu interior hi ha boga, serps i granotes. Una quarta està dins d'una tanca al número 40 del carrer de Les Roques.<\/p> ","codi_element":"08013-176","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Aquests eren punts d'aigua utilitzats de manera tradicional per regar els horts, beure els animals i rentar roba les dones. Amb la boga que creixia al seu interior, hi havia gent que venia de fora, sobretot gitanos, que la feien servir per apariar cadires. Aquesta gent s'estava uns dies al poble mentre tenia feina. La importància d'aquests punts d'aigua es veu reflectida en una rondalla popular que porta per nom Les Cabres de l'Arboçar (veure la fitxa corresponent). El seu interès és extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o –el que és el mateix– de vida per a moltes espècies. Aquestes basses ens mostren algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època. Per la seva situació, és molt possible que fossin utilitzades com punt d'aprofitament d'aigua per als ramats que pujaven per la carrerada de la riera dels Pelagons des de Sant Pere de Ribes.<\/p> ","coordenades":"41.3305300,1.7670100","utm_x":"396822","utm_y":"4576183","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3, d'autor desconegut, correspon al pastor Ramon de l'Arboçar que porta les seves ovelles a beure a una d'aquestes basses, i és de la dècada de 1970 (està presa de la revista Font-Tallada, 2003). No es tracta d'un fenomen isolat al cas d'Avinyonet, a prop es troben també les de la plaça de les Roques, avui tapades, o les més conegudes del Xuquit o de Cases Blanques i la del Mas Sunyer.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40487","titol":"Bosc de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-llinda","bibliografia":"<p>MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al nord-oest de la masia i capella de Llinda s'estén un espès bosc de pins que sembla haver estat, fins fa poc, molt més extens. Tot i això, aquest interessant reducte de vegetació dominat pels pins forma una extensa massa verda que domina l'horitzó de planes conreades que s'estén pels voltants, i que, com una mena de línia verda, domina la plana d'aquest territori del terme d'Avinyonet.<\/p> ","codi_element":"08013-177","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs  08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"<p>Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Tradicionalment el bosc permetia al pagès escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, inclús s'hi feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin. Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu. Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc se n'aplegaven pinyons, mores, cireretes, etc. Aquest punt on creix aquest bosc, és un dels més antics poblats al terme d'Avinyonet. La capella, sota una altra advocació, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana, la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes, es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'.<\/p> ","coordenades":"41.3846400,1.7547300","utm_x":"395881","utm_y":"4582205","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40488","titol":"Parc Natural del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-garraf-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).<\/p> ","codi_element":"08013-178","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.<\/p> ","coordenades":"41.3233700,1.8275300","utm_x":"401876","utm_y":"4575318","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40488-foto-08013-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40488-foto-08013-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40489","titol":"Font de la Canya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-canya","bibliografia":"<p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08013-179","ubicacio":"Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.<\/p> ","coordenades":"41.3702000,1.7759300","utm_x":"397631","utm_y":"4580577","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40489-foto-08013-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40489-foto-08013-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40492","titol":"Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-susanna-0","bibliografia":"<p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.<\/p> ","codi_element":"08013-182","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf<\/p> ","coordenades":"41.3335600,1.8154000","utm_x":"400876","utm_y":"4576463","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40492-foto-08013-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40492-foto-08013-182-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["3"]},{"id":"40495","titol":"Els Masos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-masos","bibliografia":"<p>PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment fossilífer a la zona de la pallissa del Mestret, en un terreny calcari amb gran abundància de fòssils d'ambient marí.<\/p> ","codi_element":"08013-185","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>Ja s'esmenta l'interès d'aquest indret com a jaciment fossilífer l'any 1912 (PUIG I BOSCH, 1912)<\/p> ","coordenades":"41.3504500,1.7736200","utm_x":"397407","utm_y":"4578387","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40495-foto-08013-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40495-foto-08013-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Sembla que molts exemplars que provenien d'aquest jaciment es troben dins les col·leccions paleontològiques del Museu de Vilafranca-Museu del Vi.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40497","titol":"La Plana d'en Bord i els Quatre Camins\/Plana d'Embord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO\/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.<\/p> ","codi_element":"08013-187","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.<\/p> ","coordenades":"41.3631400,1.7967200","utm_x":"399359","utm_y":"4579769","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40497-foto-08013-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40497-foto-08013-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40499","titol":"Pèlag del Cabre\/Pèlag dels Tres Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents","bibliografia":"<p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08013-189","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3954200,1.7477800","utm_x":"395317","utm_y":"4583410","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40499-foto-08013-189-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"41030","titol":"Els Cupots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-cupots","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.<\/p> ","codi_element":"08013-232","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"<p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.<\/p> ","coordenades":"41.3419600,1.7951200","utm_x":"399192","utm_y":"4577419","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41030-foto-08013-232-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"73932","titol":"Cova dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-moros","bibliografia":"BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats.","codi_element":"08014-54","ubicacio":"Cruïlles","historia":"La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975.","coordenades":"41.7801800,2.2580100","utm_x":"438339","utm_y":"4625636","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73932-foto-08014-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73933","titol":"Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco","bibliografia":"<p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.<\/p> ","codi_element":"08014-55","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7707100,2.2685400","utm_x":"439205","utm_y":"4624577","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73933-foto-08014-55-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73934","titol":"Riu Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-congost-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès.","codi_element":"08014-56","ubicacio":"Sector de ponent del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7686400,2.2482500","utm_x":"437517","utm_y":"4624362","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73934-foto-08014-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73934-foto-08014-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73935","titol":"Riera d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-davenco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl.","codi_element":"08014-57","ubicacio":"Sector de migdia del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7693500,2.2677200","utm_x":"439136","utm_y":"4624427","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73935-foto-08014-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73935-foto-08014-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73975","titol":"Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco","bibliografia":"<p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.<\/p> ","codi_element":"08014-36","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7690400,2.2672000","utm_x":"439092","utm_y":"4624393","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73985","titol":"Riera de Martinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-martinet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Martinet neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Centelles. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de tramuntana del terme municipal, fent de partió amb el terme de Seva. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs.","codi_element":"08014-46","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7872100,2.2515200","utm_x":"437806","utm_y":"4626422","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73985-foto-08014-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73985-foto-08014-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Associació Martinet, a través del Projecte Rius, està realitzant diverses actuacions orientades a recuperar i valoritzar la riera de Martinet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74004","titol":"Cova de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-linfern","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova de l'Infern és un petit avenc al qual s'accedeix per una boca situada a peu d'un camí. Des d'aquesta hi ha 42 metres de recorregut, amb un desnivell de 13 metres que transcorren per un conducte amb diverses sales i pous.","codi_element":"08014-75","ubicacio":"Els Terressos","historia":"El forat era conegut per molts aiguafredencs com un cau de conills. El grup ERE el va visitar el 2010 i el va topografiar.","coordenades":"41.7824400,2.2548100","utm_x":"438075","utm_y":"4625890","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74004-foto-08014-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74004-foto-08014-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com Avenc de la Vinya Boja.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74029","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny-5","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme d'Aiguafreda està situat a l'extrem oriental del massís, trobant-se la major part (un 68%) inclòs en l'espai del PEIN Massís del Montseny. Entre els indrets que en formen part en destaca la Serra de l'Arca, on s'hi documenten diversos monuments megalítics, així com valls i les rieres de Martinet i d'Avencó, de notable interès natural i paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08014-100","ubicacio":"Sector de llevant del terme municipal","historia":"<p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.<\/p> ","coordenades":"41.7881300,2.2779700","utm_x":"440005","utm_y":"4626505","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74029-foto-08014-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74029-foto-08014-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"74050","titol":"Parc de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-carretera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El parc de la Carretera està situat a l'entrada de la població, davant la carretera de Ribes. Consta de diversos espais, el principal dels quals és gran pista amb un escenari cobert per una teulada amb encavallada de fusta, sostinguda amb pilars d'obra. La pista està separada de la carretera per un porxo amb columnes d'obra, sota el qual hi ha un pas entre les glicines que hi trepen. Al costat de la pista hi ha un parc infantil amb una font pública. La part de migdia està definida per una zona de les fonts a diferents nivells, culminada pel Monument a la Sardana. Finalment, la part de llevant està plantada amb pins i gespa.","codi_element":"08014-121","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"Antigament, en aquest indret hi havia la Plateria, una casa on es recollia el material extret de les mines veïnes i que constava d'uns forns per fondre'l.","coordenades":"41.7662800,2.2524900","utm_x":"437867","utm_y":"4624097","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74050-foto-08014-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74050-foto-08014-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74054","titol":"Font de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-laragall","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació.","descripcio":"La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua.","codi_element":"08014-125","ubicacio":"Torrent de l'Aragall","historia":"","coordenades":"41.7745700,2.2583400","utm_x":"438361","utm_y":"4625013","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74054-foto-08014-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74054-foto-08014-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74089","titol":"Gorg de la font d'en Pinós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-font-den-pinos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.<\/p> ","codi_element":"08014-149","ubicacio":"Riu Congost","historia":"","coordenades":"41.7716400,2.2462600","utm_x":"437354","utm_y":"4624697","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74089-foto-08014-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74089-foto-08014-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74096","titol":"Pedrera de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-cruilles","bibliografia":"<p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La pedrera de Cruïlles està situada en una cinglera sobre el camí que va a Cruïlles, poc després del trencall que va a l'Aragall. Es tracta d'una zona on s'hi va extreure pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar fins a tres punts d'extracció.<\/p> ","codi_element":"08014-156","ubicacio":"Camí de Cruïlles","historia":"<p>La pedrera va ser explotada a la dècada de 1960, tot aprofitant l'expansió urbanística que es va viure al país. La pedra obtinguda es destinava a material de construcció, ja sigui de pedra i lloses com de calç. Va tenir molt poca continuïtat a causa de la poca rendibilitat.<\/p> ","coordenades":"41.7774700,2.2560200","utm_x":"438171","utm_y":"4625337","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74096-foto-08014-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74097","titol":"Pantà de la font del Vern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-la-font-del-vern","bibliografia":"<p>Programa de Festa Major de 1957.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta un nivell molt baix a causa de l'acumulació de sediments.","descripcio":"<p>El pantà de la font del Vern és un embassament artificial construït a la riera d'Avencó, prop del pont de Peu de Costa. És un pantà de reduïdes dimensions, construït aprofitant un revolt que fa la riera. Les aigües queden contingudes per una resclosa de formigó de notables dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-157","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"<p>El pantà es va començar a construir l'any 1957 per tal de subministrar d'aigua potable el poble d'Aiguafreda després d'uns anys de forta sequera. L'obra va ser promoguda per 'Aguas de Avencó', propietat de l'arquitecte Josep Sobrevies. La presa que es va construir assegurava un emmagatzement de 10000 m3. Tot i la seva construcció, l'abastiment d'aigua a la població d'Aiguafreda seguia essent insuficient, motiu pel qual es van construir un nou pantà a la riera de la Figuereta. Finalment, l'Ajuntament d'Aiguafreda va adquirir la concessió de l'aigua i va fer un nou pantà una mica més amunt, en terme municipal del Brull. Aquest, juntament amb l'arribada de l'aigua del sistema Ter-Llobregat, van solucionar el dèficit d'aigua de la població.<\/p> ","coordenades":"41.7717300,2.2726800","utm_x":"439550","utm_y":"4624688","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74097-foto-08014-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74097-foto-08014-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74098","titol":"Gorg de l'Olla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-lolla-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.<\/p> ","codi_element":"08014-158","ubicacio":"Riera de Martinet","historia":"","coordenades":"41.7885400,2.2542900","utm_x":"438038","utm_y":"4626567","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74098-foto-08014-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74098-foto-08014-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74101","titol":"Font de la Casanova de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-casanova-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La bassa es troba en mal estat.","descripcio":"<p>La font de la Casanova de Sant Miquel és una sorgència natural d'aigua situada a mestral de la Casanova de Sant Miquel. L'aigua brolla sota una roca, on s'entolla. Davant d'aquesta s'hi va construir una petita bassa rectangular, feta de pedra revestida amb morter. L'aigua està canalitzada fins a una bassa que hi ha sobre la casa.<\/p> ","codi_element":"08014-161","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7856400,2.2847400","utm_x":"440565","utm_y":"4626224","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74101-foto-08014-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74101-foto-08014-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74104","titol":"Les Fontetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-fontetes-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.<\/p> ","codi_element":"08014-164","ubicacio":"Torrent de les Fontetes","historia":"","coordenades":"41.7849000,2.2636700","utm_x":"438814","utm_y":"4626156","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74104-foto-08014-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74104-foto-08014-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74105","titol":"Gorg de la Platgeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-platgeta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta poca fondària per l'acumulació de sediments.","descripcio":"<p>El gorg de la Platgeta és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08014-165","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7689400,2.2673700","utm_x":"439106","utm_y":"4624382","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Aigües avall hi ha un altre gorg petit, conegut com el gorg dels Ganivets, al qual no s'hi pot accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74106","titol":"Gorg de Picamena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-picamena","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.<\/p> ","codi_element":"08014-166","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7889700,2.2892700","utm_x":"440945","utm_y":"4626590","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74106-foto-08014-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74107","titol":"Gorg de les Senyores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-les-senyores-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El gorg de les Senyores és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, delimitat amb grans formacions rocoses que s'hi precipiten verticalment. Per sobre s'hi va construir un petit conducte amb pilars de maó, que el jovent havia fet servir de trampolí.<\/p> ","codi_element":"08014-167","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"<p>Era conegut amb aquest nom perquè la seva situació amagada va fer que fos el preferit per al bany de les dones.<\/p> ","coordenades":"41.7671100,2.2652400","utm_x":"438927","utm_y":"4624180","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74107-foto-08014-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74108","titol":"Gorg de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-resclosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.<\/p> ","codi_element":"08014-168","ubicacio":"Riera de Martinet","historia":"","coordenades":"41.7875000,2.2522000","utm_x":"437863","utm_y":"4626453","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74108-foto-08014-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74108-foto-08014-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74110","titol":"Balma de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-serra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.<\/p> ","codi_element":"08014-170","ubicacio":"Camí de Can Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7749000,2.2683500","utm_x":"439193","utm_y":"4625043","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74111","titol":"Balma de Gasuac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-gasuac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.<\/p> ","codi_element":"08014-171","ubicacio":"Sot Fosc","historia":"","coordenades":"41.7970000,2.2665100","utm_x":"439061","utm_y":"4627498","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74111-foto-08014-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74111-foto-08014-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78906","titol":"Horts del Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-del-congost","bibliografia":"<p>PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els horts del Congost estan situats entre el riu i les cases del carrer Major i del Pont. Es tracta d'una plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. La major part de les cases del carrer Major i del Pont disposaven del seu tros de terra encarat al riu, separats entre sí per murs de pedra. Com a resultat, trobem un mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.<\/p> ","codi_element":"08014-193","ubicacio":"Riu Congost","historia":"<p>En el capbreu de 1669-1670 ja hi consten els horts i les terres de regadiu prop del Congost. A mitjans del segle XIX una avinguda del riu va inundar i destruir els horts.<\/p> ","coordenades":"41.7683600,2.2489800","utm_x":"437577","utm_y":"4624331","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78906-foto-08014-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78906-foto-08014-193-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78949","titol":"El Sapinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sapinar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Sapinar o savinar situat a l'indret de les Pinedes, prop de Vilargent. Es tracta d'un bosc de savines que, malgrat l'altitud en què es troba (720 m.), és pràcticament pla. Està força esclarissat, per la distància que tenen les savines i per l'alçada considerable que assoleixen.<\/p> ","codi_element":"08014-247","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"","coordenades":"41.7863500,2.2703800","utm_x":"439373","utm_y":"4626313","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78949-foto-08014-247-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78964","titol":"Plaça carbonera de la Bisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-carbonera-de-la-bisbal","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està tapada de vegetació.","descripcio":"<p>Plaça carbonera situada a garbí de la masia de la Bisbal. Es tracta d'un espai semicircular situat en una zona amb desnivell, que queda sostingut per un mur de pedra seca. La plaça era utilitzada per apilar-hi la llenya per obtindre'n carbó.<\/p> ","codi_element":"08014-262","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"<p>El carboneig es desenvolupava especialment en les zones de bosc on l'agricultura s'havia de complementar amb altres activitats. Els carboners feien llargues estades als boscos on treballaven, on tallaven la llenya i la cremaven per obtenir el carbó. Aquest era traslladat muntanya avall amb l'ajut de matxos, des d'on es distribuïa a pobles i ciutats. A mitjans del segle XX, amb la introducció de nous combustibles, l'activitat va extingir-se.<\/p> ","coordenades":"41.7795900,2.2762700","utm_x":"439856","utm_y":"4625558","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78964-foto-08014-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78964-foto-08014-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Tant a la vessant soleia de la Serra de l'Arca com a la zona de la Casanova del Bruguer, s'observen nombrosos vestigis de l'activitat del carboneig.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"40572","titol":"Parc Natural Cadí-Moixeró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-cadi-moixero","bibliografia":"<p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.<\/p> ","codi_element":"08016-61","ubicacio":"Pirineus","historia":"<p>Amb el Decret 353\/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13\/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92\/43\/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.<\/p> ","coordenades":"42.3080700,1.8796800","utm_x":"407666","utm_y":"4684589","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E\/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40574","titol":"Els Empedrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-empedrats","bibliografia":"<p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.<\/p> ","codi_element":"08016-63","ubicacio":"Empedrats. Al torrent de la Font del Faig","historia":"","coordenades":"42.2805300,1.8187900","utm_x":"402605","utm_y":"4681599","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08016\/40574-foto-08016-63-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E\/ 1:25.000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40582","titol":"Mina de barita de la Bòfia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-barita-de-la-bofia","bibliografia":"<p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situada al coll de la Bòfia, prop de coll de Pal. Per arribar cal agafar la carretera que porta a Coll de Pal, després del mirador dels Orris i abans d'arribar al Xalet de la Diputació, un trencant a l'esquerra porta al peu de les mines. En aquesta mina la barita es trobava junt amb calcita, malaquita, atzurita i calcopirita. En un principi es va extreure coure i posteriorment barita. Encara es poden veure les restes de l'antiga explotació: dues galeries, una d'elles al costat del pou vertical que té uns 3 metres de diàmetre de boca, i l'altra (la bocamina 'Conxa') que es troba tapiada. Encara queden restes de dues vies, una en direcció a la zona d'abocador de pedra i altra al dipòsit de mineral. Aquest dipòsit o tremuja, de ferro i fusta, encara resta al mateix lloc, al costat de la bocamina 'Conxa', aprofitant un desnivell de la roca per facilitar l'abocament del material al dipòsit superior i l'extracció per baix. Dins el pou encara hi ha restes de material de ferro i vies, tot i que es troba força omplert de pedra. Encara és un lloc perillós ja que no hi ha cap tipus de protecció que eviti accidents possibles.<\/p> ","codi_element":"08016-71","ubicacio":"Coll de Pal.","historia":"<p>Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d'alguns d'aquests materials va fer que només obrís la mina 'Concha' per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d'octubre de 1906 va vendre la mina a l'advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d'agost del mateix any. Al cap d'un temps deixaren l'extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l'explotació de La Bòfia i 'La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común', citant les mines amb els noms d'Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina 'Conxa' extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L'any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d'aquí a Riutort i a l'estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l'any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L'any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l'explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l'explotació de barita fins al tancament definitiu l'any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l'any 1964 i l'altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.<\/p> ","coordenades":"42.2953400,1.8956700","utm_x":"408966","utm_y":"4683159","any":"1900","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08016\/40582-foto-08016-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E\/ 1:25.000.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40583","titol":"Mina de manganès de la Tosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-manganes-de-la-tosa","bibliografia":"<p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d'Àliga es troba a l'esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d'Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d'elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l'entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d'un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l'interior de la roca. S'extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d'aquest tipus més importants del Pirineu Català.<\/p> ","codi_element":"08016-72","ubicacio":"Coll de Pal.","historia":"<p>L'explotació d'aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d'octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d'un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l'altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.<\/p> ","coordenades":"42.3139500,1.8948000","utm_x":"408921","utm_y":"4685226","any":"1948","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E\/ 1:25.000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40584","titol":"Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils","bibliografia":"<p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.<\/p> ","codi_element":"08016-73","ubicacio":"Bagà","historia":"","coordenades":"42.2780800,1.6956600","utm_x":"392448","utm_y":"4681476","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40585","titol":"Àrea d'interès botànic el Claper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-dinteres-botanic-el-claper","bibliografia":"<p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.<\/p> ","codi_element":"08016-74","ubicacio":"Bagà","historia":"","coordenades":"42.3061900,1.8694000","utm_x":"406816","utm_y":"4684392","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E\/ 1:25.000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40631","titol":"Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost","bibliografia":"<p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.<\/p> ","codi_element":"08016-120","ubicacio":"Bagà","historia":"","coordenades":"42.2897200,1.8750400","utm_x":"407257","utm_y":"4682557","any":"","rel_municipis":"08016","municipi_nom":"Bagà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Mª del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"40668","titol":"Espai natural de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-de-la-sauva-negra","bibliografia":"<p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08017-34","ubicacio":"Sector de garbí del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7880100,2.1920700","utm_x":"432867","utm_y":"4626555","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40668-foto-08017-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40668-foto-08017-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"40707","titol":"Riu Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-congost","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram de Balenyà recorre el municipi de nord a sud, fent de partió amb el terme de Tona en el primer tram, on rep el nom de torrent de Güells. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, el tram més ben conservat és el primer, amb presència de vegetació de ribera entre afloraments de roca.","codi_element":"08017-73","ubicacio":"De nord a sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8166700,2.2314900","utm_x":"436171","utm_y":"4629707","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40707-foto-08017-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40707-foto-08017-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40725","titol":"Font del Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-barbat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No hi brolla aigua.","descripcio":"La font del Barbat està situat a mestral de la masia, en el marge del torrent de Güells. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brollava entre dos blocs de pedra horitzontals. La part central per on brollaria està tallada, com també ho està la pica rectangular de sota, plena de sediments.","codi_element":"08017-91","ubicacio":"Torrent de Güells","historia":"","coordenades":"41.8378700,2.2081200","utm_x":"434252","utm_y":"4632078","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40725-foto-08017-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40725-foto-08017-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40728","titol":"Font de la Casanova de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-casanova-de-la-font","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Casanova de la Font està situada a peu del torrent que passa al nord de la casa. Es tracta d'una sorgència natural d'aigua que neix en el marge del torrent. El brollador metàl·lic que hi havia fixat ha quedat tapat pels sediments. L'aigua s'entolla davant de la font i segueix torrent avall.","codi_element":"08017-94","ubicacio":"Torrent de la Casanova de la Font","historia":"","coordenades":"41.8246400,2.2132000","utm_x":"434660","utm_y":"4630606","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40728-foto-08017-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40728-foto-08017-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40780","titol":"Embassament de Santa Maria Savall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-de-santa-maria-savall","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.<\/p> ","codi_element":"08017-146","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"<p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.<\/p> ","coordenades":"41.7875800,2.1943000","utm_x":"433052","utm_y":"4626506","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40780-foto-08017-146-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"40781","titol":"Roc Gros de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-gros-de-la-guardia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar.","codi_element":"08017-147","ubicacio":"Sector de ponent del terme municipal","historia":"Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó.","coordenades":"41.8254400,2.2034800","utm_x":"433854","utm_y":"4630702","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40781-foto-08017-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40781-foto-08017-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40799","titol":"Font de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-creu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació.","descripcio":"La font de la Creu està situada en el marge del torrent que passa pel costat del Garet de Baix. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brolla entre conglomerats, amb una petita cavitat on hi ha col·locada la creu que li dóna nom. No és possible aproximar-s'hi perquè està envoltada de vegetació.","codi_element":"08017-165","ubicacio":"Torrent dels Boixos","historia":"","coordenades":"41.8196000,2.2179800","utm_x":"435052","utm_y":"4630042","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40799-foto-08017-165-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40837","titol":"Basses del Soler de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-del-soler-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una fondalada situada a ponent del Soler de l'Espina hi ha dos grans embassaments artificials d'aigua. La primera bassa s'omple de l'aigua del torrent i presenta una resclosa de formigó en el seu extrem sud. Seguidament, hi ha una segona bassa de construcció posterior. L'espai ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, especialment d'aus.","codi_element":"08017-203","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8007100,2.1793300","utm_x":"431822","utm_y":"4627975","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40837-foto-08017-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40837-foto-08017-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"92446","titol":"Horts Nous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-nous","bibliografia":"<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>-CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge<\/em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>-FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia<\/em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>- PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval<\/em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>-SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa<\/em>. Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Zona d’horta regada amb aigua de la Séquia de Manresa que està emplaçada a la terrassa fluvial occidental del riu Llobregat. L’espai queda delimitat a l’oest per la mateixa Séquia i a l’est pel riu, tot formant una franja allargassada que va des de l’aqüeducte de Santa Maria (al nord) fins a la Fàbrica del Molí (al sud). Antigament hi havia també una zona d’horta de la Séquia al nord de l’aqüeducte de Santa Maria, els anomenats Horts Vells, però ja no es conserva.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Malgrat que en un principi el regadiu d’aquesta zona no era legal, la tradició hortícola hi és des de temps immemorials, i actualment es manté ben viva. El terreny és ocupat per un mosaic d’horts de dimensions diverses, que en general presenten un estat de manteniment acceptable. En aquest tram la Séquia discorre a una cota més alta que els horts, en bona part protegida per un mur de contenció lateral. Són interessants els elements d’obra popular i en pedra seca que es troben dispersos per tota la zona, especialment les escales o rampes que permeten accedir des de la part alta de la Séquia cap als horts i fins el riu. Altres elements d’interès són els típics pontarrons per travessar la Séquia i alguns rastelladors o bagants que desvien l’aigua del canal. Aquesta primera zona d’horta en els inicis de la Séquia al seu pas per Balsareny constitueix un dels elements característics associats a aquest canal d’origen medieval, amb un notable interès natural, paisatgístic i identitari.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-190","ubicacio":"Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, al costat del riu Llobregat.","historia":"<p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va   allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8589000,1.8779000","utm_x":"406865","utm_y":"4634719","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-tram-horts-20.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-6.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-8.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-40.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-14.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-50.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-13.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92799","titol":"Graveres de l'Alou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/graveres-de-lalou","bibliografia":"<p><span><span><span>COMELLAS, Jordi. 'L'Ajuntament de Balsareny vol que l'ullal de mamut es quedi al poble', <em>Regió 7<\/em> (8 maig 19?).<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>AGUSTÍ, J (1992). Memòria sobre la recuperació d'un fragment de defensa de Elephantidae (gen. et sp. indet.) a la Gravera d'Alou (Balsareny, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 849.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Troballa esporàdica en una gravera que es troba en ús","descripcio":"<p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una gravera on l’any 1992 s’hi va recollir un ullal de mamut que podria tenir una antiguitat d'entre 15.000 i 70.000 anys, ateses les característiques del terreny. Es tracta d’una troballa aïllada, sense cap més resta d’animal. L’ullal, que es troba escapçat per ambdós extrems, té una longitud que no sobrepassa els dos metres. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Es creu que l’animal no va morir en aquest indret, sinó que fou arrossegat per les aigües del riu i les seves restes es van anar disseminant per tot el curs del Llobregat. Es tracta d'un exemplar de 'mamuthus', que va viure a l'època del Quaternari recent i que va desaparèixer de la terra fa uns 12.000 anys, però no se’n pot precisar l'espècie exacta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-266","ubicacio":"Sector sudest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8542000,1.8839500","utm_x":"407360","utm_y":"4634190","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92799-graveres-alou-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L’any 1992 amb motiu de la troballa es va portar a terme una intervenció d’urgència que va comptar amb la participació d’Àngel Galobart Lorente, Francesc Porta Torras, Jordi Agustí Ballester i Josep Biosca Munts. L’ullal es va dipositar, en estudi, a la Universitat Politècnica de Manresa, on el personal del Servei de Paleontologia va fer les tasques de restauració i consolidació.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93197","titol":"Espai natural del riu Llobregat a Balsareny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny","bibliografia":"<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages<\/em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment<\/em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='\/\/\/C:\/Users\/User\/Documents\/Documents\/Feines%202022\/Balsareny%20Mapa%20patrimoni\/articles%20i%20treballs%20diversos\/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:\/\/\/C:\/Users\/User\/Documents\/Documents\/Feines%202022\/Balsareny%20Mapa%20patrimoni\/articles%20i%20treballs%20diversos\/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. <\/span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i  el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées<\/em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées <\/em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-368","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8689300,1.8846100","utm_x":"407436","utm_y":"4635825","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-37.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-36.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93202","titol":"Font de les Collades de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-collades-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Entorn abandonat i envaït per la vegetació.","descripcio":"<p><span><span><span>Font emplaçada a l’interior d’una balma que es troba vora la rasa de les Collades, uns 150 m al sud de la casa de les Collades de Baix o Casa Nova de les Collades. La balma té una extensió d’uns  20 metres. A la part central s’hi ha habilitat un parapet de maó on hi havia el brollador, al costat d’un reforç de la part baixa de la roca. La font estava tapada amb un tap; d’aquí el nom de la Font del Tap amb què també es coneixia. Avui ha quedat seca. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>A la banda oposada de la rasa de les Collades hi ha una altra balma que al seu interior té un safareig, avui totalment cobert per la vegetació. Amb l’aigua de la font es regaven uns horts que hi havia a la terrassa del curs fluvial.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-371","ubicacio":"Sector nordest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8805900,1.8977500","utm_x":"408543","utm_y":"4637106","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93202-font-collades-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93202-font-collades-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Font del Tap","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93204","titol":"Dames Coiffées","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dames-coiffees","bibliografia":"<p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.<\/em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées<\/em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès<\/em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées<\/em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-373","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8700600,1.8833100","utm_x":"407330","utm_y":"4635952","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-13.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-15.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-10.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"33868","titol":"Avenc del Sellarès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-sellares","bibliografia":"DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior.","codi_element":"08020-1","ubicacio":"Puig d'Avencó","historia":"Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008).","coordenades":"41.3415300,1.8751300","utm_x":"405886","utm_y":"4577282","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric|Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76|125","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33904","titol":"Avenc de Can Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-sadurni","bibliografia":"AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m.","codi_element":"08020-37","ubicacio":"Montau","historia":"L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit.","coordenades":"41.3487400,1.9062600","utm_x":"408501","utm_y":"4578049","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33904-foto-08020-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33904-foto-08020-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33948","titol":"Avenc del Corral Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-corral-nou","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus.","codi_element":"08020-81","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3028600,1.8540600","utm_x":"404066","utm_y":"4573012","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33960","titol":"Avenc del Fum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-fum","bibliografia":"<p>FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria.<\/p> ","codi_element":"08020-93","ubicacio":"Montau","historia":"<p>Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980.<\/p> ","coordenades":"41.3446600,1.8867300","utm_x":"406861","utm_y":"4577617","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34067","titol":"Cova de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-agulles","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m.","codi_element":"08020-200","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3079600,1.9352600","utm_x":"410871","utm_y":"4573491","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34068","titol":"Pou de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-les-agulles","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996).","codi_element":"08020-201","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899.","coordenades":"41.3119700,1.9359700","utm_x":"410936","utm_y":"4573936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34069","titol":"Avenc Amat i Pagès \/ avenc Mercè \/ avenc de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa.","codi_element":"08020-202","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras.","coordenades":"41.2950600,1.9155100","utm_x":"409200","utm_y":"4572080","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34070","titol":"Avenc de la Banya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-banya","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","codi_element":"08020-203","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2937300,1.9149500","utm_x":"409151","utm_y":"4571932","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34072","titol":"Avenc de les Bardisses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-bardisses","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa.","codi_element":"08020-205","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2931400,1.9078300","utm_x":"408554","utm_y":"4571874","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34073","titol":"Forat del Barranc de les Mosses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-del-barranc-de-les-mosses","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions.","codi_element":"08020-206","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924.","coordenades":"41.3075300,1.8637800","utm_x":"404887","utm_y":"4573519","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34074","titol":"Avenc de Bassallacuna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-bassallacuna","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima.","codi_element":"08020-207","ubicacio":"Pla de Bassallacuna","historia":"Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996).","coordenades":"41.3198400,1.8908700","utm_x":"407172","utm_y":"4574857","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34075","titol":"Avenc del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-bruc","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada.","codi_element":"08020-208","ubicacio":"Al fondo del Bruc","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total.","coordenades":"41.2992100,1.9079300","utm_x":"408571","utm_y":"4572548","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34076","titol":"Avenc de la Clota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-clota","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat.","codi_element":"08020-209","ubicacio":"La Clota","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà.","coordenades":"41.3131500,1.9325200","utm_x":"410649","utm_y":"4574070","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34077","titol":"Avenc Brut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-brut","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat.","codi_element":"08020-210","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3003500,1.9114200","utm_x":"408865","utm_y":"4572671","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34078","titol":"Avenc del Bufí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-bufi","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre.","codi_element":"08020-211","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya.","coordenades":"41.2951600,1.9165600","utm_x":"409288","utm_y":"4572090","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34079","titol":"Avenc de Can Jaques \/ Avenc Josep Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-jaques-avenc-josep-rovira","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 41 metres de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per dos pous. El primer, de -25 m, amb una amplada que oscil·la entre els 2 i 3 m, es manté unit a la cúpula del segon a través d'una curta galeria. El segon és un pou de -14 m, essent la seva base la cota màxima assolible d'aquest avenc.","codi_element":"08020-212","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"L'any 1989 l'equip de Font i Sagué destapà la seva boca segellada pels grans blocs col·locats pels pastors per evitar la caiguda del bestiar. Tot i això no hi pogueren descendir per manca de suficient corda. La primera exploració, doncs, es produí l'any 1924 per part de R. Amat i Carreras, qui descendí el primer pou i sondejà el segon.","coordenades":"41.3035100,1.8716200","utm_x":"405537","utm_y":"4573064","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34080","titol":"Forat de Can Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-can-jaques","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest.","codi_element":"08020-213","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.3102900,1.8628500","utm_x":"404813","utm_y":"4573827","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34081","titol":"Pou de Can Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-jaques","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza.","codi_element":"08020-214","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.3096900,1.8632300","utm_x":"404844","utm_y":"4573760","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34082","titol":"Avenc Carles Selicke","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-carles-selicke","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal.","codi_element":"08020-215","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia.","coordenades":"41.2973900,1.9176900","utm_x":"409386","utm_y":"4572336","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34083","titol":"Avenc de la Carmeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-carmeta","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre.","codi_element":"08020-216","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3247500,1.8558900","utm_x":"404252","utm_y":"4575440","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34084","titol":"Cova del Carxol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-carxol","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 18 m de recorregut. Està formada per una galeria de 18 m de longitud, orientada segons la direcció NNW-SSE, que va perdent altura proporcionalment fins quedar cegada per complet.","codi_element":"08020-217","ubicacio":"Fondo del Carxol","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3025500,1.8849900","utm_x":"406655","utm_y":"4572943","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34085","titol":"Avenc Clos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clos","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres.","codi_element":"08020-218","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897.","coordenades":"41.3076100,1.9296100","utm_x":"410398","utm_y":"4573458","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34086","titol":"Avenc del Coll de la Ferla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-coll-de-la-ferla","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic.","codi_element":"08020-219","ubicacio":"Serra dels Joncs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.3231000,1.8619100","utm_x":"404753","utm_y":"4575250","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34087","titol":"Avenc dels Colors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-colors","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, d' 1,75 per 0,50 m dóna pas a un petit pou de -4,5 m amb la base inclinada, que enllaça per un punt més baix amb un segon pou, no explorat, en el que s'han sondejant 6 metres. A 2 m del exterior existeix una plataforma constituïda per materials clàstics encaixonats a la paret NE.","codi_element":"08020-220","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SEG del GMG.","coordenades":"41.2988000,1.9179700","utm_x":"409411","utm_y":"4572492","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34088","titol":"Avenc de les Cuetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-cuetes","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m.","codi_element":"08020-221","ubicacio":"Les Conques","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3220000,1.8599800","utm_x":"404590","utm_y":"4575130","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34089","titol":"Avenc Destapat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-destapat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un únic pou cilíndric de -8 m i 1 m d'amplada, eixamplat en la seva part superior en sentit NE fins la profunditat de -2 m. La base està constituïda per argiles i productes clàstics de mida petita.","codi_element":"08020-222","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2906500,1.9128400","utm_x":"408970","utm_y":"4571593","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34090","titol":"Avenc de la Discòrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-discordia","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 66 metres de profunditat màxima. Una gatera d'entrada duu a una sèrie de pous de 12, 16 i 14 metres. En la cota -45 m comença un pas molt estret que comunica amb un pou de 17 m, dividit en dues vies que arriben al mateix fons. Allà una altra gatera baixa fins estrènyer-se a la cota -66 m.","codi_element":"08020-223","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres de l'ERE de l'AEC, l'any 1974.","coordenades":"41.2929700,1.9103900","utm_x":"408768","utm_y":"4571853","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34091","titol":"Avenc Embussat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-embussat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 6 m de profunditat màxima.","codi_element":"08020-224","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona.","coordenades":"41.2906400,1.9080700","utm_x":"408571","utm_y":"4571597","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Informació aportada per la Federació Catalana d'Espeleologia a través del Centre de Documentació de l'Espeleologia Catalana (Olesa de Bonesvalls).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34092","titol":"Avenc de l'Encenedor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lencenedor","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Penetrat per l'estreta boca, de 0,5 per 0,3 m, s'arriba a la part superior d'una diàclasi de -7 m que va perdent amplitud progressivament fins impedir la seva exploració abans d'arribar el seu fons, en pendent cap a NE.","codi_element":"08020-225","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIE de CEA.","coordenades":"41.2976000,1.9170000","utm_x":"409328","utm_y":"4572360","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34093","titol":"Avenc de l'Estrip","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lestrip","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou de -8 m estructurat sobre una diaclàsa N-S les configuració de la qual es molt irregular. A 1,5 m travessa un pla d'estratificació, a conseqüència del qual es formà una petita galeria.","codi_element":"08020-226","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2940500,1.9132500","utm_x":"409009","utm_y":"4571970","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34094","titol":"Avenc de la Ferla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-ferla","bibliografia":"AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. FONT i SAGUÉ, N. (1899). Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 165 metres de profunditat màxima. La boca és de grans dimensions, uns 5 m de diàmetre, i dóna pas a un pou de 92 metres. Una via alternativa es desenvolupa en la meitat superior. Del fons del pou, a partir d'un ressalt s'inicia una galeria descendent que arriba a la cúpula del següent pou de 39 metres al que segueix un altre de 10 metres més. Per assolir la màxima cota (-165 m) caldrà ascendir per una galeria per després descendir per pous petits.","codi_element":"08020-227","ubicacio":"Les Conques","historia":"La primera exploració, parcial, fou a càrrec de Norbert Font i Sagué, l'any 1898. L'any 1924 Rafel Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), hi ha dipositats materials arqueològics atribuïts a aquest avenc. Es tracta de 5 fragments de ceràmica a mà, possiblement atribuïbles a la Prehistòria recent.","coordenades":"41.3188400,1.8625000","utm_x":"404796","utm_y":"4574776","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34095","titol":"Avenc de la Ferleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-ferleta","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre.","codi_element":"08020-228","ubicacio":"Fondo dels Alaverns","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3197400,1.8609600","utm_x":"404669","utm_y":"4574878","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34096","titol":"Avenc de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-figuera","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. Es tracta d'un pou únic desenvolupat a expenses d'una diàclasi N-S. La planta es allargada segons aquesta direcció. Les seves parets presenten mostres de una intensa corrosió.","codi_element":"08020-229","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2901400,1.9170000","utm_x":"409318","utm_y":"4571532","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34097","titol":"Avenc del Fondal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-fondal","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca condueix a un únic pou de -16,5 m. El seu fons descendeix 3 m en pendent fins arribar a la base d'un petit fus de 5,5 m.","codi_element":"08020-230","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2952200,1.9038500","utm_x":"408224","utm_y":"4572110","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34098","titol":"Avenc del Frontís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-frontis","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 2,5 m de profunditat màxima. La seva boca, molt estreta (0,30 x 0,40 m), dóna accés a una saleta de pis descendent i menys de 0,5 m d'alçada, estretint-se fins convertir-se en impracticable. Abunden estalactites i petites columnes.","codi_element":"08020-231","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per membres de l'ERE, el 12 de maig de 1974.","coordenades":"41.3131800,1.9198300","utm_x":"409587","utm_y":"4574087","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34099","titol":"Avenc de la Fulla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-fulla","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de -7 m de profunditat presentant una estructura el·líptica.","codi_element":"08020-232","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2925400,1.9151300","utm_x":"409165","utm_y":"4571800","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34100","titol":"Avenc del GJES","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-gjes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració.","codi_element":"08020-233","ubicacio":"La Morella","historia":"Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat.","coordenades":"41.2994600,1.9183900","utm_x":"409447","utm_y":"4572565","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34101","titol":"Avenc del Ginebró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-ginebro","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71.","codi_element":"08020-234","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.3034100,1.9109000","utm_x":"408826","utm_y":"4573011","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34102","titol":"Avenc del Gravat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-gravat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou cilíndric on la seva base està ocupada per argiles i petits blocs angulosos. De l'extrem E-SE del seu fons esdevé una curta galeria cegada per la litogènesis i els sediments.","codi_element":"08020-235","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3128800,1.9125200","utm_x":"408974","utm_y":"4574061","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34103","titol":"Avenc de les Banderes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-banderes","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets.","codi_element":"08020-236","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada pel SES del CEP.","coordenades":"41.3192600,1.8536300","utm_x":"404054","utm_y":"4574833","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34104","titol":"Avenc de la Grèvola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-grevola","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació.","codi_element":"08020-237","ubicacio":"Fondo de la Grèvola","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3205100,1.8898300","utm_x":"407086","utm_y":"4574932","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34105","titol":"Avenc Gruixut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-gruixut","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 m de profunditat màxima. La boca de la cavitat és, juntament amb la de l'avenc Ample, la de majors dimensions del Massís (12x5 m), el fons es troba ple de materials al·lòctons, i en alguns punts de les parets es troben petits murs de pedres a manera de plataformes, realitzats i utilitzats per la gent que explotaven aquesta pedrera de sal de llop, quedant d'aquesta manera totalment emmascarada la hipotètica cavitat original.","codi_element":"08020-238","ubicacio":"Bassallacuna","historia":"","coordenades":"41.3191100,1.8993300","utm_x":"407879","utm_y":"4574767","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34106","titol":"Avenc de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-linfern","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima que comunica amb l'exterior per dues boques. La més septentrional s'obre en una dolina de 5,5 x 5 m. El primer pou presenta 15 m verticals amb les parets molt concrecionades. El fons està ocupat per materials clàstics, entre els quals es poden assolir els 20 metres de profunditat.","codi_element":"08020-239","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2952700,1.9142800","utm_x":"409097","utm_y":"4572104","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34107","titol":"Avenc del La","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-la","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La seva veritable boca s'obre en el fons d'un embut de secció allargada en direcció N-S de 4 m de longitud per 2,5 m de profunditat. El primer pou presenta una vertical de -9 m, essent la seva estructura campaniforme, i comunica per la seva base amb una nova vertical de -2 m que no és més que una zona alta d'un nou pou obstruït pels despreniments.","codi_element":"08020-240","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GIS del CE Pau i Justícia","coordenades":"41.2970800,1.9099200","utm_x":"408735","utm_y":"4572310","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34108","titol":"Avenc de les Terradelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-terradelles","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Malmès per l'abocador metropolità d'escombraries del Garraf","descripcio":"Avenc de 28 metres de profunditat màxima i boca circular de 2 m de diàmetre que avui es troba cobert per l'abocador del Garraf. La boca condueix a un pou de -20 m a la base del qual s'obren dues galeries assentades sobre sengles diàclasis. La primera d'elles arriba als 6 m de longitud, amb una base en pendent de 25 graus molt concrecionada. La segona galeria baixa fins als -28 m en pendent de 40 graus, acabant en una sala idèntica a la primera. En aquesta sala poden apreciar-se tota classe de formacions litogèniques. A l'extrem nord d'aquesta sala existeix una perforació impenetrable per la que sorgia un volum important d'aigua.","codi_element":"08020-241","ubicacio":"Coll Sostrell","historia":"Explorat per primera vegada per M. Faura i Sans. L'any 1974 hi morí l'espeleòleg Xavier Claramunt a causa d'una explosió del gas metà acumulat en el seu interior i causat per la fermentació de les escombraries de l'abocador..","coordenades":"41.2945400,1.9286300","utm_x":"410298","utm_y":"4572008","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34109","titol":"Avenc d'en Lenin","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-lenin","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou el·líptic d'1 per 1,5 m de secció, unit amb una superfície per una estreta galeria inclinada d'1,5 m de longitud de les quals l'altura mitja és de 0,4 m.","codi_element":"08020-242","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2977700,1.9037100","utm_x":"408216","utm_y":"4572393","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34110","titol":"Avenc del Llorer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-llorer","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut. La boca, de 3 m de diàmetre, dóna accés al pou d'entrada que arriba una profunditat de -9 m, acabant en una galeria molt ramificada i coberta per materials clàstics.","codi_element":"08020-243","ubicacio":"Fondo del Llorer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3147100,1.8813900","utm_x":"406371","utm_y":"4574297","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34111","titol":"Avenc dels Llumins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-llumins","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 9 m de profunditat màxima. La part principal de la cavitat està constituïda per un pou de -7,5 m de profunditat i una amplada mitja d'1,5 per 3 m. La base està formada per un cúmul de materials clàstics en pendent cap el SW, on s'obre una finestra que l'uneix a un fus de 5 m d'altura.","codi_element":"08020-244","ubicacio":"La Bena","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2896800,1.9042700","utm_x":"408251","utm_y":"4571494","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34112","titol":"Avenc de la Lira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-lira","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La boca, de 2 m de longitud, dividida per una irregularitat de la roca que la delimita dóna accés a un pou de -3 m on en el seu fons, en l'extrem NE, comença una estreta gatera que el manté unit amb la part alta d'una nova cavitat vertical de -9 m dividida en dos a la seva part mitja per les restes d'un antic tabic separador.","codi_element":"08020-245","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2909700,1.9132500","utm_x":"409005","utm_y":"4571628","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34113","titol":"Avenc del Mall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-mall","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 81 metres de profunditat màxima. Per una petita boca es descendeix a un pou de -51 m amb un diàmetre de 4 m amb dues balconades a -31 m i a -46 m. Poc després del començament, per una finestra s'accedeix a un pou lateral de 17 m. En el fons de la primera vertical, a -52 m existeix una gatera d'enllaç amb una sala que al seu torn permet arribar a un nou pou amb el seu fons situat a -81m.","codi_element":"08020-246","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, del ERE del CEC i del CGB, l'any 1957.","coordenades":"41.2898300,1.9089900","utm_x":"408647","utm_y":"4571506","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34114","titol":"Avenc del Margalló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-margallo","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 22 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou. De secció subcircular, el seu diàmetre oscil·la entre els 2 i els 3 m fins arribar als -22 m. A 5 m sobre el fons es localitza un balcó format per una acumulació de blocs.","codi_element":"08020-247","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2920000,1.9078800","utm_x":"408557","utm_y":"4571748","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34115","titol":"Avenc del Mas Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-mas-grau","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut total. Està constituït per dues sales superposades, de 5,5 m i de 10 m de longitud màxima, respectivament. La superior té accés desde la superfície per tres boques de 0,80 x 1 m, 0,8 x 1,7 m i 1 x 2 m, i està dividida per una paret central. A la seva base hi trobem un conducte vertical de -2 m. El seu fons, en pendent, correspon amb el sòl de la sala inferior. Aquesta es troba assentada sobre una diàclasi N-S i està totalment ocupada per blocs que l'obstrueixen.","codi_element":"08020-248","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3141800,1.9108700","utm_x":"408838","utm_y":"4574207","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També va ser conegut com 'Cova Meva'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34116","titol":"Avenc de Mas Trabal \/ Avenc de la Troneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-mas-trabal-avenc-de-la-troneda","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 42 metres de profunditat màxima. Un primer pou de 21 m comunica amb una finestra d'accés a un pou de 16 m de fondària que enllaça amb una nova vertical de 7 m.","codi_element":"08020-249","ubicacio":"Fondo de la Troneda","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923.","coordenades":"41.3098900,1.9272500","utm_x":"410203","utm_y":"4573714","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34117","titol":"Avenc de la Morella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-morella","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) 'Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain', The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de secció el·líptica de 3 m per 7 m en la seva base. Per les parets es despengen les plantes que el rodegen i les seves restes cobreixen el fons del pou.","codi_element":"08020-250","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. L'any 1992 s'hi descobrí una nova espècie de líquen, la Ramonia calcicola.","coordenades":"41.2982200,1.9167100","utm_x":"409305","utm_y":"4572429","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34118","titol":"Avenc del Nano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-nano","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Travessant la boca d'1 per 0,3 m, es penetra en un pou de -3 m d'estructura irregular unit per la seva base amb un fus de 5 m d'altura.","codi_element":"08020-251","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2964700,1.9112000","utm_x":"408841","utm_y":"4572241","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34119","titol":"Avenc del Nus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-nus","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita cavitat de 17 m de profunditat oberta en el límit meridional de la dolina del Mall. Les seves parets estan recobertes de concreció calcària afectada per un procés de redissolució.","codi_element":"08020-252","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2897600,1.9092800","utm_x":"408671","utm_y":"4571498","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34120","titol":"Avenc del Parpal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-parpal","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 44 metres de profunditat màxima. Un conducte estret desemboca a -6 m en un pou fusiforme de 34 m de profunditat. En el fons un altre petit pou arriba als -44 m.","codi_element":"08020-253","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1968 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2924600,1.9113900","utm_x":"408851","utm_y":"4571795","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34121","titol":"Avenc de la Parpalina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-parpalina","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 22 metres de profunditat màxima. La cavitat s'inicia amb un embut exterior que dóna pas a un estret tub de -5 m. En el seu fons existeix una diàclasi de secció descendent que, després de 4 m de recorregut, desemboca, a través d'una petita finestra, a la part alta d'un altre pou de -15 m.","codi_element":"08020-254","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del CIE del CEG.","coordenades":"41.2894400,1.9100500","utm_x":"408735","utm_y":"4571461","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34122","titol":"Forat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-les-pedres","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat. La boca, de 2 x 3 m, forma un embut semiobstruït per blocs que permet baixar fins - 2 m, on realment es penetra en la cavitat.","codi_element":"08020-255","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3251600,1.8574800","utm_x":"404385","utm_y":"4575483","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34123","titol":"Avenc de la Penya Blanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-penya-blanca","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 33 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de 33 m. A mig pou s'obre una via lateral que baixa paral·lela al pou principal.","codi_element":"08020-256","ubicacio":"La Penya Blanca","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.3259700,1.8825700","utm_x":"406486","utm_y":"4575546","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34124","titol":"Avenc del Penya-Segat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-penya-segat","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 26 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior està orientada al sud i no és més que una penetració lateral secundària que desemboca pràcticament a la cúpula d'una cavitat fusiforme. El pou descendeix verticalment fins els -26 m i està constituït per dues cavitats d'iguals dimensions unides lateralment en tot el seu recorregut. Un desenvolupat procés de reconstrucció recobreix totes les parets i sostre de l'avenc, amb formacions que sobrepassen 1 m de longitud.","codi_element":"08020-257","ubicacio":"Al fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.2962800,1.9241400","utm_x":"409924","utm_y":"4572206","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34125","titol":"Cova 1 de les Penyes Roges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-1-de-les-penyes-roges","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Galeria d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada i 7 m de longitud amb el sòl constituït per argiles i materials de petites dimensions.","codi_element":"08020-258","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP","coordenades":"41.3003800,1.8728200","utm_x":"405633","utm_y":"4572716","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34126","titol":"Cova 2 de les Penyes Roges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-2-de-les-penyes-roges","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques. La primera és la boca de la cova i amida 2,5 x 3,5 m. La segona és un pou superior que sobre passa els 4 m. La galeria, de 2 m d'alçada, avança durant 5 m en direcció NE per després girar 90º vers el SE. En aquesta zona trobem un pou de 6 m de profunditat.","codi_element":"08020-259","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP","coordenades":"41.3002200,1.8722300","utm_x":"405584","utm_y":"4572699","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34127","titol":"Avenc Perdut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-perdut","bibliografia":"VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima.","codi_element":"08020-260","ubicacio":"La Morella","historia":"Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979.","coordenades":"41.3016100,1.9151900","utm_x":"409182","utm_y":"4572807","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34128","titol":"Avenc d'en Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-pere","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 93 metres de profunditat màxima. La seva boca, de 30 cm de diàmetre, dóna pas a un pou de -8 m que enllaça amb un altre pou campaniforme de -10 m més. En el seu fons s'obre un nou pou de -13 m, seguit d'un altre de -25 m que comunica amb la sala més àmplia de l'avenc. Li segueix un altre pou de -26 m que comunica amb una finestra que enllaça amb el darrer pou de -14 m.","codi_element":"08020-261","ubicacio":"Fons del Bruc","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1967.","coordenades":"41.2998200,1.9103100","utm_x":"408771","utm_y":"4572613","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34129","titol":"Avenc Petit de Sant Roc \/ Avenc del Tabac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-de-sant-roc-avenc-del-tabac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4,5 m de profunditat màxima. Consta de dues boques petites separades per un pont de roca. L'avenc consta d'un únic pou de 4,5 m de profunditat colmatat per blocs. Abundant procés reconstructiu.","codi_element":"08020-262","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 9 de març de 1924. Segons sembla el nom li ve d'haver estat utilitzat pels contrabandistes de tabac per amagar-hi llur mercaderia.","coordenades":"41.3137500,1.9199600","utm_x":"409598","utm_y":"4574150","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34130","titol":"Avenc Petit del Cisco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-del-cisco","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima constituït per tres parts principals: el primer pou, de -7 m; els tres conductes paral·lels, de -5,5 m; i el darrer pou, subdividit per blocs cimentats.","codi_element":"08020-263","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2945600,1.9070300","utm_x":"408489","utm_y":"4572033","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34131","titol":"Avenc del Pic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-pic","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per una diàclasi de -8 m de profunditat i una amplada mitjana d'1,5 m de configuració molt irregular, formant una petita sala terminal.","codi_element":"08020-264","ubicacio":"Fondo de la Vall del Teix","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3057600,1.9090900","utm_x":"408677","utm_y":"4573274","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També conegut com 'Cova Avenc de la Vall del Teix' i 'Avenc Stalin'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34132","titol":"Avenc Picat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-picat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La petita boca el·líptica dóna pas a un pou de -5 m que enllaça per un fons amb un altre d'igual profunditat, encara que d'estructura més irregular. La base està constituïda per argiles, obrint-se en ella dues galeries impracticables d'1 m de longitud, la primera, i la segona, comunicant amb la diàclasi lateral. A -6,5 m s'obre l'entrada d'una diàclasi de 7 m de longitud per 8 m de profunditat. Aquesta diàclasi és molt estreta es troba extraordinàriament concrecionada, arribant fins i tot a dividir-se en falsos pous per efectes de la litogènesi.","codi_element":"08020-265","ubicacio":"el Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2894500,1.9115200","utm_x":"408858","utm_y":"4571461","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34133","titol":"Avenc de la Pinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-pinya","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou únic de -7 m i una secció que amb prou feines arriba a 1 m de diàmetre, excepte en la zona inferior on s'allarga considerablement fins a sobrepassar els 3 m de longitud en la seva base.","codi_element":"08020-266","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GRIS del GELS.","coordenades":"41.3129200,1.9159900","utm_x":"409265","utm_y":"4574062","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34134","titol":"Avenc Prim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-prim","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4 m de profunditat màxima. Aquesta petita cavitat es troba a una fase evolutiva molt primitiva, la seva boca s'obre en una petita pedrera de sal de llop, i està constituïda per un únic pou de 3,90 m.","codi_element":"08020-267","ubicacio":"Bassallacuna","historia":"","coordenades":"41.3199600,1.8990000","utm_x":"407853","utm_y":"4574861","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També coneguda com avenc de l'Amadeu","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34135","titol":"Avenc del Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-puigmolto","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 29 metres de profunditat màxima de boca subcircular. Aquesta, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -29 m que es desenvolupa sobre una diàclasi N-S que va adquirint amplitud progressivament en aquesta direcció fins arribar al seu fons amb unes dimensions de 2,5 per 6 m. El pou ha entrat en contacte amb cavitats fusiformes secundàries de les quals la més important és la situada a la paret sud, a 4 m sobre el fons, adquirint un desenvolupament vertical de 9 m. El procés reconstructiu es troba àmpliament representat amb formacions estalagtítiques que recobreixen gairebé totes les parets.","codi_element":"08020-268","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per Font i Sagué. Durant anys va ser utilitzat com a canyet, llançant-s'hi el bestiar mort.","coordenades":"41.3140000,1.9233900","utm_x":"409886","utm_y":"4574174","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34136","titol":"Avenc de les Marques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-marques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha localitzat documentació referent a aquest avenc.","codi_element":"08020-269","ubicacio":"El Sotarró","historia":"","coordenades":"41.3511500,1.9245900","utm_x":"410037","utm_y":"4578297","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"A la Federació Catalana d'Espeleologia no tenen constància de l'existència d'aquest avenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34137","titol":"Avenc del Rascler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-rascler","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -8 m amb les seves parets llises i el fons cobert per una gruixuda capa de materials clàstics. .","codi_element":"08020-270","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2908200,1.9048200","utm_x":"408299","utm_y":"4571620","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34138","titol":"Avenc Raspós Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-raspos-petit","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per dos pous de reduïdes dimensions que dificulten extremadament la seva exploració. El primer d'ells, de -2 m, està unit al inferior per una curta rampa, estant ocupant el fons per argiles i productes clàstics de petites dimensions.","codi_element":"08020-271","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3010600,1.9103900","utm_x":"408780","utm_y":"4572751","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34139","titol":"Avenc Raspós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-raspos","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. El primer pou presenta una vertical de -4 m, enllaçada per S amb una curta galeria que desemboca en una altra cavitat a 1 m sobre la seva base, en la que s'obre en el seu extrem NE una diàclasi d'1,5 m de longitud i en el S un pou de -2 m de difícil penetració, on el seu fons, entre els blocs, s'arriben 4 m més de profunditat.","codi_element":"08020-272","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3006500,1.9109700","utm_x":"408828","utm_y":"4572705","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34140","titol":"Avenc dels Reis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-reis","bibliografia":"Soterrània, 2. Revista del Grup Espeleològic Talaia de l'Agrupació Excursionista Talaia, 1971.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Compta amb un únic pou (amb grans possibilitats de continuar).","codi_element":"08020-273","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup Espeleo Talaia.","coordenades":"41.2900000,1.9077100","utm_x":"408540","utm_y":"4571526","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34141","titol":"Avenc del Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-roc","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. Les boques són en realitat dues, però una d'elles està obstruïda, donant pas cap a un pou inclinat de -9,5 m. A la seva base s'obren les entrades de dues noves verticals de -1,5 m, de les que només és practicable una d'elles. A -2,5 m es troba un bloc procedent de l'exterior en fals equilibri.","codi_element":"08020-274","ubicacio":"Fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SAS del CGB.","coordenades":"41.2915200,1.9132900","utm_x":"409009","utm_y":"4571689","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34142","titol":"Avenc de la Sal de Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-sal-de-llop","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 12 m de profunditat màxima. La boca és vertical i està orientada al SE, donant pas a un conducte molt inclinat per el que s'arriba a la cúpula d'un pou de -8 m. En les seves parets s'observen algunes mostres reconstructives i la seva base es troba ocupada per multitud de petits clasts, alguns d'ells d'origen al·lòcton.","codi_element":"08020-275","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3056600,1.9342700","utm_x":"410785","utm_y":"4573237","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34143","titol":"Avenc de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-cristofol","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima amb una boca de 4 x 1,5 m. La boca, obstruïda per blocs, dóna pas a un pou de -74 m amb replans a -10 m i -12 m. A -27 m enllaça lateralment amb un pou d'entrada impracticable. Existeixen dos balcons a -46 m i a -51m, entre els quals el pou adopta una forma circular fins als -63 m. A -74 m s'obre la petita boca del darrer pou, de 10 m de profunditat.","codi_element":"08020-276","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1925.","coordenades":"41.2944500,1.9080400","utm_x":"408574","utm_y":"4572020","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34144","titol":"Avenc de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-roc","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada.","codi_element":"08020-277","ubicacio":"la Guàrdia","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923.","coordenades":"41.3132600,1.9203500","utm_x":"409630","utm_y":"4574095","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34145","titol":"Avenc del Serrat de la Morella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-serrat-de-la-morella","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 21 metres de profunditat màxima constituït per dos pous diferents. El superior descendeix 4 m verticals i 1 m en pendent, comunicat amb la superfície per dues obertures, una de les quals és impracticable. El segon pou és de majors dimensions, havent-se fusionat en la seva part inferior amb dues cavitats fusiformes de 8 i 6 m de profunditat, respectivament. El seu fons està completament recobert per clasts.","codi_element":"08020-278","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2939700,1.9124700","utm_x":"408944","utm_y":"4571962","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34146","titol":"Avenc Tapat de Mas Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-tapat-de-mas-trabal","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics.","codi_element":"08020-279","ubicacio":"Al fondo de la Troneda","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop.","coordenades":"41.3106500,1.9270400","utm_x":"410187","utm_y":"4573798","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34147","titol":"Avenc de la Tita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-tita","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 0,7 per 1,3 m dóna pas a un estret pou de -6 m amb un replà a -2,5 m.","codi_element":"08020-280","ubicacio":"Fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per membres de GE FOMA de la SEFM.","coordenades":"41.2914000,1.9137900","utm_x":"409051","utm_y":"4571675","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34148","titol":"Avenc d'enTomàs Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dentomas-deu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 12,5 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un petit pou de 3 m que ens condueix a una gatera que ens duu a una sala d'1 m d'alçada. Tant en aquesta cavitat com en el pou de 9 m restant es trobaren gran quatitat d'ossos. Al final d'aquest existeix una corrent d'aire fred, pel que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de sí. És rica en formacions d'anemolites i estalactites.","codi_element":"08020-281","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1974.","coordenades":"41.2943100,1.9112100","utm_x":"408839","utm_y":"4572001","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34149","titol":"Avenc de les Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-valls","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat màxima. La boca, de reduïdes dimensions, dóna accés a un únic pou de 13 m de fondària. La planta del fons és ovalada, de 4 x 2 m, ocupada per blocs de mitjanes dimensions que curullen la cavitat.","codi_element":"08020-282","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"","coordenades":"41.3144900,1.9226000","utm_x":"409820","utm_y":"4574229","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34161","titol":"Font de l'Alba \/ Font de l'Àlber","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lalba-font-de-lalber","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació.","descripcio":"Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font","codi_element":"08020-294","ubicacio":"El Marge del Moro","historia":"El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber.","coordenades":"41.3478300,1.9359200","utm_x":"410981","utm_y":"4577917","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34161-foto-08020-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34161-foto-08020-294-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34169","titol":"Avenc del Vermell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-vermell","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons.","codi_element":"08020-302","ubicacio":"Penya del Moro","historia":"Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956.","coordenades":"41.3251000,1.9445100","utm_x":"411669","utm_y":"4575385","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34171","titol":"Cova dels Sants \/ Cova del Morsell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-sants-cova-del-morsell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat.","codi_element":"08020-304","ubicacio":"El Sotarró","historia":"Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los.","coordenades":"41.3255100,1.9476300","utm_x":"411930","utm_y":"4575427","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34200","titol":"LIC i ZEPA Serres Litoral Central","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lic-i-zepa-serres-litoral-central","bibliografia":"<p>http:\/\/mediambient.gencat.cat\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/xarxa_natura_2000\/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&amp;SourcePageID=149002#1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92\/62\/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79\/409\/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano<\/p> ","codi_element":"08020-333","ubicacio":"","historia":"<p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3\/8\/2007) i Acord de Govern 115\/2009, Acord de Govern 138\/2009 i Acord de Govern 150\/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).<\/p> ","coordenades":"41.3331600,1.9309300","utm_x":"410543","utm_y":"4576293","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"34204","titol":"Avenc dels Quatre Forats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-quatre-forats","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 17 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de -16 m. La seva base està recoberta per clasts i comunica pel seu extrem sud amb un petit pou de -1,5 m. A -10 m de la superfície s'obre a la paret est del pou una galeria horitzontal amb el sostre recobert per una gran quantitat de fines concrecions.","codi_element":"08020-337","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3527300,1.9171600","utm_x":"409418","utm_y":"4578480","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34210","titol":"Roca del Barret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-del-barret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral.","codi_element":"08020-343","ubicacio":"Puig del Bosc de Can Grau","historia":"","coordenades":"41.3347500,1.9245900","utm_x":"410015","utm_y":"4576476","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34210-foto-08020-343-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34210-foto-08020-343-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34214","titol":"Avenc dels Tres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-tres","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres.","codi_element":"08020-347","ubicacio":"La Morella","historia":"L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG.","coordenades":"41.3343100,1.9197700","utm_x":"409611","utm_y":"4576433","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34220","titol":"Els trenta-un pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-trenta-un-pins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues.","codi_element":"08020-353","ubicacio":"Mas Ferrer","historia":"","coordenades":"41.3426500,1.9187400","utm_x":"409536","utm_y":"4577359","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34221","titol":"Plàtans de la carretera de Begues a Gavà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-la-carretera-de-begues-a-gava","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plàtans alineats a banda i banda d'un camí, d'uns 600 metres de longitud. Són arbres caducifolis de port robust que poden superar els 30 metres d'alçada. El seu nom científic és 'Platanus hybrida Brot'. És un híbrid de dues varietats de plàtan, el de Llevant (Platanus orientalis) i el plàtan de Virgínia (Platanus occidentalis). La seva escorça és característica, desprèn unes plaques grans en forma irregular. Són de color bru amb cicatrius de to blanquinós que li donen al tronc alt, recte i regular, un aspecte entre gris i verd. Les capçades són arrodonides. Poden arribar a ser molt amples. Les branques són esteses i les principals molt gruixudes. Les fulles són grans, dividides de 3 a 5 lòbuls dentats. La base és arrodonida amb forma de cor amb un pecíol que s'eixampla en forma de pipa. Un mateix arbre té flors masculines i femenines (monoic), agrupades per sexes en inflorescències esfèriques d'uns 4 centímetres.","codi_element":"08020-354","ubicacio":"Barri de la Rectoria","historia":"","coordenades":"41.3426500,1.9187400","utm_x":"409536","utm_y":"4577359","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34221-foto-08020-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34221-foto-08020-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34229","titol":"Muntanyes d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muntanyes-dordal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.<\/p> ","codi_element":"08020-362","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3513500,1.9077900","utm_x":"408632","utm_y":"4578337","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34244","titol":"Massís del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/massis-del-garraf","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.<\/p> ","codi_element":"08020-377","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3121000,1.9005000","utm_x":"407967","utm_y":"4573987","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34244-foto-08020-377-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"34253","titol":"Avenc d'en Passant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-passant","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres.","codi_element":"08020-396","ubicacio":"Pla d'en Querol","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi.","coordenades":"41.2842100,1.9065900","utm_x":"408438","utm_y":"4570884","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34259","titol":"Pineda de Cal Taco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-cal-taco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pineda que ocupa un àrea aproximada de 2245 m2. El seu substrat vegetal està conformat per una densa brolla de pi blanc (Pinus halepensis), amb algun peu d'alzina (Quercus ilex) amb un sotabosc ric, abundant i dens de matolls com el garric (Quercus coccifera) , l'argelaga (Genista scorpius), llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmariinus officinalis), i alguna planta forànea, com el càrritx... entre d'altres. Els pins d'aquesta pineda tenen un tronc d'uns 150 cm de mitjana de longitg circular.","codi_element":"08020-453","ubicacio":"Cal Taco","historia":"","coordenades":"41.3333100,1.9332400","utm_x":"410737","utm_y":"4576308","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34259-foto-08020-453-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34259-foto-08020-453-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Cal destacar que la disposició i mida similar dels arbres que componen aquest espai natural, podria tractar-se d'una pineda replantada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34270","titol":"Parc Natural del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-garraf","bibliografia":"http:\/\/www.diba.es\/parcsn\/parcs\/index.asp?parc=10","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l\/s, arribant als 200 l\/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l\/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola.","codi_element":"08020-387","ubicacio":"Massís del Garraf","historia":"El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent).","coordenades":"41.3121400,1.9004700","utm_x":"407965","utm_y":"4573992","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34270-foto-08020-387-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34270-foto-08020-387-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34274","titol":"Avenc Joan Cabeza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-joan-cabeza","bibliografia":"FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com\/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre.","codi_element":"08020-401","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral.","coordenades":"41.3126600,1.9172300","utm_x":"409368","utm_y":"4574032","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34292","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues","bibliografia":"GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA (1991). Vol. I: Introducció, Bacelonès, Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, pp. 457-459","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès.","descripcio":"Riera que travessa el terme de Begues en sentit est-oest, que es forma per diversos braços sota el Turó de la Desfeta i el Puig de les Agulles i s'ajunta a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls amb la riera d'Oleseta i la de Jafra, a la part més meridional, ambdues tributàries de la riera de Ribes. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, l' esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa.","codi_element":"08020-419","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3384800,1.8941700","utm_x":"407475","utm_y":"4576922","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34292-foto-08020-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34292-foto-08020-419-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34303","titol":"Avenc de Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-jordi","bibliografia":"VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites.","codi_element":"08020-430","ubicacio":"Entorn de Campgràs","historia":"Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.'","coordenades":"41.2919400,1.9106400","utm_x":"408788","utm_y":"4571738","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavi Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34304","titol":"Cova del Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-mas-roig","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics.","codi_element":"08020-431","ubicacio":"A la riera del Mas Roig","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3245100,1.9076900","utm_x":"408586","utm_y":"4575357","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavi Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"43216","titol":"Parc del Lledó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-lledo","bibliografia":"CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes.","descripcio":"Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat.","codi_element":"08022-24","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa.","coordenades":"42.1033700,1.8409600","utm_x":"404166","utm_y":"4661903","any":"1983","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43216-foto-08022-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43216-foto-08022-24-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43249","titol":"Font de Tagastet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-tagastet","bibliografia":"VILELLA, Climent: 'Lluís Cosp i el Cau d'Art', L'Erol, 24, estiu 1988, pàg. 43.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment els Amics de les Fonts estan col·laborant de forma desinteressada en la seva restauració.","descripcio":"Es tracta d'un brollador natural d'aigua convertit en una font. Al voltant del sortidor, a pocs metres de la riera de Metge, es disposen diverses construccions, com són empedrats i canalitzacions d'aigües. Un dels elements més rellevants i emblemàtics de la font és un pont de pedra amb un arc de mig punt que ajuda a passar d'una banda a l'altre de la riera de Metge.","codi_element":"08022-57","ubicacio":"Al nord-est del nucli urbà","historia":"La Font de Tagastet era lloc de freqüents trobades, almenys des de finals del segle XIX. Per Carnestoltes, amb un acordió i algun altre instrument, els berguedans hi anaven a fer gresca. Durant algun temps les festes en aquest indret van arribar a ser prohibides. El 1929 l'aigua de la Font de Tagastet es canalitzà per proveïr d'aigua la ciutat de Berga. La inauguració de la seva infrastuctura es celebrà amb diverses festes. Més tard, especialment a finals del segle XX, s'anà abandonant l'indret fins que quedà en un estat de deixadesa total. Recentment, el 2001, els Amics de les Fonts n'han emprès desinteressadament la seva restauració.","coordenades":"42.1157500,1.8570200","utm_x":"405512","utm_y":"4663260","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43249-foto-08022-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43249-foto-08022-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43321","titol":"Horts del casc antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-del-casc-antic","bibliografia":"","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu.","codi_element":"08022-130","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts.","coordenades":"42.1046100,1.8461800","utm_x":"404599","utm_y":"4662035","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43321-foto-08022-130-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43326","titol":"El Parque (Parc del Pla de l'Alemany)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany","bibliografia":"BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Bo en general però l'estany està molt brut i l'estat del monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa).","descripcio":"El parc del Pla de l'Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d'un seguit de camins de ciment que discorren enmig d'arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d'aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l'esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d'on, degut al desnivell, s'accedeix al parc a través de diversos trams d'escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s'hi troben peixos i, prop de l'estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l'entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal.","codi_element":"08022-135","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d'aquell indret. D'aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l'any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important.","coordenades":"42.1024000,1.8432500","utm_x":"404354","utm_y":"4661793","any":"c. 1920","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43326-foto-08022-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43326-foto-08022-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43332","titol":"Font del Guiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-guiu","bibliografia":"HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 266-267. ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font del Guiu, visible des de la carretera que puja al Santuari de Queralt, es troba ubicada a la paret de l'esquerra de l'indret conegut com a Estret del Guiu; just damunt de la riera de Metge. Té dues sorgències, distants uns 8 metres l'una de l'altra, si bé la més remarcable és la que es troba més a la dreta, la que raja més.","codi_element":"08022-142","ubicacio":"Obaga de Queralt","historia":"Documentada des de molt antic, la Font del Guiu rep aquest nom en record de mossèn Esteve Guiu, qui fou organista de la comunitat de preveres de Berga entre 1775 i 1824. Mossèn Guiu anava a passejar cada tarda fins a aquest indret, on parava a reposar; d'aquí que la font acabés agafant el nom del clergue. Actualment continua essent la font més popular del municipi.","coordenades":"42.1046100,1.8461800","utm_x":"404599","utm_y":"4662035","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43332-foto-08022-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la font més vinculada a la vida ciutadana de Berga, fins al punt d'haver-hi cues de gent per tal d'agafar-ne aigua, fins i tot en èpoques que s'havia considerat com a font d'aigua no potable. És creença popular que l'aigua del Guiu és un bon remei per a molts mals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43333","titol":"Font Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negra-0","bibliografia":"ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l'esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d'arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge.","codi_element":"08022-143","ubicacio":"Obaga de Queralt","historia":"L'aprofitament de la Font Negra és documentat des d'antic i encara a l'actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l'abastament d'aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment.","coordenades":"42.1021800,1.8449000","utm_x":"404490","utm_y":"4661767","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43333-foto-08022-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"Els paratges que l'envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d'estiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"43345","titol":"Serra de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-queralt","bibliografia":"ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat.","codi_element":"08022-155","ubicacio":"Al nord-oest del nucli urbà","historia":"Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees.","coordenades":"42.1069700,1.8275200","utm_x":"403060","utm_y":"4662318","any":"","rel_municipis":"08022","municipi_nom":"Berga","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43345-foto-08022-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08022\/43345-foto-08022-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41050","titol":"Verneda del torrent de can Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-del-torrent-de-can-ribes","bibliografia":"- DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.","centuria":"","notes_conservacio":"Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació.","descripcio":"Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació.","codi_element":"08023-81","ubicacio":"Sobre Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6682000,2.2079700","utm_x":"434066","utm_y":"4613241","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41050-foto-08023-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41050-foto-08023-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41053","titol":"Surgències de les Barbotes i l'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/surgencies-de-les-barbotes-i-lavenco","bibliografia":"CARRERAS CANDI, F.; Gomis, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona. Ed. Alberto Martín. Barcelona. VVAA (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bertí. Ed. Alpina-Geoestel","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig).","codi_element":"08023-84","ubicacio":"Riu Tenes, a l'alçada de can Noguera","historia":"","coordenades":"41.6816900,2.2073500","utm_x":"434028","utm_y":"4614739","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41053-foto-08023-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41053-foto-08023-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41056","titol":"Gorg de les Donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-les-donzelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris.","codi_element":"08023-87","ubicacio":"Vallderrós, torrent de l'Ullar","historia":"","coordenades":"41.7088300,2.2105000","utm_x":"434318","utm_y":"4617750","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41056-foto-08023-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41057","titol":"Salt de Vallderrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-vallderros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt.","codi_element":"08023-88","ubicacio":"Vallderrós, torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7074200,2.2137400","utm_x":"434586","utm_y":"4617591","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41057-foto-08023-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41057-foto-08023-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41130","titol":"Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein","bibliografia":"<p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai)","descripcio":"<p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92\/43\/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92\/43\/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.<\/p> ","codi_element":"08023-73","ubicacio":"Cingles de Bertí","historia":"<p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328\/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12\/1985) i la Llei 23\/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.<\/p> ","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41130-foto-08023-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41130-foto-08023-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92\/43\/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92\/43\/UE) i el Reial Decret 1997\/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79\/409\/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3\/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79\/409\/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["41"]},{"id":"41131","titol":"Bosc de la Baga de l'Arbocer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-la-baga-de-larbocer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994.","descripcio":"Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells.","codi_element":"08023-74","ubicacio":"Obaga del turó de l'Arbocer","historia":"","coordenades":"41.6923200,2.2354100","utm_x":"436374","utm_y":"4615898","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41131-foto-08023-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41131-foto-08023-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41135","titol":"Cova del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-moro","bibliografia":"DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca.","descripcio":"Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova.","codi_element":"08023-89","ubicacio":"Vallderrós, torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7071200,2.2141300","utm_x":"434618","utm_y":"4617557","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41135-foto-08023-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41135-foto-08023-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41136","titol":"Costes del Traver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costes-del-traver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat.","codi_element":"08023-90","ubicacio":"Baumes\/Costes del Traver","historia":"","coordenades":"41.7084100,2.2065900","utm_x":"433992","utm_y":"4617706","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41136-foto-08023-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41136-foto-08023-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41137","titol":"Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic.","descripcio":"<p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:<\/p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes<\/p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.<\/p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).<\/p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.<\/p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).<\/p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.<\/p> ","codi_element":"08023-91","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41137-foto-08023-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41137-foto-08023-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41142","titol":"Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de","bibliografia":"Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars.","descripcio":"Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i\/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya.","codi_element":"08023-96","ubicacio":"Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí","historia":"","coordenades":"41.7108800,2.1914000","utm_x":"432731","utm_y":"4617992","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41142-foto-08023-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41142-foto-08023-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41144","titol":"Gorgs del Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorgs-del-tenes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació.","descripcio":"La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma.","codi_element":"08023-98","ubicacio":"Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda","historia":"","coordenades":"41.7076700,2.1898800","utm_x":"432601","utm_y":"4617637","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41144-foto-08023-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41144-foto-08023-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41146","titol":"Alzinar del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-villar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994.","descripcio":"<p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.<\/p> ","codi_element":"08023-100","ubicacio":"Obaga del Villar","historia":"","coordenades":"41.6810100,2.1711600","utm_x":"431015","utm_y":"4614692","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41146-foto-08023-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-28 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41147","titol":"Roques de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-de-la-pineda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter.","codi_element":"08023-101","ubicacio":"Cingles de la Pineda","historia":"","coordenades":"41.6962700,2.1886000","utm_x":"432483","utm_y":"4616372","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41147-foto-08023-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41147-foto-08023-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41148","titol":"Vegetació de ribera del Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vegetacio-de-ribera-del-tenes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc.","descripcio":"Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea).","codi_element":"08023-102","ubicacio":"Riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.7045700,2.1900400","utm_x":"432611","utm_y":"4617293","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41148-foto-08023-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41148-foto-08023-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41225","titol":"Font \/ Biot de Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-biot-de-santa-creu","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font aparentment sense antropitzar on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural, formant un bassal al costat mateix del camí. No es veu cap broc ni cap altre element artificial.","codi_element":"08023-179","ubicacio":"Sota el Serrat de la Creu, camí que comunica la Urbanització Diamant del Vallès (Bigues) i l'Ametlla","historia":"Aquesta font devia ser el principal abeurador dels fidels que s'enfilaven cap a l'antiga capella de Santa Creu, documentada ja al segle XIII i ubicada en el punt més alt d'aquest serrat. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.6750400,2.2410700","utm_x":"436828","utm_y":"4613976","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41225-foto-08023-179-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"També és coneguda amb el nom de 'biot de Santa Creu'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41227","titol":"Font del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-villar","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font aparentment sense antropitzar on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural. La vegetació cobreix i dificulta l'accessibilitat a la font. L'aigua brolla amb suavitat humitejant les roques i sense deixar cap resta de bassal o rierol.","codi_element":"08023-181","ubicacio":"Torrent del Villar, a pocs metres al nord de la carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6801500,2.1696800","utm_x":"430891","utm_y":"4614598","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41227-foto-08023-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41233","titol":"Font de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-linfern","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font natural sense cap tipus de construcció associada. Es troba en una zona molt humida i tancada.","codi_element":"08023-187","ubicacio":"Al costat mateix del Torrent de la Torre. Accés per un camí al nord de la Urbanització de Can Traver","historia":"","coordenades":"41.6743200,2.2011400","utm_x":"433504","utm_y":"4613926","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41233-foto-08023-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41233-foto-08023-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41242","titol":"Xalet Blau II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-blau-ii","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic del qual l'únic testimoni que ens resta són els materials fòssils dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.<\/p> ","codi_element":"08023-196","ubicacio":"Riells del Fai, Carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir per difícil accés.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41243","titol":"L'Ullar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lullar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic documentat pels fòssils existents en el Museu de Sant Feliu de Codines.<\/p> ","codi_element":"08023-197","ubicacio":"Turó de l'Ullar","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Aquests fòssils apareixen amb materials de l'Eocè mig i superior. Dins del bianizià i triagonià inferior del Delta de Sant Feliu-Cingles de Bertí. La seva ubicació és indeterminada, degut a la seva díficil accessibilitat i extensió.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41371","titol":"Parc de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-resclosa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està totalment abandonat, amb mobiliari urbà i accessos en molt mal estat.","descripcio":"Parc de grans dimensions, ocupat per un plataner, de les mateixes característiques i qualitat que la Verneda, actualment molt abandonat. L'espai, s'estén des del Pont de les Moles fins a la Resclosa de la Fàbrica Vella, aprofitant un eixamplament del marge esquerre del riu Tenes. Hi havia diversos accessos des del nucli urbà de Bigues de principis de segle, i restes de mobiliari urbà de fa pocs anys.","codi_element":"08023-325","ubicacio":"Marge esquerre del riu Tenes, davant la Fàbrica Vella","historia":"Era una de les zones de passeig del poble, de principis a mitjans del segle XX","coordenades":"41.6775900,2.2078500","utm_x":"434066","utm_y":"4614284","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41371-foto-08023-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41371-foto-08023-325-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Està en zona inundable, però podria convertir-se en zona verda.Sovint hi ha pescadors que aprofiten la poca fondària del Tenes quan passa per aquesta zona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41409","titol":"Gorg de Vallderrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-vallderros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria eliminar periòdicament la canya que creix a les vores del gorg de Vallderrós.","descripcio":"El gorg de Vallderrós està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de Vallderrós, entre el turó de les Onze Hores i el turó del Pla de la Serra. Té unes dimensions d'uns 100 m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5m. Les aigües arriben mitjançant un salt d'aigua d'uns 3m i de diferents degotalls i regalims d'aigua on hi domina a falzia (Adiantum capillus-veneris). La presència abundant de canya desvirtua la belles d'aquest espai, però cal destacar la presència de boixgrèvol o grèvol (Ilex aquifolium) i de l'alga Chara vulgaris on l'aigua és més calmada.","codi_element":"08023-363","ubicacio":"Torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7067200,2.2119300","utm_x":"434435","utm_y":"4617515","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41409-foto-08023-363-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).El grèvol està protegit per la legislació catalana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41479","titol":"Riera de Merlès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-merles","bibliografia":"<p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de","descripcio":"<p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.<\/p> ","codi_element":"08024-65","ubicacio":"Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar","historia":"","coordenades":"42.1345900,2.0466500","utm_x":"421212","utm_y":"4665160","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41479-foto-08024-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41479-foto-08024-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"41480","titol":"Balma  de Gatafera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-gatafera","bibliografia":"<p>VINYETA, R. (1978). 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328\/1992 de 14 de desembre","descripcio":"<p>La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'Est i que té un recorregut aproximat d'uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.<\/p> ","codi_element":"08024-66","ubicacio":"Parròquia de Santa Maria de Salselles","historia":"","coordenades":"42.1081600,2.0109800","utm_x":"418230","utm_y":"4662258","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41480-foto-08024-66-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"41481","titol":"Goles de Gatafera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goles-de-gatafera","bibliografia":"<p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328\/1992 de 14 de desembre","descripcio":"<p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.<\/p> ","codi_element":"08024-67","ubicacio":"Parròquia de Santa Maria de Salselles","historia":"","coordenades":"42.1084300,2.0121700","utm_x":"418329","utm_y":"4662287","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41481-foto-08024-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41481-foto-08024-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"41483","titol":"Les Goles de la Masada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-goles-de-la-masada","bibliografia":"VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"","notes_conservacio":"La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328\/1992 de 14 de desembre","descripcio":"Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera.","codi_element":"08024-69","ubicacio":"Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles","historia":"Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès.","coordenades":"42.1036100,2.0069700","utm_x":"417893","utm_y":"4661757","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41484","titol":"Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda","bibliografia":"VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg.","codi_element":"08024-70","ubicacio":"Parròquia de Borredà","historia":"","coordenades":"42.1355400,1.9990300","utm_x":"417278","utm_y":"4665310","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41484-foto-08024-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41484-foto-08024-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41485","titol":"Cova de Rotgers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-rotgers","bibliografia":"BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos.","codi_element":"08024-71","ubicacio":"Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers","historia":"","coordenades":"42.1553900,1.9728200","utm_x":"415138","utm_y":"4667540","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41511","titol":"Roc Blanc de Cirera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-blanc-de-cirera","bibliografia":"VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig.","codi_element":"08024-97","ubicacio":"Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera","historia":"","coordenades":"42.1574400,1.9859700","utm_x":"416227","utm_y":"4667754","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41513","titol":"Serrat de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-sant-marc","bibliografia":"VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll.","codi_element":"08024-99","ubicacio":"Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà","historia":"","coordenades":"42.1491800,1.9881300","utm_x":"416395","utm_y":"4666835","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41517","titol":"El gorg del Salt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-gorg-del-salt","bibliografia":"VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. La riera de Margançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'esèn pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd.","codi_element":"08024-103","ubicacio":"Parròquia de Santa Maria de Borredà","historia":"","coordenades":"42.1357300,1.9991800","utm_x":"417290","utm_y":"4665331","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41517-foto-08024-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41517-foto-08024-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"41529","titol":"Estació meteorològica de Puigcercós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-meteorologica-de-puigcercos","bibliografia":"VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'estació meteorològica de Puigcercós consta d'un pluviòmetre Hellmann per a la mesura de les precipitacions i d'un termòmetre de màxima i mínima Six-Bellani, amb divisions d'1 grau centígrad per a l'enregistrament de les temperatures extremes. El termòmetre es troba situat a una altura de 1.4 m del sòl i protegit per una caseta meteorològica de fusta de 52 dm3 de capacitat amb parets de persiana senzilles i amb doble sostre.","codi_element":"08024-115","ubicacio":"Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà","historia":"L'estació meteorològica de Puigcercós és una iniciativa del Sr. Francesc Puigcercós i Coma, propietari de la masia, que enregistra les temperatures i la pluja des del maig de l'any 1975 de manera ininterrompuda. L'estació es un dels pocs observatoris termopluviomètres del Servei Meteorològic Nacional al la comarca del Berguedà.","coordenades":"42.1364900,2.0467900","utm_x":"421226","utm_y":"4665370","any":"","rel_municipis":"08024","municipi_nom":"Borredà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08024\/41529-foto-08024-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"74256","titol":"Parc Natural de la Muntanya de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat","bibliografia":"<p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10\/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.<\/p> ","codi_element":"08025-118","ubicacio":"Est del terme","historia":"<p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.<\/p> ","coordenades":"41.5992000,1.8025700","utm_x":"400211","utm_y":"4605970","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits.","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74257","titol":"Roques Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-blanques","bibliografia":"<p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.<\/p> ","codi_element":"08025-119","ubicacio":"Sud del terme municipal","historia":"<p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.<\/p> ","coordenades":"41.5849900,1.7459200","utm_x":"395467","utm_y":"4604459","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74257-foto-08025-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74257-foto-08025-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["6"]},{"id":"74258","titol":"La Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fembra-morta","bibliografia":"<p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.<\/p> ","codi_element":"08025-120","ubicacio":"Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera","historia":"","coordenades":"41.5784100,1.7374000","utm_x":"394746","utm_y":"4603739","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74258-foto-08025-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74258-foto-08025-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74280","titol":"Font de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-cova-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.<\/p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.<\/p> ","codi_element":"08025-150","ubicacio":"Torrent de la Cova","historia":"","coordenades":"41.5890600,1.7690700","utm_x":"397403","utm_y":"4604883","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74280-foto-08025-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74280-foto-08025-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74283","titol":"Font del Coll de Porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-coll-de-porc","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador.","codi_element":"08025-153","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals.","coordenades":"41.6087300,1.7937900","utm_x":"399494","utm_y":"4607038","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74283-foto-08025-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74283-foto-08025-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74284","titol":"Font de l'Esllavissada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesllavissada","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària.","codi_element":"08025-154","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta.","coordenades":"41.6064000,1.7938700","utm_x":"399497","utm_y":"4606779","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74284-foto-08025-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74284-foto-08025-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74285","titol":"Font del Xevret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-xevret","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles.","codi_element":"08025-155","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat.","coordenades":"41.5990800,1.7887000","utm_x":"399055","utm_y":"4605973","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74285-foto-08025-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74285-foto-08025-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74286","titol":"Cova de l'Arcada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-larcada","bibliografia":"LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample.","codi_element":"08025-156","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.6000300,1.7906400","utm_x":"399218","utm_y":"4606076","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74286-foto-08025-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74286-foto-08025-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74287","titol":"Regió d'Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/regio-dagulles","bibliografia":"<p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http:\/\/www20.gencat.cat\/portal\/site\/patronatmontserrat\/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0\/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&amp;vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&amp;vgnextfmt=detall2&amp;contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.<\/p> ","codi_element":"08025-157","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"<p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).<\/p> ","coordenades":"41.6095300,1.7840800","utm_x":"398686","utm_y":"4607138","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74287-foto-08025-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74287-foto-08025-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74291","titol":"Alzinar de can Farrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-can-farres","bibliografia":"<p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.<\/p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.<\/p> ","codi_element":"08025-161","ubicacio":"Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues","historia":"<p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.<\/p> ","coordenades":"41.5824200,1.7858300","utm_x":"398790","utm_y":"4604126","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-foto-08025-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-foto-08025-161-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-captura.png"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74292","titol":"Bassa de can Farrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-farres","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable.","descripcio":"Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua.","codi_element":"08025-162","ubicacio":"Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues","historia":"La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona.","coordenades":"41.5825100,1.7876000","utm_x":"398937","utm_y":"4604134","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74292-foto-08025-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74292-foto-08025-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74293","titol":"Alzinar del mas Colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-mas-colom","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris.","codi_element":"08025-163","ubicacio":"Al Bruc de la Parròquia","historia":"El mas Colom és documentat des del segle XVIII.","coordenades":"41.5790500,1.7829900","utm_x":"398548","utm_y":"4603755","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74293-foto-08025-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74293-foto-08025-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74294","titol":"Plàtans a la font de la Mare de Déu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.<\/p> <p>A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.<\/p> ","codi_element":"08025-164","ubicacio":"Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa","historia":"","coordenades":"41.5739279,1.8233316","utm_x":"401903","utm_y":"4603140","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-foto-08025-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-foto-08025-164-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-captura.png"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74295","titol":"Les Moixerigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-moixerigues","bibliografia":"<p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.<\/p> ","codi_element":"08025-165","ubicacio":"Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà","historia":"<p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.<\/p> ","coordenades":"41.5807000,1.7899600","utm_x":"399131","utm_y":"4603930","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74295-foto-08025-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74295-foto-08025-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74308","titol":"Torrent de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-lilla","bibliografia":"<p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En algunes zones, el terreny es troba força degradat.","descripcio":"<p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.<\/p> ","codi_element":"08025-178","ubicacio":"Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal","historia":"<p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.<\/p> ","coordenades":"41.5776500,1.7823200","utm_x":"398490","utm_y":"4603601","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74308-foto-08025-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74308-foto-08025-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74373","titol":"Font del refugi Vicenç Barbé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-refugi-vicenc-barbe","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi.","codi_element":"08025-243","ubicacio":"Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6064600,1.7849600","utm_x":"398755","utm_y":"4606796","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74373-foto-08025-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74373-foto-08025-243-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74374","titol":"Font de la Cadireta - Guilles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-cadireta-guilles","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Deixant el torrent de Migdia vers el Montgròs, damunt on hi ha el pla d'una antiga carbonera. És una font gairebé inservible puix que l'aigua que neix en una filtració de les roques del cingle es barreja amb la brossa i altres aigues de pluja. Existeix un dipòsit d'obra annex amb una conducció que l'allarga fins l'aixeta actual. L'aigua hi és constant. És una obra de pedra i ciment construïda arran de terra i adosada a la roca. Com a tapa per aïllar el petit dipòsit s'utilitza una pedra.","codi_element":"08025-244","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6014200,1.8066700","utm_x":"400556","utm_y":"4606212","any":"1960","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74375","titol":"Font de Can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-jorba-0","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Prop de la masia de Can Jorba, a uns vuit minuts. El camí arrenca de darrera la masia, entre xiprers, fins arribar al capdevall del Torrent de Migdia. Allí, al peu del cingle, hi ha una bauma d'on degota l'aigua en una pica natural. Acostuma a tenir gran quantitat d'aigua i era utilitzada com a abeurador pels animals. L'espai també resulta un bon aixopluc.","codi_element":"08025-245","ubicacio":"Can Jorba. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5881200,1.7985900","utm_x":"399862","utm_y":"4604744","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74375-foto-08025-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74375-foto-08025-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"També se la coneix amb el nom de Font Trobada.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74376","titol":"Font de Can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-sola","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bonica i abundosa font emplaçada al final del bosc, a deu minuts vers migdia de la gran masia de Can Solà de la Roca, del terme de Sant Pau de la Guàrdia. Aquesta font alimenta un gran dipòsit per regar les feixes de conreu que s'estenen sota la carretera que va a Igualada.","codi_element":"08025-246","ubicacio":"Can Solà de la Roca. Centre del terme. Antiga N-II; km 571.4","historia":"","coordenades":"41.6002400,1.7465100","utm_x":"395541","utm_y":"4606152","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74376-foto-08025-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74377","titol":"Font del Catxó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-catxo","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les descripcions antigues ens parlen d'un gran dipòsit obrat entre feixes de conreu abandonades, en la clotada de les Deveses que domina i es forma sobre les roques i entre el bosc del castell. Estava a prop del primer pont de la carretera general a Igualada. L'aigua era molt bona, per bé que embassada, amb volta d'obra, i tenia el naixement sota una bauma.","codi_element":"08025-247","ubicacio":"Castell Ferran. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6064200,1.7629300","utm_x":"396919","utm_y":"4606818","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74378","titol":"Font de la Poma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-poma","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les antigues descripcions ens diuen que era una font molt antiga situada sota el collet de Guirló. Realment formava un bassal que es mantenia durant uns dies després de pluges formant un petit forat on creixen plantes.","codi_element":"08025-248","ubicacio":"Coll de Guirló. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74379","titol":"Font de les Bassetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-bassetes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que es trobava sota la Roca Foradada i la de l'Enclusa, al marge superior de la carretera que va de Can Maçana al monestir. Sembla ser que se n'ha perdut el fil.","codi_element":"08025-249","ubicacio":"La Roca Foradada. Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6110700,1.7854800","utm_x":"398805","utm_y":"4607308","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74380","titol":"Font de Puigllobí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-puigllobi","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font intermitent de força dies de durada. L'aigua surt a la soca d'un roure, sota el camí de can Maroto, prop de Can Maçana, un xic avall de la carena.","codi_element":"08025-250","ubicacio":"Puigllobí. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74381","titol":"Font de Sant Pau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-pau-vell","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A sota el Serrat de Guirló, prop les runes de la capella de Sant Pau Vell anant direcció al castell de la Guàrdia, hi ha aquest dipòsit-cisterna, construït o arranjat l'any 1963 segons es pot observar en un escrit. Aquesta cisterna aprofita l'aigua de la pluja.","codi_element":"08025-251","ubicacio":"Coll de Guirló. Sant Pau Vell. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6061600,1.7726300","utm_x":"397727","utm_y":"4606778","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74381-foto-08025-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74381-foto-08025-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74382","titol":"Font de Santa Mundi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santa-mundi","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins el terme de Sant Pau de la Guàrdia rajava al peu d'un gros roure, a la drecera que va a Igualada vers ponent, entre la carretera i el nucli del veïnat de Sant Pau o Ca n'Elies. Actualment el lloc on estava dita font és una parcel·la privada inaccessible.","codi_element":"08025-252","ubicacio":"Carrer Manresa, Sant Pau de la Guàrdia. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6121700,1.7474100","utm_x":"395635","utm_y":"4607475","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74383","titol":"Font del Grinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-grinyo","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya.","codi_element":"08025-253","ubicacio":"Can Marc. Nord-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6401200,1.7755100","utm_x":"398020","utm_y":"4610545","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74384","titol":"Els Frares Encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-frares-encantats","bibliografia":"<p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Grup de roques que constitueix una regió amb un seguit de roques ben característiques: el Bisbe, la Monja, el Lloro, el Frare Gros, el Novici, etc. Totes elles formen una carena que es despenja vers el coll de Porc seguint una roca darrera l'altre en sentit descendent. Totes són de fàcil ascensió i només cal pujar les canals que porten als seus collets superiors per tal de guanyar els cims corresponents. Vistes des de la cara nord formen un conjunt majestuós i encisador i hom se n'adona que el nom és molt apropiat.<\/p> ","codi_element":"08025-254","ubicacio":"Els Frares. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"<p>Els Frares Encantats és un topònim que d'un temps ençà està en desús en anar agafant cada roca un nom individualitzat però que és molt escaient puix designa gràficament el conjunt de roques que aglutina.<\/p> ","coordenades":"41.6093200,1.7929300","utm_x":"399423","utm_y":"4607105","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74384-foto-08025-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74384-foto-08025-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74385","titol":"Sant Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jeroni-2","bibliografia":"LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cim de Montserrat (1236 m.) i mirador singular. Tot i ser el cim més alt coronar-lo no és gens difícil. Des de Sant Joan el camí que hi porta és força planer. Molt a prop del lloc on hi hagué l'antiga capella de Sant Jeroni s'alça el mirador on hi ha una rosa dels vents d'hacer que marca la toponimia de l'entorn. Des del cim les vistes sobre la geografia són espectaculars, com per exemple les agulles de Montserrat, Santa Cecília a 600 metres per sota dels peus o el Monestir de Sant Benet. Des de Sant Jeroni es veu a tocar les comarques que envolten Montserrat: Vallès Occidental, bona part del Vallès Oriental, Bages, Anoia i Baix Llobregat. A l'horitzó també es veu el Mediterrani i el Barcelonès.","codi_element":"08025-255","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6053400,1.8112900","utm_x":"400947","utm_y":"4606641","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74385-foto-08025-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74385-foto-08025-255-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Tot i estar molt ben acondicionat amb una barana de protecció cal extremar precaucions puix les parets de pedra són molt altes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74386","titol":"Avenc dels Pouetons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-pouetons","bibliografia":"<p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.<\/p> ","codi_element":"08025-256","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6065200,1.7830400","utm_x":"398595","utm_y":"4606805","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74386-foto-08025-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74386-foto-08025-256-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74387","titol":"Cova de les Pruneres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-pruneres","bibliografia":"BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma o cova-refugi preparada per a dormir-hi mercès al treball dessinteressat dels membres del G.A.M., del Club Muntanyenc Barcelonès. Es troba sota la roca anomenada La Vella.","codi_element":"08025-257","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6039800,1.7976700","utm_x":"399810","utm_y":"4606506","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74387-foto-08025-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74387-foto-08025-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74388","titol":"Cova del Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-ponc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de força interès situada al nord-oest del municipi del Bruc a tocar de la riera de Pierola. Segons l'època de l'any hi brolla un salt d'aigua que en fa ser un espai natural força remarcable. També se l'anomena cova del 'Pons'.","codi_element":"08025-258","ubicacio":"Prop de Can Guixà i de Can Manuel.","historia":"","coordenades":"41.5846300,1.7599000","utm_x":"396632","utm_y":"4604402","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74388-foto-08025-258-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74391","titol":"Balma de can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-sola","bibliografia":"http:\/\/www.festacatalunya.cat\/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http:\/\/apeupermontserrat.blogspot.com.es\/2009\/09\/balma-de-can-sola.html","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats.","codi_element":"08025-261","ubicacio":"Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme.","historia":"A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades.","coordenades":"41.5973000,1.7478200","utm_x":"395645","utm_y":"4605824","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74392","titol":"Cova del Cabrit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cabrit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.<\/p> ","codi_element":"08025-262","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5960300,1.7901300","utm_x":"399169","utm_y":"4605632","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74392-foto-08025-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74392-foto-08025-262-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74393","titol":"Els Pallers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pallers","bibliografia":"<p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.<\/p> ","codi_element":"08025-263","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5998600,1.7806400","utm_x":"398384","utm_y":"4606069","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74393-foto-08025-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74393-foto-08025-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-05 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74394","titol":"La Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-foradada-1","bibliografia":"<p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.<\/p> ","codi_element":"08025-264","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"<p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.<\/p> ","coordenades":"41.6110700,1.7854800","utm_x":"398805","utm_y":"4607308","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74394-foto-08025-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74394-foto-08025-264-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74395","titol":"Cova de l'Alfons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lalfons","bibliografia":"<p>http:\/\/esgarrapacrestes.blogspot.com.es\/2008\/05\/la-cova-de-lalfonso.html<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.<\/p> ","codi_element":"08025-265","ubicacio":"Nord de la població. La Raconada. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5978200,1.7830400","utm_x":"398581","utm_y":"4605839","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74395-foto-08025-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74395-foto-08025-265-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74397","titol":"El Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-montgros-0","bibliografia":"<p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.<\/p> ","codi_element":"08025-267","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5981300,1.8040100","utm_x":"400329","utm_y":"4605849","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74397-foto-08025-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74397-foto-08025-267-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74398","titol":"Regió dels Ecos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/regio-dels-ecos","bibliografia":"<p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http:\/\/www.mfos.eu\/els_ecos_de_montserrat.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.<\/p> ","codi_element":"08025-268","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"<p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.<\/p> ","coordenades":"41.6025700,1.8051200","utm_x":"400429","utm_y":"4606341","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74398-foto-08025-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74398-foto-08025-268-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"94813","titol":"Arbreda de Pinassa rodal A4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-pinassa-rodal-a4","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii<\/em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.<\/p> ","codi_element":"08025-286","ubicacio":"A peu del camí cap al coll de Guirló","historia":"<p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.<\/p> ","coordenades":"41.6105400,1.7706000","utm_x":"397565","utm_y":"4607266","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-28 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"94814","titol":"Arbreda de Pinassa rodal A2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-pinassa-rodal-a2","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii<\/em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.<\/p> ","codi_element":"08025-287","ubicacio":"Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci).","historia":"<p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.<\/p> ","coordenades":"41.6095800,1.7734700","utm_x":"397802","utm_y":"4607156","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-28 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"94815","titol":"Arbreda de Pinassa rodal A1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-pinassa-rodal-a1","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii<\/em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.<\/p> ","codi_element":"08025-288","ubicacio":"A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló.","historia":"<p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.<\/p> ","coordenades":"41.6084700,1.7751700","utm_x":"397942","utm_y":"4607031","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"94816","titol":"Arbreda de Pinassa rodal D1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-pinassa-rodal-d1","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii<\/em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.<\/p> ","codi_element":"08025-289","ubicacio":"Al coll de Guirló","historia":"<p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.<\/p> ","coordenades":"41.6084100,1.7769100","utm_x":"398087","utm_y":"4607022","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"94817","titol":"Arbreda de Pinassa rodal D2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-pinassa-rodal-d2","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii<\/em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.<\/p> ","codi_element":"08025-290","ubicacio":"Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc","historia":"<p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.<\/p> ","coordenades":"41.6084400,1.7777400","utm_x":"398156","utm_y":"4607025","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"94822","titol":"Alzines de la Font de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-font-de-la-cova","bibliografia":"<p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Dues especies de <em>Quercus ilex<\/em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.<\/p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.<\/p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper<\/p> ","codi_element":"08025-292","ubicacio":"En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata.","historia":"","coordenades":"41.5901700,1.7685400","utm_x":"397361","utm_y":"4605007","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/94822-292.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-28 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"41553","titol":"Torrent de can Serrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-serra","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom.","codi_element":"08026-23","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8183300,2.2959600","utm_x":"441527","utm_y":"4629845","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41553-foto-08026-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41553-foto-08026-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41563","titol":"Pantà de les Illes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-les-illes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt.","codi_element":"08026-33","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"","coordenades":"41.8223500,2.2904600","utm_x":"441074","utm_y":"4630296","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41563-foto-08026-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41563-foto-08026-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41597","titol":"Torrent del Brugué o torrent Negre.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-brugue-o-torrent-negre","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors.","codi_element":"08026-67","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8023000,2.2713200","utm_x":"439466","utm_y":"4628083","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41597-foto-08026-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41597-foto-08026-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41605","titol":"Torrent de Font Pomereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-font-pomereta","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc.","descripcio":"Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa.","codi_element":"08026-75","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8249600,2.3335600","utm_x":"444656","utm_y":"4630557","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41605-foto-08026-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41605-foto-08026-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41617","titol":"Riera de Collformic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-collformic","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental).","codi_element":"08026-87","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7907600,2.3612700","utm_x":"446929","utm_y":"4626742","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41617-foto-08026-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41617-foto-08026-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41618","titol":"Riera de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-la-castanya","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny.","codi_element":"08026-88","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7779400,2.3584900","utm_x":"446687","utm_y":"4625320","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41618-foto-08026-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41618-foto-08026-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41632","titol":"Riera del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-pujol","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès.","codi_element":"08026-102","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8077700,2.3066700","utm_x":"442407","utm_y":"4628666","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41632-foto-08026-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41632-foto-08026-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41658","titol":"Torrent de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-lestanyol","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost.","codi_element":"08026-128","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8147300,2.2832400","utm_x":"440468","utm_y":"4629455","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41658-foto-08026-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41658-foto-08026-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41659","titol":"Pantà de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-lestanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord.","codi_element":"08026-129","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"","coordenades":"41.8180300,2.2845400","utm_x":"440579","utm_y":"4629820","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41659-foto-08026-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41659-foto-08026-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41671","titol":"Font del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada.","codi_element":"08026-141","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7758700,2.3311300","utm_x":"444412","utm_y":"4625108","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41672","titol":"Font del Gamarús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-gamarus","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada.","codi_element":"08026-142","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7734600,2.3341200","utm_x":"444658","utm_y":"4624838","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41675","titol":"Bassa (El Grau)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-el-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat.","codi_element":"08026-145","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8260900,2.2552300","utm_x":"438152","utm_y":"4630736","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41675-foto-08026-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41675-foto-08026-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41680","titol":"Poua de la Collada Fonda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-collada-fonda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona.","codi_element":"08026-150","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8065200,2.2935200","utm_x":"441314","utm_y":"4628536","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41680-foto-08026-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41680-foto-08026-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41693","titol":"Riera del Burguès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-burgues","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro.","codi_element":"08026-163","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7977900,2.3165500","utm_x":"443219","utm_y":"4627551","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41693-foto-08026-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41693-foto-08026-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41696","titol":"Sot de les Mines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-de-les-mines","bibliografia":"<p>CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell.<\/p> ","codi_element":"08026-166","ubicacio":"La Castanya","historia":"<p>La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.7725600,2.3470000","utm_x":"445728","utm_y":"4624730","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41697","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny","bibliografia":"LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista \/ Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural.","codi_element":"08026-167","ubicacio":"Osona, la Selva i el Vallès Oriental","historia":"Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera).","coordenades":"41.7753400,2.3333100","utm_x":"444592","utm_y":"4625048","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41732","titol":"Plegament geològic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plegament-geologic","bibliografia":"Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.","codi_element":"08026-203","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8164100,2.3153700","utm_x":"443138","utm_y":"4629619","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41732-foto-08026-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41732-foto-08026-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41738","titol":"Pantà de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-la-casa-nova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d'uns 7080 m², depenent de l'època de l'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest.","codi_element":"08026-209","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8256200,2.2951300","utm_x":"441465","utm_y":"4630655","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41738-foto-08026-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41738-foto-08026-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41741","titol":"Brolladors del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brolladors-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada.","codi_element":"08026-212","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8195800,2.2899300","utm_x":"441028","utm_y":"4629988","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41741-foto-08026-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41741-foto-08026-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41811","titol":"Camí de Santa Elena d'Agell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-santa-elena-dagell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que mena cap a l'església de Santa Elena d'Agell. Es tracta de la pista que s'ha emprat tradicionalment per pujar al veïnat d'Agell. Avui en dia es troba en bona part asfaltat. Inicialment sortia des del casc antic de Cabrera, arribant fins el el camí de Vilassar a Argentona i va ascendint fins assolir la concentració de cases d'Agell. En aquest punt el camí trenca a mà dreta per arribar al temple. El camí transcendia d'aquest punt i es podia continuar fins a Argentona.","codi_element":"08029-69","ubicacio":"Veïnat d'Agell","historia":"","coordenades":"41.5305300,2.4057400","utm_x":"450425","utm_y":"4597824","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41812","titol":"Riera de la Font Picant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-la-font-picant","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El torrent de la Font Picant recull les aigües dels vessant oriental del Turó de Burriac i del vessant de llevant de Can Tolrà. A l'inici de la riera és on hi ha la surgència de la Font homònima que de fet dóna nom a la Riera. En l'actualitat el recorregut de la riera es perd en deixar terrenys de bosc i entrar a la part urbanitzada del municipi, en un carrer que curiosament hereta el nom del torrent, això és, el carrer de la Riera. Hi havia un camí tradicional que sortia del centre del poble de Cabrera i s'enfilava seguint en bona mesura el traçat de la riera de la Font Picant. Aquest camí continuava més amunt de l'inici de la Riera, i era també conegut pel nom de Camí d'Argentona, població a la que es dirigia, entrant en aquesta població pel veïnat de Lladó.","codi_element":"08029-70","ubicacio":"Camí de Cabrera a la Font Picant","historia":"","coordenades":"41.5340400,2.3833900","utm_x":"448563","utm_y":"4598227","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41812-foto-08029-70-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41813","titol":"Rocam d'en Lladó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocam-den-llado","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó.","codi_element":"08029-71","ubicacio":"Zona del Rocar Més Alt","historia":"","coordenades":"41.5388700,2.3797300","utm_x":"448261","utm_y":"4598765","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41813-foto-08029-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41813-foto-08029-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41814","titol":"Torrent de Can Boba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-boba","bibliografia":"ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local. ENIL. Boscos, parcs i jardins de Cabrera de Mar.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram d'una torrentera que es troba en la divisòria dels termes de Cabrera de Mar i Argentona. Aquest tram es troba en bon estat de conservació i és marc d'un ric ecosistema on hi proliferen diverses espècies animals i botàniques. L'element més singular del torrent de Can Boba és un eix d'alzines de tamany, port i longevitat considerables. El torrent fa de límit entre els termes d'Argentona i de Cabrera de Mar. Les característiques paisatgístiques de la mateixa i el seu valor paisatgístic fan d'aquesta riera un element característic de Cabrera de Mar.","codi_element":"08029-72","ubicacio":"Carretera B-502, km. 4","historia":"","coordenades":"41.5347000,2.4105100","utm_x":"450826","utm_y":"4598284","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41814-foto-08029-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"També conegut pel Torrent de Can Bartrina.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41847","titol":"Parc Natural Serralada Litoral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-serralada-litoral","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc de la Serralada Litoral està constituït per tres unitats físiques fonamentals, com són la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. En aquest sentit el Parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte la zona litoral amb les valls interiors. Aquesta situació estratègica afavorida pel clima mediterrani ha afavorit la presència humana des de ben antic, passant des de la prehistòria fins a l'actualitat, amb nombroses restes materials i patrimonials d'aquestes èpoques. La superfície protegida de gestió del Consorci (Pla Especial, aprovat l'any 2004) és de 4042 hectàrees, tot i que si tenim present la superfície amb l'ampliació dels Espais d'Interès Natural de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, passa a tenir 7408 hectàrees. L'Òrgan competent per la seva gestió és el Consorci del Parc de la Serralada Litoral. En aquest Consorci hi són participades diferents institucions, com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments de: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.","codi_element":"08029-106","ubicacio":"Oficines: Avinguda Onze de Setembre 53","historia":"","coordenades":"41.5395500,2.3821800","utm_x":"448466","utm_y":"4598839","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41847-foto-08029-106-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"41903","titol":"Roca d'en Punsola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-den-punsola","bibliografia":"ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 221-222.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Indret ubicat en un rocam entre pins ubicat a la zona posterior del cementiri. Aquest mirador sobre un aflorament granític està senyalitzat mitjançant unes plaques commemoratives que assenyalen que l'indret fou freqüentat pel poeta Josep Punsola, on solia anar a meditar-hi. Anualment s'hi celebra un aplec.","codi_element":"08029-166","ubicacio":"Turó d'en Punsola","historia":"Josep Punsola i Vallespí (1913-1949) era nascut a Mataró. Fou poeta, actor, narrador i guionista, i se l'ha anomenat com a paradigma del que s'ha qualificat com a poeta-excursionista. En els seus treballs va plasmar les seves experiències al voltant de la vida i també del cançoner, la mística religiosa, l'amistat, la lírica amorosa i la Guerra Civil.","coordenades":"41.5318100,2.3966700","utm_x":"449669","utm_y":"4597971","any":"","rel_municipis":"08029","municipi_nom":"Cabrera de Mar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41903-foto-08029-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08029\/41903-foto-08029-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42139","titol":"Pedra de l'Elefant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedra-de-lelefant","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La facilitat d'accés fa que tingui pintades i alguna deixalla.","descripcio":"La Pedra de l'Elefant és un aflorament rocós de leucogranits que es troba enmig d'un bosc de pins i està situat entre el turó de Montcabrer i el turó de l'Infern, a la carena just al límit entre Cabrils i Cabrera de Mar. Té el seu origen a finals del Paleozoic (finals del Terciari, 570-250 milions d'anys), concretament en les forces compressives de l'orogènia herciniana (300-250 milions d'anys) que van plegar i aixecar els materials d'origen magmàtic. Posteriorment, la meteorització i erosió han acabat de modelar la forma actual. Des d'aquest punt estratègic es pot contemplar el castell de Burriac i els municipis de Cabrils i Cabrera. La Pedra de l'Elefant és un punt d'interès marcat en l'itinerari 'La creu de Montcabrer' del Parc de la Serralada Litoral.","codi_element":"08030-212","ubicacio":"Montcabrer","historia":"","coordenades":"41.5250500,2.3844500","utm_x":"448644","utm_y":"4597228","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42139-foto-08030-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42139-foto-08030-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42141","titol":"Montcabrer - Turó de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montcabrer-turo-de-linfern","bibliografia":"AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. HERRERO, N. (Coord.) 2001. Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat Autònoma de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i ser elements que difícilment es poden malmetre físicament, si que cal destacar la progressiva urbanització de tota la vessant de Cabrils d'aquests turons, que en degraden el paisatge i atractiu visual, a banda dels impactes derivats de la freqüentació (pintades, residus, etc.)","descripcio":"Els cims de Montcabrer i el turó de l'Infern es localitzen a l'extrem nord-est del municipi de Cabrils, i tenen una alçada de 307 i 325 metres respectivament. Aquests cims formen part de l'afloraments de leucogranits de Montcabrer-Burriac, que presenta una morfologia tabular d'aproximadament 100 m de gruix. Aquests cims dibuixen una àrea d'especial diversitat liquenològica, grafiada com a tal als plànols del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, ja que en ells s'hi troba una gran diversitat d'espècies de líquens silicícoles com Aspicilia contorta, Buellia badia, Buellia spuria, Caloplaca irrubescens, Candelariella vitellina, Catillaria chalybeia, Diploschistes gyrophoricus, Lecidea plana, Parmelia pulla, Parmelia verrucigera, Phaeophyscia cernohorskyi, Toninia cinereovirens, Toninia squalida, etc.","codi_element":"08030-214","ubicacio":"Montcabrer - Turó de l'Infern","historia":"","coordenades":"41.5279900,2.3801400","utm_x":"448287","utm_y":"4597557","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42141-foto-08030-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42141-foto-08030-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Els leucogranits corresponen als cims més alts ja que són molt més resistents a la meteorització i a l'erosió que els altres materials que els envolten (majoritàriament granodiorites i tonalites).Alguns del líquens presents en aquests turons són indicadors de bona qualitat de l'aire i poca pertorbació.Aquests cims estan inclosos a l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya dins de la geozona del Castell de Burriac ja que aquesta és de gran interès en el camp de la pretrogènesi de roques ígnies","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42145","titol":"Torre Rocallosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-rocallosa","bibliografia":"LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s'han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s'han erosionat. La Torre Rocallosa de Cabrils està formada principalment per tres grans blocs granítics apilats, l'inferior té majors dimensions i té forma allargada, mentre que els dos blocs superiors són més amples que llargs i el superior és arrodonit per sobre.","codi_element":"08030-218","ubicacio":"Montcabrer","historia":"","coordenades":"41.5228200,2.3845000","utm_x":"448647","utm_y":"4596981","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42145-foto-08030-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42145-foto-08030-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La Torre Rocallosa està inclosa al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42147","titol":"Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-encantades-o-forat-de-les-bones-dones","bibliografia":"LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral.","centuria":"","notes_conservacio":"En l'interior de la cova hi ha diverses pintades i restes de residus.","descripcio":"Geològicament, la cova de les Encantades correspon a un taffoni de grans dimensions, que té dues obertures i una alçada d'uns 2 metres. Els taffonis tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució del seu interior formant-se una cavitat relativament esfèrica. Als indrets on hi ha masses granítiques amb fort pendent, amb poca vegetació i amb una estació seca, són freqüents aquestes formacions. Dins d'aquesta cova també es poden diferenciar alvèols i nius d'abelles, els primers són taffonis de petit tamany i els segons són grups d'alvèols.","codi_element":"08030-220","ubicacio":"Turó de Montcabrer","historia":"","coordenades":"41.5234900,2.3859200","utm_x":"448766","utm_y":"4597054","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42147-foto-08030-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42147-foto-08030-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones està inclòs al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42149","titol":"Abric del Bon Repòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abric-del-bon-repos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de  residus i alguna pintada.","descripcio":"L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona.","codi_element":"08030-222","ubicacio":"Al final del carrer del Bon Repòs","historia":"","coordenades":"41.5236700,2.3835100","utm_x":"448565","utm_y":"4597075","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42149-foto-08030-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42149-foto-08030-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42153","titol":"Finca de Can Barba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finca-de-can-barba","bibliografia":"BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils.","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines.","descripcio":"L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya.","codi_element":"08030-226","ubicacio":"Av. de la zona esportiva, 13 - 17","historia":"","coordenades":"41.5299600,2.3589800","utm_x":"446523","utm_y":"4597789","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42153-foto-08030-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42153-foto-08030-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42163","titol":"Jardins de Can Tolrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-tolra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Algunes parts del jardí estan força abandonades","descripcio":"Jardí senyorial situat a la finca de can Tolrà. Ocupa una gran extensió i alberga una gran quantitat i varietat d'espècies arbòries i arbustives: alzines, palmeres, plàtans, cedres, nesprers, baladres, pitospor, ciques, llorers, teixos, i un llarg etcètera. També destaquen diferents elements constructius com fonts, basses o bancs.","codi_element":"08030-236","ubicacio":"Urbanització Can Tolrà","historia":"","coordenades":"41.5250000,2.3720300","utm_x":"447608","utm_y":"4597230","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42163-foto-08030-236-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42164","titol":"Jardins del Castell de can Jaumar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-del-castell-de-can-jaumar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sense cuidar des de fa anys.","descripcio":"Aquests jardins estan situats al voltant de Castell de can Jaumà i estan formats per un bon nombre d'arbres de gran port de diverses espècies: eucaliptus, palmeres de canàries, xiprers, pins blancs, pins de canàries, cedres, etc.","codi_element":"08030-237","ubicacio":"Castell de Can Jaumar","historia":"","coordenades":"41.5271300,2.3703800","utm_x":"447472","utm_y":"4597468","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42164-foto-08030-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42164-foto-08030-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42166","titol":"Xarxa fluvial de la riera de Cabrils","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328\/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams.","descripcio":"La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328\/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.","codi_element":"08030-239","ubicacio":"Cabrils","historia":"","coordenades":"41.5293400,2.3612600","utm_x":"446713","utm_y":"4597718","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42166-foto-08030-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42166-foto-08030-239-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42167","titol":"La Conreria -Sant Mateu -Céllecs \/ Parc Serralada Litoral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0","bibliografia":"<p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.<\/p> ","codi_element":"08030-240","ubicacio":"Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional","historia":"<p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328\/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12\/1985, d'espais naturals. La Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.<\/p> ","coordenades":"41.5378000,2.3498500","utm_x":"445768","utm_y":"4598665","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42167-foto-08030-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42167-foto-08030-240-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"42169","titol":"Alocar del torrent de can Mastruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-torrent-de-can-mastruc","bibliografia":"<p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa.","descripcio":"<p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.<\/p> ","codi_element":"08030-242","ubicacio":"Torrent de can Mastruc","historia":"","coordenades":"41.5335900,2.3606800","utm_x":"446668","utm_y":"4598191","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42169-foto-08030-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42169-foto-08030-242-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"42170","titol":"Vegetació de la Bassa de Can Jaumar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vegetacio-de-la-bassa-de-can-jaumar","bibliografia":"DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat.","descripcio":"Bassa situada als jardins de can Jaumar on hi creix una població molt important d'asparelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies, també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.","codi_element":"08030-243","ubicacio":"Castell de Can Jaumar (al darrera)","historia":"","coordenades":"41.5270900,2.3703000","utm_x":"447465","utm_y":"4597463","any":"","rel_municipis":"08030","municipi_nom":"Cabrils","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42170-foto-08030-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08030\/42170-foto-08030-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92\/43\/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"42337","titol":"Parc de Can Muntanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-can-muntanya","bibliografia":"<p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'Ajuntament s'esforça per mantenir el parc en condicions, tot i que alguns actes vandàlics com l'assalt de la Cabanya de Doña Cary semblin voler desanimar aquest esforç de manteniment.","descripcio":"<p>Parc enjardinat a tocar el nucli urbà, que abraça una gran varietat d'espècies vegetals en un espai natural d'una gran bellesa, el Puig Castellar. Al Parc s'hi pot accedir pel carrer de La Riera (davant de la plaça de Muntanyà i costat per costat de la Fundació Palau), pel Camí Ral (tot just a l'entrada del poble), pel carrer de Sant Pere Abanto i també pel nou accés dels Pins Salvà. De totes maneres, l'entrada principal és per La Riera i en podem destacar la reixa modernista de l'entrada i el tram amb rampa acuradament empedrat. L'accés pel Camí Ral presenta una porta de ferro forjat avantguardista i una escala no apta per a persones amb vertigen, tot i que una barana circular pintada de blanc ajudi a fer el recorregut més fàcilment. Al llarg de la seva extensió en el parc hi podem trobar quatre llacs, dues casetes condicionades per fer-hi activitats, una piscina que s'utilitza durant l'estiu i una varietat impressionant de flors, plantes i arbres: com ara mimoses i lliris, rosers i geranis; plantes medicinals, com la farigola, el romaní i l'eucaliptus; arbres tarongers, llimoners i avets i, sobretot, pins, com també moreres i xiprers entre d'altres. Gaudeix d'excel·lents vistes, en totes direccions (mar i muntanya). El parc és pot veure des de gairebé qualsevol punt del municipi, i cal no oblidar que és part integrant del turó de Puig Castellar, on al capdamunt hi trobem la Torre dels Encantats, ja en el municipi veí d'Arenys de Mar. S'inaugurà l'any 1987 amb la idea de disposar d'un espai de passeig, esbarjo i tranquil·litat, envoltat de natura i d'un bell paisatge. D'ençà de la seva obertura, s'hi ha dut a terme millores i treballs de manteniment de forma constant, sovint amb l'ajut de voluntaris del poble (neteja i assentament dels camins interiors, la pintura del mobiliari públic, els canvis de lluminària, el repàs als murs i graons, la recuperació del viver, la rehabilitació de tot el sistema de rec i sobreeixidors, la replantació de noves espècies). La brigada municipal hi efectua treballs periòdicament i el parc acull força actes i activitats, a banda de les visites de passeig.<\/p> ","codi_element":"08032-19","ubicacio":"Carrer de la Riera, s\/n (08393 Caldes d'Estrac)","historia":"<p>El Parc rep el nom d'Adolfo Muntanyà. Els Muntanyà eren una família de taverners de Granollers. L'Adolfo emigrà amb el seu germà a Cuba on va fer fortuna amb el negoci de la compra-venda d'or. Tornà d'Amèrica l'any 1934, i s'instal·là a Caldes d'Estrac, d'on era originària la seva mare. Comprà terres a la zona de La Riera i fixà la seva residència en una part del que avui en dia és la Fundació Palau i Fabre. La seva muller era Doña Caridad Urquijo, filla del marquès d'Urquijo. El majordom de Can Muntanyà era en Fernando, personatge també força popular del Caldes de la postguerra. L'Adolfo Muntanyà va morir l'any 1982, deixant el seu nom en alguns dels espais més destacats de la Vila. L'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac, creada el 1977, treballà entre d'altres coses per la recuperació pel poble d'aquest parc com a zona verda. Finalment l'any 1987 va ser inaugurat el Parc de Can Muntanyà. Dels anys 1996 a 1999 s'hi organitzaren els Casals d'Estiu, per a nens i nenes, tant de la vila com estiuejants, i fins a l'actualitat s'hi ha fet activitats culturals de tot tipus, entre elles les que porta a terme la Jana Hurter a la Cabanya de Doña Cary (o Caseta de Fusta) de l'interior del Parc.<\/p> ","coordenades":"41.5707000,2.5287600","utm_x":"460712","utm_y":"4602221","any":"1987","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42337-foto-08032-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42337-foto-08032-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42337-foto-08032-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Avantguardes|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"A l'entrada hi ha la seu de l'Associació de Bonzais de Caldes d'Estrac, a l'antiga masoveria dels terrenys que avui formen el parc; els tallers de bonzais es realitzen cada any des de mitjan desembre fins a Setmana Santa. Darrerament s'ha condicionat la Caseta de Fusta (La Cabanya de Doña Cary) com a taller de creació. Els tradicionals concerts d'estiu a la pèrgola i les passejades comentades per la Torre dels Encantats i el poblat ibèric són una mostra més del simbolisme del parc, i també del Puig Castellar, en el seu conjunt, per als caldencs. És interessant comentar que fins a mitjan segle XX a l'actual parc es conreava blat.","codi_estil":"107|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42386","titol":"Turó de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-caldes","bibliografia":"<p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Amb el bosc cal sempre mantenir l'estat d'alerta, amb neteja periòdica del terreny per evitar l'acumulació de brossa i possibles incendis.","descripcio":"<p>Entenem per Turó de Caldes el conjunt de bosc i jardins compresos entre la carretera de Sant Vicenç i les urbanitzacions de la Torrevella i la Torrenova. La superfície sense edificar arriba als 11.000 metres quadrats. A ponent del terme municipal, direcció Barcelona, trobem aquest autèntic pulmó verd. Aquesta zona de bosc és un terreny escabrós i de difícil accés, ple de torrents, que està parcel·lat en part per grans finques. Hi podem trobar una gran varietat de vegetació, sobretot els pins i tot tipus de cactus, així com també gran varietat de flora als jardins. Podem incloure les finques de Can Soler, La Marañosa i Can Marcelí Coll dins d'aquest Turó de Caldes.<\/p> ","codi_element":"08032-68","ubicacio":"Turó de Caldes (08393 Caldes d'Estrac)","historia":"<p>Fins a principis del segle XXI, bona part dels carrers de la zona de Torrenova i Torrevella eren camins de terra, sense asfaltar, sense clavegueram, ni enllumenat. Com a curiositat podríem dir que quan es feien festes en alguns dels xalets de la zona, es posaven torxes a banda i banda dels camins per indicar com arribar fins a la finca.<\/p> ","coordenades":"41.5709300,2.5211700","utm_x":"460079","utm_y":"4602250","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42386-foto-08032-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42386-foto-08032-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Part d'aquesta zona té la categoria d'equipaments per l'Ajuntament. Hi ha un pla per a la construcció d'una carretera a l'alçada de l'Escola de la Sagrada Família, a la Carretera de Sant Vicenç.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42392","titol":"Front marítim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/front-maritim","bibliografia":"<p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sobretot a l'estiu la feina de neteja és constant.","descripcio":"<p>L'abrigall de pedra de la Punta de l'Hotel Colón separa la platja de Caldes d'Estrac en dos: direcció Barcelona hi ha la platja dels Tres Micos, mentre que direcció França hi ha la platja de La Riera. En conjunt, les platges de Caldes fan 60 metres d'amplada i 0,7 quilòmetres d'extensió, són de sorra fina d'origen natural, formades per la deposició de sediments que durant milers d'anys han portat les rieres. L'abrigall de l'Hotel Colón, hereu dels espigons que fins a la segona meitat del segle XX hi havia distribuïts per tot el litoral caldenc, està format per una muralla de pedres de grans dimensions en forma d'ela. L'objectiu d'aquest espigó és fer front al temporal de xaloc. A recés d'aquest espigó, com a testimoni mut d'altres èpoques, podem veure un grapat de velles barques de fusta que donen nom a la Plaça de les Barques. Des de l'abrigall i en direcció Barcelona, la platja de Caldes rep el nom de Platja dels Tres Micos. Aquesta curiosa denominació li prové d'un conegut bar (ja desaparegut) que hi havia allà mateix. El local lluïa a la seva façana un rètol amb la imatge de tres micos, un dels quals es tapava la boca, l'altre es tapava les orelles i el tercer es tapava els ulls. És evident que foren els estiuejants qui popularitzaren la denominació de platja dels Tres Micos. La platja disposa de torre de vigilància de la Creu Roja, dutxes, passarel·les i bancs de fusta, i el proper Passeig dels Anglesos, amb arbrat i locals per a prendre alguna cosa mentre es gaudeix del sol i les excel·lents vistes. Situats de nou a l'abrigall, però ara movent-nos en direcció França hi ha la Platja de La Riera. Evidentment el nom li és atorgat per la canalització de La Riera que arriba a la mar uns pocs metres més enllà. Aquest sector de platja no disposa de tants mitjans com l'anterior, però també gaudeix d'un passeig, en aquest cas el del Mar.<\/p> ","codi_element":"08032-74","ubicacio":"Front marítim (08393 Caldes d'Estrac)","historia":"<p>La vinculació dels caldencs amb la mar és llarga i prolífica. Alguns exemples: l'aparició del ferrocarril a partir de 1856 va produir el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar el peix amb rapidesa a la ciutat de Barcelona; la construcció dels Banys Colón el 1881 com a dinamitzador, sobretot social, de tot el litoral caldenc; l'any 1892 Frederic Nicolau fundà 'Salvamiento de Náufragos', i és a Caldes on s'utilitza per primer cop el llança-caps, aparell usat per llançar un cap de corda a persones o embarcacions en perill; al llarg del segle XIX Salvador Busquets i el seu fill, mestres d'aixa, construïren més d'un centenar de buc, i foren varis els caldencs que estudiaren a l'escola de pilots d'Arenys; el 1911 un fort temporal assolà la costa del Maresme; el 1923 va morir a la seva casa del Passeig dels Anglesos, núm. 12, el capità Manuel Deschamps, heroi de la guerra de Cuba; la construcció del proper port d'Arenys afectà la platja de Caldes ja que escapçà el corrent de llevant que li proporcionava sorra; el 1943 es repeteixen els forts temporals; a partir de la postguerra, les platges de Caldes s'aniran omplint de banyistes d'arreu; a principis dels cinquanta es construeixen els espigons i l'escullera que corria per la vora del Passeig, passant d'una platja contínua de gran amplària a una altra compartimentada entre espigons, d'amplària menor i amb poca sorra; el 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes, inspirat en el pescador Joan Baptista Arnó; el Pla de Regeneració que va dur a terme el MOPTMA, entre els estius de 1993 i 1994, suprimí els espigons i retornà la sorra perduda a mitjan segle.<\/p> ","coordenades":"41.5678400,2.5280800","utm_x":"460653","utm_y":"4601903","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42392-foto-08032-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42392-foto-08032-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"Les platges de Caldes han obtingut durant nou anys seguits el Diploma de Qualitat de la Generalitat de Catalunya. Entre d'altres actuacions, la sorra es gravella fins a 30 centímetres. A més, s'aplica el Pla d'Higiene i Seguretat de la Diputació de Barcelona, i es dota la Creu Roja dels mitjans necessaris per a realitzar tasques de vigilància. A pocs metres de la platja dels Tres Micos, entre la Riera del Gorg i l'estació de tren, es va habilitar fa pocs anys una esplanada de 4.000 metres quadrats com a aparcament. A l'estiu, bona part dels usuaris de la platja caldenca utilitzen aquest espai per a deixar-hi el seu vehicle mentre es banyen. L'aparcament té entrada i sortida i va directe a la carretera N-II, sense necessitat d'entrar al nucli urbà de Caldes d'Estrac.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42437","titol":"La deu d'aigua termal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-deu-daigua-termal","bibliografia":"<p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Geografia General de Catalunya: descripció política, històrica i social. Vol. I. Barcelona, 1911. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. SALARICH I VERDAGUER, J. (1881). Apuntes sobre los antiguos baños y celebradas aguas minerales. I fasc. 8º. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'aigua prové d'un manantial, el cabal del qual és de 232.000 litres per dia, i la temperatura de sortida és de 38'5 ºC. Es tracta d'una aigua clorurada sòdica, que per la seva composició i temperatura no cal tractar-la, a diferència de les sulfuroses que sorgeixen a 60ºC o més. El treball realitzat per l'Estudi Batlle Mascareñas va permetre tenir un estudi tècnic d'aquest aflorament. Aquesta descripció topogràfica ens diu que es tracta d'una galeria unidireccional orientada segons un eix N330º, al final de la qual hi ha la cambra d'aflorament d'aigües del manantial. A la banda de llevant (N60º) d'aquesta cambra n'hi ha una altra en disposició més elevada, que comunica amb l'exterior a través d'una obertura vertical. La galeria d'accés a la cambra del manantial es divideix en dos trams, el tram sud i el nord. El tram sud de la galeria presenta el seu accés al davant de la porta nord dels banys, al costat de la font termal (foto 3). S'hi accedeix per una finestra de reduïdes dimensions que dona directament a la galeria, que presenta una longitud de 18m fins al tabic que la diferencia del tram nord, de dimensions més reduïdes. La secció d'aquesta galeria és de 0,60m d'amplada, tot i que en algun sector les concrecions existents a les parets laterals l'estrenyen lleugerament. L'alçada es variable des dels 2,70m de l'entrada fins al 1,50m a tocar del tram nord. El revestiment lateral és discontinu i el de la volta , té forma d'arc de punta en alguns dels seus trams. La solera esta revestida igualment per les concrecions calcàries que ha anat dipositant l'aigua termal. Esta ocupada parcialment per una banqueta lateral i per una canonada que és la que condueix l'aigua des de la represa del tabic fins a l'exterior. El tram nord de la galeria, a continuació de l'anterior, separat com ja s'ha esmentat per un tabic d'obra amb un orifici de pas que actua de represa de l'aigua a mode de magatzematge. Presenta una llargada de 8,30m fins a l'inici de la cambra d'aflorament d'aigua del manantial. La secció es va estrenyent lleugerament des dels 0,53m. de l'inici fins a ls 0,40 a l'entrada de la cambra. L'alçada és de 0,90m des de la solera fins a la volta de revestiment, construïda posteriorment a l'excavació de la galeria per tal de protegir-la dels desprendiments del sostre natural. El revestiment lateral es continuat fins a la cambra. La solera, igual que l'anterior tram, esta ocupada parcialment per una banqueta lateral i per una canonada. La cambra del manantial (fotos 1 i 2) té una pre-cambra de reduïdes dimensions, diferenciada de la cambra més gran per un tàbic en arc. Presenta una llargada de 1,10m i una alçada variable entre els 1,70m i 2,20 m. L'amplada també oscil·la entre els 0,50m i els 1,40m. La cambra, pròpiament del manantial, revestida pràcticament en la seva totalitat (excepte per sota del nivell de l'aigua), té una alçada total de 4,30m. L'amplada varia entre 1,40m i 0,40m. El sostre queda a 1,80m del paviment del carrer. Enlairada uns 2m respecte a la solera de la cambra del manantial es localtiza una cambra lateral, que comunica amb aquesta mitjançant una finestra d'obra amb arcada i amb l'exterior mitjançant una obertura quadrada amb tapa a la volta, que dona a una petita pre-cambra, i aquesta al carrer mitjançant una obertura quadrada amb tapa de formigó a nivell de la rasant del paviment del carrer, situada a la cantonada NO del darrera de l'Ajuntament. La cambra es revestida d'obra pràcticament en la seva totalitat, excepta en la solera on es pot observar la roca. El límit N60º està constituït per un mur tabicat, que tapia l'antiga galeria que, amb direcció vers la riera, donava sortida a les aigües termals i les conduïa als antics banys.<\/p> ","codi_element":"08032-119","ubicacio":"(08393 Caldes d'Estrac)","historia":"<p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 es construeixen els nous banys.<\/p> ","coordenades":"41.5725500,2.5274700","utm_x":"460605","utm_y":"4602427","any":"","rel_municipis":"08032","municipi_nom":"Caldes d'Estrac","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42437-foto-08032-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42437-foto-08032-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08032\/42437-foto-08032-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Octavi Mallorquí Vicens","autor_element":"","observacions":"L'any 1952 el Dr. Maggioni va fer la següent descripció de les aigües termals de Caldes (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). A la dècada dels 90 es van fer estudis més acurats sobre les aigües de Caldes: - L'estudi Batlle Mascareñas va fer un Estudi hidrològic i tècnic de l'aflorament i aixecament topogràfic del terreny. - La facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid va fer un estudi de la qualitat de les aigües. - I l'Estudi Oliver Rodés, va fer un estudi químic sobre els components de l'aigua.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"42454","titol":"Jardins de Can Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-rius","bibliografia":"BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"s'han conservat la majoria d'espècies arbòries originals","descripcio":"Jardins amb un estrat arbori i arbustiu destacable en el qual s'observen dues parts molt ben diferenciades, la primera molt més lligada al balneari per la seva proximitat, organitzat per una sèrie de parterres arbustius i arbres molts d'ells cententaris formant una sèrie de caminets que permeten el recorregut dels diferents espais. L'altra part, hi ha una zona destinada a l'esbarjo de grans i petits amb un conjunt de fusta destinat als més petits, i una zona de barbacoes. En la part de marge de la riera de Caldes, inaccessible, però formant part de l'entorn del parc de Can Rius, es pot observar una clara representació del bosc de ribera, composat d'espècies caducifòlies que creixen a banda i banda del la riera. S'ha detectat la presència d'om barrejat amb roure a les zones més obagues i alzina. També s'ha observat pollancres i plàntans. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). També s'han trobat associats a la vegetació arbòria, arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana) -indicadors d'aigües riques en sals-, la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia). Per sota dels grans arbres s'ha detectat la presència d'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius) i l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques de l'estrat herbaci hi ha la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). Tant en el marge com en el parc, s'han detectat vàries espècies d'ocells com el colom domèstic o el tudó, la tòrtora turca, la puput, la merla, el pit-roig, la cotxa, el tallarol cap negre, el tallarol de casquet, diverses tipus de mallerengues, la garsa, l'estornell vulgar, el pardal domèstic, el pardal xarrec, el pinsà, entre els més representatius, i també altres mamífers com l'esquirol, el ratolí de bosc, la musaranya, el rat-penat, etc. Pel que fa a la vegetació arbòria del Parc de Can Rius, cal assenyalar el pi pinyer (Pinus pinea), el vernís del Japó (Ailanthus altissima), l'alzina (Querqus ilex), l'alzina surera (Quercus suber), l'acàcia de tres punxes (Gladitsia triacanthus), el lledoner (Celtis australis), el pi blanc (Pinus helepensis), la fotínia (Photinia glabra), el llorer (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervivens), la tuia (Platyclaudus orientalis), el roure (Quercus robur), la troana (ligustrum japonicum), el cedre (cedrus), el castanyer bord (Aesculus hippocastanum), el plataner (platanus x hispanica). A aquest jardí es pot accedir bé a través del pont de Can Rius, format per dos grans arcs fets de maçoneria amb les cantonades de maó, que permet travessar la riera de Caldes, o bé pel portal que comunica amb la zona esportiva de les Cremades, prop del pont romànic.","codi_element":"08033-13","ubicacio":"Carrer Torre Roja\/ Plaça Taunustein","historia":"L'any 1853 es realitzà l'ampliació del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. L'any 1878 es construeix un pont de pedra i maons, que uneix el complex termal amb un gran parc enjardinat que formarà part de l'establiment i que serà ubicat a l'altre costat de la riera de Caldes. El mateix any un cop acabades les obres de construcció del pont, s'inicià la plantació dels arbres del parc, molts d'ells encara visibles als nostres dies. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. Després va ser ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2005. L'any 2005, l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. L'any 2002 es va inaugurar el Parc de Can Rius, donant accés a la població. D'ençà que el parc de Can Rius es va obrir a la població l'any 2002, l'entrada principal es va ubicar a la plaça de Taunnustein. Des de l'estiu de l'any 2008, i inaugurat per la Festa Major del mateix any,al mes d'octubre, es va adequar una entrada al Parc de Can Rius a partir de la plaça Font del Lleó, un cop entrats al carrer del Pont. El juliol de 2006 l'Ajuntament va fer enderrocar l'última casa del carrer del Pont, edifici que formava part del complex de Can Rius i que fins el moment havia impedit el pas a la finca des de la plaça de la Font del Lleó. Aquest enderroc va ser el primer pas del projecte d'unió del parc de Can Rius amb el Centre Històric. També es va habilitar l'accés que porta fins al pont, construint una plaça amb una part central decorada amb llamborda, una zona enjardinada i dues rampes per permetre accedir ambdós costats de la riera.","coordenades":"41.6344400,2.1600800","utm_x":"430043","utm_y":"4609530","any":"1878","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Romàntic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|101","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42616","titol":"Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-mas-den-corro","bibliografia":"<p>GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona. GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui. SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del 'Dinotherium giganteum Kaup ' a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural núm. 36, pàg. 83-84.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment que hauria consistit en la troballa d'un molar de Sus major a uns cinc-cents metres un cop passada la casa en direcció al gorg d'en Pèlags.<\/p> ","codi_element":"08033-175","ubicacio":"Camí del Mas d'en Corró","historia":"<p>En un llibre sobre Caldes de Montbui, Llogari Sala, escriu en un article (pàg. 106-107), ' L'amic Joan Pallarès Personat, col·laborador del Museu, publica en un article de l'Estraordinari de Montbui de la Festa Major de 1973, una informació sobre la troballa d'un Dinotherium Giganteum Kaup trobat prop del Mas Curró i per tant no gaire lluny de la Torre Marimon. Afegeix que les restes d'aquesta troballa es troben dipositades al Museu de Geologia de Barcelona. També senyala que l'exemplar trobat a Caldes semblaria per les mides a un elefant actual 'En un principio el paleomastodonte o mastodonte antiguo era de tamaño más bien pequeño, adquiriendo los mastodóntidos, en las últimas épocas evolutivas, un volumen algo superior a los actuales proboscídeos'. L'any 1936 en terrenys de la granja agrícola de la Torre Marimon es trobaren les restes de mamífers fòssils d'època Miocena (Neògen, Cenozoic). Referent a aquesta troballa fou la Institució Catalana d'Història Natural en un dels seus butlletins, que publicà en la sessió científica del 7 de maig de 1932, i comentat per Mn. Bataller, la troballa d'un molar de Sus Major, a la finca de l'Escola d'Agricultura. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, volum número 36, de l'any 1936, comenta la troballa d'un premolar superior en perfecte estat, de Dinotherium giganteum Kaup, a uns 500 metres de Can Corró en direcció al Gorg d'en Pèlags. L'any 1977, Joan Baraldés, fent uns treballs a la seva finca prop del Rouer Gros, trobà un molar de mastodont Gomphoterium, que fou dipositada al museu Thermàlia. També cal citar un molar d'Elephas i una mandíbula de Rinoceró, trobats a la riera de Caldes, dins del terme de Palau de Plegamans, tot i que cal reconèixer, degut al seu desgast fluvial, que procedeixen de la zona de Caldes. Ambdues peces foren dipositades al Museu Parroquial de Palau de Plegamans i l'any 1982 encara estaven sense haver rebut un estudi i classificació. No s'ha pogut verificar on es troben actualment.<\/p> ","coordenades":"41.6298700,2.1535900","utm_x":"429497","utm_y":"4609028","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, es van resseguir els camps esmentants, sense trobar cap altra resta paleontològica. No es té constància de que s'hagi realitzat cap tipus de prospecció després de la troballa.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42617","titol":"Jaciment Paleontològic de la Torre Marimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-torre-marimon","bibliografia":"<p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona. GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui. SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural núm. 36, pàg. 83-84. P. 83-84 Publicació : Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural 36 : 1936 Citació bibliogràfica \/ Article no disponible<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Restes de mastodont (Deinotherium giganteum Kaup), així com restes d'un suid Sus sp.<\/p> ","codi_element":"08033-176","ubicacio":"Torre Marimón","historia":"<p>Troballa, l'any 1932 en terrenys de la granja agrícola de la Torre Marimon d'un jaciment paleontològic, amb les restes de mamífers fòssils d'època Miocena (Neògen, Cenozoic). En els mateixos terrenys,, a uns metres de diferència, es trobaren altres restes fòssils, amb coordenades (X) 431011- (Y) 4607316-(Altitud) 166. Referent a aquesta troballa el Mn. Bataller, publicà els resultats de la troballa d'un molar de Sus Major, a la finca de l'Escola d'Agricultura. en un dels butlletins de la Institució Catalana d'Història Naturalla, la sessió científica del 7 de maig de 1932. En un llibre sobre Caldes de Montbui, Llogari Sala, escriu en un article (pàgs. 106-107), ' L'amic Joan Pallarès Personat, col·laborador del Museu, publica en un article publicat en la revista 'l'Estraordinari de Montbui' de la Festa Major de 1973, una informació sobre la troballa d'un Dinotherium Giganteum Kaup trobat prop del Mas Curró, l'any 1932 i per tant molt a prop de la Torre Marimon. Afegeix que les restes d'aquesta troballa es troben dipositades al Museu de Geologia de Barcelona. També senyala que l'exemplar trobat a Caldes semblaria per les mides a un elefant actual 'En un principio el paleomastodonte o mastodonte antiguo era de tamaño más bien pequeño, adquiriendo los mastodóntidos, en las últimas épocas evolutivas, un volumen algo superior a los actuales proboscídeos'. Els proboscidis eren els avantpassats del Mamut i de l'elefant actual, diferenciats entre ells principalment per la seva dentició, sobretot les seves defenses condicionades pel tipus d'alimentació. Els Dinoteris, eren més grans que els Tetralophodon i Gomphoterium, i tenien les defenses inferiors cap avall i corbades cap enrere. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, volum número 36, de l'any 1936, comenta la troballa d'un premolar superior en perfecte estat, de Dinotherium giganteum Kaup, a uns 500 metres de Can Corró en direcció al Gorg d'en Pèlags. L'any 1977, Joan Baraldés, fent uns treballs a la seva finca prop del Rouer Gros, trobà un molar de mastodont Gomphoterium, que fou segons sembla ser dipositat al museu Thermàlia. També cal citar un molar d'Elephas i una mandíbula de Rinoceró, trobats a la riera de Caldes, dins del terme de Palau de Plegamans, tot i que cal reconèixer, degut al seu desgast fluvial, que procedeixen de la zona de Caldes. Ambdues peces foren dipositades al Museu Parroquial de Palau de Plegamans, i l'any 1982 encara estaven sense haver rebut un estudi i classificació.<\/p> ","coordenades":"41.6133700,2.1706900","utm_x":"430904","utm_y":"4607183","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant la realització del Mapa de Patrimoni de Caldes no s'ha pogut verificar el lloc on es troben dipositats. El Sr. Pallarés Personat no recorda on es poden trobar actualment.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42643","titol":"Pedrera del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-remei","bibliografia":"BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. LlORENTE, GUSTAVO (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pedrera que actualment s'utilitza com a embassament d'aigua potable per l'abastiment de la vila de Caldes de Montbui. La seva profunditat màxima és de 22 metres. L'aigua prové bàsicament de la capa freàtica que quedà al descobert durant l'extracció de pedra, i de la riera de Caldes. Aquesta última arriba aquí per una xarxa, controlada per l'empresa GMSSA. L'interès d'aquest lloc, radica en que des de que s'utilitza com a embassament s'hi han instal·lat diverses espècies d'ocells, alguns d'ells hi passen fins i tot l'hivern: S'ha pogut observar la presència del bernat pescaire (Ardea cinerea). Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells. També es pot veure el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Són de mida gran (91 cm), amb el plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc; els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. S'alimenta exclusivament de peixos que han estat introduïts pels pescadors (barb i la carpa bàsicament). Acostumen a reposar dalt d'un lloc rocós, en un racó tranquil, que utilitzen per dipositar-hi els excrements, els quals s'identifiquen per la seva blancor. També se'l pot observar posat a la vora de l'aigua o damunt de la plataforma que es troba al mig de l'embassament, amb les ales esteses per eixugar-les al sol. Finalment, destaca d'entre d'altres espècies, l'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i estanys.","codi_element":"08033-202","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6453800,2.1591600","utm_x":"429978","utm_y":"4610746","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42643-foto-08033-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42643-foto-08033-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42645","titol":"Riera de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-caldes","bibliografia":"JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Caldes és un curs d'aigua vallesà afluent del Besòs de 22 km de llargària. Neix vora Gallifa, a 390 metres d'altitud, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després d'atravessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta. Afluents per la dreta: Riera de Gallifa, Riera de Sant Sebastià, Riera de Codonys, Torrent d'en Baell, Riera de Setmenat i Torrent de ca n'Oller. Afluents per l'esquerra: Riera de la Roca, Torrent del Prat de Baix, Torrent de Can Camp, i Torrent Sec de les Arenes. La part superior de la riera és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada. L'àrea propera al Palau de Plegamans el relleu va esdevenint cada vegada més pla i els camps predominen sobre les masses de vegetació. S'aprecia també una vall oberta i transformada, en ocupar les granges les zones sedimentàries planes. La llera de la riera de Caldes en el seu pas pel municipi, presenta un elevat nivell d'usos antròpics: urbà inacabat, horts, equipaments i usos industrials; essent un tram força malmès per l'activitat humana. La vegetació en la part altra de la riera, és del tipus mediterrani, però la moderada altitud del municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hi hagi elements del tipus euro-siberià. La gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries aporta una gran quantitat de comunitats vegetals. Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència del progressiu abandonament de l'espai agrícola i ramader des de finals del s.XIX. Aquesta vall, antigament hi havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera, ramaderia, el cultiu de la vinya: Una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pinedes i brolles secundàries, barrejades amb espècies pròpies dels alzinars. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines, barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant de mica en mica. A la vall hi trobem representats els boscos formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Els espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. La brolla típica i la brolla arbrada ocupen un elevat percentatge de la superfície. La pineda secundària ha envaït qüasi bé tota superfície de conreu abandonada. El bosc de ribera d'omedes i alberedes creix arran mateix dels torrents i rieres de la vall. L'omeda, resta entre l'alzinar o la pineda una comunitat lligada als cursos fluvials. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), i el lligabosc (Lonicera implexa). L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea).","codi_element":"08033-204","ubicacio":"Al peu dels cingles de Sant Sadurní,  fins un cop passat Caldes de Montbui","historia":"Caldes de Montbui es troba entre dues unitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). L'origen dels materials de les dues unitats, cal cercar-lo en els processos tectònics i d'erosió, transport i sedimentació. Des del punt de vista tectònic, el Vallès-Penedès constitueix una depressió formada en la fase de distensió dels processos compressius a la que va estar sotmesa la Cadena costanera Catalana durant l'orogènia alpina. La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Si l'orogènia alpina donà lloc a les formes actuals del relleu, de l'orogènia anterior, l'hercinià, no en queden restes. Després, tingué lloc una fase de desmantellament del relleu a través de l'erosió i la formació d'una plana on començaria la sedimentació mesozoica. Sobre aquests sediments operà l'orogènia alpina, donant lloc a les serralades i depressions actuals. Els materials litològics que es poden trobar al municipi de Caldes de Montbui són molt diversos i pertanyen a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. El batòlit format per una granodiorita aflora a la zona central del terme. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. La xarxa hidrogràfica superficial de Caldes va estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes, que travessa de nord a sud el terme; és tributària del Besòs. Al seu pas per Caldes, la riera no disposa de cap estació d'aflorament. La riera de Caldes sol portar aigua fins i tot durant l'estiu però és de règim molt variable. Rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral, els més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. Mostren un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges són altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies: surgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les surgències es troba en la infiltració de l'aigua de la pluja que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa degut a la profunditat. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic degut a la dissolució que l'aigua calenta fa dels minerals de les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic.","coordenades":"41.6742400,2.1344300","utm_x":"427951","utm_y":"4613970","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42645-foto-08033-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42645-foto-08033-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Al substrat herbaci hi ha mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). També es pot observar plàtan (Platanus x hibrida) i robínia (Robinia pseudo-acacia). En altres llocs hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on es pot afegir la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). La vegetació que creix prop de basses i de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies, es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), com el jonc boval (Scirpus holoschoenus).La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals i farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la verònica (Veronica persica). En les vores de camins agrícoles s'observa el card, la borratja, el cardó, etc. En els erms també hi ha olivarda, calcida blanca i diversos trèvols. I a les feixes abandonades gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, i la bardissa amb roldor, l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa).Amunt de la riera, en zones més obagues, trobem una espècie vegetal protegida a Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium).Entre la comunitat faunística trobem un seguit de rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Ssylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus), a més de la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda, el porc senglar, el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta o gat mesquer (Genetta genetta). Del grup dels ocells, rapinyaires diürns com l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). A més de gaig, tudó, tórtora, cucut, picot verd, picot garser, el cargolet, o varis sílvids que nidifiquen durant l'estiu, i gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera i el verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, bàsicament a conreus extensius d'herbacis i en alguns punts on encara hi ha conreu d'oliveres i fruiters diversos, zones d'horta familiar, o zones no treballades, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus), el conill (Oryctolagus cuniculus). Destaca  l'aligot, que nidifica als boscos, o el xoriguer que fa el niu sobre penya-segats o bé en edificacions, principalment abandonades. Entre els rapinyaries nocturns cal citar el xot, l'òliba i el mussol.En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, temporal o permanentment, són ocupats per comunitats d'amfibis, com la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). Al tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42646","titol":"Cingles del Morro del Porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-morro-del-porc","bibliografia":"VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cinglera, que presenta una vegetació mediterrània i rupícola, amb comunitats de pi blanc, que pengen del cingle sorgint sobtadament de la mateixa roca, amb esquerdes, petites coves i puntes de roca on s'hi aturen i nidifiquen vàries classes d'ocells, destacant, els rapinyaires. Els rèptils més interessants són el lluert (Lacerta bilineata) i la sargantana de paret (Podarcis muralis). Podem veure algun exemplar de serp blanca (Elaphe scalaris), i en els indrets més humits i ombrívols, la serp d'Esculapi (Elaphe longissima). Els ocells de cingle són els més ben representats en aquest indret: roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ballester (Tachymarptis melba), falcó peregrí (Falco peregrinus), pelaroques (Tichodroma muraria), xixella (Columba oenas) i aufrany (Neophron percnopterus). Quant a mamífers, la geneta (Genetta genetta) que viu a les cingleres, i algun ratpenat. La nidificació del xoriguer (Falco tinnunculus) o de l'esparver (Accipiter nisus), entre altres, en aquest indret és força probable i la potencialitat del lloc podria permetre la nidificació d'altres espècies rupícoles.","codi_element":"08033-205","ubicacio":"Riera de Caldes, passat les pedreres del Foment","historia":"","coordenades":"41.6559800,2.1509900","utm_x":"429309","utm_y":"4611929","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42646-foto-08033-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42646-foto-08033-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42659","titol":"Font del Fonoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-fonoll-0","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en un marge de pedra, arran de camí, que brolla contínuament, tot i que als estius de molta sequera, pot arribar a quedar seca. L'aigua brolla a través d'un tub de ferro col·locat en un bloc de pedra molt ben escairat. La pica on cau l'aigua està formada per un gran bloc de pedra inclinat cap a l'interior del marge i envoltat per d'altres formant una cubeta, on s'ha tallat un canaló o regueró pel costat dret, de manera que l'aigua es pugui escórrer cap a la cuneta del camí. Com que la llosa que fa de pica és molt gran, per poder beure-hi s'han col·locat uns blocs de pedra tallats formant un esglaó, per poder-s'hi posar de genolls. Per damunt de la font hi ha un bosc, bàsicament d'alzina amb algun pi; el sotabosc ha estat desbrossat recentment. En arribar a la font, a la banda dreta del camí, hi ha dos grans plataners i entremig, vàries pedres de grans dimensions col·locades perquè els caminants puguin seure i reposar.","codi_element":"08033-218","ubicacio":"Quintana del Fonoll","historia":"","coordenades":"41.6787200,2.1379300","utm_x":"428247","utm_y":"4614465","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42659-foto-08033-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42659-foto-08033-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42661","titol":"Gorg d'en Pèlags","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-den-pelags","bibliografia":"AUSIÓ, J.; MONTOLIU, C.; BURGADA, R. (1975). Exemplars de fauna i flora de la vila de Caldes de Montbui. Patronat de museus de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 163. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs format a la riera de Codonys; aquesta riera neix per sota del Pic del Vent i travessa el Pascol. Degut a les pluges dels darrers dies, l'aigua va baixant per la roca tot i que no s'observa cap salt d'aigua important, té un estany natural amb una cova on no s'ha pogut accedir degut a la temperatura de l'aigua. Allí on pica el salt, hi ha un metre de fondària aproximadament. El seu fons és sorrenc. A més la gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries acaba d'afegir una complexitat que es tradueix en l'aparició d'una notable quantitat de comunitats vegetals de les quals destaca la presència d'una important comunitat de degotalls de roca calcària (Eucladio.Adiantetum capilli-veneris), poc freqüent i d'escassa significació paisatgística però de gran interès per la seva raresa. Les plantes que hi són més característiques són la molsa (Eucladium verticillatu) i la falzia vera (Adiantum capillus-veneris). Els estrats arbustius i herbacis són bàsicament composats per bosc i sotabosc d'alzinar amb algun pi i dos roures que destaquen per les seva alçada. També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges, juntament amb l'heura. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapeïment dels arbusts i lianes. Destaquen també les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa).","codi_element":"08033-220","ubicacio":"Turó del Pi de les Tres Branques","historia":"Etimològicament, pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de 'gorg', un punt d'un riu en què el llit és més profund i l'aigua s'hi estanca. Curiosament, però, l'origen de pèlag no té res a veure amb els rius, sinó amb l'aigua de mar endins, perquè el llatí pelagus volia dir 'alta mar, mar obert'. D'aquest gorg es coneix una llegenda, amb el nom de 'La Fada del Campanar', que conta que a la vigília de Sant Joan, a les dotze de la nit, es reuneixen totes les fades dels entorns, i tenen consell en el Gorg d'en Pèlags o Pèlecs. D'aquest topònim s'han trobat documents datats ja de l'any 1340 on anomenen 'loco vocato Pelech cubertrat'; de l'any 1393 'loco vocato al pelech cubertrat sive acerola'; de l'any 1429, 'loco nominato pelech cubertorat'; de l'any 1631, 'la partida de pelach cuberta'; de l'any1165 'Gorch d en Pelechs'; de l'any 1720 'loco vocato la torra roja o Gorch d en Pelachs', i als segles XIX i XX conegut l'indret amb el nom de 'gorch o gorc d'en Pelachs o Gorg d'en Pelacs'. Moreu-Rey (1962), diu que és un saltant i gorg del Riu de Codonys, més avall del Pascol. El lloc conegut actualment amb el nom del Gorg d'en Pèlecs, es troba referenciat en varis documents datats dels anys 1340, 1347, 1393, 1429, 1631, 1665, 1702, 1720, 1724, concretament 'loco vocato Pelch cubertrat'; 'as palech cobertrat'; 'pelagum vocatum cubertrat'; 'loco vocato al pelech cubertrat sive acerola'; 'loco nominato pelech cubetorat'; 'la partida de pelach cuberta'; ' 'pelech cobert'; 'gorg d en Pelechs'; 'loco dicto d en Pelex Cubertat'; 'partida dita el Pelachs'; 'al pelachs'; 'gorch d en Pelch', 'Gorg d'en Pelacs'; aquest últim ja esmentat durant els segles XIX i XX.","coordenades":"41.6374200,2.1445800","utm_x":"428755","utm_y":"4609874","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42661-foto-08033-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42661-foto-08033-220-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42662","titol":"Gorg de les Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-les-elies","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Just al límit entre Caldes i Gallifa, pujant la riera de Caldes de Montbui, es tracta d'un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs format al Torrent de Les Elies, gairebé a tocar amb el torrent de Sant Sebastià. Degut a la manca de pluges, el salt d'aigua està sec, però l'estany encara té aigua. On pica el salt, hi ha uns dos metres i mig de fondària. El seu fons és sorrenc. Els estrats arbustius i herbacis es troben representats amb la vinca (Vinca diformis), sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), així com per comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus).. També hi ha presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges. Cal destacar diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). En un dels blocs de pedra que envolten l'estany, hi ha encara restes de la signatura amb pintura de color blau, feta durant un campionat del món de trial, i que el guanyador signà al damunt (segons ens informa el Sr. Salvador Torras)","codi_element":"08033-221","ubicacio":"Prop del Sot de la Vila","historia":"Segons el Sr. Salvador Torras, quan tenia 17 anys i encara no hi havia cap normativa sobre l'extracció de sorres de les rieres, va observar quan amb la retro, treia la sorra d'aquest indret, adonant-se de que quan més fondària agafava, de més bona qualitat era la sorra. Mentre retiraven la sorra, les pedres, algunes de molt grosses com que la que porta una pintada en color blau, les anaven amuntegant a un dels costats, i les més grosses, les disposaven de manera que actualment encara es poden veure, i que durant campionats de trial, es va convertir en un lloc molt apreciat dels trialers. Un dia, hi van haver uns aiguats molt forts, i en baixar el torrent, amb tanta força, aquest clot, s'engrandí molt més i des de llavors, ha quedat com un estany natural.","coordenades":"41.6761200,2.1327400","utm_x":"427812","utm_y":"4614181","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42662-foto-08033-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42662-foto-08033-221-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42665","titol":"Font del Pascol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pascol","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que es troba a peu de la carretera, en una corba. Potser hi ha la boca d'una mina, ja que s'endevina entre la vegetació que la recobreix, una mena de caseta petita d'obra amb una porteta, tapada amb una porta de ferro mig trencada. A sota hi ha un galet acanalat de ferro que collat a un muret d'obra de cinquanta centímetres, aboca l'aigua a una pica de pedra.","codi_element":"08033-224","ubicacio":"Muntanya del Farell","historia":"Moreu-Rey (1962), troba una referència documentada de l'any 1922 que diu 'a la part contrària (de la casa pairal) i contra la muntaya, una font fresca'.","coordenades":"41.6441400,2.1340900","utm_x":"427889","utm_y":"4610629","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42665-foto-08033-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42665-foto-08033-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"S'ha de fer una desbroçada de la font, que queda garirebé coberta per la vegetació fins a peu de carretera","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42668","titol":"Font del Dimoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-dimoni","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 91. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al Torrent dels Enamorats, a 200 m del túnel que passa per sota de la carretera C-59 que va de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codina. Aquesta font prové de l'aigua d'una mina que porta el mateix nom i que es comunica amb la mina del Molí d'en Sellés, a l'altra banda de la carretera. L'aigua de la font, raja constant, per un broc de ferro tallat en biaix i que es troba introduït a la part baixa d'un muret de ciment que al mateix temps impedeix que la terra del marge colgui la font. Aquest mur es troba envaït per les bardisses i l'heura. Per sota del broc, l'aigua va a parar a una petita pica realitzada amb blocs de pedra regular arran de la sorra del torrent. L'aigua sobrant s'escapa torrent avall. La font està envoltada per vegetació de ribera.","codi_element":"08033-227","ubicacio":"Torrent de la Font dels Enamorats","historia":"Moreu-Rey (1962)), diu de la font que és del segle XX i que es troba situada més amunt de la Font Antiga del Remei, al costat d'una de les rescloses del Torrent del Remei.","coordenades":"41.6436300,2.1637600","utm_x":"430359","utm_y":"4610548","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42668-foto-08033-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42668-foto-08033-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42676","titol":"Arbrat de la Plaça 11 de Setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbrat-de-la-placa-11-de-setembre","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Parc urbà format per vàries espècies arbòries d'interès històric, composat bàsicament per catorze abèlies (Abelia floribunda), trenta dues troanes (Lingustrum japonicum), una magnòlia (Magnolia grandiflora fallisoniensis), tres avets blancs (Abies alba), quatre palmeres (Phoenix canariensis) i quatre oms (Ulmus sp.). Aquesta plaça està envoltada per bancs i un espai per als infants.","codi_element":"08033-235","ubicacio":"Plaça 11 de Setembre, s\/n","historia":"Durant el maig de l'any 1998 es realitzà un seguiment arqueològic d'urgència al perímetre comprés entre l'antic edifici de l'Ajuntament i els banys de La Salut i Garau i part dels jardins del balneari i que actualment formen part de la Plaça Onze de Setembre. Si bé l'edifici de les termes va anar a terra, sí que es van voler conservar els antics jardins del balneari. En aquesta plaça, el mateix dia 11 de setembre de cada any se celebra a la plaça de l'11 de Setembre el tradicional acte institucional i l'ofrena floral que des de l'any 2007 s'ha obert a la participació de la ciutadania.","coordenades":"41.6344700,2.1630000","utm_x":"430286","utm_y":"4609531","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42676-foto-08033-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42676-foto-08033-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42679","titol":"Espai Natural de la Torre Marimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-de-la-torre-marimon","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l'interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades. La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d'incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. A la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d'olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d'ara es troben en una situació d'extrema precarietat dins l'àmbit comarcal. L'àrea de la Torre Marimon té una gran importància com a integrant d'un espai natural entre la serralada prelitoral i la Plana i entre les zones naturals de la plana vallesana. Des de la perspectiva de les connexions amb la serralada Prelitoral, la finca se situa a l'extrem NE d'una ampla franja d'espais agroforestals que s'estén seguint el marge E del Ripoll, des dels estreps del Farell, al N, fins a Montcada i Reixac, al S, que configura un dels principals eixos de connexió entre les serralades Prelitoral i Litoral. Diferents grups d'espècies presenten poblacions interessants en aquesta zona. Un exemple d'aquest valuós patrimoni natural són els ocells. A la Torre Marimon han estat detectades 146 espècies d'ocells, de les quals 59 són nidificants; entre elles 15 espècies considerades amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu (BirdLife International). Més diversificada és l'avifauna hivernal amb 89 espècies detectades, 17 de les quals són considerades espècies amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu.","codi_element":"08033-238","ubicacio":"Finca de la Torre Marimon","historia":"Ja fa anys, el municipi de Caldes de Montbui va crear l'anomenat Espai Agroforestal de Llevant, amb l'objectiu de conservar aquest ampli corredor entre serralades així com els espais agrícoles que es troben en aquest espai natural.","coordenades":"41.6107100,2.1750900","utm_x":"431268","utm_y":"4606884","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42695","titol":"Font de les Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-elies","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"es troba al marge de la resclosa.","descripcio":"Font d'aigua que raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. Es troba situada en el marge esquerra, al costat de la resclosa de Les Elies. En el marge s'hi va condicionar un petit muret de pedra de 30cm d'amplada x 40 d'alçada, per poder aguantar el tub de material pvc per on raja l'aigua constantment. Aquesta baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera de Caldes, per sota de la resclosa.","codi_element":"08033-254","ubicacio":"Les Elies","historia":"Aquest font la va fer el Sr. Salvador Torras, l'any 2006. Segons ens explica, la muntanya del Farell , conté moltes betes d'aigua subterrànies, i només cal cavar una mica sota els Espadats de Les Elies, en un marge, introduir-hi un tub en forma de broc, i un parell d'hores després, comença a rajar aigua. La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria.","coordenades":"41.6779700,2.1599600","utm_x":"430080","utm_y":"4614363","any":"2006","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42695-foto-08033-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42695-foto-08033-254-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42696","titol":"Font del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rei","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"cal una neteja de la vegetació així com arreglar el canaló fet amb pedra per on l'aigua sobrant baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera.","descripcio":"Font on l'aigua raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. El marge on es troba la font està fet de pedra seca, amb carreus sense tallar, amb una petita pica també de pedra a un pam de fondària del camí per on raja l'aigua contínuament. Aquesta es perd per un canaló fet amb pedra sense lligar que travessa el corriol fins a trobar el curs de la riera de Caldes. El canaló està malmès pel pas de les vaques i els murs de pedra seca on es troba la font està plena de vegetació, les arrels de la qual, estan malmetent l'estructura pròpiament dita.","codi_element":"08033-255","ubicacio":"Vall de Les Elies","historia":"La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes - bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria.","coordenades":"41.6778500,2.1598800","utm_x":"430073","utm_y":"4614350","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42696-foto-08033-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42696-foto-08033-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42696-foto-08033-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42698","titol":"Vall de les Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-les-elies","bibliografia":"JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La vall de les Elies és forma part d'una depressió allargada de la superfície del territori de Caldes recorreguda per les aigües de la riera de Caldes de Montbui. En aquesta vall s'hi observa presència humana documentada per les masies des de l'any 1300, acompanyada per les transformacions que els seus habitants han fet en llarg dels segles en aquest paratge: marges de pedra, barraques de vinya i de pastor, rescloses, molins, etc. La part superior de la riera de Caldes és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada, amb poques oportunitats de colonització. A la vall hi trobem representats els boscos característics de la mediterrània septentrional formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Aquests espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. El bosc de ribera d'omedes i alberedes es localitza arran mateix dels torrents i rieres de la vall. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa) acaben de lligar el conjunt. L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). En altres llocs de la riera hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, afavorit per l'home, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on afegiríem la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). Per últim cal esmentar la vegetació que, sense ser pròpiament de ribera, sinó més aviat de basses és present prop de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies. Es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), comunitats dominades pels joncs, com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals, farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la veronica (Veronica persica). D'altra banda, en les vores de camins agrícoles hi creix una vegetació ruderal, com el card marià, la borratja, el cardó, etc. I en els terrenys erms hi domina de l'olivarda, la calcida blanca i diversos trèvols. Les feixes on fins fa pocs anys s'hi conreava estan sovint ocupades per gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, sense oblidar la comunitat de bardissa amb roldor, caracteritzat per l'espinositat i l'atapeïment dels arbusts i lianes que la integren, sempre acompanyats de plantes de la família de les rosàcies, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa). També és molt important senyalar la presència amunt de la riera, en zones més obagues, una espècie vegetal estrictament protegida a tot el territori de Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium) (Ordre de 5 de novembre de 1984 i del 28 d'octubre de 1986 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca).","codi_element":"08033-257","ubicacio":"Vall de les Elies","historia":"Caldes de Montbui es troba en un espai físic entre dues entitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Els materials litològics que es poden trobar a la vall són molt diversos i pertanyen, en conjunt, a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. Són formacions molt hereromètriques i de desenvolupament molt local. Per altra banda hi ha la xarxa hidrogràfica superficial de Caldes, estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes. Aquesta riera, que travessa de nord a sud el terme, es constitueix com un dels 6 tributaris del Besòs, juntament amb el riu Sec, el Ripoll, el Tenes, el Congost i el Mogent. La riera, rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral. Els tributaris més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. El conjut d'aquestes rieres i torrents mostra un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges es mostren altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies, que cal distinguir entre sorgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les sorgències es roba en la infiltració de la pluja caiguda sobre les muntanyes esmentades més amunt i que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície i donant lloc a un recurs natural que ja era àmpliament aprofitat durant l'època romana. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa simplement degut a la profunditat a la que atenyen les aigües. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic que deuen la seva composició a la dissolució que l'aigua calenta és capaç de fer dels minerals que contenen les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic. La vegetació es troba plenament dins de la regió biogeogràfica mediterrània, però la moderada altitud a la que ateny el municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hom pugui trobar alguns elements de la regió biogeogràfica eurosiberiana. A més la gran varietat de substrats litologis, que van des de les pissarres ales calcàries acaba d'afegir una complexitat que es tradueix en l'aparició d'una notable quantitat de comunitats vegetals.","coordenades":"41.6414100,2.1597400","utm_x":"430022","utm_y":"4610305","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42698-foto-08033-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42698-foto-08033-257-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció)Finalment, cal esmentar també tota una comunitat faunística que aprofita d'aquest entorn natural excepcional. Entre ella cal destacar un seguit de mamífers tals com els rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Sylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus). Del grup dels insectivors hi trobem la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda. Del grup dels ungulats està representat pel porc senglar. Altres mamífers són el toixò (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela 8Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta (Genetta genetta). Del grup dels ocells, destaquen els rapinayaires diürns, des de l'astor (Accipiter gentilis), a l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). També cal destacar varis ocells diürns  com el gaig, el tudó, la tòrtora, el cucut, el picot verd i el picot garser. També hi ha varis tipus de mallerengues, o dels túrdids, com el pit-roig o el rossinyol i la merla. Altres ocells són el cargolet,i una gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera iel verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que aquest és introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils que es poden trobar en aquesta zona es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus) i el conill (Oryctolagus cuniculus). En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, de manera permanent o temporal són ocupats per comunitats d'amfibis, destacant la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). En el tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki).(Continuació història)Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència directa del progressiu abandonament d'aquell espai com a lloc d'interés agrícola i ramader des de finals del segle XIX. Així, si bé en aquesta vall, antigament   havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera,  ramaderia, el cultiu de la vinya, (aquesta última que s'anà abandonant amb la fil·loxera que exterminà els ceps durant el segle XIX, a part de que la qualitat del vi no era gaire bona),  una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pineds i brolles secundàries, barrejades en proporcions variables amb espècies pròpies dels alzinars que van recuperant els seus antics dominis. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines,  barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant paulativament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42704","titol":"Font del Cussonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cussonell","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 86. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a un dels extrems del Camp Gran, al peu del turó del Prat de Dalt, molt propera del Torrent del Cussonell, que encara actualment fa de línia divisòria entre els municipis de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. L'aigua d'aquesta font neix d'una veta d'aigua sota terra, que es troba canalitzada 20 metres més amunt, lloc on es trobava l'antiga font i que es va anar fent malbé per la manca de manteniment. L'aigua de la font actual, raja constant, per un broc de plàstic col·locat dins del mateix muret de formigó i pedra, que va a buscar el naixement de la veta d'aigua. Per sota del broc, l'aigua va rajant, passant entre el marge i un muret de pedra construït als anys 70 per retenir la terra del marge, aprofitant el pendent fins que es perd en direcció al torrent del Cussonell. Aquesta font està envoltada d'avellaners.","codi_element":"08033-263","ubicacio":"El Camp Gran","historia":"Moreu-Rey (1962), parla de la font de Cossanell o del Cossanell, situada prop del torrent del Cossanell, que serveix de fita dels torrents de Sant Feliu i del Caldes. Aquest nom el troba ja documentat l'any 1443, fent referència també al torrent que porta el mateix nom i que neix molt aprop: 'aragay qui ix de fonte de Cossanell'. Moreu-Rey (1962) també senyala que ja entrat el segle XX aquest topònim es troba escrit amb la lletra 'u' i no amb 'o'. El Torrent de Cossanell o del Cossanell, es troba citat en el document apòcrif de la consagració de Sant Feliu (datat de 1193, probablement no anterior al 1450). Moreu-Rey també senyala que aquest torrent fa de límit als torrents de Sant Feliu i de Caldes, i és afluent, a l'esquerra de la Riera oTorrent de Sant Feliu. El Sr. Oller, propietari de les terres explica de l'antiga font, de la qual encara es poden observar les restes, que aquesta va ser pagada per un tal 'Usart' o 'Usard'. Segons ens narra durant el treball de camp, 'durant l'època de més esplendor dels balnearis, venia per Caldes, gent amb molts diners. Una d'aquestes persones, el Sr. 'Usart' o 'Usard' s'enamorà de l'indret, i va pagar les obres d'acondicionament de la font, que constava d'una placa amb el nom de la font, amb una petita teuladeta, on per sota hi havia el broc, un pedrís amb el seient fet de rajol porós vermell, ubicat a la banda dreta per permetre seure a la gent, i una canal feta de totxos per desaiguar l'aigua sobrant torrent avall. La font quedava arrecerada ja que tota ella estava envoltada per uns murs construits de pedra seca (per una banda) que retenient el marge de terra, i per l'altre lligats amb argamassa, amb uns pilars i una petita pèrgola per on la vegetació protegia els visitants de les fortes calors.","coordenades":"41.6728000,2.1429100","utm_x":"428655","utm_y":"4613803","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42704-foto-08033-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42704-foto-08033-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, el Sr. Oller ens acompanya fins a la font, on es poden observar una mica més amunt de l'actual font, les restes de l'antiga construïda segurament a finals del segle XIX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42721","titol":"Coves de la pedrera de calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-la-pedrera-de-calc","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. VICENÇ PERPINYÀ, Jordi. (2008). L'empremota geològica de les Gavarres. Terra, calç i llécol. Fundació Territori i Paisatge. Caixa Catalunya. Consorci de les Gavarres.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Coves fetes a la pedrera ubicada al Turó del Prat de Dalt, d'on s'extreia la calcària per coure-la i convertir-la en calç, un material molt preuat en la construcció, i és que la franja de calcàries que voreja el turó és relativament petita però suficient com perquè es desenvolupés una activitat econòmica prou important entorn de la calç, com així ho demostren els tres forns de calç que han estat trobats durant el treball de camp. Aquestes coves són de grans proporcions, fetes pels mateixos treballadors per poder-les utilitzar com aixopluc en cas de mal temps i per guardar-hi les eines, els carros i les mules.","codi_element":"08033-280","ubicacio":"Turó del Prat de Dalt","historia":"Els forns de calç es situaven en els marges del bosc pròxims a la pedrera (primera matèria) i a la font energètica (llenya). El pou és una cavitat de forma cilíndrica de 5-6 m d'altura excavat en un marge fet de llècol (pissarra). El pou consta de dues obertures, una superior d'amplitud considerable i adequada a la part superior del marge per on s'efectuaven còmodament les operacions de càrrega i descàrrega abocant el contingut del carro que provenia de la pedrera més pròxima, i una més petita a la part inferior del marge que era per on s'alimentava el foc. La banqueta és un banc que volta l'interior del forn a un metre de la base i que servia de punt d'arrencada per fer la volta inicial on s'aguantaven la resta de pedres. En les parets exteriors, s'hi conserven les cavitats en forma de finestreta on es guardaven les eines dels forners. També a les parets, s'hi poden veure els forats que aguantaven les bigues del porxo que donava aixopluc als calciners durant els dies que durava l'operació d'enfornar. El procés d'enfornar consistia a omplir de feixines l'interior del forn. A continuació es realitzava l'operació més complicada del procés: s'aixecava des de la banqueta la volta amb pedres que servia per aguantar l'estructura. A partir de la volta s'acabava d'omplir de pedres fins a dalt de tot amb cura que les pedres més grosses anessin a sota i a continuació, s'anaven col·locant gradualment les pedres segons la seva mida. Un parell d'homes vetllaven perquè el forn no s'apagués durant aquest període. Per a fer una cuita de calç es solien gastar de mil a dues mil feixines de bruc, gatoses i arboç. Quan la pedra ja era cuita es deixava apagar el foc i es tapava el forn durant un parell de dies. Passats els dos dies, concloïa el procés de fabricació de calç i ja es podia carregar als carros per ser distribuïda als respectius destins. Cada carro podia traginar d'una a dues tones de calç. Al costat de la porta dels forns hi havia una petita fornícula quadrada que portava el compte dels coves carregats: una pedreta per cada cove. A continuació es detallen les eines emprades des de l'extracció de la calç a la pedrera fins a la seva transformació al forn de calç: El magall «magai» servia per a treure terres i arrels de la pedrera i, d'aquesta manera, deixar la pedra neta. El parpal servia per arrencar i arreplegar les pedres, una vegada s'havia fet explotar la càrrega de dinamita. La pala era per a carregar les pedres petites de la pedrera. La forquilla era una forca petita de ferro, amb el mànec de fusta, de no gaire més d'un metre, que servia per a carregar els feixos de llenya a dalt del carro. El bussó era un ferro molt llarg, amb una peça més petita clavada a la punta i amb un mànec de fusta, que servia per a remenar i escampar el caliu. De forquetes n'hi havia de dues mides: la curta per a acostar la llenya i la llarga per a llençar els feixos a dins del forn. El xàpol era molt utilitzat per a collir la calç, una vegada ja era cuita. La balança romana era per a pesar la calç, abans de carregar-la als carros. Es pesava per quintars, que eren uns quaranta quilos. El pesador era un ferro corbat, amb dos ganxos, per aguantar el cove a la balança. Els coves, que solien ser de vim, eren els atuells que es feien servir per a traginar la calç, des del forn fins a dalt dels carros. Tenien quatre nanses, dues per agafar-lo i dues per a posar-hi el pesador. A cada cove hi cabia un quintar i mig de calç, que eren 60 quilos. Els cabassos eren més petits que els coves i servien per a recollir la pedra petita que sortia de les pedreres. La perxa era una barra de fusta de pi, llarga, que servia per a fer caure la calç, una vegada era cuita i, d'aquesta manera, anar-la traient del forn. Els pals semalers eren per a traginar la semal amb aigua, que es necessitava per a tapar el forn amb la calç vella, quan era ple de pedres a punt de coure. Les arpelles servien per a recollir i ajustar les pedres petites.","coordenades":"41.6754000,2.1594700","utm_x":"430036","utm_y":"4614079","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42721-foto-08033-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42721-foto-08033-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42721-foto-08033-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Actualment les coves també tenen un interès faunístic perquè són un refugi de  ratapinyades, mamífers voladors de vida nocturna que necessiten coves per poder amagar-se i reproduir-se. Durant la visita se'n van poder observar d'amagades entre les escletxes de la part més alta de les parets i del sostre. Al seu interior també s'han observat rastres de fauna diversa (petits mamífers ratolí de bosc o la musaranya, i també d'altres més grans com la guineu, geneta, etc).(Continuació història)L'escureta era com una mena de cullera amb un mànec llarg, per a fer sortir el fang del forat.El tascó, que solia ser de ferro, servia per a esberlar les pedres.Per últim, hi havia dos tipus de carro: el carro d'anar a bosc, per a traginar, per a transportar la calç i el tamborell, per a transportar les pedres des de la pedrera fins al forn. Cada carro solia tenir una capacitat per a trenta o quaranta quintars de calç, que era com dir un tona i mitja.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42723","titol":"Font de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-sebastia-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que prové d'una veta d'aigua del torrent de Sant Sebastià. Aquesta es troba situada en una marge on hi ha una vegetació arbòria , composada per plataners i llorers i roldor. La font es troba ubicada en un petit recinte de planta rectangular, a la qual s'hi accedeix per uns esglaons de pedra (lloses de pedra d'esmolar). L'aigua raja per un petit broc adossat a la paret de pedra que aguanta el marge on es troben els plataners, i es perd per un canaló situat al terra cap a un desguàs situat a la paret del davant, que aguanta un segon marge d'uns dos metres d'amplada. Aquest desguàs comunica per sota terra, amb un antic safareig on la gent de Sant Sebastià anava a rentar la roba. Està fet amb blocs de pedra vermella treballada destacant del pedregam de construcció de la resta de mur. A la paret del fons, oposada a les escales, hi ha un banc de pedra adossat que va de punta a punta.","codi_element":"08033-282","ubicacio":"Serrat de Dalt. Per sota de  l'esplanada on es fa l'Aplec de Sant Sebastià","historia":"Anomenada també la Font del poble. El maig de l'any 2008, la brigada municipal fa una intervenció de neteja i desbrossada del lloc, arranjant també el camí d'accés.","coordenades":"41.6645000,2.1201400","utm_x":"426750","utm_y":"4612901","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42723-foto-08033-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42723-foto-08033-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, la font rajava de manera constant, encara que no amb molta força.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42726","titol":"Font del Mas Farell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas-farell","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"actualment no raja","descripcio":"Font construïda en el torrent del Molí, al peu de la carretera, en una zona obaga de la muntanya del Farell. Situada en un torrent i envoltada per vegetació arbustiva i composada d'esbarzers, heura i aritjol; i envoltada per alzines. La font consta d'un mur de retenció de pedra arrebossada situat al marge més alt, d'on surten dos brocs formats per un tub de ferro. El broc més alt servia per beure a galet, i el més proper a la pica, per omplir càntirs i cantimplores. Per sota, una pica de pedra no massa gran, i varis murs que fan de pedrís al mateix temps que retenen la terra i els marges del torrent. Per accedir a la font des de la carretera cal pujar per un esglaó de pedra, que està cobert de fulles, i ja al peu de la font, per un marxapeus.","codi_element":"08033-285","ubicacio":"Muntanya del Farell","historia":"","coordenades":"41.6593200,2.1347000","utm_x":"427957","utm_y":"4612314","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42726-foto-08033-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42726-foto-08033-285-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42762","titol":"Hortes de la riera de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-de-la-riera-de-caldes","bibliografia":"CUSPINERA, Climent, (1899). Guia Cicerone del Viajero ó Bañista en Caldas de Montbuy. Primera edició. Barcelona 1873. Segona edició, 1867. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Superfície de cultiu amb una marjada menys densa lligada especialment a la contenció de les terrasses fluvials, amb la particularitat que moltes parets de tanca combinen la funció de delimitació de propietats i la de contenció de terra, on les dimensions i la distribució depenen dels obstacles, tenen les marjades més adaptades al medi; la resta de vessants presenten una artificialitat i ordenació més elevada. El màxim esforç constructiu, el representen els conjunts de marjades distribuïts de forma paral·lela i amb sistemes d'accés (rampes, escales, camins) per remuntar els desnivells. Tots aquests elements es bastiren majoritàriament amb la pedra que aflorava en el mateix indret on es marjava o a les proximitats. Així, la pedra més utilitzada per paredar coincideix amb la litologia més estesa, la calcària massiva. Actualment, la pedra que conforma aquests marges ha estat rejuntada amb ciment; d'altres murs, han estat refets amb maó o totxo. Però la composició general de les hortes deixa entreveure els marges com als veritables testimonis de l'evolució d'aquesta tècnica constructiva i, tot i que abunden els murs de pedres amb cert grau hi ha mostres de la recerca d'una perfecció en el treball de la pedra, sobretot en les zones més planeres on s'ha tingut una cura constant de les marjades. A més de la superfície marjada també trobem les canals per on passava l'aigua que tot i que actualment en moltes d'elles s'hi poden observar tubs de material plàstic que segons els pagesos no deixa perdre's l'aigua, donats els períodes de sequera, cada vegada més grans que es pateixen arreu de Catalunya, si que val la pena parlar-ne. Les més antigues estan fetes amb lloses de pedra més o menys regular en forma de 'U'. A mida que s'han anat restaurant, els pagesos han substituït la llosa de pedra pel totxo. Aquestes canals poden tenir molts metres de llargària i van adaptant-se al relleu del terreny. Aquest tipus de construcció presenta l'inconvenient de que ha de verificar-se sovint per evitar embussos de fulles. Per tant, això ha comportat que alguns trams s'hagin tapat amb totxo o llosa de pedra, i d'altres s'hagi substituït per tubs de material plàstic. Per últim cal senyalar la presència de basses més o menys grans que es podem trobar repartides una mica arreu de les hortes, l'aigua de les quals pot ser emmagatzemada pel reg. Algunes d'aquestes basses són realment espectaculars, destacant-ne una de planta trapezoïdal, feta de pedra irregular i lligada amb argamassa, aprofitant el mur per on desguassen les aigües termals del nucli urbà. El cultiu observat va des de les oliveres i ametllers i altres arbres fruiters, passant per tota mena de lleguminoses: mongeteres, carbasseres, tomaqueres, pebroteres, enciams, albergínies, àpids, julivert, etc.","codi_element":"08033-321","ubicacio":"Tram de la Riera de Caldes que compren el nucli urbà","historia":"A la llera de la riera de Caldes tocant a l'antiga muralla, s'hi ha anat dipositat grans quantitats de sediments amb el pas dels ssegles. És en aquest indret on, des de èpoques ben antigues els pagesos van decidir instal·lar-s'hi aprofitant les aigües de la riera de Caldes. Actualment hi ha una superfície molt important de marjada, la construcció de la qual es troba estretament lligada a la contenció de les terrasses, amb la particularitat de que moltes parets de tanca combinen la funció de delimitació de propietats i la de contenció de terra, on les dimensions i la distribució depenen dels obstacles. Moreu-Rey (1962), parla de les Hortes de Baix i les Hortes de Dalt (pàg. 121 i 122), explicant que els horts de la riera de Caldes han estat anomenats tradicionalment, segons llur situació a tramuntana o a migdia de la població, amb els noms esmentats anteriorment. Cuspinera (1899), en el seu llibre recorda les característiques d'aquestes dues hortes 'grandes huertas llamadas de 'Dalt' y de 'Baix': 'la llamada de Dalt' produce una hortaliza escelente y la de 'Baix' sumamente floja i desabrida. La primera en cantidades regulares, mientras que la segunda la da en grande abundancia. La de 'Dalt' se riega con agua fría comun, mientras que la de 'Baix' es regada con la sobrante de las fuentes termales'. Així, Moreu-Rey, troba documents que daten de l'any 1195 on les hortes ja són conegudes amb el nom de 'Orta subtus (vilam); 'orto in orta inferiori Calidarum' del 1307; 'Hortes jussanes de Granells' (1242); 'les Hortes o las Hortas de Vall (en documents datats del segle XV al XIX); 'Horta de Avall, dita H. de Sant Pol', anomenades en el segle XIV i XV; Moreu-rey també senyala que l'Hort d'en Vilademany, tacant a les Hortes de Baix, no es confon mai amb elles, no només per raó del seu propietari, sinó també perquè era regat amb aigua diferent. Els documents trobats precisen gairebé sempre, quan parlen de peces a les Hortes, no només de la seva ubicació, com per exemple, 'cerca de la capella de Santa Esperansa', 'vora la Riera', sinó també la 'Jornada' de regar a la que pertanyien. Pel que fa a les Hortes de Dalt, es troben documents de l'any 1206 on ja s'esmenta l'orta superior'. S'han trobat escrits dels anys 1388 i 1573 que parlen de les 'Horta Nogaria', 'Hort de la Noguera'; L'any 1435, es roben anomenades 'Hortes de Munt, dita de Pins'. o del segle XV i XVI documents on s'esmenten 'Les dos Hortes de Amunt, dites Hortes d'en Verdaguer'. De l'any 1594 hi ha un document on parla de 'Hortes superiors anomenades una part de Noguera, en part de Pins'. De l'any 1602, hi ha una esmena que diu 'Horta superior vocata d en Vilar, olim d en Arganelles'. La documentació trobada precisa la 'Jornada' en què es troben les peces.","coordenades":"41.6312500,2.1624600","utm_x":"430238","utm_y":"4609174","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42762-foto-08033-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42762-foto-08033-321-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42768","titol":"Font del Gorg d'en Pèlags","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-gorg-den-pelags","bibliografia":"AUSIÓ, J.; MONTOLIU, C.; BURGADA, R. (1975). Exemplars de fauna i flora de la vila de Caldes de Montbui. Patronat de museus de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 163. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua que raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya a través d'un broc de canya de riera, enfonsat a l'argila. No hi ha pica, només unes pedres ben col·locades al terra, amb un canaló fet naturalment per l'aigua que cau per damunt de la cova situada just a sota. El paratge on es troba la font, a més de la gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries acaba d'afegir una complexitat que es tradueix en l'aparició d'una notable quantitat de comunitats vegetals de les quals destaca la presència d'una important comunitat de degotalls de roca calcària (Eucladio.Adiantetum capilli-veneris), poc freqüent i d'escassa significació paisatgística però de gran interès per la seva raresa. Les plantes que hi són més característiques són la molsa (Eucladium verticillatu) i la falzia vera (Adiantum capillus-veneris). Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència directa del progressiu abandonament d'aquell espai com a lloc d'interès agrícola i ramader des de finals del segle XIX. Els estrats arbustius i herbacis són bàsicament composats per bosc i sotabosc d'alzinar amb algun pi i dos roures que destaquen per les seva alçada. També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges, juntament amb l'heura. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per l'espinositat i l'atapaïment dels arbusts i lianes que l'integren. A la bardissa amb roldor hi prenen una especial rellevància diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa).","codi_element":"08033-327","ubicacio":"Turó del Pi de les Tres Branques","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), aquesta font no existia encara a l'any 1867, però si l'any 1873","coordenades":"41.6374200,2.1445800","utm_x":"428755","utm_y":"4609874","any":"1873","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42768-foto-08033-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42768-foto-08033-327-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42779","titol":"Cova de l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lermita","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova situada en un penya-segat de la muntanya del Morro del Porc. S'accedeix per una fissura feta a la roca d'uns quaranta centímetres d'amplada. Al seu davant hi ha una alzina que tapa l'entrada. Només es pot entrar-hi encordat i acompanyat d'espeleòlegs. La seva profunditat varia entre 12 i 15 metres. Un cop a l'interior presenta varis passadissos, dels quals, el més important es realitza en una hora aproximadament. Al seu interior s'observen estalactites i estalagmites de calç de diverses mides. A uns deu metres aproximadament de l'entrada d'aquesta cova, per la banda esquerra, hi ha una segona entrada, a la qual només s'hi pot entrar fent ràpel d'uns 12 a 15 metres de fondària. Aquesta segona no comunica amb la primera cova, tot i que presenta característiques similars.","codi_element":"08033-338","ubicacio":"Muntanya del Morro del Porc","historia":"Segons explica el Sr. Josep Ayguaseonsa i el Sr. Raimundo Garcia, després de la Guerra Civil espanyola, l'exèrcit instal·là un camp de tir darrera el turó de Can Camp, des d'on es feien pràctiques de tir utilitzant per blanc, el penya-segat on es troba la cova de l'Ermità. És per això, que tot el penya-segat està ple de rocs esmicolats i fissures, per la qual cosa cal extremar precaucions alhora de baixar cap a la cova.","coordenades":"41.6625300,2.1434400","utm_x":"428688","utm_y":"4612663","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42779-foto-08033-338-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42779-foto-08033-338-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42841","titol":"Font de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural.","codi_element":"08034-27","ubicacio":"","historia":"Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).","coordenades":"41.7803400,1.9363100","utm_x":"411605","utm_y":"4625935","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42855","titol":"Gorg del Calders (prop de la Mira)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-calders-prop-de-la-mira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà.","codi_element":"08034-41","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7635300,1.9489200","utm_x":"412630","utm_y":"4624056","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42925","titol":"Vall de la riera de Calders i les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80.","centuria":"","notes_conservacio":"Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles.","descripcio":"Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd.","codi_element":"08034-111","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7643500,1.9468100","utm_x":"412456","utm_y":"4624149","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42945","titol":"Forat Micó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-mico","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant.","codi_element":"08034-131","ubicacio":"Riu Calders","historia":"","coordenades":"41.7716600,1.9698600","utm_x":"414381","utm_y":"4624937","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42948","titol":"La cova del Cargolaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-cargolaire","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons.","codi_element":"08034-134","ubicacio":"A les roques dels Gitanos","historia":"Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42949","titol":"Meandre del riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-del-riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. <\/span><\/span><\/span>(Informació de El Pou de la Gallina).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-135","ubicacio":"","historia":"<p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br \/> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br \/> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.<\/span><\/span><\/p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.<\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42950","titol":"Riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-136","ubicacio":"Travessa el terme municipal","historia":"<p><span><span><span><span>El nom del riu ve de <\/span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"97334","titol":"Platja de les Roques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platja-de-les-roques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Platja situada a l'extrem sud del municipi, al límit del terme municipal amb Sant Pol de Mar. És una zona d'interès natural i paisatgístic, on el penya-segat de la Petona arriba fins al mar, on hi ha un petit illot rocós conegut com la 'Roca Grossa'.<\/p> <p>En aquest espai hi ha quatre cales d'aigües cristal·lines, denominades Rocapins, la Vinyeta, Cala d'en Pere i la Roca Grossa. Hi desemboca el torrent de la Cabra o de les Basses.<\/p> ","codi_element":"08035-127","ubicacio":"La Petona","historia":"","coordenades":"41.6064700,2.6435200","utm_x":"470296","utm_y":"4606146","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97334-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-06-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com la platja de la Cabra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97369","titol":"Parc Dalmau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-dalmau","bibliografia":"<p><span><span><span>AMAT, J. 'Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella', a <em><span>Calella en el temps 1. <\/span><\/em>Calella: Ajuntament de Calella.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. <\/em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.<\/em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc Dalmau és un parc públic situat dins el nucli urbà i que amb poc més de 7.500 m2 representa l'espai verd més gran de la ciutat. Està projectat com un recorregut amb una transició entre un espai enjardinat a la part baixa fins al bosc de la part més elevada.<\/p> <p>Tot el conjunt està arranjat amb murs i escales i canalitzacions, amb diversos elements que ornamenten els espais que conformen el parc. L'entrada al parc es fa per un passeig de plàtans al costat dret del qual hi ha diversos jardins esgraonats, amb una gelosia i laberint, i darrera una font ornamental i escultures, com la de l'infant muntant un cargol. Seguint el camí ens trobem la font de Sant Jordi i el jardí de l'Estany, amb una bassa amb un petit brollador que inclou unes majòliques amb versos de Concepció Organ. Segueix un espai de parc infantil, en un costat del qual hi ha el refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola. Més amunt trobem els lavabos dissenyats per Jeroni Martorell, prop dels quals hi ha la Font dels Lleons<\/p> <p>Des d'aquí i des de l'escalinata que hi ha a la dreta, es pot accedir a la part central del parc, el denominat Pla de l'Ós. És un espai de trobada ampli i envoltat de pins que es recull de forma circular com un 'fòrum', amb grades i un escenari. Prop d'aquí hi ha la pedrera i la bassa.<\/p> <p>A partir d'aquí comença la zona forestal del Parc Dalmau, que comprèn dues terceres parts del parc. Hi predominen els pins pinyers, tot i que hi ha algun exemplar d'alzina i de garrofer.<\/p> ","codi_element":"08035-142","ubicacio":"Entre la carretera N-II i la muntanya.","historia":"<p>A principis del segle XX l'Ajuntament de Calella va adquirir la finca de Can Pelayo per convertir-la en un parc públic urbà. El disseny del parc va ser encarregat a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell l'any 1927. Martorell va projectar el parc entorn una gran plaça central amb pèrgoles i parterres i que a través d'una gran escalinata arribaria fins a la muntanya. Tanmateix, el projecte original va haver de ser modificat per falta de pressupost. Del projecte de Jeroni Martorell n'han quedat diversos elements, com la font dels Lleons, les grades del Pati de l'Ós, els desguassos, murets i escales i els lavabos públics.<\/p> <p>L'any 2017 es va crear l'associació Amics del Parc Dalmau, un grup de voluntaris que tenen cura de l'arranjament i part del manteniment del parc i vetllen per la seva conservació i difusió.<\/p> ","coordenades":"41.6174600,2.6588000","utm_x":"471574","utm_y":"4607361","any":"1927","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97369-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97369-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte d'alguns elements del parc)","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"97458","titol":"Riera de Capaspre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-capaspre","bibliografia":"<p>MASSONS, J.M. (2005). “Història de la Ciutat de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.<\/p> <p>SOLDEVILA, X. (2021). “De la pobla de la Calella a la vila de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.<\/p> <p>PONS GURI, J.M. I RODRÍGUEZ BLANCO, J. (1988). “Dels privilegis al règim municipal de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La riera de Capaspre és un curs petit d'aigua que neix al Montnegre. Transcorre pel sector de ponent del terme fins a desembocar al mar, entre la platja de Garbí i la Gran. En aquest darrer tram en què transcorre per un entorn urbà, ha estat canalitzada.<\/p> <p>Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar.<\/p> ","codi_element":"08035-176","ubicacio":"Sector de sud-oest del terme municipal.","historia":"<p><span><span><span><span><span>A la part alta de la riera de Capaspre s'hi va establir en època medieval el primer veïnat de Calella, de la qual en formaven part diversos masos i la capella de Sant Quirze, documentada des de l'any 1184. El nom de Capaspre es creu que ve del llatí 'Caput asperum', és a dir 'promontori que sobresurt'. La seva conca marca els límits del terme municipal de Calella.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6249300,2.6461700","utm_x":"470525","utm_y":"4608194","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97458-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97468","titol":"Font del Torrent de les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-torrent-de-les-basses","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font situada en el marge del torrent de les Basses, poc abans que desemboqui al mar.<\/p> <p>Entremig de la vegetació sobresurt un broc metàl·lic fixat en un mur, d'on brolla l'aigua. L'aigua cau en una petita pica que hi ha sota, que quan es plena baixa pel torrent.<\/p> ","codi_element":"08035-186","ubicacio":"Torrent de les Basses.","historia":"","coordenades":"41.6077500,2.6454300","utm_x":"470456","utm_y":"4606287","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97468-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97481","titol":"Passeig de plàtans del Parc Dalmau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-platans-del-parc-dalmau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Passeig de plàtans situat a l'entrada del Parc Dalmau.<\/p> <p>Són un grup de plàtans (<em>Platanus<\/em>) de certa dimensió que custodien el camí de pujada al parc. Van ser plantats a la dècada dels anys trenta del segle passat. L'entrada està plantejada com un passeig, pel que entre els arbres s'hi intercalen bancs de pedra que conviden al repòs. <\/p> ","codi_element":"08035-197","ubicacio":"Parc Dalmau, s\/n.","historia":"<p>A principis del segle XX l'Ajuntament de Calella va adquirir la finca de Can Pelayo per convertir-la en un parc públic urbà. El disseny del parc va ser encarregat a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell l'any 1927. Martorell va projectar el parc entorn una gran plaça central amb pèrgoles i parterres i que a través d'una gran escalinata arribaria fins a la muntanya. Tanmateix, el projecte original va haver de ser modificat per falta de pressupost.<\/p> <p>Del projecte de Jeroni Martorell n'han quedat diversos elements, com la font dels Lleons, les grades del Pati de l'Ós, els desguassos, murets i escales i els lavabos públics.<\/p> <p>L'any 2017 es va crear l'associació Amics del Parc Dalmau, un grup de voluntaris que tenen cura de l'arranjament i part del manteniment del parc i vetllen per la seva conservació i difusió.<\/p> ","coordenades":"41.6161400,2.6589600","utm_x":"471587","utm_y":"4607214","any":"anys 30","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97481-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97481-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"97681","titol":"Coll de l'Era d'en Móra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-lera-den-mora","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>L’Era d’en Mora és un espai d’interès natural situat en un coll que uneix les serralades de les Guilles i de l’Arboceda, fent de partió dels termes municipals de Calella i Sant Cebrià de Vallalta. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Situada en un encreuament de camins, era una antiga zona de conreu que avui està definida per una gran esplanada entre boscos. Esdevé un mirador natural amb vistes per tota la vall fins el mar. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-256","ubicacio":"Coll de l'Era d'en Mora.","historia":"<p><span><span><span>L’antiga zona de conreu de l’Era d’en Mora va ser utilitzada durant la segona meitat del segle XX com a abocador de residus. L’espai va ser restaurat l’any 2000.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6326000,2.6288500","utm_x":"469086","utm_y":"4609052","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97681-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"97762","titol":"Torrent del Raig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-raig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El curs baix pateix la pressió urbana.","descripcio":"<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El torrent del Raig és un curs petit d'aigua que neix sota el Puig de Popa i desemboca a la riera de Capaspre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest darrer tram en què transcorre per un entorn urbà, ha estat canalitzada. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’entorn del torrent es manté eminentment com una zona agrícola.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08035-285","ubicacio":"Des de sota del Puig de Popa fins a la riera de Capaspre.","historia":"<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En motiu de la proposta d’una nova connexió viària que amenaçaria aquest espai, s’ha constituït una plataforma denominada <em>Salvem el Torrent del Raig<\/em> que busca la seva protecció.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6190400,2.6390200","utm_x":"469927","utm_y":"4607543","any":"","rel_municipis":"08035","municipi_nom":"Calella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08035\/97762-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"43028","titol":"Alzinar de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-la-sala","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres.","codi_element":"08036-52","ubicacio":"Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra","historia":"","coordenades":"41.7234300,1.4710700","utm_x":"372829","utm_y":"4620199","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43028-foto-08036-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43028-foto-08036-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43091","titol":"Brolladors de Cal Vima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brolladors-de-cal-vima","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua.","descripcio":"Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura.","codi_element":"08036-115","ubicacio":"Dusfort","historia":"La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua.","coordenades":"41.7522600,1.4876900","utm_x":"374268","utm_y":"4623376","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43091-foto-08036-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08036\/43091-foto-08036-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"És també conegut com els Bullidors de Cal Vima.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43187","titol":"Jaciment de Dusfort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-dusfort","bibliografia":"<p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).<\/p> ","codi_element":"08036-211","ubicacio":"Dusfort","historia":"<p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.<\/p> ","coordenades":"41.7360800,1.4907400","utm_x":"374490","utm_y":"4621575","any":"","rel_municipis":"08036","municipi_nom":"Calonge de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP","autor_element":"","observacions":"Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"43721","titol":"Bosc de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-santa-margarida","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Massa forestal que envolta el casal conegut com a Torre de Santa Margarida, i que forma part de la mateixa finca. Es tracta d'un bosc format bàsicament per cedres de l'Himàlaia, de la mateixa espècie que el situat al costat de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un tipus d'arbre perennifoli i resinós, de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix, s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madures. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred. De forma intercalada aquest cedre es barreja amb pi blanc més comú, i a mida que ens aproximem a la casa, predominen els roures, barrejats amb els pins i alguna alzina. Es tracta de roures martinencs (Quercus humilis), propis de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Els roures martinencs són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit E-O i condueix a la casa.<\/p> ","codi_element":"08037-63","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Segons informació oral procedent dels propietaris actuals de la casa, aquest bosc fou plantat en bona manera uns anys després de la construcció del casa. El cedre de l'Himàlaia, com a espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Cal pensar que la plantació es correspon a aquest moment, sobre una base boscosa formada per roures i pins.<\/p> ","coordenades":"41.9295900,2.3115300","utm_x":"442920","utm_y":"4642188","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43721-foto-08037-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43721-foto-08037-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43722","titol":"Bosc de can Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-soca","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Massa forestal ubicada a llevant de la casa de Can Soca, dins de la seva finca, de la qual rep el nom. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, sent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit nord-sud i condueix a la casa, i Sant Tomàs de Riudeperes.<\/p> ","codi_element":"08037-64","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes  (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent a la masia de can Soca. Aquesta casa es troba datada des del segle XIX i pertanyia al convent de Sant Tomàs. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Desprès d'algunes compres i vendes la casa va ser adquirida per la família Juvé del mas de la Frontera, actuals propietaris de la finca i del bosc.<\/p> ","coordenades":"41.9352200,2.3021100","utm_x":"442144","utm_y":"4642819","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43722-foto-08037-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43722-foto-08037-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43723","titol":"Torrent de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-sant-marti","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.<\/p> ","codi_element":"08037-65","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.<\/p> ","coordenades":"41.9270300,2.3075300","utm_x":"442586","utm_y":"4641906","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43723-foto-08037-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43723-foto-08037-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43724","titol":"Torrent de la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-la-sauleda","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Curs fluvial que discorre i travessa el terme municipal de Calldetenes des del S-E en direcció al N-O. Neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del mas de la Sauleda, amb qui comparteix el nom. Des d'aquí discorre en sentit N-O, travessant la C-25 fins a les immediacions de la casa de la Frontera, on desguassa al torrent de Sant Martí. La presència d'aquest torrent és notable al seu pas per reunir al seu voltant una vegetació més humida que contrasta a l'entorn dels camps conreats. Aglutina vegetació bàsicament de ribera, especialment pollancres, albers i sobretot salzes. Prop de la casa de la Sauleda compta amb una font que rep el mateix nom.<\/p> ","codi_element":"08037-66","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes","historia":"<p>Tot indica que el nom del torrent té els seus orígens en la presència abundant de salzes que devien agrupar-se en una formació boscosa anomenada sauleda. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera. Actualment, aquest tipus d'arbre és testimonial.<\/p> ","coordenades":"41.9185800,2.3077100","utm_x":"442593","utm_y":"4640968","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43724-foto-08037-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43724-foto-08037-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43725","titol":"Pla de la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-sauleda","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Superfície agrícola planera ubicada al nord, i especialment al N-E del mas anomenat actualment la Sauleda, entre aquest mas i l'antic camí ral que menava de Vic a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta, sens dubte, de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas la Sauleda. Actualment, aquesta àrea continua essent un espai conreat, plantat bàsicament de blat de moro, on s'alternen espais conreats i petites illes boscoses ocupades per roures i pins. El seu valor com a zona d'interès és bàsicament paisatgístic, en contrast amb la veïna C-25 i el proper nucli habitat de Sant Julià de Vilatorta.<\/p> ","codi_element":"08037-67","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Segurament es tracta de l'àrea que històricament ha format part de les propietats del mas de la Sauleda.<\/p> ","coordenades":"41.9181900,2.3091700","utm_x":"442714","utm_y":"4640924","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43725-foto-08037-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43725-foto-08037-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43726","titol":"Pla de la Quintana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-quintana","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les amenaces que planen sobre aquest espai estan relacionades amb la proliferació de plans urbanístics i d'aprofitament del sòl industrial","descripcio":"<p>Plana formada per camps de conreu existents entre el Casal de d'Altarriba i el mas de la Quintana, que pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta, al cantó Sud-est del terme municipal de Calldetenes. Es tracta d'una superfície ocupada bàsicament pel conreu del blat de moro i farratges. Es troba delimitat pel camí que des de la casa de la Quintana mena a la casa nova de la Sauleda, i que era l'antic camí ral de Vic a Girona, des d'allà amb el camí que des de la casa nova de la Sauleda mena a Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà pel Torrent de Sant Martí fins al Casal d'Altarriba. El seu valor natural és bàsicament paisatgístic, ja que forma part de les planes que des de la C-25 fins a les primeres urbanitzacions de Sant Julià de Vilatorta, conserven encara l'aspecte de paisatge rural format per camps de conreu oberts al llarg dels segles. Com a element perturbador cal remarcar la presència d'un polígon industrial existent al sud-est dels plans, ja en terme de Sant Julià de Vilatorta.<\/p> ","codi_element":"08037-68","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"","coordenades":"41.9231900,2.3132200","utm_x":"443054","utm_y":"4641476","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43726-foto-08037-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43726-foto-08037-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43730","titol":"Torrent de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-sant-marc","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest torrent ha sofert algunes transformacions afectat per la creixent urbanització del nucli de Calldetenes, d'altra banda, el entorns del torrent a tocar del poble es troben poc cuidats.","descripcio":"<p>Curs fluvial que travessa el terme de Calldetenes en sentit S-N. L'actual torrent neix a les vessants del turó de Sant Marc, a l'extrem sud del municipi. Des d'allà es dirigeix vers el nucli urbà de Calldetenes, que travessa de forma canalitzada, i torna a sorgir als Plans de l'Aragall, per desguassar al torrent de Sant Martí, poc abans de morir al riu Gurri. Es tracta d'un torrent de molt poc cabdal, que pateix greument els efectes de la sequera estiuenca. La vegetació de l'entorn és molt poc abundosa, reduint-se a joncs, esbarzers, i altre tipus d'arbusts ocasionals.<\/p> ","codi_element":"08037-72","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>El nom de Torrent de Sant Marc, ve sens dubte donat pel seu naixement al peu de la serra de Sant Marc. Els habitants de Calldetenes donaven diferents noms al torrent, en funció del tram; entre la Serra de Sant Marc i la font de la Boga, era conegut amb el nom de torrental; entre la Font de la boga i les Adoberies, era conegut com torrent de les Adoberies; i entre les Adoberies i el final del torrent, era conegut com el torrent d'en Met Vilar.<\/p> ","coordenades":"41.9257900,2.2905800","utm_x":"441179","utm_y":"4641780","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43730-foto-08037-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43730-foto-08037-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43735","titol":"Grup de roures al mas Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grup-de-roures-al-mas-ponc","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Massa forestal ubicada a ponent del mas Ponç, del qual rep el nom, dins de la seva finca, a tocar del camí que comunica el Mas Ponç amb l'antic camí ral de Sant Julià, en direcció a Calldetenes, als peus de la Serra de Sant Marc. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis), propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.<\/p> ","codi_element":"08037-77","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent al mas Ponç. Del mas Ponç hi ha notícies com a mínim des del 1275, quan Ramon Ponç apareix com a testimoni en una venda, tot i que en aquests moments segurament ja existia. Es coneix que aquest mas es trobava sota domini del rector de Sant Julià de Vilatorta i que, potser per aquest motiu, i poder treure un rendiment més alt, el rector el va arrendar a diverses famílies al llarg dels segles, especialment a partir del segle XVI. El fet de canviar de famílies masoveres va ser degut també a la forta incidència que les Pestes dels segles XIV i XV van tenir. Així, es coneix que el 1385 la casa era mancada d'homes, tal i com ho confirma el dot matrimonial d'Elisenda Ponç i la seva néta, a favor de Francesc Talabosch. La néta era filla de Pere Ponç i Sibil·la, tots dos difunts, i hereva i propietària del mas. (VILAMALA, 2002:107) El 1396 Pere Ponç, beneficiat de la Seu de Vic, va fer donació de dues cases a l'hereu del mas Ponç. El 1415 Guillem Eimeric va fer donació de la meitat del bosc Talabosc de Vilalleons al seu nebot Francesc Ponç. (VILAMALA, 2002:107) Al llarg de tot el segle XVI, la documentació revela la decadència del mas, la pèrdua del cognom dels arrendataris i un seguit d'establiments nous a diverses famílies d'arrendataris, que anaven canviant successivament sense establir-se definitivament. Durant el segle XVII, el rector de Sant Julià va anar establint diverses famílies al mas Ponç, però les exigències econòmiques eren tan grans que els establerts no duraven gaire temps. La família Mateu que ocupava el mas va marxar el 1605. El mas fou llogat a la família Serra que també va marxar aviat. El 1650 la família Vidal era qui portava la propietat, però els tractes eren tan abusius que van marxar el 1665. Poc després s'hi va establir la família Homs. Com a terres propietat de l'església, el mas va patir la desamortització eclesiàstica, i fou adquirit per la família Vergés.<\/p> ","coordenades":"41.9178600,2.2940700","utm_x":"441461","utm_y":"4640897","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43735-foto-08037-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43754","titol":"Font de la Boga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-boga","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Aquesta font es troba en un avançat estat de degradació, romanen pràcticament amagada entre la vegetació i molt poc cuidada.","descripcio":"<p>Petita font ubicada en un dels marges del torrent de Sant Marc, vers on vessa l'aigua, a l'entrada del poble de Calldetenes, en un espai ocupat actualment per horts. Com a font està formada per un petit brollador encastat al terra, molt amagat entre la vegetació que envolta el torrent, precedit per una passera feta recentment amb ciment.<\/p> ","codi_element":"08037-96","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Aquesta font és anomenada font de la Boga per què el seu entorn era un terreny inundat ple d'aiguamolls - aproximadament entre la plaça Onze de Setembre i la font-. En aquests aiguamolls creixia una planta que s'anomena boga i que alguns habitants de pocs recursos de fora del poble venien a collir per donar-les per menjar a les vaques. L'any 1959 es terrenys es van dessecar i van ser ocupats per horts, i desprès foren urbanitzats. Els terrenys pertanyien al mas Verdaguer.<\/p> ","coordenades":"41.9262600,2.2894000","utm_x":"441082","utm_y":"4641833","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43754-foto-08037-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43754-foto-08037-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43755","titol":"Bosc entre el mas Llió i l'Aymeric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-entre-el-mas-llio-i-laymeric","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els propietaris del mas Aymerich netegen el sotabosc periòdicament amb l'objectiu de prevenir incendis que poguessin afectar a la casa.","descripcio":"<p>Zona boscosa ubicada al peu del turó que des del mas el Llió ascendeix fins al mas l'Aymerich, a migdia terme de Calldetenes. Es tracta d'una zona boscosa poblada bàsicament per roure martinenc, el freixe, l'auró blanc, algunes alzines i alguns pins, amb la presència d'un abundant sotabosc format per matolls: ginebró, arç blanc, boix aranyoner etc. Actualment, aquest bosc és travessat pel camí que des del Llió ascendeix fins al mas Aymerich. El bosc arriba ben bé fins a tocar la casa del mas Aymerich pel seu cantó de ponent, fins al cim del turó on s'ubica la casa. La importància d'aquesta formació boscosa ve donada pel fet de tractar-se d'un dels pocs testimonis que queden del bosc original d'aquestes contrades, convertit al llarg del temps en camps de conreu. El fet de tractar-se d'un espai costerut, poc apte per a l'agricultura, ha fet preservar el bosc. A diferència d'aquest, el veí Turó de Sant Marc es troba força afectat per l'erosió, i només és troba poblat per arbustos petits i arbres molt escassos, d'aquí que aquesta clapa de bosc sigui un espai de gran importància.<\/p> ","codi_element":"08037-97","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>Cal pensar que es tracta d'una petita mostra vivent del bosc original de la zona. El fet de que s'hagi conservat en aquest lloc és segurament degut al pendent del terreny.<\/p> ","coordenades":"41.9146300,2.3000400","utm_x":"441953","utm_y":"4640535","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43755-foto-08037-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43755-foto-08037-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43773","titol":"Serra de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-sant-marc","bibliografia":"<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amençat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies autòctones de Calldetenes. Juntament amb aquest perill, cal destacar el del derivat de la presència de motos i quads durant els caps de setmana.","descripcio":"<p>Elevació del terreny que ocupa el sector de migdia del terme municipal de Calldetenes. Es troba format bàsicament per dos cims principals, com són la Serra de Sant Marc, amb 580 metres, i el Serrat d'en Serrallonga, a ponent, amb tota la carena que els uneix. El turó de Sant Marc, amb 580m és l'alçada més gran del municipi. Es tracta d'un turó format bàsicament per margues gris-blavoses erosionades, conegudes geològicament com a 'marga de Vic' o 'pedra morta' , que per la seva compacitat es desfan fàcilment. Aquest tipus de marga, modelada per la pluja, dóna lloc a un relleu aixaragallat on el sòl ha desaparegut en molts dels trams, donant lloc a una vegetació formada bàsicament per arbustos i plantes aromàtiques, molt adaptades a viure en condicions molt eixutes. Als llocs on queda un mínim de sòl s'hi desenvolupa la jonceda, una comunitat vegetal amb aspecte de prat però que incorpora també elements arbustius. Les espècies que hi predomina són el jonc, el fenàs de marge, la farigola i l'argelaga. A les zones on el sòl s'ha conservat amb més profunditat, hi creixen clapes de roure, que roman com a bosc marginal. És el cas de les rouredes properes al mas Pons, o del bosc de roures entre el mas el Llió i el mas l'Aymerich. Degut a la seva topografia, aquest turó no ha estat agredit per pràctiques agrícoles o ramaderes, conservant part del seu aspecte originari.<\/p> ","codi_element":"08037-115","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"<p>El nom de Serra de Sant Marc, ve donat sens dubte per la presència de la capella de Sant Marc, que corona el cim de la muntanya, i que ha estat objecte de devoció. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer -fora del municipi-. Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1878, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes.<\/p> ","coordenades":"41.9156100,2.2936100","utm_x":"441421","utm_y":"4640648","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43773-foto-08037-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amenaçat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43837","titol":"Font del Clot de Garces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-clot-de-garces","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada.","codi_element":"08038-20","ubicacio":"","historia":"Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons.","coordenades":"41.7849600,1.7727700","utm_x":"398021","utm_y":"4626629","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43837-foto-08038-20-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Font utilitzada pel regadiu dels camps","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43839","titol":"Font de Cal Filosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-filosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum","codi_element":"08038-22","ubicacio":"riera de Bellver","historia":"Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant.","coordenades":"41.7914500,1.8003300","utm_x":"400322","utm_y":"4627317","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43839-foto-08038-22-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43840","titol":"Saltant de Cogoma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/saltant-de-cogoma","bibliografia":"-Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140\/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua.","codi_element":"08038-23","ubicacio":"riera de Bellver","historia":"","coordenades":"41.8050300,1.8044800","utm_x":"400687","utm_y":"4628820","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43840-foto-08038-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43840-foto-08038-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"És una riera que passa pel límit de terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43841","titol":"Saltant de les Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/saltant-de-les-valls","bibliografia":"-Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140\/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua.","codi_element":"08038-24","ubicacio":"riera de Bellver","historia":"","coordenades":"41.8012400,1.8040000","utm_x":"400642","utm_y":"4628400","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43841-foto-08038-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43841-foto-08038-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Marca el límit del terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43856","titol":"El Gual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-gual","bibliografia":"-BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18.","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba.","codi_element":"08038-39","ubicacio":"pont de Sant Mateu","historia":"L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.)","coordenades":"41.7859500,1.7814400","utm_x":"398743","utm_y":"4626728","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43859","titol":"Puig de Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-roma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994.","codi_element":"08038-42","ubicacio":"vall de Viladelleva","historia":"","coordenades":"41.8125100,1.7937100","utm_x":"399804","utm_y":"4629663","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43859-foto-08038-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Zona de bosc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43860","titol":"Puig Alter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-alter","bibliografia":"-BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa.","codi_element":"08038-43","ubicacio":"serra de Puig-Alter","historia":"El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats.","coordenades":"41.8139300,1.7855300","utm_x":"399127","utm_y":"4629830","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43860-foto-08038-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43860-foto-08038-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Zona de Bosc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43865","titol":"Gorg de la Por","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-por","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera.","codi_element":"08038-48","ubicacio":"riera de Bellver","historia":"","coordenades":"41.8033700,1.8038100","utm_x":"400629","utm_y":"4628636","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43865-foto-08038-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43865-foto-08038-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43867","titol":"Bosc Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-gran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc.","codi_element":"08038-50","ubicacio":"Camí de Viladelleva.","historia":"","coordenades":"41.7993900,1.7945800","utm_x":"399856","utm_y":"4628205","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43867-foto-08038-50-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43868","titol":"L'Alzinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalzinar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc.","codi_element":"08038-51","ubicacio":"Camí de Viladelleva.","historia":"","coordenades":"41.7970300,1.7893000","utm_x":"399414","utm_y":"4627949","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43868-foto-08038-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43869","titol":"Forat de les Ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-les-animes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un petit gorg fet de manera artificial i que presenta les parets del saltant fetes en obra de carreurons units amb morter de calç. L'alçada és d'uns 2 metres aproximadament mentre que llargada i l'amplada del gorg no supera els 3 metres.","codi_element":"08038-52","ubicacio":"Viladelleva","historia":"","coordenades":"41.7958700,1.7946100","utm_x":"399853","utm_y":"4627814","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43869-foto-08038-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43869-foto-08038-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"Propietari de la Tosa","observacions":"La resclosa de la riera la va fer l'amo de la Tosa a mitjan del segle XX per tal de buscar aigua. El forat és enrunat dins d'un petit gorg actualment. Existeix una llegenda associada a aquest clot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43877","titol":"Serra d'Antius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-dantius","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats.","codi_element":"08038-60","ubicacio":"Serra d'Antius","historia":"","coordenades":"41.8019500,1.7557800","utm_x":"396637","utm_y":"4628535","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43877-foto-08038-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43877-foto-08038-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43884","titol":"Pla dels Pinyers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-dels-pinyers","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom.","codi_element":"08038-67","ubicacio":"Hostal Nou","historia":"","coordenades":"41.8004000,1.7656900","utm_x":"397458","utm_y":"4628352","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43884-foto-08038-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43884-foto-08038-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"És un bosc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43914","titol":"Horts municipals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-municipals","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters.","codi_element":"08038-97","ubicacio":"oest del municipi","historia":"De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra.","coordenades":"41.7776100,1.7836000","utm_x":"398910","utm_y":"4625800","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43914-foto-08038-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43914-foto-08038-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Zona de conreu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43919","titol":"Bosc del Filador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-filador","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina.","codi_element":"08038-102","ubicacio":"Carrer dels Manxons.Callús","historia":"","coordenades":"41.7882900,1.7799800","utm_x":"398626","utm_y":"4626990","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43919-foto-08038-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43920","titol":"El bullidor d'Antius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bullidor-dantius","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua.","codi_element":"08038-103","ubicacio":"riu Cardener","historia":"","coordenades":"41.7980100,1.7678500","utm_x":"397633","utm_y":"4628084","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43920-foto-08038-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43920-foto-08038-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43921","titol":"El Pla de la Tosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-la-tosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa.","codi_element":"08038-104","ubicacio":"Camí de Viladelleva.","historia":"","coordenades":"41.7896800,1.7937400","utm_x":"399771","utm_y":"4627128","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43921-foto-08038-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43921-foto-08038-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"És un bosc i camps de conreu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43922","titol":"La riera de Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-de-bellver","bibliografia":"-HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14","centuria":"","notes_conservacio":"La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua.","descripcio":"Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages.","codi_element":"08038-105","ubicacio":"","historia":"Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14).","coordenades":"41.7904700,1.8005800","utm_x":"400341","utm_y":"4627208","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43922-foto-08038-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"43968","titol":"Els Horts del Cortès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-horts-del-cortes","bibliografia":"-SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Extensió de terreny de 2,3 Ha. És una zona de regadiu que es troba situat a la llera nord del riu Cardener, i a mig dia s'hi troben els canals de la Colònia del Cortès des d'on s'agafa l'aigua per al rec. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters.","codi_element":"08038-151","ubicacio":"Carretera C-55. Km 42,5. Callús","historia":"Des de finals del segle XIX ja es començava a treballar la terra a la llera del riu. Amb la eclosió de les diverses fàbriques, els treballadors aprofitaren per a dur a terme aquesta activitat, molt especialment quan es construïren les edificacions dels obrers vora les fàbriques. Els canals d'aigua de les colònies degut a la seva turbina permetien un bon regatge dels horts (SALA, Ll. Et alli. 1996:87 ).","coordenades":"41.7963600,1.7753000","utm_x":"398250","utm_y":"4627892","any":"","rel_municipis":"08038","municipi_nom":"Callús","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08038\/43968-foto-08038-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Joan Casas Blasi","autor_element":"","observacions":"Zona de conreu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"44041","titol":"Cova de Sant Guillem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-sant-guillem","bibliografia":"Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25\/09\/2015).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Abric natural situat a la part inferior d'una paret rocosa. Consta d'una gran boca d'entrada de forma ovalada. La cavitat té poca fondària.","codi_element":"08039-69","ubicacio":"Turó de Can Tomàs","historia":"La cova és un indret conegut per bona part dels campinencs.","coordenades":"41.7182500,2.4727800","utm_x":"456145","utm_y":"4618629","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44041-foto-08039-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44041-foto-08039-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44056","titol":"Riera de Campins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-campins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Campins neix al massís del Montseny, a l'indret de les Fonts Vives al nord del terme municipal, i desemboca a la riera de Pertegàs, dins del terme de Sant Celoni. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem el torrent del Sot de Can Masó i el torrent de Can Cerdanya. Travessa el terme municipal de nord a sud, passant pel costat del nucli. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on s'hi conserva la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. El cabal d'aigua és discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor.","codi_element":"08039-84","ubicacio":"Campins","historia":"","coordenades":"41.7259300,2.4635800","utm_x":"455385","utm_y":"4619486","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44056-foto-08039-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44056-foto-08039-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44068","titol":"Jaciment paleontològic de Campins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-campins","bibliografia":"<p>ANADÓN, P.; VILLALTA, J.F. (1975). 'Caracterización de terrenos de edad estampiense en Campins (Vallès Oriental), Acta de Geológica Hispánica. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ANADÓN, P. (1986). 'Las Facies lacustres del Oligoceno de Campins (Vallès Oriental, provincia de Barcelona. Cuadernos de Geología Ibérica. Madrid. Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25\/09\/2015). FOLCH, R. (1988). Història Natural dels Països Catalans. Registre fòssil. Vol. 15. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al municipi de Campins s'ha observat la presència d'un jaciment paleontològic comprès en tres trams. El tram inferior té una potència de més de 400 metres i està situat al torrent de Can Quaranta. El tram mig te una potència d'uns 200 metres i es situa al camí de Can Collell a Can Quaranta i el tram superior està situat a l'oest de Campins. Al tram inferior s'hi van localitzar dos jaciments amb restes de mamífers; al primer de la zona de Can Joanet s'hi va trobar 'Tectochara meriani', 'Sphaerochara himeri var. Longiuscula', 'Rhabdochara major', 'Theridomys major', 'Theridomys helmeri' i 'Eucricetodon'. Al segon jaciment de Can Quaranta s'hi va trobar: 'Theridomys major', 'Theridomys helmeri', 'Archaeomys gervaisi', 'Pseudoltinomys aff. Major', 'Issiodoromys aff. Minor', Eucricetodon aff. huberi', 'Pseudocricetodon montalbanensis' i 'Cainotherium'. El tram mig té nivells d'origen lacustre que contenen impresions de plantes i ostracods. Hi trobem espècies de mol·luscs ('Cypris faba minuscula', 'Limnaea longiscata', 'L. subbullata', etc.) i flora fòssil ('Pinus lardyana', 'Iris obsoleta', 'Phragmites oeningensis', 'Sabal major', 'Typha latissima', 'Cassia', etc. ).<\/p> ","codi_element":"08039-96","ubicacio":"A l'entorn del poble de Campins","historia":"<p>La primera notícia de l'existència del jaciment la trobem l'any 1881, quan Maureta i Thos indiquen la presència de sediments lacustres a Campins, atribuïnt-los al 'Sistema Proicè'. Entre els anys 1883, 1907 i 1913 Almera, a partir de la fauna de moluscs i flora trobats en diversos nivells, va assimiliar les capes de Campins a l'Aquitaniense. L'any 1947, Llopis nega la teoria d'Almera i l'atribueix al Miocè Superior. Pocs després, el 1951, Batlle nega la teoria de Llopis i confirma l'atribució d'Almera, com ho farà poc després Fontboté.<\/p> ","coordenades":"41.7275800,2.4751200","utm_x":"456346","utm_y":"4619664","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44068-foto-08039-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44068-foto-08039-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"És un jaciment molt extens, del qual se'n disposa de poca informació de la situació i no es pot determinar amb exactitud el seu emplaçament.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44075","titol":"Fonts Vives","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-vives","bibliografia":"Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25\/09\/2015). Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural sense estructures construïdes associades. És més visible en època estival, ja que la resta de l'any es confon amb el cabal del torrent.","codi_element":"08039-103","ubicacio":"Sot del Purgatori","historia":"La font apareix nombrada als amirallaments de l'any 1926 i al Registre de la Propietat de l'any 1944.","coordenades":"41.7362500,2.4662300","utm_x":"455612","utm_y":"4620631","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08039\/44075-foto-08039-103-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44106","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme Campins està situat al costat sud est del massís, trobant-se una part significativa (un 34%) inclòs en l'espai del PEIN i Xarxa Natura 2000 del Massís del Montseny. El parc està situat al sector nord del terme municipal i és un espai de notable interès natural i paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08039-134","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"<p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.<\/p> ","coordenades":"41.7415500,2.4693900","utm_x":"455879","utm_y":"4621217","any":"","rel_municipis":"08039","municipi_nom":"Campins","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44190","titol":"Roc Fiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-fiter","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Com el seu nom indica, aquesta pedra de grans dimensions, es troba en un un punt de terme on coincideixen diferents propietats, a manera de fita natural. Es tracta d'un aflorament de pedra calcària amb una forma característica de paret llisa, que es troba arran del camí de Vallforners, per on tota la gent que s'endinsa a la vall hi ha de passar. L'escanyament que presenta la vall en aquest punt va fer pensar en la idoneïtat d'aquest emplaçament per fer-hi la presa del pantà de Vallforners, tot i que finalment es desplaça l'obra més amunt.","codi_element":"08042-75","ubicacio":"Camí de Vallforners, passat el Pont de Muntanya","historia":"La seva grandària i característica forma que 'amenaça' de caure, l'ha configurat com un indret de referència del municipi. De fet ja tenim documentades fotografies del lloc de l'any 1896, a l'arxiu de l'ajuntament. S'explica l'anècdota que part del roc es va desprendre sobre el camí quan calia dur un difunt del veïnat de la muntanya cap a l'antic cementiri de Sant Muç, a Cànoves, i que van caldre molts esforços per treure les pedres i fer-les baixar cap a la riera (pedres que actualment encara es veuen).","coordenades":"41.7081200,2.3475000","utm_x":"445715","utm_y":"4617576","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44190-foto-08042-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44190-foto-08042-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat presenta diverses subjeccions metàl·liques per practicar-hi escalada.Hi ha una fotografia del Roc de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).També existeix una fotografia del lloc del'any 1904 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on apareix un home sobre una mula passant pel camí a l'alçada del Roc Fiter (AFCEC_BORDAS_D_3970).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44213","titol":"Jaciment paleontològic de Cànoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-canoves","bibliografia":"<p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.<\/p> ","codi_element":"08042-98","ubicacio":"Torrent de la Font de la Vallfiguera","historia":"<p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.<\/p> ","coordenades":"41.7063300,2.3345400","utm_x":"444635","utm_y":"4617385","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB).","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44215","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny-1","bibliografia":"CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural.","codi_element":"08042-100","ubicacio":"Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental","historia":"Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB)","coordenades":"41.7170500,2.3259600","utm_x":"443931","utm_y":"4618581","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44215-foto-08042-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44215-foto-08042-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44254","titol":"Gorg Blau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-blau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre.","codi_element":"08042-139","ubicacio":"Riera de Vallforners","historia":"","coordenades":"41.7004800,2.3526200","utm_x":"446135","utm_y":"4616724","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44254-foto-08042-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44254-foto-08042-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44255","titol":"Gorg Sacongre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-sacongre","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural.","codi_element":"08042-140","ubicacio":"Riera de Vallforners","historia":"","coordenades":"41.7017600,2.3513500","utm_x":"446030","utm_y":"4616867","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44255-foto-08042-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44255-foto-08042-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat l'accés és complicat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44256","titol":"Fumerola de Prades I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fumerola-de-prades-i","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació.","descripcio":"Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús.","codi_element":"08042-141","ubicacio":"Can Prades","historia":"","coordenades":"41.7000000,2.3083400","utm_x":"442450","utm_y":"4616700","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44256-foto-08042-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44256-foto-08042-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44257","titol":"Fumerola de Prades II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fumerola-de-prades-ii","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació.","descripcio":"Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa.","codi_element":"08042-142","ubicacio":"Àmbit del Montseny Oest","historia":"","coordenades":"41.6992400,2.3118000","utm_x":"442737","utm_y":"4616613","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44257-foto-08042-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44262","titol":"Gorg Fiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-fiter","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany.","codi_element":"08042-147","ubicacio":"Riera de Vallforners","historia":"","coordenades":"41.7085100,2.3470100","utm_x":"445675","utm_y":"4617619","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44262-foto-08042-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44263","titol":"Gorg Lloreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-lloreda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons.","codi_element":"08042-148","ubicacio":"Riera de Vallforners","historia":"","coordenades":"41.7164400,2.3458600","utm_x":"445586","utm_y":"4618500","any":"","rel_municipis":"08042","municipi_nom":"Cànoves i Samalús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44263-foto-08042-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08042\/44263-foto-08042-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Guàrdia i Llorens","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"44272","titol":"Parc d'Olèrdola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-dolerdola","bibliografia":"<p>AAVV. (1997). 'Pla Especial de l'espai Natural d'Olèrdola. (Modificació del pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola)'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El dia 13 d'agost de 2003 es va declarar un incendi forestal que cremà el Fondo de la Seguera i arribà al Conjunt Monumental, dins del municipi d'Olèrdola. El mateix estiu a l'àrea del Parc pertanyent a Canyelles també es va declarar un focus que afectà  el límit sud del Parc.","descripcio":"<p>L'Espai Natural d'Olèrdola està situat en la zona de contacte de les estribacions meridionals del massís del Garraf amb la Depressió del Penedès, a cavall dels municipis de Canyelles i Olèrdola. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica. El paisatge del Parc d'Olèrdola es caracteritza per la presència de la pineda de pi blanc, desenvolupada sobre antics conreus de vinya, en alguns sectors molt castigats per incendis de data recent. On el suport edàfic no és suficient, la pineda és substituïda per una màquia de càrritx i margalló. El caràcter singular d'Olèrdola és degut a la presència de nombrosos testimoniatges arquitectònics i arqueològics que palesen l'intens procés d'humanització conegut per aquest territori des de la prehistòria fins a la baixa edat mitjana. El nucli principal d'aquest patrimoni historicoartístic el constitueix el conjunt de restes d'Olèrdola, que dóna el seu nom a aquest espai natural. Els límits del Parc al municipi de Canyelles són: des del municipi d'Olèrdola el límit de l'espai natural ve marcat per la riera de Vilafranca, on continua la llera en direcció sud fins arribar a la carretera de Canyelles a Sitges, on es pren la direcció oest pel camí del Pinar durant 180 metres. En trobar el segon revolt es deixa el camí i es continua en direcció sud fins la cota 125 i després en direcció oest fins la 178, on es canvia el sentit anant altre cop en direcció sud, excloent en la seva totalitat els sòls urbanitzables classificats pel PGOUM de Canyelles, fins el camí que mena de Canyelles a Cal Domingo, seguint-lo fins el punt 218,19. En aquest punt es tomba a la dreta vorejant el Pi de Capellà i continuant en direcció nord-est fins arribar al camí que de la Cogullada a Cal Domingo. Es segueix tot aquest camí circumdant la masia Cal Domingo, edifici i terrenys termeners que resten fora del Pla Especial, i continuant pel límit de la zona boscosa i els conreus fins trobar el camí que surt de Cal Muntaner a l'oest. En aquest punt es gira en direcció oest i després sud-est fins un dels vials de la urbanització Les Palmeres, vorejant-la i excloent-la totalment de l'àmbit, fins trobar la partió amb el terme de Vilanova i la Geltrú. Es prossegueix per aquest límit fins arribar al punt on concorren els límits de Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i La Gornal. A partir d'aquí es ressegueix la partió dels termes de Canyelles i Castellet i la Gornal i, posteriorment el límit entre Canyelles i Olèrdola fins trobar el Puig de l'Àliga. Tot seguint el límit carener, es troba al punt 402 el camí carener que surt a la dreta, la traça del qual se segueix durant 230 m, excloent les parcel·les edificades i tornant després a la partió de termes fins a les primeres parcel·les edificades de la urbanització Dalt-Mar, la qual es ressegueix deixant-la a l'esquerra fins arribar altre vegada al límit del terme entre Canyelles i Olèrdola.<\/p> ","codi_element":"08043-2","ubicacio":"Sector Nord de Canyelles","historia":"<p>L'any 1970 la Diputació de Barcelona inicià el desenvolupament de les determinacions del Pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona, aprovat l'any 1963, a través de la redacció, tramitació i execució de plans especials dels àmbits geogràfics definits com espais protegits. Com a complement d'aquesta política de tractament de grans espais geogràfics, s'ha desenvolupat una política paral·lela d'ordenació d'àmbits geogràfics de dimensions més reduïdes que presenten valors significatius molt característics. Aquest ha estat el cas del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, i de l'Espai Natural d'Olèrdola. L'actuació de la Diputació de Barcelona a Olèrdola es remunta a l'any 1926, quan el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments restaura l'església que presideix el conjunt monumental. L'any 1931 l'església i les ruïnes Monument Historicoartístic es declaren separadament d'Interès Nacional. L'any 1953 es palesa la necessitat de procedir a una nova actuació en aquest edifici, que és escomesa per aquell mateix servei. Conscient de l'important interès arqueològic i històric del conjunt d'Olèrdola, la Diputació de Barcelona adquireix la finca on és situat, el mes de juny de 1963. L'any 1971 són inaugurades les obres de la nova carretera d'accés i l'edifici del museu, adossat a la cara interna de la muralla, que va estatjar els materials localitzats a les investigacions dutes a terme en el recinte arqueològic i que a l'actualitat és el Centre d'Interpretació. La primera regulació urbanística d'Olèrdola és l'anotació preventiva en el registre de béns inventariables, promoguda per la Diputació l'any 1980 i aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aquest mateix any. Posteriorment, els ajuntaments de Canyelles i Olèrdola, en redactar i tramitar els seus plans municipals respectius, respecten la condició imposada per aquella anotació preventiva. El tractament protector atorgat per aquestes figures d'ordenació restà definitivament consolidat pel Pla Especial promogut per la Diputació de Barcelona, aprovat definitivament el 25 de febrer de 1992 pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. La sol·licitud formulada pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Canyelles, en el sentit de sol·licitar l'ampliació de l'àmbit del Pla Especial en el seu terme municipal, aprovada unànimement pel Consell Coordinador d'Olèrdola en la seva sessió de data 18 de febrer de 1997 assenyala l'inici del procés de modificació d'aquell Pla Especial.<\/p> ","coordenades":"41.2994200,1.7124600","utm_x":"392206","utm_y":"4572796","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44272-202009171453270.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"DADES GENERALS: - Figura jurídica i data: Pla Especial d'Ordenació del Parc Comarcal d'Olèrdola de data, 11 de novembre de 1992. - Ampliació de l'àmbit del Parc (Modificació del Pla) desembre 1997. - Administració promotora i gestora: Diputació de Barcelona: Àrea d'Espais Naturals Servei de Parcs Naturals La majoria de propietat és privada, però l'ús públic. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU: - Superfície del Parc Comarcal: 608'23 ha - Municipis: Sant Miquel d'Olèrdola i Canyelles El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["17"]},{"id":"44273","titol":"Riera de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-vilafranca","bibliografia":"<p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams s'observen molts residus urbans.","descripcio":"<p>La riera de Vilafranca, anomenada de Canyelles en el tram que travessa aquest municipi, és el seu curs fluvial més important. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes naturals formades per la l'erosió de l'aigua i sobretot, un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural que caldria protegir i conservar.<\/p> ","codi_element":"08043-3","ubicacio":"Nord del municipi. Curs N - S","historia":"","coordenades":"41.2876264,1.7248538","utm_x":"393224","utm_y":"4571472","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44273-20200917103008.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44273-20200917103050.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44278","titol":"La Roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-foradada","bibliografia":"<p>AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Cavitat natural de grans dimensions oberta en la roca calcària característica del massís del Garraf, fruit de l'erosió produïda per l'acció de l'aigua. Situada al congost on passa la riera i la carretera de Vilafranca, forma una cova enmig de la vessant.<\/p> ","codi_element":"08043-8","ubicacio":"El topònim de la Roca Foradada ja defineix un lloc per si mateix.","historia":"<p>Segons alguns estudiosos locals, aquest lloc va ser aprofitat per bandolers i lladres durant els segles XVIII i XIX per assaltar diligències, també va ser aprofitada els cinc anys de les guerres carlines per amagar-se, a fi d'empresonar els antimonàrquics.<\/p> ","coordenades":"41.2974900,1.7261800","utm_x":"393352","utm_y":"4572565","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44278-20200917125903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44278-20200917125556.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44317","titol":"Jaciment paleontològic de cal Valent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-cal-valent","bibliografia":"<p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"<p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Callinassa infracretàcea. Burrirhynchia viai, Sabaudia minuta i Patellina subcretacea. Totes marines.<\/p> ","codi_element":"08043-47","ubicacio":"Can Valent","historia":"","coordenades":"41.2846000,1.7425200","utm_x":"394699","utm_y":"4571114","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44318","titol":"Jaciment paleontològic de mas Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-mas-rossell","bibliografia":"<p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"<p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Neithea (Neitheops) sp. Burrirhynchia viai, Salenia, Tamarella chloris i Sellithyris sella. Totes marines.<\/p> ","codi_element":"08043-48","ubicacio":"Mas Rossell","historia":"","coordenades":"41.2831700,1.7145900","utm_x":"392358","utm_y":"4570989","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44319","titol":"Jaciment paleontològic de can Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-casanova","bibliografia":"<p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"<p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Albirà. Es tracta d'un jaciment relacionat directament amb un banc de Orbitolina texana texana. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Lima cottaldina, Polyconites verneuili, Salenia sp., Tamarella tamarindus, Cyrtotyris middlemissi, Stereocidaris pyrenaica i Distefania sp.<\/p> ","codi_element":"08043-49","ubicacio":"Can Casanova","historia":"","coordenades":"41.2682600,1.7320900","utm_x":"393799","utm_y":"4569312","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44338","titol":"Bosc del Collet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-collet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Extensió de bosc situada a l'est del nucli de Canyelles. Es tracta d'una àrea de bosc dominada per les arbredes laxes de pi blanc (Pinus halepensis) i als llocs on la pobresa del sòl no permet el desenvolupament de bosc es troba la comunitat de màquia litoral de garric-margalló. És destacable pel fet que es fàcilment accessible des del nucli del poble i perquè és l'única pineda important en aquest sector del municipi, caracteritzat per ser pla, que no ha estat urbanitzat.<\/p> ","codi_element":"08043-69","ubicacio":"El topònim de Bosc del Collet ja defineix un lloc per si mateix.","historia":"","coordenades":"41.2846000,1.7163300","utm_x":"392506","utm_y":"4571146","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44338-foto-08043-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44338-foto-08043-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44346","titol":"Fondo de l'Obaga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-de-lobaga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El fondo de l'Obaga divideix dues vessants dins de l'espai natural protegit d'Olèrdola. La vegetació, les cabanes de pedra i els forns de calç defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben: barraques de pedra i forns de calç (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada.<\/p> ","codi_element":"08043-77","ubicacio":"Fondo de l'Obaga. Parc d'Olèrdola.","historia":"","coordenades":"41.2990600,1.7130700","utm_x":"392257","utm_y":"4572755","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44346-770.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["17"]},{"id":"87803","titol":"Torrent del Pla del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-pla-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El torrent del Pla del Bosc un curs petit d'aigua que neix al sector del Pla del Bosc. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua estacional, generalment associat als períodes de pluja de la primavera i la tardor. En el seu tram mitjà discorre entre murs de pedra seca de notable alçada. <\/p> ","codi_element":"08043-115","ubicacio":"A l'oest del nucli de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2877000,1.7175500","utm_x":"392613","utm_y":"4571488","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"87811","titol":"Bassa de Cal Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-cal-vidal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La bassa de Cal Vidal està situada al nord oest de la masia. És un petit toll natural d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau comú, el gripauet, el tòtil i la granota verda; com també insectes com els sabaters i els espiadimonis.<\/p> ","codi_element":"08043-118","ubicacio":"Al nord oest de Cal Vidal","historia":"","coordenades":"41.2831842,1.7053919","utm_x":"391587","utm_y":"4571002","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87811-20200910131723.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87811-20200910131806.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament de Canyelles hi ha col·locat un plafó informatiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87812","titol":"Bassa de Vora Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-vora-sitges","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La bassa de de Vora Sitges està situada al carrer principal de la urbanització. És un petit toll natural d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga, el plantatge d'aigua i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau d'esperons, la reineta, el gripau corredor, la granota verda, el tritó verd; com també insectes com l'escorpí d'aigua, els sabaters i els espiadimonis.<\/p> ","codi_element":"08043-119","ubicacio":"C. de la Casa Nova","historia":"","coordenades":"41.2773300,1.7381100","utm_x":"394318","utm_y":"4570312","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87812-20200910150923.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament de Canyelles hi ha col·locat un plafó informatiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44392","titol":"Hortes de la Barquera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hortes-de-la-barquera","bibliografia":"SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Extensa superfície d'horts, limitats a ponent pel sector industrial del Pla de la Barquera, al nord per una zona industrial, a llevant pel riu Anoia i el polígon residencial Font de la Reina, i a migdia amb la cinglera del Capelló. El Pla de la Barquera és travessat de nord a sud pel camí Ral.","codi_element":"08044-25","ubicacio":"Al nord-est del casc urbà, a llevant de la zona industrial, a ambdóscostats del camí Ral","historia":"Històricament s'esmenta ja a la documentació notarial del segle XVIII. Tradicionalment ha estat una zona agrària, preferentment de regadiu, donada la proximitat del Rec Major. Així, a la documentació de l'edat moderna apareix esmentada com a terra dedicada a cereals de regadiu. Encara a mitjans del segle XIX la zona d'horta era una de les principals àrees de regadiu de Capellades, junt amb la del Capelló. A la segona meitat del segle XX, es van començar a urbanitzar alguns espais, els més propers al Molí de Ca l'Anton i a la Vila. Es va obrir el carrer Benaiges, però durant dècades va quedar limitat a aquest espai amb alguns habitatges i alguna instal·lació industrial (la fàbrica de galvanitzats PREMASA). A mitjans de la dècada de 1990, amb l'obertura de la C-15 i la connexió de Capellades amb el pont situat a prop de la Torre Baixa i La Rata, aquest espai va acabar de desenvolupar tot el potencial que tenia per usos diferents als agraris. Això sumat a la manca de terreny urbanitzable a Capellades, preferentment d'ús industrial, van causar la seva reconversió per a usos industrials a partir de finals de la dècada de 1990. En l'actualitat, el polígon industrial de la Barquera està ocupat, entre altres, per 'Transports Bernade', una fàbrica de Miquel y Costas & Miquel i, també, la deixalleria municipal.","coordenades":"41.5350000,1.6889200","utm_x":"390631","utm_y":"4598980","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Dins de la categoria de Règim Urbanistic està definit com a Rústic protegit de valor agrícola. També pel que fà als usos actuals es defineix com: agrari, residencial i industrial.       Es cataloga com a Espai d'Interès Paissatgistic atesa la suma combinada dels seus elements integrants: la font, el rec, la sèquia, la resclosa, el molí i el safareig, tot formant una unitat funcional integral que té sentit en el seu conjunt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44394","titol":"Cinglera del Capelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinglera-del-capello","bibliografia":"BARTROLI ISALTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. BARTROLI ISALTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Ajuntament de Capellades, Capellades. Història en imatges, 5, 2003.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cingles a llevant de la plataforma on està assentat el nucli urbà, entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral. Des del jardins es domina una vista panoràmica sobre la cinglera, i la vall amb el camí ral i el riu Anoia.","codi_element":"08044-27","ubicacio":"Ronda del Capelló : entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral","historia":"La plataforma s'ha datat amb una antiguitat superior als 350.000 anys. L'activitat tectònica del quaternari va produir un enfonsament o trencament de la zona oest de Capellades. La plataforma es va enfonsar i va provocar l'aparició d'una cubeta, i la reactivació de les surgències va configurar la formació de llacs i basses que reompliren d'aigua la cubeta de Capellades. El resultat d'aquests degotalls era la formació d'un nou travertí als marges del cingle, que es fossilitzava en unes formes conegudes com a capellons. Des de finals del segle XIX es tenen documentades reunions i excursions a les coves i balmes de la cinglera. En aquest sentit, també foren habituals durant les dècades de 1920 i 1930 les obres d'adequació de les mirandes (la Xica i la del Capelló). Alguns espais propers, com la coneguda 'paret de les mentides' foren arreglades per complir aquesta nova funció de lleure.","coordenades":"41.5300300,1.6901900","utm_x":"390729","utm_y":"4598426","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44394-foto-08044-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44394-foto-08044-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44395","titol":"Serra i Mirador de Miramar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-i-mirador-de-miramar","bibliografia":"<p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.<\/p> ","codi_element":"08044-28","ubicacio":"Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals","historia":"<p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança \/ Concili Vaticà II \/ Cos portants St. Crist \/ Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.<\/p> ","coordenades":"41.5327100,1.6927900","utm_x":"390950","utm_y":"4598721","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44395-foto-08044-28-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328\/1992).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"44396","titol":"Parc de la Font Cuitora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-font-cuitora","bibliografia":"GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Manteniment municipal","descripcio":"Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra.","codi_element":"08044-29","ubicacio":"Carrer  Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu","historia":"Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió.","coordenades":"41.5265700,1.6837600","utm_x":"390187","utm_y":"4598050","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44396-foto-08044-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44396-foto-08044-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan García Targa","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44400","titol":"Aqüífer Carme-Capellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aquifer-carme-capellades","bibliografia":"Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.","centuria":"","notes_conservacio":"Sobre explotat","descripcio":"L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3\/any.","codi_element":"08044-33","ubicacio":"","historia":"L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena.","coordenades":"41.5314600,1.6857400","utm_x":"390360","utm_y":"4598591","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44401","titol":"EIN Valls de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ein-valls-de-lanoia","bibliografia":"<p>PEIN. Decret 328\/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.<\/p> ","codi_element":"08044-34","ubicacio":"Capellades","historia":"<p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.<\/p> ","coordenades":"41.5314600,1.6857400","utm_x":"390360","utm_y":"4598591","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44497","titol":"Cim del Molar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cim-del-molar","bibliografia":"GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora.","codi_element":"08044-130","ubicacio":"Cim del Molar","historia":"Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis.","coordenades":"41.5228100,1.6840700","utm_x":"390206","utm_y":"4597632","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Punt d'interès paisatgístic.  Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44512","titol":"Feixes de la Costa de Cal Manel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/feixes-de-la-costa-de-cal-manel","bibliografia":"BARTROLÍ ISANTA, RAÜL. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades (títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. 2009. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). Mimeo. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les feixes de la Costa de Cal Manel són conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de la cinglera, amb murs de paredat en sec.","codi_element":"08044-145","ubicacio":"Pas de l'Aigua\/ Ronda del Capelló","historia":"El bancals de la Costa del Cal Manel eren un dels principals nuclis de l'horta de Capellades. D'inferior qualitat dels de la plana, al Capelló, o de la Barquera, són en aquest moments un dels pocs vestigis que queden de la tradicional horta junt a l'existent prop de la Font de la Reina. Aquesta costa, a part de la seva funció agrària, era en sentit estricte una via de comunicació entre la vila i els molins dels Pas de l'Aigua. A finals del 2008 es va tallar el trajecte original del camí en el tram que travessava la fàbrica d' Ahlstrom (antiga 'Papelera del Besós') i es va desviar en direcció a la zona de 'Tints d'Igualada'. Hi havia una altra via alternativa que conduïa directament a 'Cal Violant' que sortia directament de davant de la Font del Llargandaix. La importància d'ambdues ve reconeguda per la instal·lació d'un llum públic en cadascuna d'elles, segons acord del ple municipal de 30 de novembre de 1917. Aquesta qüestió ja era pendent des de mesos abans i, malgrat l'esmentat acord, encara va trigar un temps en materialitzar-se. El 1931 es va aprovar la instal·lació d'un altre fanal a la part inferior. A inicis de la dècada de 1980, Amadeu Freixas i Vivó es va construir una casa tocant ja pràcticament al passeig del Capelló. Aquesta edificació es l'única en tota la Costa. En aquests bancals es troba el jaciment arqueològic 'Jaciment del camí del Pont del Bisbe-Costa de Cal Manel'.","coordenades":"41.5246100,1.6899200","utm_x":"390697","utm_y":"4597825","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08044\/44512-foto-08044-145-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Les terrasses de conreu es relacionen amb una major retenció del sòl (més profunditat útil del sòl). És una forma de conreu tradicional que ha perviscut durant generacions, son per tant una zona d'interès paissatgistic.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"44536","titol":"Llera del riu Anoia i bosc de ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llera-del-riu-anoia-i-bosc-de-ribera","bibliografia":"La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Desembre de 2008. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua Departament de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. Projecte de recuperació de la llera del riu Anoia al seu pas per Capellades. Mediatec, consultors i assessors del medi ambient. Versió febrer 2008. Esborranys. Agència Catalana de l'Aigua: htpp:\/\/aca web.gencat.cat\/aca\/appmanager\/aca\/aca SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Anoia al seu pas per Capellades queda encaixonat per la carretera C-15, amb un mur de formigó que el tanca pel marge esquerre. Un altre mur de les mateixes característiques si bé de dimensions més reduïdes ha estat construït al marge dret per una indústria paperera a l'alçada del límit amb de La Pobla de Claramunt. En aquest tram, l'Anoia es troba fortament antropitzat. A la banda nord la zona industrial arriba a pocs metres de la llera del riu; en aquesta zona s'hi troba algun vestigi de bosc de ribera molt degradat (de fet, el conjunt del bosc de ribera només resta a petites zones i les espècies que s'hi troben són alberedes, pollancredes i omedes). A continuació trobem la vegetació de ribera alternada amb cultius de vinya, fruiters i horta. La zona de cultius ocupa aproximadament dues terceres parts de la longitud del riu Anoia en aquest tram. Entre els horts i les zones abandonades hi ha petits abocaments de residus i d'aigües residuals que degraden encara més la zona.","codi_element":"08044-169","ubicacio":"Riu Anoia","historia":"","coordenades":"41.5320600,1.6915800","utm_x":"390848","utm_y":"4598650","any":"","rel_municipis":"08044","municipi_nom":"Capellades","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Juan Garcia Targa","autor_element":"","observacions":"Interès paisatgístic. En aquest tram del riu, el bosc de ribera està totalment degradat, amb un índex QBR (Qualitat Bosc de Ribera) entre 55 i n75, és a dir mediocre.Actualment els horts de conreu de regadiu i de fruiters ocupen juntament amb els dos polígons industrials bona part de la ribera del tram de l'Anoia al seu pas per Capellades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"91633","titol":"Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora","bibliografia":"<p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. MPla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora són un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Pertanyen a la regió biogeogràfica alpina i a la tipologia 'espais del Prepirineu'. Consta de 8.684,49 ha classificades com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària).<\/p> <p>Està dividit entre els municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, l'Espunyola, Montmajor, Guixers, Navès i Olius. Les hectàrees corresponents a Capolat són 1.644,35. Aquesta zona, igual que altres espais del Prepirineu, fa la transició entre Prepirineu i depressió Central. És un bon representant de la diversitat d'aquest territori. Està cobert per extenses pinedes de pi roig i pinassa amb molts afloraments rocosos als vessants sud, combinades amb la important presència d'elements mediterranis.<\/p> <p>Els tipus d'hàbitat d'interès comunitari que estan presents en l'espai són: els rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, els prats medioeuropeus, seminaturals, sense substrat calcari, les jonqueres i herbassars graminoides humits, els prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana, les fagedes calcícoles xerotermòfiles, les vernedes i altres boscos de ribera afins, els alzinars i carrascars, i les pinedes submediterrànies de pinassa.<\/p> <p>Les espècies de fauna destacables són el cranc de riu (austropatamobius pallipes), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i la llúdriga (Lutra lutra).<\/p> ","codi_element":"08045-132","ubicacio":"Ocupa bona part de la zona nord-oest del municipi.","historia":"<p>Pel decret 328\/1992, de 14 de desembre es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès natural, dins el que ja formava part la Serra de Queralt. Posteriorment, el 21 de juny del 2000, en el DOGC 3191 del 26-7-2000 es va fer públic l'Acord de Govern pel qual s'aprovava definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de la serra del Catllaràs, serra d’Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra de Picancel i els Tres Hereus.  <\/p> <p>Amb la creació de la Xarxa Natura 2000 va entrar a formar part d'aquesta amb el nom de Serra de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora el 5 de setembre del 2006.<\/p> ","coordenades":"42.0840640,1.7162374","utm_x":"393821","utm_y":"4659907","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"91772","titol":"Mirador del Roc Codós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-del-roc-codos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El mirador del Roc Codós està situat en els cingles de Capolat, que són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà. Aquest mur rocós representa la frontera entre la zona de plana i la de muntanya. Des del mirador es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya Central, i, especialment, de la zona del Baix Berguedà.<\/p> <p>En general, tota la zona alta dels cingles té una gran vista, però en aquest punt concret s'hi va habilitar un mirador amb una barana i un banc on poder-se asseure a gaudir de les vistes. Al costat del mirador hi ha una senyera.<\/p> ","codi_element":"08045-152","ubicacio":"Es troba a la zona de Capolat, just a la frontera entre Capolat i L'Espunyola.","historia":"","coordenades":"42.0652565,1.7523998","utm_x":"396782","utm_y":"4657775","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08045\/91772-1522.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sanchez Soler i Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"91887","titol":"Bòfia de Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bofia-de-sant-salvador","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La bòfia de Sant Salvador és una cavitat sota les roques de la cinglera. L'entrada és un forat de menys d'un metre d'alçada i dona pas a una cavitat d'uns 26 m de llarg. L'espai vertical disponible dins d'aquesta va variant, però en la seva majoria no hi pot estar un adult dempeus. En èpoques plujoses l'aigua entra dins la bòfia i es forma una bassa subterrània.<\/p> ","codi_element":"08045-191","ubicacio":"Situat a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, molt a prop de la frontera amb l'Espunyola.","historia":"<p>La bòfia rep el nom de Bòfia de Sant Salvador o de Torneula per la seva proximitat  a les ruines del mas de Sant Salvador i al mas de Torneula.<\/p> ","coordenades":"42.0679861,1.7669538","utm_x":"397990","utm_y":"4658061","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08045\/91887-1910.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08045\/91887-1911.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"91952","titol":"Font de Les Fonts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-fonts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Font natural que es troba dins l’antic terme del mas Puig, per sobre la cinglera de Torrades i que alimentava la casa de Les Fonts i la seva teuleria. Actualment no presenta cap estructura, és una simple surgència del torrent. Antigament hi havia un com de fusta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08045-224","ubicacio":"Zona de Capolat.","historia":"","coordenades":"42.0667400,1.7522200","utm_x":"396769","utm_y":"4657940","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"91998","titol":"Font de l'Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lestret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font de l'Estret és una font natural en la qual no hi ha cap estructura constructiva visible. L'aigua surt d'un forat que es troba just al costat del camí, a nivell de terra. Això crea un petit rierol que creua el camí i baixa cap a l'altre costat. El nom de la font ve del lloc on es troba, ja que a banda i banda del camí, just en el lloc on hi ha la font, s'hi localitzen unes formacions rocoses que formen un estrenyiment del camí.<\/p> ","codi_element":"08045-228","ubicacio":"Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat.","historia":"","coordenades":"42.0980240,1.7366230","utm_x":"395530","utm_y":"4661432","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08045\/91998-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"92023","titol":"La Fageda dels Tossals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fageda-dels-tossals","bibliografia":"<p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'una gran zona de fageda, on hi trobem una gran xarxa de camins que ens demostren l'aprofitament del bosc. Predominen els faigs, però també trobem la presència d'altres arbres.<\/p> <p>Arrel d'això, a la fageda trobem alguns indicis d'antigues carboneres, que són fruit de l'aprofitament del bosc, sobretot de la fusta per fer-ne carbó vegetal. A més, també s'hi poden observar rastres de róssecs de fusta, més contemporanis, que van esborrar part d'alguns camins anteriors.<\/p> ","codi_element":"08045-231","ubicacio":"Fageda situada a l'obaga del santuari dels Tossals.","historia":"","coordenades":"42.0918137,1.7463134","utm_x":"396321","utm_y":"4660730","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"92460","titol":"Pantà de l'Espunyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-lespunyola","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El pantà de l'Espunyola és un pantà artificial de 0,8 hectàrees. Està compost per dos embassaments separats per una petita presa. Recullen les aigües d'un torrent que és afluent de la riera de Navel. El pantà inferior està envoltat, en el costat dret, per una tanca metàl·lica.<br \/> <br \/> El fons del pantà ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d'interès comunitari 3150). Gràcies a la transparència i qualitat de l'aigua, aquest espai és un punt important de reproducció d'amfibis, especialment d'algunes espècies de tritons. Així doncs, és un espai d'interès per a la fauna amfíbia.<br \/> <br \/> Les espècies de flora que hi ha al voltant són pinedes de pi roig, neobasòfiles i mesòfiles.<\/p> ","codi_element":"08045-239","ubicacio":"Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l'Espunyola.","historia":"","coordenades":"42.0684956,1.7647850","utm_x":"397812","utm_y":"4658120","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sanchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"92461","titol":"Riera de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-clara-2","bibliografia":"<p>AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.<\/p> <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.<\/p> <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.<\/p> <p>CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d'altitud i travessa el municipi fins a arribar a l'Espunyola, des d'on entra al terme d'Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s'hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l'atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d'aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d'aquest punt i fins a l'embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.<br \/> <br \/> Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d'aigua i embassaments. Un d'ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.<\/p> ","codi_element":"08045-240","ubicacio":"Neix a la Serra de Runers i travessa el terme de Capolat fins a travessar cap a l'Espunyola.","historia":"<p>Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s'han anat construint al seu voltant. Dos d'ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d'aquesta mateixa època. <\/p> ","coordenades":"42.0897872,1.7590409","utm_x":"397370","utm_y":"4660491","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"92465","titol":"Riu del Coll de Jouet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-del-coll-de-jouet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El riu del Coll de Jouet és un dels més importants del municipi de Capolat. Inicia el seu curs en un punt pròxim al túnel de Capolat i continuen seguint un traçat quasi paral·lel a la carretera BV-4241 fins a arribar a Guixers. Un cop travessada la frontera entre el Berguedà i el Solsonès s'uneix amb l'Aigua de la Corba i donen naixement a l'Aigua d'Ora.  No és un riu especialment llarg, ja que recorre uns 6 km en total. El Riu de Coll de Jouet no té una font de naixement com a tal, sinó que recull l'aigua de múltiples torrents de la zona de la gran obaga dels Tossals. Els seus afluents més destacables són l'Aigua de la Corba, el Torrent de Castellar i  la Rasa de la Font del Forn. Després de la seva unió amb el Torrent de Castellar té suficient cabal per fer funcionar un molí i dues serradores. El torrent es troba envoltat d'una important fageda, i, al seu costat dret, hi trobem una gran pineda amb grups de roures i alzines.<\/p> ","codi_element":"08045-241","ubicacio":"Inicia el seu recorregut prop del túnel de Capolat i creua el municipi en direcció nord-oest fins arribar al municipi de Guixers.","historia":"<p>Antigament rebia el nom de Torrent Profund. Les seves aigües,  van ser aprofitades a la zona de Terrers per la construcció tant de molins fariners com de serradores.  Aquest és el cas del Molí de Terrers, documentat ja des del segle XVII i de les Serradores que es troben en aquesta mateixa zona: la Serradora de Cal Fargalló i la Serradora d'en Garriga.<\/p> ","coordenades":"42.1038455,1.7317183","utm_x":"395134","utm_y":"4662085","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"92466","titol":"Salt de Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-sallent-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Salt del Sallent és un salt d'aigua situat a la frontera entre els termes municipals de Capolat i l'Espunyola. El torrent neix a Capolat, i un cop arriba a l'Espunyola sel coneix com a Rasa del Salt. El salt d'aigua és degut a la falla rocosa dels Cingles de Capolat i té una caiguda d'aproximadament 35 metres. Normalment el torrent és poc cabalós, però quan hi ha pluges intenses el volum d'aigua augmenta considerablement i és llavors quan el salt és molt visible des de bona part del municipi de l'Espunyola i, especialment, des de la carretera de Cardona a Berga. <\/p> <p> <\/p> <p> <\/p> ","codi_element":"08045-242","ubicacio":"A la tallant de roca dels Cingles de Capolat, a la frontera entre Capolat i l'Espunyola","historia":"","coordenades":"42.0645449,1.7559145","utm_x":"397071","utm_y":"4657691","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08045\/92466-2420.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"92473","titol":"Cingles de Capolat i Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-de-capolat-i-sant-salvador","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els cingles de Capolat i els cingles de Sant Salvador són les dues cingleres consecutives que separen els municipis de Capolat i de l'Espunyola. Aquestes són zona de nidació de diferents espècies d'aus. Els voltors nidifiquen a tota la cinglera, des dels Cingles de Sant Salvador fins als de Travil, més cap a l'oest del municipi. També hi ha alguns nius en altres cingles del municipi, però en menys quantitat. Els cingles de Capolat també són una de les zones de nidació dues parelles d'aufranys, una au en perill d'extinció, que viuen en aquesta zona. A part d'aquestes espècies ja mencionades, en aquestes cingleres també s'hi poden trobar altres aus com és el cas del falcó pelegrí, el xoriguer, el duc, el gamarús, el mussol o l'òliba.<br \/> <br \/> Durant un temps també s'hi podien trobar trencalossos per aquestes cingleres, però ara ja fa uns anys que han marxat els que hi havia.<\/p> ","codi_element":"08045-244","ubicacio":"Cingleres situades a la frontera entre Capolat i l'Espunyola, al sud del municipi.","historia":"","coordenades":"42.0640498,1.7483658","utm_x":"396446","utm_y":"4657645","any":"","rel_municipis":"08045","municipi_nom":"Capolat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"74431","titol":"Jaciment Paleontològic de Collbàs o Coll de la Llentia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-collbas-o-coll-de-la-llentia","bibliografia":"<p>LLENAS, Manel (1994): 'Jaciment paleontològic de Collbàs, Carme (Anoia)', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La presència de nummulites a la serra de Collbàs és l'indici més evident de la presència d'un jaciment paleontològic marí, amb una cronologia inicial del Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià i una cronologia final del Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. La geologia del jaciment la conformen calcàries biomicrítiques del Bartonià, gresos i conglomerats del Cuisià, i, finalment, argiles i gresos amb guixos del Cuisià-Lutecià. Les espècies animals documentades són principalment crustacis decàpodes: Pagurus marini (cranc ermità), Neptunus catalanicus, Menippe almerai i Harpactocarcinus punctulatus. Els equínids també hi són presents: Porosoma cribum, Hebertia granulosa, Brissoides acuminatus i B. multituberculatus.<\/p> ","codi_element":"08048-17","ubicacio":"Coll de la Llentia","historia":"<p>El nom 'Nummulites' es un diminutiu de la paraula llatina 'nummulus' (moneda). Així doncs, tot i que el nom científic d'aquests fòssils prové d'una paraula corrent com és 'moneda', la gent de Carme i voltants els anomena popularment 'llenties', i el lloc on n'afloren en més quantitat 'Coll de la Llentia'. Els nummolites, protozous marins gegants (poden arribar fins als 6 cm de diàmetre), es van extingir al final de l'Oligocè.<\/p> ","coordenades":"41.5469500,1.6170800","utm_x":"384660","utm_y":"4600400","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74431-foto-08048-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74431-foto-08048-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74431-foto-08048-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"Alguns materials paleontològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia, amb diferents números de registre. Atès que el sistema de classificació emprat per aquest Museu és per espécies, i no per jaciments, resulta una tasca ingent cercar i ordenar tots els fòssils provinents del jaciment de Collbàs. Nosaltres hem pogut fotografiar els registres 2195-2200 i 1934-1994, corresponents a les espècies Eupatagus Almerai i Montezumella Amenosi respectivament, entre els quals s'hi troben exemplars provinents de Collbàs (n. 1959 i 2200).","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74471","titol":"Cinglera del Balç de Les Roquetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinglera-del-balc-de-les-roquetes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El barranc o timba conegut amb el nom de Balç de les Roquetes conté una sèrie de coves, algunes amb ocupació humana documentada des de la Prehistòria, excavades al travertí (roca quaternària de formació calcària). El balç, excavat per la riera de Carme, està format per petits llits irregulars que alternes colors grocs i grisos, separats per vacúols de formes irregulars, generalment compostos per motlles de plantes i mol·luscs, on la precipitació del carbonat és activada per l'agitació de l'aigua i la pèrdua de CO2 causada pels vegetals. L'aspecte del lloc, doncs, és porós fins a l'extrem de que s'hi han format coves. La humitat i la vegetació fan del lloc un paratge natural de gran bellesa, sobretot a l'estiu, quan l'ombra del lloc esdevé un refugi molt preuat.","codi_element":"08048-57","ubicacio":"Les Esplugues","historia":"A les coves del Balç de les Roquetes conegudes amb el nom de Cova dels Ossos, Cova del Bressol, Cova del Cavall, i Cova Alta o del Pou s'hi ha localitzat restes d'ocupació humana que es remunten a la Prehistòria. De fet, sobre la plataforma travertínica del Balç es constituí un nucli de poblament conegut amb el nom de Les Esplugues, molt probablement d'origen medieval, ja que apareix al Fogatge de 1553. El travertí, base del Balç de les Roquetes, es produeix per la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua. Aquesta pedra resulta ideal per a la construcció, per la seva duresa, però també per la seva docilitat i lleugeresa; és per això que trobem tants blocs de travertí en els edificis carmencs.","coordenades":"41.5323200,1.6374900","utm_x":"386336","utm_y":"4598749","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74471-foto-08048-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74471-foto-08048-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74472","titol":"Riera de Carme (PEIN Sistema Prelitoral central PRC 107)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-carme-pein-sistema-prelitoral-central-prc-107","bibliografia":"<p>ESTEVE, Josep; RIBAS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): 'La riera de Carme abans havia estat la riera d'Anoia', Les Fonts de Carme, 15, Associació El Forat dels Graus, p. 261.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La riera de Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, a la zona on s'ubiquen antics molins paperers d'aquest municipi, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetres per any, i drena una conca de 104 kilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, dos dels quals pertanyen al terme de Carme. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).<\/p> ","codi_element":"08048-58","ubicacio":"Riera de Carme","historia":"<p>Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.<\/p> ","coordenades":"41.5319100,1.6332500","utm_x":"385982","utm_y":"4598709","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74475","titol":"Font del Sila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sila","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El lloc està abandonat; hi creix la vegetació descontroladament i hi fa falta manteniment en general.","descripcio":"En un entorn de camps de conreu, molt a prop de Cal Llop o Cal Cases (uns pocs metres al sudest d'aquest mas), s'ubica aquesta font de solana, localitzable gràcies a una estrucutra construïda amb blocs de travertí, decorada amb cargols de mar i que disposa de barana de fusta; sobre la seva plataforma, a la que s'hi accedeix mitjançant unes escales de formigó, s'hi ubica una taula i bancs, també de formigó. Al costat de la font hi ha una gran bassa, així com un pou i una caseta amb teulada a una sola vessant.","codi_element":"08048-61","ubicacio":"Plans del Llobetó","historia":"Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que demostra que són fonts d'aqüífers poc profunds.","coordenades":"41.5380600,1.6484100","utm_x":"387257","utm_y":"4599372","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74475-foto-08048-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74475-foto-08048-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74476","titol":"Font Canyeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-canyeta","bibliografia":"FARRÉ, Claudi (2001c): 'La Font Canyeta', Les Fonts de Carme, 7, Associació El Forat dels Graus, p. 111.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està molt plena de brossa i vegetació.","descripcio":"Font de Solana situada al costat d'un roure, en una zona de plataners. Aquesta font forma un petit torrent i, per recollir l'aigua, antigament es construïa un marge on el líquid s'entollava i a continuació es posava un tub de canya com a broc (d'aquí li ve el nom). Quan plovia, el torrentet es feia gran i s'enduia el marge i la font, però la gent que treballava pels camps dels voltants de seguida la reparava, cosa que avui ja no succeeix. L'última persona que es va preocupar de reparar la font fou l'avi de la desapareguda casa de Cal Xai, el qual tenia una vinya al costat mateix de la font.","codi_element":"08048-62","ubicacio":"Camps de la Font Canyeta","historia":"Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que posa de manifest que es tracta de fonts pertanyents a aqüífers poc profunds.","coordenades":"41.5456000,1.6281100","utm_x":"385577","utm_y":"4600235","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74476-foto-08048-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74477","titol":"Font de Cal Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-sant","bibliografia":"FARRÉ, Claudi (2001b): 'La Font de Cal Sant', Les Fonts de Carme, 6, Associació El Forat dels Graus, p. 91.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'estructura que definia la font va desaparèixer juntament amb la casa de Cal Sant,","descripcio":"Es tracta d'una font de solana. La desaparició de la masia de Cal Sant, ara fa uns 35 o 40 anys, va provocar la degradació del paratge i de la font, que avui només és visible a través d'un brollador d'aigua a ras de terra que només raja quan plou. Actualment, el lloc és un tancat pel ramat.","codi_element":"08048-63","ubicacio":"Torrent de Cal Sant","historia":"Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que demostra que són fonts d'aqüífers poc profunds.","coordenades":"41.5426500,1.6210400","utm_x":"384982","utm_y":"4599917","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74478","titol":"Font de Collbàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-collbas","bibliografia":"FARRÉ, Claudi (2001): 'La Font de Collbàs', Les Fonts de Carme, 5, Associació El Forat dels Graus, p. 77.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"En el moment de realitzar el present Mapa de Patrimoni, una captació il·legal mantenia seca la font.","descripcio":"Es tracta d'una sorgència d'aigua que actualment raja només uns vuit o nou mesos a l'any. El gust de l'aigua d'aquesta font és fluix, fet que s'atribueix a la seva orientació a la solana; en contraposició, les fonts orientades a l'obaga rajen aigua d'un gust més fort. És d'aquesta font que neix el petit curs fluvial anomenat Torrent del Monjo o de Collbàs.","codi_element":"08048-64","ubicacio":"Camí de Collbàs","historia":"Abans de l'arribada de l'aigua corrent, aquesta font era de vital importància per als ermitans que vivien i es cuidaven del Santuari de Collbàs. Avui dia, molta gent del poble de Carme puja espressament fins aquesta font a buscar aigua.","coordenades":"41.5413600,1.6056700","utm_x":"383698","utm_y":"4599795","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74478-foto-08048-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74478-foto-08048-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74494","titol":"Forat de les Graus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-les-graus","bibliografia":"SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una cova natural que es troba gairebé al damunt de la cinglera que domina Can Bou. Es tracta d'una petita obertura natural, arrodonida, al terra calcari de la zona. Hi passa tot just una persona i, un cop dins trobem un àmbit quadrangular d'uns 4 metres quadrats i una alçada d'uns metres; a la cantonada dreta hi ha una galeria colmatada de desprendiments rocosos. El sòl és de terra.","codi_element":"08048-80","ubicacio":"Obaga de la Costa Blanca","historia":"El lloc fou un amagatall de referència per la molta gent de Carme durant la Guerra Civil. Fins i tot els més grans del poble expliquen que en el lloc, pel seu domini de pas, s'hi instalà una metralladora durant aquest conflicte bèl·lic.","coordenades":"41.5272200,1.6119100","utm_x":"384193","utm_y":"4598216","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74494-foto-08048-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"El topònim conservat fa referència al 'Forat de les Graus' amb article femení, quan el correcte seria l'article masculí: 'Forat dels Graus'. Hem conservat la denominació popular, tot i que gramaticalment incorrecte, perquè així apareix a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74498","titol":"Fonts de Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-de-carme","bibliografia":"FARRÉ, Claudi (1999): 'Les Fonts de Carme', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 3.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt ubicat al peu de la riera de Carme, format per tres surgències naturals d'aigua, una al costat de l'altre, dues de les quals encara ragen. El lloc, ombrívol i envoltat d'arbres de ribera i algun plataner, ha esdevingut un indret agradable i fresc, i s'ha habilitat per a l'esbarjo amb una taula (antiga roda de molí) i dos bancs de pedra, també fets a partir de rodes de molí, i un banc corregut que integra el frontal d'una de les fonts. S'ha de dir que no ha estat un lloc molt concorregut en els últims anys.","codi_element":"08048-84","ubicacio":"Carrer de Les Fonts s\/n","historia":"Es tenen referències orals de l'ús domèstic d'aquestes fonts que es remonten a vàries generacions de carmencs. La seva ubicació, molt propera al nucli urbà, fa pensar que són unes de les fonts del municipi més utilitzades des d'antic.","coordenades":"41.5321100,1.6213400","utm_x":"384989","utm_y":"4598747","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74498-foto-08048-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74498-foto-08048-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74498-foto-08048-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74500","titol":"Plataners de la Carretera de Carme a la Pobla de Claramunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera-de-carme-a-la-pobla-de-claramunt","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Molts d'aquests plataners han anat desapareixent amb el pas dels anys i no s'han replantat.","descripcio":"<p>Es tracta d'un conjunt discontinu de plataners que creixen a banda i banda de la carretera BV-2131 al seu pas per Carme. Cadascun dels arbres té uns10 metres d'alçària amb una volta de canó que mesura entre 0,20 i 2 m, i una capçada d'uns 6 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere 'Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Carme, com a la resta del país, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen híbrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' (d'origen Nord Americà). El conjunt de plataners de la carretera de Carme és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.<\/p> ","codi_element":"08048-86","ubicacio":"Carretera BV-2131","historia":"<p>Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Actualment, doncs, només algunes carreteres locals i les entrades de certes localitats conserven exemplars d'arbres als marges de les seves carreteres.<\/p> ","coordenades":"41.5335300,1.6372300","utm_x":"386317","utm_y":"4598883","any":"c. 1900","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74500-foto-08048-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74556","titol":"Font del Cargol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cargol-4","bibliografia":"<p>FARRÉ, Claudi (2000a): 'La Font del Cargol', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 11.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"L'Ajuntament de Carme està el·laborant un projecte per recuperar aquesta font.","descripcio":"<p>Entre el nucli urbà de Carme i La Masuca, al final del caminet que surt d'una baixada de la Casa Nova, i a un metre de la riera de Carme, s'ubica la surgència de solana coneguda com la Font del Cargol. L'aigua d'aquesta font és una mica pobre de gust, tot i que la seva qualitat és considerada com a molt bona i la font raja gairebé tot l'any. L'estructura actual consisteix en una senzilla canyeta amb un abeurador de pedra, tot i que últimament successives esllavissades de terra han cobert la font i si no se sap el lloc exacte és impossible de localitzar, ja que no en queda cap rastre.<\/p> ","codi_element":"08048-142","ubicacio":"La Casa Nova","historia":"<p>Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que demostra que són fonts d'aqüífers poc profunds.<\/p> ","coordenades":"41.5325100,1.6262000","utm_x":"385395","utm_y":"4598785","any":"","rel_municipis":"08048","municipi_nom":"Carme","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08048\/74556-foto-08048-142-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"44688","titol":"Espai natural dels Tres Hereus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-dels-tres-hereus-0","bibliografia":"<p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1\/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.<\/p> ","codi_element":"08049-41","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"<p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328\/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.<\/p> ","coordenades":"42.0343000,1.8455300","utm_x":"404440","utm_y":"4654229","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44688-foto-08049-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44688-foto-08049-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"44692","titol":"Roc de la Mel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-de-la-mel","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d'un conjunt de 5 blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.","codi_element":"08049-45","ubicacio":"Camí de Cardona per sota Cal Pasqual","historia":"Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l'Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d'aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè.","coordenades":"41.9977300,1.8214500","utm_x":"402391","utm_y":"4650196","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44692-foto-08049-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44692-foto-08049-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. \/ Descalces i conilles, \/ vam travessar els bladars i les pinedes. \/ Rere el roc de la mel, \/ la serp d'ullals d'ivori i escames platinades \/ ens reclamà el tribut de les donzelles. \/ Èbria de sang i generosa, \/ obrí de bat a bat la balma dels esclaus \/ i veiérem els segles com passaven \/ amb túniques burelles i ulls de cranc. \/Eren al fons i fermats amb argolles. \/ N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, \/ de negres i roents com un coltell. \/ L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada.  \/ Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. \/ ¿Antínous? ¿Possidó? \/(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) .","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44700","titol":"Roureda de la Font del pagesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-la-font-del-pagesos","bibliografia":"MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d'estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent.","codi_element":"08049-53","ubicacio":"Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7","historia":"La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesos com els d'un fornit gegant que té la font dels Pagesos. Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajaguda generosa i complaguda, dóna veure al qui té set. Al grup de roures frondós acull també els ocellets, mescla d'ombra i refilets que convida a dolç repòs. Tot un perfum de natura i de plàcid benestar dóna goig de respirar la silvestre aroma pura Si voleu quedar sorpresos d'aquest lloc tan pintoresc aneu-hi que s'està fresc allà a la Font dels Pagesos.","coordenades":"42.0139000,1.8277300","utm_x":"402936","utm_y":"4651984","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44700-foto-08049-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44700-foto-08049-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d'aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l'any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44701","titol":"Font de La Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-serra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada en un marge orientat al nord, prop de la casa de Serrajoana. L'espai està configurat per la surgència, una bassa on desguassa la font i una taula rodona amb banc de pedra sota un gran plataner. L'aigua raja ininterrompudament per un brollador d'acer inoxidable collat amb morter a la paret del marge i va a parar a una pica d'obra, feta de maons, de 2'5 x 0'6 metres. Pel costat esquerra té un petit foradet que li permet desguassar l'excés d'aigua cap a una bassa que es troba adossada a la pica. Aquesta bassa servia per regar la feixa inferior que antigament estava plantada d'hortalisses. La font rep l'ombra de dos plataners, dues washingtònies i un micaquer. Tot i que la bassa sembla de factura antiga pels grans carreus de pedra que s'hi observen tallats en pedra sorrenca, el mur que es troba adossat al marge ha estat refet amb blocs de formigó.","codi_element":"08049-54","ubicacio":"Carena de la Rovirossa","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"42.0216200,1.8275500","utm_x":"402933","utm_y":"4652842","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44701-foto-08049-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44701-foto-08049-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44702","titol":"Font dels pagesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-pagesos","bibliografia":"Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d'una roureda. L'aigua raja ininterrompudament a través d'un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d'aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L'aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge.","codi_element":"08049-55","ubicacio":"Rec de la Bauma","historia":"En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s'hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l'Arxiu Municipal s'esmenta com a tradició de més de 25 anys l'ouada i que es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar.","coordenades":"42.0141000,1.8273700","utm_x":"402906","utm_y":"4652007","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44702-foto-08049-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44702-foto-08049-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l'entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d'un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d'ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd'aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s'està frescallà a la Font dels Pagesos.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44703","titol":"Font de Ca l'Escaler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-lescaler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable.","descripcio":"Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major.","codi_element":"08049-56","ubicacio":"Ca l'Escaler - Clot de els barraques","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"42.0090200,1.8181700","utm_x":"402137","utm_y":"4651453","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44703-foto-08049-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44703-foto-08049-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44704","titol":"Font de Cal Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-pasqual","bibliografia":"Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l'altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l'arranjament de la font s'han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l'aigua. Per damunt del graó s'hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d'un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l'aigua d'escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual.","codi_element":"08049-57","ubicacio":"Camí de Cardona, s\/n","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"41.9988300,1.8237500","utm_x":"402583","utm_y":"4650315","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44704-foto-08049-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44704-foto-08049-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44706","titol":"Font de l'Arç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-larc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l'ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L'aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d'obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l'aixeta cromada que regula l'obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s'hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L'ARÇ) i l'any, 1986. L'aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació.","codi_element":"08049-59","ubicacio":"Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"41.9956200,1.8139800","utm_x":"401769","utm_y":"4649970","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44706-foto-08049-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44706-foto-08049-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l'home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres  i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44812","titol":"Llera dreta del riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llera-dreta-del-riu-llobregat","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria una actuació de neteja i manteniment de la riba dreta del riu, especialment en els trams on hi ha les dues colònies amb l'objectiu de millorar la qualitat ecològica de les riberes.","descripcio":"El terme de Casserres té en el riu Llobregat dos dels seus límits per la part oriental, en dos punts separats per Gironella. El punt més meridional és el de la colònia del Guixaró i el més septentrional el de la colònia de l'Ametlla de Casserres. En el primer hi desguassa la Riera de Clarà i en el segon la Riera de Graugés o de les Febres. És un ecosistema aquàtic complex, amb trams fortament degradats degut a l'activitat de l'home per una banda i d'altres trams més o menys ben estructurats. La vegetació de bosc de ribera que hi creix a la seva llera, permet la conservació i la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides. Alguns exemples d'espècies que hi podem observar són: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el martinet blanc (Egretta garzetta), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l'ànec collverd (Anas platyrhynchos). A les seves aigües, amagats entre roques, arrels i comunitats d'algues com el cinell (Cladophora glomerata) i la clorofica quetoforal (Gongrosira incrustans), hi ha diverses espècies de peixos, com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), la truita comuna (Salmo trutta fario), el barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi) i la carpa (Cyprinus carpio). En zones properes a les rescloses, les canyes (Arundo donax) alternen formant clapes importants juntament amb la boga (Typha latifolia). També és comú veure salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), verns (Alnus glutinosa), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i pollancres (Populus nigra) barrejats amb algun roure de fulla petita, que en les zones més properes a les colònies es barregen amb espècies al·lòctones plantades originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores i que amb el pas del temps i sense control per part de l'home han esdevingut espècies subespontànies, com l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). Associats a la vegetació arbòria hi ha el gatell (Salix cinerea) l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci destaquen espècies com el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el roldor. Aquests boscos són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixó, el senglar, la fagina, la mostela o la guilla especialment en aquells indrets on el bosc natural ha estat substituït per conreus cerealístics i més modernament per noves carreteres. Antigament el tram de la llera de la colònia del Guixaró que quedava per sota del canal, un cop passada la resclosa estava ocupada per un seguit d'horts familiars que es regaven amb l'aigua del riu; posteriorment amb la construcció del safareig avui desaparegut que s'omplia a través d'una petita comporta que desguassava des del canal es van fer un seguit de canalitzacions que permetia regar tota la llera amb molta més facilitat. El cultiu d'aquests horts permetia que la llera propera a la colònia es mantingués en un excel·lent estat de conservació.","codi_element":"08049-165","ubicacio":"Colònia Guixaró i Colònia de l'Ametlla","historia":"El riu Llobregat neix a Montmell (Castellar de N'Hug) a 1.295 m d'alçada i desemboca a la Mediterrània. Té una longitud de 170 km, un cabal mitjà de 20,77 m3\/s i una superfície de la conca de 4.948 km2. A la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà rep l'aiguabarreig del Bastareny que prové el Cadí i recorre la comarca del Berguedà de nord a sud, passant per l'embassament de La Baells i travessant els municipis d'Olvan, Avià, Gironella, Casserres, Puig-reig fins a trobar el delta del Prat del Llobregat. A la conca d'aquest riu, durant el segle XIX i XX s'hi van instal·lar nombroses colònies tèxtils amb les rescloses i canals, moltes de les quals han continuat fins als nostres dies utilitzant l'energia com a petites centrals elèctriques, de les quals a Casserres n'hi ha dos testimonis, la colònia Monegal o de l'Ametlla de Casserres, construïda al costat d'un antic molí fariner i la colònia del Guixaró, ambdues a la riba dreta del riu. En el seu pas per Casserres el riu Llobregat va rebent les aigües de diverses rieres com la de Clarà o la Graugés anomenada també de les Febres.","coordenades":"42.0454100,1.8739300","utm_x":"406807","utm_y":"4655431","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44812-foto-08049-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44812-foto-08049-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44854","titol":"Riera de Merola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-merola","bibliografia":"AA.VV (1973). Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. IV, pàgs. 548 i 549. Barcelona. ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dincs revista L'Erol, núm. 8. Berga CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. MASCLANS, F. (1977). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix) Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms. Cal destacar alguns trams amb vegetació de joncedes i zones de bardisses i boix (Buxus sempervirens) alternades amb vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), pollancre (Populus nigra), el plataner o l'àlber, el freixe i el gatell amb alguns exemplars d'avellaner. En aquells marges on no hi ha vegetació arbòria, l'esbarzer juntament amb l'arç blanc, l'aranyoner, el roser bord, el lligabosc, el roldor o l'aranyoner entre altres van substituint la comunitat arbòria. No obstant això serveix de refugi a nombrosos ocells i petits mamífers. La sarga o l'herba sabonera es troba més aviat representada en la zona d'aiguabarreig de la Riera de Merola amb el riu Llobregat. Entre els arbusts i plantes enfiladisses destaquen l'arç blanc, l'olivereta, el sanguinyol, l'heura, la vidalba, el lligabosc. Prop dels molins i horts que es troben en llarg de la riera hi creixen els canyissars boga espargani i plantatge d'aigua La vegetació aquàtica està formada per espècies microscòpiques, algues i l'asprella pudenta (Chara), que creix en abundància per la gran quantitat de carbonat càlcic. També es poden localitzar algunes espècies de Cladophora en aquells indrets on l'aigua corre i és per tant més rica en nutrients. Té uns filaments llargs i ramificats de color verd més fosc. Pel que fa a les comunitats faunístiques pròpies d'ambients aquàtics i de ribera hem de destacar la presència d'una important població de granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) tant a la bassa del Molí del Mig com a proximitat de les rescloses dels tres molins. Per altra banda en algun dels bassals pròxims del Molí de Dalt hi ha alguns exemplars de granota roja (Rana temporaria) i de reineta (Hyla meridionalis). També hi ha serp d'aigua (Natrix maura). Les comunitats de peixos que viuen en aquestes aigües més lentes i per tant menys oxigenades i més càlides són el bagra (Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis graellsi). La fauna vertebrada associada a aquest medi és molt variada. En són exemple els rapinyaries com l'aligot, o carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta, geneta), la guineu (Vulpes vulpes). També hi ha presència de la rata d'aigua. Entre els ocells cal destacar aquells que venen a nidificar procedents del continent africà com l' oriol(Oriolus oriolus), el puput (Upupa epoops), l'abellerol (Merops apiaster) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). També destaquen el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Charduelis chioris), el rossinyol bord (Cettia cetti) i el rossinyol (Luschinia megahynchos), el repicatalons, la merla (Turdus merula), la merla d'aigua (Cinclus cinclus) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). En alguns troncs d'arbre s'han observat nius de picot.","codi_element":"08049-207","ubicacio":"Al sud del terme municipal","historia":"La importància de la capçalera de la riera de Merola en el seu pas pel terme municipal de Casserres queda palès en la construcció de tres molins fariners, coneguts amb el nom de Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix. Hom va saber aprofitar l'aigua com a font d'energia i per aital va servir-se dels petits gorgs naturals que la riera oferia per construir-hi la resclosa, el canal i la bassa. Dels primers molins fariners amb un sistema de transmissió del moviment rotatori coneguts a Europa se'n tenen notícies a través d'excavacions realitzades prop de la ciutat romana d'Arles (França). Segons Jordi Bolós i Josep Nuet (1983) en el seu estudi sobre els molins fariners a Catalunya, la zona detectada amb més gran quantitat de molins és la Catalunya Vella amb Osona, La Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, el Vallès Oriental i el Berguedà, per raons òbvies de pluviositat, amb força cursos d'aigua permanent i amb un poblament rural dispers.","coordenades":"41.9792100,1.8217700","utm_x":"402389","utm_y":"4648139","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44854-foto-08049-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44854-foto-08049-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Pel que fa a la llúdriga, no sembla que hi hagi cap individu tot i que a l'Alt Berguedà se'n' està fent un seguiment  degut a  que es tenen notícies de que se n'hauria observar algun exemplar al Bages.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44855","titol":"Riera de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-clara-0","bibliografia":"<p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http:\/\/patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament.","descripcio":"<p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.<\/p> ","codi_element":"08049-208","ubicacio":"Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat","historia":"<p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.<\/p> ","coordenades":"42.0204200,1.8498400","utm_x":"404776","utm_y":"4652683","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44855-foto-08049-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44855-foto-08049-208-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"44856","titol":"Pantà de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-sant-pau","bibliografia":"<p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.<\/p> ","codi_element":"08049-209","ubicacio":"Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres","historia":"<p>El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el 'CORINE biotopes manual', un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92\/43\/CEE, 97\/62\/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per 'Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion' i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per 'Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)'. És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2\/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22\/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3\/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3\/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12\/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).<\/p> ","coordenades":"42.0276200,1.8408800","utm_x":"404045","utm_y":"4653493","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44856-foto-08049-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44856-foto-08049-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"44857","titol":"Zona de nidificació d'orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-dorenetes-0","bibliografia":"ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires. Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar.","codi_element":"08049-210","ubicacio":"Casserres","historia":"Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.","coordenades":"42.0136800,1.8415800","utm_x":"404082","utm_y":"4651944","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44857-foto-08049-210-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44858","titol":"Riera de les Febres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-les-febres","bibliografia":"ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Riera de Graugés o Riera de Ballús, en el seu pas per l'Ametlla de Casserres pren el nom de Riera de les Febres desguassant les seves aigües al riu Llobregat just per sota la Colònia de l'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. El curs baix travessa una zona majoritàriament agrícola on el bosc de ribera ressegueix la llera en una franja estreta formada per salzes, pollancres, oms, i freixes amb sotabosc de saüc, arç blanc, roldor i bardissar alternat amb herbassars propis d'aquests ambients humits, destacant una important comunitat de menta pebrera. En els trams més antropitzats hi ha una pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes degut a la introducció d'espècies alienes, com l'acàcia, provinents de la proximitat dels jardins. A les zones més feréstegues alternen les marjades boscoses de roure de fulla petita i alzina carrasca amb pineda secundària de pi blanc i pinassa. Riera amunt hi ha vàries passeres que permeten travessar a peu el riu, sovint es tracta de blocs de pedra col·locats de forma lineal. Riera avall a la colònia hi ha una passera en forma de pont de doble arc, construïda de pedra vista i barana de ferro que permet passar d'un costat a l'altre quan hi ha crescudes importants. Aquesta riera té dues fonts, la de les Febres i la de les Monges, aquesta última colgada. La fauna vertebrada hi és present amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina, la geneta o el senglar. També hi ha presència d'aus com els rapinyaires, bernat pescaire, verdums, picot, oriol i ballester. Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la bagra comuna i el barb de muntanya. En aquesta zona d'aigües més tranquil·les és fàcil observar la granota roja o comuna. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus) a la part alta de la riera. Es tracta d'un ocell protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.","codi_element":"08049-211","ubicacio":"L'Ametlla de Casserres","historia":"Quan es va fer el safareig del carrer de dalt de la Colònia Monegal es va construir una resclosa per tal de canalitzar l'aigua fins al safareig. Aquest va quedar en desús amb la introducció de la rentadora a les cases i es va anar malmetent. Amb els aiguats de l'any 1983 va patir greus desperfectes quedant del tot inutilitzada.","coordenades":"42.0424600,1.8723200","utm_x":"406670","utm_y":"4655106","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44858-foto-08049-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44858-foto-08049-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el seu curs hi havia la Font de les Monges, però actualment resta colgada i inutilitzada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44861","titol":"Bauma de la Rasa de cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros","bibliografia":"RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar.","codi_element":"08049-214","ubicacio":"Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal","historia":"S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast.","coordenades":"42.0236100,1.8184300","utm_x":"402181","utm_y":"4653073","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44861-foto-08049-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44861-foto-08049-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre.  Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta  per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44870","titol":"Font d'en Bernades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-bernades","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua de boca que brolla amb força a través d'un gran broc de pedra adossat a un dels murs exteriors de la caseta on hi ha la bomba d'aigua. Aquesta raja directament a un safareig construït a la roca d'uns tres metres de profunditat. El cabal d'aigua és continuat i encara que hi hagi èpoques de sequera la font continua rajant. El safareig mesura uns 7 metres de llarg per quatre d'ample i està completament envoltat de vegetació herbàcia que fan molt difícil el seu accés. Té rentadora en un dels seus costats. La caseta on hi ha la bomba està construïda aprofitant el marge, damunt de la roca. Les parets són de maó pla disposats horitzontalment amb teulada plana i lleugera inclinació. Té una porta de fusta. Just davant d'aquesta, recobert per un estrat d'herba hi ha un dipòsit cobert també excavat a la roca per emmagatzemar l'aigua necessària per bombejar-la fins a la casa pairal. L'entorn de la font és ombrívol degut als arbres i arbusts que l'envolten i que protegeixen l'àmbit del safareig del vent i regulen l'entrada de llum servint alhora de refugi a diverses espècies d'ocells. Les principals especies que s'hi poden trobar són els pollancres, alguna alzina, la sarga, la boga o el gatell . A més a més el lloc és propici a l'existència d'altres comunitats de vegetació halòfita com el lliri o el jonc. La bona qualitat i la circulació permanent de l'aigua garanteix l'indret com a zona privilegiada d'establiment i refugi de fauna","codi_element":"08049-223","ubicacio":"A 100 metres al sud de la masia Bernades","historia":"Els germans Bernades recorden que quan eren petits l'aigua s'extreia mitjançant una sínia de tracció animal. L'ase voltava lligat a l'extrem d'un pal horitzontal que unit a l'eix, accionava la roda vertical que mou una cadena sense fi proveïda en tota la seva llargada de catúfols o recipients. Aquesta roda estava en part submergida. L'aigua abastia les necessitats del mas alhora que era utilitzada per regar l'hortet familiar clos que es trobava a l'altre costat del safareig. Aquest tenia rentadora en un dels seus costats i els propietaris deixaven anar a rentar la roba als masovers que un cop neta l'estenien damunt de les argelagueres i les carrasques. Al posar la bomba ja fa uns anys, mitjançant una canalització la sínia va quedar en desús, però encara s'hi observa entre la vegetació l'empremta deixada per la instal·lació d'aquesta.","coordenades":"42.0417400,1.8373600","utm_x":"403775","utm_y":"4655064","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44870-foto-08049-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44870-foto-08049-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44871","titol":"Font de Bernades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-bernades","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'aigua no és potable.","descripcio":"Font situada a prop d'un camí que porta als camps del darrera de la masia de Can Bernades, al costat d'un om, que li fa ombra. Es troba per sota el nivell del sòl i s'hi accedeix baixant cinc esglaons de pedra. Tota la font està feta amb carreus de pedra ben escairats finalitzant amb una renglera de carreus lleugerament motllurats. El raig d'aigua surt de la part frontal, a través d'un broc de ferro que sobresurt tres centímetres de la paret. A mà esquerra, una mica més amunt hi ha un segon broc fet amb un tub de ferro en forma de L més gran però que està inutilitzat. La part més baixa de les parets estan recobertes per molses.","codi_element":"08049-224","ubicacio":"Mas Bernades, 100 metres al nord","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"42.0447600,1.8363400","utm_x":"403695","utm_y":"4655401","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44871-foto-08049-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44871-foto-08049-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment l'aigua no és potable degut a la proximitat de les corts de les vaques.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44877","titol":"Font de la Salut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-salut","bibliografia":"Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres.","centuria":"","notes_conservacio":"No raja aigua.","descripcio":"Font que es troba en una fondalada ombrívola que rajava a través d'un tub de plàstic que recollia l'aigua procedent d'una beta del Rec de la Bauma i que rega tota una zona d'horts propers a les cases del nucli de Casserres. Tota la zona de la font era molt humida, com ho demostra la gran quantitat de concrecions calcàries adherides a la roca que es formaven pel brollar continu de l'aigua per la paret rocosa. Aquesta aigua ha deixat de brollar i la font s'ha assecat. Potser relacionat amb la pèrdua de la font del Solà, colgada durant la construcció de la variant de la BV-4132. L'entorn immediat alterna una vegetació pròpia de ribera amb salzes, pollancres i algun vern associats a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Per damunt de la font, en un marge d'uns vint metres d'alçada, s'hi alternen l'alzinar amb roure amb una vegetació de sotabosc molt densa que el fa impracticable. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major.","codi_element":"08049-230","ubicacio":"Rec de La Bauma","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"42.0148900,1.8315800","utm_x":"403256","utm_y":"4652090","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44877-foto-08049-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44877-foto-08049-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta font està inclosa en l' itinerari de La Ruta de les Fonts  que va editar l'Ajuntament en el seu moment i  en la guia de les rutes a peu del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.Si no hi ha un manteniment constant és fàcil que el camí es perdi per l'augment de la vegetació herbàcia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44885","titol":"Font de la Quera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-quera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que raja d'una beta que passa per dins la roca. Està situada a la llera dreta del riu Llobregat, a prop de la resclosa de la colònia de l'Ametlla de Casserres. El raig d'aigua brolla per una escletxa de la roca. Hi havia una teula que protegia el broc, tot i que actualment ha desaparegut. L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris que se la pot observar per totes les escletxes del mur, entrades de la roca i a la vora del riu. La vegetació arbòria i herbàcia és tupida i sense cap mena d'intervenció humana, amb gran quantitat de brancatge mort. Hi ha presència de pollancre, om, robínia, saüc, bardissa, ortigues i plantes enfiladisses, principalment l'heura.","codi_element":"08049-238","ubicacio":"L'Ametlla de Casserres - al costat de la resclosa","historia":"Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva.","coordenades":"42.0478900,1.8713700","utm_x":"406599","utm_y":"4655710","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44885-foto-08049-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44885-foto-08049-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44913","titol":"Font de les Febres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-febres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la llera dreta de la Riera de les Febres, a 100 metres a ponent del carrer d'Esteban Monegal. Per arribar-hi cal anar fins a la corba del carrer que travessa la riera de les Febres o de Graugés i que mena a la font del Balç. Un cop a la corba cal entrar a mà dreta per la riera tot seguint per un corriol arran de les parets de les cases fins arribar gairebé a la primera resclosa on hi ha una passera amb blocs de pedra. Enfront, a uns quinze metres hi ha un cirerer que li fa ombra. La font es troba construïda en un marge de pedra seca d'1'60 m d'alçada per damunt del qual hi passa un estret corriol. Està embassada de llot i vegetació herbàcia i no es pot veure el broc. Al seu entorn hi ha bardisses, saücs i menta salvatge.","codi_element":"08049-266","ubicacio":"L'Ametlla - Riera de les Febres","historia":"Segons tradició oral, sembla que aquesta deu d'aigua tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres.","coordenades":"42.0422500,1.8726800","utm_x":"406699","utm_y":"4655082","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44913-foto-08049-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44913-foto-08049-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"44931","titol":"Font de Pixabous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-pixabous","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada en un marge orientat al nord, a la qual s'hi accedeix des del camí que passa pel Tossal de l'Irene en direcció a Cal Bonhome i un cop passada la casa, a mà esquerra hi ha una gran codina. Cal agafar el camí de terra que va baixant cap al Clot del Doso i canviar de direcció en trobar el primer trencall a mà dreta, que ens hi conduirà de ple a uns tres cents metres. L'espai on hi ha la surgència queda configurat en una zona ombrívola d'arços. L'aigua raja a través d'un broc de ferro collat en un costat del frontis fet de pedra irregular del qual surt un tros de tub de mànega de color negre d'uns vint centímetres de llargària. Al costat, hi ha un pal de fusta clavat entre les pedres amb gots de plàstic per abastir d'aigua al visitant. L'aigua cau en una mena de pica feta grosso modo amb pedres irregulars i s'escorre avall per una canal cavada directament al terra.","codi_element":"08049-284","ubicacio":"Clot del Doso - al costat del camí de Viladomiu","historia":"Font coneguda pels caçadors i per la gent que anava a treballar a la colònia de Viladomiu Nou des de Casserres, que hi passaven pel costat. Estava plena de vegetació i una colla d'excursionistes de Viladomiu Nou l'any 2009 la van netejar, condicionar i retolar amb el nom de la font. Des de llavors en fan el manteniment.","coordenades":"42.0015100,1.8750300","utm_x":"406834","utm_y":"4650556","any":"","rel_municipis":"08049","municipi_nom":"Casserres","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44931-foto-08049-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08049\/44931-foto-08049-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i que la paret està humida, en el moment de la visita no rajava.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45051","titol":"Font de la Curta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-curta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Curta es troba emplaçada al costat del camí que puja des de la masia de les Planes cap a la font de Tagast i des d'aquí ascendir cap als Rasos de Peguera o bé cap al Roc d'Uró i el Cim d'Estela. La font està conformada pel brollador i un abeurador que recull l'aigua. L'abeurador és un tronc d'un arbre, sembla pi, al qual s'ha buidat longitudinalment el seu interior conformant un cóm on el bestiar pot abeurar-hi. L'aigua que sobreïx de l'abeurador discorre vessant avall de la muntanya.","codi_element":"08050-110","ubicacio":"A la zona d'Espinalbet.","historia":"","coordenades":"42.1281800,1.7977800","utm_x":"400634","utm_y":"4664707","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45051-foto-08050-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45051-foto-08050-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La font de la Curta conforma part del torrent que passa pel costat de la masia de les Planes, essent part dels recursos hidràulics d'aquest mas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45052","titol":"Font de Tagast","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-tagast","bibliografia":"ROSSINYOL I LOCUBICHE, J.M. (2005). El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Tagast està conformada per una estructura on hi ha el dipòsit d'aigua i pel sortidor d'aigua, situat al davant. L'estructura del dipòsit es troba arrambada a la roca, en el punt de sorgència de l'aigua. Està conformada per un mur de pedra, la façana, que conforma una paret de poca alçada en la que hi ha una obertura irregular (més o menys triangular), que dóna entrada a un petit espai o aixopluc amb coberta de volta de canó feta amb maó posat pla. Al fons, en un costat hi ha un petit banc i a l'altra costat una porta metàl·lica que resguarda el dipòsit de recollida d'aigua. Al davant d'aquesta estructura hi ha un petit muret en el que hi ha la font, és tant sols un tub per on surt\/brolla l'aigua que cau en un petit i senzill abeurador, conformat tant sols per unes pedres que formen una mena de pica rectangular on el bestiar poc beure. A partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall, seguint el seu curs natural. La font que veiem avui dia no és l'autèntica, ja que arran de la canalització de les aigües fins a Berga per subministrar aigua a la població es va modificar l'estructura de la font, quedant el brollador principal a l'interior de la caseta.","codi_element":"08050-111","ubicacio":"A la zona d'Espinalbet.","historia":"La font de Tagast ha estat lloc de pas i molt conegut sobretot d'excursionistes, i evidentment era coneguda per tots aquells que es dedicaven a pasturar el bestiar per aquestes contrades o altres feines vinculades amb l'entorn forestal i ramader. La font de Tagast és el naixement del torrent al que dóna nom, el torrent de Tagast, i aquest a la vegada és un dels torrents importants que donen aigua a la riera de Metge.","coordenades":"42.1303800,1.7924700","utm_x":"400199","utm_y":"4664958","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45052-foto-08050-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45052-foto-08050-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La font es troba emplaçada en una zona de molt interès excursionista, ja que passa per aquí el camí que des d'Espinalbet i Corbera puja cap als Rasos de Peguera o també per anar cap al Puig de la Torreta, el Roc d'Uró i el Cim d'Estela.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45053","titol":"Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera","bibliografia":"<p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).<\/p> ","codi_element":"08050-112","ubicacio":"A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet.","historia":"<p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12\/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.<\/p> ","coordenades":"42.1270800,1.7875700","utm_x":"399789","utm_y":"4664597","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45053-foto-08050-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45053-foto-08050-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45054","titol":"Espai Natural Serra de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-serra-de-queralt","bibliografia":"<p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.<\/p> ","codi_element":"08050-113","ubicacio":"A la zona d'Espinalbet.","historia":"<p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12\/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.<\/p> ","coordenades":"42.1062800,1.7823100","utm_x":"399321","utm_y":"4662294","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45054-foto-08050-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45054-foto-08050-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45055","titol":"Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora","bibliografia":"<p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http:\/\/www20.gencat.cat\/portal\/site\/dmah<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).<\/p> ","codi_element":"08050-114","ubicacio":"A la zona d'Espinalbet.","historia":"<p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.<\/p> ","coordenades":"42.1067100,1.7694400","utm_x":"398258","utm_y":"4662357","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45055-foto-08050-114-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45056","titol":"Roc de la Paella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-de-la-paella","bibliografia":"-SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera.","codi_element":"08050-115","ubicacio":"A la zona de Llinars.","historia":"El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat.","coordenades":"42.1099600,1.7228400","utm_x":"394410","utm_y":"4662774","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45056-foto-08050-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45056-foto-08050-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45057","titol":"Roc d'Auró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-dauro","bibliografia":"<p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.<\/p> ","codi_element":"08050-116","ubicacio":"A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet.","historia":"","coordenades":"42.1270800,1.7875700","utm_x":"399789","utm_y":"4664597","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45057-foto-08050-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45057-foto-08050-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45058","titol":"Cogulló d'Estela \/ Cim d'Estela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cogullo-destela-cim-destela","bibliografia":"-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Cogulló d'Estela és un cim molt emblemàtic, especialment en la zona del baix Berguedà, ja que és visible des de molt indrets, essent punt de referència pel perfil que el caracteritza. És lloc de visita per molts excursionistes. És una muntanya de formació rocosa de tipus calcari que s'alça fins a 1869 metres, mostrant-se com un cim aïllat de perfil triangular. Forma part de la unitat dels Rasos de Peguera, i per tant de les primeres formacions prepirinenques. La seva forma esvelta i punxeguda (però amb un perfil més arrodonit segons el punt d'observació) queda emplaçada en la carena que des dels Rasets cap al sud hi ha la Torreta o Roc de l'Enginyer, el Roc d'Auró i finalment el Cim d'Estela. Vers la zona de llevant s'obren els plans de Tagast i més enllà el Santuari de Corbera. Dalt del cim hi ha una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre col·locat pel Club Esquí de Berga.","codi_element":"08050-117","ubicacio":"A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet.","historia":"Dalt del Cogulló d'Estela hi ha una creu que va ser posada per membres del Club d'Esquí Berguedà fa cincuanta anys. La creu va ser col·locada al cim el 8 de desembre del 1961. A la base de la creu també hi ha una placa circular metàl·lica, amb l'escut del club i al voltant posa 'Cinquanta anys d'història. 1928-1978'. El Cogulló d'Estela és un cim emblemàtic fet que determina que sigui el lloc escollit amb freqüència per fer cim en motiu d'una celebració o commemoració especial.","coordenades":"42.1215900,1.7870700","utm_x":"399739","utm_y":"4663988","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45058-foto-08050-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45058-foto-08050-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'ascensió al cim del Cogulló d'Estela és molt popular, es pot realitzar accedint-hi des de la zona dels Rasos passant pel Pla de l'Orri, prenem sentit sud-est vers les antenes (a la Torreta), es continua tot passant a peu de la Font d'Estela, trobant-nos al Coll d'Estela, des del que s'inicia la pujada al cim  seguint un senderó que puja enmig de la roca. Al costat nord hi ha instal·lat un cable que facilita la pujada. També es pot fer la pujada al cim iniciant la ruta des de la zona del Santuari de Corbera, passant per la masia de Can Déu, la Planes i la font de Tagast. Un altra opció és la que pel costat sud-est del Cogulló d'Estela ascendeix en ziga-zaga des de la zona d'Espinalbet anat a parar al Coll d'Estela. Aquestes dues opcions forment part a la vegada d'una mateixa ruta circular que es realitza ascendint als tres puigs, la Torreta, Roc d'Auró i Cim d'Estela.El primer dia de l'any és la jornada escollida pel Club Esquí de Berga per canviar la llibreta de registres i la senyera.A la paret sud del Roc d'Auró hi ha el Forat d'Estela, es tracta d'una cavitat natural de difícil accés visitada per espeleòlegs.El Cim d'Estela gaudeix d'una gran popularitat i simbolisme que han quedat reflectits en la dedicació de poemes diversos com per part de Verdaguer, també va ser donar nom a una revista comarcal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45059","titol":"Pla de Puigventós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-puigventos","bibliografia":"-Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Pla de Puigventós és una àrea força planera i extensa, conformada per prats de pastures i antics conreus que es troben al costat de la gran masia de Puigventós. L'indret és molt conegut i deu la seva popularitat al tradicional concurs de Bolets que es realitza anualment al lloc, en motiu de la Festa del Bolet de Berga.","codi_element":"08050-118","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu.","historia":"La primera edició del concurs de bolets es va realitzar l'any 1957, de la mà de la Penya Boletaire de Berga. En les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant en l'actualitat.","coordenades":"42.1193500,1.7776200","utm_x":"398954","utm_y":"4663751","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Hi ha la proposta, plantejada en els informes preliminars del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant, que determinen la possibilitat d'una actuació de protecció de l'indret del Pla de Puigventós, probablement amb qualificació de sistema lúdic i paisatgístic. Amb l'objectiu de garantir la realització de la tradicional i popular festa dels bolets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45060","titol":"Pla de Campllong","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-campllong","bibliografia":"<p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.<\/p> ","codi_element":"08050-119","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.<\/p> ","coordenades":"42.1112400,1.7801200","utm_x":"399148","utm_y":"4662847","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45060-foto-08050-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45060-foto-08050-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214\/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45061","titol":"Cova de les Llosanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-llosanques","bibliografia":"-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona.p. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -RIBERA, B. pvre. (1904): 'Cova de les Llosanques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. P.77 -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova es troba en una formació de conglomerat terciaris. Per arribar-hi cal partir del Xalet dels Rasos de Peguere, seguir el senderó del costat del torrent de Calders fins a un petit coll (que porta a la zona de la Corba), cal creuar el torrent i continuar pel corriol que puja cap a la Costa Ginebreda, a poca distància trobarem un petit replà que ens indica que hem de baixar uns metres, ja que la cova es troba per sota el camí. L'accés a l'interior de la cavitat és per una boca d'unes dimensions aproximades d'un metre per uns quaranta centímetres. L'entrada dóna a un pou d'uns 7 metres de desnivell, en el que sembla que hi ha un tronc col·locat que facilita el descens. Un cop passat el pou trobem, a un costat, una cambra de mides mitjanes i, a l'extrem oposat, una curta rampa ascendent que finalitza en una altra cambra també de mides petites. La cavitat presenta un recorregut total de 46 metres amb un desnivell de 16 metres. En la descripció que fa Ribera (RIBERA:1904), anomena una de les estances com a Sancta Sanctorum i l'altra Cova dels Encantats, diu que a l'interior hi ha nombroses i boniques formacions d'estalactites.","codi_element":"08050-120","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"","coordenades":"42.1326400,1.7387400","utm_x":"395762","utm_y":"4665273","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'aproximació a la cova es pot realitzar des del Xalllet dels Rasos (que és l'opció exposada en la descripció) o bé des de la pista que porta a la Corba i que s'agafa a la carretera dels Rasos després de passar el trencall dels Porxos, en revolt tancat al costat esquerre en sentit ascendent. L'accés per aquí és més curt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45068","titol":"Font de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Seria convenient retirar la banyera i col·locar-hi un altre element per abeurar millor el bestiar, més acord amb el paisatge i l'entorn.","descripcio":"La font de Calders està a llevant del Refugi-Xalet dels Rasos de Peguera, en concret a l'altra banda de la carretera. La font està formada per un frontal fet amb pedres irregulars, del qual surten tres brolladors d'aigua (tubs metàl·lics). L'aigua es recollida i circula per un cóm de fusta fet en un tronc d'arbre llarg i estret, al final del qual hi ha una banyera metàl·lica, a partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall.","codi_element":"08050-127","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"","coordenades":"42.1365000,1.7635900","utm_x":"397822","utm_y":"4665672","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45068-foto-08050-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45068-foto-08050-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La font ha estat tradicionalment lloc de pas d'excursionistes i visitants de la zona. Ha estat el subministre d'aigua del Refugi. Evidentment també és lloc d'abeurada del bestiar que pastura per la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45069","titol":"Font de Castellar del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-castellar-del-riu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Castellar del Riu es troba al peu del camí que porta a la casa, al costat d'un revolt que hi ha en arribar a la masia. Les aigües de la font devallen enmig de la roca formant un canaló, seguidament són recollides i circulen per dos cóms, un posat a continuació de l'altre i manera perpendicular. Aquests cóms són formats a partir del buidatge longitudinal d'uns troncs d'arbre.","codi_element":"08050-128","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"","coordenades":"42.1204300,1.7641600","utm_x":"397843","utm_y":"4663887","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45069-foto-08050-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45069-foto-08050-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45071","titol":"Avenc dels Bolets \/ Avenc R. 5 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-bolets-avenc-r-5-de-rasets","bibliografia":"<p>-GARRIGA, Marc.(1995).-'Avenc dels Bolets'. Fulls periòdics d'informació general(43):21-22.Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. http:\/\/www.espeleoindex.com\/?id=1253<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Avenc dels Bolets està ubicat a la zona dels Rasos de Peguera, en una zona de formació calcària. Per arribar a la boca de l'avenc un cop passat el refugi dels Rasos, abans d'arribar a l'aparcament, cal prendre la pista que surt a la dreta, seguir fins el Pla dels Rasets, i continuar per la pista que porta a la Torreta (on hi ha instal·lada la torra de comunicacions). Aproximadament uns 30 metres abans d'arribar a la torre hi ha la boca de l'avenc, en concret a uns 5 metres a la dreta de la pista i vora d'una dolina allargada. Es tracta d'un avenc de 47 metres de desnivell i un recorregut de 124 metres. La petita boca d'entrada condueix a un pou de 15 metres que s'amplia a mesura que es va descendint, finalitza en una rampa allargada que acaba amb un replà d'uns 8 metres. Al final del pendent de la rampa hi ha una petita sala amb dos pous de 10 metres, que es connecten aproximadament a la meitat del recorregut. S'aconsella baixar pel pou del fons de la sala. En aquest punt la topografia canvia tot prenent un sentit rectilini, estret i de sostre alt que ocupa uns 30 metres, finalitzant amb un munt de blocs encastats. Passant per sobre dels blocs s'accedeix a una sala de sostre baix i allargada. Per contra, per sota dels blocs i un cop passats uns punts estrets, es troba una altra sala també de sostre baix i amb una lleu inclinació, al fons de la qual hi ha un ressalt que suposa el punt de màxim desnivell (-47 metres).<\/p> ","codi_element":"08050-130","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>L'any 1993 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista Montserrat (SECEM), de Manresa, va ser unes visites a les cavitats de la zona del Pla dels Rasets. Arran d'aquestes va localitzar la boca d'accés a l'Avenc dels Bolets, per tal d'accedir a l'interior es van haver d'extreure, a cops de mall, uns 100 quilos de pedres de la petita boca d'accés. L'exploració de l'interior es va dur a terme durant el mes d'abril del 1994, moment en que també es va realitzar la topografia.<\/p> ","coordenades":"42.1290800,1.7861000","utm_x":"399670","utm_y":"4664821","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es recomana que, tot i que el descens del primer pou es pot fer desgrimpant, és aconsellable realitzar-ho amb corda, la qual es pot lligar a un pi que es troba prop de la boca. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Avenc R.5 de Rasets. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes de: http:\/\/www.espeleoindex.com","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45072","titol":"Cova del Camallero \/ Cova R.4 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-camallero-cova-r4-de-rasets","bibliografia":"<p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 58. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. (hi ha la topografia de l'Avenc Fred o Bòfia dels Rasets, i breu nota descriptiva d'algunes cavitats de la zona) -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. (Recull de fitxes i topografies d'algunes de les cavitats desenvolupades a la zona dels Rasets: Avenc Fred(Bòfia dels Rasets), Avenc de les Pedres, Avenc Cim d'Estela, Avenc dels Quatre i Cova Camallero. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Cava Camallero o del Camallero és una cavitat d'una profunditat màxima de -10 metres i un recorregut de 22 metres. Es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret entre l'avenc de les Pedres i la Bòfia dels Rasets, en una àrea de formació calcària. Consta que a través d'un petit ressalt es pot accedir a l'interior d'una galeria que presenta un lleuger descens, la qual tant a les parets com al terra té blocs inestables. Passats uns vint metres, la cavitat s'estreny fins al punt que ja no es pot continuar. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111)<\/p> ","codi_element":"08050-131","ubicacio":"Zona de Castellar del Riu","historia":"","coordenades":"42.1303100,1.7872700","utm_x":"399769","utm_y":"4664956","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 58). Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Cova R.4 de Rasets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45074","titol":"Cova de la Canal \/ Cova R-10 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-canal-cova-r-10-de-rasets","bibliografia":"<p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Cova de la Canal es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el vessant sud-sud-oest, en una zona que la paret del Roc fa una entrada o canal. La zona és de formació conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cova presenta un desnivell de -10 metres i un recorregut de 41 metres aproximadament. Es tracta d'una cova formada a partir del despreniment de blocs que arran de la seva caiguda van conformar aquesta cavitat. L'accés es pot realitzar per tres entrades, però es recomana que s'utilitzi la senyalitzada com a número 1 en la topografia (feta per E. Porcel i J. Torrelles, el 25 de novembre del 2007). Accedint a través de l'entrada 1 s'ha de descendir uns 2,30 metres, seguidament es troba una rampa que porta a una sala oberta (sense sostre) a partir de la qual es pot seguir fins un altre eixamplament. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30)<\/p> ","codi_element":"08050-133","ubicacio":"Zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració realitzada a la Cova data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona). Arran d'aquesta visita es va realitzar la topografia (publicada a VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), els autors són E. Porcel i J. Torrelles, i consta elaborada amb data 25 de novembre de 2007.<\/p> ","coordenades":"42.1290000,1.7854400","utm_x":"399616","utm_y":"4664813","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), on a més consta que també és denominat com a Cova R.10 de Rasets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45076","titol":"Avenc del Cingle de la Corba \/ Avenc Sixto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-cingle-de-la-corba-avenc-sixto","bibliografia":"-ESCOLÀ, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', Sess. Conj. Entomol, pàg. 15-24. -GÓMEZ, A. (1991): 'Isópodos terrestres de la colección del Museo de Zoología de Barcelona (Crustacea, Oniscidea)', Misc. Zool. pàg. 91-112. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Avenc del Cingle de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats, tot i que a certa distància unes de les altres. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, un cop passades les runes de la masia de la Corba, l'avenc queda emplaçat al sud-sud-est de la casa, prop del cingle i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -15 metres. La boca de l'avenc es troba parcialment bloquejada per blocs, seguidament un ressalt dóna a una petita sala de forma allargada (uns 7 metres de longitud), a l'extrem de la qual i enmig de blocs hi ha una esquerda que dóna a l'exterior però que és impenetrable. A l'entrada, just en el peu del relleix, hi ha un petit pou que connecta amb la amb la galeria final que té el terra inclonat i ple d'enderrocs. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39)","codi_element":"08050-135","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"La primera exploració va ser realitzada l'any 1970 per part de E.R.E-A.E.C, que és l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya (nascut en el si d'aquesta agrupació l'any 1952). Fruit de l'exploració es va fer la topografia de la cova que es va publicar l'any 1972.","coordenades":"42.1236100,1.7502700","utm_x":"396700","utm_y":"4664256","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 60-62), on consta denominada tant com Avenc del Cingle de la Corba com Avenc del 'Sixto'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45077","titol":"Avenc petit de la Corba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-de-la-corba","bibliografia":"-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Avenc Petit de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba trobarem l'avenc, queda al peu mateix de la pista. Cap al sud, a l'altra banda de la pista hi ha una depressió del terreny i una mica més aprop del cingle la Bòfia de la Corba. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -5 metres. En el terreny un podem observar un petit clot en el qual es localitza la boca d'accés, és una petita entrada enmig de blocs. Es creu que aquesta petita cavitat podria correspondre amb la cúpula de la saleta clàstica que queda situada a l'extrem de la galeria inicial de la Bòfia de la Corba (situada molt aprop), aquesta dada però de moment no ha estat contrastada.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48)","codi_element":"08050-136","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"La primera exploració va ser realitzada l'any 1966 per part del S.E.C.E.M. (la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa).","coordenades":"42.1251800,1.7512800","utm_x":"396786","utm_y":"4664429","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 64).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45078","titol":"Bòfia de la Corba \/ Avenc de l'Eura \/ Avenc Francesc Trepat \/ Avenc del Pla de la Corba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bofia-de-la-corba-avenc-de-leura-avenc-francesc-trepat-avenc-del-pla-de-la-corba","bibliografia":"-ALEMANY, J.I. (1978): 'Avenc del Pla de la Corba o de l'Eura', a Rec. Parc. Treb. Real., núm. 1 (publicació de la topografia). -ALEXANDRI, F. (1996): 'Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -BORRÀS, J. (1983): 'Recull provisional dels majors avencs catalans', a Sota Terra, núm. 4, pàg. 7-16. -CARDONA, F. (1989): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. Espeleo Club de Gràcia. -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. -, A. (1990): 'L'Avenc gran dels Plans de la Corba', a EspeleoSie, núm. 31, pàg. 17-19. -ESCOLÀ, O. (1968): 'Avencs de més de 100 m a Catalunya -I-', a Espeleòleg, núm. 6, pàg. 191. -ESCOLA, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entonol., núm. 21?, pàg. 15-24. -FAURA, Mn. M. (1909): 'Recull espeleològic de Catalunya', a Sota Terra, pp. 1-26. -MIÑARRO, J.M. (1979): 'Les cavitats de major desnivell del Principat', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 37-46. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catañunya', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M. (1993): 'Els grups espeleològics a Catalunya: 2. Comarca del Bages', a Fulls Per. Inf. Gral., núm. 39. -J. (1994): 'Els primers anys al C.E.C. (1952-1962)', a Espeleòleg, núm. 40, pàg. 12-14. -S.E.C.M. (1968): 'S.E.C.M.', a Espeleòleg, núm. 7, pàg. 244-245 -UBACH, M. (1967): 'Ha mort el nostre company espeleòleg Frances Trepat i Vilafranca', a Espeleòleg (3): 75. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. -VVAA. (1970): Las mayores cavidades subterráneas de Cataluña', a Boletín Informativa SIRE, número 3, pàg. 7.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Bòfia de la Corba es troba ubicada a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'accés es localitza al peu del cingle, enmig del bosc i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics, es considera que és formada a partir d'esquerdes de despreniment del massís (aquesta és la de majors dimensions del massís i amb una orientacio oest-est); la cavitat és interessant també des del punt de vista del procés clàstic que s'hi ha donat ja que es troba en un estat molt avançat segurament perquè deuen ser freqüents i abundants les infiltracions d'aigua exterior. Aquesta cavitat figura com una de les grans cavitats subterrànies de Catalunya. L'entrada a la cavitat és una boca al terra d'uns dos metres de diàmetre, que porta a un pou d'uns 11 metres amb molta molsa a les parets. Al fons hi ha dues galeries oposades. La del costat sud-oest segueix per una rampa amb enderrocs, tant sols es pot seruir uns metres fins una fissura impenetrable i parcialment tapada de blocs. Seguint per l'altra galeria es troba una petita rampa que obre a una saleta molt petita, on s'hi troba l'anomenat 'macarró', un tub estret, situat una mica elevat sobre el terra, aquest té 4 metres de recorregut i sentit descendent. Seguidament hi ha una galeria de poca llargada que al final s'estreny, havent de continuar per sota d'un bloc per poder assolir la cambra multipartida per acumulacions clàstiques. Per creuar aquesta darrera sala cal 'remuntar' uns metres i després tornar-los a baixar en l'altre costat. A continuació hi ha una rampla que acaba en un pou d'uns 15 metres de desnivell que condueix a una cambra anomenada 'Sala del Misteri'. Aquesta cambra té el sòl inclinat i és plena d'enderrocs. A partir d'aquí hi ha dues opcions diferents per continuar. L'una és l'anomenada 'Via Normal', que queda al costat contrari pel que s'ha accedit a la cambra, a través d'aquesta es passa per uns petits pous i ressalts arribant als 60 metres de desnivell màxim. L'altra opció, és l'anomenada 'Via S.E.C.E.M.', que parteix del punt més baix de la Sala del Misteri, es continua entre blocs i es passa per un pas molt estret que dóna a un pou d'uns 20 metres de desnivell. Enmig d'acumulació de blocs encaixats entre les parets es va descendint i guanyant llargada. El final és estret i amb una suau rampa en la que s'assoleix el punt màxim de penetració. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48)","codi_element":"08050-137","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"Aquesta cavitat figura que ja era molt coneguda per gent de les contrades. Una de les primeres referències conegudes és la de Mn. Faura i Sans però que no aporta cap dada. L'any 1959 es va realitzar una primera exploració parcial per par de l'ERE-CEC, penetrant fins a la galeria superior entorn als -25 metres. Va ser l'any 1966 quan la SECEM va realitzar una nova exploració que li va permetre localitzar la continuïtat de la cavitat assolint la cota màxima de penetració.","coordenades":"42.1244900,1.7514500","utm_x":"396799","utm_y":"4664353","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45078-foto-08050-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45078-foto-08050-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades.Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) aquesta bòfia també és denominada com Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat i Avenc del Pla de la Corba. La bòfia té moltes denominacions i també hi ha alguns dubtes sobre la coincidència o no amb algunes de les citades, la majoria són referències antigues, algunes es remunten a principis de segle. En l'elaboració del catàleg als anys 80 es va decidir mantenir com a nom principal el de Bòfia de la Corba que és el que constava en una de les primeres cites (tot i que sense cap dada) per Mn. Faura i Sant. La resta de noms consta que van ser emprats a partir de les primeres exploracions als anys 60 del segle XX.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45079","titol":"Avenc de la Cota 1.611","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-cota-1611","bibliografia":"-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació, Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest avenc es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'avenc es troba emplaçat molt a prop de la pista, en concret en mig d'una canal que hi ha en el cingle que ressegueix els plans de la Corba en sentit nord-est a sud-oest. Es tracta d'una petit cavitat de tant sols uns -5 metres de desnivell. La boca d'accés és de mides petites i dóna pas a un pou d'uns 4 metres de desnivell i recorregut, al final del qual hi ha una petita rampa plena d'enderroc. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics","codi_element":"08050-138","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.","coordenades":"42.1252600,1.7532900","utm_x":"396952","utm_y":"4664436","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El nom de l'avenc de la cota 1611 és justament perquè l'accés es localitza en aquesta alçada sobre el nivell del mar.Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 50; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 65).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45080","titol":"Forat de la Nevera \/ La Coveta \/ Forat R. 2 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-la-nevera-la-coveta-forat-r-2-de-rasets","bibliografia":"<p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Forat de la Nevera és una cavitat que està situada prop del Roc de l'Enginyer, o la Torrota, ens els plans que hi ha tot arribant al cim de les antenes, uns 80 metres abans pel costat de llevant. En concret a pocs metres al nord de la Bòfia dels Rasets. La seva localització es considera fàcil si es pren de referència el fet que es troba en una gran dolina de forma allargada. Els terrenys on es troba són conglomerats de formació del terciari. Es tracta d'una cavitat d'uns 38 metres de recorregut, i un desnivell de 5 metres (desglossats com a -2 metres i +3 metres). A l'extrem de la dolina, formant una mena de petita cambra, hi ha la boca d'accés a l'interior del forat, aquesta dóna pas a un passadís o corredor estret que arriba a una saleta. En aquesta saleta hi ha dues petites gateres que tenen pocs metres de recorregut. Aquesta cavitat forma part de la mateixa fractura que la R.1 de Rasets que es troba a uns metres cap a llevant.<\/p> ","codi_element":"08050-139","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"42.1297200,1.7866200","utm_x":"399714","utm_y":"4664891","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 89) aquest avenc també és denominat com Forat R.2 de Rasets o com la Coveta. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 88-89; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58-60).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45081","titol":"L'Escletxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lescletxa-0","bibliografia":"-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 166.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'esten per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés, en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom a la cavitat. Actualment, l'entrada o escletxa es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. La gran esquerda del cingle que en suposa l'accés a l'interior, dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca, en la que un curt corredor o pas de poca alçada condueix o obre a una cambra o saleta. En aquesta sala és on es va realitzar un sondeig arqueològic.","codi_element":"08050-140","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"Aquesta cova consta en el llistat de cavitats del 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 166), tanmateix no hi figura cap referència a nivell espeleològic, ni que s'hi hagi realitzat cap exploració concreta. Les dades de què disposem són a partir de l'excavació arqueològica que hi va realitzar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'any 1975. Arran del sondeig arqueològic es va poder documentar que l'Escletxa havia estat utilitzada com a sepulcre durant el Neolític, i com a hàbitat esporàdic en períodes puntuals de l'edat del Bronze.","coordenades":"42.1215800,1.7472500","utm_x":"396447","utm_y":"4664035","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45082","titol":"Forat d'Estela \/ Forat R. 12 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-destela-forat-r-12-de-rasets","bibliografia":"<p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )<\/p> ","codi_element":"08050-141","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.<\/p> ","coordenades":"42.1270900,1.7874300","utm_x":"399777","utm_y":"4664598","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45082-foto-08050-141-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45083","titol":"Cova dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-frares-0","bibliografia":"-VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una petita obertura en la roca que es correspon amb la boca d'accés, aquesta dóna pas a una cavitat natural formada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada.","codi_element":"08050-142","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"Aquesta cova consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 63), però no s'hi referencia cap exploració concreta a nivell espeleològic. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova l'any 1965, a partir dels treballs arqueològics es va concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica.","coordenades":"42.1342300,1.7586200","utm_x":"397407","utm_y":"4665425","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45084","titol":"Bòfia dels Rasets \/ Avenc Fred \/ Bòfia R.3 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets","bibliografia":"<p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)<\/p> ","codi_element":"08050-143","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.<\/p> ","coordenades":"42.1295400,1.7865100","utm_x":"399705","utm_y":"4664872","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45084-foto-08050-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45084-foto-08050-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45086","titol":"Avenc Mollat \/ Avenc R.8 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-mollat-avenc-r8-de-rasets","bibliografia":"<p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 60. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Avenc Mollat es troba ubicat a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el pla abans d'arribar-hi, a l'esquerra de la pista. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari. La cavitat té un recorregut de 62 metres i un desnivell de -14 metres aproximadament. L'entrada a la cavitat és fàcil de localitzar, es troba en l'àmplia dolina, en concret a uns 30 metres baixant en sentit nord cap a la cavitat R.7. Aquest avenc compta amb tres possibles entrades o boques d'accés. Arribant des de la R.7 trobem la dolina on hi ha la boca número 1; accedint per aquesta i passat un R. 2,40 m trobem una cambra que al seu extrem té un pou d'uns 8,70 m que dóna pas a una galerira de 1,5 metres d'amplada. Una miqueta més enllà s'arriba al punt màxim de penetració de la cavitat. Si es continua pujant vers el sud-oest, passats uns 10 metres s'arriba al final. Al nord-est, a uns 5 metres hi ha una obertura que dóna a la boca número 3. Uns 2 metres cap a l'esquerra, hi ha una gatera que entre esquerdes i blocs permet arribar a la boca número 4. Accedint per la boca número 3 (de 1,50 m) es passa per un R. 2,60 que dóna pas a una cambra amb el terra de blocs, en la qual a dos metres es troba la finestra que s'ha esmentat anteriorment i que dóna a la galeria principal tot passant per un pou de 4,40 metres de recorregut. A través de la boca número 4 es passa primer per una rampa fins a un R. 3,20 m, punt on hi ha una esquerda que dóna directament a la galeria principal.<\/p> ","codi_element":"08050-145","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>Aquest avenc consta que va ser explorat per primera vegada l'any 1969, per part del S.I.R.E - U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"42.1294800,1.7867300","utm_x":"399723","utm_y":"4664865","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45086-foto-08050-145-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades. Les coordenades aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.:1980: Vol. 5: 60). Aquesta cavitat també consta denominada com Avenc R.8 de Rasets (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45089","titol":"Avenc dels Quatre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-quatre","bibliografia":"<p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'un avenc que presenta un desnivell que permet assolir els -9,7 metres de profunditat. Es mostra com una estreta esquerda d'entorn als 3 metres de longitud, en la seva vertical es localitzen tres petites sales consecutives i sobreposades que sembla que són resultat de l'acumulació de blocs. La que es troba situada més avall és entorn als 7 metres de desnivell respecte de la superfície, al seu fons hi ha un orifici molt estret que encara descendeix uns 2 metres més, punt en que s'assoleix la cota màxima de fondària. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109)<\/p> ","codi_element":"08050-148","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1970 per part de l'E.R.E.-A.E.C (l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Associació Excursionista de Catalunya).<\/p> ","coordenades":"42.1303600,1.7858400","utm_x":"399651","utm_y":"4664963","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45091","titol":"R.6 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/r6-de-rasets","bibliografia":"<p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment no es pot accedir al seu interior.","descripcio":"<p>La cavitat denominada R.6 de Rasets es localitza al camí d'accés (pista forestal tancada) cap a la Torreta o Roc de l'Enginyer, cim on hi ha instal·lada una antena de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic. En concret passats uns 200 metres de la Collada dels Rasets (on la pista fa un gir) i al costat esquerra de la pista, a uns 25 metres. La cavitat es troba en uns terrenys de conglomerats terciaris. Fins avui no s'ha realitzat cap exploració, ja que consta com a pendent de desobstrucció. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 110)<\/p> ","codi_element":"08050-150","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"","coordenades":"42.1310300,1.7855100","utm_x":"399625","utm_y":"4665038","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45092","titol":"Avenc de la Torrota \/ Avenc R. 7 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-torrota-avenc-r-7-de-rasets","bibliografia":"<p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'exploració és perillosa per la presència de blocs inestables.","descripcio":"<p>L'avenc de la Torrota es troba ubicat a la cim de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància vers el nord-nord-est de l'antena que hi ha a l'extrem del puig. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut de 41 metres i un desnivell de -15 m de fondària. La boca d'entrada es troba en un lleuger pendent que forma una petita depressió, és una obertura de 1,20 x 0,80 metres que obre a un R.1 el qual condueix a una galeria d'uns tres metres. Aquesta galeria enllaça perpendicularment amb una fractura de la roca, que en forma de pou es permet davallar uns 9 metres. El fons del pou és ple d'enderroc. A partir d'aquí es pot continuar en sentit sud per una galeria fins a uns 5 metres, assolint la cota de desnivell de -13,5 metres que acaba en un petit engolidor. Si per contra es continua per la fractura en sentit nord-est s'arriba a la màxima fondària i es pot continuar uns 12 metres més fins que la cambra es tanca. La galeria de la base de la diàclasi té uns 60 cm d'amplada mitja. Passant un ressalt de +2 m es localitza una galeria paral·lela a l'anterior que passats 5 metres pren una forta inclinació, tot acabant en el pis inferior. Consta que la cavitat és estreta i l'exploració es considera perillosa per la presència de blocs inestables. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161)<\/p> ","codi_element":"08050-151","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 1960 per part del S.I.R.E.-U.E.C. del barri de Sants de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"42.1291000,1.7867500","utm_x":"399724","utm_y":"4664822","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45092-foto-08050-151-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980:60), on a més consta que també és denominat com a Avenc R.7 de Rasets. Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45093","titol":"Esquerda R. 9 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esquerda-r-9-de-rasets","bibliografia":"<p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)<\/p> ","codi_element":"08050-152","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).<\/p> ","coordenades":"42.1290400,1.7868700","utm_x":"399734","utm_y":"4664816","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45093-foto-08050-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08050\/45093-foto-08050-152-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"45094","titol":"Cova R. 11 de Rasets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-r-11-de-rasets","bibliografia":"<p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Cova del Cingle es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret en una canal que queda pel costat sud-sud-oest, prop del camí que d'aquí porta cap a Roc d'Auró, i tant sols uns metres per sota de la Cova de la Canal. Aquesta cova es localitza en una zona amb una important presència de cavitats. En aquest cas es tracta d'una cavitat de 19 metres de recorregut i uns -5 metres de desnivell; els terrenys en els que es troba són conglomerats del període terciari. L'accés és a través d'una boca d'uns 6,90 metres d'alçada i uns 70 centímetres d'amplada, que dóna pas a una galeria amb el terra en sentit descendent, i a través de la qual podem penetrar uns 11 metres. A uns metres hi ha uns blocs encastats que conformen un nivell o pis superior de mides petites. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38)<\/p> ","codi_element":"08050-153","ubicacio":"A la zona de Castellar del Riu","historia":"<p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).<\/p> ","coordenades":"42.1288100,1.7857300","utm_x":"399639","utm_y":"4664791","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38), on també consta denominada com a cova R.11 de Rasets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45096","titol":"Balma de Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-sallent","bibliografia":"-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La balma de Sallent es troba prop del camí que de Sorribes (Llinars puja cap a les Canals de Catllarí). Un cop passada la masia de Sorribes continuem el trajecte a peu entorn a poc més de 300 metres, en un punt en que el camí fa un revolt coincidint amb l'indret on es creua la rasa del torrent. La balma es troba entorn a uns 100 metres més amunt en el mateix torrent. Es tracta d'un baumat format en terrenys de conglomerat, i és definida per una visera o un sortint de la mateixa roca que conforma una espluga de mides considerables. En la bauma hi ha algunes zones que mostren entrants més profunts, tot i que de poc recorrecorregut, formant unes petites cavitats còncaves. També hi ha alguns petits tolls o bassals resultat de les mateixes infiltracions d'aigua.","codi_element":"08050-155","ubicacio":"A la zona de Llinars.","historia":"","coordenades":"42.1351800,1.7117600","utm_x":"393536","utm_y":"4665588","any":"","rel_municipis":"08050","municipi_nom":"Castellar del Riu","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A la zona de Llinars, des de la masia Sorribes cal seguir el camí de Canals de Catllarí, està per sobre del camí, en el primer torrent que es creu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"45143","titol":"Meandre del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-del-castell","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL VILAR (2015). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Castellbell i el Vilar. Text refós de 25 de juny de 2015. BOLÓS, O.; VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino. Barcelona BORRÀS, A. (1980). Els ocells de la comarca del Bages. Aproximació al medi humà i cultural de la comarca. Ed. Montblanch-Martin. Granollers. MORATÓ, Jordi (1990). Influència del riu Llobregat sobre les aus migratòries. Dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pp.12 a 14. Ed. El Brogit. Manresa. SANCHEZ, Pere (1997). El meandre i el seu entorn; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp. 12 i13.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Meandre format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l'altra banda del cingle on s'alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets. Durant la segona meitat del segle XIX, l'home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu. En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d'ambients, tant faunístic com botànic a més a més d'actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat. La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d'interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s'hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu. La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop - pont entre el litoral i l'interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l'any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d'altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d'aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d'aliment que té a disposició. La llacuna que s'ha format a l'interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).","codi_element":"08053-46","ubicacio":"Castellbell i el Vilar","historia":"El grup ecologista l'Alzina fa uns anys va realitzar una actuació prop de la resclosa, amb el resultat de la formació d'una llacuna nova situada a la llera dreta del riu. També va dur a terme diverses actuacions com la reforestació d'espècies arbòries autòctones, l'arranjament d'una antiga gravera, i una de les més importants va ser la desviació del col·lector de salmorra.","coordenades":"41.6391700,1.8673600","utm_x":"405669","utm_y":"4610335","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45143-foto-08053-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45143-foto-08053-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"En aquesta zona hi ha alguns equipaments d'aguait de fauna que s'han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.Antigament es coneixia amb el nom del revolt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45144","titol":"Turó del Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-del-marques","bibliografia":"CASTELL, Carles; MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2013). Diagnosi i valoració dels espais lliures. Castellbell i el Vilar. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. EL BROGIT (1994). Més de 500 signatures en defensa del Turó del Marquès; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 6-7.","centuria":"","notes_conservacio":"Està afectat per una pedrera (del Sufí)","descripcio":"El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure.","codi_element":"08053-47","ubicacio":"Turó del Marquès","historia":"Al seu cim s'hi ha instal·lat la senyera, visible des de bona part de la comarca. L'any 2011 s'organitza per primera vegada la Transenyera, una cursa competitiva i popular, que any rere any rep més adeptes, per la seva duresa però també per la bellesa del paisatge per on transcorre. Al voltant del turó s'hi organitzen caminades populars i l'escalada. L'accés a la via ferrada, batejada des de l'any 2014 com a 'La Cinglera del Resistent', degut a l'ampliació de l'antic Pas Ferrat del turó del Marqués, consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l'antic pas. Per accedir-hi es fa, a partir del Burés, travessant el pont Vell en direcció a la Fassina. Un cop travessats per sota la via del tren i el pont de la C-55, a mà esquerra, s'inicia un sender que puja dret cap el cim del turó. Els equipadors (Joan Frontera, juntament amb Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera) en col·laboració amb l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, decideixen batejar les noves instal·lacions de la via ferrata amb el nom de 'La Cinglera del Resistent', en memòria de que el poble va ser un reducte de resistència més enllà de l'Onze de Setembre de 1714. Mercès a la recerca històrica realitzada per Joan Valls i Genís Frontera, s'ha pogut documentar que el Municipi va ser una guarnició d'interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el riu Llobregat, controlant el pont i el camí d'accés a les ciutats de Manresa, Cardona i Berga; i evidentment cap la Cerdanya i França. A més a més el castell dominava la ruta més bona d'ascens als monestirs de Montserrat. Així doncs, durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar es convertirà en un dels reductes de voluntaris catalans que defensaven la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar des del Vallès o pel Llobregat. Quan Barcelona cau l'11 de Setembre, Cardona i Castellbell resisteixen. Dies després Antoni Desvalls dissolt els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de les vies de comunicació. El 18 de setembre se signa la Capitulació de Cardona. Com a municipi integrat dins la 'Ruta 1714', el mes de novembre de l'any 2013 l'Ajuntament presenta la festa dels Resistents per l'any 2014, emmarcada dins dels actes del Tricentenari. En aquest turó, al peu de la pista forestal que baixa del Pinsà hi ha la pedra rodona, que dona nom a una llegenda.","coordenades":"41.6415700,1.8504300","utm_x":"404262","utm_y":"4610620","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45144-foto-08053-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45144-foto-08053-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Es va protegir pel seu valor paisatjístic i natural i la presèncie d'especies com el freixe de flor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45146","titol":"Font del Casalot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-casalot","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Casalot està situada al llit del torrent dels Abadals., a 300 metres aigües avall de cal Pinsà. Un rètol de fusta senyala la presència de la font, al marge dret del torrent. Es tracta d'una deu d'aigua que sorgeix del sòl. Estructuralment la font consisteix en dos murs de pedra de 2,70 metres d'alçada aproximadament, collats amb morter de calç o garsa, que s'endinsen en el marge del torrent, equidistants de 0,80 metres. S'accedeix a la surgència a partir de 9 graons de pedra, molt ben retallada, que en funció de la quantitat d'aigua que sobreseeix, queden inundats. A mà esquerra, en el mur de contenció, hi ha dos tinells de la mida d'un càntir. La coberta està realitzada en tres trams, resseguint el desnivell del terreny. A partir de tres llindes s'ha anat construint una coberta amb lloses de mides diverses. Per l'exterior dona la sensació d'una coberta realitzada per aproximació de filades.","codi_element":"08053-49","ubicacio":"Els Abadals","historia":"","coordenades":"41.6397600,1.8398900","utm_x":"403382","utm_y":"4610430","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45146-foto-08053-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45146-foto-08053-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45146-foto-08053-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"La vegetació que hi creix al damunt ha provocat l'enfonsament d'una de les pedres de la coberta. La recol·locació de la pedra de la coberta i el desbrossament anual de l'entorn és quelcom de necessari i urgent per tal d'evitar el moviment estructural general i l'enfonsament d'una font tan antiga com aquesta .","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45147","titol":"Font del Tatxot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tatxot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat raja, l'abandonament del camp de conreu comporta també el de la font i la bassa, emprada per al reg de l'horta.","descripcio":"Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta.","codi_element":"08053-50","ubicacio":"Torrent del Carner","historia":"Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l'Agustí. Dins d'aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l'aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit. Al tram final del torrent, abans de desguassar a la riera de Marganell, hi trobem la Font de la Canaleta, aquesta correctament conservada i endreçada.","coordenades":"41.6400400,1.8084400","utm_x":"400763","utm_y":"4610497","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45147-foto-08053-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45147-foto-08053-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45148","titol":"Font del Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carner","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Manca de manteniment i baixada de rierades.","descripcio":"Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada).","codi_element":"08053-51","ubicacio":"Torrent del Carner","historia":"Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès. El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l'aigua per tal de regar els conreus. Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S'hi havia fet arrossades. De tant en tant, quan baixa una torrentada, l'indret es malmet i la gent ja no té l'estímul d'anar a netejar i preservar-ho. Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l'associació trialera dels Pistonuts. Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l'indret.","coordenades":"41.6376700,1.8123200","utm_x":"401082","utm_y":"4610230","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45148-foto-08053-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45148-foto-08053-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45150","titol":"Font del Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La bassa està neta i l'aigua raja continuadament.","descripcio":"Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.","codi_element":"08053-53","ubicacio":"Camps de Sant Jaume","historia":"El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.","coordenades":"41.6505800,1.8137600","utm_x":"401222","utm_y":"4611661","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45150-foto-08053-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45150-foto-08053-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45151","titol":"Font de cal Domingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-domingo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat l'indret s'hagi conservat, la font ja no és accessible ni en surt aigua, ja que la canalitza directament l'empresa municipal.","descripcio":"Font situada a mà dreta del camí que mena, un cop travessada la riera de Marganell en el seu vessant dret, a cal Domingo, des de la carretera BV-1123, des del Burés a Sant Cristòfol. Està envoltada de vegetació, bàsicament de plantes enfiladisses amb presència, per ser primavera de roselles, gramínies i cua de cavall. A la part superior, en camps de la propietat de cal Domingo hi ha varies nogueres així com a mà esquerra, entrant a la propietat. La font ja no raja, perquè s'ha transformat en un punt de captació d'aigua per part de la companyia Sorea (com així ho indica un cartell collat al muret). Originàriament la déu d'aigua sortia per un broc collat a un muret de pedra rejuntat amb morter. Sigui del tipus que sigui, el broc està arranat arran de mur i tapat amb ciment. L'aigua queia a l'interior d'una pica quadrada que sobreseia al rasot que baixa arran de la font, per sobre de la casa, i alhora, uns metres més enllà desaigua a la riera de Marganell. Per salvar el desnivell, hi havia una passera de fusta que permetia a la gent atansar-se fins la font. Aquesta ha desaparegut. La companyia ha realitzat una construcció de planta quadrangular en ciment i recoberta de pedra per integrar-a totalment al paisatge. Per la part superior hi ha un registre amb una portella metàl·lica.","codi_element":"08053-54","ubicacio":"Riera de Marganell","historia":"Aquesta font ha rebut i ha estat coneguda amb els noms de font de l'Alzina (per la seva proximitat al molí de l'Alzina) i com a font de Vilamarics (per la seva proximitat amb aquest terme, que parteix la riera de Marganell en aquest indret).","coordenades":"41.6501000,1.8178300","utm_x":"401560","utm_y":"4611603","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45151-foto-08053-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45151-foto-08053-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45152","titol":"Font del Plaià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-plaia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'aigua raja amb intermitència, en funció de la climatologia","descripcio":"Font d'aigua situada al torrent que porta el nom de la casa, en direcció nord-oest, un cop travessades les feixes, que hi baixen directament. Està envoltada per un bosc dens, amb roures i alzines. Neix d'una obertura realitzada en un muret de pedra seca que aguanta el marge del torrent. S'hi accedeix per uns escalons de pedra, tot i que el darrer està fet amb totxo. L'aigua baixa pel terra i cau en una petita bassa excavada al sòl mateix, força semblant a un abeurador pel bestiar.","codi_element":"08053-55","ubicacio":"Torrent del Plaià","historia":"El Plaià és una masia adscrita al raval del Teixidor. S'hi pot accedir per un caminoi que ascendeix cap a la casa travessant el torrent del Brogit i vorejant el torrent que rep el nom de la casa, on hi ha la font. Aquesta casa està documentada des de l'any 1328.","coordenades":"41.6440500,1.8280600","utm_x":"402403","utm_y":"4610920","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45152-foto-08053-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45152-foto-08053-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"En direcció sud, des de la masia, seguint un corriol que puja en direcció al Colomer, hi ha a mà esquerra, una bassa de grans dimensions i profunda, excavada a la roca, reforçada amb pedra i l'interior arrebossat amb morter de calç. Molt probablement recollida les aigües pluvials que devien estar canalitzades des del cim del turó. Les coordenades de localització són X 402550 \/ Y 4610852 \/ H 284.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45153","titol":"Font del Pinsà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pinsa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies  més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se.","descripcio":"Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot.","codi_element":"08053-56","ubicacio":"Obaga del Santó","historia":"","coordenades":"41.6437600,1.8359200","utm_x":"403057","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45153-foto-08053-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45153-foto-08053-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45154","titol":"Font de la Foranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-foranca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent.","codi_element":"08053-57","ubicacio":"La Foranca","historia":"Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria.","coordenades":"41.6451200,1.8822200","utm_x":"406915","utm_y":"4610979","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45154-foto-08053-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45154-foto-08053-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45157","titol":"Font de l'Alba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lalba","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada.","codi_element":"08053-60","ubicacio":"Torrent de l'Alba","historia":"","coordenades":"41.6253400,1.8283300","utm_x":"402397","utm_y":"4608842","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45157-foto-08053-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45157-foto-08053-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45158","titol":"Font del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bosc-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Bosc està situada per sobre del marge esquerra de la carretera B-122 que provinent de Rellinars entra al barri del Burés, en el quilòmetre 21,800. Es tracta d'una deu d'aigua que neix al rasot del Puig. Està integrada en un mur de pedra coronat per un voladís, construït per aguantar el terreny. Al centre hi ha un retall fet al mur amb doble llinda. La superior, de color rogent conté una sanefa geomètrica amb la data gravada de 1770 al seu interior. El broc, està situat a la part més inferior. L'aigua que raja cau directament a una pica retallada a la roca, que permet agenollar-s'hi i sobreseeix per un tub enterrat sota terra, cap a la cuneta de la carretera. A la part superior hi ha una portella de ferro, decorada amb sanefes lineals (als costats) i vegetals (a la part superior). Al centre, en relleu i lletres majúscules hi ha el nom de la font, 'FONT DEL BOSC'. Per sota mateix també en relleu la petxina del pelegrí o la conquilla de Sant Jaume. A ambdós costats de la font hi ha quatre pedrissos disposats simètricament, de dues alçades. Aquest espai queda ombrejat per tres arbres de fulla perenne. Per accedir-hi s'ha de fer des del voral de la carretera, resseguint un mur de pedra atalussat i pujar per unes escales de pedra (10 graons).","codi_element":"08053-61","ubicacio":"Carretera B-122 PK 22","historia":"","coordenades":"41.6390600,1.8588900","utm_x":"404963","utm_y":"4610332","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45158-foto-08053-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45158-foto-08053-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45158-foto-08053-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Al costat mateix de la font hi ha una placa de color verd collada a la pedra amb el següent missatge 'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. Aigua sense garantia sanitària'.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45159","titol":"Font del Serrahima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-serrahima","bibliografia":"http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/2014\/07\/font-del-serrahima.html","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al rasot del Puig, al seu vessant esquerra, per sota del camí que uneix el Vilar amb el Burés. Es tracta d'una raconada assolellada amb gran profusió de vegetació. Allí, hi ha una estructura de planta quadrangular, excavada al terra i per sota el marge a la qual s'hi accedeix des d'un graó de pedra. Es tracta d'una cisterna amb els murs arrebossats d'un metre de fondària per uns dos metres de profunditat. El sostre està fet de volta de canó, en pedra. A mà esquerra mateix hi ha un broc collat a un mur de pedra arrebossat amb morter i tallat en biaix que facilita el regalim d'aigua. L'aigua, quan raja, cau en una pica i la que sobreseeix va directament a la cisterna. No se sap quan i se'n desconeix l'autor, l'aigua va ser desviada uns metres més avall, on s'hi accedeix per unes escales de pedra, en un retall efectuat en el terreny. Allí, sota una xapa que protegeix la font, hi ha la nova font que sorgeix de la canonada, per un raconet arran de terra. Des d'aquí es pot fer anar, en cas de necessitat a la bassa que queda per sota mateix.","codi_element":"08053-62","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"La font deu el nom a un dels parcers que treballava a l'heretat del Puig del Vilar, Valentí Serrahima. L'any 2015 va ser recuperada per Esteve Frontera, que va netejar la font, la cisterna, la bassa que hi ha una mica més avall amb l'abeurador del bestiar i va desbrossar l'entorn, traient les espècies invasives i plantant-hi algun roure i altres espècies autòctones. També ha preservat una comunitat important de canyís. El cognom Serrahima deriva del compost serra hima, que significa serra baixa (del llatí imus, que vol dir inferior). Al voltant de la salamandra hi ha supersticions associades al símbol de la puresa. La creença de que si es tirava un tronc o fusta al foc, sortia la salamandra, ha fet que fos buscada pels alquimistes per a fer pocions, mags i bruixes. De fet, té el costum d'amagar-s'hi sobretot en la fusta humida. Per tant si nota l'escalfor fuig. La ignorància de la gent en èpoques reculades, creia que naixien del foc i que per tant aquest amfibi pot sobreviure al foc. Una creença popular relacionada amb el temps i que és certa és que quan surt és que ha de ploure, mentre que si s'amaga és que ve calor. Una segona, més que provada científicament és que allí on hi ha salamandres, l'aigua és bona de beure.","coordenades":"41.6359000,1.8597700","utm_x":"405032","utm_y":"4609980","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45159-foto-08053-62-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"A l'interior de la cisterna l'aigua és ben clara i és hàbitat assidu d'amfibis, destacant la salamandra (Salamandra salamandra), una espècia associada als hàbitats de boscos humits. Les seves larves només es desenvolupen en aigües molt netes. Aquest amfibi està protegit per legislació com a espècie protegida de la fauna salvatge autòctona en categoria D per l'annex del Drecret Legislatiu 2\/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Protecció dels animals.  En l'àmbit europeu, l'espècie està inclosa en l'Annex III del Conveni de Berna, relatiu a la protecció del medi silvestre i del medi natural a Europa. L'alteració de l'hàbitat és un perill per a l'espècie.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45179","titol":"Avenc del Pere Carlí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-pere-carli","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua.","codi_element":"08053-82","ubicacio":"Costa de la Cabrida","historia":"","coordenades":"41.6250800,1.8292700","utm_x":"402475","utm_y":"4608813","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45179-foto-08053-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45224","titol":"Sireni de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sireni-de-sant-cristofol","bibliografia":"<p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. &amp; VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. &amp; VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http:\/\/museugeologic.blogspot.com.es\/2013\/05\/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html<\/p> ","centuria":"42-39 mil.","notes_conservacio":"Les restes fòssils del Prototherium montserratense es conserven i estan exposades en el MGSB (holotipus 44892 MGSB).","descripcio":"<p>Troballa casual al veïnat de Sant Cristòfol d'un fòssil. Es tracta d'un conjunt molt complert de restes òssies d'un sireni, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina. La cartografia geològica de l'IGC atorga a la formació a on es troba el jaciment l'epígraf PEm, d'edat Bartonià (Eocè inferior): margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. La roca encaixant del sireni del MGSB està constituïda per gresos limolítics gris blavosos amb ciment calcari. Segons la memòria dels Drs. Via i Gibert aquest nivell es defineix de margues amb potència de 65 cm i cabussament moderat (15º) cap al NW. En el camp s'observa que la finca de l'excavació ha estat explanada i afloren margues i limolites gris blavoses, i en la seva vora nord aflora per damunt d'aquests materials un nivell de gresos calcaris ocres a grisos molt bioclàstics, amb abundant presència de fauna invertebrada marina (foraminífers, equinoderms, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, coralls, etc), que té cabussament moderat cap al NW i una potència entre 50 cm i 1 m. La granulometria també es fina, però la gran quantitat de foraminífers i bioclastes enganya en aquest sentit. Aquest nivell conforma la superfície no remoguda del terreny veí. Es tracta de dos litologies que presenten diferències, i amb la informació disponible es difícil de saber si el nivell del sireni es una gradació lateral dels gresos bioclàstics ocres, o es tracta de seqüències deposicionals sobreposades. Actualment es coneixen dos gèneres representatius: el Dugong, adaptat al medi marí i localitzable a les costes de l'oceà Índic; i el Manatí, que pot viure tan al mar com als rius de l'Amèrica tropical o Àfrica.<\/p> ","codi_element":"08053-127","ubicacio":"Carrer de la Font de l'Alba (Urbanització Mas Enrich parcel·les 186, 187 i 188)","historia":"<p>La troballa d'aquest fòssil es produeix el març de 1982, per part d'Isidre Gurrea, membre de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. L'ICMG ho posa en coneixement del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (MGSB). Davant la difusió de la notícia (roda de premsa de la presentació d'Expominer 1984, La Vanguardia 26\/10\/84, 27\/10\/84, 8\/11\/84 i 27\/10\/84) i de diversos intents d'espoli evitats pel veí de la finca, el senyor Ladrón de Guevara, s'aconsegueix finançament per part del SGC i es sol·licita autorització a la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat, que és atorgada per resolució del Director General del Patrimoni Artístic Sr. Antoni Pladevall de 25 d'octubre de 1985. L'excavació, realitzada per una desena de persones, és codirigida pels Drs. Lluís Vía, Director del MGSB i Josep Gibert, Director de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (actual ICP), que es realitza entre els mesos de novembre i desembre de 1985, presentant-se la memòria en el mes de març de 1986 (DGPC, memòria núm. 3319).<\/p> ","coordenades":"41.6442800,1.8175700","utm_x":"401530","utm_y":"4610958","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45224-foto-08053-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45224-foto-08053-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45224-foto-08053-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Jaciment paleontològic a on s'ha definit l'holotipus de sireni Prototherium montserratense. Posteriorment s'ha qüestionat aquesta classificació taxonòmica, Domning (1996) i Bizzotto (2005) opinen que el Sireni de Sant Cristòfol ha de ser classificat com Prototherium intermedium Bizzotto (1983) atesa la variabilitat morfoestructural cranial d'aquesta espècie, restant actualment la controvèrsia sobre si es tracta d'una nova espècie diferent del Prototherium intermedium o una subespècie d'aquest. La correcció de Domning ha estat recollida per Calzada i Urquiola (1997) en 'Primer suplemento al catálogo de holotipos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona'.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45265","titol":"El Brogit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-brogit","bibliografia":"COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). Què és el brogit? El Brogit, núm. 1, gener de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres.","codi_element":"08053-168","ubicacio":"Torrent del Brogit","historia":"El torrent del Brogit neix al capdamunt de l'obaga del Colomer, format al peu del turó on conflueixen diferents rases i desaigua a la riera de Marganell, en un salt d'aigua, sota mateix del Raval del Teixidor. Antigament rebia el nom de torrent de la Deu. Tant el nom antic, de torrent de la Deu, com el nom més actual pel qual es coneix aquesta surgència, té el seu origen en el soroll que fa l'aigua quan surt a pressió per la galeria. El Brogit va ser explorat per Joan Frontera i altres companys. La van netejar del pedruscall per poder-se fer pas i es realitzà el dibuix de tota la galeria. Amb posterioritat es tapà la boca amb una reixa de ferro, que una torrentada es va emportar l'any 1982.","coordenades":"41.6395200,1.8226700","utm_x":"401947","utm_y":"4610423","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45265-foto-08053-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45265-foto-08053-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"El torrent del Brogit desaigua a la riera de Marganell en el seu pas pel rasot del Colomer i el rasot del Botines. Les característiques geològiques de la zona fan pensar en una zona càrstica amb un gran riu subterrani que sobreïx durant les fortes pluges. Un exemple n'és un estiu de forta sequera que plogué a la zona del darrera de Montserrat i l'endemà, El Brogit treia un gran raig i això va fer que tots els que tenien un hortet vora del torrent poguessin regar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45266","titol":"Font de la Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mata","bibliografia":"ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, s'accedeix a un corriol de terra, estret, que a través d'un pont de pedra travessa el torrent del Brogit, antic torrent de la Deu. Un cop dins, passat El Brogit, en direcció al Rasot del Botines, el llit del riu es converteix en una solera plana de pedra. En el marge esquerra mateix, a un metre d'alçada, d'una beta d'aigua que passa a través d'una esquerda, sorgeix la font. Hi ha una mena de pica natural arrodonida a la qual s'hi va col·locar una pedra amb un broc rodó. La tosca calcària han donat pas a un hàbitat de falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua. Les pinnes tenen forma de ventall amb els raquis negres. En la superfície plana d'un sortint de la roca, per sobre de la surgència hi ha una llosa quadrangular, amb el nom gravat de la font.","codi_element":"08053-169","ubicacio":"Torrent del Brogit","historia":"","coordenades":"41.6408800,1.8223700","utm_x":"401924","utm_y":"4610575","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45266-foto-08053-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45266-foto-08053-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"En la medicina casolana, la falzia o folguerola ha estat emprada com a pectoral i emmenagoga, en l'estimulació de la menstruació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45267","titol":"Font del Cintet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cintet","bibliografia":"ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer.","codi_element":"08053-170","ubicacio":"Torrent del Brogit","historia":"La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret.","coordenades":"41.6410400,1.8231700","utm_x":"401991","utm_y":"4610591","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45267-foto-08053-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45267-foto-08053-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45302","titol":"Bauma del Gener","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-del-gener","bibliografia":"CORNADÓ, Carles (2017). Dues balmes singulars, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. Núm. 421, abril. Pàg. 18. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El Mas Puig del Vilar: vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La bauma del Gener està situada al capdavall del rasot del Puig, en el seu tram final. S'hi pot accedir des dels horts del Puig, resseguint els corriols oberts per les motocicletes de trial que baixen pel seu vessant dret i travessen pels grans blocs de pedra desplomats al davant de la bauma, cap al vessant esquerra del torrent o viceversa. És tracta d'una formació geològica característica d'aquesta zona i que en llarg del rasot, des del seu naixement pel costat d'obaga del turó de l'Escletxa, se'n poden comptabilitzar varis, amb més o menys profunditat de cavitat. En aquest indret doncs, la roca sobresurt de la paret rocosa i avança sobre la vertical formant una cavitat horitzontal al dessota que s'ha anat formant a partir de les filtracions fa milers d'anys. Quan plou, s'hi pot observar una cascada d'aigua que baixa amb molta força. En aquesta bauma s'hi pot estar arraulit.","codi_element":"08053-205","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"L'any 1634, Josep Puig es declara propietari del mas Ferran, actual mas Puig, i fa una relació dels límits de la seva propietat on s'esmenta que '(...) travessa dit torrent i puja per un serralet amunt afrontant amb el Mas Compta, que avui posseeix Pere Janer (...)'. Es tractaria d'una casa que hauria estat situada al turó de les Casetes. Segons Carles Cornadó, el nom de Jane o Jané hauria evolucionat cap a Gené i Gener. Durant els bombardejos de la guerra Civil (1936-1939), la gent corria a amagar-se arrupits, i la Maria recorda com als nens els feien posar una branqueta a la boca disposada horitzontalment per tal que els impactes no afectessin als timpans.","coordenades":"41.6373000,1.8589600","utm_x":"404966","utm_y":"4610136","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45302-foto-08053-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45302-foto-08053-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"La vegetació és força feréstega i amb presència de canya de Sant Joan (Arundo donax), que els motoristes van controlant ja que malgrat està naturalitzada i emprada pels pagesos, es tracta d'una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Si bé antigament els pagesos en feien ús i control, la desaparició d'aquests està provocant un descontrol d'aquest espècimen.  La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la considera com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, degut a la seva capacitat per desplaçar la vegetació autòctona. El seu control i eradicació és imprescindible perquè degut a la seva robustesa és capaç de disminuir la capacitat de desguàs d'un torrent o riu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45380","titol":"La Foranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-foranca","bibliografia":"<p>http:\/\/territori.scot.cat\/cat http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/el_sistema\/xarxa_natura_2000\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.<\/p> ","codi_element":"08053-349","ubicacio":"La Coma","historia":"<p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115\/2009, 138\/2009 , 150\/2009, 166\/2013, 176\/2013 i 150\/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.<\/p> ","coordenades":"41.6456100,1.8834300","utm_x":"407016","utm_y":"4611032","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45380-foto-08053-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45380-foto-08053-349-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["7"]},{"id":"45503","titol":"Font de cal Robert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-robert","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Abans del darrer incendi el sr. Adam Gonzàlez, de cal Robert informa de que la els murs estaven dempeus i que tenia una volta de canó feta amb pedra.","descripcio":"La font de cal Robert està situada a la capçalera del torrent que porta el seu nom. D'ella neix el torrent que desguassa a la riera de Rellinars al seu pas pel raval de les Comes. Es tracta d'una déu d'aigua que brolla de terra. En aquest indret, la distància entre els marges és d'un metre aproximadament. Tot i que una part està malmesa, els dos marges es van excavar i reforçar amb un mur de pedra seca a ambdós costats, de 10 metres de llargària per 1, 50 metres d'alçada. De la volta de canó feta amb pedra originària, ja no en queda res.","codi_element":"08053-406","ubicacio":"Torrent de cal Robert","historia":"","coordenades":"41.6305800,1.8888600","utm_x":"407447","utm_y":"4609358","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45503-foto-08053-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45503-foto-08053-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45518","titol":"Font del Macià o del Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-macia-o-del-boix","bibliografia":"PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2017). Les fonts de Viladoms de Dalt, del terme de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 422, maig de 2017, pp. 11-12.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font originada per filtració i degoteig provinent del sostre. Està situada al vessant d'obaga del bosc del Puig, a la vinya del Macià, just al bancal superior on hi ha la barraca de vinya i l'aixopluc. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar el bancal amb la barraca. Està protegida per un mur de pedra seca de tres metres d'alçada. El seu interior està excavat a la roca i el terra actualment està arrebossat amb una xapa de morter. El propietari actual, ha col·locat una portella de ferro de 0,80 per 0,60 metres respectivament, amb un cadenat. Per sobre hi ha una lleixa que permet la renovació d'aire. Les juntes de la pedra de tot el voltant s'ha reblat amb morter. És molt probable que la façana que es veu actualment, estigués protegida per una volta de pedra, ja que a ambdós costats del mur s'observa una línia de pedra que sobresurt del mur prenent la forma característica de la volta.","codi_element":"08053-421","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"","coordenades":"41.6325400,1.8780200","utm_x":"406547","utm_y":"4609587","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45518-foto-08053-421-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45518-foto-08053-421-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"El propietari, a més a més de recuperar els bancals, per a plantar-hi està consolidant tot el patrimoni de pedra seca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45519","titol":"Font del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-prat","bibliografia":"https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/2017\/05\/30\/visitem-quatre-fonts-de-castellbell-i-el-vilar\/","centuria":"","notes_conservacio":"La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font.","descripcio":"Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat. La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure. L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig.","codi_element":"08053-422","ubicacio":"Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa","historia":"","coordenades":"41.6296800,1.8825500","utm_x":"406920","utm_y":"4609264","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45519-foto-08053-422-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45519-foto-08053-422-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula 'clot' per designar una font que neix per  filtració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45520","titol":"Font de la vinya del Mataporcs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vinya-del-mataporcs","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font, que es considerava perduda,  s'ha localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi juntament amb el grup de La Foradada que n'ha fet la neteja i recuperació.","descripcio":"Font de clot, situada a la vinya del Mataporcs, en el vessant d'obaga d'una vall marjada, en terres de Viladoms de Dalt, no massa lluny del Rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la peça del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. La font està ubicada al marge oposat de la barraca i durant els mesos d'hivern i primavera es pot localitzar pel soroll que fa el broll d'aigua. Està excavada a la roca, per sota del marge de pedra seca, formant una pica rectangular. En el marge es pot veure una llinda i al davant mateix una llosa amb una pica adossada a la paret. Es tracta d'un bloc de pedra quadrangular que es va buidar. Actualment un dels costats s'ha trencat. Probablement servís per a la preparació del caldo bordelès. 'aigua que sobreseeix va a morir a les terres ermes del davant. El sostre està reforçat amb llosanes de pedra.","codi_element":"08053-423","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"","coordenades":"41.6340500,1.8819300","utm_x":"406875","utm_y":"4609750","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45520-foto-08053-423-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45520-foto-08053-423-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Aquesta vall, forma part d'un total de cinc que conformen el sector orientat al sud-oest de la carena del Viladoms de Dalt. Totes elles estan marjades, amb els marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45525","titol":"Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica","bibliografia":"ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.","codi_element":"08053-428","ubicacio":"Castellbell i el Vilar","historia":"Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.","coordenades":"41.6222000,1.8664600","utm_x":"405569","utm_y":"4608451","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45525-foto-08053-428-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45525-foto-08053-428-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45527","titol":"Font del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rei-0","bibliografia":"http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/2017\/04\/font-del-rei.html?q=rei","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Està situada dins l'heretat del Viladoms de Dalt, en un dels vessants que aboquen al Rasot del Puig. Es tracta d'una font de clot. La beta d'aigua surt d'una raconada, per sota un marge de terra, de forma intermitent. Els marges estan retallats en forma d'embut per tal de donar pas a l'aigua que brolla, especialment en èpoques de pluja. Aquesta s'escorre per una rasa fins a trobar el rasot principal on es pert aigües avall. No s'ha localitzat cap bassa o pou arran de terra on podria emmagatzemar-se, tot i que podria estar colgat per la terra i la vegetació.","codi_element":"08053-430","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"La font ha estat de nou localitzada i netejada per la família Frontera amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni.","coordenades":"41.6346300,1.8788400","utm_x":"406618","utm_y":"4609818","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45527-foto-08053-430-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45527-foto-08053-430-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"Segons Ramon Subirana, la seva famíliahavia administrat les terres. De la font en diu que es tracta d'una font intermitent o falsa, ja que només raja en èpoques de fortes pluges i llavors ho pot fer amb molta força. Després s'estronca i durant les èpoques seques no raja.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45675","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-1","bibliografia":"FONTAIRE (1980). Fonts i manantials del poble. La Font de la Mina. dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Juliol -Agost 1980. Any III. Núm. 07, pp. 8 i 9","centuria":"","notes_conservacio":"La font conté molta aigua, però l'indret malauradament està deixat a l'abandonament.","descripcio":"Font situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l'inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera. Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d'un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell. La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d'un passadís excavat a la roca, d'un metre d'amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L'aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d'aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.","codi_element":"08053-578","ubicacio":"Riera de Marganell","historia":"La mina era més fonda que el nivell de terra de l'exterior. Sempre havia estat plena d'aigua, per tant sempre hi havia una reserva d'aigua. L'aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s'aprofitava per regar. Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L'aigua podria sobrexeir directament a la riera. Quan la mina quedava seca, es podia veure d'allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d'un metre aproximadament d'alçada, buit per dintre que s'aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s'eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l'aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l'aigua directament al viver. Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.","coordenades":"41.6464000,1.8353900","utm_x":"403017","utm_y":"4611173","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45675-foto-08053-578-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45675-foto-08053-578-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l'hort de la casa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45691","titol":"Font del Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-puig-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està en molt bon estat i continua rajant aigua.","descripcio":"Font d'aigua provinent d'un clot excavat per sota el marge del camí que mena des del cementiri al molí del Puig. Es tracta d'una petita cova excavada a la roca, on brolla una aigua límpida i fresca. Més modernament s'hi ha construït un petit safareig protegit a la part superior amb un muret de maó fins al sostre per tal de que l'aigua es mantingui neta. Per tal de controlar el cabal, hi ha una petita finestreta. Aquest espai fa uns anys estava protegit per un mur de maó que resseguia la roca, amb una portella de fusta i un banc per seure a l'exterior. Actualment, la portella ha desaparegut, i el que es veu en arribar és una construcció ferma de maó, amb coberta a un sol vessant i una reixa de ferro que el propietari tanca amb cadenat.","codi_element":"08053-594","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"","coordenades":"41.6336000,1.8660900","utm_x":"405555","utm_y":"4609717","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45691-foto-08053-594-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45691-foto-08053-594-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45698","titol":"Rasot del Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rasot-del-puig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El rasot del Puig neix als penya-segats que conformen l'obaga del Turó de l'Escletxa, on la vegetació és molt densa. Els diferents ramals baixen amb més o menys força fins a trobar el rasot principal, que transcorre, canalitzat, per sota de la carretera E-9 C16, un cop passat el punt quilomètric 39. També ho fa per sota del ferrocarril i la carretera BV-1273 que mena del Burés al Vilar on hi ha la masia que dona nom al rasot. Després transcorre pel darrera mateix del cementiri municipal de Castellbell i el Vilar i s'endinsa per la vall que rega els Camps del Puig fins a desaiguar, pel Burés, al riu Llobregat. Passat el cementiri, el primer que ens trobem és un molí fariner amb dues basses. La superfície de cultiu d'aquesta vall s'adapta al terreny, amb zones molt planeres, i els vessants constituïts per marjades de pedra seca relacionades especialment amb la contenció de les terrasses. Dins de la vall hem de diferenciar dues zones, estretament relacionades amb l'abandonament del cultiu de les terres. La més propera al mas Puig que la podem anomenar la vall de dalt i la més llunyana, la vall de baix, que s'endinsa fins a tocar del Burés. La primera és la que es conserva com a zona agrícola, mentre que la segona un cop els parcers van abandonar les terres, la vegetació s'hi ha imposat, engolint i transformant completament el paisatge. Això no obstant, encara ens podem topar amb ametllers, figueres i oliveres o ullastres i ceps sense empeltar, record del que havia estat en altres temps aquest indret. El màxim esforç constructiu el representen els conjunts de marges, canalitzacions i barraques de vinya distribuïts de forma paral·lela, amb els sistemes d'accés tradicionals per remuntar els desnivells, com són les rampes, les escales i els camins o corriols. Aquests elements estan bastits amb la pedra que aflora de manera natural a la zona. Molts d'ells, com les canalitzacions han estat substituïdes per regs automàtics, una evolució que en un indret on l'aigua és un bé molt preuat permet el màxim aprofitament. Les canalitzacions més antigues estan excavades a la roca, amb lloses de pedra més o menys regular que poden tenir molts metres de llargària i es va adaptant al relleu del terreny. Algunes han estat substituïdes pel totxo i el ciment; d'altres estan desapareixent. També hi trobem un molí de vent amb safareig i rentadora, i cisternes més o menys grans repartides arreu de les hortes i basses amb abeurador pel bestiar de càrrega que aprofitaven l'aigua que sobreseia d'elles. Aquest és el cas de la font del Serrahïma. Una segona font molt ben conservada és la del Puig, per sota un marge, davant del molí de vent. A la part alta s'hi cultiva verdures i lleguminoses. També destaca un raconet de vinya amb olivera i ametller, testimoni del que havien estat els cultius en aquesta vall. Les barraques de pedra seca són un altre testimoni de la riquesa paisatgística. Actualment estan en desús i malgrat s'aguanten dempeus, sense la manca de manteniment, poden acabar perdent-se, i amb elles el record d'un indret de gran valor. A proximitat de l'aigua, sinó tota, s'hi pot contemplar una rica i variada vegetació de bosc de ribera, que es desenvolupa a les lleres. Això permet la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides: l'oreneta de cua blanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el bernat pesacire (Ardea Cinerea), l'oreneta comú (Hirundo rustica), el rossinyol bord (Cettia cetti) o diversos rapinyaries, diürns i nocturns.","codi_element":"08053-601","ubicacio":"Rasot del Puig","historia":"","coordenades":"41.6338300,1.8643600","utm_x":"405411","utm_y":"4609745","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45698-foto-08053-601-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45698-foto-08053-601-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"De fet, aquestes zones, correctament gestionades són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixo, el senglar, el cabirol, la fagina, la mostela o la guilla. La conservació d'aquest indret amb la creació i  manteniment d'un sender central que voltés la vall, permetria apropar el municipi a un turisme sostenible. És una vall rica en flora i fauna però també hi ha la petjada que els habitants de la població han deixat en forma de marges i barraques de pedra seca, el cultiu de l'ametller, l'olivera o la vinya i totes aquelles construccions de pedra emprades des de temps reculats per a l'aprofitament d'un bé escàs, l'aigua, amb els pous, cisternes, molins de vent i canalitzacions.(Cont. Descripció): També hi ha presència de nombroses espècies amfíbies i rèptils, com la granota verda (Pelophylax perexi), el gripau comú (Bufo bufo), el gripauet (Pelodytes puctatus), la reineta comuna (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstetricans), i la salamandra (Salamandra salamandra) i la serp blanca (Rhinechis scalaris), serp verda (Malpolon monspessaulanus), o l'escurçó ibèric (Vipera latasti).  Associats a la vegetació arbòria hi ha l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el romegueró (Rubus caesius) i  la rosa silvestre (Rosa canina L), la sarga (Salix eleagnos), . A l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà (Brachypodium sylvatium), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i el roldor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45709","titol":"Font de la Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-perera","bibliografia":"http:\/\/toponimsdecastellbell.blogspot.com.es\/2016\/02\/la-font-de-la-perera","centuria":"","notes_conservacio":"Tant la font com la bassa, completament engolides per la vegetació","descripcio":"Font situada a la part alta del torrent de cal Cileta, que en aquest indret pren el nom del mas més important, el Prat. La font juntament amb una bassa estan situats en el marge del torrent, actualment completament emboscat. L'accés es fa a partir d'un caminoi que entra cap el torrent des del carrer de les Agudes, al veïnat de Sant Cristòfol, abans d'entrar al Parc Natural de Montserrat pel camí de Santa Cecília. Resseguint el torrent, s'arriba a una petita plana al peu del turó de Comellats, per la banda d'obaga. Allí es poden observar tres blocs molt ben retallats de pedra. La font està al darrera mateix, completament engolida per l'heura. La bassa, ho fa amb roldor de tres metres d'alçada. Sembla que més modernament s'hi havia construït una petita caseta, tal vegada de pou i una bassa quadrangular feta de maó.","codi_element":"08053-612","ubicacio":"Torrent de cal Cileta","historia":"Les aigües de la bassa servien per regar l'hort de la Perera, conegut també com l'hort de cal Xic del Prat.","coordenades":"41.6286300,1.8149700","utm_x":"401289","utm_y":"4609223","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08053\/45709-foto-08053-612-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45761","titol":"Espai integrat a la Xarxa Natura 2000","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000","bibliografia":"<p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/el_sistema\/xarxa_natura_2000\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010).","descripcio":"<p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.<\/p> ","codi_element":"08053-664","ubicacio":"Nord-est del terme municipal","historia":"<p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92\/43\/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92\/43\/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42\/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV\/166\/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV\/176\/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.<\/p> ","coordenades":"41.6287000,1.8869500","utm_x":"407285","utm_y":"4609151","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45765","titol":"Corredor biològic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corredor-biologic","bibliografia":"http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/el_sistema\/els_espais_naturals_de_proteccio_especial\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits.","codi_element":"08053-668","ubicacio":"Castellbell i el Vilar","historia":"Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12\/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.","coordenades":"41.6416600,1.8518600","utm_x":"404381","utm_y":"4610628","any":"","rel_municipis":"08053","municipi_nom":"Castellbell i el Vilar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló i Laura Bosch","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"45846","titol":"Successió miocènica Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/successio-miocenica-costablanca","bibliografia":"<p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)<\/p> ","codi_element":"08054-81","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)<\/p> ","coordenades":"41.4795200,1.9407800","utm_x":"411566","utm_y":"4592532","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45846-foto-08054-81-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45847","titol":"La Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-costablanca","bibliografia":"<p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.<\/p> ","codi_element":"08054-82","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.<\/p> ","coordenades":"41.4795500,1.9405900","utm_x":"411550","utm_y":"4592536","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45849","titol":"Jaciment paleontològic del turó de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques","bibliografia":"<p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.<\/p> ","codi_element":"08054-84","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.4742900,1.9463000","utm_x":"412020","utm_y":"4591946","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45850","titol":"Jaciment paleontològic del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-canyet","bibliografia":"<p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues<\/p> ","codi_element":"08054-85","ubicacio":"Terme  de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.<\/p> ","coordenades":"41.4528100,1.9950800","utm_x":"416065","utm_y":"4589513","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45851","titol":"Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"<p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment.","descripcio":"<p>Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell<\/p> ","codi_element":"08054-86","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç  (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.<\/p> ","coordenades":"41.4532400,1.9912900","utm_x":"415749","utm_y":"4589564","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45914","titol":"Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-llobregat","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.<\/p> ","codi_element":"08054-149","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.<\/p> ","coordenades":"41.4747400,1.9614800","utm_x":"413288","utm_y":"4591980","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["40"]},{"id":"45915","titol":"Riera del Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-150","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4961700,1.9299300","utm_x":"410683","utm_y":"4594392","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45916","titol":"Els Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-arenys","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais.","descripcio":"<p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.<\/p> ","codi_element":"08054-151","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.<\/p> ","coordenades":"41.4713700,1.9678500","utm_x":"413815","utm_y":"4591600","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45917","titol":"Salt de la Botzegada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-botzegada","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.<\/p> ","codi_element":"08054-152","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.<\/p> ","coordenades":"41.4943800,1.9775700","utm_x":"414657","utm_y":"4594145","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45918","titol":"Pilar coronat de ca n'Oliveró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pilar-coronat-de-ca-nolivero","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.<\/p> ","codi_element":"08054-153","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5006400,1.9708800","utm_x":"414107","utm_y":"4594846","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45921","titol":"Riera de Rubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rubi","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera.","descripcio":"<p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.<\/p> ","codi_element":"08054-156","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4540700,1.9981400","utm_x":"416322","utm_y":"4589649","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45922","titol":"Torrent de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-salzes","bibliografia":"<p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.<\/p> ","codi_element":"08054-157","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5036700,1.9616200","utm_x":"413338","utm_y":"4595192","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45923","titol":"Torrent de can Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-canyadell","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat.","descripcio":"<p>Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.<\/p> ","codi_element":"08054-158","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.<\/p> ","coordenades":"41.4813700,1.9919900","utm_x":"415844","utm_y":"4592686","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45924","titol":"Torrent Bo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-bo","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.<\/p> ","codi_element":"08054-159","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4821200,1.9563000","utm_x":"412865","utm_y":"4592805","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45925","titol":"Torrent de Pegueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-pegueres","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-160","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres  (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.<\/p> ","coordenades":"41.4889800,1.9761500","utm_x":"414532","utm_y":"4593547","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45926","titol":"Bosc de can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-coromines","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.<\/p> ","codi_element":"08054-161","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.<\/p> ","coordenades":"41.4793500,1.9609400","utm_x":"413249","utm_y":"4592493","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45927","titol":"Bosc de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-les-forques","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.<\/p> ","codi_element":"08054-162","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"<p>Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.<\/p> ","coordenades":"41.4756900,1.9459300","utm_x":"411991","utm_y":"4592102","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45928","titol":"PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat","bibliografia":"<p>http:\/\/natura2000.eea.europa.eu\/Natura2000\/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets","descripcio":"<p>La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08054-163","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4900800,1.9224000","utm_x":"410046","utm_y":"4593723","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["40"]},{"id":"45929","titol":"Degotalls de can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/degotalls-de-can-campanya","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent.","descripcio":"<p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.<\/p> ","codi_element":"08054-164","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4841000,1.9885700","utm_x":"415562","utm_y":"4592993","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45930","titol":"Bosc del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-canyet","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.<\/p> ","codi_element":"08054-165","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4571200,1.9901100","utm_x":"415656","utm_y":"4589996","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45931","titol":"Torrent de can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-cases","bibliografia":"<p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal.","descripcio":"<p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.<\/p> ","codi_element":"08054-166","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4701300,1.9880600","utm_x":"415501","utm_y":"4591442","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"84909","titol":"Zona de captació d'aigües","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-captacio-daigues","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita.","codi_element":"08055-51","ubicacio":"A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet.","historia":"La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou.","coordenades":"41.7624700,2.1605100","utm_x":"430217","utm_y":"4623745","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84930","titol":"Balma del pademí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-pademi","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual.","codi_element":"08055-72","ubicacio":"Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar.","historia":"","coordenades":"41.7670100,2.1375900","utm_x":"428317","utm_y":"4624268","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84930-foto-08055-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84935","titol":"Paratge a l'entorn del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paratge-a-lentorn-del-moli-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-77","ubicacio":"A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir.","historia":"","coordenades":"41.7486400,2.1594900","utm_x":"430117","utm_y":"4622210","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84936","titol":"Fonts Calents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-calents","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-78","ubicacio":"Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues.","historia":"","coordenades":"41.7735600,2.1378900","utm_x":"428349","utm_y":"4624994","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84947","titol":"Balma del Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-89","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84947-foto-08055-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84948","titol":"Cova de la Font de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-la-tosca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'entorn està degradat.","descripcio":"Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà.","codi_element":"08055-90","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7789700,2.0763600","utm_x":"423242","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84960","titol":"PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2\/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques.","codi_element":"08055-102","ubicacio":"2\/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7759700,2.0667100","utm_x":"422436","utm_y":"4625324","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84960-foto-08055-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84969","titol":"Jaciment paleontològic de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castellcir","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida.","codi_element":"08055-111","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7832200,2.1861300","utm_x":"432369","utm_y":"4626028","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84969-foto-08055-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84974","titol":"Balma del Torrent d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-torrent-desplugues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram.","codi_element":"08055-116","ubicacio":"Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.7660300,2.1559900","utm_x":"429845","utm_y":"4624144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84975","titol":"Balmes i cova de Roques Sitjanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest\/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle.","codi_element":"08055-117","ubicacio":"Serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7648100,2.1686500","utm_x":"430896","utm_y":"4623998","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84976","titol":"Avenc de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castellcir","bibliografia":"Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_element":"08055-118","ubicacio":"Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84976-foto-08055-118-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84977","titol":"Balma de la Clusella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-clusella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre).","codi_element":"08055-119","ubicacio":"Al sud de la Clusella","historia":"","coordenades":"41.7639700,2.0560400","utm_x":"421535","utm_y":"4624001","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84979","titol":"Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes.","codi_element":"08055-121","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84985","titol":"Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cau-del-llop","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda","codi_element":"08055-127","ubicacio":"A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7575000,2.1633000","utm_x":"430444","utm_y":"4623191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85001","titol":"Font de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lom-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la diposició original.","descripcio":"Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar","codi_element":"08055-143","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell.","historia":"","coordenades":"41.7633800,2.1344100","utm_x":"428049","utm_y":"4623867","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"46073","titol":"Font del Clot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-clot-0","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua.","descripcio":"<p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.<\/p> ","codi_element":"08057-99","ubicacio":"A la Clusa. A la zona de la baga del Clot.","historia":"","coordenades":"42.1764200,1.9260600","utm_x":"411304","utm_y":"4669922","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46073-foto-08057-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46074","titol":"Font Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negre","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.<\/p> ","codi_element":"08057-100","ubicacio":"A la zona de la Clusa. A la baga del Boix.","historia":"","coordenades":"42.1965000,1.9495600","utm_x":"413273","utm_y":"4672128","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46074-foto-08057-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46074-foto-08057-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46105","titol":"Avenc de Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castell","bibliografia":"<p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària.\u2028Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)<\/p> ","codi_element":"08057-131","ubicacio":"A les Roques de Castell.","historia":"<p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.<\/p> ","coordenades":"42.1842400,1.9514900","utm_x":"413415","utm_y":"4670765","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46106","titol":"Cova de l'Areny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lareny","bibliografia":"<p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)<\/p> ","codi_element":"08057-132","ubicacio":"A les Roques de Castell.","historia":"<p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.<\/p> ","coordenades":"42.1845700,1.9505500","utm_x":"413338","utm_y":"4670802","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46107","titol":"Balma d'anar a riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-danar-a-riu","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.<\/p> ","codi_element":"08057-133","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1958100,1.9386000","utm_x":"412367","utm_y":"4672062","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46107-foto-08057-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46107-foto-08057-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46108","titol":"Balma del Moroi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moroi","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.<\/p> ","codi_element":"08057-134","ubicacio":"A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre.","historia":"","coordenades":"42.1949400,1.9300000","utm_x":"411656","utm_y":"4671975","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46108-foto-08057-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46108-foto-08057-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46109","titol":"Balma a la zona dels Altars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-a-la-zona-dels-altars","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241<\/p> ","codi_element":"08057-135","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"<p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.<\/p> ","coordenades":"42.1876400,1.9537300","utm_x":"413605","utm_y":"4671140","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46109-foto-08057-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46109-foto-08057-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46110","titol":"Balma Casa del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-casa-del-rei","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats.","descripcio":"<p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241<\/p> ","codi_element":"08057-136","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1875300,1.9531900","utm_x":"413560","utm_y":"4671128","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46110-foto-08057-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46110-foto-08057-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46111","titol":"Serra del Catllaràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-del-catllaras","bibliografia":"<p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.<\/p> ","codi_element":"08057-137","ubicacio":"Al nord del municipi.","historia":"<p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.<\/p> ","coordenades":"42.1879900,1.9342300","utm_x":"411995","utm_y":"4671199","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46111-foto-08057-137-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM\/2054\/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16\/09\/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46112","titol":"Gorg a la zona de les Bassotes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut.","codi_element":"08057-138","ubicacio":"A l'extrem sud del municipi.","historia":"","coordenades":"42.1495200,1.9435400","utm_x":"412711","utm_y":"4666918","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46112-foto-08057-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46112-foto-08057-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46113","titol":"Gorg de l'Olla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-lolla","bibliografia":"Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt.","codi_element":"08057-139","ubicacio":"A la zona est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"42.1653100,1.9735500","utm_x":"415212","utm_y":"4668641","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46113-foto-08057-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46113-foto-08057-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46114","titol":"Mirador de la Clusa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-la-clusa","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.<\/p> ","codi_element":"08057-140","ubicacio":"A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà.","historia":"","coordenades":"42.1854000,1.9330100","utm_x":"411891","utm_y":"4670912","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46114-foto-08057-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46114-foto-08057-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46123","titol":"Font de baix de Cal Xiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-baix-de-cal-xiu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable.","codi_element":"08057-149","ubicacio":"Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia.","historia":"","coordenades":"42.1521100,1.9457300","utm_x":"412896","utm_y":"4667203","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46123-foto-08057-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46125","titol":"Font de Cal Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-ferro","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza.","descripcio":"La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres.","codi_element":"08057-151","ubicacio":"A la zona est del municipi.","historia":"","coordenades":"42.1743500,1.9629700","utm_x":"414350","utm_y":"4669655","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46125-foto-08057-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46125-foto-08057-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46131","titol":"Jaciment paleontològic Ribera de Vilada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada","bibliografia":"<p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.<\/p> ","centuria":"40 a 48 MA","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.<\/p> ","codi_element":"08057-157","ubicacio":"A la meitat sud del terme municipal.","historia":"<p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"42.1556000,1.9493700","utm_x":"413201","utm_y":"4667587","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46131-foto-08057-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46131-foto-08057-157-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46138","titol":"Congost de l'Escalell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/congost-de-lescalell","bibliografia":"<p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http:\/\/www.barranquismo.net\/paginas\/barrancos\/pas_del_escalell.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.<\/p> ","codi_element":"08057-164","ubicacio":"A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1776000,1.9294300","utm_x":"411584","utm_y":"4670050","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46138-foto-08057-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46138-foto-08057-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"93100","titol":"Can Romagosa II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-romagosa-ii","bibliografia":"<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>Bertó Mengual, Juan V. i Alba, David M: (2008): Memòria sobre la Intervenció paleontològica a la Masia Cal Romagosa dels Àlbers de Torrelletes (Castellet i la Gornal, Alt Penedès). Fossilia Serveis Paleontològics i Geològics, SL. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>Durant uns moviments de terres a l’entorn de la masia de Can Romagosa van aparèixer les restes òssies d’un mamífer marí, probablement d’un sireni. Durant la retirada d’aquestes restes també es va localitzar i extreure’n catorze restes més, atribuïdes possiblement a un sireni, i diverses reces dentals de peixos de la classe Teleostesi i Condrichties (taurons) i una quela de decàpode (pinça de cranc). En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Època del <span><span><span><span><span>miocè mitjà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-13","ubicacio":"Camps de Mas Pigot. Sud de les Masuques","historia":"<p><span><span><span><span><span>El gener de 2008 a l’entorn de la masia de Can Romagosa es va dur a terme un rebaix de terres on s’hi van localitzar restes òssies de mamífer marí.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2889100,1.6508400","utm_x":"387029","utm_y":"4571707","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93100-13-20.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93100-13-30.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93100-13-40.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"La geologia del jaciment és de l’edat Serraval·lià-Tortonià. ","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93101","titol":"Mas Pigot II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pigot-ii","bibliografia":"<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>Restes òssies de mamífer marí que podrien tractar-se d’una vèrtebra de sireni o cetaci. Atès que aquestes restes estan molt unides a la roca, una calcarenita molt compacta i dura, i que no s’observa cap risc de deteriorament es decideix no procedir a una intervenció d'urgència. En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs. Època del Miocè mitjà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>La geologia del jaciment és d'edat Serraval·lià-Tortonià.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-14","ubicacio":"Camps del mas Pigot. Sud de les Masuques","historia":"<p><span><span><span><span><span>L’octubre de 2012 Sr. Eduard Blesa afeccionat a la paleontologia va donar la notícia de la troballa d’unes restes òssies de mamífer marí a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2896000,1.6503900","utm_x":"386993","utm_y":"4571785","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93101-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93101-14-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93101-14-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93168","titol":"Cova del Noguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-noguer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud  per 3 m de fondària situada <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-78","ubicacio":"Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes","historia":"","coordenades":"41.2730800,1.6511000","utm_x":"387024","utm_y":"4569950","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93168-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93168-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93295","titol":"Pèlag del Pont de Pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pelag-del-pont-de-pedra","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>En un dels pèlags del riu Foix, a la zona sota els horts de la riera,  aflora el terreny geològic de pedra  en una amplia zona que antigament la gent s’hi desplaçava per fer la bugada i assecar la roba. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-127","ubicacio":"Pèlag del Solei. Oest de Torrelletes","historia":"<p><span><span><span><span><span>Antigament la gent de Torrelletes no tenia estructures de safareig per rentar la roba i es desplaçaven en diferents punts del riu Foix. Des de Torrelletes es coneix el camí del Pont de Pedra, que s'agafava des de Cal Rossell. D’aquí s’endinsava pel bosc fins arribar a les Vinyes de la Plana i fins a la riera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2784500,1.6382800","utm_x":"385959","utm_y":"4570563","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93295-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93295-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"94199","titol":"Clariana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/clariana-0","bibliografia":"<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Situat a la Pedrera de la Gornal","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar  restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-222","ubicacio":"Pedrera. Est de la Gornal.","historia":"<p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En<\/span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2495000,1.6018200","utm_x":"382854","utm_y":"4567397","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"94202","titol":"Embassament- Pantà del Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-panta-del-foix","bibliografia":"<p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs -  Amics del Castell.<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI  Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-225","ubicacio":"Castellet i la Gornal","historia":"<p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid  l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent.  La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2564400,1.6402600","utm_x":"386087","utm_y":"4568116","any":"1901","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94202-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94202-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94202-225-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_atribut":["Natura 2000"],"data_modificació":"2023-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2136","rel_comarca":["3"]},{"id":"94204","titol":"Parc del Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-foix","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part,  tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà,  el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen  els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-227","ubicacio":"Castellet i la Gornal","historia":"<p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis.  L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2664900,1.6599200","utm_x":"387751","utm_y":"4569207","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94204-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94204-227-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_atribut":["Natura 2000"],"data_modificació":"2023-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2136","rel_comarca":["3"]},{"id":"94208","titol":"Coves de la Bovera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-la-bovera","bibliografia":"<p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-231","ubicacio":"Plana Barquera. Nord de Torrelletes","historia":"","coordenades":"41.2825800,1.6636500","utm_x":"388091","utm_y":"4570988","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/94208-231-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["3"]},{"id":"94368","titol":"Trencarroques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencarroques-0","bibliografia":"<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i\/o espècie.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-288","ubicacio":"Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques.","historia":"<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2361000,1.6417500","utm_x":"386176","utm_y":"4565856","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"Època del Ramblià (Miocè inferior)","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"86999","titol":"Cogulló de Cal Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cogullo-de-cal-torra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Es tracta d’un cim emblemàtic en aquest territori. Tradicionalment ha estat un referent geogràfic, excursionista i polític. Cada any per l’11 de setembre s’hi fa una trobada i es renova la senyera. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>Hi ha construïda una caseta de fusta per facilitar els actes que es celebren en aquest espai. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>També hi ha un vèrtex geodèsic, una taula d’acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics (actualment ja no es llegeix), un petit oratori datat el 1990 on s’hi posa un pessebre per Nadal i un caixó de ferro per un llibre de signatures (actualment no n’hi ha cap). <\/span><\/span><\/span><span><span><span>Magnífiques vistes en totes direccions i especialment del sector de les Agulles de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-135","ubicacio":"Cogulló de Cal Torra. Nord del nucli de Castellfollit del Boix","historia":"","coordenades":"41.6872700,1.6864500","utm_x":"390683","utm_y":"4615889","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/86999-img20200521185031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/86999-img20200521185536.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"87000","titol":"Turó de les Tres Creus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-les-tres-creus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>És un turó emblemàtic en aquest territori. Límit entre Castellfollit del Boix i Rajadell. Hi ha tres creus d’acer inoxidable i una placa que explica que aquestes creus van ser renovades el 24 de febrer de 1991 per la UEC d’Igualada. Magnífiques vistes sobre Montserrat i el Pirineu. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-136","ubicacio":"Turó de les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix","historia":"","coordenades":"41.6939800,1.7023100","utm_x":"392014","utm_y":"4616614","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/87000-img20200527164359.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/87000-img20200527164900.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-29 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"87598","titol":"Pòpia del Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/popia-del-montgros-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un promontori, final de la serra, amb un important desnivell al sud. Importants vistes de Montserrat. Límit entre Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola. Hi ha implantada un monòlit dedicat a Tomàs Roset i Villaplana de formigó i sense data i coronat amb una estelada. També s’observen inscultures en les roques d’aquest lloc.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-178","ubicacio":"Pòpia del Montgròs","historia":"","coordenades":"41.6863700,1.7322600","utm_x":"394494","utm_y":"4615732","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/87598-img20200527184652.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/87598-img20200527184849.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"88219","titol":"Coll de Gossem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-gossem","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>El Coll de Gossem és una muntanya situada a 799 m d’alçada al sud de Castellfollit del Boix. Des del cim hi ha unes magnífiques vistes de Montserrat a la part central, a la banda dreta la Conca d’Òdena i a la banda esquerra el Bages amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Montseny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-228","ubicacio":"Coll de Gosem","historia":"","coordenades":"41.6489700,1.6900500","utm_x":"390918","utm_y":"4611632","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88219-img6764.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 278113001).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"88227","titol":"Bauma de Fontanelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-fontanelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span><span>La bauma de Fontanelles es troba situada en una zona boscosa del Reguer. Es tracta d’una bauma d’aproximadament 50 m de longitud per 14 m d’amplada. A l’extrem de llevant de la bauma s’hi va construir un mur de pedra seca i a l’interior, a la zona de ponent hi ha la construcció de dos murs de pedra seca i un tercer molt malmès que delimita dues estances. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-229","ubicacio":"El Reguer. Nord de Castellfollit del Boix","historia":"","coordenades":"41.6864700,1.7025000","utm_x":"392017","utm_y":"4615780","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88227-img20210329113235.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88227-img20210329113441.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88227-img20210329113516.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"88229","titol":"Fòssils de la Finca de Can Figuerola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossils-de-la-finca-de-can-figuerola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Desconegut","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span><span>Els camps de conreu de la Finca de Can Figuerola al nord-est de Maians correspon a una zona formada per gresos i lutites continentals del període Eocè superior, que s’inicià fa uns 35 milions d’anys. En aquest indret s’identifiquen un gran nombre fòssils d’origen marí, entre els quals destaca la presència de cargols i cargoles (de la família dels Mol·luscs i de la classe dels Gasteròpodes) , esponges ( de la família de les Porifera) i eriçons (de la família Echinoidea).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-231","ubicacio":"Camps de la Finca de Can Figuerola. Nord-est de Maians","historia":"","coordenades":"41.6269300,1.6921200","utm_x":"391053","utm_y":"4609182","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88229-img20210329123101.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88229-img20210329124255.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"88253","titol":"Fòssils de fulla de palmera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossils-de-fulla-de-palmera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Al marge del camí de Cal Sargantana, a la zona boscosa, hi ha una gran bloc de conglomerat, despès d’una cinglera, amb diversos fòssils de fulles de palmera de la família de les Sabalites del període de l’Eocè superior (Priabonià), que s’inicià fa 37,2 milions d’anys. Segons estudis, és possible que aquest tipus de palmera formés part de paisatges i ambients humits amb temperatures càlides força constants on compartia espai amb nombroses falgueres de característiques similars a les actuals de la zona tropical i subtropical. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-245","ubicacio":"La solana. Nord-est de Castellfollit del Boix","historia":"","coordenades":"41.6763400,1.6948200","utm_x":"391361","utm_y":"4614664","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88253-img6860.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/88253-img6862.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46194","titol":"Font de l'Auró.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lauro","bibliografia":"FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que recull l'aigua del Torrent del Magrà, curs fluvial que davalla de sud a nord en direcció al poble de Castellfollit de Riubregós. La font es troba al marge est del torrent, a l'alçada d'un encreuament de camins que travessa el curs d'aigua. En aquest punt, s'hi ha habilitat una petita zona d'esbarjo, delimitada per una barana de fusta, a l'interior de la qual s'hi ha col·locat una taula i dos bancs de pedra, així com també s'ha pavimentat el terra amb un enllosat i s'ha construït un parament de pedra per facilitar l'accés a l'aigua de la font. El nom de la font prové d'un gran auró que hi havia just a sobre d'aquesta i que, fa uns quants anys, en pensar que s'havia mort, fou talat. No obstant, aquest ha tornat a brotar i actualment se n'aprecia aquest nou brot.","codi_element":"08060-39","ubicacio":"Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme","historia":"","coordenades":"41.7525100,1.4337900","utm_x":"369787","utm_y":"4623484","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46194-foto-08060-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46194-foto-08060-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Camats Malet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46196","titol":"Font del Coure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-coure","bibliografia":"FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que brolla d'una escletxa del cingle de la rasa de la Font del Coure. L'aigua és lleugerament ferruginosa, característica que ha donat nom a la font.","codi_element":"08060-41","ubicacio":"Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme","historia":"","coordenades":"41.7525600,1.4329400","utm_x":"369716","utm_y":"4623490","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46196-foto-08060-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46196-foto-08060-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Camats Malet","autor_element":"","observacions":"És la font que abasteix d'aigua la vila de Castellfollit de Riubregós.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46225","titol":"Cova dels Enconills","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-enconills","bibliografia":"FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova natural en un terreny format per guixos. L'obertura d'entrada és un petit embut en rampa que condueix a un pas estret de 35 centímetres de diàmetre i poc més d'un metre de longitud. Un cop superat aquest punt hi ha una galeria àmplia i alta, que és la tònica general de la cavitat, estructurada a partir d'una diàclasi de direcció NO-SE. Als 16 metres de recorregut hi ha un pas entre blocs; a partir d'aquí la galeria baixa en pendent fins a la màxima fondària de -5 metres. Des d'aquest punt cal remuntar la diàclasi cap el sostre on trobem la continuació de la part superior de la galeria fins arribar al punt de màxima alçada de +5 metres. El desnivell total de la cavitat es de 10 metres (-5\/+5), i el recorregut de 45 metres.","codi_element":"08060-70","ubicacio":"Partida d'Enconills.","historia":"","coordenades":"41.7841100,1.4190700","utm_x":"368628","utm_y":"4627014","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46225-foto-08060-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46225-foto-08060-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez López","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46228","titol":"Pou del Torrent de la Terrissa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-torrent-de-la-terrissa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ha patit esllavissades del terreny.","descripcio":"Cavitat natural que s'obre al fons de la rasa del Torrent de la Terrissa. Les esllavissades de sediments pràcticament l'han ocultat, i el fan un lloc poc accessible.","codi_element":"08060-73","ubicacio":"Rasa del Torrent de la Terrissa.","historia":"","coordenades":"41.7765200,1.4344700","utm_x":"369892","utm_y":"4626148","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46228-foto-08060-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46228-foto-08060-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez López","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46230","titol":"Jaciment Paleontològic del Torrent de Magrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-torrent-de-magra","bibliografia":"","centuria":"Oligocè","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment paleontològic descobert casualment per un veí en un perfil on els estrats de lignits es troben tallats pel camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran. La descripció dels fòssils que hi han aparegut (parts distals d'extremitats i una mandíbula amb dents de perfil cònic) i el tipus d'estrats fa pensar que es tractaria de cocodrílids similars als Hispanochampsa Mülleri apareguts al jaciment oligocènic del Talladell (Tàrrega, l'Urgell). No obstant, en tractar-se d'un jaciment inèdit, seria necessari un estudi per tal de poder precisar aquesta informació.<\/p> ","codi_element":"08060-75","ubicacio":"Partida de Cal Rollac","historia":"","coordenades":"41.7528600,1.4336500","utm_x":"369776","utm_y":"4623523","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez López","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46245","titol":"PEIN Valls del Sió-Llobregós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-valls-del-sio-llobregos","bibliografia":"<p>http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/lleida\/lvr<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Zona d'interès natural inclosa en el PEIN Valls del Sió-Llobregós, que agrupa espais de les comarques de la Noguera, l'Urgell, la Segarra i l'Anoia (amb Castellfollit de Riubregós com a únic municipi integrat). Dins el terme de Castellfollit de Riubregós ocupa una franja de 463,11Has (un 17,66% del terme) situada entre el curs del Llobregós i la Serra de Cascats. Aquesta zona està formada geològicament per materials guixencs que afloren en el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. Marcats per aquest substrat, l'ús del sòl compagina terrenys de cultiu dispersos amb zones boscoses i de matollar on també hi ha espais de vegetació gipsícola, com les timonedes gipsícoles continentals de gatunyes (Ononis tridentata) i trincoles (Gypsophyla hispanica), així com el romaní blanc (Helianthemum esquamatum). A les solanes, on desapareixen els guixos, hi ha freqüents matollars calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars i, a les obagues, es formen rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea). Pel que fa a la fauna, és una bona zona de dispersió de joves d'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També hi ha ocells esteparis com el sisó (Tetrax tetrax), així com el gaig blau (Coracias garrulus).<\/p> ","codi_element":"08060-90","ubicacio":"Franja central del terme","historia":"","coordenades":"41.7725900,1.4338900","utm_x":"369836","utm_y":"4625713","any":"","rel_municipis":"08060","municipi_nom":"Castellfollit de Riubregós","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08060\/46245-foto-08060-90-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez López","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"80518","titol":"Badlands","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/badlands","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010. Sanz, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001. www.iec.es\/institucio\/societats\/ICHistoriaNatural\/Bages\/principal.htm (geologia del Bages)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es troben en procès de degradació.","descripcio":"<p>Els badlands o xaragalls són una formació geològica de margues blaves que han patit l'efecte erosiu de l'aigua. Aquesta formació la trobem al peu del turó del castell i a Boades, a més d'altres més petits a llocs puntuals, formant talussos en els que es veu aquesta erosió produïda per l'aigua formant xaragalls. Constitueixen zones amb un interès natural i geològic notable però que els darrers anys s'està degradant considerablement. Aquestes margues blavenques són una singularitat característica del terme de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí, i les trobem en diferents zones del terme. En ella es pot apreciar la sorprenent capacitat d'adaptació d'algunes espècies vegetals i líquens a un mitjà molt inhòspit i sotmès a una important oscil·lació tèrmica amb condicions d'extrema sequedat. A les parts mitjanes i altes dels turons l'absència total de sòl ha dificultat l'establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo com alguns cianobacteris i diversos líquens, així com flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale). Entre les espècies arbòrees, només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d'altres, de l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l'argelaga (Genista scorpius). En quant a les espècies faunístiques, a les parts baixes dels turons, atapeïdes de vegetació, hi ha moltes espècies d'invertebrats i petits mamífers rosegadors com l'esquirol (Sciurus vulgaris).<\/p> ","codi_element":"08061-89","ubicacio":"Boades; turó del Castell.","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. A Castellgalí trobem diferents exemples de bad-land del tipus de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el periode Eocè. Tenim els bad-land de Boades, entre el Rubió i el nucli antic, i els de cal Casajoana, al costat de la carretera que des de la fàbrica porta al poble de Castellgalí. Aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc a aquests característics xaragalls.<\/p> ","coordenades":"41.6759600,1.8450700","utm_x":"403867","utm_y":"4614444","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08061\/80518-foto-08061-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80519","titol":"Aiguabarreig Llobregat\/Cardener","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aiguabarreig-llobregatcardener","bibliografia":"<p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.<\/p> ","codi_element":"08061-90","ubicacio":"Barri de la Torre del Breny.","historia":"<p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.<\/p> ","coordenades":"41.6791800,1.8530700","utm_x":"404538","utm_y":"4614792","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80520","titol":"Jaciments fòssils zona del mas Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Són difícilment observables.","descripcio":"<p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.<\/p> ","codi_element":"08061-91","ubicacio":"Entorn Mas Pla.","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.<\/p> ","coordenades":"41.6726900,1.8459700","utm_x":"403937","utm_y":"4614080","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80540","titol":"Font del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-montseny","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font que es troba a prop de can Mas, seguint un corriol que s'agafa al peu del camí que passa per sobre de la vinya de la Font de cal Mas. La font es troba sota d'una roca que forma una petita bauma i actualment disposa d'un dipòsit que acumula l'aigua que sortia del clot. El dipòsit porta la data 1993 gravada. La font es troba en un paratge humit i agradable que darrerament ha quedat descuidat i abandonat, tot i que fins fa uns anys era molt freqüent en la gent de Castellgalí anar a berenar a aquesta font a la que anaven caminant des de Castellgalí.<\/p> ","codi_element":"08061-111","ubicacio":"Font del Montseny. Can Mas.","historia":"<p>La Font del Montseny abans de quedar agençada tal com la coneixem actualment, era una font de clot, i la gent diu que l'aigua era bona perquè al bassal hi havia salamandres, i diuen que allà on viu aquest animal vol dir que l'aigua és bona.<\/p> ","coordenades":"41.6768100,1.8280200","utm_x":"402449","utm_y":"4614557","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08061\/80540-foto-08061-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08061\/80540-foto-08061-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"L'estat de la font és bo, tot i que l'entorn resta una mica descuidat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80546","titol":"Jaciments fòssils zona del mas Planoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Són difícilment observables.","descripcio":"<p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.<\/p> ","codi_element":"08061-117","ubicacio":"Zona mas Planoi","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.<\/p> ","coordenades":"41.6723300,1.8365700","utm_x":"403154","utm_y":"4614050","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80547","titol":"Jaciments fòssils zona Cornet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciments-fossils-zona-cornet","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Són difícils d'observar.","descripcio":"<p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.<\/p> ","codi_element":"08061-118","ubicacio":"Entorn Mas Cornet","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.<\/p> ","coordenades":"41.6867700,1.8275600","utm_x":"402426","utm_y":"4615664","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80548","titol":"Jaciments fòssils zona de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciments-fossils-zona-de-santa-margarida","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Són difícils d'observar.","descripcio":"<p>A la zona dels entorn de l'església de Santa Margarida hi tenim una zona d'afloraments fòssils. El jaciment està situat a 1,5km a l'est de l'església. Conté abundants discocyclines amb valves de Chlamys biarritzensis.<\/p> ","codi_element":"08061-119","ubicacio":"Entorn de Santa Margarida","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el qual hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.<\/p> ","coordenades":"41.6753200,1.8203200","utm_x":"401806","utm_y":"4614401","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"80549","titol":"Jaciments fòssils zona de Boades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciments-fossils-zona-de-boades","bibliografia":"<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es\/TDX-1004102-145010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està força erosionada","descripcio":"<p>A la zona dels entorn de Boades hi ha una zona d'afloraments fòssils: El jaciment es troba als horts dels afores de la barriada del marge esquerre del Llobregat. Geològicament, una capa de sorrenca de gra mitjà conté alguns Chlamys biarritzensis.<\/p> ","codi_element":"08061-120","ubicacio":"Boades","historia":"<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.<\/p> ","coordenades":"41.6874300,1.8508700","utm_x":"404367","utm_y":"4615711","any":"","rel_municipis":"08061","municipi_nom":"Castellgalí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, Maria del Agua","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46440","titol":"Font de les Índies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-indies","bibliografia":"VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi","descripcio":"Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut.","codi_element":"08062-28","ubicacio":"Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver","historia":"S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou.","coordenades":"41.8324900,1.8078100","utm_x":"401006","utm_y":"4631865","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46469","titol":"Toll de Fontcoberta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toll-de-fontcoberta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll.","codi_element":"08062-57","ubicacio":"A la riera de Bellver","historia":"Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment.","coordenades":"41.8034000,1.8038200","utm_x":"400630","utm_y":"4628640","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46469-foto-08062-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46469-foto-08062-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a toll de la Font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46470","titol":"Toll del Xuclador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toll-del-xuclador","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera.","codi_element":"08062-58","ubicacio":"A la riera de Bellver","historia":"Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment.","coordenades":"41.8012700,1.8040000","utm_x":"400642","utm_y":"4628403","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46470-foto-08062-58-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46471","titol":"Toll de la Por","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toll-de-la-por","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua.","codi_element":"08062-59","ubicacio":"A la riera de Bellver","historia":"Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment.","coordenades":"41.8050100,1.8044200","utm_x":"400682","utm_y":"4628818","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46471-foto-08062-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a toll de Vilatorrada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46480","titol":"Riu d'Or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-dor","bibliografia":"AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.","codi_element":"08062-68","ubicacio":"Zona SE del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8139500,1.8450300","utm_x":"404069","utm_y":"4629764","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46480-foto-08062-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","autor_element":"","observacions":"Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46528","titol":"Bassa de la creu de Sant Toi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-creu-de-sant-toi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges.","codi_element":"08062-107","ubicacio":"Argençola","historia":"","coordenades":"41.8526400,1.8045400","utm_x":"400766","utm_y":"4634106","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46528-foto-08062-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46534","titol":"Riera de Vallverd o de Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-vallverd-o-de-bellver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona.","codi_element":"08062-122","ubicacio":"Nord-est de Castellnou de Bages","historia":"","coordenades":"41.8420300,1.8178400","utm_x":"401854","utm_y":"4632913","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46534-foto-08062-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46534-foto-08062-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46535","titol":"Font de l'Alzinota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lalzinota","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.<\/p> ","codi_element":"08062-123","ubicacio":"Nord de Castellnou de Bages","historia":"","coordenades":"41.8474700,1.8174800","utm_x":"401832","utm_y":"4633517","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46543","titol":"Llacs d'Argençola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llacs-dargencola","bibliografia":"AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. http:\/\/mediambient.gencat.net\/Images\/43_37935.pdf","centuria":"XX","notes_conservacio":"El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida.","descripcio":"Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.","codi_element":"08062-131","ubicacio":"Argençola","historia":"A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa\/ Junio de 1934 0'45 metros\/ Junio de 1936 0'36\/ Octubre 1940 0'74\/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix.","coordenades":"41.8587100,1.7962800","utm_x":"400090","utm_y":"4634790","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46543-foto-08062-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46543-foto-08062-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46548","titol":"Bosc d'Argençola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-dargencola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove.","descripcio":"Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.","codi_element":"08062-136","ubicacio":"Argençola","historia":"","coordenades":"41.8564600,1.8011700","utm_x":"400492","utm_y":"4634534","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46548-foto-08062-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46548-foto-08062-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46549","titol":"Riera del Tordell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-tordell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic.","codi_element":"08062-137","ubicacio":"Nord de Castellnou de Bages","historia":"","coordenades":"41.8638300,1.8014900","utm_x":"400530","utm_y":"4635352","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46549-foto-08062-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46549-foto-08062-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46574","titol":"Font de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-gallifa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la.","codi_element":"08062-162","ubicacio":"Nord-oest de Castellnou de Bages","historia":"","coordenades":"41.8460300,1.7857500","utm_x":"399196","utm_y":"4633394","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46574-foto-08062-162-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46616","titol":"Toll de Cal Tico","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toll-de-cal-tico","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre.","codi_element":"08062-204","ubicacio":"Nord-oest de Castellnou de Bages","historia":"","coordenades":"41.8530400,1.7861300","utm_x":"399238","utm_y":"4634172","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46626","titol":"Toll de la resclosa de Cal Tico","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes.","codi_element":"08062-214","ubicacio":"Argençola","historia":"","coordenades":"41.8549700,1.7923500","utm_x":"399758","utm_y":"4634379","any":"","rel_municipis":"08062","municipi_nom":"Castellnou de Bages","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46626-foto-08062-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08062\/46626-foto-08062-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"46672","titol":"Font de l'hort de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-la-cova","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent.","codi_element":"08063-44","ubicacio":"Cal Francolí (Vall de Sant Feliu)","historia":"","coordenades":"41.6088800,1.6907700","utm_x":"390910","utm_y":"4607180","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46678","titol":"Jaciment paleontològic de Puig Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera","bibliografia":"<p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-50","ubicacio":"Puig Aguilera","historia":"","coordenades":"41.6068500,1.6721000","utm_x":"389351","utm_y":"4606978","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46678-foto-08063-50-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46679","titol":"Jaciment paleontològic de cal Marbres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres","bibliografia":"<p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.<\/p> ","codi_element":"08063-51","ubicacio":"Cal Marbres. Camí de cal Marbres s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5802800,1.6978800","utm_x":"391455","utm_y":"4603996","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46705","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc.","codi_element":"08063-77","ubicacio":"Fembra Morta","historia":"El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona.","coordenades":"41.5814900,1.7331200","utm_x":"394394","utm_y":"4604086","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46705-foto-08063-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46706","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts.","codi_element":"08063-78","ubicacio":"Casella de can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5982500,1.7322700","utm_x":"394351","utm_y":"4605948","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46706-foto-08063-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46707","titol":"Cova de l'Isidre Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lisidre-serra","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-79","ubicacio":"Olivars de cal Bruguers (Els Marges)","historia":"La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.5894000,1.6982800","utm_x":"391503","utm_y":"4605008","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46707-foto-08063-79-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46708","titol":"Jaciment paleontològic de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castelloli","bibliografia":"<p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"<p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-80","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5884200,1.7083300","utm_x":"392339","utm_y":"4604886","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona).","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46714","titol":"Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fembra-morta","bibliografia":"NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc.","codi_element":"08063-86","ubicacio":"Extrem sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5816800,1.7255400","utm_x":"393763","utm_y":"4604117","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46714-foto-08063-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46750","titol":"Cova del Sostre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-sostre","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona de l'Obaga de Roc Estret, a la llera d'una torrentera que desemboca al torrent de Roc Estret. S'hi accedeix pel camí de cal Serrador. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-122","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La Cova del Sostre es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6078500,1.7157900","utm_x":"392993","utm_y":"4607034","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46750-foto-08063-122-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46782","titol":"Cova de cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-cal-tarda","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la llera del torrent de cal Tardà. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent, en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-154","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La cova de cal Tardà es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6127900,1.7134000","utm_x":"392802","utm_y":"4607586","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46782-foto-08063-154-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46783","titol":"Font del Roc Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roc-estret","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 60-63.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Roc Estret es troba en un indret de gran pendent, a tocar del camí del Roc Estret. La seva aigua és bicarbonatada amb una duresa moderada. És una font natural situada sobre un bloc de gresos i conglomerats, que brolla directament de la roca i omple unes petites basses naturals. L'aigua que sobreïx de les basses cau pel vessant de la muntanya i arriba fins al torrent del Roc Estret.","codi_element":"08063-155","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"","coordenades":"41.6104200,1.7182100","utm_x":"393199","utm_y":"4607316","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46783-foto-08063-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46793","titol":"Els Pèlags","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pelags","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 22-24. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"En estat d'abandó i ple de deixalles.","descripcio":"Els Pèlags són un petit paratge natural situat a la riera de Castellolí, que consta de tres saltants d'aigua. Els saltants cauen sobre tres terrasses formades per l'erosió del curs d'aigua de la riera sobre el terreny rocós del llit del torrent, molt dur i resistent a l'erosió. Són estructures dinàmiques que van variant al llarg dels anys. A la zona d'horts, a pocs metres de la bassa que es forma el tercer pèlag, es troben els anomenats Degotalls, que són unes surgències naturals a la parets de la roca natural que en alguns punts presenta un degotall continu, formant petites basses a l'interior de les balmes. Es tracta d'una zona molt peculiar, d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic, que té la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. L'Ajuntament hi farà una actuació de neteja en breu.","codi_element":"08063-165","ubicacio":"Riera de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5940900,1.6966100","utm_x":"391372","utm_y":"4605530","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46793-foto-08063-165-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Formen part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46794","titol":"Jaciment paleontològic del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-bruc","bibliografia":"<p>ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"<p>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en la zona muntanyosa situada entre cal Llucià i el coll del Bruc. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, datades com a Pribonià inferior, que corresponen a les primeres bioconstruccions del sistema recital de la Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-166","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"","coordenades":"41.5973100,1.7274400","utm_x":"393947","utm_y":"4605850","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46794-foto-08063-166-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46798","titol":"Esterrers de cal Francolí de la Pujada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-cal-francoli-de-la-pujada","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat a la zana de cal Francolí de la Pujada, pel camí de la Casa Nova, en direcció nord-oest. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-170","ubicacio":"Cal Francolí de la Pujada","historia":"","coordenades":"41.6000200,1.7122600","utm_x":"392686","utm_y":"4606169","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46803","titol":"El Xuclador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xuclador","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Xuclador és un indret del torrent del Algüells que presenta una gran bellesa natural. Els materials calcaris sobre els que travessa l'aigua del torrent s'han anat erosionant al llarg del temps, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls. El nom de Xuclador prové de la seva profunditat, que va donar peu a llegendes.","codi_element":"08063-175","ubicacio":"Torrent dels Algüells","historia":"","coordenades":"41.5951300,1.7055200","utm_x":"392116","utm_y":"4605635","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46806","titol":"Balma de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-soteres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-178","ubicacio":"Can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5893200,1.7248000","utm_x":"393714","utm_y":"4604966","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46806-foto-08063-178-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46807","titol":"Conca d'Òdena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conca-dodena","bibliografia":"GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat\/ MANCOMUNITAT CONCA ÒDENA: http:\/\/www.micod.cat\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Conca d'Òdena és el sector central de l'Anoia, obert en el curs mitjà del riu d'aquest nom, a la comarca estricta d'Igualada. Des del punt de vista geogràfic el constitueixen els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Forma una gran depressió ovalada, envoltada de marjals tabulars que es prolonguen per la Depressió Central Catalana, on s'estructuren els planells del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, al sud, i els de Copons i de Clariana, a l'oest. Al sud, limita amb la serra de Queralt, la tossa de Montbui i els serrats del castell de Claramunt i de Castellolí, que formen part de la Serralada Prelitoral. Aquesta depressió circular, erosionada intensament, es troba a uns 300 m sobre el nivell del mar.","codi_element":"08063-179","ubicacio":"Castellolí","historia":"El territori de la Conca d'Òdena formava part, ja des de l'Edat Mitjana, de la sotsvegueria d'Igualada i, a excepció del terme d'Igualada que era vila reial, corresponia d'altra banda a la baronia de la Conca d'Òdena. Des de l'any 2001, els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme, formen la Mancomunitat de la Conca d'Òdena.","coordenades":"41.5994000,1.6733300","utm_x":"389441","utm_y":"4606150","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46808","titol":"Esculls eocènics de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esculls-eocenics-de-castelloli","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els esculls eocènics de Castellolí es troben a diversos indrets del terme, especialment concentrats a la vall de Sant Feliu, als nivells superiors dels turons, al Puig d'Aguilera, a la zona dels Ninots, als Pinyeters, etc. Es tracta de colònies de coralls fossilitzades, formades en el mar eocènic que ocupava l'actual terme de Castellolí. Les barreres d'esculls afloren a l'Anoia de nord-est a sud-oest. Aquestes construccions submarines de gran biodiversitat només es troben en aigües càlides, fet que posa de manifest el clima tropical que hi havia al territori durant l'Eocè. Tanmateix, en aquests indrets es documenten fòssils d'una fauna molt variada associats als nombrosos afloraments coral·lins bagencs.","codi_element":"08063-180","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6099800,1.6727800","utm_x":"389413","utm_y":"4607325","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46809","titol":"Roca Cagadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-cagadora","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roca Cagadora és una petita penya, d'uns 4-5 m d'alçada, que destaca per la característica forma que presenta. Aquesta singular forma és d'origen erosiu, degut a l'acció del vent i l'aigua sobre els materials menys cohesionats de la roca. El seu nom prové d'uns forats que hi ha a la seva base, que recorden al d'una 'comuna'.","codi_element":"08063-181","ubicacio":"Can Soterons","historia":"","coordenades":"41.5790100,1.6823900","utm_x":"390161","utm_y":"4603874","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46809-foto-08063-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46810","titol":"Vall de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-sant-feliu","bibliografia":"AUMA S.L. (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La vall de Sant Feliu es troba situada a l'extrem nord-occidental del municipi, en un entorn paisatgístic caracteritzat pel relleu de tipus tabular, que consta de les intercalacions dels materials margosos del fons de la vall i dels materials calcaris de les zones més elevades. Els nivells calcaris estan formats per esculls eocènics amb presència de fòssils. La vall està delimitada, a ponent, pel Puig Aguilera i, a tramuntana i llevant, pels relleus on s'originen el torrent de can Jorba i el torrent de Sant Feliu, el seu afluent, que travessa la vall de nord a sud. El veïnat de Sant Feliu està constituït per una desena de masies disseminades que, juntament amb les quatre del clot de la Bleda, formen un teixit veïnal propi.","codi_element":"08063-182","ubicacio":"Sant Feliu","historia":"","coordenades":"41.6031500,1.6798000","utm_x":"389986","utm_y":"4606558","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46810-foto-08063-182-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46811","titol":"Torrent dels Algüells o Güells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-dels-alguells-o-guells","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El torrent dels Algüells o Güells neix al pla del Maset d'Artigues, a prop de cal Muset i segueix en direcció nord-oest cap al nucli urbà de Castellolí, on s'uneix amb el torrent de les Coves. El tram del torrent entre el Xuclador i les Passeres transcorre sobre materials calcaris, que s'han anat erosionant al llarg del temps pel pas de l'aigua, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls, de gran bellesa natural. El torrent presenta un cabal intermitent i només porta aigua en els períodes més plujosos. Es pot vorejar per un sender que s'inicia a les Passeres i mena als peus del castell de Castellolí.","codi_element":"08063-183","ubicacio":"Nucli urbà de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5962700,1.7041600","utm_x":"392005","utm_y":"4605763","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46811-foto-08063-183-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46812","titol":"Esterrers de ca la Rosaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-ca-la-rosaria","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat entre el balneari de la Puda i ca la Rosaria. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-184","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5986900,1.6866400","utm_x":"390549","utm_y":"4606054","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46812-foto-08063-184-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46813","titol":"Fòssils numulitis (llenties) del Pla dels Ninots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossils-numulitis-llenties-del-pla-dels-ninots","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els fòssils numulitis (llenties) es troben a diversos indrets del terme de Castellolí, especialment concentrats a la zona nord. Se'ls coneix popularment com a llenties o dinerets per la seva característica forma i són uns dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Es tracta de protozous marins gegants, del grup de foraminífers amb closca calcària, extingits a la fi de l'Oligocè. A Castellolí es troben solts, a diferència d'altres indrets on formen roques compactes.","codi_element":"08063-185","ubicacio":"Diverses zones del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6049800,1.7001500","utm_x":"391685","utm_y":"4606735","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46814","titol":"Muntanya de la Mel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muntanya-de-la-mel","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La muntanya de la Mel és un indret natural situat a pocs metres a l'est del balneari de la Puda. Destaca per les curioses formes que presenta, degut a estar formada per materials poc cohesionats. La base de la muntanya està configurada per les margues blaves de l'eocè que es desenvolupen en forma d'esterrers o xaragalls. Per sobre les marges presenta materials d'origen col·luvial, de color més ocre, que són els que li donen l'aspecte de color 'mel', procedents de l'erosió i posterior transport dels materials margosos situats topogràficament per sobre.","codi_element":"08063-186","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5993100,1.6865300","utm_x":"390541","utm_y":"4606123","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46814-foto-08063-186-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"84014","titol":"Bauma de la riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites.","codi_element":"08064-62","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7555400,2.0481300","utm_x":"420867","utm_y":"4623072","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84014-foto-08064-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84069","titol":"Jaciment paleontològic de can Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-vilet","bibliografia":"CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus.","codi_element":"08064-117","ubicacio":"Can Vilet","historia":"","coordenades":"41.7531500,2.0953600","utm_x":"424791","utm_y":"4622765","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84069-foto-08064-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84071","titol":"Mirador de can Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-can-salavert","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.","codi_element":"08064-119","ubicacio":"Carrer Joaquim Roger s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7529000,2.1185800","utm_x":"426721","utm_y":"4622717","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84133","titol":"Espai natural protegit de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-de-gallifa","bibliografia":"'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya.","codi_element":"08064-181","ubicacio":"Extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172600,2.1234100","utm_x":"427082","utm_y":"4618756","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84133-foto-08064-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97\/62\/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84150","titol":"Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani.","codi_element":"08064-198","ubicacio":"Extrem nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7719600,2.0921000","utm_x":"424542","utm_y":"4624856","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84150-foto-08064-198-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166\/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328\/1992, en relació amb l'espai del Moianès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84158","titol":"Font de la Blada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-blada","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m.","codi_element":"08064-206","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7563200,2.0924400","utm_x":"424552","utm_y":"4623119","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84158-foto-08064-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84160","titol":"Bauma de Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-pedros","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-del-pedros-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma.","codi_element":"08064-208","ubicacio":"El Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7653500,2.0732300","utm_x":"422965","utm_y":"4624139","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84172","titol":"Gorg de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-vinyota","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota.","codi_element":"08064-220","ubicacio":"Riera de Fontscalents","historia":"","coordenades":"41.7638400,2.1305800","utm_x":"427731","utm_y":"4623921","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84172-foto-08064-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84173","titol":"Salt del torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural.","codi_element":"08064-221","ubicacio":"Torrent de Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7600200,2.0738900","utm_x":"423014","utm_y":"4623546","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84173-foto-08064-221-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84175","titol":"Salt de la riera de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-riera-de-la-sala","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec.","codi_element":"08064-223","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7554600,2.0585200","utm_x":"421731","utm_y":"4623054","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84181","titol":"Serrat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-les-pedres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària.","codi_element":"08064-229","ubicacio":"A l'extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172200,2.1108800","utm_x":"426040","utm_y":"4618762","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"46828","titol":"Fondo de l'Hort de Muntanya (general)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-de-lhort-de-muntanya-general","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Hem volgut fer una fitxa sota l'entrada de Fondo de l'Hort de Muntanya ja que aquest espai aglutina una sèrie d'elements que conformen un espai interessant, tant des del punt de vista dels elements arquitectònics que existeixen com per l'interès com a zona d'interès natural, tot i haver estat cremat recentment.<\/p> ","codi_element":"08065-107","ubicacio":"Entre la font de cal Morgades del Grau i Les Planes de Can Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3534800,1.5963200","utm_x":"382580","utm_y":"4578948","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46828-1070.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46828-1071.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Potencialment podria ser una zona aprofitada per excursions o zona d'esbarjo.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46834","titol":"Cocó de la Torre de can Pascol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coco-de-la-torre-de-can-pascol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Al ser un forat natural només cal controlar l'entorn i possibles actuacions futures.","descripcio":"<p>Un cocó és un clot natural a la roca del subsòl on s'hi recull l'aigua de pluja, la qual serveix per abeurar-s'hi animals i homes. És un punt de referència per als animals de l'entorn o pels passavolants, que beuen d'aquesta aigua encara ara (caçadors, pastors,...). Aquest té unes mides de 110cm de llargada i 80cm d'amplada màxima, amb una profunditat màxima de 50cm.<\/p> ","codi_element":"08065-113","ubicacio":"Al costat del conjunt del castell de Can Pascol.","historia":"","coordenades":"41.3484600,1.5738700","utm_x":"380693","utm_y":"4578422","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46834-1130.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46834-1131.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. És interessant recollir aquesta mena de llocs perquè formen part de la interacció entre la natura i els éssers vius, amb un aprofitament màxim dels elements.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46835","titol":"Relliscals del Fitó (tarteres mediterrànies)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relliscals-del-fito-tarteres-mediterranies","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Extensió de terrenys de les vessants de les muntanyes plenes de pedres i roques despreses degut als processos erosius. Les plantes que formen aquesta comunitat estan adaptades a viure sobre substrats inestables.<\/p> ","codi_element":"08065-114","ubicacio":"Al N de la carretera BV-2128, a l'alçada del nucli de les Cases Noves de la Riera","historia":"","coordenades":"41.3420500,1.5834200","utm_x":"381480","utm_y":"4577697","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46837","titol":"Comunitats de fissures de roca calcària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999","descripcio":"<p>És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.<\/p> ","codi_element":"08065-116","ubicacio":"Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos","historia":"","coordenades":"41.3376900,1.5795700","utm_x":"381150","utm_y":"4577218","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46838","titol":"Alzines de can Morgades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-can-morgades","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que el desenvolupament dels arbres és molt important, la zona es troba contínuament plena de deixalles humanes. Junt a la font que hi ha al costat es una zona d'esbarjo que suporta una forta pressió humana.","descripcio":"<p>Es tracta d'un conjunt d'alzines que destaca perquè són de talla considerable.<\/p> ","codi_element":"08065-117","ubicacio":"Carretera BV-2128 km. 5","historia":"","coordenades":"41.3472900,1.5996100","utm_x":"382844","utm_y":"4578257","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46838-1170.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46838-1171.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46839","titol":"Bosc de la font de la Pascola (Les Conilleres)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-la-font-de-la-pascola-les-conilleres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Menys la taca esmentada de les Conilleres que es troba en bon estat, només queden al municipi petits fragments enmig de conreus o a les vores dels torrents i rieres. Aquests fragments estan força degradats com a conseqüència de les tales i les cremades efectuades pels pagesos.","descripcio":"<p>Es tracta d'un àrea d'unes 5 ha ocupada per la comunitat d'alzinar amb carrasca (Viburno-Quercetum ilicis sabasc. Junipero quercetosum rotundifoliae). És destacable perquè és una extensió important, si tenim en compte les poques taques d'alzinar ben conservat que resten a tot el Penedès. L'alzinar amb carrasca és la comunitat forestal que potencialment ocuparia la major part del municipi de Castellví. Fa de transició entre els carrascars i els alzinars amb marfulls típics. A Castellví es dona aquesta zona de transició i per això trobem aquesta comunitat. Cal esmentar, però que l'alzina (Quercus ilex ilex) i la carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s'hibriden molt fàcilment donant descendents fèrtils (Quercus x ambigua). Són comunitats amb aspecte general més pobre i eixut, no tan exuberants com les variants precedents. Les plantes característiques de l'alzinar litoral típic hi són rares i en alguns casos, com el marfull, inexistents; abunden sobretot les espècies característiques de l'ordre i la classe com el llentiscle, el garric, l'aladern, destacant el margalló (en la seva variant més termòfila i present només en l'àrea de distribució d'aquesta palmera) i l'arçot, espècies de la màquia de garric i margalló.<\/p> ","codi_element":"08065-118","ubicacio":"Al fondo de sobre de la font de la Pascola","historia":"","coordenades":"41.3542600,1.6095500","utm_x":"383688","utm_y":"4579017","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46883","titol":"Cova de Castellví o del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-castellvi-o-del-castellot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Si hi havia jaciment arqueològic ara està totalment esgotat.","descripcio":"<p>Cova gran que s'obre en la cinglera N del Castellot, en la part alta. Actualment aquesta cavitat està totalment buida, el seu pis és de rocallís.<\/p> ","codi_element":"08065-42","ubicacio":"30 metres sota 'el castellot', en la cinglera nord.","historia":"","coordenades":"41.3377600,1.5790400","utm_x":"381106","utm_y":"4577227","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46883-420.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46883-421.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46885","titol":"Pedrera del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-castellot","bibliografia":"","centuria":"X","notes_conservacio":"Molt embrossat per la vegetació que impedeix veure la pedrera i les extraccions. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer.","descripcio":"<p>Antiga pedrera de pedra calcària, segurament utilitzada per les construccions properes del castell del Castellví de la Marca (Castellot). Pedrera a l'aire lliure d'extracció frontal.<\/p> ","codi_element":"08065-44","ubicacio":"Al camí d'accés al cim de la muntanya del Castellot.","historia":"<p>Segurament que la pedrera s'obrí en el segle X quan s'aixecaren les construccions del castell de Castellví de la Marca, a dalt del turó proper. No se n'ha fet cap estudi.<\/p> ","coordenades":"41.3367300,1.5746300","utm_x":"380735","utm_y":"4577118","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46885-440.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Hi ha una pista marcada amb un traç de color blau fet per l'Escola Taller dels Monjos\/Castellví, que ens acondueix fins gairebé a la pedrera. Just quan les traces marquen un corriol de l'esquerra i tanquen el camí central, nosaltres hem de continuar per aquest últim. L'altre corriol passa per sobre la pedrera. És interessant com a element complementari a la visita del castell.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46886","titol":"Balmes de la riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-de-la-riera-de-marmellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.<\/p> ","codi_element":"08065-45","ubicacio":"al llarg del llit de la riera de Marmellar","historia":"","coordenades":"41.3422900,1.5799700","utm_x":"381192","utm_y":"4577728","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46900","titol":"Font de Morgades \/ Font de can Morgades del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-morgades-font-de-can-morgades-del-grau","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Tot i que l'espai sembla condicionat amb contenidors per atendre les necessitats de la gent que s'atura allà, l'entorn es força brut de deixalles. Es freqüent veure com s'aprofita l'espai per rentar els cotxes, amb el perill de contaminació de la font que això comporta. Caldria prohibir-ho. L'estructura de la bassa on es troba la font està en alguns punts semiderruïda.","descripcio":"<p>El broc per on raja la font es troba a l'interior d'una bassa de totxo i pedra. Sembla que abans la font omplia la bassa directament. Més tard s'hauria fet un canal que actualment recull l'aigua i la porta fins una bassa que hi ha a 50 m, a l'altra banda de la carretera. Hi ha la data de 1894 impresa sobre una part de ciment.<\/p> ","codi_element":"08065-59","ubicacio":"Al costat de la Masia de Can Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3467400,1.5986100","utm_x":"382759","utm_y":"4578197","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140329.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140412.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140424.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. L'entorn de la font és agradable per la vegetació que hi ha, un grup d'alzines molt desenvolupades, així com per la proximitat de la capella de Sant Andreu i de Can Morgades del Grau.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"46904","titol":"Font del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castellot","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font de clot, l'aigua brolla dintre d'una petita balma. No es pot apreciar d'on neix l'aigua exactament.<\/p> ","codi_element":"08065-63","ubicacio":"El castellot","historia":"","coordenades":"41.3368500,1.5774700","utm_x":"380973","utm_y":"4577128","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46904-630.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46904-631.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46905","titol":"Font de Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ferro-0","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>No té el broc condicionat, és molt petita i no sempre raja. Ha estat envaïda per la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08065-64","ubicacio":"Pont de la riera de Marmellar, a la carretera BV-2176, entre el km 6 i 7","historia":"","coordenades":"41.3349200,1.5906100","utm_x":"382069","utm_y":"4576896","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46907","titol":"Font dels Horts del Pona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts-del-pona","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995<\/p> ","codi_element":"08065-66","ubicacio":"Cases de la Riera","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46908","titol":"Font de cal Noia-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-noia-1","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de font i dues basses. El broc de la font està situat enmig d'un pendent fort, és condicionat amb una pedra treballada i esglaonada. L'aigua que raja la font va perfectament canalitzada per la superfície a través d'una canalització de totxo. D'aquesta manera l'aigua arriba a una bassa quadrangular (200 cm x 200 cm) feta de totxo i arrebossada de ciment. L'aigua va sobreeixint i va per superfície a una segona bassa situada a 15 metres de la primera. Tot i que hi ha una canalització com la descrita abans, en aquest tram l'aigua va directament per sobre del terra.<\/p> ","codi_element":"08065-67","ubicacio":"Castellví, al costat de la carretera BV-2176","historia":"","coordenades":"41.3332600,1.5912700","utm_x":"382121","utm_y":"4576710","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46908-670.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46908-671.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"46909","titol":"Font de cal Noia-2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-noia-2","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-68","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3332600,1.5912700","utm_x":"382121","utm_y":"4576710","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46910","titol":"Font de cal Amador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-amador","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font i bassa<\/p> ","codi_element":"08065-69","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46911","titol":"Font de l'hort de Ton Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-ton-merce","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-70","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46912","titol":"Font de can Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-olivella","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font i l'espai del voltant ha estat arranjat recentment. El broc de la font raja d'una paret de pedra lligada amb ciment. L'aigua que raja passa superficialment canalitzada a una bassa de nova construcció.<\/p> ","codi_element":"08065-71","ubicacio":"Molt a prop del camp de futbol de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3307800,1.5921300","utm_x":"382188","utm_y":"4576434","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 Cal destacar el grup d'arbres (plataners) d'alçada gran, que junt a la font, configuren un entorn agradable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46913","titol":"Cova de la font de cal Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-cal-olivella","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.<\/p> ","codi_element":"08065-72","ubicacio":"sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3306500,1.5919300","utm_x":"382171","utm_y":"4576420","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46913-720.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46914","titol":"Font dels Sumolls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-sumolls","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació no facilita un accés fàcil.","descripcio":"<p>La font es troba al mateix marge de la riera on es troba el camp de futbol de Castellví. Es troba ubicada enmig d'un encanyissat que fa difícil veure-la. Dues teules serveixen de broc. Els veïns comenten que l'aigua és molt bona.<\/p> ","codi_element":"08065-73","ubicacio":"Castellví, a prop del camp de futbol, en direcció a la riera de Marmellar","historia":"","coordenades":"41.3278600,1.5925200","utm_x":"382216","utm_y":"4576109","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46914-foto-08065-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46914-foto-08065-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46915","titol":"Font dels Degotalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-degotalls","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situada en una balma natural de la riera de Marmellar. L'aigua degota de la paret, on s'ha format la vegetació típica de les comunitats de degotalls calcaris. L'aigua cau a una bassa de ciment situada a sota. De la bassa, l'aigua surt canalitzada per la línia de pendent. És una font interessant des del punt de vista natural, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts.<\/p> ","codi_element":"08065-74","ubicacio":"Al marge dret (baixant) de la riera de Marmellar, molt a prop del nucli de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46915-foto-08065-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46916","titol":"Font de Rabella \/ Font de cal Ravella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rabella-font-de-cal-ravella","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de font i bassa. La font principal raja per un broc que surt d'una paret feta de totxo vista. En el passat segurament va estar coberta per una semivolta de pedra (lligada amb ciment) que devia anar caient. L'aigua raja a terra i no hi ha cap tipus de canalització fins arribar a la bassa, únicament en algun tram, la mateixa pedra. A 5 metres de distància l'aigua aboca a una bassa rectangular de pedra i ciment. Es veu molta vegetació al fons de la bassa. L'aigua va sobreeixint per un extrem de la bassa a un altre tancat de 2 m quadrats, on sembla filtrar-se per terra.<\/p> ","codi_element":"08065-75","ubicacio":"Al nord-oest de la masia de Cal Ravella.","historia":"","coordenades":"41.3223800,1.5915200","utm_x":"382122","utm_y":"4575502","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46917","titol":"Font dels Degotalls de cal Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-degotalls-de-cal-margarit","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Més que una font es tracta d'un salt d'aigua del torrent dels garrofers, quan aquest està molt a prop de la seva arribada a la riera de Marmellar. És interessant des del punt de vista natural, però és una zona molt bruta de vegetació i també de deixalles domèstiques, ja que al costat s'hi aboquen.<\/p> ","codi_element":"08065-76","ubicacio":"Cal Margarit","historia":"","coordenades":"41.3223700,1.5906900","utm_x":"382053","utm_y":"4575502","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons un veí del barri, abans hi havia hagut una bassa que recollia l'aigua del torrent i servia per regar els horts. Avui no existeix res.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46918","titol":"Font de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-plana","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Actualment només es pot veure el clot on hi havia la possible surgència. Està vorejat de canyes i es confon amb el pas del torrent.<\/p> ","codi_element":"08065-77","ubicacio":"Cal Margarit","historia":"","coordenades":"41.3197100,1.5749200","utm_x":"380728","utm_y":"4575228","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons el propietari dels terrenys del voltant, la font no raja mai. En el passat havia existit una bassa que es va enderrocar modernament. L'aigua s'havia utilitzat per regar els horts, avui vinyes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46919","titol":"Font del Tessú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tessu","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es troba enmig d'un espai cobert de vegetació i grans arbres. El broc raja per un tub que surt d'una pedra.<\/p> ","codi_element":"08065-78","ubicacio":"Al S de la carretera B-212","historia":"","coordenades":"41.3150400,1.5930700","utm_x":"382239","utm_y":"4574685","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46919-780.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46919-781.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46920","titol":"Font de Santacana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santacana","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-79","ubicacio":"A prop de Cal Xicaseta","historia":"","coordenades":"41.3413000,1.6312100","utm_x":"385477","utm_y":"4577549","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46921","titol":"Font de cal Farines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-farines","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font que a l'actualitat raja arran de camí, està coberta de terra al marge del camí. Els veïns de Cal Farines la consideren perduda perquè quasi bé no raja mai.<\/p> ","codi_element":"08065-80","ubicacio":"Nucli de Cal Farines, la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3397900,1.6226800","utm_x":"384761","utm_y":"4577393","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46922","titol":"Font de clot de cal Farines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-clot-de-cal-farines","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font de clot, abandonada. Els veïns de Cal Farines la consideren perduda perquè quasi bé no raja mai i es diu que és contaminada pel femer que van construir a sobre. És tapada per uns palets de fusta.<\/p> ","codi_element":"08065-81","ubicacio":"Nucli de Cal Farines, la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3394900,1.6228700","utm_x":"384776","utm_y":"4577360","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46923","titol":"Font del Bolet \/ Pou del Bolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bolet-pou-del-bolet","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font convertida en pou<\/p> ","codi_element":"08065-82","ubicacio":"A prop de Cal Farines","historia":"","coordenades":"41.3387500,1.6216100","utm_x":"384669","utm_y":"4577279","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46924","titol":"Font del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rei-1","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>No ha estat exactament localitzada. El canyissar propi de la riera (Torrent del carrer Fondo) ha degut envair l'espai de l'antiga font. Els veïns consultats diuen que s'ha perdut i que ja no raja.<\/p> ","codi_element":"08065-83","ubicacio":"Camí vell de la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3320500,1.6123900","utm_x":"383886","utm_y":"4576548","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46925","titol":"Font de la Puça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-puca","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font es troba en un eixamplament que fa el Torrent de Mas Cota. Hi ha un grup de plataners grans. La font raja per un tub metàl·lic, el broc està condicionat amb un petit mur de totxo vista.<\/p> ","codi_element":"08065-84","ubicacio":"La Múnia. Molt a prop de Cal Xic Forner","historia":"","coordenades":"41.3358000,1.6126200","utm_x":"383912","utm_y":"4576964","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Tot i que es podria millorar el seu entorn, es nota que aquest espai és utilitzat habitualment com a zona d'esbarjo. És un lloc agradable per potenciar-ho com a tal zona..","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46926","titol":"Font del Tetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tetes","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font neix a dins una bassa de forma rectangular que quasi bé no es pot veure, ja que ha quedat integrada a la vegetació. El dia que van fer aquesta fitxa va resultar impossible determinar si la font raja o no ja que a part de la vegetació, l'aigua es troba corrompuda a la superfície de la bassa.<\/p> ","codi_element":"08065-85","ubicacio":"A prop de Cal Suau, espai anomenat 'el bassot'","historia":"","coordenades":"41.3353500,1.6044800","utm_x":"383230","utm_y":"4576924","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46926-foto-08065-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. La font es troba al costat d'un grup de pins d'alçada considerable. Es tracta d'un espai que condicionat podria ser un espai interessant pel seu ús com a zona d'esbarjo.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46928","titol":"Font de les Roquetes \/ Font del pont de les Cases Noves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-roquetes-font-del-pont-de-les-cases-noves","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situat al llit de la riera hi ha un petit mur de totxo, on s'aprecia el broc per on raja.<\/p> ","codi_element":"08065-87","ubicacio":"Pont de la carretera B-212 sobre el Torrent de les Roquetes. Entrada a les Cases Noves de Cal Marquè","historia":"","coordenades":"41.3222600,1.6086200","utm_x":"383553","utm_y":"4575466","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46928-foto-08065-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons els veïns, la font no raja quasi mai i està gairebé perduda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46929","titol":"Font de la Pixerada \/ Font Trobada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pixerada-font-trobada","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Situada a l'altra banda de la carretera respecte a la masia de Cal Bruna. Es troba al pendent de la riera del mateix nom. Ha estat envaïda per la vegetació. És impossible arribar-hi.<\/p> ","codi_element":"08065-88","ubicacio":"Cal Bruna","historia":"","coordenades":"41.3184800,1.6405800","utm_x":"386221","utm_y":"4575004","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46931","titol":"Font de cal Fabet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-fabet","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-90","ubicacio":"Masia de Cerdanyola","historia":"","coordenades":"41.3179800,1.6361800","utm_x":"385852","utm_y":"4574954","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46932","titol":"Font de Xic Tet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-xic-tet","bibliografia":"<p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-91","ubicacio":"Cal Farines","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Hort amb basseta i pou.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46965","titol":"Riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-marmellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams s'observen moltes deixalles, igual que en els seus afluents.","descripcio":"<p>La riera de Marmellar és el curs fluvial més important de Castellví. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes natural formades per la l'erosió de l'aigua, fonts naturals i sobretot un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera de Marmellar en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural.<\/p> ","codi_element":"08065-142","ubicacio":"Travessa el municipi de N a S per la part més occidental.","historia":"","coordenades":"41.3414600,1.5802500","utm_x":"381214","utm_y":"4577636","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46965-20190718160645.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46965-20190801121022.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-24 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"A part de la importància de la riera com a element natural on arrelen una varietat important de comunitats vegetals, la riera de Marmellar és històricament una estreta via natural d'entrada al Penedès utilitzada per l'home. El camí de la riera de Marmellar va ser important i el feien servir els habitants de les masies de la zona per anar, per exemple, al mercat de Vilafranca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46978","titol":"Carrerada núm. 20 de les Conilleres a la Sala (El Pla del Penedès)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-num-20-de-les-conilleres-a-la-sala-el-pla-del-penedes","bibliografia":"<p>ROVIRA i MERION, J. MIRALLES i SABADELL(1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El tram de la carrerada en pitjor estat és el que passa precisament per Castellví. El tram de cal Morgades a les Conilleres està perdut en diferents parts i fins i tot ha estat ocupat per alguna vinya.","descripcio":"<p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada de 14 km de longitud total. Es tracta d'una carrerada de les anomenades transversals, ja que uneix dues carrerades principals de les que van des del Penedès en direcció als Pirineus. S'uneix a l'alçada de Can Morgades del Grau amb la carrerada (B4), que a la seva vegada i en direcció NE, va a parar a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. En direcció NW, la carrerada connecta amb un altre carrerada principal, la carrerada de la Llacuna (C). Actualment, se segueix des de la font de cal Morgades per un camí poc definit i amb trossos molt embrossats. Travessa el barri de les Conilleres i segueix cap al municipi de Sant Martí Sarroca.<\/p> ","codi_element":"08065-155","ubicacio":"Comença a la Masia de Cal Morgades del Grau i va paral·lela a la carretera BV-2128 fins que surt del","historia":"","coordenades":"41.3508800,1.6141800","utm_x":"384069","utm_y":"4578636","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46979","titol":"Carrerada de Santa Coloma (B1) de can Soler del Roset (Pontons) a Cunit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-santa-coloma-b1-de-can-soler-del-roset-pontons-a-cunit","bibliografia":"<p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El principal problema d'aquesta carrerada és que ha de sortejar diverses carreteres i trams urbanitzats.","descripcio":"<p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquest eix, de 41 km de longitud total, és un dels camins ramaders més desconeguts. Al seu pas per Castellví travessa els següents punts: Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, la carrerada davalla cap al fons de Comallonga i les cases del mateix nom, travessa la carretera BV-2128, passa pel barri dels Albans i, entre les cases de cal Masover Nou i ca la Marina, surt un camí rasa que porta fins a l'església del Maset dels Cosins (Castellví). La carrerada travessa la carretera BV-2176 i passa pel costat del camp de futbol, el qual deixa a mà dreta, prop del barri del Cuscó, per sortir a la carretera B-212 la qual segueix uns 600 m en direcció a Sant Marçal. En arribar al rètol de Caves Mont Marçal, el camí tomba a la dreta i segueix per un camí rasa poc definit endinsant-se cap al veí poble de Sant Jaume del Domenys (província de Tarragona).<\/p> ","codi_element":"08065-156","ubicacio":"Des de la població de Pontons a la de Cunit.","historia":"","coordenades":"41.3262300,1.5948500","utm_x":"382408","utm_y":"4575925","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46980","titol":"Carrerada B-3 de ca l'Almirall de Puigdespí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-b-3-de-ca-lalmirall-de-puigdespi","bibliografia":"<p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En algun lloc està modificada pels incendis i tallada per l'autopista A7.","descripcio":"<p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Té 7,5 km de longitud total. Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, entra a Castellví pel coll de Comallonga. La carrerada surt a mà esquerra pel torrent del fondo de cal Biel. A l'arribar a una cruïlla, segueix per la pista que surt a la dreta fins a la casa enrunada dels Corralets de l'Almirall. Després es creua amb la carrerada núm. 20 i travessa la carretera BV-2128, segueix per ca l'Almirall de Puigdespí passat el qual davalla, sempre recte, en direcció a la plana. A l'arribar a cal Maó de la Serra, la carrerada segueix pel camí que hi ha a la dreta, passa per les cases de cal Futra i cal Domingo i arriba just al davant del cementiri de la Múnia. Aleshores, el camí travessa la B-212 i, amb tendència a la dreta, passa quasi a tocar el poble de la Múnia. Tot seguit, per una plana immensa de vinya, va tombant suaument cap a l'esquerra per arribar a la masia de cal Favet. D'aquí continua cap al nucli de la Ràpita, fora del municipi de Castellví.<\/p> ","codi_element":"08065-157","ubicacio":"Des del coll de Comallonga fins a cal Favet i la Ràpita.","historia":"","coordenades":"41.3479200,1.6077500","utm_x":"383526","utm_y":"4578316","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46981","titol":"Carrerada B-4 de la riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-b-4-de-la-riera-de-marmellar","bibliografia":"<p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat tot i ser bo, té alguna part urbanitzada.","descripcio":"<p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada interessant que travessa alguns dels llocs més ferèstecs del Penedès. Té 15,5 km de longitud total. La carrerada comença a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. Des de la part alta de la riera, la carrerada baixa per l'esquerra o per la mateixa riera, fent ziga-zagues a banda i banda des de l'alçada del Castell de Marmellar (Baix Penedès). Quan arriba a un gran meandre, deixa la pista principal, travessa la riera cap al costat esquerra i per un corriol poc definit i embrossat tramunta la Marrada del Grau. A l'arribar a aquest collet, entra al municipi de Castellví i es creua amb la carrerada que baixa del coll de can Barceló i que va a Cunit (B1). Després de travessar el fondo de Comallonga i en direcció esquerra, la carrerada segueix la pista que va per sobre el llom que porta a la Masia de Cal Morgades. Des d'aquí empalma amb la carrerada núm 20, que en direcció NW, connecta amb una carrerada principal, la de la Llacuna (C).<\/p> ","codi_element":"08065-158","ubicacio":"De les Gatelletes (Pla de Manlleu, Baix Penedès) a cal Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3501100,1.5949800","utm_x":"382462","utm_y":"4578576","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46982","titol":"Carrerada núm. 19 de cal Ventosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-num-19-de-cal-ventosa","bibliografia":"<p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Entre Cal Ventosa i el torrent es troba força embrossat.","descripcio":"<p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La longitud total és de 8 km. Es tracta d'una carrerada transversal que va des de Vilafranca fins a empalmar amb la carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí. Des del barri de la Bleda (Sant Martí Sarroca), la carrerada travessa la riera de la Rovira i entra al municipi després de creuar la BV-2128 per davant de Cal Ventosa. Després per un camí rasa, segueix fins a travessar el torrent de Matarraus, ple de vegetació. Molt a prop d'un molí de vent per a treure aigua, segueix en direcció la Múnia passant pel castell de les Pujades. Finalment s'ajunta a la carrerada de Puigdespí.<\/p> ","codi_element":"08065-159","ubicacio":"De Vilafranca a la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3320100,1.6267300","utm_x":"385086","utm_y":"4576524","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"47126","titol":"Pla de la Garga i el Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-garga-i-el-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos.","codi_element":"08067-143","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7601000,2.2273400","utm_x":"435770","utm_y":"4623429","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47126-foto-08067-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47127","titol":"Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava.","codi_element":"08067-144","ubicacio":"Cinglera de Rocallisa","historia":"","coordenades":"41.7900700,2.2013200","utm_x":"433638","utm_y":"4626777","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47127-foto-08067-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47128","titol":"Costa de Fontderola i del Puisagordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat.","codi_element":"08067-145","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7998900,2.2129100","utm_x":"434611","utm_y":"4627858","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47128-foto-08067-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47129","titol":"Baga de Riucerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baga-de-riucerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge.","codi_element":"08067-146","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7960100,2.1989400","utm_x":"433446","utm_y":"4627438","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47131","titol":"Cingles del Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-rossell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-148","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7855200,2.2344900","utm_x":"436390","utm_y":"4626246","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem la Font Rossell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47132","titol":"Cingles del Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-149","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7761400,2.2349600","utm_x":"436419","utm_y":"4625205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47132-foto-08067-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47133","titol":"Riera de Llavina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-llavina","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns.","codi_element":"08067-150","ubicacio":"","historia":"Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina.","coordenades":"41.7873000,2.2342300","utm_x":"436370","utm_y":"4626444","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47134","titol":"Bosc del Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-sunyer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona.","codi_element":"08067-151","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7671700,2.2403000","utm_x":"436854","utm_y":"4624205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47137","titol":"Àrea agrícola de Can Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-agricola-de-can-banyeres","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància.","codi_element":"08067-154","ubicacio":"Mas Banyeres, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8064200,2.2209000","utm_x":"435281","utm_y":"4628577","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47137-foto-08067-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47137-foto-08067-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquesta zona destaca la Font de Banyeres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47149","titol":"Jardins de la Cira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-cira","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament.","codi_element":"08067-166","ubicacio":"Carrer Fortuny, 46","historia":"L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni.","coordenades":"41.7988000,2.2225900","utm_x":"435414","utm_y":"4627730","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47152","titol":"Jardins de la casa Anselm Clavé, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret.","codi_element":"08067-169","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé 16","historia":"Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX.","coordenades":"41.7990400,2.2199900","utm_x":"435198","utm_y":"4627758","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47152-foto-08067-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47152-foto-08067-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47153","titol":"Jardins de la Casa Carreres-Artau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-casa-carreres-artau","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial.","codi_element":"08067-170","ubicacio":"Plaça Nova 5 (pel darrera)","historia":"La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.","coordenades":"41.7971600,2.2198400","utm_x":"435184","utm_y":"4627550","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47153-foto-08067-170-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47200","titol":"La Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sauva-negra","bibliografia":"<p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.<\/p> ","codi_element":"08067-218","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7837100,2.1918800","utm_x":"432847","utm_y":"4626078","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47200-foto-08067-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47200-foto-08067-218-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"47230","titol":"Via Ferrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/via-ferrada","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí.","codi_element":"08067-248","ubicacio":"Turó del Puigsagordi","historia":"","coordenades":"41.8032000,2.2024000","utm_x":"433741","utm_y":"4628234","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47230-foto-08067-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47230-foto-08067-248-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"95608","titol":"Pedrera Anna - Les Fallulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-anna-les-fallulles","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. &amp; MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de  &amp; MARTINELL,J. (1995)  'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain'  Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. &amp; DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna.","descripcio":"<p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br \/> <br \/> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br \/> <br \/> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br \/> <br \/> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).<\/p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/card\/22421'>https:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/card\/22421<\/a>) seria la següent:<\/p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)<\/p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus\/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)<\/p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus \/ Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.<\/p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.<\/p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.<\/p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata<\/p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.<\/p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.<\/p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. \/Schizaster sp., Cnidaris sp.<\/p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.<\/p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus<\/p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats<\/p> ","codi_element":"08068-12","ubicacio":"Polígon Industrial Les Fallulles","historia":"<p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<\/p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.<\/p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.<\/p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.<\/p> ","coordenades":"41.4062875,1.9887672","utm_x":"415478","utm_y":"4584354","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95608-20240102112353.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95610","titol":"Mostreig paleontològic al Molí dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.<\/p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.<\/p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.<\/p> ","codi_element":"08068-14","ubicacio":"Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares","historia":"","coordenades":"41.4016374,1.9951721","utm_x":"416007","utm_y":"4583832","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95610-20240127170849.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95611","titol":"Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. <\/span><\/span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang='IT'><span>Memòries i informes <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.<\/p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.<\/p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.<\/p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.<\/p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.<\/p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.<\/p> ","codi_element":"08068-15","ubicacio":"PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248.","historia":"<p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.<\/p> ","coordenades":"41.3985639,1.9730562","utm_x":"414155","utm_y":"4583511","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95611-20240103122200.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. ","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95612","titol":"Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU i COLL, X., (S.D.),  Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.<\/p> <p>Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.<\/p> <p>A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.<\/p> <p>Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p> <p>Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.<\/p> <p>La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.<\/p> <p>Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.<\/p> ","codi_element":"08068-16","ubicacio":"Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord.","historia":"","coordenades":"41.3890589,1.9657282","utm_x":"413529","utm_y":"4582464","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207160054.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207155945.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. ","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95614","titol":"Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai està molt antropitzat.","descripcio":"<p>El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.<\/p> <p>Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. <\/p> <p>En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.<\/p> <p>Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit <em>Monograptus uniformis angustidens<\/em> o la desaparició de <em>M. transgrediens <\/em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics <em>M. ultimus<\/em> i <em>M. transgrediens<\/em>.<\/p> <p>L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com <em>Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus<\/em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.<\/p> ","codi_element":"08068-18","ubicacio":"Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131.","historia":"<p>L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. <\/p> ","coordenades":"41.3936504,1.9829406","utm_x":"414974","utm_y":"4582956","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95614-1000035113.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95622","titol":"Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.<\/p> <p>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.<\/p> <p>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.<\/p> <p>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat),  Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.<\/p> <p>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.<\/p> <p>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.<\/p> <p>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo.","descripcio":"<p>La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.<\/p> <p>A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.<\/p> <p>Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.<\/p> <p>La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.<\/p> <p>En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.<\/p> <p>Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.<\/p> ","codi_element":"08068-22","ubicacio":"Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner.","historia":"<p>En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.<\/p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus<\/p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.<\/p> <p>La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.<\/p> <p>Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.<\/p> <p>La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.<\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal.","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1787|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"95676","titol":"Font i bassa de Can Paulet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-can-paulet","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-61","ubicacio":"Camí de can Paulet.","historia":"<p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)<\/span><\/span><\/span>.<\/p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. <\/p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII.  L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.<\/p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4061583,1.9629639","utm_x":"413320","utm_y":"4584365","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95676-20231216164840.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95676-20231216164806.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95678","titol":"Riera de Rafamans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rafamans-0","bibliografia":"<p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local.","descripcio":"<p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.<\/p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.<\/p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.<\/p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel\/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.<\/p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.<\/p> ","codi_element":"08068-62","ubicacio":"Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340","historia":"<p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br \/> <br \/> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br \/> <br \/> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).<\/p> ","coordenades":"41.4014800,1.9871400","utm_x":"415335","utm_y":"4583822","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-062020.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-062030.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06204.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06205.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06206.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96035","titol":"Riera de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-cervello","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020)  Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.<\/p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.<\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg\/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització.","descripcio":"<p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.<\/p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.<\/p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.<\/p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.<\/p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.<\/p> ","codi_element":"08068-85","ubicacio":"Riera de Cervelló","historia":"<p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'<\/em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br \/> <br \/> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).<\/p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).<\/p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.<\/p> ","coordenades":"41.3980570,1.9857574","utm_x":"415216","utm_y":"4583443","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08501.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000|"],"inspire_subtipus":["Natura 2000|"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96086","titol":"Font del Roure \/ Font del Roure de can Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure-font-del-roure-de-can-pi","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Cal manteniment i neteja.","descripcio":"<p><span><span><span>Font aïllada al costat de la riera, en la qual desemboca directament. Té paredat de ciment, i està construïda a recer d’una terrassa i al costat dels esglaons que baixen fins a aquest punt. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Presenta una pica rectangular, dos brocals pels que raja l’aigua i a dreta un esglaó per a deixar l’atuell de recollir l’aigua. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Des de la pica neix una canalització que marxa cap a la riera.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Es troba envoltada d’una frondosa vegetació, per sota d’una alzina de bones dimensions.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-95","ubicacio":"Entre els números 26 i 28 del carrer Llivia de la urbanització de can Pi, baixen unes escales cap a la font.","historia":"<p>L'aigua ha estat un recurs ric i inseparable de la història del municipi, tot i que en els temps actuals aquesta realitat hagi canviat. A més de la significativa presència de les rieres i torrents en aquest territori, destaquen moltes fonts que persisteixen, mantenint la seva qualitat original (Margall, 2018: 24).<\/p> <p>Les fonts de Cervelló eren indrets on força sovint les persones hi anaven a berenar i a buscar un càntir d'aigua fresca (Llurba, 2012:8-9).<\/p> ","coordenades":"41.3864943,1.9705976","utm_x":"413933","utm_y":"4582174","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174500.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174542.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174553.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174654.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96090","titol":"Penyes del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penyes-del-rector","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La formació geològica de roques detrítiques de tonalitat vermellosa està composta per gresos, conglomerats i algunes lutites, que esquitxen la coberta vegetal del vessant de la muntanya.<\/p> <p>El paisatge inclou també un conjunt de petites coves i balmes que es comuniquen entre si per diferents obertures i passadissos. Aquestes coves són conegudes per ser un important conjunt arqueològic on s'han trobat restes neolítiques. Dues de les cavitats són més grans i, a l'interior, es poden veure les parets ennegrides pel fum de focs, indicant que eren utilitzades com a habitacions.<\/p> <p>Sobre el traçat tradicional de l'antic camí de l'Ordal, aquesta formació geològica s'alça amb una presència imponent, convertint-se en un espectacle natural que capta la mirada amb les seves roques rogenques. Situada prop de la pintoresca i feréstega vall de Can Sala, aquesta formació crea un paisatge que esdevé una obra d'art natural, molt apreciada per la gent de Cervelló.<\/p> ","codi_element":"08068-99","ubicacio":"Sobre la carretera de Santa Maria de Cervelló","historia":"<p>L'acció del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein ha creat formes inusuals, singulars i fascinants. Les roques, desgastades pel pas del temps i l'erosió, es presenten com testimonis silents d'èpoques passades, portant en si mateixes les empremtes dels cicles geològics i de la mà humana. Encara per estudiar i determinar la seva vàlua i cronologia, aquests elements d'interès arqueològic són visibles en aquestes formacions.<\/p> <p>El Buntsandstein correspon al període geològic del Triàsic Inferior. Aquest terme s'utilitza principalment en la geologia europea per referir-se a una sèrie de roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 251 i 243 milions d'anys. El període és conegut per les seves característiques capes de gres vermell, que són el resultat de dipòsits fluvials i eòlics en un ambient àrid o semiàrid durant aquella època.<\/p> <p>L'esperó rocós creat per aquestes transformacions naturals, no només manifesta visualment la seva història mil·lenària, sinó que també actua com a mirador de la memòria geogràfica, oferint una perspectiva única sobre els camins ancestrals que uneixen terra, passat i present d’aquest territori.<\/p> <p>A la part superior de l'esperó hi ha restes d'una hipotètica ocupació humana d'època prehistòrica que no ha estat estudiats científicament.<\/p> <p>En aquesta ubicació privilegiada, la confluència física i paisatgística entre el camí de l'Ordal i la vall de Can Sala crea un escenari que convida a la contemplació. Les formes i textures de les roques, juntament amb la seva paleta de colors, esdevenen una autèntica obra d'art natural que ressalta la grandesa de la natura i la seva capacitat de modelar el paisatge amb el pas dels segles.<\/p> ","coordenades":"41.3913621,1.9559642","utm_x":"412715","utm_y":"4582729","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102125739.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102125643.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-09904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102131404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló. Es tracta d'un indret ben conegut per grups excursionistes, i que forma part de variades rutes de turisme natural que es fan per aquest territori. Aquest esperó rocós no només és un punt de referència geogràfic, sinó també un lloc on la història, la geologia i la bellesa natural es fusionen en una experiència singular. Caminar per l'antic camí de l'Ordal i admirar aquesta formació rocosa proporciona una immersió en el passat i una connexió amb la natura que perdura en el temps, com les pròpies roques que formen aquest esperó, que esdevenen sentinelles silents d'una època llunyana.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96092","titol":"Boscos de can Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-can-sala","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"És un hàbitat molt sensible i amenaçat. ","descripcio":"<p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis<\/em>), la servera (<em>Sorbus domestica<\/em>) i les alzines (<em>Quercus ile<\/em>x).<\/p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta<\/em>, <em>Crassula campestris<\/em> i <em>Leucanthemum montserratianum<\/em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.<\/p> ","codi_element":"08068-101","ubicacio":"Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt","historia":"<p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.<\/p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3740954,1.9581594","utm_x":"412876","utm_y":"4580811","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10103.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10101.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96095","titol":"Boscos de Rocabruna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-rocabruna","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.<\/p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis<\/em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.<\/p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis<\/em>), la servera (<em>Sorbus domestica<\/em>) i les alzines (<em>Quercus ilex<\/em>).<\/p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.<\/p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.<\/p> ","codi_element":"08068-102","ubicacio":"Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera.","historia":"<p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.<\/p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3819301,1.9804777","utm_x":"414753","utm_y":"4581658","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96096","titol":"Puig d'Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-dagulles-0","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret.","descripcio":"<p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. <\/p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,<\/p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.<\/p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.<\/p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.<\/p> ","codi_element":"08068-103","ubicacio":"Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat.","historia":"<p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.<\/p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.<\/p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.<\/p> ","coordenades":"41.4081847,1.8849762","utm_x":"406805","utm_y":"4584670","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10301.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10303.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic|Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. ","codi_estil":"122|121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"96156","titol":"Font Freda - Bassa de Sant Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-freda-bassa-de-sant-ponc","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics.","descripcio":"<p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.<\/p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.<\/p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. <\/p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.<\/p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.<\/p> ","codi_element":"08068-129","ubicacio":"Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera.","historia":"<p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.3943575,1.9140865","utm_x":"409219","utm_y":"4583105","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12901.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96157","titol":"Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII - XIX - XX","notes_conservacio":"Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat.","descripcio":"<p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.<\/p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.<\/p> ","codi_element":"08068-130","ubicacio":"Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages)","historia":"<p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.<\/p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.<\/p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4004010,1.9456139","utm_x":"411862","utm_y":"4583743","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13003.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13004.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13005.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96174","titol":"Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-santa-maria-riera-den-guell","bibliografia":"<p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn.","descripcio":"<p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la  riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.<\/p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.<\/p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.<\/p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor<\/em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna<\/em>), la servera (<em>Sorbus domestica<\/em>), avellaners (<em>Corylus avellana<\/em>), figueres (<em>Ficus carica<\/em>), alzines (<em>Quercus ilex<\/em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis<\/em>), entre d'altres.<\/p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus<\/em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa<\/em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea<\/em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum<\/em>).<\/p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).<\/p> ","codi_element":"08068-135","ubicacio":"Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c\/ del Pi, 10","historia":"<p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. <\/p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3876040,1.9720240","utm_x":"414053","utm_y":"4582296","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96174-13502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96174-13503.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96175","titol":"Cova del Morrut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-morrut","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. <\/p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-136","ubicacio":"Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4010100,1.9079800","utm_x":"408718","utm_y":"4583850","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13601.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96176","titol":"Avenc de la Plomada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-plomada","bibliografia":"<p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.<\/p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-137","ubicacio":"Serral Llarg","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3928315,1.8887175","utm_x":"407096","utm_y":"4582962","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96176-13702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96176-13703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96184","titol":"Avenc del Morrut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-morrut","bibliografia":"<p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.<\/p> <p>És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)<\/p> ","codi_element":"08068-140","ubicacio":"Camí a la Creu d'Ordal","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3900000,1.8785800","utm_x":"406244","utm_y":"4582659","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96184-14002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96184-14003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96200","titol":"Avenc Nou de l'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-nou-de-lordal","bibliografia":"<p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.<\/p> <p>La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>: 35-36).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-142","ubicacio":"Antiga carretera N-340","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3895600,1.8791500","utm_x":"406291","utm_y":"4582609","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96200-14202.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96209","titol":"Avenc d'en Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-roca","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer.","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.<\/p> <p>Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-143","ubicacio":"Proper a Can Rigol","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","coordenades":"41.4019200,1.8852500","utm_x":"406819","utm_y":"4583975","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96209-14302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96209-14303.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96222","titol":"Font de Sant Elies - Font de l'Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-elies-font-de-lelies","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.<\/p> <p>La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.<\/p> <p>Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.<\/p> <p>La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.<\/p> <p>En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.<\/p> ","codi_element":"08068-144","ubicacio":"Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera.","historia":"<p>Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera.  <\/p> ","coordenades":"41.4051523,1.9100578","utm_x":"408897","utm_y":"4584307","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14401.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96223","titol":"Font Vella - Font Vella de can Casildo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vella-font-vella-de-can-casildo","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades.","descripcio":"<p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.<\/p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.<\/p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.<\/p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.<\/p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.<\/p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. <\/p> ","codi_element":"08068-145","ubicacio":"En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo","historia":"","coordenades":"41.4016112,1.9241361","utm_x":"410069","utm_y":"4583900","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14501.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96243","titol":"Avenc Bonic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-bonic","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere <em>Troglocarinus<\/em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.<\/p> <p>L'escarabat <em>Troglocarinus<\/em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.<\/p> <p>La presència de <em>Troglocarinus<\/em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.<\/p> <p>A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.<\/p> ","codi_element":"08068-149","ubicacio":"Proper al Maset de Can Dispanya","historia":"<p>L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3949770,1.8901130","utm_x":"407215","utm_y":"4583199","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96243-13802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96243-13803.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96244","titol":"Avenc del Pont del Lledoner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-pont-del-lledoner","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de vint metres.<\/p> <p>Es tracta d'una petita cavitat propera al Pont del Lledoner. Està formada per dos pous que s'uneixen donant lloc a una sala petita. El seu pas és relativament fàcil, ja que en un dels pous s'ha format una rampa per l'acumulació de blocs caiguts. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 53-54)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-150","ubicacio":"Pròxim al Pont del Lledoner","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3908000,1.8958800","utm_x":"407692","utm_y":"4582729","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96244-15002_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96244-15003_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc del Pont Gran.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96246","titol":"Avenc dels Azimuts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-azimuts","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera.","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-152","ubicacio":"Serral Llarg","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3967200,1.8975300","utm_x":"407838","utm_y":"4583385","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96246-15202.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96247","titol":"Cova de can Rigol número 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-rigol-numero-1","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-153","ubicacio":"Propera a la urbanització de Can Rigol.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4062800,1.8998800","utm_x":"408048","utm_y":"4584443","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96247-15302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96247-15301.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96250","titol":"Cova de can Rigol número 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-rigol-numero-2","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-154","ubicacio":"Propera a la urbanització de Can Rigol","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4063600,1.8995100","utm_x":"408017","utm_y":"4584453","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96250-15401.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96252","titol":"Avenc Clar número 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-1","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.<\/p> <p>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. També s'hi han trobat restes òssies d'animals a la seva base <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 69-70).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-155","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3936600,1.9018800","utm_x":"408197","utm_y":"4583040","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15504.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. Encara s'aprecien les marques de les extraccions (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 70).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96292","titol":"Font de la Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mata-3","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Actualment el broc no raja.","descripcio":"<p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.<\/p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.<\/p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.<\/p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.<\/p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.<\/p> ","codi_element":"08068-156","ubicacio":"Al nord de Can Casildo","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals  es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4082029,1.9242851","utm_x":"410091","utm_y":"4584631","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15602_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15603_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15604_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15605_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15601_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96296","titol":"Font de can Rafel - Font de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.<\/p> <p>Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.<\/p> <p>La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.<\/p> <p>A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.<\/p> <p>Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.<\/p> ","codi_element":"08068-157","ubicacio":"Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós.","historia":"<p>Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.<\/p> ","coordenades":"41.4091735,1.9309430","utm_x":"410648","utm_y":"4584732","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15704.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96297","titol":"Font dels Elefants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-elefants","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba força reformada i hi ha elements que la desfiguren.","descripcio":"<p>La Font dels Elefants, que es troba enmig d'un entorn natural, envoltada de vegetació i arbres. És una estructura feta de pedra irregular, amb un treball de maçoneria i maons, els quals conformen una mena de caseta que dona accés al brollador d'aigua, que està protegida per una petita porta metàl·lica de color verd, situada al centre de l'estructura.<\/p> <p>La coberta està feta amb uralita.<\/p> ","codi_element":"08068-158","ubicacio":"Al costat del camí que mena cap a la vinya d'en Jepic.","historia":"<p>Al llarg del torrent Fondo hi ha un bon nombre de captacions d'aigua que aprofiten una capa freàtica important. Aquesta és una d'elles.<\/p> ","coordenades":"41.3999509,1.9477047","utm_x":"412036","utm_y":"4583691","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96297-15802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96297-15803.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96308","titol":"Avenc Clar número 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-2","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de campana amb algunes formacions al seu interior. S’han trobat restes òssies d’animals a la base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 73-74).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-159","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"<p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3936900,1.9018300","utm_x":"408193","utm_y":"4583044","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15904.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96312","titol":"Avenc Clar número 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-3","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys tres metres i un recorregut total de cinc metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. La seva base està obstruïda <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 77-78).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-160","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"<p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3936000,1.9016900","utm_x":"408181","utm_y":"4583034","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96312-16002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96312-16003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96313","titol":"Avenc del Torrent de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-torrent-de-les-comes","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de dotze metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entrada ens condueix directament a una sala de dimensions similars en la totalitat de l'espai. A l'oest de la base es troba un petit pou que descendeix fins al límit de fondària <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 81-82).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-161","ubicacio":"Pla de les Comes","historia":"<p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3951300,1.9007600","utm_x":"408106","utm_y":"4583205","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96313-16102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96313-16103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96316","titol":"Cova - Avenc Pla de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-avenc-pla-de-les-comes","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de cent quinze metres.<\/p> <p>La boca d'entrada baixa per un túnel curt que ens condueix directament a la sala principal, que és de grans dimensions. Hi ha una altra entrada al final de la sala. S'hi poden trobar nombroses formacions al seu interior. Darrere d'un gran bloc s'amaga l'accés a diverses gateres que davalla de forma laberíntica a altres sales més petites (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 85-86).<\/p> ","codi_element":"08068-162","ubicacio":"Pla de les Comes","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3958100,1.9053900","utm_x":"408494","utm_y":"4583275","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96316-16203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96316-16201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'entrada principal a la cova és artificial. Es va fer quan va ser emprada per a l'extracció de calcita durant el període de la indústria vidriera, com també els Avencs Clars. En el seu interior es va trobar un enterrament prehistòric conformat per les restes del difunt i el seu aixovar, no es té una cronologia clara, però s'estima que pertany entre finals del període neolític i l'edat de bronze (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 86).Al fons de la sala interior, s'ha detectat la presència d'exemplars del coleòpter cavernícola Troglocharinus ferreri. Aquesta troballa destaca per la seva rellevància en l'estudi de la fauna subterrània i la biodiversitat específica dels hàbitats cavernícoles d'aquest territori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96318","titol":"Cova de Can Dispanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-dispanya","bibliografia":"<p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i té un recorregut total de nou metres.<\/p> <p>La boca d'entrada té forma de triangle. El seu interior és allargat, i allotja una petita sala que està formada a partir de l'esfondrament de blocs. S'hi poden trobar algunes formacions al seu interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 89-90).<\/p> ","codi_element":"08068-163","ubicacio":"Propera al Mas de Can Dispanya","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4010100,1.9079800","utm_x":"408718","utm_y":"4583850","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96318-16301.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96318-16303_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Cova del Triangle.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96319","titol":"Font d'en Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-rovira","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment.","descripcio":"<p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.<\/p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:<\/p> <p>'FUENTE DE ROVIRA\/RESTAURADA EN 22\/JULIO 1904 POR\/EL PROPIETARIO\/Y VECINDARIO'.<\/p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.<\/p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa\/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.<\/p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. <\/p> ","codi_element":"08068-164","ubicacio":"S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422","historia":"<p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.<\/p> ","coordenades":"41.4143267,1.9350148","utm_x":"410995","utm_y":"4585301","any":"1904","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16401.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló.  ","codi_estil":"119|102","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96320","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-8","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està molt emboscat i cal arribar-hi per un corriol.","descripcio":"<p>Font que es troba dins d'una construcció de planta quadrada, de maçoneria, amb una coberta d'uralita. Al seu frontal hi ha un sortidor amb una goma que porta l'aigua a les hortes del Torrent Fondo.<\/p> ","codi_element":"08068-165","ubicacio":"Al final d'un camí que puja pel vessant esquerre del Torrent Fondo des del carrer Frederic Soler Pitarra","historia":"<p>Aquesta font està ubicada en una zona històricament coneguda per la presència d'aigua i cultius. D'allà deien que sortia el millor vi de Cervelló.<\/p> <p>Al segle XIX donava aigua a la mina d'en Rovira. També, a través de la mina, proporcionava l'aigua als veïns que la podien pagar, per al seu ús domèstic.<\/p> <p>La geologia del Torrent Fondo o Torrent de les Rovires, on sorgeix aquesta font, està formada per conglomerat de roques calcàries. Això fa que apareguin un bon grapat de dolls d'aigua que generen aquests dipòsits subterranis d'aigua. (Llurba, 2012: 17).<\/p> ","coordenades":"41.3980764,1.9491153","utm_x":"412153","utm_y":"4583482","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96320-16502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96320-16503.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La mina és una mostra notable d'enginyeria del segle XIX .","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96321","titol":"Font de can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-romagosa","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana.  Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està molt embardissat.","descripcio":"<p>La font de Can Romagosa es troba al darrere de la masia de Can Romagosa del Camí, a la llera del Torrent de Cal Martre.<\/p> <p>Aquesta font està en estat d'abandonament, fet que dificulta la localització del brollador, la mina o el broc original.<\/p> <p>Al lloc, persisteix una torre elevada i estreta, de planta circular, feta de pedra irregular, que probablement es va construir per tal d'elevar l'aigua fins a una bassa adjacent, que s'utilitzava també com a safareig.<\/p> <p>Malauradament, tot aquest espai està ple de bardisses i molt deteriorat, reflectint el pas del temps i la manca de manteniment.<\/p> ","codi_element":"08068-166","ubicacio":"Dins la llera del Torrent de Cal Martre, darrere la masia de can Romagosa.","historia":"<p>Aquesta font donaria servei a la masia de Can Romagosa del Camí, una masia amb una llarga història que es remunta al segle XVI. Segons la documentació dels actuals propietaris, les primeres referències daten d'aquesta època. (Llurba, 2021b).<\/p> <p>Al segle XIX, el llinatge dels Romagosa es va unir amb el dels Majó, procedent de Sant Feliu de Llobregat, a través del matrimoni de la pubilla Romagosa. Probablement, va ser en aquest moment d'aliança familiar quan es van fer, si no totes, una gran part de les construccions que encara són visibles al voltant de l'antiga font.<\/p> <p>La masia de Can Romagosa del Camí és una construcció notable, amb un cos principal de planta quadrada, porxos laterals i galeries amb arcades.<\/p> <p>Està situada dins d'un recinte clos, amb un portal d'arc de mig punt i balcons a les finestres de la planta baixa i el primer pis. Aquestes característiques reflecteixen l'estil popular de l'època en què va ser construïda.<\/p> <p>La font, tot i estar actualment abandonada i coberta de bardisses, formava part integral del sistema de subministrament d'aigua de la masia. La torre de pedra irregular adjunta a la font probablement s'utilitzava per elevar l'aigua a una bassa adjacent que també feia la funció de safareig.<\/p> <p>Aquesta estructura és testimoni del passat agrícola i autònom de la masia, que es sustentava amb els recursos naturals que podia gaudir a la seva propietat.<\/p> ","coordenades":"41.3983259,1.9686703","utm_x":"413787","utm_y":"4583490","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96321-16602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96321-16603.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96322","titol":"Cova dels Xampinyons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-xampinyons","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova està formada per pedra calcària. Presenta un petit desnivell d'un metre i té un recorregut total de cinquanta metres.<\/p> <p>Es tracta d'una cavitat de dimensions notòries que es conforma per una gran sala i una cambra superior a la qual es pot accedir per una escala de fusta recolzada a la paret. S'hi poden trobar diverses formacions al seu interior, així com rastres d'usos anteriors. Es va emprar, com altres coves i avencs de la zona, per a l'extracció de calcita per a la indústria vidriera; i també com a lloc de cultiu de xampinyons, d'aquí el nom (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 93-94).<\/p> ","codi_element":"08068-167","ubicacio":"Bosc de can Lledoner","historia":"<p>La Cova dels xampinyons fou transformada per a conrear xampinyons.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3935700,1.9080300","utm_x":"408711","utm_y":"4583024","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96322-16702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96322-16703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Cova del Lledoner.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96323","titol":"Cova del Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-coll-verdaguer","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa.","descripcio":"<p>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.<\/p> <p>La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).<\/p> <p>Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.<\/p> <p>S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.<\/p> ","codi_element":"08068-168","ubicacio":"Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96323-16802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96323-16803.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96324","titol":"Avencó de la pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenco-de-la-pedrera","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Petit avenc que està format per pedra calcària. Té un desnivell de set metres i un recorregut total de deu metres.<\/p> <p>L'entrada es troba suspesa a uns quinze metres del sòl, en el tall de la segona pedrera. Hi ha més orificis d'accés que es van crear a partir de l'explotació artificial de la pedrera. La cavitat es conforma a partir d'una única sala que és allargada i presenta dos nivells. Les parets que l'envolten estan plenes de formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 101-102).<\/p> ","codi_element":"08068-169","ubicacio":"A la segona pedrera del Coll Verdaguer","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3910500,1.9123000","utm_x":"409065","utm_y":"4582740","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16903.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96325","titol":"Cova de la Destral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-destral","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova està formada a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de quaranta-sis metres. <\/p> <p>La cavitat és estreta ja que té forma de tub en descens.<\/p> <p>No presenta salesdiferenciades, únicament un parell de galeries molt petites que surten de la principal i que indiquen el pas d'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 121-122).<\/p> ","codi_element":"08068-170","ubicacio":"Can Bassons","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3937671,1.9452956","utm_x":"411827","utm_y":"4583007","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96325-17002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96325-17003.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"A l'interior es van localitzar unes restes antropomòrfiques.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96332","titol":"Font de can Nicasi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-nicasi","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font de Can Nicasi està situada per sota de la casa de Can Nicasi, a la llera esquerra de la riera de Cervelló.<\/p> <p>La font presenta una pica allargada dins de la qual raja el broc, que és de ferro. Està envoltada de vegetació, com la cabellera de Venus, i molsa, que ressalten la frescor i la naturalitat d'aquest petit espai de la natura.<\/p> ","codi_element":"08068-171","ubicacio":"Sota cal Nicasi, en una zona totalment embardissada.","historia":"<p>El nom de la font li ve donat pel fet de trobar-se a prop de la masia del mateix nom, encara que a l'altre banda de la riera. <\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del pa<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>trimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3983648,1.9825110","utm_x":"414944","utm_y":"4583480","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96332-17102.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96333","titol":"Font de la Penya Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-penya-roja","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font de la Penya Roja de Cervelló està situada al costat esquerre del Torrent Fondo, a la vora del camí que s'endinsa fins al fons d'aquest torrent des del nucli urbà.<\/p> <p>Aquesta font és una estructura rectangular feta de pedra irregular. Està emblanquinada i presenta una pica de ciment allargada, elevada del terra i ubicada al llarg de la base, alineada amb el mur que la sustenta. La pica presenta un embornal, pel qual es recull l'aigua que raja del broc, que té una aixeta.<\/p> ","codi_element":"08068-172","ubicacio":"Carrer Frederic Soler Pitarra on acaba la urbanització del nucli urbà.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3965067,1.9516143","utm_x":"412359","utm_y":"4583305","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96333-17202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96333-17203.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96334","titol":"Pla dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-dels-horts","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de petits horts familiars pròxim a la riera de Cervelló i a la confluència amb el Torrent Fondo. Hi ha diverses construccions lleugeres, i alguns pous i séquies. <\/p> ","codi_element":"08068-173","ubicacio":"Espai de planes on desemboca el Torrent Fondo en la riera de Cervelló","historia":"<p>El cultiu d'horta i en general en bancals i feixes, ha estat tradicional en el municipi de Cervelló. Fins a la introducció de les diverses indústries que van portar nova riquesa al municipi, els habitants es dedicaven de manera genèrica al cultiu de la terra.<br \/>  <\/p> ","coordenades":"41.3940999,1.9539611","utm_x":"412552","utm_y":"4583035","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17304.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El patrimoni paisatgístic és configurat per àrees el valor de les quals és resultat de la humanització de l’entorn. A Cervelló, la major part de la superfície d’espais lliures es troba vinculada als elements hidrogràfics, com és el cas d’aquestes hortes tradicionals.Aquests horts, juntament amb els parcs, jardins i l'arbrat viari, proporcionen un conjunt de serveis ecosistèmics de gran importància per a la qualitat de vida dels ciutadans: recreatius i culturals, però també de regulació microclimàtica, de reducció del soroll o de filtració de l'aire.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96335","titol":"Font de Flàvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-flavia","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El lloc no té cap mena de manteniment: han desaparegut les taules i els bancs i els arbres que hi feien ombra, només queda un plataner. La mina està molt bruta i l'aigua es perd.","descripcio":"<p><span><span><span>La font de mina està situada a prop de la llera de la riera de Cervelló. Ara només es veu la boca de la mina, tancada amb una porta de ferro.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>La mina que abastia la font està composta per dipòsits de llits de rieres i torrents, i és blanca en el seu interior, és a dir, amb la roca natural excavada. És una cavitat de 5,9 m de fondària i el seu desnivell és imperceptible. Encara hi brolla aigua, però el cabal és mínim i discontinu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-174","ubicacio":"A la zona de la riera de Cervelló, aproximadament davant on el carrer de les Quatre Fonts es troba amb el carrer de la Riera.","historia":"<p><span><span><span>D’aquesta font, probablement anomenada segons una antiga masia, es va fer esment l'any 1456 com a mas Flavió o Flaviol, situat a sobre de la mateixa font.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Havia estat un lloc excel·lent per reunir-se. S'arribava prèviament deixant enrere el que anteriorment havia estat l’hort del Purroig, seguint la vinya de Pau Ventura Armengol, més conegut com Pau Pistolero.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Com que era una font de mina, requeria neteja amb freqüència, la qual cosa va portar a l'abandonament de la seva utilització, ja que implicava entrar dins la mina. Una altra dificultat era el pas per tal de travessar sense cap pont la riera.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Abans, hi havia taules a l'ombra dels arbres frondosos que creixien a la vora de la riera de Cervelló. D'aquests, només queda en peu un plataner majestuós.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p>Era una de les fonts que congregaven a la gent de Cervelló, un lloc lúdic per excel·lència. Josefina Tutusaus explica una d'aquelles trobades pels volts de la dècada de 1960: <\/p> <p><em>'(..) Per Pasqua es feia el Salpàs i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Aquests ous que es recollien es feien servir per fer una crema que s'elaborava a casa i es menjava a la Font. Es repartia a tots els infants de la catequesi. Això es feia el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones (Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell i altres catequistes). Els infants portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló. Les olles brutes que havien servit per fer la crema, es rentaven a la riera'. <\/em>(ROIG MESTRE, 2011: 122).<\/p> ","coordenades":"41.3937412,1.9622041","utm_x":"413240","utm_y":"4582987","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17404_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96336","titol":"Font de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-resclosa","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"La font, pròpiament, ha desaparegut, tot i que encara raja, però es troba amagada per causa de diverses esllavissades dels terrenys de sobre. Resten les escales que hi duien.","descripcio":"<p>Font que està situada a la riera de Cervelló, al costat de la resclosa que li dona el nom, però avui, amagada per la vegetació. <\/p> ","codi_element":"08068-175","ubicacio":"Al costat de la pista que travessa la riera per sota el pont de l'autovia.","historia":"<p>Es diu així per la resclosa que s'hi construí per portar l'aigua al molí del Grau.<\/p> <p>Per Llurba (2012: 28) la resclosa hauria estat construïda molt abans que s'hi edifiqués el molí de paper d'estrassa al segle XVIII. Igual que la font de Flàvia, va ser molt popular.<\/p> <p>A finals del segle XX, encara es veia gent omplint garrafes d'aigua. Va arribar a disposar d'unes escales d'accés, que encara hi són, i uns bancs per seure que han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.3945427,1.9666734","utm_x":"413615","utm_y":"4583071","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96336-17502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96336-17503.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquesta font va ser apadrinada per l'Escola Nova l'any 2014 (Grup de Recerca Cervelló, 2024: 2)","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96338","titol":"Cova E-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-e-1","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/>  <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova és de pedra calcària. Té un desnivell de tres metres i un recorregut total de quaranta-cinc metres.<\/p> <p>La cavitat està formada per una petita sala separada en dos espais per mitjà d'un envà. No és del tot transitable perquè ha patit despreniments. Tampoc conté formacions en el seu interior. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 105-106).<\/p> ","codi_element":"08068-176","ubicacio":"Situada a la primera pedrera del Coll Verdaguer","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3904200,1.9117750","utm_x":"409021","utm_y":"4582670","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"96339","titol":"Avenc de l'Escalfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lescalfor","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys trenta-dos metres i un recorregut total de vuitanta metres.<\/p> <p>A partir de l'accés a la cavitat es pot accedir, per una banda, a una galeria de vuit metres de fondària que conté formacions en el seu interior, així com la resta de l'avenc. Per l'altra banda es pot descendir per un pou fins als -32 m (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 129-130).<\/p> ","codi_element":"08068-177","ubicacio":"Seguir 115 m en direcció oest des del dipòsit d'aigua del C\/ Anoia fins a un corriol al marge esquerre i endinsar-se 45 m més","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4017980,1.9481060","utm_x":"412073","utm_y":"4583896","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96339-17702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96339-17703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96341","titol":"Avenc Molins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-molins","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.<\/p> <p>A partir de l'accés a la cavitat entrem en una petita sala que fa un lleuger pendent. Al final d'aquesta hi trobem una gatera estreta que condueix fins al pou principal que és vertical i irregular en forma. Un cop s'ha arribat al fons del pou s'obre una galeria en horitzontal que es va estrenyent fins a impedir el pas (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 125-126).<\/p> ","codi_element":"08068-178","ubicacio":"Plana dels Bessons","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3951530,1.9456295","utm_x":"411857","utm_y":"4583160","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96341-17802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96341-17803.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96342","titol":"Coves de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-santa-maria","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-179","ubicacio":"Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3869476,1.9599924","utm_x":"413046","utm_y":"4582235","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17902_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17905.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96343","titol":"Font del Molinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-molinet-0","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El Grup de pedra seca de Cervelló va fer una campanya de neteja de la font l'any 2018","descripcio":"<p>La Font del Molinet de Cervelló es troba a redós de la riera de Cervelló.<\/p> <p>Aquesta font és una estructura senzilla, on l'aigua raja d'un tub metàl·lic situat a sobre d'una pica de reduïdes dimensions. Des de la pica, l'aigua s'escola mitjançant una canalització de maçoneria que la condueix cap a una bassa.<br \/> <br \/> La bassa associada té una part de les seves vores inclinades, una característica dissenyada per fer-la servir com a safareig. Aquesta configuració permetia als habitants de la zona rentar la roba de manera eficient, aprofitant l'aigua corrent que proporcionava la font.<\/p> ","codi_element":"08068-180","ubicacio":"Sota el carrer de la Font, gairebé sota el pont de l'autovia, al costat esquerra de la riera de Cervelló.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3949765,1.9693009","utm_x":"413835","utm_y":"4583118","any":"1893","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96343-18002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96343-18003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquesta font va estar apadrinada l'any 2015, per un curs de 2n. d'ESO d'un Institut proper.(Grup de Recerca de Cervelló, 2024: 2).Aquest apadrinament forma part del projecte 'Apadrina una font', engegat pel Grup de Recerca de Cervelló.  Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar el programa d’apadrinament de fonts abans esmentat (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96344","titol":"Font de l'Hort de can Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-can-pi","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca el broc","descripcio":"<p><span><span><span><span><span>La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span>A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-181","ubicacio":"Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi.","historia":"<p>La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. <\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","coordenades":"41.3866540,1.9711471","utm_x":"413979","utm_y":"4582191","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96344-18102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96344-18103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96359","titol":"Font Conillera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-conillera","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> <p>RIBAS I VINYALS, Josep (1984) 'De la UEC al Club Muntanyenc. 50 anys d'excursionisme a l'Hospitalet'. Centre d'Estudis de l'Hospitalet. <\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura de la font està malmesa i en part enterrada per la terra que ha anat caient. No es veu la placa de senyalització ni el relleu del conill que tenia al frontal.","descripcio":"<p>La Font Conillera es troba a la riera antigament coneguda com el 'Torrent d'en Güell', incrustada a una paret de pedra irregular, en el terreny natural, i actualment està semienterrada. El broc pel qual brollava l'aigua i les plaques que l'assenyalaven, i que actualment no es troben a la vista, estaven insertes dins d'una mena de fornícula limitada per morter, que estava decorat per incisions i relleus de formes vegetals que simulen l'escorça d'un arbre.<\/p> ","codi_element":"08068-184","ubicacio":"A la part baixa del bosc al costat esquerre de la riera de Santa Maria. En aquest sector al costat dret de la riera hi ha el carrer del Pi.","historia":"<p>Durant mols anys fou un lloc de trobada de les diverses entitats socioculturals de Cervelló per anar-hi a fer un arròs a la cassola, com la Coral Diana, que després de cantar les Caramelles pel dia de Pasqua Florida, amb els diners que recollien, feien una sortida a aquesta Font. <\/p> <p>Diverses entitats de Barcelona, com el Centre Excursionista de Catalunya, societats ciclistes i entitats d'Hostafrancs, sovint anaven a la font a fer-hi excursions perquè trobaven que aquesta era un lloc encantador i pintoresc.<\/p> <p>De totes aquestes entitats, va ser el Centre Excursionista de l'Hospitalet qui la restaurà l'any 1954 hi posaren una placa on es podia veure un conill i el nom de la font, avui perduda. En la seva primera assemblea com a entitat, es proposa l’arranjament de la Font Conillera,  amb la neteja del dipòsit i el broc, i també la col·locació d’una placa. D’aquesta acció se'n farà ressò la revista Destino i Ràdio Barcelona. (Ribas i Vinyals, 1984: 36).<\/p> ","coordenades":"41.3876038,1.9748115","utm_x":"414286","utm_y":"4582293","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96359-18403.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96359-18404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96360","titol":"Font de l'Avellaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavellaner-1","bibliografia":"<p>HENDRY, Gayle (2019).  El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.<\/p> <p>La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.<\/p> <p>L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.<\/p> <p>L'entorn és ideal per gaudir de la natura.<\/p> ","codi_element":"08068-185","ubicacio":"Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana.","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","coordenades":"41.3854726,1.9755663","utm_x":"414347","utm_y":"4582056","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18504.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96370","titol":"Avenc Nostre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-nostre","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-187","ubicacio":"Entre Can Rafel i Cal Peret","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4043280,1.9304420","utm_x":"410600","utm_y":"4584195","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96370-18702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96370-18703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96371","titol":"Font de can Sala de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-sala-de-dalt","bibliografia":"<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment.","descripcio":"<p>Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.<br \/> <br \/> La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.<br \/> <br \/> Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.<\/p> ","codi_element":"08068-188","ubicacio":"Can Sala de Dalt","historia":"<p>No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.<\/p> <p>Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.<\/p> <p>L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).<\/p> <p>El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.<\/p> <p>El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.<\/p> <p>Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.<\/p> <p>És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.<\/p> ","coordenades":"41.3710038,1.9532748","utm_x":"412463","utm_y":"4580471","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96371-18802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96371-18801.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96372","titol":"Avenc de la Lídia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-lidia","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell d'onze metres i un recorregut total de quinze metres. La cavitat consta d'un pou estret pel qual s'accedeix, aquest queda tallat en baixar cinc metres per una lleixa (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 113-114).<\/p> ","codi_element":"08068-189","ubicacio":"Proper a Can Rafel","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4046250,1.9313620","utm_x":"410677","utm_y":"4584227","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18904.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96374","titol":"Cova de la Llauna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-llauna","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i el seu recorregut és de cinc metres en total. La boca és relativament gran i dona accés a una sala que forma la cavitat. Des del seu interior es poden apreciar bones vistes del municipi de Cervelló (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).<\/p> ","codi_element":"08068-190","ubicacio":"Propera a la Cova de la Destral","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3925610,1.9438120","utm_x":"411701","utm_y":"4582875","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96374-19002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96374-19003.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"No es tenia cap constància documentada de la cavitat fins a la seva exploració el 2018, per això no té plànol topogràfic. Se la va anomenar així perquè es van trobar llaunes a l'interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96492","titol":"Font de la bassa de Sant Ponç - Font del torrent del Cau de la Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bassa-de-sant-ponc-font-del-torrent-del-cau-de-la-guineu","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font i bassa-safareig. La sortida de l'aigua és a esquerra, mitjançant un broc de ferro tallat longitudinalment el qual raja dins d'una pica de pedra.<\/p> <p>L'aigua, canalitzada, discorre soterrada fins a una bassa envoltada de pedres. En un extrem d'aquesta bassa hi ha unes lloses inclinades cap a l'interior que permetrien fer la bugada.<\/p> <p>Una vegada surt l'aigua de la bassa, aquesta s'escola cap al fons de la vall, buscant la riera de les Planes.<\/p> ","codi_element":"08068-227","ubicacio":"Camí Nou de Vallirana a Sant Ponç de Corbera.","historia":"<p>Poc se sap de la història d'aquesta font. Es troba allunyada dels nuclis habitats que es coneixen. El més proper és el de Sant Ponç.<\/p> ","coordenades":"41.3943587,1.9140484","utm_x":"409216","utm_y":"4583105","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22704.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22705.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La senyalització, posada per l'Ajuntament de Vallirana l'anomena 'Font Freda'.La font i la bassa són un lloc d'hàbitat de salamandres. La presència de salamandres en una zona d'aigua indica que les condicions ambientals i la qualitat de l'aigua són bones. Aquestes espècies són molt sensibles a la contaminació i als canvis en l'hàbitat, per la qual cosa la seva presència és un bon indicatiu d'un ecosistema aquàtic saludable. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96569","titol":"Font de ca n'Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-nesteve","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Falta manteniment","descripcio":"<p>Font protegida per un muret de pedra seca molt irregular, del qual surt el brollador. L'aigua està conduïda per un tub metàl·lic, d'on sempre raja aigua.<br \/> <br \/> Al voltant creixen canyes, cua de cavall i altres plantes d'ambient humit.<\/p> ","codi_element":"08068-243","ubicacio":"Ca n'Esteve","historia":"<p>Hi havia hagut dues fonts a la mateixa casa de Pagès, ben a prop del mas: una era una font de mina de gran profunditat, la qual sembla que arribava fins a sota de l'antic camp de futbol de Cervelló, on avui hi ha la piscina coberta i el poliesportiu. L'altra font és la que encara persisteix.<\/p> <p>Els amos consideraven que la seva aigua era dolenta i enviaven als masovers a portar l'aigua de la font de la Resclosa (Llurba, 2012: 39-40).<\/p> ","coordenades":"41.3943960,1.9654430","utm_x":"413512","utm_y":"4583057","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96569-24302.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96653","titol":"Puig Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-vicenc-0","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum',  una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11).","descripcio":"<p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.<\/p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.<\/p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.<\/p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.<\/p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.<\/p> ","codi_element":"08068-262","ubicacio":"Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional.","historia":"<p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.<\/p> ","coordenades":"41.3677457,1.9540263","utm_x":"412522","utm_y":"4580110","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96654","titol":"Font de l'Era - Font del Lledoner Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lera-font-del-lledoner-vell","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"XVIII - XIX - XX","notes_conservacio":"En mal estat per abandonament. Actualment no raja.","descripcio":"<p>La font està localitzada al fons d'un barranc al qual s'accedeix des del pont del Lledoner, i disposa d'una pica, un llarg abeurador i una bassa al davant.<\/p> <p>La construcció està feta de maçoneria i ciment, i tota l'estructura de la font gairebé constitueix la paret de l'era que s'obre al davant seu.<\/p> <p>L'aigua raja pel broc de ferro, que permet que aquesta caigui sobre una pica quadrangular de poca mida, la qual alimenta un abeurador de grans dimensions i una gran bassa rodona feta de maó vist.<\/p> <p>El conjunt es troba a prop d'un roure de grans dimensions, acompanyat d'una roureda de menor mida, al davant d'una antiga era que li dona nom i que avui dia és senzillament una esplanada.<\/p> ","codi_element":"08068-263","ubicacio":"Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.","historia":"<p>Aquesta font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950, i donava servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.<\/p> <p>A l'arrebossat del frontal de la part central de sortida de l'aigua a la pica, hi ha uns grafits, de difícil lectura, que semblen indicar la data d'una última remodelació: 1950.<\/p> <p>Originàriament, la font tenia un altre sortidor, avui desaparegut, que sobresortiria d'un mur fet amb maons.<\/p> <p>La funció de la gran bassa rodona que hi ha al davant, alimentada per la font, era probablement acumular prou aigua per tal de donar servei, mitjançant una bomba hidràulica, a l'obra del pont, amb l'objectiu de preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).<\/p> <p>Un cabrer, potser l'any 1950, va construir-hi el gran abeurador perquè el seu bestiar pogués beure (informació oral de Josep Llurba, abril de 2024).<\/p> <p>La font forma part de la Casa Vella del Lledoner. Tot i que el mas pertany al terme municipal de Vallirana, la font està situada dins del terme municipal de Cervelló.<\/p> ","coordenades":"41.3916335,1.8987404","utm_x":"407932","utm_y":"4582818","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26304.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26305.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26406.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Actualment està seca.Els voltants constitueixen un espai natural excepcional, ubicat en una àrea d’interès per a la biodiversitat, presidida per un roure monumental (Quercus humilis) amb dues soques. Aquest roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"97413","titol":"PEIN Muntanyes de l'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-muntanyes-de-lordal-0","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals.","descripcio":"<p>Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.<br \/> <br \/> L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.<br \/> <br \/> La flora local és rica en espècies com el pi blanc (<em>Pinus halepensis<\/em>), l'alzina (<em>Quercus ilex<\/em>), el garric (<em>Quercus coccifera<\/em>), el margalló (<em>Chamaerops humilis<\/em>), l'<em>Ampelodesma mauritanica<\/em> i el <em>Quercus cerrioides<\/em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.<\/p> <p>Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix <span><span><span>un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-359","ubicacio":"Muntanyes de l'Ordal","historia":"<p>Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.<\/p> <p>Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. <\/p> <p>De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.<\/p> ","coordenades":"41.4018342,1.9016906","utm_x":"408193","utm_y":"4583948","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35901.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35903.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic|Prehistòric|Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000|"],"inspire_subtipus":["Natura 2000|"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo - Kuanum","autor_element":"","observacions":"En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló.","codi_estil":"122|76|121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"97789","titol":"Embassament de Can Guitart Vell - El pantà - Pantà de la Telefònica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-de-can-guitart-vell-el-panta-panta-de-la-telefonica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Malauradament, s'hi han introduït diferents espècies al·lòctones de peixos per a la pesca esportiva, activitat que s'hi observa.","descripcio":"<p>L'embassament és una acumulació artificial d'aigua que es troba en terrenys de Can Guitart Vell, entre les urbanitzacions de Torre Vileta i Can Guitart, a la riera de Santa Maria (tram mitjà) i riera de mas Bessons (tram final).<\/p> <p>Recull l'escorrentia de la capçalera formada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, i davalla cap a la riera de Cervelló.<\/p> <p>La urbanització de Can Guitart Vell, amb una població de 1.130 habitants, és un dels pocs llocs que té una acumulació d'aigua d'aquest tipus als seus voltants.<\/p> <p>Per fer possible això, al seu dia, es va aixecar una presa de gravetat, de 25 metres d'amplada a la coronació i uns 15 metres d'alçada.<\/p> <p>La infraestructura permetia contenir les aigües del pantà que té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d'uns 30 metres.<\/p> ","codi_element":"08068-377","ubicacio":"Urbanització de Can Guitart Vell","historia":"<p>La urbanització va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina.<\/p> <p>Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir-ne les aigües.<\/p> ","coordenades":"41.3903387,1.9762457","utm_x":"414410","utm_y":"4582596","any":"1965 - 1975?","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97789-37702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97789-37703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Tot i ser un obstacle hidrogràfic, pel tipus de règim estacional de la riera, constitueix un element clau per a la biodiversitat. ","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"98010","titol":"Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del  paisatge natural de Cervelló.<\/p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.<\/p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-386","ubicacio":"Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera","historia":"<p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.<\/p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.<\/p> ","coordenades":"41.3726329,1.9561471","utm_x":"412706","utm_y":"4580649","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38605.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"98083","titol":"Boscos de Can Dispanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-can-dispanya","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Boscos que constitueixen un espai natural d'interès significatiu, marcat pels fondos de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com pel Serral Llarg fins a Sant Ponç. Aquest espai és una mostra excepcional de la biodiversitat local i està format principalment per pinedes de pi blanc, que constitueixen la columna vertebral de l'ecosistema.<span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 12).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p>El microclima particular que es genera, permet la coexistència d'arbres típics de zones més humides, com els roures (<em>Quercus humilis<\/em>), coneguts per la seva durabilitat, la servera (<em>Sorbus domestica<\/em>), que produeix fruits útils, en altres temps, per a la reserva hivernal, i les alzines (<em>Quercus ilex<\/em>), pròpies de l'entorn mediterrani.<\/p> <p>A més dels arbres, aquest espai inclou màquies de margalló (<em>Chamaerops humilis<\/em>), una de les poques palmeres natives d'Europa, i arboç (<em>Arbutus unedo<\/em>), amb fruits vermells comestibles. Aquestes màquies són hàbitats clau per diverses espècies, entre elles el barbitist del margalló (Odontura aspericauda), un ortòpter vulnerable que depèn del margalló per sobreviure. La seva presència indica un ecosistema saludable, ja que els ortòpters són molt sensibles als canvis ambientals.<\/p> <p>També és remarcable l'abundant presència de llentiscle (<em>Pistacia lentiscus<\/em>), actualment explotat de manera incontrolada amb la finalitat de la seva venda com a part dels rams preparats a les floristeries.<\/p> ","codi_element":"08068-400","ubicacio":"Fondos de Can Dispanya, de Boca de Llop, i Serral Llarg fins a Sant Ponç de Corbera.","historia":"<p>Els boscos es troben en un espai humanitzat històricament, en el qual es va dur a terme l'explotació abundant de la capa vegetal durant segles, i de manera especial a partir de la construcció de la carretera de Carles III i el pont del Lledoner.<\/p> <p>Forns de calç, ceràmica, forn de vidre, i espai de trànsit de bestiar (carrerada), cultius de vinya (<em>Vitis vinifera<\/em>), així com el consum propi de llenya del mateix poblament de les diverses masies de la zona, van contribuir a l'explotació d'uns antics boscos, els quals devien ser majoritàriament rouredes (<em>Quercus robur<\/em>) i alzinars (<em>Quercus ilex<\/em>), que van ser aprofitats i talats de manera intensiva durant molts anys.<\/p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat d'aquests boscos en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3933470,1.8949010","utm_x":"407613","utm_y":"4583013","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98083-40002.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquest espai verd també té un gran valor històric, ja que comprén l'antic nucli de població de Sant Ponç, la masia de Can Dispanya i altres punts patrimonials, com construccions disperses, fonts, pous, barraques, safareigs, coves, avencs,una carrerada, forns de calç i un forn de producció de ceràmica.La preservació d'aquests boscos i els seus habitants és crucial per mantenir l'equilibri ecològic i el patrimoni cultural del territori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"98145","titol":"Vinyes de can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinyes-de-can-romagosa","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Zona on es conserven els conreus tradicionals de la zona.","descripcio":"<p>Les Vinyes de Can Romagosa a Cervelló estan situades en una zona de planes al peu de la petita elevació del Serralet, que separa el terme de Cervelló del de La Palma. Aquest indret és conegut per la seva tradicional combinació de conreus de secà, on les vinyes es barregen harmoniosament amb oliveres i arbres fruiters. Aquest paisatge agrícola ofereix una vista pintoresca, especialment destacada per la seva tranquil·litat i bellesa natural.<\/p> <p>El sòl vermellós i ben drenat de la zona, juntament amb el clima mediterrani d'estius càlids i hiverns suaus, crea unes condicions òptimes per al cultiu de diverses varietats de raïm. Les vinyes de Can Romagosa no només són productives sinó també un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura. Els camins que travessen les vinyes estan envoltats de vegetació típica del bosc mediterrani, com pins i matolls, oferint una experiència de passeig tranquil i enriquidor. <\/p> <p>A més, el paisatge es complementa amb la presència d'algun xiprer esvelt que destaca sobre la plana, afegint un toc de verticalitat a l'horitzontalitat de les vinyes i camps d'oliveres. Aquest conjunt d'elements fa de les Vinyes de Can Romagosa pugui considerar-se un lloc emblemàtic de Cervelló.<\/p> ","codi_element":"08068-426","ubicacio":"Plana al darrere can Romagosa i al peu del Serralet","historia":"<p>Es tracta d'un dels pocs espais agrícoles de secà que es conserven al terme municipal amb presència d'oliveres centenàries.<\/p> <p> <\/p> ","coordenades":"41.4001683,1.9681338","utm_x":"413745","utm_y":"4583695","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42604.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"98146","titol":"Font de la Nesprera - Font de les Nespreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-nesprera-font-de-les-nespreres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està molt perduda entre la bardissa","descripcio":"<p>Font que sorgeix gairebé a la llera de la riera de Cervelló. S'observa un petit dipòsit trencat des del qual, actualment, sorgeix un petit corrent d'aigua.<\/p> <p>La denominació popular és 'font de les Nesprees'<\/p> ","codi_element":"08068-427","ubicacio":"Entre can Guitart Vell i la Torre Vileta","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3971861,1.9755158","utm_x":"414358","utm_y":"4583357","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98146-42702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98146-42703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. De tota manera, la dificultat d'arribar a aquesta font en concret ha fet que no hagi entrat en aquest programa.   ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"74618","titol":"Jardí de cal Rogent o de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-cal-rogent-o-de-les-parellades","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi ha un manteniment continuat, ni de les plantes ni dels elements arquitectònics.","descripcio":"Espai verd de 2,5 ha enjardinades amb passeigs, escalinates, fonts i agrupacions de plantes. Té un portal al carrer Amadeu Vives, format per pilars d'obra cuita i una porta reixada de ferro; i un altra al passeig Mansuet, que és cega. En aquesta banda hi ha una caseta, ara restaurada i habitada, que havia estat un trull. També hi ha altres coberts, un dels quals havia acollit un taller de ceràmica i on actualment hi ha un bar.","codi_element":"08069-44","ubicacio":"Amadeu Vives, 18","historia":"Jardí d'estil romàntic o italià construït per encàrrec de Josep Rogent i Padrosa. Ocupa l'antiga partida de terra coneguda com la Parellada, que pertany a la família des d'abans del 1496. També és conegut com el jardí de les Parellades.","coordenades":"41.5692700,1.8285100","utm_x":"402328","utm_y":"4602617","any":"1925-30","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74618-foto-08069-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74618-foto-08069-44-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"Duran Reynals i Rubió i Tudurí","observacions":"","codi_estil":"99|101|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74664","titol":"Àrea paleontològica de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-paleontologica-de-lanoia","bibliografia":"<p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.<\/p> ","codi_element":"08069-99","ubicacio":"Els Masos","historia":"<p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.<\/p> ","coordenades":"41.5507200,1.8267700","utm_x":"402155","utm_y":"4600560","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Entre can Dolcet i can Pere Llong","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74665","titol":"Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent","bibliografia":"<p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Està essent envaïda per la vegetació.","descripcio":"<p>El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.<\/p> ","codi_element":"08069-100","ubicacio":"Serra del Rogent","historia":"<p>La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.<\/p> ","coordenades":"41.5683500,1.8326600","utm_x":"402672","utm_y":"4602510","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74665-foto-08069-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74665-foto-08069-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74693","titol":"Font natural de les Bonetes o les Bronetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-natural-de-les-bonetes-o-les-bronetes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 77. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo. 490. f. 2 r., 23 r. 33 r i 45 v.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Periòdicament els Amics del Dall netegen l'accés i l'entorn.","descripcio":"La font de les Bonetes o les Bronetes és una deu natural, de bassal, formada per un petit marge de pedra seca que recull l'aigua que neix al barranc homònim, que baixa de la serra de Can Rogent. A partir d'aquí, l'aigua s'escorre costes avall fins al torrent de la Salut.","codi_element":"08069-128","ubicacio":"Les Obagues-torrent de la Salut","historia":"Les Bonetes (o les Bronetes) eren unes partides de terra que hi havia entre la costa del castell, els torrents de la Salut i de les Bonetes i el camí de ca n'Astruc, conreades des de l'Edat Mitjana (al segle XIV Guillem Durfort, senyor de Collbató, hi tenia un tros). La font de les Bronetes és esmentada per primera vegada l'any 1611. L'indret i la deu foren abandonats a mitjan segle XX.","coordenades":"41.5694500,1.8397500","utm_x":"403265","utm_y":"4602624","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74693-foto-08069-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74693-foto-08069-128-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74696","titol":"La Mentirosa Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mentirosa-gran","bibliografia":"FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mentirosa Gran és una surgència intermitent que emergeix en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc al peu de la carretera B-112. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. És popularment coneguda com la Mentinosa (amb 'N'- Gran i neix un tros més avall de la Mentinosa Petita, al vessant occidental del torrent Fondo i a sota mateix de les Feixades. Cau a la carretera B-112 en forma de cascada, i des d'allà es dirigeix cap al torrent de la Salut i el riu Llobregat. Té una boca d'entrada petita i rodona i un canal cilíndric excavat per l'aigua, que es pot recórrer parcialment. Al voltant de la surgència hi ha un sistema de recollida d'aigua, construït pels pagesos. Forma part d'una xarxa hidràulica subterrània, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior.","codi_element":"08069-131","ubicacio":"Les Solelles (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5725100,1.8403800","utm_x":"403322","utm_y":"4602964","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Gran. Fotografies: la Mentirosa Gran, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Ill).","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74697","titol":"La Mentirosa Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mentirosa-petita","bibliografia":"FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mentirosa Petita és una surgència intermitent que hi ha en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. Pot estar anys sense que en surti aigua. La Mentirosa Petita neix en un forat triangular i encarat al sud-est que hi ha arran mateix de la carretera de Collbató a Monistrol, molt a prop del torrent Fondo i de la Mentirosa Gran. Forma una cova d'uns 30 m, dels quals 25 m són penetrables. Pertany a la xarxa hidràulica subterrània de la muntanya, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior.","codi_element":"08069-132","ubicacio":"Les Solelles (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5723800,1.8401600","utm_x":"403304","utm_y":"4602949","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Petita.","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74801","titol":"Cova Bagasses o del Casalot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-bagasses-o-del-casalot","bibliografia":"SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10].","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions.","codi_element":"08069-207","ubicacio":"Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)","historia":"A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat.","coordenades":"41.5764600,1.8198800","utm_x":"401619","utm_y":"4603425","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74802","titol":"Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries,","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-de-la-costa-dreta-de-sant-joan-o-de-les-bateries","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l'aigua en els conglomerats terciaris.","codi_element":"08069-208","ubicacio":"Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)","historia":"Fou explorat per primera vegada el 23 d'agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L'any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano.","coordenades":"41.5774900,1.8286800","utm_x":"402354","utm_y":"4603530","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74802-foto-08069-208-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74803","titol":"Avenc de les coves del Salnitre o de la Balma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-coves-del-salnitre-o-de-la-balma","bibliografia":"LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'avenc de les coves del Salnitre és situat al fons d'una petita cavitat i per això també és conegut com l'avenc de la Balma. Té 10,8 m de desnivell i 45 m de recorregut.","codi_element":"08069-209","ubicacio":"Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat)","historia":"L'avenc, amb el nom de S-1, és esmentat per primera vegada per Llopis i Thomas a la campanya del GES ' CMB (1946-1950).","coordenades":"41.5735700,1.8348900","utm_x":"402866","utm_y":"4603087","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74803-foto-08069-209-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]}],"cache":"2026-07-18 14:48:47"}