{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-05-20 08:47:21","entitats":3204,"elements":[{"id":"28969","titol":"Font del Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castell-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora","codi_element":"08002-37","ubicacio":"Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell","historia":"Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí.","coordenades":"41.7282700,1.6485700","utm_x":"387602","utm_y":"4620489","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29043","titol":"Bosc de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":"Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl.","codi_element":"08002-111","ubicacio":"Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada","historia":"Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis.","coordenades":"41.7088900,1.6024500","utm_x":"383731","utm_y":"4618399","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29085","titol":"Bosc del Torrent de Cal Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-torrent-de-cal-pere","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro.","codi_element":"08002-153","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37635","titol":"Rocadepena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocadepena","bibliografia":"ALCOVER\/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979.","centuria":"","notes_conservacio":"L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat.","descripcio":"Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall.","codi_element":"08004-76","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena.","coordenades":"42.1280100,2.0995100","utm_x":"425573","utm_y":"4664382","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37635-foto-08004-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37636","titol":"Puigdon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigdon","bibliografia":"CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996.","centuria":"","notes_conservacio":"L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon.","descripcio":"El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona.","codi_element":"08004-77","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès.","coordenades":"42.1432800,2.0923800","utm_x":"425002","utm_y":"4666083","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37636-foto-08004-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37637","titol":"Riera Lluçanès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-llucanes","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud.","codi_element":"08004-78","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'.","coordenades":"42.1209800,2.0814200","utm_x":"424069","utm_y":"4663617","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37637-foto-08004-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37638","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa","bibliografia":"AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones.","descripcio":"La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud.","codi_element":"08004-79","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'.","coordenades":"42.1118700,2.1033700","utm_x":"425873","utm_y":"4662586","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37638-foto-08004-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37640","titol":"Balma Paüssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-paussa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés.","descripcio":"La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma.","codi_element":"08004-81","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc.","coordenades":"42.1197200,2.0723300","utm_x":"423316","utm_y":"4663485","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37640-foto-08004-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37643","titol":"Font de ca l'Andri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-landri","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn.","descripcio":"La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font.","codi_element":"08004-84","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma.","coordenades":"42.1221000,2.0979300","utm_x":"425435","utm_y":"4663727","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37643-foto-08004-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg\/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37646","titol":"Font del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pi","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat.","descripcio":"La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font.","codi_element":"08004-87","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre.","coordenades":"42.1181000,2.1127600","utm_x":"426657","utm_y":"4663270","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37646-foto-08004-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37647","titol":"Font de la Pixarella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pixarella","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat.","descripcio":"La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres.","codi_element":"08004-88","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005)","coordenades":"42.1202900,2.1073500","utm_x":"426212","utm_y":"4663518","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37647-foto-08004-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37648","titol":"Font de la Palmerola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-palmerola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font.","descripcio":"La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment.","codi_element":"08004-89","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1226000,2.1044000","utm_x":"425971","utm_y":"4663777","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37648-foto-08004-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37649","titol":"Font del Sidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sidro","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal.","descripcio":"La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font.","codi_element":"08004-90","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1229700,2.1017700","utm_x":"425754","utm_y":"4663820","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37649-foto-08004-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37650","titol":"Font de Serrallonga de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-serrallonga-de-baix","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil.","descripcio":"La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font.","codi_element":"08004-91","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres.","coordenades":"42.1378500,2.0789100","utm_x":"423882","utm_y":"4665492","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37650-foto-08004-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37651","titol":"Font de la Llena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-llena","bibliografia":"AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter\/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener \/ Febrer de 2006.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada.","descripcio":"La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions.","codi_element":"08004-92","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter.","coordenades":"42.1315600,2.0840900","utm_x":"424303","utm_y":"4664789","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37651-foto-08004-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg\/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37652","titol":"Font del Vedellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vedellar","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible.","descripcio":"La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera.","codi_element":"08004-93","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1237100,2.0896200","utm_x":"424750","utm_y":"4663913","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37652-foto-08004-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37654","titol":"Font Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba neta de bardisses.","descripcio":"La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles.","codi_element":"08004-95","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.1314000,2.0767300","utm_x":"423694","utm_y":"4664778","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37654-foto-08004-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37656","titol":"Font de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vall","bibliografia":"Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric.","descripcio":"La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol.","codi_element":"08004-97","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets.","coordenades":"42.1138400,2.1039100","utm_x":"425920","utm_y":"4662804","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37656-foto-08004-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg\/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37685","titol":"Jardins de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors.","codi_element":"08004-126","ubicacio":"Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens","historia":"La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre.","coordenades":"42.1191600,2.1027800","utm_x":"425833","utm_y":"4663396","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37685-foto-08004-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"92446","titol":"Horts Nous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-nous","bibliografia":"

CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975)<\/em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

-CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge<\/em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

-FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): Coneguem la Sèquia<\/em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- PIÑERO, Jordi (2010), La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval<\/em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

-SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): La Cèquia de Manrèsa<\/em>. Manresa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Zona d’horta regada amb aigua de la Séquia de Manresa que està emplaçada a la terrassa fluvial occidental del riu Llobregat. L’espai queda delimitat a l’oest per la mateixa Séquia i a l’est pel riu, tot formant una franja allargassada que va des de l’aqüeducte de Santa Maria (al nord) fins a la Fàbrica del Molí (al sud). Antigament hi havia també una zona d’horta de la Séquia al nord de l’aqüeducte de Santa Maria, els anomenats Horts Vells, però ja no es conserva.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Malgrat que en un principi el regadiu d’aquesta zona no era legal, la tradició hortícola hi és des de temps immemorials, i actualment es manté ben viva. El terreny és ocupat per un mosaic d’horts de dimensions diverses, que en general presenten un estat de manteniment acceptable. En aquest tram la Séquia discorre a una cota més alta que els horts, en bona part protegida per un mur de contenció lateral. Són interessants els elements d’obra popular i en pedra seca que es troben dispersos per tota la zona, especialment les escales o rampes que permeten accedir des de la part alta de la Séquia cap als horts i fins el riu. Altres elements d’interès són els típics pontarrons per travessar la Séquia i alguns rastelladors o bagants que desvien l’aigua del canal. Aquesta primera zona d’horta en els inicis de la Séquia al seu pas per Balsareny constitueix un dels elements característics associats a aquest canal d’origen medieval, amb un notable interès natural, paisatgístic i identitari.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-190","ubicacio":"Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, al costat del riu Llobregat.","historia":"

La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8589000,1.8779000","utm_x":"406865","utm_y":"4634719","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-tram-horts-20.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-6.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-8.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-40.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-14.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-50.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92446-sequia-horts-13.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92799","titol":"Graveres de l'Alou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/graveres-de-lalou","bibliografia":"

COMELLAS, Jordi. 'L'Ajuntament de Balsareny vol que l'ullal de mamut es quedi al poble', Regió 7<\/em> (8 maig 19?).<\/span><\/span><\/span><\/p>

AGUSTÍ, J (1992). Memòria sobre la recuperació d'un fragment de defensa de Elephantidae (gen. et sp. indet.) a la Gravera d'Alou (Balsareny, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 849.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Troballa esporàdica en una gravera que es troba en ús","descripcio":"

Jaciment paleontològic situat en una gravera on l’any 1992 s’hi va recollir un ullal de mamut que podria tenir una antiguitat d'entre 15.000 i 70.000 anys, ateses les característiques del terreny. Es tracta d’una troballa aïllada, sense cap més resta d’animal. L’ullal, que es troba escapçat per ambdós extrems, té una longitud que no sobrepassa els dos metres. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Es creu que l’animal no va morir en aquest indret, sinó que fou arrossegat per les aigües del riu i les seves restes es van anar disseminant per tot el curs del Llobregat. Es tracta d'un exemplar de 'mamuthus', que va viure a l'època del Quaternari recent i que va desaparèixer de la terra fa uns 12.000 anys, però no se’n pot precisar l'espècie exacta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-266","ubicacio":"Sector sudest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8542000,1.8839500","utm_x":"407360","utm_y":"4634190","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92799-graveres-alou-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L’any 1992 amb motiu de la troballa es va portar a terme una intervenció d’urgència que va comptar amb la participació d’Àngel Galobart Lorente, Francesc Porta Torras, Jordi Agustí Ballester i Josep Biosca Munts. L’ullal es va dipositar, en estudi, a la Universitat Politècnica de Manresa, on el personal del Servei de Paleontologia va fer les tasques de restauració i consolidació.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93197","titol":"Espai natural del riu Llobregat a Balsareny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny","bibliografia":"

AUTORS DIVERSOS (1997). Guia d’espais d’interès natural del Bages<\/em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, Sarment<\/em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui<\/em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.<\/span><\/span><\/span><\/p>

ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: file:\/\/\/C:\/Users\/User\/Documents\/Documents\/Feines%202022\/Balsareny%20Mapa%20patrimoni\/articles%20i%20treballs%20diversos\/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. <\/span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada dames coiffées<\/em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes <\/span><\/span><\/span><\/p>

La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. <\/span><\/span><\/span><\/p>

A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa. Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les dames coiffées <\/em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-368","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8689300,1.8846100","utm_x":"407436","utm_y":"4635825","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-37.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-36.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93202","titol":"Font de les Collades de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-collades-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Entorn abandonat i envaït per la vegetació.","descripcio":"

Font emplaçada a l’interior d’una balma que es troba vora la rasa de les Collades, uns 150 m al sud de la casa de les Collades de Baix o Casa Nova de les Collades. La balma té una extensió d’uns 20 metres. A la part central s’hi ha habilitat un parapet de maó on hi havia el brollador, al costat d’un reforç de la part baixa de la roca. La font estava tapada amb un tap; d’aquí el nom de la Font del Tap amb què també es coneixia. Avui ha quedat seca. <\/span><\/span><\/span><\/p>

A la banda oposada de la rasa de les Collades hi ha una altra balma que al seu interior té un safareig, avui totalment cobert per la vegetació. Amb l’aigua de la font es regaven uns horts que hi havia a la terrassa del curs fluvial.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-371","ubicacio":"Sector nordest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8805900,1.8977500","utm_x":"408543","utm_y":"4637106","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93202-font-collades-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93202-font-collades-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Font del Tap","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"93204","titol":"Dames Coiffées","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dames-coiffees","bibliografia":"

PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.<\/em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de dames coiffées<\/em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. <\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès<\/em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées<\/em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-373","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8700600,1.8833100","utm_x":"407330","utm_y":"4635952","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-13.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-15.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-10.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-7.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-dammes-coifes-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"42841","titol":"Font de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural.","codi_element":"08034-27","ubicacio":"","historia":"Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).","coordenades":"41.7803400,1.9363100","utm_x":"411605","utm_y":"4625935","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42855","titol":"Gorg del Calders (prop de la Mira)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-calders-prop-de-la-mira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà.","codi_element":"08034-41","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7635300,1.9489200","utm_x":"412630","utm_y":"4624056","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42925","titol":"Vall de la riera de Calders i les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80.","centuria":"","notes_conservacio":"Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles.","descripcio":"Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd.","codi_element":"08034-111","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7643500,1.9468100","utm_x":"412456","utm_y":"4624149","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42945","titol":"Forat Micó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-mico","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant.","codi_element":"08034-131","ubicacio":"Riu Calders","historia":"","coordenades":"41.7716600,1.9698600","utm_x":"414381","utm_y":"4624937","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42948","titol":"La cova del Cargolaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-cargolaire","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons.","codi_element":"08034-134","ubicacio":"A les roques dels Gitanos","historia":"Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42949","titol":"Meandre del riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-del-riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. <\/span><\/span><\/span>(Informació de El Pou de la Gallina).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-135","ubicacio":"","historia":"

El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.
A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.
El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.<\/span><\/span><\/p>

A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.<\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42950","titol":"Riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-136","ubicacio":"Travessa el terme municipal","historia":"

El nom del riu ve de <\/span>caldarias (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42953","titol":"Font Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-careta","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs.","codi_element":"08034-139","ubicacio":"Proper a la Guàrdia","historia":"","coordenades":"41.7880200,1.9722600","utm_x":"414603","utm_y":"4626751","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42954","titol":"Font dels Gossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-gossos","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper.","codi_element":"08034-140","ubicacio":"Prop a Torrecabota","historia":"","coordenades":"41.7829600,1.9577400","utm_x":"413389","utm_y":"4626204","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42958","titol":"Font del Pericus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pericus","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada.","codi_element":"08034-144","ubicacio":"La Creueta","historia":"","coordenades":"41.7916300,2.0006300","utm_x":"416965","utm_y":"4627124","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42962","titol":"Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerda-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu.","codi_element":"08034-148","ubicacio":"Pla de Malniu","historia":"","coordenades":"41.7741700,1.9928700","utm_x":"416297","utm_y":"4625193","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42963","titol":"Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ferro","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom.","codi_element":"08034-149","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.7703100,1.9904100","utm_x":"416088","utm_y":"4624767","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42966","titol":"Font de la Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bauma","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls.","codi_element":"08034-152","ubicacio":"La Cremada del Vintró","historia":"","coordenades":"41.7579500,1.9826900","utm_x":"415430","utm_y":"4623402","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42967","titol":"Font Molí del Blanquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-moli-del-blanquer","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó.","codi_element":"08034-153","ubicacio":"Molí del Blanquer","historia":"Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant.","coordenades":"41.7582500,1.9653300","utm_x":"413987","utm_y":"4623453","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42968","titol":"Font Calda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-calda","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta.","codi_element":"08034-154","ubicacio":"Llucià","historia":"El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona.","coordenades":"41.7630800,1.9512000","utm_x":"412819","utm_y":"4624003","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42970","titol":"Font de l'església de Sant Pere de Viladecavalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesglesia-de-sant-pere-de-viladecavalls","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font formada per una estructura vertical de pedra amb la part superior en forma apuntada i una pica també de pedra a la part central. L'aixeta és de bronze. Hi raja aigua que procedeix de la Font Calda.","codi_element":"08034-156","ubicacio":"Sant Pere de Viladecavalls. Colònia Jorba.","historia":"","coordenades":"41.7618400,1.9376900","utm_x":"411694","utm_y":"4623879","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"45846","titol":"Successió miocènica Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/successio-miocenica-costablanca","bibliografia":"

ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)<\/p> ","codi_element":"08054-81","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"

Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)<\/p> ","coordenades":"41.4795200,1.9407800","utm_x":"411566","utm_y":"4592532","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45846-foto-08054-81-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45847","titol":"La Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-costablanca","bibliografia":"

ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.<\/p> ","codi_element":"08054-82","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"

Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.<\/p> ","coordenades":"41.4795500,1.9405900","utm_x":"411550","utm_y":"4592536","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45849","titol":"Jaciment paleontològic del turó de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques","bibliografia":"

ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.<\/p> ","codi_element":"08054-84","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"

Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.4742900,1.9463000","utm_x":"412020","utm_y":"4591946","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45850","titol":"Jaciment paleontològic del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-canyet","bibliografia":"

ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues<\/p> ","codi_element":"08054-85","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"

Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.<\/p> ","coordenades":"41.4528100,1.9950800","utm_x":"416065","utm_y":"4589513","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45851","titol":"Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"

ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment.","descripcio":"

Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell<\/p> ","codi_element":"08054-86","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal)","historia":"

Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.<\/p> ","coordenades":"41.4532400,1.9912900","utm_x":"415749","utm_y":"4589564","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45914","titol":"Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-llobregat","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.<\/p> ","codi_element":"08054-149","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"

Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.<\/p> ","coordenades":"41.4747400,1.9614800","utm_x":"413288","utm_y":"4591980","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["40"]},{"id":"45915","titol":"Riera del Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-150","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4961700,1.9299300","utm_x":"410683","utm_y":"4594392","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45916","titol":"Els Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-arenys","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais.","descripcio":"

Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.<\/p> ","codi_element":"08054-151","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"

La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.<\/p> ","coordenades":"41.4713700,1.9678500","utm_x":"413815","utm_y":"4591600","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45917","titol":"Salt de la Botzegada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-botzegada","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.<\/p> ","codi_element":"08054-152","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"

El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.<\/p> ","coordenades":"41.4943800,1.9775700","utm_x":"414657","utm_y":"4594145","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45918","titol":"Pilar coronat de ca n'Oliveró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pilar-coronat-de-ca-nolivero","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.<\/p> ","codi_element":"08054-153","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5006400,1.9708800","utm_x":"414107","utm_y":"4594846","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45921","titol":"Riera de Rubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rubi","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera.","descripcio":"

Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.<\/p> ","codi_element":"08054-156","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4540700,1.9981400","utm_x":"416322","utm_y":"4589649","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45922","titol":"Torrent de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-salzes","bibliografia":"

ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.<\/p> ","codi_element":"08054-157","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5036700,1.9616200","utm_x":"413338","utm_y":"4595192","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45923","titol":"Torrent de can Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-canyadell","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat.","descripcio":"

Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.<\/p> ","codi_element":"08054-158","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"

El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.<\/p> ","coordenades":"41.4813700,1.9919900","utm_x":"415844","utm_y":"4592686","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45924","titol":"Torrent Bo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-bo","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.<\/p> ","codi_element":"08054-159","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4821200,1.9563000","utm_x":"412865","utm_y":"4592805","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45925","titol":"Torrent de Pegueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-pegueres","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-160","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"

El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.<\/p> ","coordenades":"41.4889800,1.9761500","utm_x":"414532","utm_y":"4593547","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45926","titol":"Bosc de can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-coromines","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.<\/p> ","codi_element":"08054-161","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"

Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.<\/p> ","coordenades":"41.4793500,1.9609400","utm_x":"413249","utm_y":"4592493","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45927","titol":"Bosc de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-les-forques","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.<\/p> ","codi_element":"08054-162","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"

Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.<\/p> ","coordenades":"41.4756900,1.9459300","utm_x":"411991","utm_y":"4592102","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45928","titol":"PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat","bibliografia":"

http:\/\/natura2000.eea.europa.eu\/Natura2000\/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets","descripcio":"

La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08054-163","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4900800,1.9224000","utm_x":"410046","utm_y":"4593723","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["40"]},{"id":"45929","titol":"Degotalls de can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/degotalls-de-can-campanya","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent.","descripcio":"

Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.<\/p> ","codi_element":"08054-164","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4841000,1.9885700","utm_x":"415562","utm_y":"4592993","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45930","titol":"Bosc del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-canyet","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.<\/p> ","codi_element":"08054-165","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4571200,1.9901100","utm_x":"415656","utm_y":"4589996","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45931","titol":"Torrent de can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-cases","bibliografia":"

MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal.","descripcio":"

Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.<\/p> ","codi_element":"08054-166","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4701300,1.9880600","utm_x":"415501","utm_y":"4591442","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"84909","titol":"Zona de captació d'aigües","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-captacio-daigues","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita.","codi_element":"08055-51","ubicacio":"A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet.","historia":"La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou.","coordenades":"41.7624700,2.1605100","utm_x":"430217","utm_y":"4623745","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84930","titol":"Balma del pademí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-pademi","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual.","codi_element":"08055-72","ubicacio":"Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar.","historia":"","coordenades":"41.7670100,2.1375900","utm_x":"428317","utm_y":"4624268","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84930-foto-08055-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84935","titol":"Paratge a l'entorn del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paratge-a-lentorn-del-moli-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-77","ubicacio":"A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir.","historia":"","coordenades":"41.7486400,2.1594900","utm_x":"430117","utm_y":"4622210","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84936","titol":"Fonts Calents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-calents","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-78","ubicacio":"Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues.","historia":"","coordenades":"41.7735600,2.1378900","utm_x":"428349","utm_y":"4624994","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84947","titol":"Balma del Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-89","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84947-foto-08055-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84948","titol":"Cova de la Font de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-la-tosca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'entorn està degradat.","descripcio":"Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà.","codi_element":"08055-90","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7789700,2.0763600","utm_x":"423242","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84960","titol":"PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2\/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques.","codi_element":"08055-102","ubicacio":"2\/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7759700,2.0667100","utm_x":"422436","utm_y":"4625324","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84960-foto-08055-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84969","titol":"Jaciment paleontològic de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castellcir","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida.","codi_element":"08055-111","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7832200,2.1861300","utm_x":"432369","utm_y":"4626028","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84969-foto-08055-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84974","titol":"Balma del Torrent d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-torrent-desplugues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram.","codi_element":"08055-116","ubicacio":"Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.7660300,2.1559900","utm_x":"429845","utm_y":"4624144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84975","titol":"Balmes i cova de Roques Sitjanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest\/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle.","codi_element":"08055-117","ubicacio":"Serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7648100,2.1686500","utm_x":"430896","utm_y":"4623998","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84976","titol":"Avenc de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castellcir","bibliografia":"Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_element":"08055-118","ubicacio":"Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84976-foto-08055-118-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84977","titol":"Balma de la Clusella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-clusella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre).","codi_element":"08055-119","ubicacio":"Al sud de la Clusella","historia":"","coordenades":"41.7639700,2.0560400","utm_x":"421535","utm_y":"4624001","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84979","titol":"Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes.","codi_element":"08055-121","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84985","titol":"Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cau-del-llop","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda","codi_element":"08055-127","ubicacio":"A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7575000,2.1633000","utm_x":"430444","utm_y":"4623191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85001","titol":"Font de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lom-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la diposició original.","descripcio":"Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar","codi_element":"08055-143","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell.","historia":"","coordenades":"41.7633800,2.1344100","utm_x":"428049","utm_y":"4623867","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"46073","titol":"Font del Clot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-clot-0","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua.","descripcio":"

Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.<\/p> ","codi_element":"08057-99","ubicacio":"A la Clusa. A la zona de la baga del Clot.","historia":"","coordenades":"42.1764200,1.9260600","utm_x":"411304","utm_y":"4669922","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46073-foto-08057-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46074","titol":"Font Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-negre","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.<\/p> ","codi_element":"08057-100","ubicacio":"A la zona de la Clusa. A la baga del Boix.","historia":"","coordenades":"42.1965000,1.9495600","utm_x":"413273","utm_y":"4672128","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46074-foto-08057-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46074-foto-08057-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46105","titol":"Avenc de Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castell","bibliografia":"

BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària.\u2028Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)<\/p> ","codi_element":"08057-131","ubicacio":"A les Roques de Castell.","historia":"

Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.<\/p> ","coordenades":"42.1842400,1.9514900","utm_x":"413415","utm_y":"4670765","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46106","titol":"Cova de l'Areny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lareny","bibliografia":"

BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)<\/p> ","codi_element":"08057-132","ubicacio":"A les Roques de Castell.","historia":"

Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.<\/p> ","coordenades":"42.1845700,1.9505500","utm_x":"413338","utm_y":"4670802","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46107","titol":"Balma d'anar a riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-danar-a-riu","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.<\/p> ","codi_element":"08057-133","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1958100,1.9386000","utm_x":"412367","utm_y":"4672062","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46107-foto-08057-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46107-foto-08057-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46108","titol":"Balma del Moroi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moroi","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.<\/p> ","codi_element":"08057-134","ubicacio":"A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre.","historia":"","coordenades":"42.1949400,1.9300000","utm_x":"411656","utm_y":"4671975","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46108-foto-08057-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46108-foto-08057-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46109","titol":"Balma a la zona dels Altars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-a-la-zona-dels-altars","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241<\/p> ","codi_element":"08057-135","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"

No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.<\/p> ","coordenades":"42.1876400,1.9537300","utm_x":"413605","utm_y":"4671140","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46109-foto-08057-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46109-foto-08057-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46110","titol":"Balma Casa del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-casa-del-rei","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats.","descripcio":"

Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241<\/p> ","codi_element":"08057-136","ubicacio":"A la zona de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1875300,1.9531900","utm_x":"413560","utm_y":"4671128","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46110-foto-08057-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46110-foto-08057-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46111","titol":"Serra del Catllaràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-del-catllaras","bibliografia":"

ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.<\/p> ","codi_element":"08057-137","ubicacio":"Al nord del municipi.","historia":"

Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.<\/p> ","coordenades":"42.1879900,1.9342300","utm_x":"411995","utm_y":"4671199","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46111-foto-08057-137-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM\/2054\/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16\/09\/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46112","titol":"Gorg a la zona de les Bassotes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut.","codi_element":"08057-138","ubicacio":"A l'extrem sud del municipi.","historia":"","coordenades":"42.1495200,1.9435400","utm_x":"412711","utm_y":"4666918","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46112-foto-08057-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46112-foto-08057-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46113","titol":"Gorg de l'Olla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-lolla","bibliografia":"Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt.","codi_element":"08057-139","ubicacio":"A la zona est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"42.1653100,1.9735500","utm_x":"415212","utm_y":"4668641","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46113-foto-08057-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46113-foto-08057-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46114","titol":"Mirador de la Clusa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-la-clusa","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.<\/p> ","codi_element":"08057-140","ubicacio":"A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà.","historia":"","coordenades":"42.1854000,1.9330100","utm_x":"411891","utm_y":"4670912","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46114-foto-08057-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46114-foto-08057-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46123","titol":"Font de baix de Cal Xiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-baix-de-cal-xiu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable.","codi_element":"08057-149","ubicacio":"Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia.","historia":"","coordenades":"42.1521100,1.9457300","utm_x":"412896","utm_y":"4667203","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46123-foto-08057-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46125","titol":"Font de Cal Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-ferro","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza.","descripcio":"La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres.","codi_element":"08057-151","ubicacio":"A la zona est del municipi.","historia":"","coordenades":"42.1743500,1.9629700","utm_x":"414350","utm_y":"4669655","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46125-foto-08057-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46125-foto-08057-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46131","titol":"Jaciment paleontològic Ribera de Vilada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada","bibliografia":"

CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.<\/p> ","centuria":"40 a 48 MA","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.<\/p> ","codi_element":"08057-157","ubicacio":"A la meitat sud del terme municipal.","historia":"

La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"42.1556000,1.9493700","utm_x":"413201","utm_y":"4667587","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46131-foto-08057-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46131-foto-08057-157-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"46138","titol":"Congost de l'Escalell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/congost-de-lescalell","bibliografia":"

Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http:\/\/www.barranquismo.net\/paginas\/barrancos\/pas_del_escalell.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.<\/p> ","codi_element":"08057-164","ubicacio":"A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa.","historia":"","coordenades":"42.1776000,1.9294300","utm_x":"411584","utm_y":"4670050","any":"","rel_municipis":"08057","municipi_nom":"Castell de l'Areny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46138-foto-08057-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08057\/46138-foto-08057-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"46672","titol":"Font de l'hort de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-la-cova","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent.","codi_element":"08063-44","ubicacio":"Cal Francolí (Vall de Sant Feliu)","historia":"","coordenades":"41.6088800,1.6907700","utm_x":"390910","utm_y":"4607180","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46678","titol":"Jaciment paleontològic de Puig Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera","bibliografia":"

ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-50","ubicacio":"Puig Aguilera","historia":"","coordenades":"41.6068500,1.6721000","utm_x":"389351","utm_y":"4606978","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46678-foto-08063-50-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46679","titol":"Jaciment paleontològic de cal Marbres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres","bibliografia":"

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.<\/p> ","codi_element":"08063-51","ubicacio":"Cal Marbres. Camí de cal Marbres s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5802800,1.6978800","utm_x":"391455","utm_y":"4603996","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46705","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc.","codi_element":"08063-77","ubicacio":"Fembra Morta","historia":"El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona.","coordenades":"41.5814900,1.7331200","utm_x":"394394","utm_y":"4604086","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46705-foto-08063-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46706","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts.","codi_element":"08063-78","ubicacio":"Casella de can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5982500,1.7322700","utm_x":"394351","utm_y":"4605948","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46706-foto-08063-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46707","titol":"Cova de l'Isidre Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lisidre-serra","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-79","ubicacio":"Olivars de cal Bruguers (Els Marges)","historia":"La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.5894000,1.6982800","utm_x":"391503","utm_y":"4605008","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46707-foto-08063-79-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46708","titol":"Jaciment paleontològic de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castelloli","bibliografia":"

ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"

Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-80","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5884200,1.7083300","utm_x":"392339","utm_y":"4604886","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona).","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46714","titol":"Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fembra-morta","bibliografia":"NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc.","codi_element":"08063-86","ubicacio":"Extrem sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5816800,1.7255400","utm_x":"393763","utm_y":"4604117","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46714-foto-08063-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46750","titol":"Cova del Sostre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-sostre","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona de l'Obaga de Roc Estret, a la llera d'una torrentera que desemboca al torrent de Roc Estret. S'hi accedeix pel camí de cal Serrador. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-122","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La Cova del Sostre es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6078500,1.7157900","utm_x":"392993","utm_y":"4607034","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46750-foto-08063-122-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46782","titol":"Cova de cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-cal-tarda","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la llera del torrent de cal Tardà. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent, en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-154","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La cova de cal Tardà es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6127900,1.7134000","utm_x":"392802","utm_y":"4607586","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46782-foto-08063-154-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46783","titol":"Font del Roc Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roc-estret","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 60-63.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Roc Estret es troba en un indret de gran pendent, a tocar del camí del Roc Estret. La seva aigua és bicarbonatada amb una duresa moderada. És una font natural situada sobre un bloc de gresos i conglomerats, que brolla directament de la roca i omple unes petites basses naturals. L'aigua que sobreïx de les basses cau pel vessant de la muntanya i arriba fins al torrent del Roc Estret.","codi_element":"08063-155","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"","coordenades":"41.6104200,1.7182100","utm_x":"393199","utm_y":"4607316","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46783-foto-08063-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46793","titol":"Els Pèlags","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pelags","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 22-24. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"En estat d'abandó i ple de deixalles.","descripcio":"Els Pèlags són un petit paratge natural situat a la riera de Castellolí, que consta de tres saltants d'aigua. Els saltants cauen sobre tres terrasses formades per l'erosió del curs d'aigua de la riera sobre el terreny rocós del llit del torrent, molt dur i resistent a l'erosió. Són estructures dinàmiques que van variant al llarg dels anys. A la zona d'horts, a pocs metres de la bassa que es forma el tercer pèlag, es troben els anomenats Degotalls, que són unes surgències naturals a la parets de la roca natural que en alguns punts presenta un degotall continu, formant petites basses a l'interior de les balmes. Es tracta d'una zona molt peculiar, d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic, que té la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. L'Ajuntament hi farà una actuació de neteja en breu.","codi_element":"08063-165","ubicacio":"Riera de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5940900,1.6966100","utm_x":"391372","utm_y":"4605530","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46793-foto-08063-165-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Formen part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46794","titol":"Jaciment paleontològic del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-bruc","bibliografia":"

ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"

Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en la zona muntanyosa situada entre cal Llucià i el coll del Bruc. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, datades com a Pribonià inferior, que corresponen a les primeres bioconstruccions del sistema recital de la Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-166","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"","coordenades":"41.5973100,1.7274400","utm_x":"393947","utm_y":"4605850","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46794-foto-08063-166-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46798","titol":"Esterrers de cal Francolí de la Pujada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-cal-francoli-de-la-pujada","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat a la zana de cal Francolí de la Pujada, pel camí de la Casa Nova, en direcció nord-oest. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-170","ubicacio":"Cal Francolí de la Pujada","historia":"","coordenades":"41.6000200,1.7122600","utm_x":"392686","utm_y":"4606169","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46803","titol":"El Xuclador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xuclador","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Xuclador és un indret del torrent del Algüells que presenta una gran bellesa natural. Els materials calcaris sobre els que travessa l'aigua del torrent s'han anat erosionant al llarg del temps, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls. El nom de Xuclador prové de la seva profunditat, que va donar peu a llegendes.","codi_element":"08063-175","ubicacio":"Torrent dels Algüells","historia":"","coordenades":"41.5951300,1.7055200","utm_x":"392116","utm_y":"4605635","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46806","titol":"Balma de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-soteres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-178","ubicacio":"Can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5893200,1.7248000","utm_x":"393714","utm_y":"4604966","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46806-foto-08063-178-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46807","titol":"Conca d'Òdena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conca-dodena","bibliografia":"GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat\/ MANCOMUNITAT CONCA ÒDENA: http:\/\/www.micod.cat\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Conca d'Òdena és el sector central de l'Anoia, obert en el curs mitjà del riu d'aquest nom, a la comarca estricta d'Igualada. Des del punt de vista geogràfic el constitueixen els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Forma una gran depressió ovalada, envoltada de marjals tabulars que es prolonguen per la Depressió Central Catalana, on s'estructuren els planells del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, al sud, i els de Copons i de Clariana, a l'oest. Al sud, limita amb la serra de Queralt, la tossa de Montbui i els serrats del castell de Claramunt i de Castellolí, que formen part de la Serralada Prelitoral. Aquesta depressió circular, erosionada intensament, es troba a uns 300 m sobre el nivell del mar.","codi_element":"08063-179","ubicacio":"Castellolí","historia":"El territori de la Conca d'Òdena formava part, ja des de l'Edat Mitjana, de la sotsvegueria d'Igualada i, a excepció del terme d'Igualada que era vila reial, corresponia d'altra banda a la baronia de la Conca d'Òdena. Des de l'any 2001, els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme, formen la Mancomunitat de la Conca d'Òdena.","coordenades":"41.5994000,1.6733300","utm_x":"389441","utm_y":"4606150","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46808","titol":"Esculls eocènics de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esculls-eocenics-de-castelloli","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els esculls eocènics de Castellolí es troben a diversos indrets del terme, especialment concentrats a la vall de Sant Feliu, als nivells superiors dels turons, al Puig d'Aguilera, a la zona dels Ninots, als Pinyeters, etc. Es tracta de colònies de coralls fossilitzades, formades en el mar eocènic que ocupava l'actual terme de Castellolí. Les barreres d'esculls afloren a l'Anoia de nord-est a sud-oest. Aquestes construccions submarines de gran biodiversitat només es troben en aigües càlides, fet que posa de manifest el clima tropical que hi havia al territori durant l'Eocè. Tanmateix, en aquests indrets es documenten fòssils d'una fauna molt variada associats als nombrosos afloraments coral·lins bagencs.","codi_element":"08063-180","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6099800,1.6727800","utm_x":"389413","utm_y":"4607325","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46809","titol":"Roca Cagadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-cagadora","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roca Cagadora és una petita penya, d'uns 4-5 m d'alçada, que destaca per la característica forma que presenta. Aquesta singular forma és d'origen erosiu, degut a l'acció del vent i l'aigua sobre els materials menys cohesionats de la roca. El seu nom prové d'uns forats que hi ha a la seva base, que recorden al d'una 'comuna'.","codi_element":"08063-181","ubicacio":"Can Soterons","historia":"","coordenades":"41.5790100,1.6823900","utm_x":"390161","utm_y":"4603874","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46809-foto-08063-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46810","titol":"Vall de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-sant-feliu","bibliografia":"AUMA S.L. (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La vall de Sant Feliu es troba situada a l'extrem nord-occidental del municipi, en un entorn paisatgístic caracteritzat pel relleu de tipus tabular, que consta de les intercalacions dels materials margosos del fons de la vall i dels materials calcaris de les zones més elevades. Els nivells calcaris estan formats per esculls eocènics amb presència de fòssils. La vall està delimitada, a ponent, pel Puig Aguilera i, a tramuntana i llevant, pels relleus on s'originen el torrent de can Jorba i el torrent de Sant Feliu, el seu afluent, que travessa la vall de nord a sud. El veïnat de Sant Feliu està constituït per una desena de masies disseminades que, juntament amb les quatre del clot de la Bleda, formen un teixit veïnal propi.","codi_element":"08063-182","ubicacio":"Sant Feliu","historia":"","coordenades":"41.6031500,1.6798000","utm_x":"389986","utm_y":"4606558","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46810-foto-08063-182-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46811","titol":"Torrent dels Algüells o Güells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-dels-alguells-o-guells","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El torrent dels Algüells o Güells neix al pla del Maset d'Artigues, a prop de cal Muset i segueix en direcció nord-oest cap al nucli urbà de Castellolí, on s'uneix amb el torrent de les Coves. El tram del torrent entre el Xuclador i les Passeres transcorre sobre materials calcaris, que s'han anat erosionant al llarg del temps pel pas de l'aigua, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls, de gran bellesa natural. El torrent presenta un cabal intermitent i només porta aigua en els períodes més plujosos. Es pot vorejar per un sender que s'inicia a les Passeres i mena als peus del castell de Castellolí.","codi_element":"08063-183","ubicacio":"Nucli urbà de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5962700,1.7041600","utm_x":"392005","utm_y":"4605763","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46811-foto-08063-183-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46812","titol":"Esterrers de ca la Rosaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-ca-la-rosaria","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat entre el balneari de la Puda i ca la Rosaria. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-184","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5986900,1.6866400","utm_x":"390549","utm_y":"4606054","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46812-foto-08063-184-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46813","titol":"Fòssils numulitis (llenties) del Pla dels Ninots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossils-numulitis-llenties-del-pla-dels-ninots","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els fòssils numulitis (llenties) es troben a diversos indrets del terme de Castellolí, especialment concentrats a la zona nord. Se'ls coneix popularment com a llenties o dinerets per la seva característica forma i són uns dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Es tracta de protozous marins gegants, del grup de foraminífers amb closca calcària, extingits a la fi de l'Oligocè. A Castellolí es troben solts, a diferència d'altres indrets on formen roques compactes.","codi_element":"08063-185","ubicacio":"Diverses zones del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6049800,1.7001500","utm_x":"391685","utm_y":"4606735","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46814","titol":"Muntanya de la Mel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muntanya-de-la-mel","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La muntanya de la Mel és un indret natural situat a pocs metres a l'est del balneari de la Puda. Destaca per les curioses formes que presenta, degut a estar formada per materials poc cohesionats. La base de la muntanya està configurada per les margues blaves de l'eocè que es desenvolupen en forma d'esterrers o xaragalls. Per sobre les marges presenta materials d'origen col·luvial, de color més ocre, que són els que li donen l'aspecte de color 'mel', procedents de l'erosió i posterior transport dels materials margosos situats topogràficament per sobre.","codi_element":"08063-186","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5993100,1.6865300","utm_x":"390541","utm_y":"4606123","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46814-foto-08063-186-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"84014","titol":"Bauma de la riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites.","codi_element":"08064-62","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7555400,2.0481300","utm_x":"420867","utm_y":"4623072","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84014-foto-08064-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84069","titol":"Jaciment paleontològic de can Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-vilet","bibliografia":"CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus.","codi_element":"08064-117","ubicacio":"Can Vilet","historia":"","coordenades":"41.7531500,2.0953600","utm_x":"424791","utm_y":"4622765","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84069-foto-08064-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84071","titol":"Mirador de can Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-can-salavert","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.","codi_element":"08064-119","ubicacio":"Carrer Joaquim Roger s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7529000,2.1185800","utm_x":"426721","utm_y":"4622717","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84133","titol":"Espai natural protegit de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-de-gallifa","bibliografia":"'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya.","codi_element":"08064-181","ubicacio":"Extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172600,2.1234100","utm_x":"427082","utm_y":"4618756","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84133-foto-08064-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97\/62\/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84150","titol":"Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani.","codi_element":"08064-198","ubicacio":"Extrem nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7719600,2.0921000","utm_x":"424542","utm_y":"4624856","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84150-foto-08064-198-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166\/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328\/1992, en relació amb l'espai del Moianès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84158","titol":"Font de la Blada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-blada","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m.","codi_element":"08064-206","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7563200,2.0924400","utm_x":"424552","utm_y":"4623119","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84158-foto-08064-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84160","titol":"Bauma de Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-pedros","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-del-pedros-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma.","codi_element":"08064-208","ubicacio":"El Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7653500,2.0732300","utm_x":"422965","utm_y":"4624139","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84172","titol":"Gorg de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-vinyota","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota.","codi_element":"08064-220","ubicacio":"Riera de Fontscalents","historia":"","coordenades":"41.7638400,2.1305800","utm_x":"427731","utm_y":"4623921","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84172-foto-08064-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84173","titol":"Salt del torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural.","codi_element":"08064-221","ubicacio":"Torrent de Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7600200,2.0738900","utm_x":"423014","utm_y":"4623546","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84173-foto-08064-221-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84175","titol":"Salt de la riera de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-riera-de-la-sala","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec.","codi_element":"08064-223","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7554600,2.0585200","utm_x":"421731","utm_y":"4623054","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84181","titol":"Serrat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-les-pedres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària.","codi_element":"08064-229","ubicacio":"A l'extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172200,2.1108800","utm_x":"426040","utm_y":"4618762","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"46828","titol":"Fondo de l'Hort de Muntanya (general)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-de-lhort-de-muntanya-general","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Hem volgut fer una fitxa sota l'entrada de Fondo de l'Hort de Muntanya ja que aquest espai aglutina una sèrie d'elements que conformen un espai interessant, tant des del punt de vista dels elements arquitectònics que existeixen com per l'interès com a zona d'interès natural, tot i haver estat cremat recentment.<\/p> ","codi_element":"08065-107","ubicacio":"Entre la font de cal Morgades del Grau i Les Planes de Can Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3534800,1.5963200","utm_x":"382580","utm_y":"4578948","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46828-1070.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46828-1071.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Potencialment podria ser una zona aprofitada per excursions o zona d'esbarjo.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46834","titol":"Cocó de la Torre de can Pascol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coco-de-la-torre-de-can-pascol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Al ser un forat natural només cal controlar l'entorn i possibles actuacions futures.","descripcio":"

Un cocó és un clot natural a la roca del subsòl on s'hi recull l'aigua de pluja, la qual serveix per abeurar-s'hi animals i homes. És un punt de referència per als animals de l'entorn o pels passavolants, que beuen d'aquesta aigua encara ara (caçadors, pastors,...). Aquest té unes mides de 110cm de llargada i 80cm d'amplada màxima, amb una profunditat màxima de 50cm.<\/p> ","codi_element":"08065-113","ubicacio":"Al costat del conjunt del castell de Can Pascol.","historia":"","coordenades":"41.3484600,1.5738700","utm_x":"380693","utm_y":"4578422","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46834-1130.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46834-1131.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. És interessant recollir aquesta mena de llocs perquè formen part de la interacció entre la natura i els éssers vius, amb un aprofitament màxim dels elements.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46835","titol":"Relliscals del Fitó (tarteres mediterrànies)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relliscals-del-fito-tarteres-mediterranies","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Extensió de terrenys de les vessants de les muntanyes plenes de pedres i roques despreses degut als processos erosius. Les plantes que formen aquesta comunitat estan adaptades a viure sobre substrats inestables.<\/p> ","codi_element":"08065-114","ubicacio":"Al N de la carretera BV-2128, a l'alçada del nucli de les Cases Noves de la Riera","historia":"","coordenades":"41.3420500,1.5834200","utm_x":"381480","utm_y":"4577697","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46837","titol":"Comunitats de fissures de roca calcària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999","descripcio":"

És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.<\/p> ","codi_element":"08065-116","ubicacio":"Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos","historia":"","coordenades":"41.3376900,1.5795700","utm_x":"381150","utm_y":"4577218","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46838","titol":"Alzines de can Morgades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-can-morgades","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que el desenvolupament dels arbres és molt important, la zona es troba contínuament plena de deixalles humanes. Junt a la font que hi ha al costat es una zona d'esbarjo que suporta una forta pressió humana.","descripcio":"

Es tracta d'un conjunt d'alzines que destaca perquè són de talla considerable.<\/p> ","codi_element":"08065-117","ubicacio":"Carretera BV-2128 km. 5","historia":"","coordenades":"41.3472900,1.5996100","utm_x":"382844","utm_y":"4578257","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46838-1170.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46838-1171.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46839","titol":"Bosc de la font de la Pascola (Les Conilleres)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-la-font-de-la-pascola-les-conilleres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Menys la taca esmentada de les Conilleres que es troba en bon estat, només queden al municipi petits fragments enmig de conreus o a les vores dels torrents i rieres. Aquests fragments estan força degradats com a conseqüència de les tales i les cremades efectuades pels pagesos.","descripcio":"

Es tracta d'un àrea d'unes 5 ha ocupada per la comunitat d'alzinar amb carrasca (Viburno-Quercetum ilicis sabasc. Junipero quercetosum rotundifoliae). És destacable perquè és una extensió important, si tenim en compte les poques taques d'alzinar ben conservat que resten a tot el Penedès. L'alzinar amb carrasca és la comunitat forestal que potencialment ocuparia la major part del municipi de Castellví. Fa de transició entre els carrascars i els alzinars amb marfulls típics. A Castellví es dona aquesta zona de transició i per això trobem aquesta comunitat. Cal esmentar, però que l'alzina (Quercus ilex ilex) i la carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s'hibriden molt fàcilment donant descendents fèrtils (Quercus x ambigua). Són comunitats amb aspecte general més pobre i eixut, no tan exuberants com les variants precedents. Les plantes característiques de l'alzinar litoral típic hi són rares i en alguns casos, com el marfull, inexistents; abunden sobretot les espècies característiques de l'ordre i la classe com el llentiscle, el garric, l'aladern, destacant el margalló (en la seva variant més termòfila i present només en l'àrea de distribució d'aquesta palmera) i l'arçot, espècies de la màquia de garric i margalló.<\/p> ","codi_element":"08065-118","ubicacio":"Al fondo de sobre de la font de la Pascola","historia":"","coordenades":"41.3542600,1.6095500","utm_x":"383688","utm_y":"4579017","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46883","titol":"Cova de Castellví o del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-castellvi-o-del-castellot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Si hi havia jaciment arqueològic ara està totalment esgotat.","descripcio":"

Cova gran que s'obre en la cinglera N del Castellot, en la part alta. Actualment aquesta cavitat està totalment buida, el seu pis és de rocallís.<\/p> ","codi_element":"08065-42","ubicacio":"30 metres sota 'el castellot', en la cinglera nord.","historia":"","coordenades":"41.3377600,1.5790400","utm_x":"381106","utm_y":"4577227","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46883-420.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46883-421.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46885","titol":"Pedrera del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-castellot","bibliografia":"","centuria":"X","notes_conservacio":"Molt embrossat per la vegetació que impedeix veure la pedrera i les extraccions. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer.","descripcio":"

Antiga pedrera de pedra calcària, segurament utilitzada per les construccions properes del castell del Castellví de la Marca (Castellot). Pedrera a l'aire lliure d'extracció frontal.<\/p> ","codi_element":"08065-44","ubicacio":"Al camí d'accés al cim de la muntanya del Castellot.","historia":"

Segurament que la pedrera s'obrí en el segle X quan s'aixecaren les construccions del castell de Castellví de la Marca, a dalt del turó proper. No se n'ha fet cap estudi.<\/p> ","coordenades":"41.3367300,1.5746300","utm_x":"380735","utm_y":"4577118","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46885-440.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Hi ha una pista marcada amb un traç de color blau fet per l'Escola Taller dels Monjos\/Castellví, que ens acondueix fins gairebé a la pedrera. Just quan les traces marquen un corriol de l'esquerra i tanquen el camí central, nosaltres hem de continuar per aquest últim. L'altre corriol passa per sobre la pedrera. És interessant com a element complementari a la visita del castell.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46886","titol":"Balmes de la riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-de-la-riera-de-marmellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.<\/p> ","codi_element":"08065-45","ubicacio":"al llarg del llit de la riera de Marmellar","historia":"","coordenades":"41.3422900,1.5799700","utm_x":"381192","utm_y":"4577728","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46900","titol":"Font de Morgades \/ Font de can Morgades del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-morgades-font-de-can-morgades-del-grau","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Tot i que l'espai sembla condicionat amb contenidors per atendre les necessitats de la gent que s'atura allà, l'entorn es força brut de deixalles. Es freqüent veure com s'aprofita l'espai per rentar els cotxes, amb el perill de contaminació de la font que això comporta. Caldria prohibir-ho. L'estructura de la bassa on es troba la font està en alguns punts semiderruïda.","descripcio":"

El broc per on raja la font es troba a l'interior d'una bassa de totxo i pedra. Sembla que abans la font omplia la bassa directament. Més tard s'hauria fet un canal que actualment recull l'aigua i la porta fins una bassa que hi ha a 50 m, a l'altra banda de la carretera. Hi ha la data de 1894 impresa sobre una part de ciment.<\/p> ","codi_element":"08065-59","ubicacio":"Al costat de la Masia de Can Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3467400,1.5986100","utm_x":"382759","utm_y":"4578197","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140329.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140412.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46900-20190718140424.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. L'entorn de la font és agradable per la vegetació que hi ha, un grup d'alzines molt desenvolupades, així com per la proximitat de la capella de Sant Andreu i de Can Morgades del Grau.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"46904","titol":"Font del Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castellot","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font de clot, l'aigua brolla dintre d'una petita balma. No es pot apreciar d'on neix l'aigua exactament.<\/p> ","codi_element":"08065-63","ubicacio":"El castellot","historia":"","coordenades":"41.3368500,1.5774700","utm_x":"380973","utm_y":"4577128","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46904-630.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46904-631.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46905","titol":"Font de Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ferro-0","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

No té el broc condicionat, és molt petita i no sempre raja. Ha estat envaïda per la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08065-64","ubicacio":"Pont de la riera de Marmellar, a la carretera BV-2176, entre el km 6 i 7","historia":"","coordenades":"41.3349200,1.5906100","utm_x":"382069","utm_y":"4576896","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46907","titol":"Font dels Horts del Pona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts-del-pona","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995<\/p> ","codi_element":"08065-66","ubicacio":"Cases de la Riera","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46908","titol":"Font de cal Noia-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-noia-1","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de font i dues basses. El broc de la font està situat enmig d'un pendent fort, és condicionat amb una pedra treballada i esglaonada. L'aigua que raja la font va perfectament canalitzada per la superfície a través d'una canalització de totxo. D'aquesta manera l'aigua arriba a una bassa quadrangular (200 cm x 200 cm) feta de totxo i arrebossada de ciment. L'aigua va sobreeixint i va per superfície a una segona bassa situada a 15 metres de la primera. Tot i que hi ha una canalització com la descrita abans, en aquest tram l'aigua va directament per sobre del terra.<\/p> ","codi_element":"08065-67","ubicacio":"Castellví, al costat de la carretera BV-2176","historia":"","coordenades":"41.3332600,1.5912700","utm_x":"382121","utm_y":"4576710","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46908-670.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46908-671.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"46909","titol":"Font de cal Noia-2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-noia-2","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-68","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3332600,1.5912700","utm_x":"382121","utm_y":"4576710","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46910","titol":"Font de cal Amador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-amador","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font i bassa<\/p> ","codi_element":"08065-69","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46911","titol":"Font de l'hort de Ton Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-ton-merce","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-70","ubicacio":"Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46912","titol":"Font de can Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-olivella","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font i l'espai del voltant ha estat arranjat recentment. El broc de la font raja d'una paret de pedra lligada amb ciment. L'aigua que raja passa superficialment canalitzada a una bassa de nova construcció.<\/p> ","codi_element":"08065-71","ubicacio":"Molt a prop del camp de futbol de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3307800,1.5921300","utm_x":"382188","utm_y":"4576434","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 Cal destacar el grup d'arbres (plataners) d'alçada gran, que junt a la font, configuren un entorn agradable.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46913","titol":"Cova de la font de cal Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-cal-olivella","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.<\/p> ","codi_element":"08065-72","ubicacio":"sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3306500,1.5919300","utm_x":"382171","utm_y":"4576420","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46913-720.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46914","titol":"Font dels Sumolls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-sumolls","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació no facilita un accés fàcil.","descripcio":"

La font es troba al mateix marge de la riera on es troba el camp de futbol de Castellví. Es troba ubicada enmig d'un encanyissat que fa difícil veure-la. Dues teules serveixen de broc. Els veïns comenten que l'aigua és molt bona.<\/p> ","codi_element":"08065-73","ubicacio":"Castellví, a prop del camp de futbol, en direcció a la riera de Marmellar","historia":"","coordenades":"41.3278600,1.5925200","utm_x":"382216","utm_y":"4576109","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46914-foto-08065-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46914-foto-08065-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46915","titol":"Font dels Degotalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-degotalls","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situada en una balma natural de la riera de Marmellar. L'aigua degota de la paret, on s'ha format la vegetació típica de les comunitats de degotalls calcaris. L'aigua cau a una bassa de ciment situada a sota. De la bassa, l'aigua surt canalitzada per la línia de pendent. És una font interessant des del punt de vista natural, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts.<\/p> ","codi_element":"08065-74","ubicacio":"Al marge dret (baixant) de la riera de Marmellar, molt a prop del nucli de Castellví","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46915-foto-08065-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46916","titol":"Font de Rabella \/ Font de cal Ravella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rabella-font-de-cal-ravella","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de font i bassa. La font principal raja per un broc que surt d'una paret feta de totxo vista. En el passat segurament va estar coberta per una semivolta de pedra (lligada amb ciment) que devia anar caient. L'aigua raja a terra i no hi ha cap tipus de canalització fins arribar a la bassa, únicament en algun tram, la mateixa pedra. A 5 metres de distància l'aigua aboca a una bassa rectangular de pedra i ciment. Es veu molta vegetació al fons de la bassa. L'aigua va sobreeixint per un extrem de la bassa a un altre tancat de 2 m quadrats, on sembla filtrar-se per terra.<\/p> ","codi_element":"08065-75","ubicacio":"Al nord-oest de la masia de Cal Ravella.","historia":"","coordenades":"41.3223800,1.5915200","utm_x":"382122","utm_y":"4575502","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46917","titol":"Font dels Degotalls de cal Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-degotalls-de-cal-margarit","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Més que una font es tracta d'un salt d'aigua del torrent dels garrofers, quan aquest està molt a prop de la seva arribada a la riera de Marmellar. És interessant des del punt de vista natural, però és una zona molt bruta de vegetació i també de deixalles domèstiques, ja que al costat s'hi aboquen.<\/p> ","codi_element":"08065-76","ubicacio":"Cal Margarit","historia":"","coordenades":"41.3223700,1.5906900","utm_x":"382053","utm_y":"4575502","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons un veí del barri, abans hi havia hagut una bassa que recollia l'aigua del torrent i servia per regar els horts. Avui no existeix res.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46918","titol":"Font de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-plana","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Actualment només es pot veure el clot on hi havia la possible surgència. Està vorejat de canyes i es confon amb el pas del torrent.<\/p> ","codi_element":"08065-77","ubicacio":"Cal Margarit","historia":"","coordenades":"41.3197100,1.5749200","utm_x":"380728","utm_y":"4575228","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons el propietari dels terrenys del voltant, la font no raja mai. En el passat havia existit una bassa que es va enderrocar modernament. L'aigua s'havia utilitzat per regar els horts, avui vinyes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46919","titol":"Font del Tessú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tessu","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es troba enmig d'un espai cobert de vegetació i grans arbres. El broc raja per un tub que surt d'una pedra.<\/p> ","codi_element":"08065-78","ubicacio":"Al S de la carretera B-212","historia":"","coordenades":"41.3150400,1.5930700","utm_x":"382239","utm_y":"4574685","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46919-780.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46919-781.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46920","titol":"Font de Santacana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santacana","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-79","ubicacio":"A prop de Cal Xicaseta","historia":"","coordenades":"41.3413000,1.6312100","utm_x":"385477","utm_y":"4577549","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46921","titol":"Font de cal Farines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-farines","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font que a l'actualitat raja arran de camí, està coberta de terra al marge del camí. Els veïns de Cal Farines la consideren perduda perquè quasi bé no raja mai.<\/p> ","codi_element":"08065-80","ubicacio":"Nucli de Cal Farines, la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3397900,1.6226800","utm_x":"384761","utm_y":"4577393","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46922","titol":"Font de clot de cal Farines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-clot-de-cal-farines","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font de clot, abandonada. Els veïns de Cal Farines la consideren perduda perquè quasi bé no raja mai i es diu que és contaminada pel femer que van construir a sobre. És tapada per uns palets de fusta.<\/p> ","codi_element":"08065-81","ubicacio":"Nucli de Cal Farines, la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3394900,1.6228700","utm_x":"384776","utm_y":"4577360","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46923","titol":"Font del Bolet \/ Pou del Bolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bolet-pou-del-bolet","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font convertida en pou<\/p> ","codi_element":"08065-82","ubicacio":"A prop de Cal Farines","historia":"","coordenades":"41.3387500,1.6216100","utm_x":"384669","utm_y":"4577279","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46924","titol":"Font del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rei-1","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

No ha estat exactament localitzada. El canyissar propi de la riera (Torrent del carrer Fondo) ha degut envair l'espai de l'antiga font. Els veïns consultats diuen que s'ha perdut i que ja no raja.<\/p> ","codi_element":"08065-83","ubicacio":"Camí vell de la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3320500,1.6123900","utm_x":"383886","utm_y":"4576548","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46925","titol":"Font de la Puça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-puca","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font es troba en un eixamplament que fa el Torrent de Mas Cota. Hi ha un grup de plataners grans. La font raja per un tub metàl·lic, el broc està condicionat amb un petit mur de totxo vista.<\/p> ","codi_element":"08065-84","ubicacio":"La Múnia. Molt a prop de Cal Xic Forner","historia":"","coordenades":"41.3358000,1.6126200","utm_x":"383912","utm_y":"4576964","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Tot i que es podria millorar el seu entorn, es nota que aquest espai és utilitzat habitualment com a zona d'esbarjo. És un lloc agradable per potenciar-ho com a tal zona..","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46926","titol":"Font del Tetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tetes","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font neix a dins una bassa de forma rectangular que quasi bé no es pot veure, ja que ha quedat integrada a la vegetació. El dia que van fer aquesta fitxa va resultar impossible determinar si la font raja o no ja que a part de la vegetació, l'aigua es troba corrompuda a la superfície de la bassa.<\/p> ","codi_element":"08065-85","ubicacio":"A prop de Cal Suau, espai anomenat 'el bassot'","historia":"","coordenades":"41.3353500,1.6044800","utm_x":"383230","utm_y":"4576924","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46926-foto-08065-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. La font es troba al costat d'un grup de pins d'alçada considerable. Es tracta d'un espai que condicionat podria ser un espai interessant pel seu ús com a zona d'esbarjo.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46928","titol":"Font de les Roquetes \/ Font del pont de les Cases Noves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-roquetes-font-del-pont-de-les-cases-noves","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situat al llit de la riera hi ha un petit mur de totxo, on s'aprecia el broc per on raja.<\/p> ","codi_element":"08065-87","ubicacio":"Pont de la carretera B-212 sobre el Torrent de les Roquetes. Entrada a les Cases Noves de Cal Marquè","historia":"","coordenades":"41.3222600,1.6086200","utm_x":"383553","utm_y":"4575466","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46928-foto-08065-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons els veïns, la font no raja quasi mai i està gairebé perduda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46929","titol":"Font de la Pixerada \/ Font Trobada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pixerada-font-trobada","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situada a l'altra banda de la carretera respecte a la masia de Cal Bruna. Es troba al pendent de la riera del mateix nom. Ha estat envaïda per la vegetació. És impossible arribar-hi.<\/p> ","codi_element":"08065-88","ubicacio":"Cal Bruna","historia":"","coordenades":"41.3184800,1.6405800","utm_x":"386221","utm_y":"4575004","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46931","titol":"Font de cal Fabet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-fabet","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-90","ubicacio":"Masia de Cerdanyola","historia":"","coordenades":"41.3179800,1.6361800","utm_x":"385852","utm_y":"4574954","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46932","titol":"Font de Xic Tet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-xic-tet","bibliografia":"

CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08065-91","ubicacio":"Cal Farines","historia":"","coordenades":"41.3267900,1.6183800","utm_x":"384378","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"Hort amb basseta i pou.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46965","titol":"Riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-marmellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams s'observen moltes deixalles, igual que en els seus afluents.","descripcio":"

La riera de Marmellar és el curs fluvial més important de Castellví. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes natural formades per la l'erosió de l'aigua, fonts naturals i sobretot un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera de Marmellar en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural.<\/p> ","codi_element":"08065-142","ubicacio":"Travessa el municipi de N a S per la part més occidental.","historia":"","coordenades":"41.3414600,1.5802500","utm_x":"381214","utm_y":"4577636","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46965-20190718160645.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08065\/46965-20190801121022.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-24 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"A part de la importància de la riera com a element natural on arrelen una varietat important de comunitats vegetals, la riera de Marmellar és històricament una estreta via natural d'entrada al Penedès utilitzada per l'home. El camí de la riera de Marmellar va ser important i el feien servir els habitants de les masies de la zona per anar, per exemple, al mercat de Vilafranca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46978","titol":"Carrerada núm. 20 de les Conilleres a la Sala (El Pla del Penedès)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-num-20-de-les-conilleres-a-la-sala-el-pla-del-penedes","bibliografia":"

ROVIRA i MERION, J. MIRALLES i SABADELL(1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El tram de la carrerada en pitjor estat és el que passa precisament per Castellví. El tram de cal Morgades a les Conilleres està perdut en diferents parts i fins i tot ha estat ocupat per alguna vinya.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada de 14 km de longitud total. Es tracta d'una carrerada de les anomenades transversals, ja que uneix dues carrerades principals de les que van des del Penedès en direcció als Pirineus. S'uneix a l'alçada de Can Morgades del Grau amb la carrerada (B4), que a la seva vegada i en direcció NE, va a parar a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. En direcció NW, la carrerada connecta amb un altre carrerada principal, la carrerada de la Llacuna (C). Actualment, se segueix des de la font de cal Morgades per un camí poc definit i amb trossos molt embrossats. Travessa el barri de les Conilleres i segueix cap al municipi de Sant Martí Sarroca.<\/p> ","codi_element":"08065-155","ubicacio":"Comença a la Masia de Cal Morgades del Grau i va paral·lela a la carretera BV-2128 fins que surt del","historia":"","coordenades":"41.3508800,1.6141800","utm_x":"384069","utm_y":"4578636","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46979","titol":"Carrerada de Santa Coloma (B1) de can Soler del Roset (Pontons) a Cunit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-santa-coloma-b1-de-can-soler-del-roset-pontons-a-cunit","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El principal problema d'aquesta carrerada és que ha de sortejar diverses carreteres i trams urbanitzats.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquest eix, de 41 km de longitud total, és un dels camins ramaders més desconeguts. Al seu pas per Castellví travessa els següents punts: Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, la carrerada davalla cap al fons de Comallonga i les cases del mateix nom, travessa la carretera BV-2128, passa pel barri dels Albans i, entre les cases de cal Masover Nou i ca la Marina, surt un camí rasa que porta fins a l'església del Maset dels Cosins (Castellví). La carrerada travessa la carretera BV-2176 i passa pel costat del camp de futbol, el qual deixa a mà dreta, prop del barri del Cuscó, per sortir a la carretera B-212 la qual segueix uns 600 m en direcció a Sant Marçal. En arribar al rètol de Caves Mont Marçal, el camí tomba a la dreta i segueix per un camí rasa poc definit endinsant-se cap al veí poble de Sant Jaume del Domenys (província de Tarragona).<\/p> ","codi_element":"08065-156","ubicacio":"Des de la població de Pontons a la de Cunit.","historia":"","coordenades":"41.3262300,1.5948500","utm_x":"382408","utm_y":"4575925","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46980","titol":"Carrerada B-3 de ca l'Almirall de Puigdespí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-b-3-de-ca-lalmirall-de-puigdespi","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En algun lloc està modificada pels incendis i tallada per l'autopista A7.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Té 7,5 km de longitud total. Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, entra a Castellví pel coll de Comallonga. La carrerada surt a mà esquerra pel torrent del fondo de cal Biel. A l'arribar a una cruïlla, segueix per la pista que surt a la dreta fins a la casa enrunada dels Corralets de l'Almirall. Després es creua amb la carrerada núm. 20 i travessa la carretera BV-2128, segueix per ca l'Almirall de Puigdespí passat el qual davalla, sempre recte, en direcció a la plana. A l'arribar a cal Maó de la Serra, la carrerada segueix pel camí que hi ha a la dreta, passa per les cases de cal Futra i cal Domingo i arriba just al davant del cementiri de la Múnia. Aleshores, el camí travessa la B-212 i, amb tendència a la dreta, passa quasi a tocar el poble de la Múnia. Tot seguit, per una plana immensa de vinya, va tombant suaument cap a l'esquerra per arribar a la masia de cal Favet. D'aquí continua cap al nucli de la Ràpita, fora del municipi de Castellví.<\/p> ","codi_element":"08065-157","ubicacio":"Des del coll de Comallonga fins a cal Favet i la Ràpita.","historia":"","coordenades":"41.3479200,1.6077500","utm_x":"383526","utm_y":"4578316","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46981","titol":"Carrerada B-4 de la riera de Marmellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-b-4-de-la-riera-de-marmellar","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat tot i ser bo, té alguna part urbanitzada.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada interessant que travessa alguns dels llocs més ferèstecs del Penedès. Té 15,5 km de longitud total. La carrerada comença a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. Des de la part alta de la riera, la carrerada baixa per l'esquerra o per la mateixa riera, fent ziga-zagues a banda i banda des de l'alçada del Castell de Marmellar (Baix Penedès). Quan arriba a un gran meandre, deixa la pista principal, travessa la riera cap al costat esquerra i per un corriol poc definit i embrossat tramunta la Marrada del Grau. A l'arribar a aquest collet, entra al municipi de Castellví i es creua amb la carrerada que baixa del coll de can Barceló i que va a Cunit (B1). Després de travessar el fondo de Comallonga i en direcció esquerra, la carrerada segueix la pista que va per sobre el llom que porta a la Masia de Cal Morgades. Des d'aquí empalma amb la carrerada núm 20, que en direcció NW, connecta amb una carrerada principal, la de la Llacuna (C).<\/p> ","codi_element":"08065-158","ubicacio":"De les Gatelletes (Pla de Manlleu, Baix Penedès) a cal Morgades del Grau.","historia":"","coordenades":"41.3501100,1.5949800","utm_x":"382462","utm_y":"4578576","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"46982","titol":"Carrerada núm. 19 de cal Ventosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-num-19-de-cal-ventosa","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Entre Cal Ventosa i el torrent es troba força embrossat.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La longitud total és de 8 km. Es tracta d'una carrerada transversal que va des de Vilafranca fins a empalmar amb la carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí. Des del barri de la Bleda (Sant Martí Sarroca), la carrerada travessa la riera de la Rovira i entra al municipi després de creuar la BV-2128 per davant de Cal Ventosa. Després per un camí rasa, segueix fins a travessar el torrent de Matarraus, ple de vegetació. Molt a prop d'un molí de vent per a treure aigua, segueix en direcció la Múnia passant pel castell de les Pujades. Finalment s'ajunta a la carrerada de Puigdespí.<\/p> ","codi_element":"08065-159","ubicacio":"De Vilafranca a la Múnia.","historia":"","coordenades":"41.3320100,1.6267300","utm_x":"385086","utm_y":"4576524","any":"","rel_municipis":"08065","municipi_nom":"Castellví de la Marca","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Tríade scp","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"47126","titol":"Pla de la Garga i el Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-garga-i-el-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos.","codi_element":"08067-143","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7601000,2.2273400","utm_x":"435770","utm_y":"4623429","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47126-foto-08067-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47127","titol":"Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava.","codi_element":"08067-144","ubicacio":"Cinglera de Rocallisa","historia":"","coordenades":"41.7900700,2.2013200","utm_x":"433638","utm_y":"4626777","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47127-foto-08067-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47128","titol":"Costa de Fontderola i del Puisagordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat.","codi_element":"08067-145","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7998900,2.2129100","utm_x":"434611","utm_y":"4627858","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47128-foto-08067-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47129","titol":"Baga de Riucerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baga-de-riucerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge.","codi_element":"08067-146","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7960100,2.1989400","utm_x":"433446","utm_y":"4627438","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47131","titol":"Cingles del Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-rossell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-148","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7855200,2.2344900","utm_x":"436390","utm_y":"4626246","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem la Font Rossell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47132","titol":"Cingles del Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-149","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7761400,2.2349600","utm_x":"436419","utm_y":"4625205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47132-foto-08067-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47133","titol":"Riera de Llavina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-llavina","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns.","codi_element":"08067-150","ubicacio":"","historia":"Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina.","coordenades":"41.7873000,2.2342300","utm_x":"436370","utm_y":"4626444","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47134","titol":"Bosc del Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-sunyer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona.","codi_element":"08067-151","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7671700,2.2403000","utm_x":"436854","utm_y":"4624205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47137","titol":"Àrea agrícola de Can Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-agricola-de-can-banyeres","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància.","codi_element":"08067-154","ubicacio":"Mas Banyeres, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8064200,2.2209000","utm_x":"435281","utm_y":"4628577","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47137-foto-08067-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47137-foto-08067-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquesta zona destaca la Font de Banyeres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47149","titol":"Jardins de la Cira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-cira","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament.","codi_element":"08067-166","ubicacio":"Carrer Fortuny, 46","historia":"L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni.","coordenades":"41.7988000,2.2225900","utm_x":"435414","utm_y":"4627730","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47149-foto-08067-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47152","titol":"Jardins de la casa Anselm Clavé, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret.","codi_element":"08067-169","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé 16","historia":"Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX.","coordenades":"41.7990400,2.2199900","utm_x":"435198","utm_y":"4627758","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47152-foto-08067-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47152-foto-08067-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47153","titol":"Jardins de la Casa Carreres-Artau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-casa-carreres-artau","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial.","codi_element":"08067-170","ubicacio":"Plaça Nova 5 (pel darrera)","historia":"La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.","coordenades":"41.7971600,2.2198400","utm_x":"435184","utm_y":"4627550","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47153-foto-08067-170-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47200","titol":"La Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sauva-negra","bibliografia":"

-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.<\/p> ","codi_element":"08067-218","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7837100,2.1918800","utm_x":"432847","utm_y":"4626078","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47200-foto-08067-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47200-foto-08067-218-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"47230","titol":"Via Ferrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/via-ferrada","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - www.centelles.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El turó del Puigsagordi (972 m), situat en els termes municipals de Centelles i Balenyà, s'alça a ponent de la capçalera del riu Congost. És format per materials de l'eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. La via ferrada de les Baumes Corcades s'enfila fins al cim del turó de Puigsagordi per les feixes de pedra més verticals, enmig d'un paisatge superb i canviant segons l'orientació que va prenent el camí. En l'ascens gaudireu de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Si mireu cap el nord hi veureu els Pirineus Orientals, les Guilleries i el Collsacabra; a davant del turó, el massís del Montseny i el castell de Tagamanent; i al sud, els cingles de Bertí.","codi_element":"08067-248","ubicacio":"Turó del Puigsagordi","historia":"","coordenades":"41.8032000,2.2024000","utm_x":"433741","utm_y":"4628234","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47230-foto-08067-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47230-foto-08067-248-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Desnivell: 330 m. Alçada cim: 972 m. Recorregut equipat: 800 m. Recorregut total: 3.9500 m. Temps per fer la via: de 2 a 3 hores.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"95608","titol":"Pedrera Anna - Les Fallulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-anna-les-fallulles","bibliografia":"

ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. & MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GIBERT,J.M. de & MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GIBERT J.M. de, MARTINELL J. & DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna.","descripcio":"

Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).

En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.

La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.

En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).<\/p>

La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (https:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/card\/22421<\/a>) seria la següent:<\/p>

MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)<\/p>

PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus\/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)<\/p>

MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus \/ Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.<\/p>

MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.<\/p>

MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.<\/p>

BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata<\/p>

CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.<\/p>

CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.<\/p>

EQUINODERMS: Brissopsis sp. \/Schizaster sp., Cnidaris sp.<\/p>

CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.<\/p>

SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus<\/p>

VEGETALS: fragments de fusta indeterminats<\/p> ","codi_element":"08068-12","ubicacio":"Polígon Industrial Les Fallulles","historia":"

El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<\/p>

La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.<\/p>

El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.<\/p>

En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.<\/p> ","coordenades":"41.4062875,1.9887672","utm_x":"415478","utm_y":"4584354","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95608-20240102112353.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95610","titol":"Mostreig paleontològic al Molí dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.<\/p>

En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p>

Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.<\/p>

Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.<\/p> ","codi_element":"08068-14","ubicacio":"Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares","historia":"","coordenades":"41.4016374,1.9951721","utm_x":"416007","utm_y":"4583832","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95610-20240127170849.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95611","titol":"Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. <\/span><\/span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Memòries i informes <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.<\/p>

A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.<\/p>

Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.<\/p>

A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.<\/p>

La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.<\/p>

Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.<\/p> ","codi_element":"08068-15","ubicacio":"PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248.","historia":"

En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.<\/p> ","coordenades":"41.3985639,1.9730562","utm_x":"414155","utm_y":"4583511","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95611-20240103122200.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. ","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95612","titol":"Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.<\/p>

Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.<\/p>

A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.<\/p>

Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p>

Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.<\/p>

La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.<\/p>

Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.<\/p> ","codi_element":"08068-16","ubicacio":"Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord.","historia":"","coordenades":"41.3890589,1.9657282","utm_x":"413529","utm_y":"4582464","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207160054.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207155945.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. ","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95614","titol":"Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai està molt antropitzat.","descripcio":"

El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.<\/p>

Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. <\/p>

En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.<\/p>

Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit Monograptus uniformis angustidens<\/em> o la desaparició de M. transgrediens <\/em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics M. ultimus<\/em> i M. transgrediens<\/em>.<\/p>

L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus<\/em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.<\/p> ","codi_element":"08068-18","ubicacio":"Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131.","historia":"

L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. <\/p> ","coordenades":"41.3936504,1.9829406","utm_x":"414974","utm_y":"4582956","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95614-1000035113.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95622","titol":"Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.<\/p>

DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.<\/p>

DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.<\/p>

DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo.","descripcio":"

La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.<\/p>

A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.<\/p>

Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.<\/p>

La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.<\/p>

En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.<\/p>

Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.<\/p> ","codi_element":"08068-22","ubicacio":"Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner.","historia":"

En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.<\/p>

En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus<\/p>

En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.<\/p>

La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.<\/p>

Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.<\/p>

La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.<\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal.","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1787|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"95676","titol":"Font i bassa de Can Paulet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-can-paulet","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. <\/span><\/span><\/span><\/p>

De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-61","ubicacio":"Camí de can Paulet.","historia":"

La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII (Llurba, 2021: 135-136)<\/span><\/span><\/span>.<\/p>

Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. <\/p>

Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.<\/p>

En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4061583,1.9629639","utm_x":"413320","utm_y":"4584365","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95676-20231216164840.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95676-20231216164806.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95678","titol":"Riera de Rafamans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rafamans-0","bibliografia":"

DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. <\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.<\/span><\/span><\/span><\/p>

NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local.","descripcio":"

La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.<\/p>

Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.<\/p>

Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.<\/p>

Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel\/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.<\/p>

Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.<\/p> ","codi_element":"08068-62","ubicacio":"Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340","historia":"

La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:

La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).

'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).<\/p> ","coordenades":"41.4014800,1.9871400","utm_x":"415335","utm_y":"4583822","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-062020.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-062030.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06204.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06205.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95678-06206.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96035","titol":"Riera de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.<\/p>

PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.<\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg\/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització.","descripcio":"

La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.<\/p>

La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.<\/p>

Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.<\/p>

Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.<\/p>

La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.<\/p> ","codi_element":"08068-85","ubicacio":"Riera de Cervelló","historia":"

Antigament anomenada 'aqua pulcra'<\/em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.

En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).<\/p>

La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).<\/p>

També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.<\/p> ","coordenades":"41.3980570,1.9857574","utm_x":"415216","utm_y":"4583443","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96035-08501.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000|"],"inspire_subtipus":["Natura 2000|"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96086","titol":"Font del Roure \/ Font del Roure de can Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure-font-del-roure-de-can-pi","bibliografia":"

AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Cal manteniment i neteja.","descripcio":"

Font aïllada al costat de la riera, en la qual desemboca directament. Té paredat de ciment, i està construïda a recer d’una terrassa i al costat dels esglaons que baixen fins a aquest punt. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Presenta una pica rectangular, dos brocals pels que raja l’aigua i a dreta un esglaó per a deixar l’atuell de recollir l’aigua. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de la pica neix una canalització que marxa cap a la riera.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Es troba envoltada d’una frondosa vegetació, per sota d’una alzina de bones dimensions.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-95","ubicacio":"Entre els números 26 i 28 del carrer Llivia de la urbanització de can Pi, baixen unes escales cap a la font.","historia":"

L'aigua ha estat un recurs ric i inseparable de la història del municipi, tot i que en els temps actuals aquesta realitat hagi canviat. A més de la significativa presència de les rieres i torrents en aquest territori, destaquen moltes fonts que persisteixen, mantenint la seva qualitat original (Margall, 2018: 24).<\/p>

Les fonts de Cervelló eren indrets on força sovint les persones hi anaven a berenar i a buscar un càntir d'aigua fresca (Llurba, 2012:8-9).<\/p> ","coordenades":"41.3864943,1.9705976","utm_x":"413933","utm_y":"4582174","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174500.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174542.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174553.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96086-20240209174654.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96090","titol":"Penyes del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penyes-del-rector","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La formació geològica de roques detrítiques de tonalitat vermellosa està composta per gresos, conglomerats i algunes lutites, que esquitxen la coberta vegetal del vessant de la muntanya.<\/p>

El paisatge inclou també un conjunt de petites coves i balmes que es comuniquen entre si per diferents obertures i passadissos. Aquestes coves són conegudes per ser un important conjunt arqueològic on s'han trobat restes neolítiques. Dues de les cavitats són més grans i, a l'interior, es poden veure les parets ennegrides pel fum de focs, indicant que eren utilitzades com a habitacions.<\/p>

Sobre el traçat tradicional de l'antic camí de l'Ordal, aquesta formació geològica s'alça amb una presència imponent, convertint-se en un espectacle natural que capta la mirada amb les seves roques rogenques. Situada prop de la pintoresca i feréstega vall de Can Sala, aquesta formació crea un paisatge que esdevé una obra d'art natural, molt apreciada per la gent de Cervelló.<\/p> ","codi_element":"08068-99","ubicacio":"Sobre la carretera de Santa Maria de Cervelló","historia":"

L'acció del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein ha creat formes inusuals, singulars i fascinants. Les roques, desgastades pel pas del temps i l'erosió, es presenten com testimonis silents d'èpoques passades, portant en si mateixes les empremtes dels cicles geològics i de la mà humana. Encara per estudiar i determinar la seva vàlua i cronologia, aquests elements d'interès arqueològic són visibles en aquestes formacions.<\/p>

El Buntsandstein correspon al període geològic del Triàsic Inferior. Aquest terme s'utilitza principalment en la geologia europea per referir-se a una sèrie de roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 251 i 243 milions d'anys. El període és conegut per les seves característiques capes de gres vermell, que són el resultat de dipòsits fluvials i eòlics en un ambient àrid o semiàrid durant aquella època.<\/p>

L'esperó rocós creat per aquestes transformacions naturals, no només manifesta visualment la seva història mil·lenària, sinó que també actua com a mirador de la memòria geogràfica, oferint una perspectiva única sobre els camins ancestrals que uneixen terra, passat i present d’aquest territori.<\/p>

A la part superior de l'esperó hi ha restes d'una hipotètica ocupació humana d'època prehistòrica que no ha estat estudiats científicament.<\/p>

En aquesta ubicació privilegiada, la confluència física i paisatgística entre el camí de l'Ordal i la vall de Can Sala crea un escenari que convida a la contemplació. Les formes i textures de les roques, juntament amb la seva paleta de colors, esdevenen una autèntica obra d'art natural que ressalta la grandesa de la natura i la seva capacitat de modelar el paisatge amb el pas dels segles.<\/p> ","coordenades":"41.3913621,1.9559642","utm_x":"412715","utm_y":"4582729","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102125739.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102125643.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-09904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96090-20240102131404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló. Es tracta d'un indret ben conegut per grups excursionistes, i que forma part de variades rutes de turisme natural que es fan per aquest territori. Aquest esperó rocós no només és un punt de referència geogràfic, sinó també un lloc on la història, la geologia i la bellesa natural es fusionen en una experiència singular. Caminar per l'antic camí de l'Ordal i admirar aquesta formació rocosa proporciona una immersió en el passat i una connexió amb la natura que perdura en el temps, com les pròpies roques que formen aquest esperó, que esdevenen sentinelles silents d'una època llunyana.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96092","titol":"Boscos de can Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-can-sala","bibliografia":"

AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"És un hàbitat molt sensible i amenaçat. ","descripcio":"

El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (Quercus humilis<\/em>), la servera (Sorbus domestica<\/em>) i les alzines (Quercus ile<\/em>x).<\/p>

Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: Silene neglecta<\/em>, Crassula campestris<\/em> i Leucanthemum montserratianum<\/em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.<\/p> ","codi_element":"08068-101","ubicacio":"Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt","historia":"

Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.<\/p>

Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3740954,1.9581594","utm_x":"412876","utm_y":"4580811","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10103.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96092-10101.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96095","titol":"Boscos de Rocabruna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-rocabruna","bibliografia":"

AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.<\/p>

Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (Pinus halepensis<\/em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.<\/p>

A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (Quercus humilis<\/em>), la servera (Sorbus domestica<\/em>) i les alzines (Quercus ilex<\/em>).<\/p>

Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.<\/p>

Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.<\/p> ","codi_element":"08068-102","ubicacio":"Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera.","historia":"

Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.<\/p>

Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3819301,1.9804777","utm_x":"414753","utm_y":"4581658","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96095-10201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96096","titol":"Puig d'Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-dagulles-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret.","descripcio":"

El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. <\/p>

Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,<\/p>

Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.<\/p>

Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.<\/p>

A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.<\/p> ","codi_element":"08068-103","ubicacio":"Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat.","historia":"

El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.<\/p>

L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.<\/p>

El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.<\/p> ","coordenades":"41.4081847,1.8849762","utm_x":"406805","utm_y":"4584670","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10301.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96096-10303.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic|Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. ","codi_estil":"122|121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"96156","titol":"Font Freda - Bassa de Sant Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-freda-bassa-de-sant-ponc","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics.","descripcio":"

Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.<\/p>

L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.<\/p>

A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. <\/p>

Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.<\/p>

Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.<\/p> ","codi_element":"08068-129","ubicacio":"Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera.","historia":"

És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.3943575,1.9140865","utm_x":"409219","utm_y":"4583105","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96156-12901.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96157","titol":"Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires","bibliografia":"

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII - XIX - XX","notes_conservacio":"Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat.","descripcio":"

Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.<\/p>

Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.<\/p> ","codi_element":"08068-130","ubicacio":"Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages)","historia":"

La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.<\/p>

El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.<\/p>

(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4004010,1.9456139","utm_x":"411862","utm_y":"4583743","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13003.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13004.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96157-13005.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96174","titol":"Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-santa-maria-riera-den-guell","bibliografia":"

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn.","descripcio":"

Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.<\/p>

El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.<\/p>

Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.<\/p>

Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (Ulmus minor<\/em>), l'arç blanc (Crataegus monogyna<\/em>), la servera (Sorbus domestica<\/em>), avellaners (Corylus avellana<\/em>), figueres (Ficus carica<\/em>), alzines (Quercus ilex<\/em>), així com algunes murtres (Myrtus communis<\/em>), entre d'altres.<\/p>

Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (Viburnum tinus<\/em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa<\/em>) i el córner (Cornus sanguinea<\/em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (Lithospermum purpureo-caeruleum<\/em>).<\/p>

La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).<\/p> ","codi_element":"08068-135","ubicacio":"Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c\/ del Pi, 10","historia":"

Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. <\/p>

Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3876040,1.9720240","utm_x":"414053","utm_y":"4582296","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96174-13502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96174-13503.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96175","titol":"Cova del Morrut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-morrut","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. <\/p>

La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-136","ubicacio":"Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal.","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4010100,1.9079800","utm_x":"408718","utm_y":"4583850","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13601.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96176","titol":"Avenc de la Plomada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-plomada","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.<\/p>

L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-137","ubicacio":"Serral Llarg","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3928315,1.8887175","utm_x":"407096","utm_y":"4582962","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96176-13702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96176-13703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96184","titol":"Avenc del Morrut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-morrut","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.<\/p>

És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)<\/p> ","codi_element":"08068-140","ubicacio":"Camí a la Creu d'Ordal","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3900000,1.8785800","utm_x":"406244","utm_y":"4582659","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96184-14002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96184-14003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96200","titol":"Avenc Nou de l'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-nou-de-lordal","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.<\/p>

La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària (Campos, Folch, Montserrat, 2018<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>: 35-36).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-142","ubicacio":"Antiga carretera N-340","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3895600,1.8791500","utm_x":"406291","utm_y":"4582609","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96200-14202.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96209","titol":"Avenc d'en Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-roca","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer.","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.<\/p>

Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-143","ubicacio":"Proper a Can Rigol","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","coordenades":"41.4019200,1.8852500","utm_x":"406819","utm_y":"4583975","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96209-14302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96209-14303.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96222","titol":"Font de Sant Elies - Font de l'Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-elies-font-de-lelies","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.<\/p>

La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.<\/p>

Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.<\/p>

La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.<\/p>

En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.<\/p> ","codi_element":"08068-144","ubicacio":"Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera.","historia":"

Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera. <\/p> ","coordenades":"41.4051523,1.9100578","utm_x":"408897","utm_y":"4584307","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96222-14401.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96223","titol":"Font Vella - Font Vella de can Casildo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vella-font-vella-de-can-casildo","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades.","descripcio":"

La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.<\/p>

Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.<\/p>

La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.<\/p>

El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.<\/p>

Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.<\/p>

En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. <\/p> ","codi_element":"08068-145","ubicacio":"En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo","historia":"","coordenades":"41.4016112,1.9241361","utm_x":"410069","utm_y":"4583900","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96223-14501.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96243","titol":"Avenc Bonic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-bonic","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere Troglocarinus<\/em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.<\/p>

L'escarabat Troglocarinus<\/em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.<\/p>

La presència de Troglocarinus<\/em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.<\/p>

A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.<\/p> ","codi_element":"08068-149","ubicacio":"Proper al Maset de Can Dispanya","historia":"

L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.<\/p>

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3949770,1.8901130","utm_x":"407215","utm_y":"4583199","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96243-13802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96243-13803.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96244","titol":"Avenc del Pont del Lledoner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-pont-del-lledoner","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de vint metres.<\/p>

Es tracta d'una petita cavitat propera al Pont del Lledoner. Està formada per dos pous que s'uneixen donant lloc a una sala petita. El seu pas és relativament fàcil, ja que en un dels pous s'ha format una rampa per l'acumulació de blocs caiguts. (Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 53-54)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-150","ubicacio":"Pròxim al Pont del Lledoner","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3908000,1.8958800","utm_x":"407692","utm_y":"4582729","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96244-15002_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96244-15003_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc del Pont Gran.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96246","titol":"Avenc dels Azimuts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-azimuts","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera.","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-152","ubicacio":"Serral Llarg","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3967200,1.8975300","utm_x":"407838","utm_y":"4583385","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96246-15202.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96247","titol":"Cova de can Rigol número 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-rigol-numero-1","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-153","ubicacio":"Propera a la urbanització de Can Rigol.","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4062800,1.8998800","utm_x":"408048","utm_y":"4584443","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96247-15302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96247-15301.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96250","titol":"Cova de can Rigol número 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-rigol-numero-2","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-154","ubicacio":"Propera a la urbanització de Can Rigol","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4063600,1.8995100","utm_x":"408017","utm_y":"4584453","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96250-15401.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96252","titol":"Avenc Clar número 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-1","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.<\/p>

La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. També s'hi han trobat restes òssies d'animals a la seva base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 69-70).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-155","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3936600,1.9018800","utm_x":"408197","utm_y":"4583040","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96252-15504.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. Encara s'aprecien les marques de les extraccions (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 70).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96292","titol":"Font de la Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mata-3","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Actualment el broc no raja.","descripcio":"

La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.<\/p>

A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.<\/p>

Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.<\/p>

A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.<\/p>

El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.<\/p> ","codi_element":"08068-156","ubicacio":"Al nord de Can Casildo","historia":"

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4082029,1.9242851","utm_x":"410091","utm_y":"4584631","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15602_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15603_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15604_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15605_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96292-15601_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96296","titol":"Font de can Rafel - Font de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.<\/p>

Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.<\/p>

La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.<\/p>

A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.<\/p>

Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.<\/p> ","codi_element":"08068-157","ubicacio":"Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós.","historia":"

Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.<\/p> ","coordenades":"41.4091735,1.9309430","utm_x":"410648","utm_y":"4584732","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96296-15704.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96297","titol":"Font dels Elefants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-elefants","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba força reformada i hi ha elements que la desfiguren.","descripcio":"

La Font dels Elefants, que es troba enmig d'un entorn natural, envoltada de vegetació i arbres. És una estructura feta de pedra irregular, amb un treball de maçoneria i maons, els quals conformen una mena de caseta que dona accés al brollador d'aigua, que està protegida per una petita porta metàl·lica de color verd, situada al centre de l'estructura.<\/p>

La coberta està feta amb uralita.<\/p> ","codi_element":"08068-158","ubicacio":"Al costat del camí que mena cap a la vinya d'en Jepic.","historia":"

Al llarg del torrent Fondo hi ha un bon nombre de captacions d'aigua que aprofiten una capa freàtica important. Aquesta és una d'elles.<\/p> ","coordenades":"41.3999509,1.9477047","utm_x":"412036","utm_y":"4583691","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96297-15802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96297-15803.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96308","titol":"Avenc Clar número 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-2","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La cavitat és un pou en forma de campana amb algunes formacions al seu interior. S’han trobat restes òssies d’animals a la base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 73-74).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-159","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3936900,1.9018300","utm_x":"408193","utm_y":"4583044","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96308-15904.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96312","titol":"Avenc Clar número 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clar-numero-3","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys tres metres i un recorregut total de cinc metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. La seva base està obstruïda <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 77-78).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-160","ubicacio":"Proper al Mas del Lledoner","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3936000,1.9016900","utm_x":"408181","utm_y":"4583034","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96312-16002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96312-16003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96313","titol":"Avenc del Torrent de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-torrent-de-les-comes","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de dotze metres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'entrada ens condueix directament a una sala de dimensions similars en la totalitat de l'espai. A l'oest de la base es troba un petit pou que descendeix fins al límit de fondària <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 81-82).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-161","ubicacio":"Pla de les Comes","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/p> ","coordenades":"41.3951300,1.9007600","utm_x":"408106","utm_y":"4583205","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96313-16102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96313-16103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96316","titol":"Cova - Avenc Pla de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-avenc-pla-de-les-comes","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de cent quinze metres.<\/p>

La boca d'entrada baixa per un túnel curt que ens condueix directament a la sala principal, que és de grans dimensions. Hi ha una altra entrada al final de la sala. S'hi poden trobar nombroses formacions al seu interior. Darrere d'un gran bloc s'amaga l'accés a diverses gateres que davalla de forma laberíntica a altres sales més petites (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 85-86).<\/p> ","codi_element":"08068-162","ubicacio":"Pla de les Comes","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3958100,1.9053900","utm_x":"408494","utm_y":"4583275","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96316-16203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96316-16201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'entrada principal a la cova és artificial. Es va fer quan va ser emprada per a l'extracció de calcita durant el període de la indústria vidriera, com també els Avencs Clars. En el seu interior es va trobar un enterrament prehistòric conformat per les restes del difunt i el seu aixovar, no es té una cronologia clara, però s'estima que pertany entre finals del període neolític i l'edat de bronze (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 86).Al fons de la sala interior, s'ha detectat la presència d'exemplars del coleòpter cavernícola Troglocharinus ferreri. Aquesta troballa destaca per la seva rellevància en l'estudi de la fauna subterrània i la biodiversitat específica dels hàbitats cavernícoles d'aquest territori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96318","titol":"Cova de Can Dispanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-dispanya","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i té un recorregut total de nou metres.<\/p>

La boca d'entrada té forma de triangle. El seu interior és allargat, i allotja una petita sala que està formada a partir de l'esfondrament de blocs. S'hi poden trobar algunes formacions al seu interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 89-90).<\/p> ","codi_element":"08068-163","ubicacio":"Propera al Mas de Can Dispanya","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4010100,1.9079800","utm_x":"408718","utm_y":"4583850","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96318-16301.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96318-16303_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Cova del Triangle.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96319","titol":"Font d'en Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-rovira","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment.","descripcio":"

Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.<\/p>

El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:<\/p>

'FUENTE DE ROVIRA\/RESTAURADA EN 22\/JULIO 1904 POR\/EL PROPIETARIO\/Y VECINDARIO'.<\/p>

Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.<\/p>

A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa\/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.<\/p>

El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. <\/p> ","codi_element":"08068-164","ubicacio":"S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422","historia":"

L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.<\/p> ","coordenades":"41.4143267,1.9350148","utm_x":"410995","utm_y":"4585301","any":"1904","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16401.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96319-16404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló. ","codi_estil":"119|102","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96320","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-8","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està molt emboscat i cal arribar-hi per un corriol.","descripcio":"

Font que es troba dins d'una construcció de planta quadrada, de maçoneria, amb una coberta d'uralita. Al seu frontal hi ha un sortidor amb una goma que porta l'aigua a les hortes del Torrent Fondo.<\/p> ","codi_element":"08068-165","ubicacio":"Al final d'un camí que puja pel vessant esquerre del Torrent Fondo des del carrer Frederic Soler Pitarra","historia":"

Aquesta font està ubicada en una zona històricament coneguda per la presència d'aigua i cultius. D'allà deien que sortia el millor vi de Cervelló.<\/p>

Al segle XIX donava aigua a la mina d'en Rovira. També, a través de la mina, proporcionava l'aigua als veïns que la podien pagar, per al seu ús domèstic.<\/p>

La geologia del Torrent Fondo o Torrent de les Rovires, on sorgeix aquesta font, està formada per conglomerat de roques calcàries. Això fa que apareguin un bon grapat de dolls d'aigua que generen aquests dipòsits subterranis d'aigua. (Llurba, 2012: 17).<\/p> ","coordenades":"41.3980764,1.9491153","utm_x":"412153","utm_y":"4583482","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96320-16502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96320-16503.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La mina és una mostra notable d'enginyeria del segle XIX .","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96321","titol":"Font de can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-romagosa","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està molt embardissat.","descripcio":"

La font de Can Romagosa es troba al darrere de la masia de Can Romagosa del Camí, a la llera del Torrent de Cal Martre.<\/p>

Aquesta font està en estat d'abandonament, fet que dificulta la localització del brollador, la mina o el broc original.<\/p>

Al lloc, persisteix una torre elevada i estreta, de planta circular, feta de pedra irregular, que probablement es va construir per tal d'elevar l'aigua fins a una bassa adjacent, que s'utilitzava també com a safareig.<\/p>

Malauradament, tot aquest espai està ple de bardisses i molt deteriorat, reflectint el pas del temps i la manca de manteniment.<\/p> ","codi_element":"08068-166","ubicacio":"Dins la llera del Torrent de Cal Martre, darrere la masia de can Romagosa.","historia":"

Aquesta font donaria servei a la masia de Can Romagosa del Camí, una masia amb una llarga història que es remunta al segle XVI. Segons la documentació dels actuals propietaris, les primeres referències daten d'aquesta època. (Llurba, 2021b).<\/p>

Al segle XIX, el llinatge dels Romagosa es va unir amb el dels Majó, procedent de Sant Feliu de Llobregat, a través del matrimoni de la pubilla Romagosa. Probablement, va ser en aquest moment d'aliança familiar quan es van fer, si no totes, una gran part de les construccions que encara són visibles al voltant de l'antiga font.<\/p>

La masia de Can Romagosa del Camí és una construcció notable, amb un cos principal de planta quadrada, porxos laterals i galeries amb arcades.<\/p>

Està situada dins d'un recinte clos, amb un portal d'arc de mig punt i balcons a les finestres de la planta baixa i el primer pis. Aquestes característiques reflecteixen l'estil popular de l'època en què va ser construïda.<\/p>

La font, tot i estar actualment abandonada i coberta de bardisses, formava part integral del sistema de subministrament d'aigua de la masia. La torre de pedra irregular adjunta a la font probablement s'utilitzava per elevar l'aigua a una bassa adjacent que també feia la funció de safareig.<\/p>

Aquesta estructura és testimoni del passat agrícola i autònom de la masia, que es sustentava amb els recursos naturals que podia gaudir a la seva propietat.<\/p> ","coordenades":"41.3983259,1.9686703","utm_x":"413787","utm_y":"4583490","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96321-16602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96321-16603.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96322","titol":"Cova dels Xampinyons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-xampinyons","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. Presenta un petit desnivell d'un metre i té un recorregut total de cinquanta metres.<\/p>

Es tracta d'una cavitat de dimensions notòries que es conforma per una gran sala i una cambra superior a la qual es pot accedir per una escala de fusta recolzada a la paret. S'hi poden trobar diverses formacions al seu interior, així com rastres d'usos anteriors. Es va emprar, com altres coves i avencs de la zona, per a l'extracció de calcita per a la indústria vidriera; i també com a lloc de cultiu de xampinyons, d'aquí el nom (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 93-94).<\/p> ","codi_element":"08068-167","ubicacio":"Bosc de can Lledoner","historia":"

La Cova dels xampinyons fou transformada per a conrear xampinyons.<\/p>

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3935700,1.9080300","utm_x":"408711","utm_y":"4583024","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96322-16702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96322-16703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Cova del Lledoner.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96323","titol":"Cova del Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-coll-verdaguer","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa.","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.<\/p>

La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).<\/p>

Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.<\/p>

S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.<\/p> ","codi_element":"08068-168","ubicacio":"Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96323-16802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96323-16803.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96324","titol":"Avencó de la pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenco-de-la-pedrera","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit avenc que està format per pedra calcària. Té un desnivell de set metres i un recorregut total de deu metres.<\/p>

L'entrada es troba suspesa a uns quinze metres del sòl, en el tall de la segona pedrera. Hi ha més orificis d'accés que es van crear a partir de l'explotació artificial de la pedrera. La cavitat es conforma a partir d'una única sala que és allargada i presenta dos nivells. Les parets que l'envolten estan plenes de formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 101-102).<\/p> ","codi_element":"08068-169","ubicacio":"A la segona pedrera del Coll Verdaguer","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3910500,1.9123000","utm_x":"409065","utm_y":"4582740","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16903.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96325","titol":"Cova de la Destral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-destral","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de quaranta-sis metres. <\/p>

La cavitat és estreta ja que té forma de tub en descens.<\/p>

No presenta salesdiferenciades, únicament un parell de galeries molt petites que surten de la principal i que indiquen el pas d'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 121-122).<\/p> ","codi_element":"08068-170","ubicacio":"Can Bassons","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3937671,1.9452956","utm_x":"411827","utm_y":"4583007","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96325-17002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96325-17003.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"A l'interior es van localitzar unes restes antropomòrfiques.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96332","titol":"Font de can Nicasi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-nicasi","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Font de Can Nicasi està situada per sota de la casa de Can Nicasi, a la llera esquerra de la riera de Cervelló.<\/p>

La font presenta una pica allargada dins de la qual raja el broc, que és de ferro. Està envoltada de vegetació, com la cabellera de Venus, i molsa, que ressalten la frescor i la naturalitat d'aquest petit espai de la natura.<\/p> ","codi_element":"08068-171","ubicacio":"Sota cal Nicasi, en una zona totalment embardissada.","historia":"

El nom de la font li ve donat pel fet de trobar-se a prop de la masia del mateix nom, encara que a l'altre banda de la riera. <\/p>

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del pa<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>trimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3983648,1.9825110","utm_x":"414944","utm_y":"4583480","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96332-17102.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96333","titol":"Font de la Penya Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-penya-roja","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Font de la Penya Roja de Cervelló està situada al costat esquerre del Torrent Fondo, a la vora del camí que s'endinsa fins al fons d'aquest torrent des del nucli urbà.<\/p>

Aquesta font és una estructura rectangular feta de pedra irregular. Està emblanquinada i presenta una pica de ciment allargada, elevada del terra i ubicada al llarg de la base, alineada amb el mur que la sustenta. La pica presenta un embornal, pel qual es recull l'aigua que raja del broc, que té una aixeta.<\/p> ","codi_element":"08068-172","ubicacio":"Carrer Frederic Soler Pitarra on acaba la urbanització del nucli urbà.","historia":"

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3965067,1.9516143","utm_x":"412359","utm_y":"4583305","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96333-17202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96333-17203.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96334","titol":"Pla dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-dels-horts","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de petits horts familiars pròxim a la riera de Cervelló i a la confluència amb el Torrent Fondo. Hi ha diverses construccions lleugeres, i alguns pous i séquies. <\/p> ","codi_element":"08068-173","ubicacio":"Espai de planes on desemboca el Torrent Fondo en la riera de Cervelló","historia":"

El cultiu d'horta i en general en bancals i feixes, ha estat tradicional en el municipi de Cervelló. Fins a la introducció de les diverses indústries que van portar nova riquesa al municipi, els habitants es dedicaven de manera genèrica al cultiu de la terra.
<\/p> ","coordenades":"41.3940999,1.9539611","utm_x":"412552","utm_y":"4583035","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96334-17304.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El patrimoni paisatgístic és configurat per àrees el valor de les quals és resultat de la humanització de l’entorn. A Cervelló, la major part de la superfície d’espais lliures es troba vinculada als elements hidrogràfics, com és el cas d’aquestes hortes tradicionals.Aquests horts, juntament amb els parcs, jardins i l'arbrat viari, proporcionen un conjunt de serveis ecosistèmics de gran importància per a la qualitat de vida dels ciutadans: recreatius i culturals, però també de regulació microclimàtica, de reducció del soroll o de filtració de l'aire.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96335","titol":"Font de Flàvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-flavia","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El lloc no té cap mena de manteniment: han desaparegut les taules i els bancs i els arbres que hi feien ombra, només queda un plataner. La mina està molt bruta i l'aigua es perd.","descripcio":"

La font de mina està situada a prop de la llera de la riera de Cervelló. Ara només es veu la boca de la mina, tancada amb una porta de ferro.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La mina que abastia la font està composta per dipòsits de llits de rieres i torrents, i és blanca en el seu interior, és a dir, amb la roca natural excavada. És una cavitat de 5,9 m de fondària i el seu desnivell és imperceptible. Encara hi brolla aigua, però el cabal és mínim i discontinu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-174","ubicacio":"A la zona de la riera de Cervelló, aproximadament davant on el carrer de les Quatre Fonts es troba amb el carrer de la Riera.","historia":"

D’aquesta font, probablement anomenada segons una antiga masia, es va fer esment l'any 1456 com a mas Flavió o Flaviol, situat a sobre de la mateixa font.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Havia estat un lloc excel·lent per reunir-se. S'arribava prèviament deixant enrere el que anteriorment havia estat l’hort del Purroig, seguint la vinya de Pau Ventura Armengol, més conegut com Pau Pistolero.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Com que era una font de mina, requeria neteja amb freqüència, la qual cosa va portar a l'abandonament de la seva utilització, ja que implicava entrar dins la mina. Una altra dificultat era el pas per tal de travessar sense cap pont la riera.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Abans, hi havia taules a l'ombra dels arbres frondosos que creixien a la vora de la riera de Cervelló. D'aquests, només queda en peu un plataner majestuós.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Era una de les fonts que congregaven a la gent de Cervelló, un lloc lúdic per excel·lència. Josefina Tutusaus explica una d'aquelles trobades pels volts de la dècada de 1960: <\/p>

'(..) Per Pasqua es feia el Salpàs i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Aquests ous que es recollien es feien servir per fer una crema que s'elaborava a casa i es menjava a la Font. Es repartia a tots els infants de la catequesi. Això es feia el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones (Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell i altres catequistes). Els infants portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló. Les olles brutes que havien servit per fer la crema, es rentaven a la riera'. <\/em>(ROIG MESTRE, 2011: 122).<\/p> ","coordenades":"41.3937412,1.9622041","utm_x":"413240","utm_y":"4582987","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96335-17404_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96336","titol":"Font de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-resclosa","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"La font, pròpiament, ha desaparegut, tot i que encara raja, però es troba amagada per causa de diverses esllavissades dels terrenys de sobre. Resten les escales que hi duien.","descripcio":"

Font que està situada a la riera de Cervelló, al costat de la resclosa que li dona el nom, però avui, amagada per la vegetació. <\/p> ","codi_element":"08068-175","ubicacio":"Al costat de la pista que travessa la riera per sota el pont de l'autovia.","historia":"

Es diu així per la resclosa que s'hi construí per portar l'aigua al molí del Grau.<\/p>

Per Llurba (2012: 28) la resclosa hauria estat construïda molt abans que s'hi edifiqués el molí de paper d'estrassa al segle XVIII. Igual que la font de Flàvia, va ser molt popular.<\/p>

A finals del segle XX, encara es veia gent omplint garrafes d'aigua. Va arribar a disposar d'unes escales d'accés, que encara hi són, i uns bancs per seure que han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.3945427,1.9666734","utm_x":"413615","utm_y":"4583071","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96336-17502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96336-17503.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquesta font va ser apadrinada per l'Escola Nova l'any 2014 (Grup de Recerca Cervelló, 2024: 2)","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96338","titol":"Cova E-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-e-1","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova és de pedra calcària. Té un desnivell de tres metres i un recorregut total de quaranta-cinc metres.<\/p>

La cavitat està formada per una petita sala separada en dos espais per mitjà d'un envà. No és del tot transitable perquè ha patit despreniments. Tampoc conté formacions en el seu interior. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 105-106).<\/p> ","codi_element":"08068-176","ubicacio":"Situada a la primera pedrera del Coll Verdaguer","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3904200,1.9117750","utm_x":"409021","utm_y":"4582670","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"96339","titol":"Avenc de l'Escalfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lescalfor","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys trenta-dos metres i un recorregut total de vuitanta metres.<\/p>

A partir de l'accés a la cavitat es pot accedir, per una banda, a una galeria de vuit metres de fondària que conté formacions en el seu interior, així com la resta de l'avenc. Per l'altra banda es pot descendir per un pou fins als -32 m (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 129-130).<\/p> ","codi_element":"08068-177","ubicacio":"Seguir 115 m en direcció oest des del dipòsit d'aigua del C\/ Anoia fins a un corriol al marge esquerre i endinsar-se 45 m més","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4017980,1.9481060","utm_x":"412073","utm_y":"4583896","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96339-17702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96339-17703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96341","titol":"Avenc Molins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-molins","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.<\/p>

A partir de l'accés a la cavitat entrem en una petita sala que fa un lleuger pendent. Al final d'aquesta hi trobem una gatera estreta que condueix fins al pou principal que és vertical i irregular en forma. Un cop s'ha arribat al fons del pou s'obre una galeria en horitzontal que es va estrenyent fins a impedir el pas (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 125-126).<\/p> ","codi_element":"08068-178","ubicacio":"Plana dels Bessons","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3951530,1.9456295","utm_x":"411857","utm_y":"4583160","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96341-17802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96341-17803.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96342","titol":"Coves de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-santa-maria","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-179","ubicacio":"Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3869476,1.9599924","utm_x":"413046","utm_y":"4582235","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17902_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17904.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96342-17905.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96343","titol":"Font del Molinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-molinet-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El Grup de pedra seca de Cervelló va fer una campanya de neteja de la font l'any 2018","descripcio":"

La Font del Molinet de Cervelló es troba a redós de la riera de Cervelló.<\/p>

Aquesta font és una estructura senzilla, on l'aigua raja d'un tub metàl·lic situat a sobre d'una pica de reduïdes dimensions. Des de la pica, l'aigua s'escola mitjançant una canalització de maçoneria que la condueix cap a una bassa.

La bassa associada té una part de les seves vores inclinades, una característica dissenyada per fer-la servir com a safareig. Aquesta configuració permetia als habitants de la zona rentar la roba de manera eficient, aprofitant l'aigua corrent que proporcionava la font.<\/p> ","codi_element":"08068-180","ubicacio":"Sota el carrer de la Font, gairebé sota el pont de l'autovia, al costat esquerra de la riera de Cervelló.","historia":"

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3949765,1.9693009","utm_x":"413835","utm_y":"4583118","any":"1893","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96343-18002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96343-18003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquesta font va estar apadrinada l'any 2015, per un curs de 2n. d'ESO d'un Institut proper.(Grup de Recerca de Cervelló, 2024: 2).Aquest apadrinament forma part del projecte 'Apadrina una font', engegat pel Grup de Recerca de Cervelló. Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar el programa d’apadrinament de fonts abans esmentat (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96344","titol":"Font de l'Hort de can Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-can-pi","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El Gresol, núm. 16<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca el broc","descripcio":"

La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-181","ubicacio":"Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi.","historia":"

La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. <\/p>

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.3866540,1.9711471","utm_x":"413979","utm_y":"4582191","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96344-18102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96344-18103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96359","titol":"Font Conillera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-conillera","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p>

RIBAS I VINYALS, Josep (1984) 'De la UEC al Club Muntanyenc. 50 anys d'excursionisme a l'Hospitalet'. Centre d'Estudis de l'Hospitalet. <\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura de la font està malmesa i en part enterrada per la terra que ha anat caient. No es veu la placa de senyalització ni el relleu del conill que tenia al frontal.","descripcio":"

La Font Conillera es troba a la riera antigament coneguda com el 'Torrent d'en Güell', incrustada a una paret de pedra irregular, en el terreny natural, i actualment està semienterrada. El broc pel qual brollava l'aigua i les plaques que l'assenyalaven, i que actualment no es troben a la vista, estaven insertes dins d'una mena de fornícula limitada per morter, que estava decorat per incisions i relleus de formes vegetals que simulen l'escorça d'un arbre.<\/p> ","codi_element":"08068-184","ubicacio":"A la part baixa del bosc al costat esquerre de la riera de Santa Maria. En aquest sector al costat dret de la riera hi ha el carrer del Pi.","historia":"

Durant mols anys fou un lloc de trobada de les diverses entitats socioculturals de Cervelló per anar-hi a fer un arròs a la cassola, com la Coral Diana, que després de cantar les Caramelles pel dia de Pasqua Florida, amb els diners que recollien, feien una sortida a aquesta Font. <\/p>

Diverses entitats de Barcelona, com el Centre Excursionista de Catalunya, societats ciclistes i entitats d'Hostafrancs, sovint anaven a la font a fer-hi excursions perquè trobaven que aquesta era un lloc encantador i pintoresc.<\/p>

De totes aquestes entitats, va ser el Centre Excursionista de l'Hospitalet qui la restaurà l'any 1954 hi posaren una placa on es podia veure un conill i el nom de la font, avui perduda. En la seva primera assemblea com a entitat, es proposa l’arranjament de la Font Conillera, amb la neteja del dipòsit i el broc, i també la col·locació d’una placa. D’aquesta acció se'n farà ressò la revista Destino i Ràdio Barcelona. (Ribas i Vinyals, 1984: 36).<\/p> ","coordenades":"41.3876038,1.9748115","utm_x":"414286","utm_y":"4582293","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96359-18403.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96359-18404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"96360","titol":"Font de l'Avellaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavellaner-1","bibliografia":"

HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.<\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.<\/p>

La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.<\/p>

L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.<\/p>

L'entorn és ideal per gaudir de la natura.<\/p> ","codi_element":"08068-185","ubicacio":"Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana.","historia":"

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.3854726,1.9755663","utm_x":"414347","utm_y":"4582056","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96360-18504.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96370","titol":"Avenc Nostre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-nostre","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-187","ubicacio":"Entre Can Rafel i Cal Peret","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4043280,1.9304420","utm_x":"410600","utm_y":"4584195","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96370-18702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96370-18703.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96371","titol":"Font de can Sala de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-sala-de-dalt","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment.","descripcio":"

Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.

La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.

Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.<\/p> ","codi_element":"08068-188","ubicacio":"Can Sala de Dalt","historia":"

No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.<\/p>

Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.<\/p>

L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).<\/p>

El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.<\/p>

El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.<\/p>

Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.<\/p>

És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.<\/p> ","coordenades":"41.3710038,1.9532748","utm_x":"412463","utm_y":"4580471","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96371-18802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96371-18801.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96372","titol":"Avenc de la Lídia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-lidia","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell d'onze metres i un recorregut total de quinze metres. La cavitat consta d'un pou estret pel qual s'accedeix, aquest queda tallat en baixar cinc metres per una lleixa (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 113-114).<\/p> ","codi_element":"08068-189","ubicacio":"Proper a Can Rafel","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4046250,1.9313620","utm_x":"410677","utm_y":"4584227","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96372-18904.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96374","titol":"Cova de la Llauna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-llauna","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i el seu recorregut és de cinc metres en total. La boca és relativament gran i dona accés a una sala que forma la cavitat. Des del seu interior es poden apreciar bones vistes del municipi de Cervelló (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).<\/p> ","codi_element":"08068-190","ubicacio":"Propera a la Cova de la Destral","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3925610,1.9438120","utm_x":"411701","utm_y":"4582875","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96374-19002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96374-19003.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"No es tenia cap constància documentada de la cavitat fins a la seva exploració el 2018, per això no té plànol topogràfic. Se la va anomenar així perquè es van trobar llaunes a l'interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96492","titol":"Font de la bassa de Sant Ponç - Font del torrent del Cau de la Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bassa-de-sant-ponc-font-del-torrent-del-cau-de-la-guineu","bibliografia":"

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font i bassa-safareig. La sortida de l'aigua és a esquerra, mitjançant un broc de ferro tallat longitudinalment el qual raja dins d'una pica de pedra.<\/p>

L'aigua, canalitzada, discorre soterrada fins a una bassa envoltada de pedres. En un extrem d'aquesta bassa hi ha unes lloses inclinades cap a l'interior que permetrien fer la bugada.<\/p>

Una vegada surt l'aigua de la bassa, aquesta s'escola cap al fons de la vall, buscant la riera de les Planes.<\/p> ","codi_element":"08068-227","ubicacio":"Camí Nou de Vallirana a Sant Ponç de Corbera.","historia":"

Poc se sap de la història d'aquesta font. Es troba allunyada dels nuclis habitats que es coneixen. El més proper és el de Sant Ponç.<\/p> ","coordenades":"41.3943587,1.9140484","utm_x":"409216","utm_y":"4583105","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22704.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96492-22705.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La senyalització, posada per l'Ajuntament de Vallirana l'anomena 'Font Freda'.La font i la bassa són un lloc d'hàbitat de salamandres. La presència de salamandres en una zona d'aigua indica que les condicions ambientals i la qualitat de l'aigua són bones. Aquestes espècies són molt sensibles a la contaminació i als canvis en l'hàbitat, per la qual cosa la seva presència és un bon indicatiu d'un ecosistema aquàtic saludable. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96569","titol":"Font de ca n'Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-nesteve","bibliografia":"

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Falta manteniment","descripcio":"

Font protegida per un muret de pedra seca molt irregular, del qual surt el brollador. L'aigua està conduïda per un tub metàl·lic, d'on sempre raja aigua.

Al voltant creixen canyes, cua de cavall i altres plantes d'ambient humit.<\/p> ","codi_element":"08068-243","ubicacio":"Ca n'Esteve","historia":"

Hi havia hagut dues fonts a la mateixa casa de Pagès, ben a prop del mas: una era una font de mina de gran profunditat, la qual sembla que arribava fins a sota de l'antic camp de futbol de Cervelló, on avui hi ha la piscina coberta i el poliesportiu. L'altra font és la que encara persisteix.<\/p>

Els amos consideraven que la seva aigua era dolenta i enviaven als masovers a portar l'aigua de la font de la Resclosa (Llurba, 2012: 39-40).<\/p> ","coordenades":"41.3943960,1.9654430","utm_x":"413512","utm_y":"4583057","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96569-24302.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"96653","titol":"Puig Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-vicenc-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11).","descripcio":"

Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.<\/p>

S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.<\/p>

Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.<\/p>

El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.<\/p>

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.<\/p> ","codi_element":"08068-262","ubicacio":"Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional.","historia":"

Ha patit l'acció reiterada d'incendis.<\/p> ","coordenades":"41.3677457,1.9540263","utm_x":"412522","utm_y":"4580110","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96653-26201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762|1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"96654","titol":"Font de l'Era - Font del Lledoner Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lera-font-del-lledoner-vell","bibliografia":"

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XVIII - XIX - XX","notes_conservacio":"En mal estat per abandonament. Actualment no raja.","descripcio":"

La font està localitzada al fons d'un barranc al qual s'accedeix des del pont del Lledoner, i disposa d'una pica, un llarg abeurador i una bassa al davant.<\/p>

La construcció està feta de maçoneria i ciment, i tota l'estructura de la font gairebé constitueix la paret de l'era que s'obre al davant seu.<\/p>

L'aigua raja pel broc de ferro, que permet que aquesta caigui sobre una pica quadrangular de poca mida, la qual alimenta un abeurador de grans dimensions i una gran bassa rodona feta de maó vist.<\/p>

El conjunt es troba a prop d'un roure de grans dimensions, acompanyat d'una roureda de menor mida, al davant d'una antiga era que li dona nom i que avui dia és senzillament una esplanada.<\/p> ","codi_element":"08068-263","ubicacio":"Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.","historia":"

Aquesta font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950, i donava servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.<\/p>

A l'arrebossat del frontal de la part central de sortida de l'aigua a la pica, hi ha uns grafits, de difícil lectura, que semblen indicar la data d'una última remodelació: 1950.<\/p>

Originàriament, la font tenia un altre sortidor, avui desaparegut, que sobresortiria d'un mur fet amb maons.<\/p>

La funció de la gran bassa rodona que hi ha al davant, alimentada per la font, era probablement acumular prou aigua per tal de donar servei, mitjançant una bomba hidràulica, a l'obra del pont, amb l'objectiu de preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).<\/p>

Un cabrer, potser l'any 1950, va construir-hi el gran abeurador perquè el seu bestiar pogués beure (informació oral de Josep Llurba, abril de 2024).<\/p>

La font forma part de la Casa Vella del Lledoner. Tot i que el mas pertany al terme municipal de Vallirana, la font està situada dins del terme municipal de Cervelló.<\/p> ","coordenades":"41.3916335,1.8987404","utm_x":"407932","utm_y":"4582818","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26304.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26305.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96654-26406.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Actualment està seca.Els voltants constitueixen un espai natural excepcional, ubicat en una àrea d’interès per a la biodiversitat, presidida per un roure monumental (Quercus humilis) amb dues soques. Aquest roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"97413","titol":"PEIN Muntanyes de l'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-muntanyes-de-lordal-0","bibliografia":"

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals.","descripcio":"

Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.

L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.

La flora local és rica en espècies com el pi blanc (Pinus halepensis<\/em>), l'alzina (Quercus ilex<\/em>), el garric (Quercus coccifera<\/em>), el margalló (Chamaerops humilis<\/em>), l'Ampelodesma mauritanica<\/em> i el Quercus cerrioides<\/em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.<\/p>

Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-359","ubicacio":"Muntanyes de l'Ordal","historia":"

Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.<\/p>

Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. <\/p>

De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.<\/p> ","coordenades":"41.4018342,1.9016906","utm_x":"408193","utm_y":"4583948","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35901.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97413-35903.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic|Prehistòric|Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000|"],"inspire_subtipus":["Natura 2000|"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo - Kuanum","autor_element":"","observacions":"En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló.","codi_estil":"122|76|121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"97789","titol":"Embassament de Can Guitart Vell - El pantà - Pantà de la Telefònica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-de-can-guitart-vell-el-panta-panta-de-la-telefonica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Malauradament, s'hi han introduït diferents espècies al·lòctones de peixos per a la pesca esportiva, activitat que s'hi observa.","descripcio":"

L'embassament és una acumulació artificial d'aigua que es troba en terrenys de Can Guitart Vell, entre les urbanitzacions de Torre Vileta i Can Guitart, a la riera de Santa Maria (tram mitjà) i riera de mas Bessons (tram final).<\/p>

Recull l'escorrentia de la capçalera formada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, i davalla cap a la riera de Cervelló.<\/p>

La urbanització de Can Guitart Vell, amb una població de 1.130 habitants, és un dels pocs llocs que té una acumulació d'aigua d'aquest tipus als seus voltants.<\/p>

Per fer possible això, al seu dia, es va aixecar una presa de gravetat, de 25 metres d'amplada a la coronació i uns 15 metres d'alçada.<\/p>

La infraestructura permetia contenir les aigües del pantà que té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d'uns 30 metres.<\/p> ","codi_element":"08068-377","ubicacio":"Urbanització de Can Guitart Vell","historia":"

La urbanització va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina.<\/p>

Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir-ne les aigües.<\/p> ","coordenades":"41.3903387,1.9762457","utm_x":"414410","utm_y":"4582596","any":"1965 - 1975?","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97789-37702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/97789-37703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Tot i ser un obstacle hidrogràfic, pel tipus de règim estacional de la riera, constitueix un element clau per a la biodiversitat. ","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"98010","titol":"Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera","bibliografia":"

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.<\/p>

La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.<\/p>

Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. (Margall, Miralles, 2018: 31, 37).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-386","ubicacio":"Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera","historia":"

Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.<\/p>

Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.<\/p> ","coordenades":"41.3726329,1.9561471","utm_x":"412706","utm_y":"4580649","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98010-38605.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"98083","titol":"Boscos de Can Dispanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boscos-de-can-dispanya","bibliografia":"

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Boscos que constitueixen un espai natural d'interès significatiu, marcat pels fondos de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com pel Serral Llarg fins a Sant Ponç. Aquest espai és una mostra excepcional de la biodiversitat local i està format principalment per pinedes de pi blanc, que constitueixen la columna vertebral de l'ecosistema.(Margall, Miralles, 2018: 12).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El microclima particular que es genera, permet la coexistència d'arbres típics de zones més humides, com els roures (Quercus humilis<\/em>), coneguts per la seva durabilitat, la servera (Sorbus domestica<\/em>), que produeix fruits útils, en altres temps, per a la reserva hivernal, i les alzines (Quercus ilex<\/em>), pròpies de l'entorn mediterrani.<\/p>

A més dels arbres, aquest espai inclou màquies de margalló (Chamaerops humilis<\/em>), una de les poques palmeres natives d'Europa, i arboç (Arbutus unedo<\/em>), amb fruits vermells comestibles. Aquestes màquies són hàbitats clau per diverses espècies, entre elles el barbitist del margalló (Odontura aspericauda), un ortòpter vulnerable que depèn del margalló per sobreviure. La seva presència indica un ecosistema saludable, ja que els ortòpters són molt sensibles als canvis ambientals.<\/p>

També és remarcable l'abundant presència de llentiscle (Pistacia lentiscus<\/em>), actualment explotat de manera incontrolada amb la finalitat de la seva venda com a part dels rams preparats a les floristeries.<\/p> ","codi_element":"08068-400","ubicacio":"Fondos de Can Dispanya, de Boca de Llop, i Serral Llarg fins a Sant Ponç de Corbera.","historia":"

Els boscos es troben en un espai humanitzat històricament, en el qual es va dur a terme l'explotació abundant de la capa vegetal durant segles, i de manera especial a partir de la construcció de la carretera de Carles III i el pont del Lledoner.<\/p>

Forns de calç, ceràmica, forn de vidre, i espai de trànsit de bestiar (carrerada), cultius de vinya (Vitis vinifera<\/em>), així com el consum propi de llenya del mateix poblament de les diverses masies de la zona, van contribuir a l'explotació d'uns antics boscos, els quals devien ser majoritàriament rouredes (Quercus robur<\/em>) i alzinars (Quercus ilex<\/em>), que van ser aprofitats i talats de manera intensiva durant molts anys.<\/p>

Dels aprofitaments de l'arbrat d'aquests boscos en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3933470,1.8949010","utm_x":"407613","utm_y":"4583013","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98083-40002.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Aquest espai verd també té un gran valor històric, ja que comprén l'antic nucli de població de Sant Ponç, la masia de Can Dispanya i altres punts patrimonials, com construccions disperses, fonts, pous, barraques, safareigs, coves, avencs,una carrerada, forns de calç i un forn de producció de ceràmica.La preservació d'aquests boscos i els seus habitants és crucial per mantenir l'equilibri ecològic i el patrimoni cultural del territori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]},{"id":"98145","titol":"Vinyes de can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinyes-de-can-romagosa","bibliografia":"

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Zona on es conserven els conreus tradicionals de la zona.","descripcio":"

Les Vinyes de Can Romagosa a Cervelló estan situades en una zona de planes al peu de la petita elevació del Serralet, que separa el terme de Cervelló del de La Palma. Aquest indret és conegut per la seva tradicional combinació de conreus de secà, on les vinyes es barregen harmoniosament amb oliveres i arbres fruiters. Aquest paisatge agrícola ofereix una vista pintoresca, especialment destacada per la seva tranquil·litat i bellesa natural.<\/p>

El sòl vermellós i ben drenat de la zona, juntament amb el clima mediterrani d'estius càlids i hiverns suaus, crea unes condicions òptimes per al cultiu de diverses varietats de raïm. Les vinyes de Can Romagosa no només són productives sinó també un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura. Els camins que travessen les vinyes estan envoltats de vegetació típica del bosc mediterrani, com pins i matolls, oferint una experiència de passeig tranquil i enriquidor. <\/p>

A més, el paisatge es complementa amb la presència d'algun xiprer esvelt que destaca sobre la plana, afegint un toc de verticalitat a l'horitzontalitat de les vinyes i camps d'oliveres. Aquest conjunt d'elements fa de les Vinyes de Can Romagosa pugui considerar-se un lloc emblemàtic de Cervelló.<\/p> ","codi_element":"08068-426","ubicacio":"Plana al darrere can Romagosa i al peu del Serralet","historia":"

Es tracta d'un dels pocs espais agrícoles de secà que es conserven al terme municipal amb presència d'oliveres centenàries.<\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.4001683,1.9681338","utm_x":"413745","utm_y":"4583695","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98145-42604.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"98146","titol":"Font de la Nesprera - Font de les Nespreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-nesprera-font-de-les-nespreres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està molt perduda entre la bardissa","descripcio":"

Font que sorgeix gairebé a la llera de la riera de Cervelló. S'observa un petit dipòsit trencat des del qual, actualment, sorgeix un petit corrent d'aigua.<\/p>

La denominació popular és 'font de les Nesprees'<\/p> ","codi_element":"08068-427","ubicacio":"Entre can Guitart Vell i la Torre Vileta","historia":"

Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>general, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3971861,1.9755158","utm_x":"414358","utm_y":"4583357","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98146-42702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/98146-42703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. De tota manera, la dificultat d'arribar a aquesta font en concret ha fet que no hagi entrat en aquest programa. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"74618","titol":"Jardí de cal Rogent o de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-cal-rogent-o-de-les-parellades","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi ha un manteniment continuat, ni de les plantes ni dels elements arquitectònics.","descripcio":"Espai verd de 2,5 ha enjardinades amb passeigs, escalinates, fonts i agrupacions de plantes. Té un portal al carrer Amadeu Vives, format per pilars d'obra cuita i una porta reixada de ferro; i un altra al passeig Mansuet, que és cega. En aquesta banda hi ha una caseta, ara restaurada i habitada, que havia estat un trull. També hi ha altres coberts, un dels quals havia acollit un taller de ceràmica i on actualment hi ha un bar.","codi_element":"08069-44","ubicacio":"Amadeu Vives, 18","historia":"Jardí d'estil romàntic o italià construït per encàrrec de Josep Rogent i Padrosa. Ocupa l'antiga partida de terra coneguda com la Parellada, que pertany a la família des d'abans del 1496. També és conegut com el jardí de les Parellades.","coordenades":"41.5692700,1.8285100","utm_x":"402328","utm_y":"4602617","any":"1925-30","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74618-foto-08069-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74618-foto-08069-44-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"Duran Reynals i Rubió i Tudurí","observacions":"","codi_estil":"99|101|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74664","titol":"Àrea paleontològica de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/area-paleontologica-de-lanoia","bibliografia":"

ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.<\/p> ","codi_element":"08069-99","ubicacio":"Els Masos","historia":"

Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.<\/p> ","coordenades":"41.5507200,1.8267700","utm_x":"402155","utm_y":"4600560","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Entre can Dolcet i can Pere Llong","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74665","titol":"Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent","bibliografia":"

ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Està essent envaïda per la vegetació.","descripcio":"

El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.<\/p> ","codi_element":"08069-100","ubicacio":"Serra del Rogent","historia":"

La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.<\/p> ","coordenades":"41.5683500,1.8326600","utm_x":"402672","utm_y":"4602510","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74665-foto-08069-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74665-foto-08069-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74693","titol":"Font natural de les Bonetes o les Bronetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-natural-de-les-bonetes-o-les-bronetes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 77. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo. 490. f. 2 r., 23 r. 33 r i 45 v.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Periòdicament els Amics del Dall netegen l'accés i l'entorn.","descripcio":"La font de les Bonetes o les Bronetes és una deu natural, de bassal, formada per un petit marge de pedra seca que recull l'aigua que neix al barranc homònim, que baixa de la serra de Can Rogent. A partir d'aquí, l'aigua s'escorre costes avall fins al torrent de la Salut.","codi_element":"08069-128","ubicacio":"Les Obagues-torrent de la Salut","historia":"Les Bonetes (o les Bronetes) eren unes partides de terra que hi havia entre la costa del castell, els torrents de la Salut i de les Bonetes i el camí de ca n'Astruc, conreades des de l'Edat Mitjana (al segle XIV Guillem Durfort, senyor de Collbató, hi tenia un tros). La font de les Bronetes és esmentada per primera vegada l'any 1611. L'indret i la deu foren abandonats a mitjan segle XX.","coordenades":"41.5694500,1.8397500","utm_x":"403265","utm_y":"4602624","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74693-foto-08069-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74693-foto-08069-128-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74696","titol":"La Mentirosa Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mentirosa-gran","bibliografia":"FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mentirosa Gran és una surgència intermitent que emergeix en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc al peu de la carretera B-112. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. És popularment coneguda com la Mentinosa (amb 'N'- Gran i neix un tros més avall de la Mentinosa Petita, al vessant occidental del torrent Fondo i a sota mateix de les Feixades. Cau a la carretera B-112 en forma de cascada, i des d'allà es dirigeix cap al torrent de la Salut i el riu Llobregat. Té una boca d'entrada petita i rodona i un canal cilíndric excavat per l'aigua, que es pot recórrer parcialment. Al voltant de la surgència hi ha un sistema de recollida d'aigua, construït pels pagesos. Forma part d'una xarxa hidràulica subterrània, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior.","codi_element":"08069-131","ubicacio":"Les Solelles (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5725100,1.8403800","utm_x":"403322","utm_y":"4602964","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74696-foto-08069-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Gran. Fotografies: la Mentirosa Gran, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Ill).","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74697","titol":"La Mentirosa Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mentirosa-petita","bibliografia":"FONT I SAGUÉ, N. (1897), 'Fenòmens hidrològics (I)', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. VII, núm. 35, p. 314-323, p. 316; LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 7-19.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mentirosa Petita és una surgència intermitent que hi ha en una capa de conglomerats de ciment argilós rogenc. Només raja després de pluges fortes i prolongades i per períodes molt curts. Pot estar anys sense que en surti aigua. La Mentirosa Petita neix en un forat triangular i encarat al sud-est que hi ha arran mateix de la carretera de Collbató a Monistrol, molt a prop del torrent Fondo i de la Mentirosa Gran. Forma una cova d'uns 30 m, dels quals 25 m són penetrables. Pertany a la xarxa hidràulica subterrània de la muntanya, que en èpoques de pluges fortes i continuades, s'omple d'aigua i flueix a l'exterior.","codi_element":"08069-132","ubicacio":"Les Solelles (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5723800,1.8401600","utm_x":"403304","utm_y":"4602949","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74697-foto-08069-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"A Collbató hom la coneix com la Mentinosa Petita.","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74801","titol":"Cova Bagasses o del Casalot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-bagasses-o-del-casalot","bibliografia":"SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10].","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions.","codi_element":"08069-207","ubicacio":"Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)","historia":"A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat.","coordenades":"41.5764600,1.8198800","utm_x":"401619","utm_y":"4603425","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74802","titol":"Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries,","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-de-la-costa-dreta-de-sant-joan-o-de-les-bateries","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l'aigua en els conglomerats terciaris.","codi_element":"08069-208","ubicacio":"Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)","historia":"Fou explorat per primera vegada el 23 d'agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L'any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano.","coordenades":"41.5774900,1.8286800","utm_x":"402354","utm_y":"4603530","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74802-foto-08069-208-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74803","titol":"Avenc de les coves del Salnitre o de la Balma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-coves-del-salnitre-o-de-la-balma","bibliografia":"LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'avenc de les coves del Salnitre és situat al fons d'una petita cavitat i per això també és conegut com l'avenc de la Balma. Té 10,8 m de desnivell i 45 m de recorregut.","codi_element":"08069-209","ubicacio":"Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat)","historia":"L'avenc, amb el nom de S-1, és esmentat per primera vegada per Llopis i Thomas a la campanya del GES ' CMB (1946-1950).","coordenades":"41.5735700,1.8348900","utm_x":"402866","utm_y":"4603087","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74803-foto-08069-209-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74804","titol":"Pou de la Carbonera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-carbonera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou de la Carbonera té la boca allargassada (4 x 0,4 m) i una rampa de 8 m que porta a un ressalt d'uns 3 m. A partir d'aquí la cavitat devalla per una altra rampa de 8 m, que continua per una esquerda curulla de pedres, que n'impedeixen el pas.","codi_element":"08069-210","ubicacio":"Torrent Fondo (muntanya de Montserrat)","historia":"Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo.","coordenades":"41.5759700,1.8360600","utm_x":"402967","utm_y":"4603353","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74805","titol":"Cova de les Arnes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-arnes","bibliografia":"Josep Benavent, de Collbató (18-1-2011)","centuria":"","notes_conservacio":"Els Amics del Dall netegen i mantenen nets l'accés i la cova, on recentment s'ha esllevissat un marge.","descripcio":"La cova de les Arnes és una cavitat càrstica que està orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís.","codi_element":"08069-211","ubicacio":"Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat)","historia":"Fa anys la família de cal Vidrier hi tenia un corral d'arnes, del cual en tenia cura el Lluís de cal Pepet Tutor. Surt a tots els catàlegs espeleològics de la muntanya de Montserrat, però mai se n'ha fet una fitxa documentada.","coordenades":"41.5743900,1.8272800","utm_x":"402233","utm_y":"4603187","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74805-foto-08069-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74805-foto-08069-211-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Fotografia i esquema de la cova de les Arnes, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Il).l","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74806","titol":"Cova gran de la Cabrafiguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-gran-de-la-cabrafiguera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova gran de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 12 m de desnivell i 35 m de recorregut. S'hi accedeix per una una boca d'uns 3 m d'alçada, que dóna pas a una galeria plana que va minvant d'alçada i que porta a una altra galeria on s'originen dos conductes ascendents: un de 10 m i un altre de 7 m. Podria ser un antic pou de drenatge de les aigües del serrat de les Garrigoses.","codi_element":"08069-212","ubicacio":"Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat)","historia":"Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974.","coordenades":"41.5735500,1.8354300","utm_x":"402911","utm_y":"4603085","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74806-foto-08069-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74806-foto-08069-212-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74807","titol":"Cova petita de la Cabrafiguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-petita-de-la-cabrafiguera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova petita de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 6 m de recorregut.","codi_element":"08069-213","ubicacio":"Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat)","historia":"Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974.","coordenades":"41.5731000,1.8372600","utm_x":"403063","utm_y":"4603033","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74807-foto-08069-213-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74808","titol":"Pous de les Garrigoses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pous-de-les-garrigoses","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els pous de les Garrigoses neixen en una esquerda que presentau dues boques. Una té 10 m de llargada i 1,5 m d'amplada i dóna pas a una petita cavitat de 6 m de recorregut; i l'altra té 9 m de llarg i 3 m d'ample i dóna accés a una sala d'entre 3 i 5 m d'alçada.","codi_element":"08069-214","ubicacio":"Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat)","historia":"Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. Va ser topografiada per X. Badiella, E. Quirós, M. Quirós i M. A. Quirós.","coordenades":"41.5752600,1.8388300","utm_x":"403197","utm_y":"4603271","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74809","titol":"Coves del Salnitre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-del-salnitre","bibliografia":"CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. LABORDE, Alexandre de (1974), Viatge pintoresc i històric. El Principat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Abat Oliva, Sèrie Il·lustrada, 1], p. 105-106. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s\/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, núm. 864, pp. 24-31. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 66 i 67; ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3].","centuria":"","notes_conservacio":"Pateix la malaltia verda, provocada per les espores que introdueixen els visitants, la llum elèctrica que desencadena la fotosíntesi i el material orgànic que actua com adob i fa créixer una molsa verda que cobreix les roques. També ha desaparegut la colònia de ratapinyades.","descripcio":"Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles.","codi_element":"08069-215","ubicacio":"Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat)","historia":"A l'Edat Mitjana el monestir n'extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar. La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l'entrasa. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L'any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l'entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d'amagatall a la gent de Collbató. L'any 1968 s'hi va fer un recital de la Nova Cançó. Actualment l'Ajuntament en té la concessió i en gestiona l'oferta turística.","coordenades":"41.5735800,1.8349100","utm_x":"402868","utm_y":"4603088","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74809-foto-08069-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74809-foto-08069-215-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Fotografia del grafits de les coves del Salnitre, 2010 (Autora i arxiu: Lídia Ill). Actualment, les coves del Salnitre acullen el Festival de noves sonoritats Gong, que se celebra durant el mes de juliol i que aprofita l'excel·lent acústica de les coves per donar a conèixer nous instruments amb sons no convencionals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74810","titol":"Avenc de la Sajolida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-sajolida","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'avenc de la Sajolida és un pou de 29 m de profunditat i 45 de recorregut.","codi_element":"08069-216","ubicacio":"Serrat de la Sajolida (muntanya de Montserrat)","historia":"La primera exploració coneguda la van fer els membres de l'ERE (AEC), l'any 1952, acompanyats d'alguns monjos del monestir.","coordenades":"41.5950000,1.8146800","utm_x":"401214","utm_y":"4605490","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74811","titol":"La cova Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-gran","bibliografia":"SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s\/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova Gran és una cavitat càrstica oberta a la zona de contacte entre les margues nummulítiques i els conglomerats de l'oligocè. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada.","codi_element":"08069-217","ubicacio":"Torrent de la Font Seca-serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5737500,1.8316500","utm_x":"402596","utm_y":"4603111","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74811-foto-08069-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74811-foto-08069-217-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74812","titol":"Cova Freda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-freda-0","bibliografia":"SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s\/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 29.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova Freda és un cavitat càrstica del massís de Montserrat. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1 m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida.","codi_element":"08069-218","ubicacio":"Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5737100,1.8324500","utm_x":"402663","utm_y":"4603106","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74812-foto-08069-218-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74813","titol":"Avenc Ventós o de la Perla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-ventos-o-de-la-perla","bibliografia":"CARDONA OLIVAR, Fernando (1980), 'Actividad clástica reciente en Montserrat', Exploracions, núm. 4, p. 15-20.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha despreniments","descripcio":"L'avenc Ventós o de la Perla, tal com diu una pintada que hi ha a l'entrada, té 140 m de llargada i 21 m de profunditat. La cavitat està formada per diverses galeries, passadissos i pous, i presenta una morfologia molt caòtica. Recentment ha caigut una gran pedra que obstrueix una galeria i dificulta el pas dels espeleòlegs. També hi ha alguns blocs estalagmítics esquerdats com a conseqüència de les pressions derivades de l'evolució de la cova.","codi_element":"08069-219","ubicacio":"Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat)","historia":"A l'interior s'hi ha trobat exemplars de troglocharinus.","coordenades":"41.5737600,1.8330600","utm_x":"402714","utm_y":"4603111","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Fotografia: Pere Cantons, 2011.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74814","titol":"Avenc de Costa Dreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-costa-dreta","bibliografia":"GARCÍA, Aniol (2008), 'Montserrat per dins' (1), Grèvol, núm. 4. ESPAÑOL, Francesc i Xavier BELLÈS (1980), 'Armidia unicolor Dult. (Col. Cantharidae). Un curioso elemento de nuestra coleoptera fauna cavernícola', Sociedad de Ciencias Naturales Aranzadi, núm. 32, p. 281-282. CARDONA, F. i E. LUCAS (1979), 'Nova galeria a l'avenc de Costa Dreta', Exploracions, núm. 3, p. 135-137.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'avenc de la costa Dreta és una cavitat càrstica formada per un pou espectacular de 103 m de fondària i 45 m de recorregut, amb petits replans esglaonats.","codi_element":"08069-220","ubicacio":"A la Costa Dreta (muntanya de Montserrat)","historia":"Va ser explorat entre 1907 i 1908 per un equip del Club Muntanyenc de Barcelona. S'hi han trobat larves i individus adults de l'armidia unicolor, un coleòpter cavernícola de la família dels cantàrids.","coordenades":"41.5814800,1.8233200","utm_x":"401913","utm_y":"4603979","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74815","titol":"Pla de les Bateries","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-les-bateries","bibliografia":"MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 60-61.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Pla de les Bateries és una petita esplanada que hi ha al camí Vell de Collbató, o de la Costa, a l'alçada del serrat de les Garrigoses i del torrent Fondo. És un punt molt estratègic, ja que des d'allà es veuen el poble, els plans de l'entorn i els camins que pugen cap a la muntanya.","codi_element":"08069-221","ubicacio":"Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)","historia":"L'any 1810 les autoritats catalanes decidiren fortificar el monestir de Montserrat i els camins d'accés al Santuari. En aquest punt, on hi havia la creu del torrent Fondo, col·locada per ordre de Pere el Cerimoniós, s'instal·là una bateria (dita de la creu o del torrent Fondo) que acabà en mans dels francesos, que van ocupar Montserrat entre el juliol i l'octubre de 1811. Els invasors s'hi atrinxeraren i només en sortien per anar a menjar raïms a la costa de la muntanya, per saquejar el poble o per buscar la gent que s'havia amagat als afores. El sometent de Collbató, capitanejat per Josep Claret, romania amagat i sempre que podia els escometia i els perseguia. La gesta més recordada fou la del 12 de setembre de 1811, quan va aconseguir arribar fins a la bateria del torrent Fondo i estimbar un canó costes avall.","coordenades":"41.5790800,1.8325700","utm_x":"402681","utm_y":"4603702","any":"1811","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74815-foto-08069-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74815-foto-08069-221-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74818","titol":"Cubeta d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cubeta-dabrera","bibliografia":"ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Agència Catalana de l'Aigua (s\/d), Masses d'aigua subterrània de Catalunya. Cubeta d'Abrera.","centuria":"","notes_conservacio":"Està sobreexplotada","descripcio":"La cubeta d'Abrera és una zona de recàrrega dels aqüífers subterranis i un dels aqüífers porosos no consolidats més destacables de Catalunya. És també una important reserva de captació d'aigua per a usos domèstics, agrícoles i industrials. S'estén des de Castellbisbal fins a Collbató i comprèn part dels termes de Castellbisbal, Martorell, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató, que queda situat a l'extrem nord-occidental de la cubeta. A Collbató l'àrea afectada s'estén entre el terme d'Esparreguera, l'A-II i la B-112.","codi_element":"08069-224","ubicacio":"Vall del Llobregat","historia":"El Decret 328\/1988, d'11 d'octubre estableix normes de protecció per als aqüífers de Catalunya i defineix la delimitació geogràfica dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El decret regula amb caràcter general els procediments per a la legalització de captacions d'aigua, noves sol·licituds, ampliacions, etc. El Reial Decret 1664\/1998, d'aprovació del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya, millora la protecció de la Cubeta d'Abrera i l'Acord del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 8-11-2001 fixa el règim d'explotació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El 7-3-2005 es va convocar una reunió a l'Ajuntament d'Abrera a la qual van assistir la gerència de l'ACA i representants dels municipis afectats. Per Collbató hi va anar l'alcalde, Sr. Elies Rogent. L'any 2005 l'Ajuntament de Collbató va delegar la seva representació en el Sr. Eudald Llagostera i el 2010 es va signar un conveni de col·laboració entre l'ACA i la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta d'Abrera.","coordenades":"41.5804300,1.8600500","utm_x":"404974","utm_y":"4603821","any":"1988","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Coordenades UTM: al costat del riu Llobregat, a sota de les Canals; figura: situació geogràfica de la massa d'aigua (Agència Catalana de l'Aigua, s\/d, p. 21).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74819","titol":"Geotop de les Coves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/geotop-de-les-coves","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La geozona 225 comprèn els geotops de les coves del Salnitre i la discordança de Collbató. S'estén des del torrent de la Salut, pel sud; fins al coll de les Garrigoses, pel nord; al Clot dels Lladerns, per l'oest; i al Clot d'en Casanelles, per l'est. Des de les serres dels Gatells i les Obagues es pot veure el gran paquet superior de conglomerats que està disposat de manera discordant sobre l'inferior, més petit, i que s'atascona cap a l'esquerra.","codi_element":"08069-225","ubicacio":"Vessant sud de la muntanya de Montserrat","historia":"","coordenades":"41.5735800,1.8349100","utm_x":"402868","utm_y":"4603088","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74819-foto-08069-225-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Coordenades UTM: coves del Salnitre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74820","titol":"Parc Natural de la Muntanya de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat-0","bibliografia":"MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436.","centuria":"","notes_conservacio":"El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura.","descripcio":"El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 1.350 són al terme de Collbató. D'aquestes, 959,50 ha estan catalogades com a Reserva i Parc Natural i queden dins del perímetre delimitat pel torrent de la Salut i el camí de Collbató a la Vinya Nova, i les 390,85 ha restants es corresponen amb l'Entorn de Protecció, que arriba fins a l'A-II. Està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, creat per un decret-llei de 1950, i en el qual participa l'Ajuntament del Collbató. Aquesta entitat vetlla per preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudiment públic.","codi_element":"08069-226","ubicacio":"Meitat septentrional del terme de Collbató","historia":"Montserrat és una muntanya relativament moderna, que es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins, que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha estat la gran protagonista. Ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com les del Salnitre. El massís acull un important nombre d'espècies vegetals i animals; és un destacat centre religiós i de peregrinació; i ha estat, així mateix, ocupat i explotat per l'home des de la més remota antiguitat. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat, i en concret la del municipi de Collbató, va ser declarada paisatge pintoresc.","coordenades":"41.5893500,1.8263800","utm_x":"402180","utm_y":"4604849","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74820-foto-08069-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74820-foto-08069-226-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Coordenades UTM: a la Magdalena Superior","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74841","titol":"Balma al torrent de les Àligues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-al-torrent-de-les-aligues","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma natural que fou utilitzada con aixopluc pels pagesos que conreaven aquesta part de la muntanya. No hi ha cap estructura construïda.","codi_element":"08069-247","ubicacio":"Torrent de les Àligues (muntanya de Montserrat)","historia":"","coordenades":"41.5886400,1.8502200","utm_x":"404166","utm_y":"4604743","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74841-foto-08069-247-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"74868","titol":"Albarda Castellana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albarda-castellana","bibliografia":"

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08069-303","ubicacio":"Muntanya de Montserrat","historia":"","coordenades":"41.6009000,1.8136300","utm_x":"401135","utm_y":"4606146","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08069\/74868-foto-08069-303-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"Fotografia: Ivan Fernández, 2010.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"74873","titol":"Font de la Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-guineu-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 128.<\/p> ","codi_element":"08069-308","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5773200,1.8486100","utm_x":"404015","utm_y":"4603488","any":"","rel_municipis":"08069","municipi_nom":"Collbató","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Assumpta Muset Pons","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47268","titol":"Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixera","bibliografia":"

Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera.<\/p> ","codi_element":"08070-10","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"

Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre.<\/p> ","coordenades":"41.8361400,2.1901800","utm_x":"432761","utm_y":"4631900","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Contemporani|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|98|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47307","titol":"Roc Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-colomer","bibliografia":"

Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ha caigut una de les ales","descripcio":"

Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma.<\/p> ","codi_element":"08070-49","ubicacio":"Camí de Collsuspina a l'Espinoi","historia":"

Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina.<\/p> ","coordenades":"41.8194900,2.1756100","utm_x":"431533","utm_y":"4630063","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47307-foto-08070-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes.","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47333","titol":"Font de can Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-regas","bibliografia":"

http:\/\/indretsoblidats.wordpress.com\/tag\/font-del-regas\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria millorar el drenatge de l'aigua","descripcio":"

La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter.<\/p> ","codi_element":"08070-75","ubicacio":"Camí de can Regàs als Camps de la Serra","historia":"

Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010.<\/p> ","coordenades":"41.8429100,2.1820200","utm_x":"432090","utm_y":"4632658","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47334","titol":"PEIN Moianès- Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-riera-de-muntanyola","bibliografia":"

http:\/\/www.gencat.cat\/acordsdegovern\/20101109\/20101109_AG.pdf<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08070-76","ubicacio":"Collsuspina","historia":"

A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.<\/p> ","coordenades":"41.8445300,2.1628400","utm_x":"430500","utm_y":"4632854","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47352","titol":"Font Sauler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-sauler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer-ne una neteja de l'entorn","descripcio":"

Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs.<\/p> ","codi_element":"08070-94","ubicacio":"Camí de l'Estany","historia":"

Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any.<\/p> ","coordenades":"41.8409700,2.1646900","utm_x":"430649","utm_y":"4632457","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47366","titol":"Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"

Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.<\/p> ","codi_element":"08070-108","ubicacio":"Bellver","historia":"

Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.8469800,2.1727100","utm_x":"431322","utm_y":"4633118","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47371","titol":"Balma del Paleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-paleta","bibliografia":"

Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent.<\/p> ","codi_element":"08070-113","ubicacio":"Camí cap a l'Espina","historia":"

La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).<\/p> ","coordenades":"41.8228500,2.1759600","utm_x":"431566","utm_y":"4630436","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures.","codi_estil":"124|125|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47390","titol":"Balma soleia de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-soleia-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic.<\/p> ","codi_element":"08070-132","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8195200,2.1746800","utm_x":"431456","utm_y":"4630067","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47391","titol":"Balma del Teixidor o del Toixó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-teixidor-o-del-toixo","bibliografia":"

Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur.<\/p> ","codi_element":"08070-133","ubicacio":"Camí a l'Espina","historia":"

Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).<\/p> ","coordenades":"41.8211200,2.1775000","utm_x":"431692","utm_y":"4630243","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47396","titol":"Bassa d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-darmadans","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila.<\/p> ","codi_element":"08070-138","ubicacio":"Armadans","historia":"","coordenades":"41.8378800,2.1600600","utm_x":"430262","utm_y":"4632117","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47397","titol":"Bassa del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-soler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m.<\/p> ","codi_element":"08070-139","ubicacio":"Torrent del Soler, sota Granja del Soler","historia":"","coordenades":"41.8011000,2.1794400","utm_x":"431832","utm_y":"4628018","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47398","titol":"Font de Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-floriac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Camí cobert de bardissa","descripcio":"

Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac.<\/p> ","codi_element":"08070-140","ubicacio":"Camí antic de la Guixera a Floriac","historia":"","coordenades":"41.8345000,2.1908100","utm_x":"432811","utm_y":"4631718","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47399","titol":"Font de la Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-guixera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de bardissa","descripcio":"

Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag.<\/p> ","codi_element":"08070-141","ubicacio":"Sota pont de la carretera N 141C","historia":"","coordenades":"41.8357900,2.1902500","utm_x":"432766","utm_y":"4631861","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47399-foto-08070-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47401","titol":"Font del Faig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-faig","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada en el marge esquerre del Torrent de l'Espina, entre la Solella de Puig antic i la Serra de Santa Coloma, en el replà del marge del torrent treballat amb murs de pedra seca, alguns racons amb escales per salvar el desnivell. El marge d'aquest tram de la font trobem una fageda molt explotada, dominant els exemplars joves. La font es troba situada en un marge ombrívol, en un replà del marge del torrent de l'Espina. La font presenta un broc en forma de tub. L'aigua resta en un dipòsit de barril de ferro que fa la funció de pica, tot plegat, dona una imatge molt provisional.<\/p> ","codi_element":"08070-143","ubicacio":"Font del Faig al Torrent de l'Espina","historia":"","coordenades":"41.8058900,2.1702700","utm_x":"431075","utm_y":"4628557","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta zona presenta un bosc de faig molt estressat , la seva presència molt probablement es deguda a l'estancament de les boires locals, oferint així un microclima molt més humit.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47402","titol":"La Serreta del Collell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serreta-del-collell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic.<\/p> ","codi_element":"08070-144","ubicacio":"Mas Collel","historia":"","coordenades":"41.8235900,2.1701300","utm_x":"431082","utm_y":"4630523","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47404","titol":"Pont de l'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lescanyolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont natural creat per l'erosió de la riera . Presenta una bellesa especial, amb un traçat d'uns 6 metres de llargada, format per gresos carbonatats d'origen marí dipositats durant l' època de l'Eocè.<\/p> ","codi_element":"08070-146","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"

Les calcàries de Collsuspina desenvolupen un sistema càrstic responsable de les conegudes coves del Toll a Moià. Aquesta formació geològica respon a un entorn ecològic de mar, poc profund i de salinitat normal. De fet, equivalent al jaciment paleontològic del l'Escull de la Trona, en el terme municipal d'Orís. D altra banda, el pont de l' Escanyolit és una manifestació actual del procés erosiu, damunt dels materials rics en gresos i margues marines. A diferencia de les calcàries, aquest entorn seria una zona ecològica de mar més interior de menys producció biològica.<\/p> ","coordenades":"41.8122200,2.1766900","utm_x":"431615","utm_y":"4629255","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Ben segur aquest pont havia estat una zona de pas a l'antiguitat, fet que ho testimonia la fita de límit de termes, situada al costat d'un antic camí.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47408","titol":"Vertex comú els tres vessants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vertex-comu-els-tres-vessants","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08070-150","ubicacio":"Camí de can Regàs","historia":"","coordenades":"41.8459700,2.1776400","utm_x":"431730","utm_y":"4633002","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47413","titol":"Bassa Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-picanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació.<\/p> ","codi_element":"08070-155","ubicacio":"Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac","historia":"

Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber.<\/p> ","coordenades":"41.8259000,2.1684500","utm_x":"430945","utm_y":"4630781","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47413-foto-08070-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47528","titol":"Font del Junqueret \/ Font del Jonqueret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-junqueret-font-del-jonqueret","bibliografia":"

MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":"

Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.<\/p> ","codi_element":"08071-111","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289","historia":"

En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6496400,1.5373700","utm_x":"378205","utm_y":"4611911","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47604","titol":"El Morinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-morinyol","bibliografia":"

http:\/\/www.creaf.uab.es\/iefc\/pub\/Regions\/SinopsiRF4.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 578 m.s.n.m, i està situada a la banda de migdia de la Serra de cal Queta, de la que forma part. Presenta una forma allargassada i està caracteritzada per l'abundant vegetació arbustiva que cobreix la zona, combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc, tot i que residuals. Tant l'extrem sud-oest com la banda de llevant es troben aterrassades. Aquestes terrasses estan delimitades i caracteritzades per les construccions de pedra seca: feixes, escales, barraques, etc. A les terrasses de la banda de llevant hi ha oliveres i arbres fruiters sobretot. La muntanya és travessada pel bell mig per l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. Alguns dels topònims que formen part del relleu són la Vinya del Sabater, el Clot del Morinyol o el Balç Fitó. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i de bona part del terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08071-187","ubicacio":"Al nord del nucli urbà de Copons, 08289","historia":"","coordenades":"41.6464900,1.5165600","utm_x":"376466","utm_y":"4611590","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47604-foto-08071-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47604-foto-08071-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47605","titol":"Gorg de Nafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-nafre","bibliografia":"

http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Gorg-de-Nafre<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una cascada d'uns cinc metres d'alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. En determinades èpoques de l'any, l'aigua cau en dos o tres cascades diferents. El toll presenta una planta més o menys circular d'entre 15 i 18 metres de diàmetre i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. S'hi arriba pel camí de la font de la Vila i compta amb una bassa excavada a la roca natural i situada a escassos metres a llevant d'aquest.<\/p> ","codi_element":"08071-188","ubicacio":"Obaga del Gil, 08289","historia":"","coordenades":"41.6375100,1.5136600","utm_x":"376207","utm_y":"4610598","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47605-foto-08071-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47605-foto-08071-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47606","titol":"Gorg del Mig \/ Gorg dels Fradrins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-mig-gorg-dels-fradrins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 20 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. El seu accés és molt díficil i en l'actualitat no s'hi pot accedir degut a l'abundant vegetació que l'envolta.<\/p> ","codi_element":"08071-189","ubicacio":"Obaga del Gil, 08289","historia":"","coordenades":"41.6381300,1.5130700","utm_x":"376159","utm_y":"4610667","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47606-foto-08071-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47606-foto-08071-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47607","titol":"Gorg Salat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-salat","bibliografia":"

http:\/\/www.terrasarda.cat\/?page_id=599<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un clot format en el llit del riu Anoia, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. S'hi arriba pel camí d'anar a Jorba, que discorre en paral·lel al riu i es pot agafar desde el Pla de les Vinyes. De fet, el gorg està tocant al terme municipal de Jorba. El toll està completament cobert de vegetació de ribera, de tal manera que el seu accés és pràcticament impossible. Presenta una planta irregular i sempre està ple d'aigua. La característica més destacable d'aquest gorg és que degut al sòl de la zona, l'aigua és salada.<\/p> ","codi_element":"08071-190","ubicacio":"Pla de les Vinyes, 08289","historia":"","coordenades":"41.6205500,1.5251400","utm_x":"377131","utm_y":"4608698","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47607-foto-08071-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47607-foto-08071-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47608","titol":"Cova del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-llop-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha petites esllavissades al terreny situat al voltant de l'element.","descripcio":"

La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S'hi arriba per l'antic camí ral d'anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d'aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l'antiga carretera d'anar cap a Ponts. Es tracta d'una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d'un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.<\/p> ","codi_element":"08071-191","ubicacio":"El Morinyol, 08289","historia":"","coordenades":"41.6395600,1.5176700","utm_x":"376545","utm_y":"4610819","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47608-foto-08071-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47608-foto-08071-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47609","titol":"Balç de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-les-forques","bibliografia":"

MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 13. SERRA LLACUNA, Ramon (2008). 'El Balç de les Forques'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 38.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 507 m.s.n.m, i està situada a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Copons, formant part de la serra del mateix nom. Presenta una forma lleugerament piramidal, amb la vessant de llevant, encarada al poble, lleugerament carejada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació arbustiva que la cobreix combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc. Pels seus voltants hi ha diverses construccions bastides amb la tècnica de la pedra en sec. En els darrers temps, en el punt més alt, hi ha plantada una senyera i una estelada. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a Montpaó i a la Serra de Coma-Rúbia. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i el seu entorn més immediat.<\/p> ","codi_element":"08071-192","ubicacio":"Serra del Balç de les Forques, 08289","historia":"

A finals del segle XVII, els condemnats a mort eren penjats a les forques que estaven situades en aquest indret.<\/p> ","coordenades":"41.6346100,1.5151100","utm_x":"376322","utm_y":"4610274","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47609-foto-08071-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47609-foto-08071-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47610","titol":"Riera Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gran","bibliografia":"

http:\/\/www.xtec.cat\/~csoler9\/projecte\/riu%20anoia.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La riera Gran travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de ponent del terme. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix la zona. Tot i això, es localitzen diversos gorgs en el seu traçat (gord de Nafre, del Mig). Al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, el cabal s'ajunta amb la riera de Sant Pere, que discorre per la banda de llevant del terme municipal de Copons.<\/p> ","codi_element":"08071-193","ubicacio":"Banda de ponent del terme municipal, 08289","historia":"

La riera Gran (nom del Molí de la Roda al seu pas per Copons) és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos són la riera de Sant Pere, que neix a Calaf, i la de Montmaneu, prop de la Panadella. El cabal d'aquesta riera alimentà els molins actualment localitzats dins del terme municipal durant bona part de l'edat mitjana i tota l'època moderna, contribuint d'aquesta manera al desenvolupament econòmic de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.6395300,1.5124700","utm_x":"376112","utm_y":"4610824","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47610-foto-08071-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47610-foto-08071-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47611","titol":"Riera de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-sant-pere","bibliografia":"

http:\/\/www.xtec.cat\/~csoler9\/projecte\/riu%20anoia.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La riera de Sant Pere travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de llevant. De fet, entra dins del terme per la zona de Comalats, passa prop del nucli de Sant Pere i, al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, s'ajunta amb la riera Gran, que discorre per la banda de ponent del terme municipal. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix a la zona. Tot i això, es localitzen diversos tolls d'aigua i fonts en el seu traçat, tot i que en l'actualitat alguns són de difícil accés o bé s'han perdut.<\/p> ","codi_element":"08071-194","ubicacio":"Banda de llevant del terme municipal, 08289","historia":"

La riera de Sant Pere, originària de Calaf, és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos cursos són la riera Gran, que neix a Sant Martí Sesgueioles, i la de Montmaneu, prop de la Panadella.<\/p> ","coordenades":"41.6411300,1.5212700","utm_x":"376848","utm_y":"4610989","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47611-foto-08071-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47611-foto-08071-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47619","titol":"Gorg de cal Vilella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-cal-vilella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Gorg situat a escassos metres de la masia de cal Vilella, en l'aiguabarreig de les dues rieres que circulen per la zona. Es tracta d'un petit clot format en el llit de la riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada d'entre 1 i 2 metres d'alçada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 5 o 6 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja la zona. Al costat hi ha una petita passarel·la que facilita l'accés al gorg.<\/p> ","codi_element":"08071-202","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 2, 08289","historia":"","coordenades":"41.6487500,1.5103100","utm_x":"375950","utm_y":"4611850","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47619-foto-08071-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47619-foto-08071-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47796","titol":"Jardí de les Palmeres, Parc de les Palmeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-les-palmeres-parc-de-les-palmeres","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic. Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme. Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent. Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada. També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d'espectacles, i un espai habilitat pels jocs infantils. Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies: palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l'Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08072-62","ubicacio":"Part alta del nucli urbà","historia":"

Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís, de manera que antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís». El 1986 l'Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d'un expedient de ruïna i es va acabar d'eliminar totalment mitjançant l'execució del projecte d'urbanització el 1988. El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats. Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l'antiga finca.<\/p> ","coordenades":"41.4166100,1.9203400","utm_x":"409772","utm_y":"4585569","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47796-foto-08072-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47796-foto-08072-62-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"Josep M. Riera (rehabilitació)","observacions":"","codi_estil":"99|101|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47797","titol":"L'Avançada, serral de la Penya del Corb, coll d'en Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lavancada-serral-de-la-penya-del-corb-coll-den-roig","bibliografia":"

BASTARDES, Albert (1988). 'La conservació d'un paisatge. El cas de la Penya del Corb', a 'L'Avançada', núm 19, abril 1988. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CARRERAS I CANDI, Francesc (1913). Geografia general de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Establ. Editorial de Albert Martín RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Formació rocosa pertanyent al període Triàsic, en el qual part de l'actual Catalunya es va enfonsar sota les aigües i es dipositar damunt seu l'arenosa vermella que avui anomenem popularment pedra esmoladora, tècnicament, 'gres del Bundsandstein'. Aquesta mena de roca és el que conforma la penya del Corb i l'Avançada, com a punt més alt de les proximitats del nucli urbà de la vila. El seu valor paisatgístic és destacat, oferint un paisatge insòlit al costat mateix del nucli urbà, de topografia abrupta, amb balmes i fraus, i destacant el color vermell per damunt de la poca vegetació de l'entorn.<\/p> ","codi_element":"08072-63","ubicacio":"Turó superior de la vila","historia":"

Segons que sembla, antigament havia hagut a l'Avançada una casa, enrunada, actualment, anomenada «Casa de l'Avançada», i habitada per avantpassats de la família Canalet. També hi ha la creu de ferro de l'Avançada, que és d'època recent. Al voltant d'aquest paratge s'escenifica cada any el Pessebre Vivent.<\/p> ","coordenades":"41.4184200,1.9204700","utm_x":"409786","utm_y":"4585770","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47797-foto-08072-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47797-foto-08072-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47798","titol":"Jardins del Castell i de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-del-castell-i-de-la-rectoria","bibliografia":"

GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El desús ha provocat el creixement de vegetació sense control i la mort d'algun arbre. La caiguda d'un d'aquests arbres ha tirat la porta d'entrada i part del mur.","descripcio":"

Jardí urbà emplaçat al bell mig del barri històric de la part alta de la vila. Resta dividit en dues parts pel carrer de l'Església, de manera que queden uns 700 m2 a la banda nord i uns 450 m2 al costat del casal de Santa Magdalena. La part de la banda nord està suportada per un mur de pedra molera, i hi ha diferents escales a l'interior per salvar el desnivell, murs de pedra, bancs d'obra a l'ombra d'arbres, un petit indret amb un estany i una majòlica amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.<\/p> ","codi_element":"08072-64","ubicacio":"C\/ Església; Pl. de l'Església","historia":"

Durant segles, des del XIV, si més no, i fins al XX, el lloc on actualment se situen els jardins hi era emplaçat bona part de les dependències del castell de Corbera. Arran l'enderrocament definitiu del castell el 1714 i la posterior retirada de runes, l'ampli espai esdevingué urbanitzat i enjardinat, de manera que va passar a ser, la major part, verd privat del casal de Santa Magdalena i de la rectoria de la parròquia de Santa Maria i, una part menor, vial.<\/p> ","coordenades":"41.4179000,1.9226200","utm_x":"409965","utm_y":"4585710","any":"1960","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47798-foto-08072-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47798-foto-08072-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47799","titol":"Parc urbà de la Roda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-urba-de-la-roda","bibliografia":"

GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Paratge natural situat a la zona d'obaga del turó de pedra molera vermella sobre el qual es va desenvolupar el nucli històric de la vila. Aquesta zona és formada per penyals de pedra molera vermella i bosc d'alzines i pins i té una llargada d'uns 180 m i amplades que oscil·len entre 10 i 25 m.<\/p> ","codi_element":"08072-65","ubicacio":"Zona posterior de l'església de Santa Maria i de la seva rectoria","historia":"

El mapa del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) assenyala el camí de Barcelona per la banda nord del Castell, per sota del parc urbà «la Roda».<\/p> ","coordenades":"41.4182100,1.9228900","utm_x":"409988","utm_y":"4585744","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47799-foto-08072-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47799-foto-08072-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47812","titol":"Font de les Febres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-febres-0","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petita deu d'aigua que brolla ran del camí que mena a la masia dels Fitons; en temps de secada forta gairebé s'esmorteix. A pocs metres sota la font discorre la riera de Corbera. La font està protegida per un marge d'aproximadament 1 metre d'alçada, i pocs metres més avall hi ha el safareig o abeurador que es proveu de l'aigua sobrant. La vegetació de l'entorn, que hi dóna ombra, està formada per pins i alzines centenaris, amb un sotabosc de roure, mata, ruda, murtra... Hi ha una inscripció en mal estat on es pot llegir 'febras'.<\/p> ","codi_element":"08072-78","ubicacio":"Camí dels Fitons","historia":"

La font de les Febres i el safareig o abeurador presenten un aspecte de construcció immemorial. Té segles d'existència, sense que hom en pugui precisar la data. Segons tradició oral, sembla que tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres.<\/p> ","coordenades":"41.4209600,1.9026000","utm_x":"408296","utm_y":"4586070","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47812-foto-08072-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47812-foto-08072-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47815","titol":"Font de Flandes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-flandes","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...<\/p> ","codi_element":"08072-81","ubicacio":"Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt","historia":"

A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.<\/p> ","coordenades":"41.4093100,1.8878400","utm_x":"407046","utm_y":"4584793","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47815-foto-08072-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47815-foto-08072-81-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47816","titol":"El Calaix, 'el Cala', torrent de can Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-calaix-el-cala-torrent-de-can-canals","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Paratge natural situat al capdamunt del torrent de can Canals, amb uns 150 mts d'amplada per 500 mts de llargada (des de sota de la carretera de Gelida fins els Fitons). La roca ha estat erosionada pel pas de l'aigua i els moviments tectònics, formant-se escletxes, obertures i talls molt profunds i petites esplanades que permeten el descans i gaudir del paisatge. Per l'altra banda del torrent passa un camí en el qual s'han situat baranes en diferents punts (com a protecció i mirador). L'aigua del torrent es recollida i conduïda fins el poble.<\/p> ","codi_element":"08072-82","ubicacio":"Torrent de can Canals","historia":"

El Calaix és conegut des de força temps per la seva orografia i per l'aigua de què disposa.<\/p> ","coordenades":"41.4221300,1.8994100","utm_x":"408031","utm_y":"4586204","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47816-foto-08072-82-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47822","titol":"Font de l'Amunt, font de can Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lamunt-font-de-can-roca","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'entorn de la font és bo, el safareig està colgat per la vegetació. A la mateixa font hi ha mostres d'actes de vandalisme.","descripcio":"

Font situada en un indret envoltat de vegetació, ajardinat amb bancs. La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d'arc de mig punt. A la part inferior hi ha un petit banc d'obra amb un abeurador i, sota un camí, l'antic safareig de l'Amunt.<\/p> ","codi_element":"08072-88","ubicacio":"Extrem oest del barri de l'Amunt","historia":"","coordenades":"41.4101800,1.9065300","utm_x":"408609","utm_y":"4584869","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47822-foto-08072-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47822-foto-08072-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47823","titol":"Font del Maset d'Abaix, deu dels Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-maset-dabaix-deu-dels-masets","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'indret on brolla la deu està totalment colgat de vegetació.","descripcio":"

Naixement d'aigua que brolla després de pluges molt abundants. La deu està situada en un racó del camí que uneix el maset de Baix amb el de Dalt.<\/p> ","codi_element":"08072-89","ubicacio":"Banda dreta del camí dels Masets a la Font de Flandes","historia":"

Antigament, quan a la primavera brollava aigua de la deu, era senyal que durant l'estiu estaria assegurada l'aigua.<\/p> ","coordenades":"41.4154600,1.8902800","utm_x":"407259","utm_y":"4585473","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47824","titol":"Font dels Herbatges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-herbatges","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres<\/p> ","codi_element":"08072-90","ubicacio":"Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges","historia":"","coordenades":"41.4220900,1.9074600","utm_x":"408704","utm_y":"4586191","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47825","titol":"Font del Rauré, del Raulé, del Rourer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-raure-del-raule-del-rourer","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'entorn està en un estat acceptable, l'aspecte original de la font no es manté, la placa on hi havia la inscripció està malmesa i presenta pegats de ciment.","descripcio":"

La font està situada a peu del curs de l'aigua, tocant la riera de Corbera, en una fondalada amb poc espai i vegetació abundant. L'aigua surt d'una petita canonada clavada en una roca, on hi havia una inscripció que avui es conserva parcialment: 'Font del Rauré, restaurada el 3,09,1951'<\/p> ","codi_element":"08072-91","ubicacio":"Entre les urbanitzacions del Bon Repòs, les Parretes i la Creu Aragall Júnior,","historia":"","coordenades":"41.4209300,1.9129900","utm_x":"409164","utm_y":"4586056","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47825-foto-08072-91-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47826","titol":"Font del Llac o les Nogueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-llac-o-les-nogueres","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.<\/p> ","codi_element":"08072-92","ubicacio":"Sota la masia de Can Canals","historia":"","coordenades":"41.4257500,1.8930900","utm_x":"407508","utm_y":"4586612","any":"1928","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47828","titol":"Fonteta, font de can Tonijoan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonteta-font-de-can-tonijoan","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares.","descripcio":"

Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.<\/p> ","codi_element":"08072-94","ubicacio":"A la carretera de l'Amunt","historia":"","coordenades":"41.4130800,1.9027000","utm_x":"408293","utm_y":"4585195","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47828-foto-08072-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47828-foto-08072-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47829","titol":"Font de l'alzina de can Llopart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lalzina-de-can-llopart","bibliografia":"

AAVV. (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada en una fondalada sota les arrels d'una alzina de dimensions considerables. L'aigua raja i forma un salt que va a parar dins una antiga resclosa. Damunt el raig d'aigua hi ha la inscripció 'Font de l'Alzina'.<\/p> ","codi_element":"08072-95","ubicacio":"Al camí que va des can Llopard a can Deu, tocant el torrent de can Llopard","historia":"","coordenades":"41.4314700,1.9488400","utm_x":"412174","utm_y":"4587189","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47829-foto-08072-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47830","titol":"Font de la Casa Cremada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-casa-cremada","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font pròpiament dita està situada dins una mena de cobert de pedra seca, en un indret ombrívol, de vegetació abundant. L'aigua brolla durant tot l'any, una part va a parar al torrent de la Casa Cremada, però també es recull una part per diverses canalitzacions que s'utilitzen per regar els horts de l'entorn i a una bassa, utilitzada també pel rec.<\/p> ","codi_element":"08072-96","ubicacio":"A la torrentera sota les feixes de Casa Cremada","historia":"","coordenades":"41.4244500,1.9065300","utm_x":"408629","utm_y":"4586454","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47831","titol":"Font del Corró, font del Pi de can Deu, font de can Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-corro-font-del-pi-de-can-deu-font-de-can-deu","bibliografia":"

AAVV (2005), 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Envoltada de vegetació, i amb una pintada.","descripcio":"

Font situada en un espai estret i cobert de vegetació de ribera, al costat d'un pi de grans dimensions. L'aigua surt d'un petit brollador i es recull en una palanca excavada al terra.<\/p> ","codi_element":"08072-97","ubicacio":"Al camí de Can Deu (des de la carretera de Sant Andreu), a l'altra banda de la riera","historia":"","coordenades":"41.4266100,1.9416000","utm_x":"411563","utm_y":"4586657","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47831-foto-08072-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47832","titol":"Font de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-joan-0","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La font ja no existeix","descripcio":"

Estava situada a la llera de la riera de Corbera, i damunt una pedra hi havia una inscripció amb el nom de Joan.<\/p> ","codi_element":"08072-98","ubicacio":"A la riera de Corbera","historia":"","coordenades":"41.4209100,1.9242000","utm_x":"410101","utm_y":"4586042","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a la font, que sembla que fa uns anys va quedar coberta per un moviment de terres. Les coordenades són aproximades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47835","titol":"Deu de can Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/deu-de-can-deu","bibliografia":"

GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

De la deu brolla aigua en forma abundant, contribuint a augmentar de forma considerable el cabal de la riera de Corbera. La font actualment està tancada en una petita caseta, al peu del camí que surt de la masia de can Deu i que porta cap a can Llopart. Queda molt a prop de la riera de Corbera, i la vegetació de l'indret és la característica dels espais humits, i molt abundant.<\/p> ","codi_element":"08072-101","ubicacio":"Desviament de la carretera de Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.4292600,1.9505200","utm_x":"412312","utm_y":"4586942","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47837","titol":"Font de can Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-canals","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font queda tancada dins una petita fornícula","descripcio":"

Font situada al costat de la masia de can Canals, seguint el camí que puja a la Roca Foradada. Actualment la font està tancada en una petita construcció de pedra, en forma de fornícula. L'aigua brolla de forma abundant.<\/p> ","codi_element":"08072-103","ubicacio":"Carretera BV 2425","historia":"","coordenades":"41.4252700,1.8971300","utm_x":"407845","utm_y":"4586555","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47838","titol":"Font de la Senyora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-senyora","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.<\/p> ","codi_element":"08072-104","ubicacio":"Prop de la barriada de Sant Cristòfol","historia":"","coordenades":"41.4138100,1.9034300","utm_x":"408355","utm_y":"4585276","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47838-foto-08072-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47838-foto-08072-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47839","titol":"Font del mas d'en Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas-den-planes","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La font va desaparèixer","descripcio":"

La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.<\/p> ","codi_element":"08072-105","ubicacio":"Urbanització ca n'Aregall","historia":"","coordenades":"41.4163200,1.9277200","utm_x":"410389","utm_y":"4585529","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47841","titol":"Font de can Canonge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-canonge","bibliografia":"

AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.<\/p> ","codi_element":"08072-107","ubicacio":"A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera","historia":"","coordenades":"41.4348000,1.9570800","utm_x":"412867","utm_y":"4587551","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47841-foto-08072-107-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47842","titol":"Font de Socies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-socies","bibliografia":"

AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font situada en un indret força espaiós al costat d'una alzina de grans dimensions, envoltat de vegetació (pins i heures bàsicament). L'aigua surt d'un petit brollador entre les pedres (que formen part d'una estructura de pedra amorterada) i rellisca per elles. Al voltant hi ha pedres de grans dimensions que es poden fer servir com a bancs o taules.<\/p> ","codi_element":"08072-108","ubicacio":"Camí forestal entre les urbanitzacions Cases Pairals i Socies.","historia":"","coordenades":"41.4306100,1.9655900","utm_x":"413573","utm_y":"4587077","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47842-foto-08072-108-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47848","titol":"Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada","descripcio":"

Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.<\/p> ","codi_element":"08072-114","ubicacio":"Límit nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4297000,1.8955100","utm_x":"407716","utm_y":"4587048","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47851","titol":"PEIN Muntanyes de l'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-muntanyes-de-lordal","bibliografia":"

Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.<\/p> ","codi_element":"08072-117","ubicacio":"Límit oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4114400,1.8810200","utm_x":"406479","utm_y":"4585037","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47851-foto-08072-117-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"47852","titol":"Puig de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-les-agulles","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit.","descripcio":"

Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.<\/p> ","codi_element":"08072-118","ubicacio":"Límit oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4081000,1.8850300","utm_x":"406809","utm_y":"4584661","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47871","titol":"Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat.","descripcio":"

El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.<\/p> ","codi_element":"08072-137","ubicacio":"Tram final de la riera de Corbera","historia":"","coordenades":"41.4395800,1.9726900","utm_x":"414178","utm_y":"4588066","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47871-foto-08072-137-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47874","titol":"Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.<\/p> ","codi_element":"08072-140","ubicacio":"Prop del barri de l'Amunt","historia":"","coordenades":"41.4104100,1.9082000","utm_x":"408749","utm_y":"4584893","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47900","titol":"Font de can Moriscot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-moriscot","bibliografia":"

AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font.","descripcio":"

La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.<\/p> ","codi_element":"08072-166","ubicacio":"Prop del barri de can Moriscot","historia":"","coordenades":"41.4331900,1.9299800","utm_x":"410601","utm_y":"4587400","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"47906","titol":"Penyes d'en Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/penyes-den-rovira","bibliografia":"

RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.<\/p> ","codi_element":"08072-172","ubicacio":"Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta.","historia":"","coordenades":"41.4159600,1.9341800","utm_x":"410928","utm_y":"4585482","any":"","rel_municipis":"08072","municipi_nom":"Corbera de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08072\/47906-foto-08072-172-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Helena Garcia Navarro","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"85081","titol":"Riu Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-foix","bibliografia":"BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966.","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat","descripcio":"El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols.","codi_element":"08074-34","ubicacio":"Cubelles","historia":"Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328\/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07\/01\/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies.","coordenades":"41.2002200,1.6753800","utm_x":"388934","utm_y":"4561830","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85081-foto-08074-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85081-foto-08074-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85142","titol":"Trencarroques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencarroques","bibliografia":"SUSANNA, I., LLENAS, M., MADURELL--MALAPEIRA, J. (2013) Memòria de la intervenció paleontològica preventiva al Sector de Trencarroques (Castellet i la Gornal, Alt Penedès).Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 11355.","centuria":"","notes_conservacio":"El material fòssil és molt ric i es troba exposat tant a la meteorització com al possible espoli","descripcio":"El jaciment paleontològic de Trencarroques es troba ubicat entorn el vèrtex que separa els límits dels termes municipals de Cubelles, Castellet i la Gornal i Cunit, en un espai ocupat per la urbanització Costa Cunit i el seu entorn. Es tracta d'un jaciment de vertebrats fòssils, situat inicialment en una zona de rebliment càrstic emplaçat entre arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià sup, Miocè inferior). L'any 2013 s'hi va dur a terme una intervenció paleontològica en la qual es van recuperar de diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. En quan a les restes de microvertebrats les restes post-cranials de lagomorfs són molt abundants però no disposen de cap resta detognàtica. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica a nivell de gènere i\/o espècie. Les dades obtingudes no permeten establir una edat cronològica precisa per al jaciment. L'obtenció de restes d'arvicòlids permeten situar el jaciment dins del Plio-Pleistocè, però sense més precisió.","codi_element":"08074-95","ubicacio":"Entorn la urbanització Costa Cunit","historia":"En Jordi Cirés (cap de l'Àrea de cartografia geològica de l'Institut Geològic de Catalunya) va comunicar a l'ICP en el mes de març de 2013 que els geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré que estaven realitzant una cartografia geològica es varen trobar amb un jaciment de vertebrats fòssils, i l'ICP ho comunica al SAP el 21 de març de 2013. També en data de 21 de març en Joan Madurell, en Jordi Cirés, en David Albalat, n'Aleix Mallofré, en Miquel Vila (IGC) i en Jordi Galindo (ICP) visiten el lloc. En data de 24 de maig de 2013 els paleontòlegs Ivette Susanna i Manel Llenas de l'ICP realitzen una prospecció amb recol·lecció de mostres per a l'obtenció de microvertebrats.","coordenades":"41.2355900,1.6417700","utm_x":"386177","utm_y":"4565800","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85142-foto-08074-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85142-foto-08074-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"48101","titol":"Bassa de can Massuet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-massuet","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.21\/182.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Completament cobert de vegetació.","descripcio":"

Bassa aïllada de planta irregular formada mitjançant un naixement d'aigua natural. El seu perímetre està situat damunt del canal de can Domingo, que desemboca en la riera de Dosrius. Presenta un diàmetre aproximat d'uns 10 metres i està envoltada de joncs, canyes i falgueres.<\/p> ","codi_element":"08075-191","ubicacio":"Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far","historia":"

Es tracta d'un element destacable pel que fa a la seva dimensió natural i paisatgística dins d'un entorn urbanitzat. La mínima intervenció humana ha fet que hi hagin sobreviscut diverses espècies de fauna i flora que difícilment podrien viure en un entorn tant transformat.<\/p> ","coordenades":"41.6185500,2.4222900","utm_x":"451871","utm_y":"4607587","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48101-foto-08075-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48101-foto-08075-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48119","titol":"Font de l'Esgarrinxada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesgarrinxada","bibliografia":"

ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.","descripcio":"

Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.<\/p> ","codi_element":"08075-209","ubicacio":"Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.<\/p> ","coordenades":"41.6060600,2.4547600","utm_x":"454567","utm_y":"4606183","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48119-foto-08075-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48119-foto-08075-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48121","titol":"Font de la Pedra de l'Aigua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pedra-de-laigua","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31\/201. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.","descripcio":"

Font aïllada situada al marge nord del camí que porta a la zona d'acampada del Solell del Corredor. Actualment no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'una formació rocosa de perfil rectangular, amb la part central oberta probablement pel pas de l'aigua al llarg del temps.<\/p> ","codi_element":"08075-211","ubicacio":"Torrent de la Roca de l'Aigua - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Segons les fonts orals, l'aigua que baixa pel torrent era recollida amb una teula en aquesta zona. Aquesta dada no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","coordenades":"41.6241000,2.4844500","utm_x":"457053","utm_y":"4608170","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48121-foto-08075-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48121-foto-08075-211-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Roca de l'Aigua. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48202","titol":"Jardins de la Memòria Històrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-memoria-historica","bibliografia":"

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.<\/p> ","codi_element":"08075-292","ubicacio":"Carrer de can Vallmajor - Dosrius","historia":"

Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.<\/p> ","coordenades":"41.5951200,2.4056800","utm_x":"450469","utm_y":"4604995","any":"2009","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48202-foto-08075-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48202-foto-08075-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48202-foto-08075-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48290","titol":"Riera de Canyamars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-canyamars","bibliografia":"

ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 27-09-2017].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Vegetació abundant.","descripcio":"

Jaciment paleontològic documentat per la troballa de les restes fòssils d'una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid. Aquesta molar es va localitzar a una fondària d'entre 4 i 5 metres. Es tracta de la darrera molar que apareix en la vida de l'elefant. La peça està trencada en dos fragments i el desgast que presenta permet deduir que es tractava d'individu vell. Molt probablement, aquesta molar correspongui a un elefant antic, l'Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847).<\/p> ","codi_element":"08075-380","ubicacio":"Riera de Canyamars - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

Aquestes restes foren trobades durant les obres de construcció d'un pou de captació d'aigües per a l'Ajuntament de Dosrius, l'any 1991. L'autor de la troballa, un pouaire de les Franqueses del Vallès anomenat Manuel Zambrano, cedí aquestes restes fòssils al Museu de Ciències Naturals de Granollers l'any 1994.<\/p> ","coordenades":"41.5915000,2.4325700","utm_x":"452707","utm_y":"4604578","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48290-foto-08075-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48290-foto-08075-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleolític","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys).","codi_estil":"77","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48292","titol":"Castells i boles granítiques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castells-i-boles-granitiques","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.44\/205. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'afloraments de roques granítiques riques en quars i amb diversitat de formes, que apareixen per diverses zones elevades del terme municipal, sobretot al Corredor, a la serra de Polsaruda,a la zona disposada entre el castell i la masia de can Brunet i a la vessant nord de la urbanització de Can Canyamars. Es tracta de roques o dics de granodiorita o de leucogranit, la meteorització dels quals dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat també caos de boles. Aquestes formacions són arrodonides per l'erosió i estan disposades en solitari o bé formant conjunts dins el territori.<\/p> ","codi_element":"08075-382","ubicacio":"Terme municipal de Dosrius","historia":"","coordenades":"41.6186900,2.4751400","utm_x":"456274","utm_y":"4607574","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48292-foto-08075-382-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48292-foto-08075-382-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En algunes zones, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48293","titol":"Esquei del Campàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esquei-del-campas","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45\/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.<\/p> ","codi_element":"08075-383","ubicacio":"Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.<\/p> ","coordenades":"41.6199700,2.4715300","utm_x":"455974","utm_y":"4607718","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48293-foto-08075-383-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48294","titol":"Roques del Nyacapà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-del-nyacapa","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46\/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.<\/p> ","codi_element":"08075-384","ubicacio":"Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.<\/p> ","coordenades":"41.6262700,2.4636100","utm_x":"455318","utm_y":"4608422","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48294-foto-08075-384-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48294-foto-08075-384-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48295","titol":"Roques dels Lladres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-dels-lladres","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47\/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.<\/p> ","codi_element":"08075-385","ubicacio":"Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.<\/p> ","coordenades":"41.6232200,2.4717800","utm_x":"455997","utm_y":"4608079","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48295-foto-08075-385-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48295-foto-08075-385-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48296","titol":"Roques de Mataró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-de-mataro","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49\/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).<\/p> ","codi_element":"08075-386","ubicacio":"Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.<\/p> ","coordenades":"41.6224100,2.4756300","utm_x":"456317","utm_y":"4607987","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48296-foto-08075-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48296-foto-08075-386-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48297","titol":"Esqueieres d'en Rogent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esqueieres-den-rogent","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50\/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.<\/p> ","codi_element":"08075-387","ubicacio":"Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.5934000,2.4739000","utm_x":"456153","utm_y":"4604767","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48297-foto-08075-387-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48297-foto-08075-387-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48298","titol":"Roques de l'Hostal de la Maria Bruta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51\/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.<\/p> ","codi_element":"08075-388","ubicacio":"Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.<\/p> ","coordenades":"41.5947800,2.4738500","utm_x":"456150","utm_y":"4604920","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48298-foto-08075-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48298-foto-08075-388-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48299","titol":"La Pedra de la Ferradura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pedra-de-la-ferradura","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.52\/213. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 23. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2017). 'La Pedra de la Ferradura'. Duos Rios, núm. 3, p. 85-91. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situada al centre d'un petit aflorament rocós format per dues roques de grans dimensions envoltades de pedres més petites. Es tracta d'una bola de granit de forma esferoïdal, amb unes mides de 1,30 metres d'alçada, per 2 metres de llargada i 1,50 metres d'amplada, que presenta dos gravats incisos. El primer gravat es situa al costat nord-oest de la roca (orientat a Arenys de Munt), té unes mides de 0,34 metres per 0,21 metres i forma una figura ovalada amb la base plana. A l'extrem superior, un petit traç rectilini entra cap a l'interior de l'oval, mentre que a la base hi ha dos traços més als extrems cap a l'exterior. El segon gravat (orientat a Dosrius) es troba a l'extrem oest, amida 0,34 metres per 0,13 metres i té una forma ramiforme (semblant a una branca).<\/p> ","codi_element":"08075-389","ubicacio":"Coll de la Ferradura - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Des de finals del segle XIX, aquesta pedra s'indentifica com a fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt. La primera acta d'atermenament on apareix mencionada és de l'any 1889 (identificada com el seté molló entre Dosrius i Arenys de Munt i el primer entre Dosrius i Sant Vicenç de Montalt) i, posteriorment, torna a aparèixer l'any 1918 en un nou reconeixement dels límits. En ambdues actes, el propietari de la zona és el marquès d'Aigüesvives i es fa referència als gravats. Diversos autors atribueixen a la roca una cronologia neolítica, reutilitzada com a fita de terme d'un castell en època medieval. Tradicionalment, el gravat orientat cap a Arenys de Munt s'ha identificat amb una ferradura, tot i que també com una peülla de senglar i una campana. L'any 1918, el segon gravat s'identificà com una palma. En realitat, els dos gravats són marques de terme, el de la ferradura identificat amb Sant Martí com a patró d'Arenys de Munt (la ferradura és un dels seus símbols) i el de la branca en referència a Dosrius (les palmes corresponen als dos patrons Sant Iscle i Santa Victòria i han estat presents als escuts municipals des del segle XIX). D'aquest darrer gravat tampoc es pot descartar que simbolitzi la confluència de dues rieres (rieres de Canyamars i de Rials formant la de Dosrius). La cronologia proposada està relacionada amb el moment àlgid d'aquesta mena de gravats.<\/p> ","coordenades":"41.6059400,2.4975000","utm_x":"458128","utm_y":"4606148","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48299-foto-08075-389-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48299-foto-08075-389-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48299-foto-08075-389-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48300","titol":"La Pedra Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pedra-plana","bibliografia":"

EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Vegetació excesiva.","descripcio":"

Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08075-390","ubicacio":"Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.<\/p> ","coordenades":"41.5947100,2.4706800","utm_x":"455886","utm_y":"4604914","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48300-foto-08075-390-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48300-foto-08075-390-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48301","titol":"Conjunt de Roques del Solell del Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53\/214.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.<\/p> ","codi_element":"08075-391","ubicacio":"Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.<\/p> ","coordenades":"41.6220400,2.4793300","utm_x":"456625","utm_y":"4607944","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48301-foto-08075-391-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48302","titol":"La Roca del Diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-del-diable","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54\/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http:\/\/www.llegendesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 27-05-2018].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.<\/p> ","codi_element":"08075-392","ubicacio":"Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.<\/p> ","coordenades":"41.6256100,2.4204800","utm_x":"451725","utm_y":"4608372","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48302-foto-08075-392-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48302-foto-08075-392-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48303","titol":"Captura dels torrents de les Passadores - Cau dels Teixons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/captura-dels-torrents-de-les-passadores-cau-dels-teixons","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.81\/242.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Interessant fenòmen natural consistent en l'erosió de les terres del camp de les Passadores, per part del torrent del Molinot o de can Móra, que vessa les seves aigües al cap al riu Mogent. La zona erosionada coincideix amb el mateix lloc on abans transcorria el torrent de la Font del Ferro. Aquestes aigües, que abans drenaven els torrents que vessaven l'aigua cap a la riera de Rials, són capturades en la seva totalitat. El torrent del Molinot, que presenta un desnivell considerable respecte al camp de les Passadores, presenta una rica vegetació d'arbres i plantes de ribera que el fa molt atractiu per a la fauna, sobretot ocells.<\/p> ","codi_element":"08075-393","ubicacio":"Camp de les Passadores - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Aproximadament, aquest fenòmen s'esdevé des de fa uns 10000 anys.<\/p> ","coordenades":"41.6230800,2.4449100","utm_x":"453758","utm_y":"4608077","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48303-foto-08075-393-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48303-foto-08075-393-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48304","titol":"Sot del Fangar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-del-fangar","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.82\/243. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està completament emboscada.","descripcio":"

Petita vall natural que s'ha anat formant per l'acció de l'aigua del torrent. Aquest torrent neix a una cota d'uns 550 m.s.n.m, prop de les roques del Pare Jaume, i baixa fins a enllaçar amb el riu Mogent passant per la masia de ca l'Arenes (en aquest punt adopta el nom de la casa). La zona presenta una variada i peculiar vegetació de ribera amb verns, avellaners, àlbers i uns exemplars de boixos grèvols de més d'un metre d'alçada aproximada. Pel que fa a la fauna es documenten hàbitats del rat-buf o rata d'aigua (Arvicola sapidus) o l'escarabat (Hrysotribax rutilans). Quan a la flora destaca un tipus de molsa concret (Thannobryum alopearum), exemplars de falguera femella (Athyrium philix-foemina) i altres espècies típiques d'aquests hàbitats.<\/p> ","codi_element":"08075-394","ubicacio":"Torrent del Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"","coordenades":"41.6244600,2.4700400","utm_x":"455853","utm_y":"4608217","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48304-foto-08075-394-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48304-foto-08075-394-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48305","titol":"Cova del Pontet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pontet","bibliografia":"

Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 27-05-2018].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La zona està força emboscada.","descripcio":"

Petit túnel de granit que passa per sota del camí, amb dues boques obertes als laterals de la pista. Consta d'una única galeria d'11 metres de longitud, amb un escàs pendent i una alçada mitjana d'uns 2 metres aproximadament, amb una amplada variable. L'interior presenta dipòsits de sauló i sorres producte de la seva meteorització i erosió. A la banda de ponent de la pista, la cavitat continua fins a convertir-se en un torrent. En el cas de pluges més o menys intenses, la cavitat encara canalitza un cert volum d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08075-395","ubicacio":"Camps de la Senyora Comtessa - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

La cavitat fou descoberta espeleològicament pels membres de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) l'any 1982. La cavitat fou originada per l'acció d'un torrent superficial. És probable que els aiguats ocasionats l'any 2016 (i els posteriors també) hagin saturat de sediments tot l'interior de la cavitat.<\/p> ","coordenades":"41.6192400,2.4409200","utm_x":"453423","utm_y":"4607653","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48305-foto-08075-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48305-foto-08075-395-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48306","titol":"Meandre de la riera de Dosrius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-de-la-riera-de-dosrius","bibliografia":"

RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.<\/p> ","codi_element":"08075-396","ubicacio":"Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius","historia":"","coordenades":"41.5919700,2.4070800","utm_x":"450583","utm_y":"4604644","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48306-foto-08075-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48306-foto-08075-396-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48307","titol":"Riera de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rials","bibliografia":"

RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Tram del curs fluvial de la riera de Rials, al seu pas pel pla dels Gitanos, a l'entrada al nucli urbà venint de Llinars del Vallès (al quilòmetre 3,8 de la carretera B-510, aproximadament). Aquesta zona es caracteritza per la formació d'una terrassa al·luvial, en el moment en que el torrent s'anivella. Destaquen els sediments materials que la riera transporta i la vegetació típica de ribera, amb el vern, el gatell o el plataner, entre d'altres espècies.<\/p> ","codi_element":"08075-397","ubicacio":"Pla dels Gitanos - Zona de Dosrius","historia":"

El topònim de la zona, pla dels Gitanos, fa referència a l'antiga zona d'acampada habitual d'aquests comerciants ambulants.<\/p> ","coordenades":"41.5974900,2.4001800","utm_x":"450012","utm_y":"4605261","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48307-foto-08075-397-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48307-foto-08075-397-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48308","titol":"Estany de can Terrades del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-de-can-terrades-del-moli","bibliografia":"

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 229. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Estany aïllat de planta irregular, situat en una zona en pendent sota les costes d'en Terrades. Es tracta d'una massa d'aigua acumulada en la depressió del terreny, al que li arriba un torrent superior que neix sota del turó de can Ribot. L'estany presenta un lliscat interior i està bastit amb um mur de pedra. A la part superior, l'estructura està enjardinada amb rocalla, creant una hàbitat idoni per a les tortugues que hi habiten. A la part inferior, en canvi, destaca el desnivell existent entre el mur de l'estany (revestit amb un aplacat de pedra) i una gran zona d'horta.<\/p> ","codi_element":"08075-398","ubicacio":"Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius","historia":"

Antigament, en el mateix lloc que actualment ocupa el llac, hi havia la font de la Força de can Terrades del Molí. L'any 1961 s'hi representà l'obra de teatre de Joan Maragall 'El Comte Arnau', dirigida per Esteve Albert i Corp. En aquesta representació, sense decorats donat l'entorn que presentava la zona, hi col·laboraren diversos veïns de Dosrius.<\/p> ","coordenades":"41.5903300,2.3954100","utm_x":"449609","utm_y":"4604469","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48308-foto-08075-398-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48308-foto-08075-398-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48308-foto-08075-398-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48309","titol":"El Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-lleo","bibliografia":"

VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.","descripcio":"

Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.<\/p> ","codi_element":"08075-399","ubicacio":"Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"","coordenades":"41.5933000,2.4738900","utm_x":"456152","utm_y":"4604756","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48309-foto-08075-399-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48309-foto-08075-399-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48310","titol":"La Coveta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-coveta","bibliografia":"

BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8. Font: informació oral del sr. Robert Lleonart [Consulta: 04-05-2018]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.","descripcio":"

Formació de roques granítiques que formen un petita coveta o abric. Es tracta de dues grans roques superposades que creen aquest espai central cobert. A la banda nord hi ha altres roques que també formen part de l'aflorament.<\/p> ","codi_element":"08075-400","ubicacio":"Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

La zona fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. En superfície, al voltant d'aquestes roques, es va recollir un fragment de ceràmica feta a mà. Segons l'arqueòleg Robert Lleonart es tracta més d'una formació de pedres o roques singulars que no pas d'un jaciment arqueològic en sí. Tenint en compte que el fragment de material documentat fou recollit en superfície, pot estar rodat des de qualsevol altre abric habitat de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.5925500,2.4730300","utm_x":"456080","utm_y":"4604673","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48310-foto-08075-400-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48310-foto-08075-400-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48311","titol":"Parc del Montnegre i el Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-montnegre-i-el-corredor-0","bibliografia":"

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona. Https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/montnegre [Consulta: 27-05-2018]. Http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ [Consulta: 27-05-2018].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Parc del Montnegre i el Corredor està format per la unió d'aquests dos massissos, que es disposen alineats en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral catalana. Aquests sectors s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. El Corredor, situat al sud, presenta relleus suaus i està coronat pel santuari que porta el seu nom. El Montnegre, situat al nord, compta amb elevacions més contundents com els cims del turó Gros o d'en Vives. Ambdues serres tenen el seu punt d'unió al coll de Collsacreu. Geològicament, la zona és granítica, generada fa uns tres-cents milions d'anys. Aquest granit es desfà en forma de sauló donada l'acció del clima mediterrani, generant formes arrodonides geomorfològicament parlant. El parc està regulat pel Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), que va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 (DOGC núm. 1300, de l'1 de juny de 1990). Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1\/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993). La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees, de les quals 1220,96 corresponen al PEIN de Dosrius. Altres municipis inclosos són Arenys de Munt, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera (al Maresme); Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra (al Vallès Oriental); i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).<\/p> ","codi_element":"08075-401","ubicacio":"Banda de llevant del terme municipal","historia":"

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115\/2009, 138\/2009 , 150\/2009, 166\/2013, 176\/2013 i 150\/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.<\/p> ","coordenades":"41.6211600,2.4750600","utm_x":"456269","utm_y":"4607849","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48311-foto-08075-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48311-foto-08075-401-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"També està protegit per l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El terme municipal de Dosrius està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Septentrional. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres del Montnegre i del Corredor, el qual al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa (sobretot la part nord-est, est, sud-est i sud), amb un total de 1836, 53 hectàrees.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48313","titol":"Arbreda de roures de can Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-roures-de-can-jeroni","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.57\/218.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt format per set exemplars de roure (Quercus cerrioides), disposats a banda i banda del camí que dóna accés a la masia de can Jeroni (cinc a la banda esquerra i dos a la dreta). Els exemplars estan arrenglerats i tenen unes dimensions considerables. Destaca un dels exemplars, que està situat plantat al marge de la finca i té unes dimensions considerables (aproximadament uns 24 metres d'alçada, amb una volta de canó d'1,3 metres i uns 4,35 metres de volta de soca).<\/p> ","codi_element":"08075-403","ubicacio":"Veïnat de Gemir, 15 - Zona de Dosrius","historia":"

Es tracta dels únics exemplars de roure que hi ha dins del nucli urbà de Dosrius. Probablement foren plantats per embellir l'accés i donar la benvinguda a la masia de can Jeroni, de la que agafen el nom. Segons les fonts orals, l'edat del roure més monumental es calcula en més de 300 anys.<\/p> ","coordenades":"41.5929800,2.4087800","utm_x":"450726","utm_y":"4604756","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48313-foto-08075-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48313-foto-08075-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48314","titol":"Arbreda de plàtans a l'entrada de Dosrius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-platans-a-lentrada-de-dosrius","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.58\/219. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situats al bell mig del nucli urbà. Quatre exemplars estan situats a la plaça de Catalunya, mentre que vuit més es troben alineats a la vorera del carrer de Rials, seguint el traçat del carrer i de la riera. Es tracta d'exemplars esvelts, amb les copes arrodonides. Els del carrer presenten unes dimensions més petites que els de la plaça. Destaca un exemplar situat a l'extrem de la plaça, al costat del pont d'accés al nucli urbà (carretera B-510, km. 3,5). Amida uns 9 metres d'alçada i presenta una volta de canó de 4,80 metres.<\/p> ","codi_element":"08075-404","ubicacio":"Plaça de Catalunya - Carrer de Rials - Dosrius","historia":"

Aquest conjunt és testimoni de la configuració del nucli urbà de Dosrius. Anteriorment hi havia altres exemplars a la carretera de Dosrius a Canyamars, al carrer de Sant Llop i al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. En aquests espais estaven disposats a banda i banda dels vials. Aquests exemplars es van anar talant a partir de mitjans dels anys 60 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.5943600,2.4055400","utm_x":"450457","utm_y":"4604911","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48314-foto-08075-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48314-foto-08075-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aproximadament tenen uns 100 anys d'antiguitat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48315","titol":"Arbreda d'alocs de la riera de can Rimbles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-dalocs-de-la-riera-de-can-rimbles","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.61\/222.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies, que creix associat als marges de les rieres i dels torrents. Presenta una alçada aproximada entre 1-2 metres, amb les fulles palmades i les flors disposades en llargues i estretes espigues. Floreix a l'estiu (juliol-setembre). A la riera de Dosrius, prop de la masia de can Gemir, n'hi ha una altra comunitat.<\/p> ","codi_element":"08075-405","ubicacio":"Riera de can Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"

Es tracta dels dos únics conjunts d'alocs que hi ha al municipi de Dosrius, com a testimoni de les arbredes de ribera que antigament poblaven les rieres. Les branques dels alocs s'usaven per a fer cistells. També eren utilitzats pels religiosos com a planta remeiera per evitar els somnis o pensaments impurs. Segons les fonts orals, la planta es posava sota el coixí. La presència d'aquesta planta en una riera indica la bona salut de la mateixa.<\/p> ","coordenades":"41.5917100,2.4576200","utm_x":"454795","utm_y":"4604588","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48315-foto-08075-405-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48315-foto-08075-405-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48316","titol":"Arbreda de plàtans del Mosquit i d'en Rigau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-platans-del-mosquit-i-den-rigau","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.62\/223. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat a la riba nord de la riera i format per uns 100 exemplars de plàtans hispànics, disposats en dos terrenys. Els exemplars estan plantats ordenadament en fileres (50 a cada feixa) i tenen una bona alçada. Els de la banda de tramuntana (els del Mosquit) presenten diversos brots nascuts de la soca, mentre que els de migdia (d'en Rigau) tenen més alçada. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera de la riera.<\/p> ","codi_element":"08075-406","ubicacio":"Carrer de Salvador Dalí - Riera de Dosrius - Dosrius","historia":"

Aquestes arbredes són testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Els plàtans del Mosquit foren plantats cap a la dècada dels anys 30 del segle XX, aproximadament. En aquest terreny hi havia hagut un camp de futbol, al costat del pati de les antigues escoles de Dosrius. Segons les fonts orals, els regaven amb l'aigua de l'aberurador que hi havia a la plaça. Foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat fa més de trenta anys que no s'ha tornat a fer. Els plàtans d'en Rigau foren plantats cap als anys 60 del segle XX, aproximadament. En aquesta zona hi havia camps de regadiu. També foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat en fa cap a trenta que no s'ha tornat a fer. Des de mitjans del segle XX i fins als anys 80, les arbredes eren una zona d'esbarjo per grans petits (s'hi havien orgabitzat actes culturals i menjars populars).<\/p> ","coordenades":"41.5927500,2.4073500","utm_x":"450606","utm_y":"4604731","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48316-foto-08075-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48316-foto-08075-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48317","titol":"Arbreda de plàtans de Sant Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-platans-de-sant-llop","bibliografia":"

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.63\/224.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sotabosc abundant.","descripcio":"

Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat als marges de la riera de Canyamars. Els exemplars estan plantats ordenadament i tenen una bona alçada. També presenten diversos brots nascuts de la soca, tot i que la zona està coberta per un abundant sotabosc que els emmascara. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera d'una riera.<\/p> ","codi_element":"08075-407","ubicacio":"Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius","historia":"

Aquesta arbreda és testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Es va plantar a mitjans dels anys 50 del segle XX i ha estat talada un parell de vegades, tot i que des dels anys 90 no s'ha tornat a fer. A principis dels anys 50 s'hi va organitzar un concurs de bolets. Per la festivitat de Sant Llop (Festa Major de Dosrius) s'hi havien organitzat ballades de sardanes i vermuts populars. També s'hi havien aparcat els cotxes de la gent que anava a l'aplec de Sant Llop.<\/p> ","coordenades":"41.5995800,2.4195100","utm_x":"451625","utm_y":"4605482","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48317-foto-08075-407-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48317-foto-08075-407-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"48318","titol":"Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65\/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.<\/p> ","codi_element":"08075-408","ubicacio":"Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.<\/p> ","coordenades":"41.6025300,2.4523500","utm_x":"454364","utm_y":"4605792","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48318-foto-08075-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48318-foto-08075-408-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48319","titol":"Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73\/234.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.<\/p> ","codi_element":"08075-409","ubicacio":"Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.<\/p> ","coordenades":"41.6252700,2.4431100","utm_x":"453610","utm_y":"4608322","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48319-foto-08075-409-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48319-foto-08075-409-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48320","titol":"Verneda del torrent de Rupit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-del-torrent-de-rupit","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74\/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.<\/p> ","codi_element":"08075-410","ubicacio":"Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.<\/p> ","coordenades":"41.6122700,2.4850700","utm_x":"457097","utm_y":"4606856","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48320-foto-08075-410-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48320-foto-08075-410-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48321","titol":"Verneda de la riera del Far","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-de-la-riera-del-far","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75\/236.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.<\/p> ","codi_element":"08075-411","ubicacio":"Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.<\/p> ","coordenades":"41.6167800,2.4068100","utm_x":"450580","utm_y":"4607399","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48321-foto-08075-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48321-foto-08075-411-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48322","titol":"Alzinar Gros de la Serra de Fontanells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76\/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.<\/p> ","codi_element":"08075-412","ubicacio":"Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.<\/p> ","coordenades":"41.6246100,2.4883100","utm_x":"457375","utm_y":"4608225","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48322-foto-08075-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48322-foto-08075-412-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48323","titol":"Alzinar vell de ca l'Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-vell-de-ca-larenes","bibliografia":"

RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.<\/p> ","codi_element":"08075-413","ubicacio":"Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.<\/p> ","coordenades":"41.6237100,2.4613800","utm_x":"455131","utm_y":"4608139","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48323-foto-08075-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48323-foto-08075-413-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48324","titol":"Pineda de pinassa del Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-pinassa-del-corredor","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77\/238.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.<\/p> ","codi_element":"08075-414","ubicacio":"Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.<\/p> ","coordenades":"41.6291200,2.4778800","utm_x":"456509","utm_y":"4608731","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48324-foto-08075-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48324-foto-08075-414-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48325","titol":"Pineda de pi roig del Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-pi-roig-del-corredor","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.78\/239. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície aproximada d'una hectàrea. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.<\/p> ","codi_element":"08075-415","ubicacio":"Plana del Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far","historia":"

Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.<\/p> ","coordenades":"41.6308500,2.4745300","utm_x":"456231","utm_y":"4608925","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48325-foto-08075-415-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48325-foto-08075-415-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48326","titol":"Pineda de pi roig del Montalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-pi-roig-del-montalt","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.79\/240.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat en una zona d'alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. Té una superfície aproximada d'una hectàrea i els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida.<\/p> ","codi_element":"08075-416","ubicacio":"Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars","historia":"

Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.<\/p> ","coordenades":"41.6047000,2.4941300","utm_x":"457847","utm_y":"4606012","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48326-foto-08075-416-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48326-foto-08075-416-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48333","titol":"Pins grossos de can Pere Lloret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-grossos-de-can-pere-lloret","bibliografia":"

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.71\/232.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt situat al marge del torrent de Rupit, a la banda de ponent de les restes de la masia de ca l'Eugasser. Està format per diversos exemplars d'aquesta espècie, de la família de les pinàcies. Els exemplars presenten unes alçades màximes de 18 metres i un brancatge espès.<\/p> ","codi_element":"08075-423","ubicacio":"Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars","historia":"

Se li calcula una antiguitat d'uns 100 anys.<\/p> ","coordenades":"41.6133500,2.4773000","utm_x":"456450","utm_y":"4606980","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48333-foto-08075-423-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48333-foto-08075-423-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"48353","titol":"Aigües termals sulfurades de la Puda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda","bibliografia":"

- Agenda 21 Esparreguera (2004). Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p>

- ESTRADA I PLANELL, Gemma (2011). 'Un viatge en el temps al balneari de la Puda de Montserrat', a Materials del Baix Llobregat<\/em>, 17, p. 23-30.<\/p>

- La Puda : establecimiento de aguas minerales sulfurosas situado en la marjen izquierda del río Llobregat, en el término de Esparraguera en la provincia de Barcelona (1853), Biblioteca Patrimoni Digital, Universitat de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l\/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats.<\/p>

Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.<\/p> ","codi_element":"08076-1","ubicacio":"La Puda","historia":"

Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870.<\/p>

Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.<\/p> ","coordenades":"41.5707300,1.8757200","utm_x":"406266","utm_y":"4602727","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48353-foto-08076-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48353-foto-08076-1-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48354","titol":"Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines","bibliografia":"

- Càtaleg d'arbres d'interès local<\/em> (1997). Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 m., amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m. i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 m.<\/p>

Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers.<\/p>

El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó.<\/p> ","codi_element":"08076-2","ubicacio":"Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. Al nord del polígon de Can Roca.","historia":"

Edat estimada de 110 anys (2026). Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc.<\/p> ","coordenades":"41.5555700,1.8447800","utm_x":"403664","utm_y":"4601078","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48354-foto-08076-2-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Arbre o arbreda d'interès"],"data_modificació":"2026-04-21 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2211","rel_comarca":["11"]},{"id":"48365","titol":"Balma de la Riera de Masquefa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-riera-de-masquefa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"A l'interior hi ha la presència de grafitis.","descripcio":"

La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat.<\/p>

La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%).<\/p> ","codi_element":"08076-13","ubicacio":"Riera de Masquefa.","historia":"

Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar.<\/p>

Actualment, l'element forma part del medi natural.<\/p> ","coordenades":"41.5168100,1.8633400","utm_x":"405155","utm_y":"4596754","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48365-foto-08076-13-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48370","titol":"Bassa de Can Cardús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-cardus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai.<\/p>

Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies.<\/p>

Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles).<\/p>

Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus).<\/p>

En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea).<\/p>

Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp.<\/p>

Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare \/Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.<\/p> ","codi_element":"08076-18","ubicacio":"Carretera de Mas d'en Gall","historia":"

La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.5381600,1.8346600","utm_x":"402794","utm_y":"4599156","any":"1992","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48370-foto-08076-18-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121).Malgrat ser una zona humida de petites dimensions, té un valor ecològic remarcable com a refugi d’amfibis i macroinvertebrats aquàtics, així com a punt d’abastiment de fauna en un entorn agrícola i forestal. La seva existència depèn de la recàrrega de l’aqüífer i del manteniment de la qualitat de les aigües.En l’àmbit dels ecosistemes hídrics, cal remarcar la Bassa de Can Cardús, inclosa a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"48425","titol":"Cova del Senecó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-seneco","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari.<\/p> ","codi_element":"08076-73","ubicacio":"Serra dels Gatells, camí de Can Rubió.","historia":"","coordenades":"41.5599500,1.8501000","utm_x":"404114","utm_y":"4601558","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48427","titol":"Coves del Prim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-del-prim","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest.<\/p>

Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.<\/p> ","codi_element":"08076-75","ubicacio":"Camí de Can Tobella.","historia":"","coordenades":"41.5769617,1.8720746","utm_x":"405971","utm_y":"4603423","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix fent ràpel.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48442","titol":"Falla inversa del Paleozoic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/falla-inversa-del-paleozoic","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140\/30 i 152\/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.<\/p> ","codi_element":"08076-90","ubicacio":"Camí de la Bramona.","historia":"","coordenades":"41.5517900,1.8620100","utm_x":"405095","utm_y":"4600639","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48453","titol":"Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.<\/p> ","codi_element":"08076-101","ubicacio":"Sant Salvador de les Espases.","historia":"

Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.5793800,1.8838400","utm_x":"406955","utm_y":"4603678","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48454","titol":"Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids.","descripcio":"

El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició.<\/p>

A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.<\/p> ","codi_element":"08076-102","ubicacio":"Carretera de la Colònia Sedó.","historia":"

Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.<\/p> ","coordenades":"41.5433400,1.8723400","utm_x":"405944","utm_y":"4599690","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48475","titol":"Jardí de Can Comelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-can-comelles","bibliografia":"

(1997). Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 m. d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre.<\/p>

De la família de les Pinàcies, gènere 'Pinus', n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie ' Pinus pinaster', són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie ' Pinus Halepensis', també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres.<\/p>

El boix, gènere 'Buxus', espècie ' Buxus sempervivens', és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó.<\/p>

El xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.<\/p> ","codi_element":"08076-123","ubicacio":"Can Comelles","historia":"

Edat estimada de 90 anys (2026).<\/p> ","coordenades":"41.5485500,1.8632600","utm_x":"405195","utm_y":"4600278","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48475-foto-08076-123-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Arbre o arbreda d'interès"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2211","rel_comarca":["11"]},{"id":"48481","titol":"Les Roques Blaves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-roques-blaves","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p>

Estudi geològic i ambiental per a la protecció i conservació d'Els Blaus. <\/em>UPC. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals, 2004.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta un lleuger estat de degradació degut a l'acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència d'alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig.","descripcio":"

La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca.<\/p>

Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració.<\/p>

La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat.<\/p>

Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic.<\/p>

Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.<\/p> ","codi_element":"08076-129","ubicacio":"Camí de les Bramones, o des de la Riera del Puig.","historia":"

Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia.<\/p>

Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat.<\/p>

La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.<\/p> ","coordenades":"41.5521900,1.8658600","utm_x":"405417","utm_y":"4600679","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-07 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48523","titol":"PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses.<\/p>

Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'.<\/p>

La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics.<\/p>

Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.<\/p> ","codi_element":"08076-171","ubicacio":"Sant Salvador de les Espases","historia":"

El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.<\/p>

El PEIN va ser aprovat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12\/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.<\/p>

Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.<\/p> ","coordenades":"41.5793900,1.8843600","utm_x":"406999","utm_y":"4603679","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48523-foto-08076-171-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"48525","titol":"Riera d'Alfàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dalfabrega","bibliografia":"

www.tortugues.cat\/html2\/tortrierol.html<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortuga de rierol ('Mauremys leprosa').<\/p>

La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat.<\/p>

La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida.<\/p> ","codi_element":"08076-173","ubicacio":"Riera d'Alfàbrega.","historia":"

A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable.<\/p>

És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20 cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació.<\/p>

Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta').<\/p>

És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius.<\/p> ","coordenades":"41.5378700,1.8572800","utm_x":"404680","utm_y":"4599099","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48525-foto-08076-173-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48526","titol":"Riera de Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-magarola","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Té problemes de contaminació.","descripcio":"

Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m). La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal.<\/p>

La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%).<\/p>

La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola).<\/p>

El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes.<\/p> ","codi_element":"08076-174","ubicacio":"Riera de Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5227100,1.8663300","utm_x":"405413","utm_y":"4597406","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48535","titol":"Tossal rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tossal-rodo","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta.<\/p>

És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment.<\/p>

L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada.<\/p> ","codi_element":"08076-183","ubicacio":"Camí del Tossal Rodó.","historia":"","coordenades":"41.5799300,1.8685900","utm_x":"405685","utm_y":"4603756","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"És un punt d'escalada molt important.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48538","titol":"Turó de la Socarrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-socarrada","bibliografia":"

(2004). Agenda 21 Esparreguera<\/em>. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 m. d'altitud.<\/p>

El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia).<\/p> ","codi_element":"08076-186","ubicacio":"Camí del Tossal Rodó.","historia":"","coordenades":"41.5852500,1.8808400","utm_x":"406714","utm_y":"4604333","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48538-foto-08076-186-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48543","titol":"ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zepa-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat","bibliografia":"

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona d'Especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat.<\/p>

Aquesta ZEPA destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc.<\/p>

A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.<\/p> ","codi_element":"08076-191","ubicacio":"Riu Llobregat","historia":"

La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79\/409\/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres.<\/p>

Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació.<\/p>

Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari..<\/p> ","coordenades":"41.5691700,1.8672600","utm_x":"405558","utm_y":"4602563","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"48544","titol":"Zona boscosa de la Vinya Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-boscosa-de-la-vinya-vella","bibliografia":"

(2004). Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 m. d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1.200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya.<\/p>

És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats.<\/p> ","codi_element":"08076-192","ubicacio":"La Vinya Vella","historia":"","coordenades":"41.5489800,1.8411500","utm_x":"403351","utm_y":"4600350","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/48544-foto-08076-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48545","titol":"Zona geològica de la Puda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-geologica-de-la-puda","bibliografia":"

(2004): Agenda 21 Esparreguera. <\/em>Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins).<\/p>

Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè).<\/p>

Els valors geològics de la zona són tres:<\/p>

- És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre.<\/p>

- Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc.<\/p>

- S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona.<\/p> ","codi_element":"08076-193","ubicacio":"La Puda","historia":"","coordenades":"41.5737700,1.8747200","utm_x":"406187","utm_y":"4603066","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-05-12 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"101271","titol":"Jardí de Cal Marimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-cal-marimon","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En procés d'adequació com a espai públic (2026).","descripcio":"

Jardí de la casa senyorial de Cal Marimon amb una superfície d'uns 1.696 m2.<\/p> ","codi_element":"08076-194","ubicacio":"C\/ Gran, 50.","historia":"","coordenades":"41.5396000,1.8689200","utm_x":"405654","utm_y":"4599278","any":"","rel_municipis":"08076","municipi_nom":"Esparreguera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/101271-jardins-de-cal-marimon-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08076\/101271-jardins-de-cal-marimon-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-05 00:00:00","autor_fitxa":"OPC","autor_element":"","observacions":"Informació obtinguda del Catàleg de béns a protegir (POUM 2026, pendent d'aprovació)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"48685","titol":"Font de l'Escala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lescala","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta.","codi_element":"08078-140","ubicacio":"Al costat de la masia de Boixadera del Cint","historia":"El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines.","coordenades":"42.0622100,1.7215900","utm_x":"394227","utm_y":"4657474","any":"","rel_municipis":"08078","municipi_nom":"L'Espunyola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48685-foto-08078-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48685-foto-08078-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"48686","titol":"La Ribolleda\/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora","bibliografia":"

http:\/\/www20.gencat.cat\/portal\/site\/dmah<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.<\/p> ","codi_element":"08078-141","ubicacio":"Enclavament de la Ribolleda","historia":"

La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.<\/p> ","coordenades":"42.0467500,1.6774300","utm_x":"390547","utm_y":"4655813","any":"","rel_municipis":"08078","municipi_nom":"L'Espunyola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48686-foto-08078-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48686-foto-08078-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["14"]},{"id":"48687","titol":"Font de Cal Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-ferrer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'estructura no està gaire ben conservada.","descripcio":"Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí.","codi_element":"08078-142","ubicacio":"A la zona de Sant Sadurní del Cint.","historia":"El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI.","coordenades":"42.0580000,1.7370800","utm_x":"395502","utm_y":"4656987","any":"","rel_municipis":"08078","municipi_nom":"L'Espunyola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48687-foto-08078-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48687-foto-08078-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"48702","titol":"Salt de Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-sallent","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Salt de Sallent és un salt d'aigua que es produeix al límit dels termes municipals de Capolat amb l'Espunyola. El torrent s'inicia a Capolat tot passant per la casa de Comamorera (Capolat) i al seu pas pel municipi de l'Espunyola rep el nom de Rasa del Salt. El punt del salt d'aigua és en la falla rocosa que hi ha en el cingle de Capolat, aproximadament uns 35 metres de caiguda d'aigua que generen un salt també anomenat cua de cavall. Normalment el torrent acostuma a portar poc cabal d'aigua, però els dies de pluges intenses recull un volum d'aigua considerable generant un impressionant salt que, per les característiques de la seva ubicació, fa que sigui molt visible des de part de la meitat oest de l'Espunyola i sobretot des del pas per la carretera de Cardona a Berga.","codi_element":"08078-157","ubicacio":"A la zona del Cint.","historia":"","coordenades":"42.0644200,1.7559900","utm_x":"397077","utm_y":"4657677","any":"","rel_municipis":"08078","municipi_nom":"L'Espunyola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48702-foto-08078-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08078\/48702-foto-08078-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"48717","titol":"Cap de dinosaure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cap-de-dinosaure","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'anomenat cap de dinosaure és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s'ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d'un dinosaure, d'aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.","codi_element":"08078-172","ubicacio":"A la zona de Sants Metges","historia":"","coordenades":"42.0568500,1.7583700","utm_x":"397262","utm_y":"4656834","any":"","rel_municipis":"08078","municipi_nom":"L'Espunyola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El bloc està situat a tocar del camí del pantà de l'Espunyola que puja a Capolat, o també Camí de Sants Metges a coll de Jou.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"52827","titol":"Font d'Auró o d'Oró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dauro-o-doro","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar.","codi_element":"08079-28","ubicacio":"Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius.","historia":"","coordenades":"41.8653800,2.1276500","utm_x":"427602","utm_y":"4635198","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52828","titol":"Font de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-sala-0","bibliografia":"FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles.","descripcio":"Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès.","codi_element":"08079-29","ubicacio":"Nord - est del municipi","historia":"Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa.","coordenades":"41.8790600,2.1150900","utm_x":"426575","utm_y":"4636727","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52829","titol":"Font dels Bous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-bous","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar.","codi_element":"08079-30","ubicacio":"Nord- est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8794400,2.1150500","utm_x":"426572","utm_y":"4636769","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52832","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Antoni es troba a llevant de la riera de l'Estany. Davant la font hi ha una bassa abastida per les seves aigües, que s'havia utilitzat anys enrere com a safareig. Sobre la font, en una fornícula, s'hi troba la imatge de Sant Antoni Abat, el patró dels traginers i dels animals.","codi_element":"08079-33","ubicacio":"Camí del Molí del Castell, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8817200,2.1152500","utm_x":"426591","utm_y":"4637022","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52834","titol":"Font del Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-castell-0","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. Als peus hi ha una bassa feta de maçoneria de planta semicircular on es recull l'aigua. A l'entorn proper de la font es disposen diferents elements de pedra tallada com taules i bancs.","codi_element":"08079-35","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina.","coordenades":"41.8826700,2.1133100","utm_x":"426431","utm_y":"4637129","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la font del Molí del Castell, emplaçada a la riba de la riera de l'Estany, principalment s'hi feien fontades, però també era lloc de ballar i de comerciejar en bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52835","titol":"Font Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-jesus","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua.","codi_element":"08079-36","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"","coordenades":"41.8826800,2.1132700","utm_x":"426428","utm_y":"4637131","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52835-foto-08079-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52838","titol":"Font Pedrosa, Font de les Pedroses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-pedrosa-font-de-les-pedroses","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Abandonada","descripcio":"Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai.","codi_element":"08079-39","ubicacio":"Vessant del serrat de l'Horabona","historia":"La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8]","coordenades":"41.8587700,2.1170200","utm_x":"426712","utm_y":"4634473","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52842","titol":"Antic Estany (dessecat)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-estany-dessecat","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys).","codi_element":"08079-43","ubicacio":"Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà.","historia":"Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros\/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat.","coordenades":"41.8655800,2.1139300","utm_x":"426463","utm_y":"4635231","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52842-foto-08079-43-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52850","titol":"Plataners de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme.","codi_element":"08079-51","ubicacio":"Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46","historia":"La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934]","coordenades":"41.8653100,2.1123400","utm_x":"426331","utm_y":"4635203","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52851","titol":"Pla i Coll de la Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-i-coll-de-la-crosa","bibliografia":"

AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08079-52","ubicacio":"Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló","historia":"

Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]<\/p> ","coordenades":"41.8727300,2.1104300","utm_x":"426181","utm_y":"4636028","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux\/creuse, i oc. Cròs\/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52852","titol":"Serrat del Gaig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-del-gaig","bibliografia":"AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià.","codi_element":"08079-53","ubicacio":"Carretera C- 59, km 45","historia":"","coordenades":"41.8655100,2.1098300","utm_x":"426123","utm_y":"4635227","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996]","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52866","titol":"PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany","bibliografia":"

Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.<\/p> ","codi_element":"08079-67","ubicacio":"A l'Oest i l'Est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8802800,2.1030700","utm_x":"425579","utm_y":"4636873","any":"1997","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52866-foto-08079-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52882","titol":"Jardí Mossèn Aureli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-mossen-aureli","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església, capella del Santíssim i casa rectoral. Al jardí hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat.<\/p> ","codi_element":"08079-83","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8691700,2.1127800","utm_x":"426372","utm_y":"4635631","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-05-11 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"52997","titol":"Hort del Sagalès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-del-sagales","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres.","codi_element":"08079-198","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s\/n","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector.","coordenades":"41.8693800,2.1129000","utm_x":"426382","utm_y":"4635654","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53001","titol":"Jardí costat Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-costat-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868.","codi_element":"08079-202","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8688300,2.1124800","utm_x":"426347","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53022","titol":"Font de la Baga del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga-del-castell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu.","codi_element":"08079-223","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"","coordenades":"41.8828900,2.1031900","utm_x":"425592","utm_y":"4637163","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"99723","titol":"Icnites de Fumanya o Jaciment Fumanya Sud","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/icnites-de-fumanya-o-jaciment-fumanya-sud","bibliografia":"

VILA, B. et al., (2005). Informe de la intervenció paleontològica. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC<\/p>

Memòries i informes<\/p>

POZA, B. & VILA, B. (2007) Memòria intervenció paleontològica al Jaciment de Fumanya sud. 2004. Arxiu del Area de Coneixement i Recerca. Mem num.: 5822<\/p>

Memòries i informes<\/p>

VILA, B. & POZA, B. (2008) 'Memòria de les intervencions paleontològiques al jaciment de Fumanya sud (Fígols, Berguedà). Campanyes de 2005 i 2006)'. Mem. 13136.<\/p>

Memòries i informes<\/p>

GALOBART, A., OMS, O. & VILA, B. (2004) 'Informe i Memòria intervenció de l'actuació de documentació gràfica de les restes paleontològiques de Fumanya (Fígols i Vallcebre, Berguedà). Setembre i novembre 2002'. Mem. núm.: 6509.<\/p>

Memòries i informes<\/p>

VILA, B., MARMÍ J. & POZA, B. (2011) 'Memòria de les intervencions paleontològiques a Fumanya Sud i Cingles de Boixader (Fígols, Berguedà). 2008'. PINTER 2761. Mem. núm. 10031.<\/p>

Memòries i informes<\/p>

GALOBART, A., VILA, B. & MARMÍ, J. (2010) 'Memòria dels Treballs Paleonrològics als jaciments de Fumanya (Cretaci superior, Berguedà). Desembre de 2009'. PINTER 4469. Mem. núm. 8621.<\/p>

Memòries i informes<\/p>

BADIA CORTADA, M. (2019) 'Informe d'intervenció: Documentació gràfica al Jaciment de Fumanya Sud i Mina Esquirol (Municipis de Fígols i Vallcebre). PINTER 26235<\/p>

Memòries i informes<\/p>

BADIA CORTADA, M. (2022) 'Memòeria de la intervenció: Documentació gràfica al Jaciment de Fumanya Sud i Mina Esquirol (Municipis de Fígols i Vallcebre). PINTER 26235, memòria acceptada l'1\/06\/2022.<\/p> ","centuria":"Maastrichtià","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt paleontològic format per icnites de dinosaures sauròpodes i també restes d'ossos i ous. A part hi ha una sèrie de restes de fauna fossilitzada del període Cretaci superior. Les icnites de Fumanya formen un dels jaciments de petjades de dinosaures més importants de Catalunya i de tot Europa. Es troben al municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà, i corresponen al període del Cretaci superior, fa uns 70 milions d’anys. Aquestes petjades fòssils, anomenades icnites<\/em>, es van formar quan els dinosaures caminaven sobre superfícies fangoses que, amb el pas del temps, es van endurir i van quedar fossilitzades. A Fumanya s’han identificat més de 3.500 icnites, principalment de dinosaures sauròpodes, que eren gegants herbívors de coll llarg, però també se n’han trobat de teròpodes, dinosaures carnívors. El jaciment destaca per la seva gran extensió i per la qualitat de conservació de les petjades, que es distribueixen al llarg de parets rocoses inclinades, antigues superfícies sedimentàries que van emergir arran de la formació dels Pirineus. A més de les petjades, a Fumanya també s’hi han descobert restes d’ossos i ous fòssils, fet que subratlla la seva rellevància científica. Actualment, el jaciment forma part de la Xarxa de Parcs Geològics i Miner del Berguedà i compta amb un centre d’interpretació que ofereix als visitants una immersió fascinant en el món dels dinosaures i en el procés de fossilització que ha permès conservar-ne el rastre fins als nostres dies.<\/p> ","codi_element":"08080-7","ubicacio":"Fumanya","historia":"

El jaciment de Fumanya, situat entre els municipis de Fígols i Vallcebre, és un dels indrets paleontològics més importants de Catalunya i un dels més destacats d’Europa pel que fa a petjades de dinosaures. Aquestes petjades fòssils, conegudes com a icnites, van ser formades fa aproximadament 66 milions d’anys, durant el Cretaci superior, en un ambient costaner i pantanós on hi transitaven grans dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures. Les seves empremtes van quedar marcades sobre el fang, que amb el pas del temps es va consolidar i fossilitzar. El descobriment del jaciment tingué lloc l’any 1985, quan membres del Col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals van detectar una sèrie de marques en un antic front de mineria a cel obert. Poc després, paleontòlegs de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont van confirmar que es tractava de petjades de dinosaures. Des de llavors, el jaciment ha estat objecte de nombroses campanyes d’estudi i conservació, i ha esdevingut un referent per a la recerca paleontològica. El conjunt de Fumanya inclou més de 3.000 icnites repartides en diversos plafons de roca inclinats, que mostren rastres de locomoció i aporten dades sobre la mida, el comportament i fins i tot la possible organització social d’aquests animals. Les petjades són de gran format —algunes arriben als 60 cm de llargada— i es poden veure tant les empremtes posteriors com les anteriors, cosa que indica que els animals caminaven amb les quatre potes. A més de les icnites, al jaciment també s’han localitzat restes fòssils d’ossos, ous de dinosaure i vegetació fòssil, fet que enriqueix encara més el valor científic del lloc. Tot i el seu interès, el jaciment ha patit problemes de conservació a causa de l’erosió natural, els despreniments i la inclinació de les parets rocoses. Per aquest motiu, des de fa anys s’hi duen a terme treballs de documentació amb tecnologia avançada, com l’escaneig làser 3D i la fotogrametria digital, amb l’objectiu de preservar i estudiar aquest patrimoni de manera no invasiva. Des de 2005, les icnites de Fumanya estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i actualment es poden visitar gràcies a la tasca del Museu de les Mines de Cercs, que gestiona el Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya. El centre ofereix activitats educatives, tallers, visites guiades i exposicions que permeten al públic general endinsar-se en un dels períodes més fascinants de la història de la Terra.<\/p> ","coordenades":"42.1804291,1.7947085","utm_x":"400462","utm_y":"4670513","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/99723-img7516.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Assentament (jaciment)"],"data_modificació":"2025-10-16 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1782","rel_comarca":["14"]},{"id":"99724","titol":"Jaciment de la Font del Bullidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-font-del-bullidor","bibliografia":"

VILA GINESTÍ, Bernat et altri (2005), Informe de la intervenció paleontològica. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VILA, B., POZA, B., SANTOS, A. & BRAVO, A.M. (2007) 'Memòria de les intervencions al jaciment de Font del Bullidor, juny 2004-juliol 2005'. Mem. núm. 5821.<\/p> ","centuria":"Cretaci superior","notes_conservacio":"","descripcio":"

En un entorn de muntanya a prop del nucli de Fígols, al Berguedà, s’hi troba el jaciment paleontològic de la Font del Bullidor, un indret de gran valor científic per a l’estudi dels dinosaures del Cretaci superior. Situat a uns 1.400 metres d’altitud, aquest jaciment forma part del conjunt paleontològic de la zona de Fumanya-Vallcebre, un dels més importants de Catalunya. El jaciment de la Font del Bullidor no només té una gran importància científica, sinó que també representa un exemple excepcional de la interacció entre el patrimoni geològic, la història minera de la zona i la conservació paleontològica. Forma part del conjunt de jaciments reconeguts com a Bé Cultural d’Interès Nacional, juntament amb altres punts pròxims com Fumanya Sud o Mina Esquirol. La Font del Bullidor continua sent objecte d’estudi i valorització, i contribueix a posar en relleu la importància del patrimoni natural i científic del Berguedà. És un espai on el passat remot emergeix entre les capes de roca, recordant-nos que, molt abans dels humans, aquestes muntanyes van ser testimoni de la vida dels últims dinosaures d’Europa.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08080-8","ubicacio":"Fumanya","historia":"

El jaciment va ser descobert en el marc d’un projecte de recerca impulsat per l’Institut Català de Paleontologia, i destaca especialment per la presència de diverses niuades de dinosaures fòssils. S’hi han identificat acumulacions d’ous fossilitzats, alguns dels quals es troben pràcticament sencers i disposats en la seva posició original de posta. Les closques presenten una estructura porosa, adaptada a l’intercanvi gasós dels embrions, i es conserven en dipòsits sedimentaris formats fa més de 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció dels dinosaures. Les excavacions han permès documentar la disposició dels nius, sovint amb estructures semiesfèriques i amb restes de fins a set ous per agrupació. Aquestes troballes ofereixen informació molt valuosa sobre els hàbits reproductius dels dinosaures, com ara la forma de fer els nius, el nombre d’ous per posta o el possible comportament parental.<\/p>

<\/p> ","coordenades":"42.1787500,1.8015218","utm_x":"401022","utm_y":"4670318","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-16 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"99725","titol":"Icnites dels Cingles del Boixader o jaciment Fumanya Nord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/icnites-dels-cingles-del-boixader-o-jaciment-fumanya-nord","bibliografia":"

VILA, B., MARMI, J. & POZA, B. (2011) 'memòria de les actuacions paleontològiques a fumanya Sud i cingles de Boixader (Fígols, Berguedà). 2008'. PINTER 2761. Mem. núm. 10031<\/p> ","centuria":"Cretaci Superior","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les icnites dels Cingles del Boixader, situades al terme municipal de Fígols, constitueixen un dels testimonis més rellevants de l'activitat dels dinosaures al Berguedà durant el Cretaci superior, fa aproximadament 70 milions d'anys. Aquestes petjades fòssils es troben impreses sobre superfícies rocoses inclinades, formades per antics sediments que en aquell temps conformaven una plana costanera humida, prop del mar. El conjunt d’icnites inclou empremtes de diferents tipus de dinosaures. Es poden observar rastres de sauròpodes —els grans herbívors de coll llarg—, caracteritzats per petjades amples i arrodonides, que indiquen el pas d’animals de proporcions colossals. També s’han identificat petjades d’ornitòpodes, dinosaures bípedes herbívors de mida mitjana, amb formes més allargades i marcadament tridactilades. Aquest jaciment destaca no només per la seva varietat d’icnites, sinó també per la seva situació en un entorn natural de gran bellesa i interès geològic. Els cingles, formats per estrats de roca sedimentària, permeten llegir com si fos un llibre obert la història del paisatge prehistòric que un dia van trepitjar aquests animals. Tot i que el jaciment no és gaire extens, la qualitat de les petjades i el seu bon estat de conservació el converteixen en un punt clau per entendre la presència de dinosaures al Prepirineu català.<\/p> ","codi_element":"08080-9","ubicacio":"","historia":"

A les altures solitàries del terme de Fígols, al Berguedà, els Cingles del Boixader amaguen un petit tresor geològic: un conjunt de petjades de dinosaure fossilitzades que ens transporten fins al final del període Cretaci, fa aproximadament 66 milions d’anys. Aquestes empremtes fòssils, conegudes com a icnites, foren deixades sobre sediments tous per dinosaures que travessaven antics ambients fluvials i deltaïcs, avui transformats en formacions rocoses modelades pel temps.<\/p>

Tot i que es tracta d’un jaciment de dimensions reduïdes, les petjades conservades mostren formes tridàctiles clarament atribuïbles a dinosaures bípedes, probablement teròpodes de mida mitjana. Les impressions conserven detalls del contorn dels dits, alguns lleugerament arrodonits, fet que suggereix que els animals caminaven sobre substrats humits, deixant marques profundes que posteriorment es van fossilitzar. Les icnites es troben a la base d’una capa de gresos i conglomerats, inclinada i penjada als cingles, fet que en dificulta tant l’accés com la visibilitat.<\/p>

Aquest petit jaciment forma part d’un conjunt paleontològic molt més ampli conegut com la zona de Fumanya, un espai de gran valor científic i patrimonial on s’han documentat milers de petjades de sauròpodes i altres tipus de dinosaures. Tot i que el jaciment dels Cingles del Boixader no destaca per la seva espectacularitat visual, és una peça clau dins del trencaclosques geològic i paleontològic que ajuda a reconstruir els ecosistemes del darrer període dels dinosaures a Europa.<\/p>

L’indret es troba a prop dels 1.500 metres d’altitud i només s’hi pot arribar a peu per camins rurals. El seu aïllament ha contribuït a la bona conservació del jaciment, que es manté relativament intacte dins un entorn natural de gran bellesa. Des de l’alt dels cingles, on el silenci només és trencat pel vent i els ocells, resulta fàcil imaginar els antics animals desplaçant-se per aquells paisatges fa milions d’anys.<\/p> ","coordenades":"42.1808331,1.7957926","utm_x":"400552","utm_y":"4670556","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-16 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"99726","titol":"Jaciment paleontològic de Can Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-petit","bibliografia":"

BATALLER, J.R. (1943) Memòria Acadèmica, Barcelona<\/p>

CALZADA, S. (1984) Acta Geológica Hispánica, Barcelona<\/p>

SOLÉ SUGRAÑES, L. (1970) Estudio geológico del Prepirineo entre los ríos Segre y Llobregat, Barcelona.<\/p> ","centuria":"Cretaci superior","notes_conservacio":"El jaciment es troba desprotegit i no té cap indicació","descripcio":"

Jaciment que es troba al municipi de Fígols a la propietat de la masia existent de can Petit. Es tracta d'un jaciment paleontològic important al Berguedà amb diversos estrats amb una potència de 20 metres de profunditat.<\/p> ","codi_element":"08080-10","ubicacio":"Fígols","historia":"

Aquest jaciment de fauna invertebrada marina va ser descobert l’any 1974 pel Dr. Sebastià Calzada. L’estudi d’aquest indret va permetre la descripció d’un nou gènere i espècie de braquiòpode: Almerarhynchia virgiliana<\/em>. El nivell estratigràfic que defineix el jaciment pertany a la Formació Bona, datada al Maastrichtià (Cretaci superior). Correspon a una fàcies marina de plataforma continental somera, amb fondàries inferiors als 50 metres. Segons la cartografia geològica de l’IGC, aquests materials s'inclouen dins la unitat cronostratigràfica KMc. Aquest nivell es troba molt pròxim —i lleugerament per sota— del contacte amb els sediments continentals de la Formació Tremp, també d’edat Maastrichtià, coneguts com a fàcies garumnianes. A la base d’aquesta formació hi ha els nivells de lignit que van ser explotats durant dècades a la conca minera de Fígols i Cercs, i on es troben alguns dels jaciments paleontològics més importants de la zona, tant de restes fòssils directes com indirectes. En la cartografia de l’IGC, aquests materials es classifiquen dins la unitat cronostratigràfica Kgp. Està constituït per limolites calcàries poc compactades, intercalades amb filades de nòduls més durs. Per sota, hi ha una capa gruixuda de gresos amb ciment calcari, que formen els cingles característics de la zona i que també contenen una fauna marina fòssil abundant, principalment bivalves i equínids. Per damunt del nivell del jaciment s’observa un estrat de 4 metres de limolites fines amb concrecions d’òxids de ferro, coralls limonititzats i bivalves. Aquest és seguit per un altre nivell de 4 metres de calcàries margoses amb presència d’algues caròfites. A sobre d’aquests materials s’hi troben els coneguts nivells de lignit de la base de la Formació Tremp.<\/p> ","coordenades":"42.1816996,1.8290734","utm_x":"403302","utm_y":"4670614","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-15 00:00:00","autor_fitxa":"JOEL COLOMER CASAMITJANA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"99727","titol":"Jaciment Paleontològic Peguera-1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-peguera-1","bibliografia":"

Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2005). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.<\/p>

Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.<\/p>

VILA, B. & POZA, B. (2007) Memòria intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC. Mem. num.: 5823<\/p>

Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2007). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.<\/p> ","centuria":"Cretaci superior","notes_conservacio":"El jaciment es troba desprotegit i no hi ha senyalització","descripcio":"

El jaciment presenta un notable interès paleoecològic, ja que permet interpretar l’ambient del passat, així com paleobiogeogràfic, aportant dades valuoses sobre la presència de sauròpodes a la zona durant el Campanià-Maastrichtià. Des del punt de vista geològic, el jaciment s’inscriu dins dels materials de la Formació Tremp (Garumnià), que afloren al nucli del sinclinal de Vallcebre, situat a la làmina encavalcant inferior del Pedraforca. La sèrie garumniana inclou un tram basal d’origen lacustre, que conté els lignits característics de la Conca de Saldes, seguit per un tram detrític compost per argiles roges i gresos fluvials, amb presència de calcàries lacustres, i finalment un darrer tram d’argiles roges coronat per la transgressió ilerdiana. Aquests materials, d’origen continental, es daten entre el Cretaci superior (Campanià-Maastrichtià) i el Paleocè inferior (Danià). Estratigràficament, el jaciment es pot situar dins del tram superior de la unitat coneguda com a Lutites amb oncòlits del Garumnià vermell, i s’hi atribueix una edat del Maastrichtià. A la zona afloren principalment lutites roges i ocres, amb gresos a la part superior que presenten cabussaments d’uns 40º. El paleoambient ha estat interpretat com una plana d’inundació amb un antic canal fluvial.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08080-11","ubicacio":"Peguera","historia":"

Les primeres intervencions arqueopaleontològiques al jaciment es remunten a l’any 2004, amb l’inici de la primera campanya d’excavació. Aquesta va continuar el 2005 amb tasques de neteja, protecció, excavació i documentació de les restes fòssils. Durant aquesta segona campanya es van recuperar un total de 33 restes, atribuïdes a diversos tipus de dinosaures, entre les quals destaca un húmer de sauròpode. Pel que fa a l’associació fossilífera, s’han identificat restes de dinosaures —entre ells un sauròpode indeterminat, un titanosàurid indeterminat i un teròpode indeterminat— així com restes de cocodrílids també indeterminats.<\/p> ","coordenades":"42.1633140,1.7666241","utm_x":"398115","utm_y":"4668645","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"JOEL COLOMER CASAMITJANA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"99728","titol":"Jaciment del Torrent del Pla de la Closa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-torrent-del-pla-de-la-closa","bibliografia":"

MARMI, J., VILA, B. & POZA, B. (2009) 'Memòria dels treballs paleontològics a l'àrea de Fumanya (Cretaci superior, Berguedà). Període 2009'. PINTER 3796. Mem. núm. 10116.<\/p>

Bravo, A.M., et al. (2005), Restos de huevos de dinosaurio en el sinclinal de Vallcebre (Berguedà, Provincia de Barcelona).<\/p> ","centuria":"Cretaci superior","notes_conservacio":"El jaciment es troba desprotegit i el seu accés és difícil. Amenaçat per la vegetació","descripcio":"

El jaciment se situa a l’oest de l’antic nucli de Peguera, al sud de la Serra d’Ensija. Per accedir-hi, cal seguir la pista forestal que parteix de l’antic poble fins arribar a la Serra de Camp de Vidre, i des d’allà endinsar-se pel Torrent del Pla de la Closa. El jaciment es localitza en petits afloraments formats per lutites grises, dins dels quals s’han trobat restes fòssils corresponents a closques d’ous de dinosaure.<\/p> ","codi_element":"08080-12","ubicacio":"Peguera","historia":"

El 2009 es van realitzar una sèrie de tasques de prospecció sense anar més enllà en l'estudi del jaciment. Es troba en un estat precari i no hi hagut continuïtat en la seva recerca i documentació.<\/p> ","coordenades":"42.1671122,1.7537220","utm_x":"397056","utm_y":"4669082","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"JOEL COLOMER CASAMITJANA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"100215","titol":"Estany del costat de can Güell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-del-costat-de-can-guell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit estany amb vegetació que es troba sortint de la font de cal Coix. Forma part del trajecte de la riera que aflueix al Barranc dels Graus i que transcórrer per arribar a la vall de Peguera. És un petit estany amb vegetació al seu interior i forma una petita llacuna en un entorn pla. El seu accés des de la carretera de Peguera a Fígols és dificultós i no es troba senyalitzat correctament. Es troba prop de les ruïnes de l'antiga casa de can Güell.<\/p> ","codi_element":"08080-92","ubicacio":"Peguera","historia":"","coordenades":"42.1643021,1.7721889","utm_x":"398577","utm_y":"4668748","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100215-img7592.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100215-img7594.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-28 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100217","titol":"Rec de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent que transcòrrer al costat del camí que unia la població de Fígols amb el poble de Peguera. Desemboca directament al barranc dels Graus al mig de la Vall de Peguera. Té molta vegetació al seu entorn i el cabal és intermitent. En un dels seus trams hi ha un pont interessant que salva el camí de Peguera. També cal destacar la presència d'un petit estany-llacuna amb vegetació al seu interior.<\/p> ","codi_element":"08080-94","ubicacio":"Peguera","historia":"","coordenades":"42.1625934,1.7734285","utm_x":"398677","utm_y":"4668557","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100217-img7586.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-28 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100219","titol":"Riera Peguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-peguera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Riera que es troba al costat del camí ral de Peguera a Fenera. Es tracta d'un curs fluvial que creua gran part de la Vall de Peguera de manera transversal. El seu cabal és irregular, amb sectors on hi ha més vegetació al seu entorn i trams on només s'hi aprecia herba. Part del seu interior està format per còdols de riu i terra. A nivell de fauna sembla que no hi ha presència de peixos, però si d'amfibis com la granota comuna a la zona.<\/p> ","codi_element":"08080-96","ubicacio":"Peguera","historia":"","coordenades":"42.1625652,1.7586931","utm_x":"397459","utm_y":"4668572","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100219-img7535.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100219-img7536.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100220","titol":"Estany costat del camí de Fígols a Peguera (1)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-costat-del-cami-de-figols-a-peguera-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit estanyet al costat del camí de Peguera amb vegetació . Al seu entorn hi ha un seguit d’avets en forma de circumferència. <\/p> ","codi_element":"08080-97","ubicacio":"Fumanya, Baga de Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1668730,1.7964627","utm_x":"400586","utm_y":"4669005","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100220-img7600.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100220-img7601.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100221","titol":"Estany al camí de Fígols a Peguera (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-al-cami-de-figols-a-peguera-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit estany amb aigua amb una capa de verdet al damunt, i al seu entorn hi ha uns avets que flanquegen l’estanyet. Es troba al costat del camí de Coma de la Veça que uneix els nuclis de Fígols i Peguera. S'unica en un bosc frondós i semblaria que al llarg dels anys, i sobretot en moments de pluja, segurament tenia una utilitat d'abeurador de la fauna local. <\/p> ","codi_element":"08080-98","ubicacio":"Fumanya, Baga de Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1673525,1.8098246","utm_x":"401690","utm_y":"4669043","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100221-img7604.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100225","titol":"Torrent del Peu de l'Obaga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-peu-de-lobaga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Torrent del Peu de l'Obaga passa per l'Obaga de Fumanya i es tracta de la típica rierola amb un cabal irregular. Transcórrer per gran part del terme muncipial de Fígols i en destaca el seu pas per la casa de la Creu de Fumanya. Al seu entorn té la vegetació de la zona com arbredes i arbustos varis. El seu cabal irregular no li permet tenir fauna aquàtica abundant, només en petits estanyols que forma el seu curs.<\/p> ","codi_element":"08080-102","ubicacio":"Fumanya, costat Creu de Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1698924,1.7870176","utm_x":"399811","utm_y":"4669351","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100225-img7610.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100231","titol":"Torrent del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-grau-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torrent amb el típic cabal irregular d’aigua i amb molta vegetació al seu entorn. El seu pas ressegeuix el Barranc i en sentit descendent en direcció a Cercs. Hi ha una gran quantitat de pedres i arbres enmig del torrent.<\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08080-108","ubicacio":"Peguera","historia":"","coordenades":"42.1586476,1.7782823","utm_x":"399071","utm_y":"4668113","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100231-img8056.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-17 00:00:00","autor_fitxa":"JOEL COLOMER CASAMITJANA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100232","titol":"Torrent de Fumanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-fumanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Torrent de Fumanya transcòrrer des de Fumanya fins arribar a la Vall de Peguera. El seu cabal és irregular i es troba envoltat de vegetació frondosa en part del seu recorregut.<\/p> ","codi_element":"08080-109","ubicacio":"Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1775149,1.7982654","utm_x":"400752","utm_y":"4670184","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100232-img7610.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100237","titol":"Font de la Capucha","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-capucha","bibliografia":"","centuria":"s.XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petita font que es troba al costat del camí dels Pisos a Peguera. Hi ha una creu que indica el seu nom i l’aigua brolla a través d’un mòdul de fusta en forma de canal que desemboca al mateix camí. Es troba al costat del camí dels Pisos a Peguera. La seva factoria, sobretot dels elements ornamentals està feta per aficionats al senderisme o algún veí.<\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08080-114","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"42.1580591,1.7877213","utm_x":"399850","utm_y":"4668037","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100237-img8113.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100237-img8114.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100237-img8117.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"100238","titol":"Coll de Fumanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-fumanya","bibliografia":"

VILA, B, GALOBART, Àngel(2003), Icnitas de dinosaurios saurópodos del Cretácico superior de Fumanya (Alt Berguedà, Cataluña)<\/em>. Geogaceta, 33, pp.143-146.<\/p> ","centuria":"Cretaci Superior","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Coll de Fumanya és un dels punts més singulars del terme municipal de Fígols, a la comarca del Berguedà, situat a l’entorn del massís del Catllaràs i a tocar de la serra del Verd. Aquest indret, a més de tenir un gran interès paisatgístic, és conegut arreu per la seva extraordinària riquesa paleontològica i geològica, que ha convertit la zona en un dels jaciments més importants de la península Ibèrica. L’àrea de Fumanya fou explotada intensament durant dècades per l’activitat minera del carbó, especialment a partir de la segona meitat del segle XX. Les extraccions, però, deixaren al descobert un espectacular conjunt de petjades de dinosaures sauròpodes del Cretaci superior (fa uns 65-70 milions d’anys). Aquestes icnites, que es conserven en grans plans inclinats de roca calcària, constitueixen una de les concentracions més notables de petjades de dinosaures d’Europa. La seva troballa i estudi han permès conèixer amb més detall la presència i el comportament d’aquests animals en el que era una àrea costanera i pantanosa abans de l’extinció massiva del final del Mesozoic. A banda de l’interès científic, el Coll de Fumanya és avui un espai patrimonial i divulgatiu, integrat dins la Xarxa de Museus de Ciència i Tècnica de Catalunya i vinculat al Museu de les Mines de Cercs. La visita a Fumanya ofereix una experiència que combina la contemplació del paisatge muntanyós del Berguedà amb el descobriment d’un dels conjunts paleontològics més valuosos de Catalunya.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08080-115","ubicacio":"Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1670271,1.7793440","utm_x":"399172","utm_y":"4669043","any":"65 milions d'anys","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-06 00:00:00","autor_fitxa":"Joel Colomer Casamitjana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["14"]},{"id":"100304","titol":"Font del Bullidor o de la Llet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bullidor-o-de-la-llet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Font del Bullidor, també coneguda com la Font de la Llet, és un dels indrets més emblemàtics del terme municipal de Fígols, al Berguedà. Situada en un entorn natural de gran bellesa, a prop del camí que porta cap als jaciments paleontològics de Fumanya, la font s’amaga entre boscos i roques calcàries, oferint un racó fresc i ombrívol que ha estat punt de parada per caminants i excursionistes al llarg dels anys. El nom de “Bullidor” prové del soroll característic que fa l’aigua en brollar amb força del subsol, especialment en èpoques de pluja o desglaç. L’aigua, que raja entre les escletxes de la roca calcària, ho fa de manera intermitent i sobtada, com si es tractés d’un petit guèiser natural. Per la seva banda, l’apel·latiu de “Font de la Llet” fa referència al color blanquinós que sovint presenta l’aigua, degut a la presència de minerals en suspensió, principalment carbonat càlcic, que li dona aquest aspecte lletós tan particular. Aquesta font, a més del seu interès paisatgístic, és també un punt de referència dins el ric patrimoni natural de Fígols. Ha estat tradicionalment lloc de trobada, de descans i fins i tot d’inspiració per a caminants i naturalistes. A pocs metres de la font, el paisatge es transforma en una finestra al passat prehistòric, ja que en aquesta mateixa zona es troben importants restes de niuades de dinosaures fossilitzades, cosa que confereix a l’indret un doble interès: geològic i biològic.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08080-175","ubicacio":"Fumanya","historia":"","coordenades":"42.1789687,1.8007705","utm_x":"400961","utm_y":"4670343","any":"","rel_municipis":"08080","municipi_nom":"Fígols","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08080\/100304-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-10-21 00:00:00","autor_fitxa":"JOEL COLOMER CASAMITJANA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]},{"id":"75034","titol":"Cingles de Bovilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-de-bovilar","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic.","codi_element":"08081-158","ubicacio":"cingles de Bovilar","historia":"","coordenades":"41.7835300,2.4069000","utm_x":"450715","utm_y":"4625912","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75034-foto-08081-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75034-foto-08081-158-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75036","titol":"Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques.","codi_element":"08081-160","ubicacio":"Fogars de Montclús","historia":"","coordenades":"41.7627800,2.4361700","utm_x":"453132","utm_y":"4623592","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75036-foto-08081-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75036-foto-08081-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades corresponen a un punt central del torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75037","titol":"Esqueis de Santa Helena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esqueis-de-santa-helena","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena.","codi_element":"08081-161","ubicacio":"Santa Helena","historia":"Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa.","coordenades":"41.7556100,2.4678800","utm_x":"455763","utm_y":"4622779","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75037-foto-08081-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75037-foto-08081-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75038","titol":"La Tordera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-tordera","bibliografia":"ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Tordera és un riu que neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental), a la Font Bona, vora el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. Té una llargada de 61,5 km. És de règim exclusivament pluvial, i el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. El curs alt, que s'inicia aproximadament als 1.600 m d'alçada sobre el nivell del mar i es perllonga fins a Sant Celoni, es caracteritza pel seu modest cabal que transcorre per uns pendents bastant pronunciats, la llera estreta i bastant rocosa i unes aigües ràpides, ombrejades per un bosc de ribera en el que domina la verneda. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l'esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda.","codi_element":"08081-162","ubicacio":"La Tordera","historia":"El riu Tordera era ja conegut en època romana, tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més emprat el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com Tordaria o Torder.","coordenades":"41.7399300,2.4071500","utm_x":"450702","utm_y":"4621071","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75038-foto-08081-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75038-foto-08081-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades corresponen a un punt central.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75039","titol":"Empedrat de Morou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/empedrat-de-morou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc).","codi_element":"08081-163","ubicacio":"Turó de Morou","historia":"","coordenades":"41.7690700,2.4803900","utm_x":"456812","utm_y":"4624267","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75039-foto-08081-163-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75040","titol":"Les Agudes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-agudes","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper.","codi_element":"08081-164","ubicacio":"Les Agudes","historia":"","coordenades":"41.7893100,2.4439300","utm_x":"453796","utm_y":"4626533","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75040-foto-08081-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75040-foto-08081-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75041","titol":"Passavets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passavets","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa.","codi_element":"08081-165","ubicacio":"Passavets","historia":"","coordenades":"41.7806300,2.4456200","utm_x":"453930","utm_y":"4625569","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75041-foto-08081-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75041-foto-08081-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75042","titol":"Riera de Santa Fe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-santa-fe-0","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera.","codi_element":"08081-166","ubicacio":"Santa Fe del Montseny","historia":"","coordenades":"41.7740400,2.4657900","utm_x":"455602","utm_y":"4624827","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75042-foto-08081-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75042-foto-08081-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75043","titol":"Roc Ramon o Roc d'en Corbera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-ramon-o-roc-den-corbera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe.","codi_element":"08081-167","ubicacio":"Santa Fe","historia":"Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon.","coordenades":"41.7599100,2.4714700","utm_x":"456064","utm_y":"4623255","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75043-foto-08081-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75047","titol":"Turó de l'Home","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-lhome","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca.","codi_element":"08081-171","ubicacio":"Turó de l'Home","historia":"El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions.","coordenades":"41.7765300,2.4348500","utm_x":"453032","utm_y":"4625119","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75048","titol":"Turó de Morou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-morou","bibliografia":"OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis.","codi_element":"08081-172","ubicacio":"Turó de Morou","historia":"","coordenades":"41.7720800,2.4804400","utm_x":"456818","utm_y":"4624601","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75048-foto-08081-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75048-foto-08081-172-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75049","titol":"Vall de Santa Fe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-santa-fe","bibliografia":"ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística.","codi_element":"08081-173","ubicacio":"Santa Fe","historia":"","coordenades":"41.7720300,2.4663300","utm_x":"455645","utm_y":"4624603","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75049-foto-08081-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75049-foto-08081-173-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"75088","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny-6","bibliografia":"PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat\/parcsn\/parcs\/index.asp?parc=3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. l'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105\/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12\/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200\/613\/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.","codi_element":"08081-212","ubicacio":"Parc Natural del Montseny","historia":"El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.","coordenades":"41.7648900,2.4459000","utm_x":"453942","utm_y":"4623821","any":"","rel_municipis":"08081","municipi_nom":"Fogars de Montclús","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75088-foto-08081-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08081\/75088-foto-08081-212-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Fogars de Montclús.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"90752","titol":"La Tordera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-tordera-0","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de torderades<\/em>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-9","ubicacio":"Riu La Tordera","historia":"

Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC \/ Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí turdaria. <\/em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al pagus<\/em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7313700,2.6906300","utm_x":"474271","utm_y":"4619997","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90752-02p1500158.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90752-03p1490675.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90752-04p1500156.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["0"]},{"id":"90764","titol":"Riera de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-santa-coloma","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-18","ubicacio":"En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.","historia":"

L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328\/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12\/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7415000,2.6758700","utm_x":"473048","utm_y":"4621127","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90764-02p1490614.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90764-03dsc0746.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_atribut":["Natura 2000"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2136","rel_comarca":["0"]},{"id":"90792","titol":"Freixeneda de Can Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/freixeneda-de-can-roca","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.","descripcio":"

Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-46","ubicacio":"Polígon 9. Parcel·la 14","historia":"

El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7351300,2.6727500","utm_x":"472786","utm_y":"4620420","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90792-02p1500114.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90792-03p1500111.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90792-04p1500115.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]},{"id":"91190","titol":"Font de Can Saboia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-saboia","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-90","ubicacio":"Polígon 11 Parcel·la 103","historia":"","coordenades":"41.7169800,2.6697100","utm_x":"472525","utm_y":"4618406","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91190-02dsc2166.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91190-03dsc2168.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]},{"id":"91201","titol":"Turó de Sant Corneli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-sant-corneli","bibliografia":"

ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El turó de Sant Corneli o de Sant Corneli de Montells està situat a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Pertany administrativament al municipi de Fogars de la Selva.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FULGAROLES, Jaume \/ VILÀ, Josep: 2007). Des d’aquest indret s’accedeix a la part més alta del turó.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Com en el cas del turó de Can Saboia, explotat com a pedrera d’extracció de material basàltic per a la seva transformació en àrids i grava, el turó de Sant Corneli forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la part més alta del turó, a més d’una plataforma basàltica s’hi localitzen diversos murs de pedra que ressegueixen antigues feixes i el camí de pujada, i les restes enderrocades per una màquina, a inicis de la segona meitat del segle XX de l’antiga ermita de Sant Corneli. La roca que forma la serralada travessada per les roques eruptives és de tipus granític, que es troba en contacte directa amb el basalt de color negre blavenc, en el qual s’hi observen abundants cristal·litzacions de zeolites.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La vegetació principal que s’hi desenvolupa és la sureda (Quercus súber L.) amb una representació important d’alzina (Quecus ilex). En algun indret es pot trobar barrejada amb algun pi, però probablement l’explotació humana la va afavorir. Com arbust destaca la presència del cirerer d’arboç o cirera de pastor i la mata o llentiscle. En les zones on l’aflorament basàltic és més visible, només hi creix herbassar amb fenals i alguna estepa. Degut també a la mà de l’home, s’hi localitzen nombrosos ullastres, que són el darrer testimoni de l’antic cultiu de l’olivera. En el vessant més assolellat destaca una zona amb nombrosos ruscs d’abelles amb els quals s’obté una mel de romaní d’excel·lent qualitat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-101","ubicacio":"Polígon 11 Parcel·la 99","historia":"

Mata-Perelló (2013) situa la formació d’aquest turó en el mateix període que el volcà o pedrera de can Saboia, abans de la formació volcànica de la comarca de la Garrotxa; durant el miopliocè, les fractures que afectaren a la serralada litoral van facilitar la pujada eruptiva del magma a la superfície, formant-se així un aflorament de colada basàltica olivínica que talla els afloraments de leucogranits. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Fa uns anys, hi va haver un intent d’ampliació del permís d’explotació de la pedrera cap el turó de Sant Corneli, però l’administració ho va denegar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La presència de les restes d’una antiga ermita amb les diferents dependències i murs també formen part d’aquest paisatge que a inicis del segle XIII l’home decidí transformar construint-hi un lloc de culte. Es tracta de l’ermita dedicada a Sant Corneli de Montells. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’ermita de Sant Corneli fou fundada l’any 1200 mitjançant una donació de Pere Gros a Guerau del Puig de Montells a fi de construir una església dedicada a Sant Corneli. L’any 1201, el prevere Pere de Canadell, s’afegeix als iniciadors. L’ermita depenia del monestir de Roca-Rossa, que els vescomtes de Cabrera feren donació l’any 1218. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’església surt esmentada en un testament de 1204 (Delmes, número 10).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En un altre document datat de l’any 1391, es parla d’un incendi ocorregut quaranta anys abans, és a dir, pels volts de 1351, i que el prior de Roca-grossa té la intenció de vendre i que finalment fou venuda per un import de quatre-cents florins d’or. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1397 s’hi instal·la un ermità, segons consta en un contracte aprovat entre el monestir de Roca-rossa i l’ermità de Sant Corneli, fra Andreu Torranella, segons el qual aquest haurà de satisfer cent sous anuals al monestir.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1403 es documenta l’existència d’una llicència per demanar caritat per l’ermita de Sant Corneli, amb els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El 31 d’agost de 1563 té lloc a la notaria de Tordera, (segons una nota inscrita en el llibre de censals de la parròquia de Fogars), una venda de la casa, terres i altres drets de Sant Corneli. A posteriori, en aquest mateix document s’hi deixa anotat que el 13 de juliol de 1593, en el manual vint de la Cúria Eclesiàstica Gerundencis <\/em>es produí la concòrdia feta per dita venda. A més dels drets de primícies, també deixen constància de les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1679 es produeix una discòrdia sobre les primícies que s’havien de pagar, entre el rector de Fogars contra Josep Rosés, ermità de Sant Corneli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1704 Pere Rossell, de Can Saboia, és administrador de la confraria de Sant Corneli. Manlleva quaranta rals que promet tornar en un any. A canvi deixa coma penyora en un calaix de dita església un anell d’or. Un any després deixa el seu càrrec com administrador i ha tornat l’import, recuperant així la penyora. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1713 es mariden a la capella Josep Llunell (originari de Tordera) amb Maria Rossell, donzella i filla de Pere i de Teresa, de Can Saboia, casa situada al dessota de l’ermita de Sant Corneli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els segles XVII i XVIII els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen compte anualment de les despeses per consums i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades per l’aplec del seu patró, el dia setze de setembre. Paguen les despeses dels músics, del parament de l’ermita i per l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1808 fou batejat Joan Rossell i Calva pel reverend Joan Serratosa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7203800,2.6672700","utm_x":"472324","utm_y":"4618785","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91201-02p1500576.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91201-03p1500586.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d’una zona geològica volcànica, caracteritzada per les columnes basàltiques, les quals presenten una perfecció que les fa realment singulars a nivell de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]},{"id":"91582","titol":"Font de Ca n'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-noller","bibliografia":"

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Només raja quan plou, si ho fa. No conserva el broc i no se'n fa manteniment.","descripcio":"

La font de Ca n’Oller està situada en el Parc del Montnegre i el Corredor, concretament en la confluència del torrent del Vicari i del Sot de l’Avellaner. La seva ubicació queda senyalada per la presència de dos cedres i un plataner de dues branques que contrasten amb la vegetació pròpia d’un bosc de ribera. En aquesta zona, predominen els avellaners, els roures i una gran quantitat de molses i falgueres que creixen ufanosos degut a la combinació de tres elements essencials: l’aigua, la humitat i la matèria orgànica. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Un cop localitzats els arbres, en el marge situat al costat del plataner i un dels cedres, entre la gran quantitat de fullaraca, s’observen diversos elements, dos d’ells corresponen a dues deus d’aigua. La primera, surt d’una raconada, directament del marge, sense broc, però que l’aigua ha anat formant una cassoleta al terra que a més, està parcialment envoltada per pedra. Un parell de metres en direcció al cedre, en el mateix marge s’endevina una pica feta d’obra i arrebossada, que mesura 0’80 m x 0’60 m x 0’20 m. El seu interior està reblert de fullaraca i terra.
Enfront de la font, hi ha un bardissar amb falgueres que cobreixen una taula de granit que sembla feta aprofitant una mola. Està sostinguda per una columna o un pilar, sense poder-ne precisar res més. Al seu voltant hi ha uns bancs fets amb blocs de pedra ben escairats.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-155","ubicacio":"Polígon 15 Parcel·la 2","historia":"

La font està relacionada amb el mas Oller.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7165800,2.6057100","utm_x":"467201","utm_y":"4618384","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91582-02p1510248.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91582-03p1510249.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91582-04p1510251.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91582-05p1510256.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La font, en els darrers temps, era molt freqüentada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]},{"id":"91601","titol":"Parc del Montnegre i el Corredor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-montnegre-i-el-corredor-2","bibliografia":"

AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1\/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Fogars de la Selva, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni. Està integrat pels massissos del Montnegre i el Corredor, dues unitats de relleu ben definides que se situen en paral·lel a la costa, constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. A més, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entre els dos massissos, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, amb 657 m. d’altitud, al Turó Gros, de 773 m i al Turó d’en Vives, de 759 m. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment, mentre que la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els dos massissos estan bàsicament formats per un cos granític travessat per roques subvolcàniques o filonianes, que són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de la roca terrestre. A la part alta del massís del Montnegre, hi destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Una part del terme de Fogars de la Selva presenta les característiques geològiques que fan d’aquest parc un indret d’especial interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn el vessant de llevant de la Serra del Solà d’en Forn, amb el turó del Vicari de 223 m, el coll de Can Rodon, el Puig Castellar, de 254 m, el turó dels castanyers, de 377 m, el puig de l’Estrell, de 456 m, Collet de la Mina d’Or, Pi de les onze, Puig Pelat de 267 m, Montgròs, de 391 metres amb part de la Serra de l’Esquirol. Destaca la vall de Ramió regada per la riera que porta el mateix nom i que desemboca a la Tordera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorgina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; alguns es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La combinació de tots aquests elements i ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de Populus sp.pl.<\/em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla (Phyllirea media), <\/em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials (Populus spp.).<\/em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de Robinia pseudoacacia<\/em>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les pedredres, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-174","ubicacio":"Plaça de l’Església, 13, 2on - 08471 Vallgorguina","historia":"

El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006). Des de 2017, Fogars de la Selva és un dels municipis interessats en ampliar i\/o modificar l’àmbit de l’espai d’interès natural (EIN).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d’interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6961300,2.5902400","utm_x":"465904","utm_y":"4616120","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91601-02p1510041.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91601-03p1510377.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91601-04p1510370.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91601-05p1500991.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91601-06p1510405.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_atribut":["Natura 2000"],"data_modificació":"2022-09-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Des de principis del segle XX el bosc no para de créixer en detriment de les terres de conreu i els masos que progressivament s’han anat abandonant o han minvat considerablement l’activitat agrícola. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.L’espai protegit coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12\/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.El municipi de Fogars de la Selva disposa d’un punt d’informació del parc ubicat a septentrió del Parc del Montnegre i el Corredor, al Museu de la Pagesia. Ofereix informació del parc, itineraris senyalitzats i activitats diverses.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2136","rel_comarca":["0"]},{"id":"91603","titol":"Vall de Ramió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-ramio","bibliografia":"

A.V. (2003). Montnegre Corredor. Parc Natural. Mapa i guia excursionista. 1\/25.000. Editorial Alpina-Geo Estel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1\/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Vall de Ramió està situada al nord-est del massís del Montnegre, en el vessant més occidental del terme municipal de Fogars de la Selva. És també la més solitària i la més tranquil·la de totes les valls que conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, al costat de l’altre gran vall del parc situada a Furiosos (Tordera). El seu accés natural tant pel nord com pel sud es veu obstaculitzat per l’orografia del terreny. Per una banda, hi ha la Tordera, a la qual s’hi afegeix un obstacle d’origen antròpic, com és l’autopista AP7, i per l’altra pels contraforts muntanyencs que l’envolten: la Serra del Solà d’en Forn, el Serrat de les Llobateres, la Serra de Fesol, les obagues del turó de Can Grau i del Serrat de les Creus, el Puig Castellar i les obagues del turó dels Castanyers i del turó del Montgròs.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La travessa, de sud a nord la riera de Ramió, un curs d’aigua important que, com la riera de Fuirosos, desemboquen a la Tordera pel seu vessant hidrològic dret. Neix a l’obaga del cor del Montnegre, en els contraforts dels turons dels Castanyers, de 377 m d’alçada, de Can Grau, de 289’9 m d’alçada, el Serrat de les Creus, de 391’6 m d’alçada i de les canals orientades al sud-oest que s’originen al Puig Castellar, de 254’5 m i el Serrat de Can Pasqual de 225 m d’alçada respectivament. La riera, en aquest sector alterna zones planeres com tota la que transcorre per la zona del Molinot on als anys vuitanta s’hi construí el que es coneix popularment com a pantà del Molinot, amb alguns trams més abruptes i estrets. La vegetació és exuberant, amb un bosc de ribera humit, que fa de recer a nombroses especies faunístiques. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La riera de Ramió, que en èpoques estivals, acostuma a quedar seca, rep l’aigua de varis torrents tributaris importants, amb els seus respectius afluents i canals. Fan d’aquesta vall un espai d’un veritable interès paisatgístic, biològic i cultural. Alguns d’aquests, procedents de la zona de les Cabanyes conserven el nom d’antigues cases actualment mig enfonsades, com són Can Romeguera i Can Grau de Dalt o Cal Vicari.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el seu recorregut, just abans de Can Bruguera, fa l’aiguabarreig amb el torrent del Sot de l’Home Mort, procedent de l’altre costat del Puig Castellar. Aquest torrent es nodreix d’altres afluents més petits però no menys importants, situats a les capçaleres de la Serra Pelada, el turó de Castanyers, el Puig Pelat i en part del vessant de tramuntana del Puig Castellar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una mica més endavant, procedent de la Serra del Solà d’en Forn, baixa escarpat el torrent del Solà que s’uneix a la riera de Ramió per sobre de Can Forn. I entre aquesta casa i Can Riereta, procedents de la Serra de Fesol s’hi aniran incorporant torrenteres que tot i ser molt humides, només porten aigua superficial en èpoques de pluges. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l’alçada de Sant Andreu de Ramió, pel marge dret de la riera, tornem a trobar un nou afluent important; el torrent del Mas Masó o Can Masó. Aquest baixa, des del Puig de l’Estrell i el Puig Masó i en part del Montgròs amb els seus diferents braços afluents, passant per la Telleda fins desaiguar a la riera de Ramió on conflueixen al darrera mateix de l’ermita de Sant Andreu, Can Riereta i Ca l’Agutzil. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el seu recorregut més planer, està situat a l’alçada del Pla de Can Molera, la Plana i la Perxada de Ca l’Hivern. És en aquest indret que rep pel vessant esquerra, les aigües procedents del torrent del Vicari. S’origina en el Sot de l’Avellaner i travessa l’aulet de la Serra, regant al seu pas, el pla de Ca l’Oller. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El darrer tram ve dibuixat per un important meandre que transcorre entre el turó de Can l’Oller i el turó de Ca l’Hivern, regant les terres de Mas Roure on un pas artificial realitzat als anys seixanta amb motiu de la construcció de l’autopista AP7 l’engoleix fins a desaiguar uns metres més al nord a la Tordera on el terme de Fogars termena amb Sant Feliu de Buixalleu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El clima de la vall és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic i en la tipologia de cultiu que s’hi ha desenvolupat des de temps antics. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La capçalera de la vall forma part integrant del massís del Montnegre, format per una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Per aquest motiu les capçaleres fan d’aquest indret un espai d’alt interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn els turons més amunt esmentats, amb una vall excepcional que poc ha canviat en segles. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran i també s’ha detectat el roure martinenc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; algunes es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La combinació de tots aquests elements ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de Populus sp.pl.<\/em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla (Phyllirea media), <\/em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials (Populus spp.).<\/em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de Robinia pseudoacacia<\/em>. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les pedredes, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-176","ubicacio":"Vall de Ramió","historia":"

La vall de Ramió <\/strong>està envoltada per masos, alguns d’ells molt antics. La unitat de producció tradicional estava integrada per la casa pairal amb els diferents annexos, els camps, les pastures i el bosc que normalment les envoltava i les envolta encara. Una part molt important de l’economia estava basada en les feines bosqueroles, com el carbó els rodells, la fusta, la llenya i el suro.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des fa uns anys, especialment a partir de mitjan del segle XX, el bosc ha colonitzat moltes de les terres que encara fa uns anys es conreaven. Moltes de les cases han passat a ser segones residències o s’han llogat i l’activitat agrícola ha quedat reduïda a un tros d’hort per la majoria d’elles. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al costat dels grans masos, s’hi troben, sobretot dins del bosc, abandonades, cases senzilles de muntanya, on durant segles els seus habitants, visqueren en harmonia amb la natura, molt modestament. Eren famílies de bosqueters, masovers que treballaven al bosc tallant arbres, preparant les feixos per fer anar els forns d’obra. També feien carbó i carbonet i extreien el suro; collien cireres, castanyes, bolets, cireres de pastor, caçaven i tenien una mica de bestiar per a l’ús familiar, el més sovint un porc i quatre gallines. L’excedent el baixaven cap a Hostalric, a vendre o intercanviar. Els masos també tenien ramats, que implicava tenir pastor i mosso. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’aigua, un bé preuat, està relacionat amb l’establiment de totes aquestes cases, ja siguin grans masos o establiments modests. Sempre al costat de torrents i rieres, on poder tenir una font, construir un pou, un biot o una bassa. L’aigua no només era de boca o per cuinar sinó també per al bestiar i per rentar la roba si no es podia anar a algun bassal de roca ferma en el llit del torrent. Actualment les cases establertes a la vall continuen depenent de l’aigua dels pous.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al voltant de la riera de Ramió hi ha constància, al menys, de dos molins fariners; el primer d’ells situats a la part alta de la vall, a la zona del Molinot, més amunt de l’embassament. El segon, desaparegué durant les obres de construcció de l’autopista.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1962 els temporals de pluja amb 1.300 lm2 foren devastadors per a gran part de la comarca, però especialment a la zona de la Tordera i la vall de Ramió. La riera es desbordà emportant-se tot el que va trobar per davant i inundant la vall i els camins d’accés a les cases. Aquestes avingudes d’aigua són cícliques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El Parc del Montnegre i el Corredor treballa des de fa anys en una base de dades relacionades amb la fauna i la flora, no només de la Vall de Ramió sinó també de la totalitat del parc. En ella s’hi referencien les localitats de flora d’interès de conservació especial, que s’actualitza periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris i comprenen també la vall de Ramió. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7110300,2.6081300","utm_x":"467400","utm_y":"4617767","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91603-02p1510269.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91603-03p1510691.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91603-04p1510043.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91603-05p1510266.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91603-06p1510060.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2022-09-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La vall és un espai protegit inclòs en el Parc del Montnegre i el corredor, que coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12\/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["0"]},{"id":"91622","titol":"Zona de nidificació de l’oreneta de l’espècie Hirundo rustica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi.","descripcio":"

Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. En el cas de Fogars de la Selva, s'han detectat diversos nius, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>a Can Oller, Can Mainou, Ca l’Hivern, Can Molera, Can Forn o la Rectoria, veritables paradisos per aquest ocell. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-194","ubicacio":"Veïnat de la Vall de Ramió","historia":"

L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa.
Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km\/h, però quan caça pot arribar als 100 km\/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7123100,2.6099200","utm_x":"467549","utm_y":"4617909","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91622-02p1500937.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei, i això ho pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["0"]},{"id":"91797","titol":"Font dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts-1","bibliografia":"

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font dels Horts està situada en el vessant dret del torrent del Sot dels Horts. L’accés es fa pel mateix sender que mena a Cal Pioc. Un centenar de metres abans, a mà esquerra, de cop, baixa un camí amb fort pendent. En baixar, just on el camí fa un petit replà, a mà dreta s’endevina un petit corriol. Resseguir-lo tot passant al costat mateix de les restes d’un arbre mort que queda a l’esquerra, en direcció al torrent. Abans de travessar-lo ja s’observa la boca de la font. El lloc és ombrívol. La boca està excavada en el marge, semblant a l’entrada d’una mina, en forma de nínxol. El seu interior està obrat. Les parets tan laterals com de fons estan aixecades amb maó, mentre que el sostre està fet amb revoltó. Perquè l’aigua no fugi torrent avall, hi ha un muret davanter, d’una vintena de centímetres d’alçada que permet retenir l’aigua a l’interior. Al dessota mateix hi ha el broc. Els caçadors han obert un regueró perquè quan sobreïxi l’aigua s’escoli en direcció al torrent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la part frontal, està arrebossada amb morter, i a mà esquerra, gravat s’hi pot llegir:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

«F.R. ?(despreniment parcial del suport)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

28.5.1933 (la darrera xifra molt malmesa)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una mena de rúbrica en forma de vas (triangle amb una espiga corbada), al centre del qual s’hi llegeixen les inicials J.O.»<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-215","ubicacio":"Torrent del Sot dels Horts","historia":"

Relacionada amb el topònim, el Sot dels Horts.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7225600,2.6574000","utm_x":"471504","utm_y":"4619030","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-01p1510971.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-02p1510969.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-03p1510968.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-04p1510970.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-05p1510975.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/91797-06p1510972.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Gràcies als caçadors aquest indret es manté en perfectes condicions. S’hi es visita, cal deixar-ho en el mateix estat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]},{"id":"91032","titol":"Jardins de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-la-sala","bibliografia":"

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació B.07.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai enjardinat de planta rectangular, situat dins de la finca del mas la Sala i ubicat a la banda de migdia de la casa i a la banda de llevant del carrer de la Font de la Sala. L’espai, delimitat amb una tanca de pedra, presenta un accés des de la banda de tramuntana emmarcat amb dos pilars bastits amb maons, i rematats amb un coronament esglaonat de pedra amb orles superiors. L’interior de l’espai es troba distribuït en diverses parcel·les rectangulars, separades amb murs de pedra i destinades a diversos usos: dos horts, una piscina i un edifici de planta rectangular que integra la font del Boix de la Sala. A la banda de llevant del recinte hi ha diversos espècimens botànics. Segons la documentació consultada, una part del recinte està arranjat amb un estil de caire modernista.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-61","ubicacio":"Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 1","historia":"","coordenades":"41.9381000,2.3192800","utm_x":"443570","utm_y":"4643128","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91032-1010330.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91032-1010331.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91032-1010334.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91032-img2054.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"No es va poder accedir a l’interior de la finca.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91033","titol":"Signatura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/signatura","bibliografia":"

“Intervencions artístiques per tot el terme”. La Falguera<\/em> nº extraordinari, 202, p. 10.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació B.08.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PEREJAUME (2002). De com posar Verdaguer a Folgueroles<\/em>. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, Ajuntament de Folgueroles, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Peça d’art natura (land art) consistent en la correcció del torrent de Folgueroles amb el traç de la signatura del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, de tal manera que mostri la immensitat de l’obra del poeta i la incapacitat humana de copsar-la sencera. Aquesta intervenció, disposada damunt d’una superfície d’una hectàrea, és obra de l’artista Perejaume i fou realitzada l’any 2002 en commemoració del centenari de la mort de Verdaguer. A la banda nord-oest de la peça, entre l’Àrea d’esplai de la font Trobada i la carretera, hi ha un mirador disposat a mitja alçada des del que es pot observar la intervenció. Aquest espai compta amb un plafó explicatiu de la intervenció i una peça circular de pedra anclada al sól amb la següent inscripció: “DE COM EL TORRENT DE FOLGUEROLES HA ESTAT ALLERAT DE MANERA QUE L’AIGUA SEGUEIXI LA SIGNATURA DE VERDAGUER, DE MANERA QUE L’AIGUA ESCRIGUI, FRESSEGI I REGUI EL NOM DE FOLGUEROLES AMB EL NOM DE VERDAGUER. PEREJAUME. FONT TROBADA 2002”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-62","ubicacio":"Carretera N-141d, km. 6 - Torrent de Folgueroles","historia":"

Aquesta obra forma part d’un seguit d’intervencions artístiques que, sota el nom “De com posar Verdaguer a Folgueroles”, es realitzaren físicament en el paisatge del terme de municipal, juntament amb la instal·lació dels quatre claus fiters als extrems del terme municipal i la lectura de les obres completes del poeta mitjançant diversos lectors disposats per tot el terme municipal. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9373000,2.3243000","utm_x":"443985","utm_y":"4643036","any":"2002","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91033-foto.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91033-img4814.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91033-img4809.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91033-img4811.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91033-img4833.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Perejaume","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91034","titol":"Gorg de Llitons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-llitons","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 26-27.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació N.07.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROSSELL I COMAJOAN, Josep; TORRENTS I BUXÓ, Jacint; TORRENTS I BUXÓ, Carme (1996). Caminada popular per llocs verdaguerians de Sant Sadurní d’Osormort, de Savassona i de Folgueroles<\/em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, p. 8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. Festa Major de Folgueroles 1992<\/em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORRENTS BUXÓ, Carme (2001). Verdaguer, la mirada poètica a la terra. Cinc rutes d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’obra de Jacint Verdaguer<\/em>. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, p. 2.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situat al torrent de les Valls, que està format per l’aiguabarreig de les aigües que baixen de Collsameda, Sant Llorenç del Munt i el sot Fosc, prop del gorg. Es tracta d’un canó estret d’uns 20 metres de longitud i uns 5 metres d’alçada, encaixonat dins dels conglomerats i gresos vermells de les Guilleries que formen el torrent. La part inicial del gorg està situada sota del pont de la Bruixa i està formada per dues petites bassetes ovalades de recorregut sinuós. Un cop fora del pont, el gorg descendeix ràpidament creant el canó allargat que el caracteritza. En el seu tram final, el recorregut del gorg presenta més amplada, acabant en una espècie de balma oberta al torrent. Es pot visitar el gorg mitjançant un sender que discorre pel seu costat de tramuntana i s’inicia al costat del pont de la Bruixa. El gorg està força amagat per l’abundant vegetació que caracteritza la zona, en un lloc ombrívol i humit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-63","ubicacio":"Camí ral de Vic a Girona - Torrent de les Valls","historia":"","coordenades":"41.9304900,2.3502800","utm_x":"446133","utm_y":"4642263","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91034-img5657.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91034-img5662.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91034-img5689.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91034-img5642.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona com a àrea d'especial interès del patrimoni ecològic-paisatgístic.","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91035","titol":"Alzines sureres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-sureres","bibliografia":"

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació N.09.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROVIRÓ, Xavier (2014). “Dues de menys...”. La Falguera<\/em> nº 41, p. 9.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit bosc situat dins del nucli urbà, en el camí de la Roca. Està format per una quarantena d’exemplars d’alzines sureres, arbre mediterrani adaptat als sòls àcids i pobres en nutrients, la característica identificativa més important del qual és la seva escorça rugosa i gruixuda de la que se n’extreu el suro. Hi ha exemplars de totes mides, donat que alguns són centenaris i d’altres es corresponen amb plaçons plantats en els darrers temps. No es tracta d’un arbre autòcton de la zona. De fet, aquest conjunt és el més important que hi ha a la Plana de Vic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-64","ubicacio":"Ronda de la Damunt – Carrer de Josep Maria Casacuberta","historia":"

És força probable que aquest bosc d’alzines sureres fos plantat al segle XVIII pels propietaris del mas la Sala, en uns terrenys de la seva propietat. La seva intenció era generar ingressos extres mitjançant l’explotació del suro que proporcionaven aquests exemplars. L’any 2014, degut a unes fortes ventades, un dels exemplars més antics va caure i va arrossegar també un dels plançons que havien estat plantats anys enrera. El conjunt s’inclou en la ruta verdagueriana i compta amb un monument dedicat al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9402500,2.3221900","utm_x":"443813","utm_y":"4643364","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91035-img1972.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91035-img2024.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91035-img1993.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91035-img1974.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91035-img1999.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2022-08-05 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'elements està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91036","titol":"Jaciment paleontològic de l'Arumí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-larumi","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 21.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació PAP.03.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Zona molt erosionada.","descripcio":"

Jaciment paleontològic d’orígen marí, format per margues de color blavós i d’aspecte sorrenc amb abundància de restes fòssils. En concret, l’associació faunística documentada en aquest jaciment fou la següent: Retropluma eocenica folgarolensis, Schizaster leymerici, Coleopleurus coronallis, Spondylus biffrons i Colneptunus hungaricus. Presenta una cronologia establerta dins de l’era geològica del Cenozoic, en concret dins del període del Paleogen, a l’època de l’Eocè mitjà i dins de l’estatge faunístic del Lutecià (entre 47,8 i 41,2 milions d’anys).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-65","ubicacio":"Solell de l’Arumí","historia":"","coordenades":"41.9342800,2.3365100","utm_x":"444995","utm_y":"4642692","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91036-img6003.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91036-img6019.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91036-img6011.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91036-img6014.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91036-img6007.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Els materials estan dipositats al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91037","titol":"Jaciment paleontològic del Masdencoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-masdencoll","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 21.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació PAP.05.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VILÀ VINYET, Jordi; SORIGUERA GELLIDA, Íngrid (2020). “S’extreu d’urgència una costella de vaca marina de fa 42 milions d’anys a Folgueroles”. La Falguera<\/em> nº 53, p.46-47.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Zona molt erosionada","descripcio":"

Jaciment paleontològic documentat a partir de la troballa d’unes restes fòssils situades al camí del Masdencoll, prop de la bassa i de la masia del mateix nom. Es practicà una excavació d’urgència orientada a la documentació i recuperació de les restes, donat que es tracta d'un lloc transitat per vehicles i les restes corrien un greu perill de degradació i desaparició. El treballs consistiren en l’excavació de les restes fòssils mitjançant l’ús de medis mecànics i amb l’aplicació de consolidant reversible. Les restes documentades es corresponien amb la costella d’una vaca marina o sireni (o dugong), parent llunyà dels elefants. L’os es va localitzar a les margues procedents del sediment marí profund, un ambient on segurament aquest sireni no tenia el seu hàbitat. A mode d’hipòtesi es podria indicar que l’animal va morir restant a la deriva, mentre d’altres organismes marins s’alimentaven del seu cos en descomposició i l’animal s’anava desmembrant i dispersant les seves restes a mar obert. En aquest sentit es ben documentada la presència de fòssils procedents d’un antic mar a bona part del terme municipal de Folgueroles. De manera preeliminar, i a falta de l’estudi definitiu de les restes documentades, es podria indicar que presenten una cronologia establerta dins de l’era geològica del Cenozoic, en concret dins del període del Paleogen, a l’època de l’Eocè mitjà i dins de l’estatge faunístic del Lutecià (entre 47,8 i 41,2 milions d’anys).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-66","ubicacio":"Camí del Masdencoll – Camí ral de Folgueroles a Vilanova de Sau","historia":"

L’any 2020, en uns treballs de creació de sortides naturalistes per l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, en Jordi Vilà i l’Íngrid Soriguera, membres del Grup de Naturalistes d’Osona, van localitzar les restes en el traçat del camí. L’1 d’octubre del mateix any es van iniciar els tràmits per dur a terme una intervenció d’urgència amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 9 de novembre de 2020, des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, s’emet una resolució autoritzant la realització d’una intervenció paleontològica al camí del Masdencoll, sota la direcció tècnica del sr. Jordi Vilà Vinyet, entre l’11 i el 13 de novembre del mateix any.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9376400,2.3358300","utm_x":"444941","utm_y":"4643066","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91037-img6240.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91037-img6241.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91037-img6239.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91037-img6243.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91037-img6244.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91072","titol":"Racó de mossèn Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raco-de-mossen-cinto","bibliografia":"

ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle<\/em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 176.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

“El racó de mossèn Cinto”. La Falguera<\/em> nº 5, 1994, p. 8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 164, 281.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <\/span><\/span>Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/span><\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Identificació PAP.07.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORRENTS, Ricard (1992). Ruta verdagueriana de Folgueroles<\/em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 34.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VILAMALA, Joan (2012). “1952. La Festa a Verdaguer i el Racó de Mn. Cinto”. La Falguera<\/em> nº 36, p. 25-29, 44-45.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VILAMALA, Joan (2013). “El cinquantenari de la mort de Verdaguer, celebrat a Folgueroles l’any 1952”. Ausa<\/em>, XXVI, núm. 172, p. 453-473.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai enjardinat de planta rectangular, creat en homenatge al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Està situat damunt d’una plataforma de pedra a la que s’accedeix mitjançant dos graons bastits amb grans carreus de pedra. Està format per una petita bassa de planta irregular, que incorpora un brollador circular bastit en pedra a l’interior. En un extrem de la bassa hi ha un petit monòlit rectangular de pedra picada, utilitzat també com a jardinera. El monòlit està gravat amb la següent inscripció: “<\/span>Rosari de brillants, \/ oh font!, entre ses mans, \/ qui així t’esgrana? \/ T’esgrana del cor seu, \/ per la Mare de Déu, \/ ma dolça pàtria<\/span><\/em>”. Es tracta de la darrera estrofa del poema Fontalba<\/em>, escrit per Jacint Verdaguer i inclòs a la seva obra Pàtria<\/em> (1888). L’espai es completa amb uns bancs correguts bastits amb lloses de pedra i està presidit pel relleu El Sembrador<\/em>, obra de l’escultor Manolo Hugué situat al mur de migdia de l’església parroquial de Santa Maria. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08083-90","ubicacio":"Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer","historia":"

El Racó de mossèn Cinto fou dissenyat per l’arquitecte de la Diputació de Barcelona Camil Pallàs i Arisa, en motiu del cinquantenari de la mort del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles. El projecte tenia la intenció de reconvertir l’antiga sagrera de Folgueroles en un espai d’homenatge al poeta folguerolenc. S’havia d’inaugurar el 10 de juny de l’any 1952, però la celebració del Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona en les mateixes dates, va fer que la celebració s’ajornés fins el 24 d’agost del mateix any. Durant la celebració es va aprofitar per fixar de forma definitiva el relleu El Sembrador<\/em>, <\/em>de l’escultor Manolo Hugué, al mur lateral de l’església. En origen, la bassa comptava amb nenúfars i en el monòlit-jardinera s’hi van plantar lliris (aquestes plantes foren replantades l’any 1994). Posteriorment es va eliminar el broc d’on brollava l’aigua i es va crear el sortidor actual. Pels voltants dels anys 90, l’espai comptava amb una caseta de pedres on es col·locaven les figures del pessebre per Nadal. <\/span>El mes de maig de l’any 2021, abans de la celebració de la Festa Verdaguer, l’espai fou rehabilitat i actualitzat. Es van<\/span> retirar els xiprers originals de l’any 1952 i es va recuperar la forma original del parterre plantat amb espígol, romaní, gessamins i rosers. El folguerolenc <\/span>Joan Vilamala dedicà una cançó a aquest espai.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9387700,2.3193900","utm_x":"443579","utm_y":"4643202","any":"1952","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91072-img1752.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91072-img1753.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91072-img1754.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91072-img1756.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91072-img1757.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"91073","titol":"Jardí Brins d'espígol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-brins-despigol","bibliografia":"

AMICS DE VERDAGUER (2021). “Novetats al Jardí Brins d’espígol<\/em> de la Damunt”. La Falguera<\/em> nº 55, p. 31.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 207.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORRENTS BUXÓ, Carme (2001). Verdaguer, la mirada poètica a la terra. Cinc rutes d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’obra de Jacint Verdaguer<\/em>. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, p. 8.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VERDAGUER, Jacint (1994). Brins d’espígol. Flors vives per a un poeta etern. Un jardí verdaguerià a Folgueroles<\/em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Recinte enjardinat de planta més o menys rectangular, situat a la banda de tramuntana de l’ermita de la Damunt, en un nivell inferior. Es tracta d’un espai dissenyat en homenatge al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i al seu poemari Brins d’espígol<\/em> dedicat a les plantes i les flors. L’espai està delimitat amb un mur de poca alçada disposat a les bandes de tramuntana, llevant i ponent, bastit amb pedra sense treballar disposada regularment. L’entrada a l’interior al recinte es fa per la banda de ponent, mitjançant dos accessos de mig punt bastits amb una estructura metàl·lica recoverta de vímet. El mur que els separa, disposat en forma de jardinera, presenta una placa rectangular ondulada encastada al parament. És d’argila refractària ferruginosa, recoberta per un engalba de vitrificat blanc i acolorida amb òxid de cobalt, de ferro i de crom. El vidriat de cobertura és un esmalt d’origen oriental conegut com a “clar de lluna”. Està decorada amb diversos brins d’espígol als laterals (realitzats a partir de brins naturals impressos) i identificada amb els noms de l’espai, del poeta folguerolenc i de l’entitat que el va promoure. A l’interior, recorrent el perímetre de l’espai mitjançant jardineres delimitades amb pedres, hi ha un total de 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes que integren l’obra verdagueriana. Cada planta està identificada amb una petita rajola de ceràmica vidrada que conté el nom i la representació de l’espècimen, i es troben encastades al parament del mur que delimita el recinte o bé en pedres soltes anclades al sòl. A la banda de llevant de l’espai hi ha una bústia que conté el llibre homònim escrit per Verdaguer, per poder llegir-lo mentre s’admiren els espècimens. Entre d’altres espècimens hi ha l’espígol, les flors del muguet o lliri de la Mare de Déu, el jacint, la farigola, la xicòria, els blauets, la sarment, la viola lila, el roser silvestre...<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-91","ubicacio":"Pla de la Damunt","historia":"

El jardí fou creat per l’entitat Amics de Verdaguer en motiu del seu 25è aniversari i fou inaugurat el mes de maig de l’any 1990. Està concebut com un homenatge a Jacint Verdaguer i al seu amor per la natura, en un dels espais verdaguerians de referència, l’ermita de la Damunt. En el procés creatiu hi participaren els alumnes de l’escola Mossèn Cinto, que anaren a recollir els espècimens i els plantaren a l’interior del recinte. Les rajoles identificatives de cada una de les plantes i flors són obra de Ceràmica artesanal Adela i Busi, datades l’any 1998. La placa de l’entrada és obra del ceramista Pep Madrenas i fou elaborada a finals de l’any 2021. La placa actual fou instal·lada en substitució de l’anterior, que estava formada per una llosa de pedra gravada i fou malmesa per algun brètol. En aquest sentit, cal dir que el llibre dipositat a l’interior de la bústia també ha desaparegut en alguna ocasió.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9445700,2.3231200","utm_x":"443894","utm_y":"4643843","any":"1990","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4071.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4053.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4055.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4058.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4062.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91073-img4063.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"91077","titol":"Espai Natural de les Guilleries-Savassona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-de-les-guilleries-savassona-0","bibliografia":"

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla especial de protecció i millora de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aprovació definitiva. Text refós<\/em>. Consultat des de https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/guilleries<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

EDITORIAL ALPINA (2015). Collsacabra, Vall de Sau, Espai Natural Guilleries-Savassona<\/em>. Granollers: Alpina.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona engloba part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, els quals es troben a la part oriental de la comarca d'Osona i s’inclouen a la zona de muntanya Montseny-Guilleries-Lluçanès. L’espai comprèn part del massís de les Guilleries, les muntanyes de Savassona i la part sud de la serra de Collsacabra. Les Guilleries queda inclosa a Vilanova de Sau, sota el riu Ter, mentre que Savassona s’estén pels municipis de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, en direcció nord-sud. Des del punt de vista geològic, les Guilleries forma part de la Serralada Pre-litoral i fa de nexe de connexió amb la Serralada Transversal. L’espai de Savassona té una forma allargada i se situa a l’extrem més oriental de la Depressió Central. És una zona de transició entre el sistema Transversal, representat pel Collsacabra, i les serres prelitorals, representades per les Guilleries. Al sector de Savassona trobem afloracions de la formació de Gresos de Folgueroles<\/em>. El nom deriva dels nivells arenosos consistents i d’origen marí que afloren al voltant del municipi de Folgueroles. D’aquests gresos, el tipus groc-blavós ben estratificat ha estat aprofitat com a pedra noble de construcció. Els límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona dins del terme municipal de Folgueroles són els següents: des de la casa del Pou (terme municipal de Tavèrnoles),el límit segueix per la mateixa cota que limita la Baga de Torrents, fins al punt més proper a la urbanització de la Roca, on enllaça amb el límit del sòl urbà i urbanitzable. Discorre per aquest límit pel costat de la urbanització, del cementiri, del casc urbà de Folgueroles i creua la carretera N-141 fins al límit del terme de Sant Julià de Vilatorta, al paratge del Pla de les Cabres. Per la banda est del terme municipal, el límit de l’àmbit és el terme de Sant Sadurní d’Osormort. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-93","ubicacio":"Banda de llevant del terme municipal de Folgueroles","historia":"

L’espai està gestionat per un consorci públic, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. El Pla especial de protecció i millora de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, aprovat l’any 2004, vetlla per la protecció i conservació dels elements patrimonials i dels sistemes naturals, conjuntament amb la regulació i el foment dels aprofitaments agraris i forestals, i amb la consolidació i millora de l’activitat que es desenvolupa dins el seu àmbit<\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9312500,2.3397100","utm_x":"445257","utm_y":"4642354","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91077-img5595.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91077-img6134.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91077-img4815.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/91077-1010098.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["24"]},{"id":"92106","titol":"Jardí de can Dachs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-can-dachs","bibliografia":"

El Pedró. Cent anys (1908-2008). Monument modernista que recorda el naixement de Verdaguer a Folgueroles<\/span><\/em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Fundació Jacint Verdaguer, p. 15-16.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 198.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <\/span><\/span>Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/span><\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Identificació PAP.07.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. Estudis d’Història Agrària<\/em>, n. 23, p. 88, 93, 97.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai enjardinat de planta rectangular situat a la banda de migdia de la casa de can Dachs, seu actual de l’Ajuntament de Folgueroles. Està delimitat per un mur de tanca disposat a les bandes de migdia (avinguda de l’Atlàntida), llevant (carrer de la Rambla) i tramuntana (plaça de Mossèn Cinto Verdaguer). Aquest mur està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides i presenta un revestiment arrebossat. Presenta dos accessos diferenciats, situats a les bandes de tramuntana i llevant. El principal, orientat al carrer de la Rambla, és rectangular i està delimitat amb dos pilars bastits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades i els coronaments piramidals. L’accés està tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles, amb barrots i rematada amb un coronament ornamentat amb motius vegetals i geomètrics, i la data 1897. L’accés de tramuntana, orientat a la plaça, presenta les mateixes característiques, tot i que la porta és menys monumental i els pilars estan arrebossats. De fet, en aquesta banda el mur està segmentat amb diversos pilars i la barana de ferro està profusament decorada. Un caminet empedrat bastit amb lloses rectangulars dóna accés a l’interior del jardí. A la banda de migdia, el mur de tanca compta amb una gran barana de ferro amb els barrots apuntats. A l’interior, el jardí compta amb diversos espècimens botànics (en destaca un avet de grans dimensions) i gespa. Compta amb una tribuna de planta rectangular adossada a la façana de migdia de l’edifici i l’escultura coneguda com el Fadrí de Muntanya, dedicada al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-230","ubicacio":"Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2","historia":"

En origen, aquest espai era el jardí privat de can Dachs, casa d’estiueig de la família barcelonina Dachs-Amigó. Tant la casa com el jardí foren construits a finals del segle XIX (1897) en un solar buit on, prèviament, s’enderrocaren quatre cases de carrer alineades amb el carrer Major. Inicialment, l’espai enjardinat era força més gran que en l’actualitat i estava delimitat per un corredor de pas d’uns tres metres, que el separava de la finca del mas la Sala. Per la banda de tramuntana, la tanca del recinte arribava fins al carrer Major. L’any 1937, aquests terrenys foren expropiats i s’obriren tant la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer com l’avinguda de l’Atlàntida, que fins aquell moment estava destinada a hortes. El carrer de la Rambla també fou eixamplat. L’any 1997, l’ajuntament de Folgueroles va comprar la casa de can Dachs per convertir-la en la nova seu del consistori municipal. A partir de l’any 2002, el jardí de can Dachs va passar a ser un espai públic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9384100,2.3185700","utm_x":"443511","utm_y":"4643163","any":"1897","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1722.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1890.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1892.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1894.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1861.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92106-img1875.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"92107","titol":"Torrent de Folgueroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-folgueroles","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 24-26.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. Estudis d’Història Agrària<\/em>, n. 23, p. 85-87, 90.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “Els Horts de La Sala”. La Falguera<\/em> nº 35, p. 23-29.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Algunes zones estan cobertes de vegetació i amb un accés difícil","descripcio":"

Conca fluvial que travessa el terme municipal de Folgueroles en sentit llevant-ponent, des de la seva capçalera sota el coll de Portell (a 770 metres dins del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta) i fins a la seva desembocadura al riu Gurri (a 440 metres dins del terme municipal de Gurb). El seu recorregut té una longitud aproximada d’uns 10 quilòmetres, amb un pendent variable d’entre el 14% i l’1% i un cabal irregular influït pel règim estacional de pluges, amb poca capacitat erosiva. Rep les aigües de diversos torrents i torrenteres, entre d’altres el torrent de les Costes, la Torrentera o torrent del Cementiri o de l’Albareda (a partir d’aquí rep el nom de torrent de Folgueroles), torrent del Lledoner, torrentera del Godaiol i torrentera del Gelabert. Aquest recorregut és ple d’elements relacionats amb la gestió del torrent i l’ús de les aigües: molins, conreus, hortes, plantacions, sèquies, basses, mines, safareigs, aljubs, pous, fonts i rastells, així com diversos senders i itineraris senyalitzats. Abans d’arribar a les àmplies esplanades de la Plana de Vic, el torrent travessa el nucli urbà de Folgueroles, travessant les propietats del mas la Sala des de la font Trobada fins a la font del Rector, i el barri de la Ricardera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-231","ubicacio":"Terme municipal de Folgueroles","historia":"

Des del segle XIII, la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles ha estat sobretot en mans dels propietaris del mas la Sala, donat que el torrent travessa la seva propietat. Aquestes aigües eren utilitzades per al funcionament d’un molí fariner (derruït a mitjans del segle XVIII), regaven 22 quarteres d’hortes (disposades entre el paratge de la font Trobada i la font del Rector entre el segle XVIII i el XX), nodrien el pou de glaç que estava situat a l’actual font del Glaç <\/em>i van subministrar per primera vegada aigua a les cases del poble mitjançant l’empresa Aguas Potables de Folgarolas<\/em>, fundada l’any 1925.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9462100,2.3085200","utm_x":"442685","utm_y":"4644035","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92107-img5393.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92107-img3143.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92107-img3913.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92107-img4378.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Altres noms relacionats amb l’element: torrent Raigat, Rigat, Ricart, Tanyadell. La banda de llevant del torrent (des de la capçalera i fins al nucli urbà) està inclosa dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92108","titol":"Vimeteres del torrent de Folgueroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vimeteres-del-torrent-de-folgueroles","bibliografia":"

“L’entrevista”. La Falguera<\/em> nº 11, 1997, p. 20-22.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 36, 122, 137, 365.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORRENTS I BUXÓ, Jacint (2012). Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX<\/em>. (Tesi doctoral. Universitat de Barcelona) Consultat des de http:\/\/tesisdoctoralsenxarxa<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Plantació de vimeteres situades al costat del torrent de Folgueroles, en una de les parcel·les de les hortes de la Sala. La vimetera és un arbre caducifoli de la família dels salzes, que creix habitualment en zones de ribera i llocs humits. Poden ser arbres, arbusts o mates, i tenen les fulles allargades i les branques primes, llargues i flexibles. De les vimeteres existeixen diferents varietats i se n’extreu el vímet, utilitzat ancestralment per a l’elaboració de cistells, així com d’altres recipients i estris domèstics, mobiliari... En els darrers temps, el vímet també s’utilitza dins del món de l’urbanisme, l’arquitectura, el paisatgisme i l’interiorisme, així com per a la creació d’estructures artístiques. Dins del terme municipal de Folgueroles hi ha altres paratges on també es troben vimeteres, com per exemple a l’àrea d’esplai de la font Trobada o a la zona del Campet, ambdues regades pel torrent de Folgueroles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-232","ubicacio":"Hortes de la Sala","historia":"

Dins del terme i de manera natural, les salzedes s’han desenvolupat a la vora del torrent de Folgueroles, al costat del pantà i amb diverses espècies de salzes com el salze blanc o la sarga. Al mateix temps, un dels conreus tradicionals de la zona ha estat el de les vimeteres, juntament amb el blat, l’espelta, el mill, llegums, cànem... Tenim constància que des del segle XVIII, les vimeteres de la riba del torrent eren arrendades als cistellers del poble de Folgueroles. Tot i que l’ofici de cisteller va pràcticament desaparèixer entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, a Folgueroles es recuperà vers l’any 1979 de la mà del mestre cisteller folguerolenc Joan Farré, autor de la instal·lació situada a la rotonda d’entrada al nucli urbà de Folgueroles, així com d’altres projectes més significatius fora dels límits del terme municipal, alguns d’ells premiats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9367200,2.3208800","utm_x":"443701","utm_y":"4642973","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92108-img4896.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92108-img4898.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92108-img4903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92108-img4894.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92110","titol":"Ginjolers d'en Roviretes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ginjolers-den-roviretes","bibliografia":"

ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Pep Roviretes, el flabiolaire de Folgueroles. 100 del naixement i 25 de la mort”. La Falguera<\/em> nº 53, p. 8-9.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Exemplars de dos ginjolers situats a l’extrem de tramuntana de la plaça, davant de l’Institut Escola Mossèn Cinto i al costat de la font d’en Roviretes. Foren plantats en honor del flabiolaire i cantant Josep Verdaguer i Portet “Roviretes”. El ginjoler és una planta caducifòlia que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb el tronc central dret i l’escorça clivellada. Les fulles són ovalades, amb el marge dentat i de color verd clar brillant. Les flors són petites, verdoses i agrupades. El fruit és el gínjol, de forma el·lipsoïdal i color rogenc-marronós quan és madur, comestible i amb un sol pinyol. De la fusta del ginjoler se'n fan instruments musicals i és la millor fusta per fabricar flabiols. Entre aquests dos exemplars hi ha una fita de pedra anclada al sòl de la plaça, que està gravada amb una inscripció de difícil lectura que fa referència a aquests exemplars.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-234","ubicacio":"Plaça d'en Roviretes","historia":"

La plaça on estan situats aquests exemplars està dedicada al flabiolaire i cantant Josep Verdaguer i Portet, conegut com en “Roviretes” i símbol de la música tradicional i popular catalana. L’espai fou inaugurat el dia de Sant Jordi de l’any 1995.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9399100,2.3182600","utm_x":"443487","utm_y":"4643329","any":"1995","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92110-img3020.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92110-img3022.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92110-img3028.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92110-img3027.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92111","titol":"Roures del Gelabert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-del-gelabert","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 32, 58.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberts de vegetació invasora","descripcio":"

Exemplars de roure martinenc situats prop del torrent de Folgueroles, entre el mas Gelabert i el pont de l’Ariet o del Gelabert, disposats al voltant del camí que passa per darrera de la masia. Es tracta d'un bosc mixte caracteritzat per la presència de roures martinencs, típics de la Plana de Vic. És un arbre caducifoli de creixement lent, amb la capçada densa i en forma de cúpula, el tronc sinuós i l'escorça rugosa de color marró grisenc. Les fulles són simples, d’un color verd lluent i persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. Aquests exemplars són centenaris, lleugerament degradats i combinats amb un sotabosc cobert de bardisses. Destaca un dels exemplars situats a escassos metres de la masia, conegut com el roure Bonic del Gelabert. També se’n localitzen a la zona del turó de Puigseslloses i als voltants de Palou.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-235","ubicacio":"Torrent de Folgueroles – El Gelabert","historia":"","coordenades":"41.9493300,2.3051600","utm_x":"442409","utm_y":"4644384","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92111-img4626.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92111-foto.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92111-img4616.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92111-img4618.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92130","titol":"Pastera de la Puput","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pastera-de-la-puput","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 40, 309.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Situada a la banda de llevant de la urbanització, als peus del turó del Pedró, a la baga de la Pastera de la Puput. Es tracta d’una zona boscosa delimitada amb una tanca reixada, on s’observen grans blocs de pedra. De fet, la pastera està situada a la banda de migdia del recinte, que ocupa l’espai de l’antiga pedrera de les Moles. Es tracta d’una roca irregular de grans dimensions, que presenta un forat circular en el seu extrem més baix i té una funcionalitat desconeguda. No es descarta que pogués estar relacionada amb l’activitat que es desenvolupava a la pedrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-244","ubicacio":"Camí del Pou","historia":"

No s’ha pogut localitzar cap documentació que faci referència a aquest element. Tot i això, existeix una narració relacionada amb la Pastera de la Puput, que fa referència a una gran serp que habitava per la mateixa zona. Aquesta narració es coneix amb el nom de “El serpent de la Pastera de la Puput”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9417000,2.3275800","utm_x":"444261","utm_y":"4643522","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92130-img6816.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92130-img6818.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92130-1010660.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92130-1010663.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92439","titol":"Meridià de París","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meridia-de-paris","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 73.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pas del Meridià de París o Meridià verd que creua el terme municipal de Folgueroles en sentit nord-sud, per la banda de llevant del mateix. El recorregut, provinent del terme municipal de Tavèrnoles, s’inicia aproximadament al pont del Vent, passa per la banda de llevant del Puigtinyós en direcció a les masies del Masdencoll i l’Arumí, creua el torrent de les Costes i marxa en direcció a la masia de can Garbells, sortint del terme municipal per la banda de llevant del serrat de Sant Ponç (dins del terme de Sant Julià de Vilatorta).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-285","ubicacio":"Terme municipal de Folgueroles","historia":"

El Meridià de París, que uneix Dunkerque (França) amb Barcelona (finalitza a la platja d’Ocata del Masnou) passant per París, fou utilitzat l'any 1799 per establir la longitud del metre i, en conseqüència, el Sistema Mètric Decimal.<\/span><\/span> L'any 2000, en commemoració del bicentenari de l’establiment d’aquest sistema, es va crear la Ruta del Meridià Verd, que permet recorre el seu traçat (de França a Catalunya) tant a prop com és possible, tant a peu com en bicicleta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9305000,2.3360900","utm_x":"444957","utm_y":"4642273","any":"1799","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92439-1010098.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92439-img6008.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Altres noms relacionats amb l’element: Meridià verd. El seu recorregut està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Les coordenades són aproximades.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92447","titol":"Horta de Puigseslloses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horta-de-puigseslloses","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El mur de migdia presenta diversos enderrocs en determinats punts del parament.","descripcio":"

Recinte aïllat de grans dimensions i planta rectangular, delimitat per un gran mur d’uns 50 metres de longitud per uns 35 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada aproximada. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb grans blocs de pedra desbastada disposats a mode de carreus. Tota l’estructura està coronada per un voladís de teula àrab d’una sola vessant. L’accés a l’interior està situat a l’extrem de tramuntana del recinte. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, bastit amb carreus de pedra de Folgueroles i tancat amb una destacable porta de fusta de dues fulles. Aquest portal està protegit amb alt un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de llates i bigues de fusta, i assentat damunt d’un parament de tàpia. A l’interior del recinte, al costat del portal d’accés, hi ha un petit porxo cobert amb una teulada d’un sol vessant sostinguda amb bigues i troncs de fusta. L’espai interior està parcel·lat en petites hortes destinades a diferents tipus de conreus. A la banda de ponent, al costat del recinte, hi ha una gran bassa de planta irregular arranjada modernament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-286","ubicacio":"Camí de Sant Jordi, km. 1,9","historia":"

La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme i es correspon amb l’espai d’horta del mas Puigseslloses.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9486600,2.3002200","utm_x":"441999","utm_y":"4644313","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92447-img4533.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92447-img4543.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92447-img4536.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92447-img4542.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92447-img4632.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"92454","titol":"Horta de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horta-de-la-sala","bibliografia":"

MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble<\/em>. Vic: Eumo Editorial, p. 51, 122.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18\/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles<\/em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. Identificació B.07.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. Estudis d’Història Agrària<\/em>, n. 23.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Recinte de grans dimensions i planta rectangular situat a la banda de migdia del mas la Sala. L’espai està delimitat per un gran mur d’uns 90 metres de longitud per uns 70 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada aproximada. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra ben escairats. Tota l’estructura està coronada per una filada de lloses planes de pedra de forma rectangular. L’accés a l’interior (al marge del propi accés des de l’interior de la masia) està situat a la banda de migdia de la construcció i es fa mitjançant una obertura rectangular que ha estat arranjada modernament amb formigó. En orígen tenia els brancals bastits amb carreus de pedra. L’espai interior està parcel·lat amb petits murs bastits amb pedra, que tenen la funció de separar els diferents conreus que s’hi cultiven. També s’hi localitza la font del Boix de la Sala i una petita bassa de planta rectangular situada al bell mig del recinte.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-287","ubicacio":"Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 1","historia":"

Es tracta de l’espai d’horta original de la masia de la Sala, la qual era menada pels masovers. Les primeres dades documentals relacionades amb els horts del mas la Sala són de finals del segle XIV. Durant el primer terç del segle XVIII, l’espai d’hortes del mas fou ampliat vers la banda de migdia amb la contrucció d’una parcel·la anomenada Camp de la Cleda (amb el recinte tancat també) i una altra anomenada l’Horta del Molí (a tocar del torrent). Ambdues parcel·les estaven destinades a l’arrendament i, principalment, destinades a l’autoconsum de la famílies que les tenien arrendades. A finals de la centúria, les ampliacions d’hortes per arrendar continuaren vers el paratge de la font de la Sala (entre el torrent i la part posterior del carrer Major). Durant els segles XIX i XX, les ampliacions continuaren, arribant a ocupar tot l’espai disposat entre la presa de la font Trobada (des d’on es regaven inicialment) i la font del Rector. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9374900,2.3193100","utm_x":"443572","utm_y":"4643060","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-1010679.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-img6865.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-img6848.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-img6847.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-img6862.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92454-img6849.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["24"]},{"id":"92455","titol":"Horta del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horta-del-pou","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Recinte aïllat de grans dimensions i planta més o menys rectangular, situat a la banda sud-oest de la masia del Pou. L’espai està delimitat per un gran mur d’uns 70 metres de longitud per uns 15 metres d’amplada, bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida mitjana. El mur principal, situat a la banda de tramuntana del recinte, està coronat amb una filada de lloses planes disposades a plec de llibre, mentre que la resta de paraments estan rematats amb lloses de pedra planes i forma rectangular. L’accés a l’interior, situat al mur de tramuntana, és d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. L’espai interior està parcel·lat amb diferents tipus de conreus. Al costat del recinte, per la banda de llevant, hi ha una gran bassa de planta rectangular.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08083-288","ubicacio":"Costa del Pou","historia":"

Es tracta de l’espai d’horta original del mas Pou, el qual pertany al terme municipal de Tavèrnoles. Segons la documentació consultada, aquesta horta es regava amb l’aigua procedent de la bassa, la qual s’omplia en gran part amb l’aigua sobrant de la masia. Un cop l’aigua arribava a l’horta, i mitjançant uns petits reguerons de pedra, es distribuïa pels diferents cultius.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.9453100,2.3251700","utm_x":"444064","utm_y":"4643924","any":"","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92455-1010069.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92455-1010075.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92455-20220720065236.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92455-20220720065256.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08083\/92455-20220720065406.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Algunes de les imatges han estat proporcionades per l’Ajuntament de Folgueroles.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"48814","titol":"La Vall d'en Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-den-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.<\/p> ","codi_element":"08084-89","ubicacio":"Fals, Fonollosa","historia":"

El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.<\/p> ","coordenades":"41.7581400,1.6860900","utm_x":"390773","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48814-foto-08084-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48814-foto-08084-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48826","titol":"Font de Pere Jutge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-pere-jutge","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.<\/p> ","codi_element":"08084-101","ubicacio":"Fonollosa","historia":"

Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.<\/p> ","coordenades":"41.7602700,1.6917900","utm_x":"391250","utm_y":"4623987","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48826-foto-08084-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48826-foto-08084-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48830","titol":"Obaga de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/obaga-de-la-vall","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.<\/p> ","codi_element":"08084-105","ubicacio":"Fonollosa","historia":"","coordenades":"41.7541600,1.6491300","utm_x":"387693","utm_y":"4623363","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48830-foto-08084-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48831","titol":"Torrent del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-grau","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.<\/p> ","codi_element":"08084-106","ubicacio":"Fals","historia":"","coordenades":"41.7415700,1.7162800","utm_x":"393255","utm_y":"4621880","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48831-foto-08084-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48831-foto-08084-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48832","titol":"Torrent de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-la-vall","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.<\/p> ","codi_element":"08084-107","ubicacio":"Fonollosa","historia":"","coordenades":"41.7573000,1.6489000","utm_x":"387680","utm_y":"4623712","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48832-foto-08084-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48833","titol":"Riera de Fonollosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-fonollosa","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet.","descripcio":"

Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E\/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.<\/p> ","codi_element":"08084-108","ubicacio":"Fonollosa, Camps, Fals","historia":"

Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.<\/p> ","coordenades":"41.7602700,1.6917900","utm_x":"391250","utm_y":"4623987","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48833-foto-08084-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48833-foto-08084-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48834","titol":"Alzinar del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-grau","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet. Aquest alzinar és l'espai adjacent a la capella on té lloc l'aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments, i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d'espai a l'interior de la capella es duen a terme a l'alzinar. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut de forma simbòlica al costat de l'església. Actualment també serveix com espai lúdic utilitzat per moltes famílies els dies festius. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals, abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns. Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l'espai dels antics marges de vinya. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, ja que és l'espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l'almorratxa etc..) constituint un important punt en d'imaginari de la població local.<\/p> ","codi_element":"08084-109","ubicacio":"Fals","historia":"","coordenades":"41.7489500,1.7089900","utm_x":"392661","utm_y":"4622708","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48834-foto-08084-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48839","titol":"Entorn de les Torres de Fals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/entorn-de-les-torres-de-fals","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Entorn natural proper al conjunt monumental de les torres de Fals. Es tracta d'un entorn caracterítzat bàsicament per la presència de bosc de pinassa que s'exten als vols dels dos turons on s'ubiquen les torres.<\/p> ","codi_element":"08084-114","ubicacio":"Fals","historia":"","coordenades":"41.7561400,1.7349400","utm_x":"394831","utm_y":"4623475","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48839-foto-08084-114-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48844","titol":"Puig de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-vall","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Turó sobreelvat ubicat en les proximitats del mas la Vall de Fonollosa, el mas Bacardit de les Olles i el mas Cal Miquelet, malgrat que la propietat dels terrenys pertany al Mas La Vall. Es tracta d'un turó densament poblat per bosc de pinassa que sobresurt enmig d'una zona d'explotació agrícola. La zona de ponet d'aquet turó és conegut amb el nom d'Aguilar de la Vall, ja que s'orienta cap al municipi d'Aguilar de Segarra. El seu interés radica en haver-se convertit en una zona de refugi de bosc al cantó nord de la riera de Fonollosa.<\/p> ","codi_element":"08084-119","ubicacio":"Fonollosa","historia":"","coordenades":"41.7622100,1.6488400","utm_x":"387683","utm_y":"4624257","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48844-foto-08084-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al cantó de migdia del Puig, a tocar de la carretera BV3008, en les proximitats del mas la Vall es troba ubicada la Capella de Santa Justa i Santa Rufina, propietat del mas La Vall.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48845","titol":"Roques del Diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-del-diable","bibliografia":"

GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, d'edat Oligocè, que destaca sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals per acció de la dissolució càrstica ( Kameritzes associades amb rasclers), que en algunes ocasions semblen petjades, carotes o peus. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable.<\/p> ","codi_element":"08084-120","ubicacio":"Camps","historia":"

Antigament es tractava d'un lloc carent de vegetació que destacaba per sobre de les feixes i camps de conreu, per tant era fàcilment visible i era l'indret on els nens tant de Fonollosa com de Camps acostumaven a visitar i a respectar amb una certa por i misteri. Actualment l'indret es troba cobert de vegetació, en part pins que han anat creixent al abandonar el conreu d'algunes feixes properes, impedint una visió clara del lloc. Malgrat aixó, la tradició del lloc ha estat conservada i l'accés al lloc es troba senyalitzat.<\/p> ","coordenades":"41.7698400,1.6745100","utm_x":"389830","utm_y":"4625071","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48845-foto-08084-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48845-foto-08084-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48845-foto-08084-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48849","titol":"Pla de Fals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-fals","bibliografia":"

VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització.","descripcio":"

Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08084-124","ubicacio":"Fals","historia":"

La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.<\/p> ","coordenades":"41.7466300,1.7234400","utm_x":"393859","utm_y":"4622433","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48849-foto-08084-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48849-foto-08084-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdeenbro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48850","titol":"Pla de Camps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-camps","bibliografia":"

VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Plana agrícola que ocupa el sector N-O del terme de Fonollosa, i pràcticament tota làrea oriental del nucli de Camps. Es tracta d'un espai agrícola destinat al conreu de cereal on es barrejen petits espais coberts per bosc de pinassa. Actualment el tipus de conreu predominant és el cereal, malgrat que en altres moments fou la vinya, i fins el 1956 les oliveres. El tipus d'hàbitat que hi predomina és bàsicament dispers,ocupat per masies d'antics orígens com el Solé i recentment per cases aïllades de construcció més moderna. Com a únic nucli relativament concentrat es troba el veïnat de Camps, que es concentra a l'entorn de la parròquia de Santa Maria de Camps. El seu valor com a espai de natura i paisatgístic és elevat.<\/p> ","codi_element":"08084-125","ubicacio":"Camps","historia":"","coordenades":"41.7727400,1.6902200","utm_x":"391141","utm_y":"4625373","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48850-foto-08084-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48850-foto-08084-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48851","titol":"Torrent del Putxó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-putxo","bibliografia":"

VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Curs fluvial de caràcter irregular que discorre en sentit N-S atravessant el nucli de Camps. El naixement d'aquest torrent es produeix a la serra de Castelltallat i discorren en sentit al terme de Fonollosa entrant vora les cases de Japet i Fusé, des d'allà es dirigeix fins a la casa del Cal Rebinxela, on al peu del turó on es troba la mateixa, desgüassa al torrent de Fonollosa. El seu interès natural radica en ser un dels torrents de més aportació inicial al torrent de Fonollosa, i pel fet de crear al seu últim tram un marc natural idoni per l'aparició de vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08084-126","ubicacio":"Camps","historia":"

El nom de Cal Putxet que rep el torrent deriva del nom d'una casa anomenada de Jaume Putxet a la serra de Castelltallat, prop del seu neixement.<\/p> ","coordenades":"41.7729400,1.6690300","utm_x":"389380","utm_y":"4625423","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48851-foto-08084-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48851-foto-08084-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48853","titol":"Plans de cal Xamal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plans-de-cal-xamal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.<\/p> ","codi_element":"08084-128","ubicacio":"Fals","historia":"

L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.<\/p> ","coordenades":"41.7566900,1.7032400","utm_x":"392196","utm_y":"4623575","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48853-foto-08084-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48853-foto-08084-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48854","titol":"Plans de Jaumeandreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plans-de-jaumeandreu","bibliografia":"

AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest espai natural corre un perill imminent de desapareixer degut als plans de la Generalitat de convertir la zona en un Aeroport.","descripcio":"

Espai natural ubicat al límit N-E del terme municipal de Fonollosa, dins el nucli de Fals. S'accedeix mitjançant la carretera que des del nucli de Canet de Fals es dirigeix als masos de Montconill i Jaumeandreu. Aquest espai pot ser definit com una gram explanada de conreu pertanyent a les propietats del mas Jaumeandreu. Actualment aquest espai es troba conreuat de vinya en la seva total extensió, resaltant al fons l'edifici constituït pel mas que li dóna nom. Cal afegir que hores d'ara es tracta de l´'unic espai del terme amb conreu i monocultiu de vinya, que pot se definit com a gfran explotació agrícola. Des de l'any 1996 la producció vitivinícola d'aquest pla fou inclosa dins la D.O. Pla de Bages. De forma alternativa, als marges de l'explanada es conserven algunes clapes de bosc de pinassa sense connexió.<\/p> ","codi_element":"08084-129","ubicacio":"Fals","historia":"

Els inicis del conreu agrícola als Plans de Jaumeandreu es remunten als inicis del mas Jaumeandreu, antigament anomenat Torrecabrera (ss.XIV-XVI), als quals van lligats, ja que la propietat de dita plana sempre ha anat lligada al mas ubicat en ella. Amb tota probabilitat aquest conreu es remunta a l'Edat Mitjana, (ss.XI-XII). Malgrat tot, cal pensar que almenys fins al segle XVIII, la producció agrícola d'aquesta plana degué ser més diversificada, alternant cereal, olivera i vinya. No fou fins a finals del segle XVIII, i especialment al llarg del segle XIX en que el predomini de la vinya es feu palés sobre la resta de conreus. A finals del segle XIX, l'aparició de la filoxera, indugué novament a la diversificació. La compra de la finca l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., motivà novament el conreu de la vinya, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.<\/p> ","coordenades":"41.7712500,1.7496400","utm_x":"396077","utm_y":"4625134","any":"","rel_municipis":"08084","municipi_nom":"Fonollosa","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48854-foto-08084-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08084\/48854-foto-08084-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-21 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A nivell toponímic aquest espai també és conegut com a Pla de la Llauna. A nivell arquitectònic, aquests plans compten amb la presència del mas Jaumeandreu i de la capella de Sant Joan de Jaumeandreu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"48915","titol":"Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca.","codi_element":"08085-60","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4515100,1.6171900","utm_x":"384499","utm_y":"4589804","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48915-foto-08085-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48915-foto-08085-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-20 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48918","titol":"Cova de l'Arena o l'Arenera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-larena-o-larenera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat.","codi_element":"08085-63","ubicacio":"","historia":"Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna.","coordenades":"41.4426900,1.5963200","utm_x":"382740","utm_y":"4588853","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48918-foto-08085-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48918-foto-08085-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48920","titol":"Cova del Toixó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-toixo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres.","codi_element":"08085-65","ubicacio":"","historia":"La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada.","coordenades":"41.4379400,1.5896900","utm_x":"382178","utm_y":"4588334","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48920-foto-08085-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48920-foto-08085-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48921","titol":"El Forat Bufador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forat-bufador","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir.","codi_element":"08085-66","ubicacio":"","historia":"No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona.","coordenades":"41.4405600,1.5803100","utm_x":"381399","utm_y":"4588638","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48921-foto-08085-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48921-foto-08085-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48922","titol":"Cova del Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pastor","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample.","codi_element":"08085-67","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4356900,1.5829800","utm_x":"381613","utm_y":"4588094","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48922-foto-08085-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48922-foto-08085-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48923","titol":"Font de Llinars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-llinars","bibliografia":"PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall.","codi_element":"08085-68","ubicacio":"","historia":"Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba.","coordenades":"41.4407800,1.5775500","utm_x":"381169","utm_y":"4588666","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48923-foto-08085-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48923-foto-08085-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-20 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48924","titol":"Font Rúbia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-rubia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font.","descripcio":"El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència.","codi_element":"08085-69","ubicacio":"","historia":"Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font.","coordenades":"41.4377500,1.5855100","utm_x":"381828","utm_y":"4588319","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48924-foto-08085-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48924-foto-08085-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48927","titol":"Font del Fondo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-fondo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre.","codi_element":"08085-72","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4405700,1.5949300","utm_x":"382620","utm_y":"4588619","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48927-foto-08085-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48927-foto-08085-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48929","titol":"Font del Joncar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-joncar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal.","codi_element":"08085-74","ubicacio":"","historia":"El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi.","coordenades":"41.4445900,1.6006200","utm_x":"383103","utm_y":"4589058","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48929-foto-08085-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48929-foto-08085-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48930","titol":"Font de l'Avellà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses.","codi_element":"08085-75","ubicacio":"","historia":"Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua.","coordenades":"41.4422000,1.6078400","utm_x":"383702","utm_y":"4588783","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48930-foto-08085-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48930-foto-08085-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48931","titol":"Font de l'Indiot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lindiot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura.","codi_element":"08085-76","ubicacio":"","historia":"El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom.","coordenades":"41.4239400,1.6279500","utm_x":"385350","utm_y":"4586729","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48931-foto-08085-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48931-foto-08085-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48933","titol":"Font de la Baltana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baltana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba en total estat d'abandonament i les seves estructures construïdes es troben força degradades.","descripcio":"Font situada a mig camí entre la Carrerada i el torrent de les Baltanes. Presenta un frontis arrodonit construït amb maçoneria i rematat amb maons on, actualment, no s'hi observa cap broc ni canonada. Sembla que abocava l'aigua directament a la bassa que se situa just davant, actualment plena de matolls. Una de les parets de la bassa té les rajoles inclinades, fet que demostra que també s'arribà a utilitzar com a safareig.","codi_element":"08085-78","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4267000,1.6159200","utm_x":"384349","utm_y":"4587051","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48933-foto-08085-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48933-foto-08085-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48935","titol":"Font de Can Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-costes","bibliografia":"GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura.","codi_element":"08085-80","ubicacio":"","historia":"La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas.","coordenades":"41.4255700,1.6426000","utm_x":"386577","utm_y":"4586890","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48935-foto-08085-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48935-foto-08085-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48936","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-2","bibliografia":"GALIMANY, Marc (2005). 'La font de la Mina'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 88, abril 2005. Pàgs. 22-23","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font de la Mina, com tantes d'altres al municipi, neix sota un talús d'una vinya. Ho fa a tocar del torrent de la Mina. Un mur d'obra sosté el marge. El cos central utilitza el totxo vist com element decoratiu, ribetejant el contorn i formant un arc de mig punt per a coronar el conjunt de dos metres i mig d'alçada. A vegades l'heura en cobreix una part. Al centre fa un nínxol on s'hi han instal·lat uns brolladors amb aixeta. A banda i banda de la font, i també com a elements molt usuals en altres construccions similars, s'hi han construït dos bancs massissos d'obra i arrebossats, semblen de construcció -o tal vegada restauració- més moderna. Un petit pont ens ajuda a travessar el torrent per arribar-hi, flanquejat per un roure ben bonic. Passat el pont, davant la font, una petita plaça no permet d'estar-s'hi molta gent, només s'hi pot arribar a peu. Millor visitar-la en època d'aigües revingudes, doncs amb el torrent baixant ple, multiplica el seu encant.","codi_element":"08085-81","ubicacio":"","historia":"Aquesta font ve estretament lligada a la història del nucli més poblat de Font-rubí. Tot i que actualment la font no ragi gaire, la Font de la Mina va ser un punt concorregut per a tots els Guardiolencs com a lloc d'abastament d'aigua. Abans de l'arribada de l'aigua corrent al poble, la gent es desplaçava amb càntirs a les fonts i els pous propers, sobretot a buscar l'aigua per beure, ja que per altres usos la majoria de les cases recollien l'aigua de la pluja en dipòsits. A part de la Font de la Mina, a Guardiola es podia anar a buscar aigua al pou de la Barquera. Aquest estava situat prop del camí de la bomba, davant Ca la Conxita, just a l'altra banda del camí. També hi havia la Bomba, pou molt proper a aquest últim i que dóna nom al camí, encara se'n conserva l'edifici amb la teulada de ceràmica groga. Uns anys més cap aquí també s'anà a cercar aigua al pou del Serra, situat als horts que en Serra tenia al carrer de Santa Maria, a prop de Cal Paleta. L'any 1973 es va portar, per fi, l'aigua corrent al poble, i de mica en mica, aquestes instal·lacions han passat a l'oblit. La Font de la Mina deu al seu nom a la mina d'aigua que hi ha darrera el mur visible de la font, on hi ha el galet. El seu origen deu ser molt antic, tot i que l'última i important restauració va ser feta per la família Torrents, antics propietaris de la Calopa, vinya als peus de la qual neix el doll de la Mina. A principis de segle, l'Ajuntament va restaurar la zona i hi va construir un parc, del qual la font en forma part.","coordenades":"41.4154300,1.6464000","utm_x":"386877","utm_y":"4585759","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48936-foto-08085-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48936-foto-08085-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48937","titol":"Font de la Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-macana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat.","descripcio":"Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot.","codi_element":"08085-82","ubicacio":"","historia":"La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font.","coordenades":"41.4146200,1.6385000","utm_x":"386215","utm_y":"4585680","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48937-foto-08085-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48937-foto-08085-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48941","titol":"Font de la Fanga o dels Caçadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-fanga-o-dels-cacadors","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: 'Font dels Divendres Penedès', ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop.","codi_element":"08085-86","ubicacio":"","historia":"Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades.","coordenades":"41.4081600,1.6774000","utm_x":"389455","utm_y":"4584912","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48941-foto-08085-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48941-foto-08085-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48942","titol":"Font de la Foradada o de Sabanell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-foradada-o-de-sabanell","bibliografia":"CÓRDOBA, Manuel (1997). 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. Edimestre, SL, Pàg. 29.","centuria":"","notes_conservacio":"La segona volta de maó que cobreix la boca de la mina corre el perill d'esfondrar-se en qualsevol moment.","descripcio":"A la riba dreta del torrent de Sabanell, en el talús que suporta una vinya, s'obre la Font de la Foradada o Font de Sabanell. El talús està foradat per la mina de la font, que compta amb més de 35 m de longitud i està coberta per una volta de mig punt de maó, a la catalana. A la part frontal de la font s'hi observen els dos murs que suporten els dos costats de la mina, de pedres sense treballar. L'accés a la mina és de forma rectangular, amb un petit arc escarser com a llinda. Més amunt trobem un altra arc de maó que assegura la part superior de l'estructura. Aquest arc, però, es troba molt deteriorat i resta parcialment desplaçat, fet que fa preveure un colapse d'aquesta part de l'estructura en poc temps. A l'interior de la mina resten embassats uns 35 cm d'aigua cristal·lina.","codi_element":"08085-87","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4156600,1.6921000","utm_x":"390696","utm_y":"4585726","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48942-foto-08085-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48942-foto-08085-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48944","titol":"Font de Les Graus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-graus","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Darrera una gran alzina hi ha la font de les Graus. Set graons baixen cap una mena de cup de totxo. A un costat, hi ha un galet metàl·lic que fa de sortidor, però moltes vegades trobarem que no raja. El paratge és d'una gran bellesa i tranquil·litat.","codi_element":"08085-89","ubicacio":"","historia":"La Zona de Les Graus dóna nom a la riera que la travessa, a la font que hi neix i a la masia que presideix la finca. D'aquest topònim no en queda clar l'origen, tot i que, s'anomena grau a la gola d'un estany, és a dir; un paratge de molta profunditat en el curs d'un riu o pèlag. El mot grau - o graus - el trobem lligat sovint com a topònim de zones fluvials i pobles d'alta muntanya, com ara al Pallars i altres zones dels Pirineus. Sembla ser que, anys enrera, el bosc d'alzines era força més extens, però durant la gerra civil se'n va talar un bon tros per extreure'n carbó. També data d'aquest època, el refugi que hi ha a prop, excavat dins la terra. Segurament es va utilitzar com a amagatall i refugi antiaeri en mig de la frondosa vegetació. Més recentment, concretament l'any 2001, s'hi va establir anualment la Fira de Caça del Penedès, organitzada per veïns i caçadors de Font-rubí. Aquest bosc ofereix a la fira un marc natural incomparable, farcit d'ombres i espai generós.","coordenades":"41.3994600,1.6683800","utm_x":"388686","utm_y":"4583958","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48944-foto-08085-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48944-foto-08085-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48945","titol":"Font dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font i el seu entorn presenten un estat d'abandonament important.","descripcio":"Sota uns arbres atapeïts i florits a la primavera i una bassa plena d'aigües verdoses, està rodejada del remor constant que fan els tres galets que ragen sense descans. La bassa de mitja lluna, presideix el centre d'una glorieta alçada uns quatre pams d'obra, coberta per un garbuix de ferros rovellats i humits que aturen la vegetació. Dos fonts, una al costat de l'altre, l'alimenten. Una tercera font buida la bassa i aboca l'aigua avall, cap el torrent on hi ha una altra toll. Una barana senzilla, de ferro també, volta la bassa, i un claustre d'arcs metàl·lics permet rodejar-la tot passejant sota un sostre fa anys ple de roses. És una llàstima que no conservi el seu esplendor. Un es pot imaginar com devia ser. Segurament, un magnífic lloc de primavera per a retirar-se una estona a llegir o meditar, apartat del tràfec diari al mas Romaní.","codi_element":"08085-90","ubicacio":"","historia":"El nom de Baix els Horts ve dels horts i els cultius de regadiu que omplien aquesta finca. Aquest entorn, on arreu hi brolla l'aigua, era ple de basses, tolls i fonts. Avui encara se'n conserven algunes. El cultiu de tomàquets, patates i altres verdures ha estat substituït pel conreu de vinyes molt fèrtils. La font era un bon lloc per prendre la fresca, una bassa semicircular plena de peixos i flors d'aigua era coberta per una glorieta d'estructura metàl·lica on s'hi emparraven els rosers. Al voltant diversos arbres ornamentals proporcionaven ombra. Evidentment era un apèndix una mica allunyat del jardí existent al mas. L'aigua , que encara raja, va ser conduïda des de la font existent annexa al mur perimetral de Mas Romaní.","coordenades":"41.3959600,1.6986200","utm_x":"391208","utm_y":"4583531","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48945-foto-08085-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48945-foto-08085-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"48946","titol":"La Font d'en Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-den-rovira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de les Graus i una explanada plena de pollancres que ressegueixen la riba, acompanyen el paisatge d'aquesta font. Com moltes fonts del municipi, un cos principal de totxo acabat en volta de canó, és vestit a banda i banda, amb un parell de bancs per seure. Està construïda contra un marge, contingut aquest per lloses de pedra molt ben col·locades. Aquest empedrat també és original, i com la majoria de cases de la zona, prové dels sobrants extrets de les mines de guix que s'explotaven a Vilobí. És recomanable parar en aquest barri tranquil, i beure de la font o passejar sota els pollancres de la riba.","codi_element":"08085-91","ubicacio":"","historia":"La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual 'n'havien de refiar' comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic 'marer' - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions.","coordenades":"41.3926300,1.6677700","utm_x":"388624","utm_y":"4583200","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48946-foto-08085-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/48946-foto-08085-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49185","titol":"Gorg de la Baltana Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-baltana-vella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg situat al final d'un petit torrent que va a desembocar al torrent de les Baltanes, molt a prop de la Baltana Vella. No és molt gran, pot ser entre dos i cinc metres de diàmetre i poc més d'un metre de profunditat. La vegetació és molt frondosa, esdevenint l'indret força ombrívol. Se situa en un punt on hi trobem, a banda i banda del torrent, la finca de les Baltanes, un dels llocs menys coneguts de Font-rubí, val la pena doncs arribar-se a la Baltana Nova seguint el camí principal i visitar aquest paisatge tant solitari i tranquil.","codi_element":"08085-370","ubicacio":"","historia":"Les Baltanes va ser una important masoveria i va ser habitada durant molts anys. El gorg estava situat al costat dels horts de la Baltana Vella, on els veïns hi plantaven sobretot patates. Hi havia una bassa per regar, també un safareig que donava servei a la masia. L'entorn evidentment era net de males herbes, matolls i altres, el torrent oferia una altra imatge ben diferent. Els joves de l'entorn s'hi anaven a banyar, doncs el gorg oferia una bona profunditat. Comenten que el gorg està més ple o més buit segons la lluna, en lluna plena el gorg ofereix la seva imatge més ufanosa, a això li em d'afegir l'aigua que pugui baixar per l'afluent. El torrent de les Baltanes, un cop net, ens podria oferir moltes curiositats i racons sorprenents, així ho comenten qui l'ha vist nu.","coordenades":"41.4274800,1.6180800","utm_x":"384531","utm_y":"4587135","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49185-foto-08085-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49185-foto-08085-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49186","titol":"La Font de Cal Ton Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-de-cal-ton-llop","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de la font per restar sepultada sota un gran arbre caigut. En tot casi, si avaluem també l'entorn l'estat de conservació és dolent.","descripcio":"La font de Cal Ton Llop s'obre en una esplanada a la vora del torrent de Cal Manois, sota dos grans plataners, en un indret molt agradable i tranquil. Malauradament en el moment de la visita la font estava sepultada en haver caigut un arbre, de dimensions considerables, a sobre. Presumiblement, l'arbre va caure com a conseqüència de les fortes ventades del 24 de gener de l'any 2009.","codi_element":"08085-372","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4186600,1.6374100","utm_x":"386131","utm_y":"4586130","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49186-foto-08085-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49186-foto-08085-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"Hi ha prevista la recuperació de la font per part de l'ADF de Font-rubí en dates properes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49187","titol":"Font de l'Uberni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-luberni","bibliografia":"GALIMANY, Marc (2003). 'Font de l'Uberni'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 79, agost 2003. Pàgs. 34-35","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En mig de vinyes i d'una finca amb tant poca pendent, sobta la presència d'una font. Normalment associem el naixement de fonts i rierols a la muntanya. Però aquest és un fenomen molt habitual a aquesta zona. La Font de l'Uberni consta d'una caixa o cos principal fet de maó i totxo massís, amb la coberta que pretén fer volta de canó. A banda i banda, dos bancs del mateix material permeten seure de cara a la bassa que hi ha just a sota. Són detalls constructius que desprenen molta traça i ganes de fer bé les coses. L'aigua va a parar a la bassa, no gaire gran, de tres metres per banda aproximadament. Si la voleu visitar millor, espereu quant les vinyes siguin podades i la vegetació seca, així podreu apreciar millor l'entorn, espès de ceps molt alts. També si es pretén visitar la bassa natural que hi a la vora, l'absència de vegetació facilitarà millor la visita.","codi_element":"08085-373","ubicacio":"","historia":"La font e l'Uberni data de molt antiga, sembla que, per la inscripció que s'entreveu digui: '1940, font de l'Uberni'. És possible que dati d'aquesta època la reforma que ha donat l'aspecte actual. Tot i així ha rebut restauracions posteriors, com ara un mur de bloc de formigó fet, pel que sembla, per retenir la terra del camí proper. Aquestes basses i fonts van permetre abans de la proliferació de la vinya, la producció d'hortalisses i altres cultius de regadiu. És clar que també eren apreciades tant pels pagesos com pels animals que treballaven la terra. Un dels murs de la bassa que hi ha davant és coronat per peces de maó disposades amb pendent, com ara els safareigs que coneixem, pel que és possible que també s'hi hagués rentat roba algun temps. El nom de la font, sembla ser, que prové del cognom del propietari dels antics horts propers.","coordenades":"41.3976600,1.6924300","utm_x":"390694","utm_y":"4583727","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49187-foto-08085-373-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49187-foto-08085-373-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49188","titol":"Font del Roure o de Cal Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure-o-de-cal-cerda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins el bosquet que fa ombra al camí d'accés, ja podem albirar, molt a prop, quatre o cinc plataners. Als seus peus una petita esplanada acull la bonica font en un racó. És a ran de terra formant un petit safareig de maó que acull tres galets disposats de forma casual sense seguir cap simetria. Normalment tots són bloquejats per algun tap de suro o algun branquilló fet a mida. D'aquí, un rec recull l'aigua vessada i l'aboca a la bassa que hi ha pròxima, per cert, ben plena en algunes èpoques de l'any i on les granotes hi fan vida. A la tardor presenta aquest entorn un aspecte humit, ple de fulles seques dels plataners, però lluminós i agradable, a l'estiu és fresc i ombrívol.","codi_element":"08085-374","ubicacio":"","historia":"A la font se l'anomena de dues maneres, de Cal Cerdà; per la proximitat de la masia, i també del Roure; topònim que no resulta tant evident. Parlen els veïns que fa molts anys existia un roure majestuós i centenari, la soca del qual sols es podia abraçar entre vàries persones. Aquest roure era al peu de la font, però l'any 1981 el roure es va partir per la meitat i va ser retirat. Sembla ser que, durant la guerra civil l'arbre va ser mutilat, segurament per aprofitar-ne la llenya. Però la ferida es va anar podrint fins que, podrit per dintre, l'arbre va cedir al seu propi pes. L'aigua que raja actualment, s'acumula en una bassa que periòdicament s'aprofita per regar els horts que hi ha prop del torrent.","coordenades":"41.4309800,1.6530500","utm_x":"387459","utm_y":"4587477","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49188-foto-08085-374-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49188-foto-08085-374-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-20 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49189","titol":"Salt del torrent de Les Obagues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-les-obagues","bibliografia":"GALIMANY, Marc (2004). 'El Salt del torrent de les Obagues'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 81, febrer 2004. Pàgs. 34-35","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Salt del torrent de Les Obagues té aproximadament 8 metres de desnivell, l'aigua pica amb força sobre les pedres plenes de verdet i s'endinsa novament entre la vegetació espessa. Habilitant un petit camí seria fàcil gaudir-lo des de baix. Ara això sols és possible pels més agosarats. És aquesta una zona poc visitada, tant pels veïns com per la gent de fora. La bellesa del salt sobretot en època de pluges i un entorn ombrívol i solitari fan del lloc un magnífic paratge; sembla sortir d'altres latituds. Tres rieres, que salven desnivells considerables, formen tres valls frondoses. A prop, conflueixen en un mateix punt per formar-ne una de sola. Ja que som aquí, no ens podem perdre el passeig a la ribera del torrent de Cal Cerdà. Des de una posició enclotada, flanquejat per majestuosos plataners, un camí ens porta fins la resclosa i el pont del camí que porta al Serral de d'Alt. Compte si ha plogut molt, ja que, possiblement, algun tram serà impracticable. Una ombra aclaparadora a l'estiu i un mar de fulles a l'hivern, on la serenor i la remor de l'aigua de segur ens espantarà tota tensió, fan d'aquest recorregut un dels més bells de la comarca.","codi_element":"08085-375","ubicacio":"","historia":"Els tres torrents que conflueixen en aquest punt; el de les Obagues, el de Cal Ton Pere i el del Salt, delimiten amb el seu relleu l'àrea administrativa d'influència. Dos dels torrents que recullen les aigües de Pereres i les planes de l'Alzinar, com són el torrent de les Obagues i el de Cal Ton Pere, pertanyen al municipi de Font-rubí, mentre que el torrent del Salt recull aigües a la vessant de Sant Quintí de Mediona. En els plànols oficials hi ha imprès el topònim de 'el Salt' no sobre la riera de les Obagues, sinó sobre el torrent del Salt. Pot ser, fins hi tot, semblaria lògic. Però qui tingui l'oportunitat de comprovar-ho veurà que el Salt és on s'indica aquí. Pot ser és un error, o pot ser són els torrents; que consten registrats per error amb el topònim intercanviat. Hi ha la possibilitat que algun veterà veí de la zona ens ho pugui aclarir. Curiositats cartogràfiques a banda, és clar que són aquests accidents hidràulics, els que han marcat la distància entre dos barris realment tant propers com són l'Alzinar i Santa Maria. Gairebé en desús el camí de Cal Pere Saumell, els camins convencionals ens hi porten recorrent molts quilòmetres.","coordenades":"41.4337200,1.6505600","utm_x":"387256","utm_y":"4587785","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49189-foto-08085-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49189-foto-08085-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"Considerem l'accés fàcil a la part superior del salt, atès que no és difícil observar-lo des de la part superior de la riera. És molt difícil, però, arribar a la part inferior del salt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49191","titol":"Les Penyes d'en Salomó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-penyes-den-salomo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Quan arribem al peu de les Roques d'en Salomó, observem una paret de roca amplia i acinglerada. Arreu grans blocs de pedra esberlats s'amunteguen. Caiguts de d'alt mantenen a ratlla els pins i les alzines, formant una soleia que acull els caps de setmana excursionistes i escaladors. Cal continuar pel caminet, per que hi ha més per veure. Cal Travessar un petit bosquet d'alzines i pedres per trobar-se davant d'un espadat encara més alt i impressionant. Si ens enfilem a algun bloc de pedra podrem observar una bona vista panoràmica, Sant Martí, el Castellot de Castellví de la Marca i el mar. Les parets de roca tenen ben bé una vintena de metres, són completament verticals i l'erosió de l'aigua sobre la pedra calcaria mostra formes capritxoses en alguna banda. Sorprèn que en un lloc tant amagat i solitari s'hi pugui trobar algú, dons de bon matí o cap al tard, quan el sol no castiga tant, molts aficionats de la comarca s'hi troben per practicar l'escalada esportiva. Si estem de sort també podrem fruir de la companyia dels esparvers, que sobrevolen aquesta zona. Molts metres amunt, alineats amb la carena, resten quiets a la mercè d'alguna corrent d'aire.","codi_element":"08085-378","ubicacio":"","historia":"Sembla ser que, antigament, al peu del penya-segat hi havia una vinya que se'n deia 'd'en Salomó', i d'aquí el topònim es va fer extensiu a les roques. Pot sorprendre el fet de que hi hagués una vinya en aquest indret, però cal pensar que avui en dia el paisatge és molt diferent, i on abans hi havia feixes i vinyes ara hi ha un bosc espès de pins i alzines. Des de fa pocs anys aquest indret és utilitzat per practicar l'escalada esportiva. Gràcies a una colla de la comarca aficionats a aquest esport, ara es pot fruir d'una cinquantena de vies equipades, facilitant l'escalada i podent-se assegurar a la paret de roca amb cordes.","coordenades":"41.4422200,1.5823000","utm_x":"381568","utm_y":"4588819","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49191-foto-08085-378-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49191-foto-08085-378-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-20 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49192","titol":"Font d'en Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-ramon","bibliografia":"GALIMANY, Marc (2005). 'La Font d'en Ramon'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 92, desembre 2005. Pàgs. 22-23.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està perduda. La vegetació impedeix veure'n l'estat real.","descripcio":"En la visita efectuada amb motiu de la confecció de Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí, la font no era visible com a conseqüència de la deixadesa de l'indret i de l'abundant vegetació. No obstant això, reproduïm una descripció efectuada pel Sr. Marc Galimany durant l'any 2005, moment en el que era visible. La Font del Ramon és feta amb maó i totxo. El conjunt és encastat al marge de terra que sosté la vinya anomenada del Forner. El galet és un tub de ferro d'uns 10 cm, normalment el tapa un tap de suro, tot i que moltes vegades no raja. Cinc metres més enllà hi havia una altra font que omplia també la bassa, ara és gairebé enrunada per la terra i la vegetació. Hi ha, ben a prop, una bassa circular d'uns dos metres de fondària i sembla de construcció moderna, és buida normalment, ja no rega cap hort. De fet tot l'entorn està força deixat, però amb un lleuger rentat de cara es podria recuperar l'entorn, fins hi tot fer-hi un lloc d'esbarjo. L'abandó de l'activitat agrària i l'assecament dels aquifers fan cada cop aquestes fonts més prescindibles, però cal pensar que poden ser punts d'oci o magnífics racons del nostre jardí particular.","codi_element":"08085-380","ubicacio":"","historia":"La font del Ramon no té més història que la de la majoria de fonts del municipi. Punt d'aprofitament de l'aquifer, com moltes d'altres està situada prop d'un torrent, en aquest cas el de Cal Cerdà, i l'aigua que en brollava s'aprofitava pel rec hortícola, prèvia acumulació de l'aigua en una bassa. La font era punt de subministrament també de les cases veïnes com en tots els altres assentaments del municipi. Els assentaments i barriades sempre es formaven on fos accessible l'aigua mitjançant pous o fonts. En aquest cas, Cal Fèlix, Cal Manel i Cal Ramon de l'Eduard, Cal Ton de la Rosària i d'altres anaven a buscar l'aigua aquí quan encara no hi havia la xarxa pública en servei. L'origen és molt antic però es desconeix qui la va reformar per última vegada. Sembla que agafa el nom actual del Ramon de Cal Ramon de l'Eduard, el qual treballava els horts pròxims.","coordenades":"41.4268900,1.6578700","utm_x":"387855","utm_y":"4587017","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49192-foto-08085-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08085\/49192-foto-08085-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49265","titol":"PEIN Capçaleres del Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-capcaleres-del-foix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'Espai d'Interès Natual (PEIN) 'Capçaleres del Foix' compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08085-464","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.4477000,1.5956300","utm_x":"382692","utm_y":"4589410","any":"","rel_municipis":"08085","municipi_nom":"Font-rubí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Miquel Gea i Bullich","autor_element":"","observacions":"Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN que resta dins el terme municipal de Font-rubí","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"49313","titol":"Balma de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-creu","bibliografia":"TORRES, Jordi; PARERA, Elisabeth; FONT, Montse i altres (2016). 'Camins històrics', 'Històries i contalles', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 28, 273.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada en un turonet vora la masia de Coll de Comadoms, molt a prop de la creu anomenada del Coll que, segons la tradició popular, es va aixecar en record d'un soldat borbònic mort en una batalla d'una guerra carlina. La Balma de la Creu hauria servit de refugi en aquest episodi. La balma, encarada al sud-est, té un bon domini visual sobre l'encreuament de camins que hi ha als seus peus i també sobre la plana que s'estén entorn del Coll de Comadoms. La roca que conforma el sostre de la balma té una llargada d'uns deu metres i és força espectacular, ja que té una profunditat considerable. A la part esquerra de la paret de la roca s'hi poden veure un seguit de línies amb forats circulars de diferents mides que la tradició diu que s'haurien produït a conseqüència dels trets, ja que recorden les marques que deixa una perdigonada. Cal dir però que, si bé no tots, la majoria d'aquests forats alineats semblen fruit de l'erosió natural.","codi_element":"08090-21","ubicacio":"Prop de la masia de Coll de Comadoms, al sector sud-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9184700,1.9689600","utm_x":"414502","utm_y":"4641238","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49313-foto-08090-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49313-foto-08090-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49339","titol":"Bassa i horts de cal Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-horts-de-cal-rossinyol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa i antiga zona d'horta emplaçada en el tram final del torrent del Vilaró, a la seva riba esquerra i just abans de la confluència d'aquest torrent amb la riera de Merlès. En aquest indret hi ha una bassa i una petita esplanada en una terrassa fluvial on abans hi havia l'hort de cal Rossinyol i també d'altres cases situades més amunt, a l'altiplà de Matamala: cal Simó de Matamala, cal Correu, cal Francisco... Els horts estaven parcel·lats un al costat de l'altre i regaven amb l'aigua de la bassa. La bassa té una planta irregular i, a l'extrem més baix, és continguda per un mur fet amb grans pedres que estanquen l'aigua. Antigament tenia una boixa amb un tap de suro que donava pas per regar. Ara hi ha un tub de plàstic. Actualment Jordi Obradors encara treballa una part dels horts i s'encarrega també d'endreçar i tenir cura de tot aquest sector vora el torrent. Ell ha netejat els camins i fins i tot ha habilitat alguna palanca.","codi_element":"08090-47","ubicacio":"Prop de cal Rossinyol, sector oest del terme de Gaià","historia":"El gran apogeu de la vinya a la primera meitat del segle XIX va propiciar el sorgiment d'un petit nucli de casetes prop del mas Matamala: cal Simó de Matamala, cal Francisco, cal Correu... Aquestes cases pagaven un cens a Matamala per treballar les vinyes, més el contracte de parceria habitual. Possiblement cal Rossinyol, que queda lleugerament més apartada, va construir-se en aquest mateix moment, tot i que no podem descartar que fos anterior. En el Registre de la Riquesa de 1883 cal Rossinyol consta com una masoveria de Matamala. Llavors la casa tenia unes terres que abastaven 5,52 ha, la pràctica totalitat conreades directament pel propietari, que era Joan Vall, d'Alpens. Cal Rossinyol es trobava al costat d'un camí força transitat que venia de Galera, passant per la Plana i cal Mestre, i es dirigia vers Sant Esteve de Vilaramó. Per aquest motiu, durant un temps, entorn del tombant de segle XX, cal Rossinyol va fer funcions de cafè. Per aquesta zona també hi passaven moltes noies de les cases properes a Matamala que anaven treballar a peu a la colònia Vidal, situada ja en terme de Puig-reig. Cal Rossinyol i les altres casetes de la plana de Matamala tenien els seus horts prop d'on hi ha la confluència entre el torrent del Vilaró i la riera de Merlès. Al segle XX el gran mas de la zona, Matamala, ja estava en declivi i sembla que cal Rossinyol no va perdurar gaire temps. Des de mitjans de segle XX, com a mínim, ja estava abandonada i en ruïnes.","coordenades":"41.9405700,1.8987300","utm_x":"408710","utm_y":"4643764","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49339-foto-08090-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Burillo, de cal Simó de Matamala","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49344","titol":"Font del Tunic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tunic","bibliografia":"ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 313.","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat","descripcio":"Font emplaçada sota una petita balma vora el barranc o torrent del Soler, enmig d'un bosc amb vegetació frondosa. La balma es situa a la riba de ponent del torrent, i la font s'ha adequat amb una fornícula feta de maó a l'interior de la qual hi ha el brollador. A la petita esplanada adjacent hi trobem dos blocs de pedra que havien servit com a taules. Uns anys enrere aquesta font era molt popular i concorreguda. A l'estiu hi venien gent de Galera i fins i tot de Navàs. L'aigua de la font s'utilitzava per regar uns horts en aquesta zona a través d'un viver que es troba més avall. Aquesta és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Vora una gran llosa de temps molt antic \/ i d'un rierol que, tímid, s'amaga \/ entre les falgueres de l'espessa obaga, \/ brolla la font d'en Tonic.' 'Al fons d'una penya que li dóna abric, \/ com perla boscana, humil i manyaga, \/ sota un verd ramatge de boix i argelaga \/ s'escolta sens treva el seu dolç somic.' (...)","codi_element":"08090-52","ubicacio":"Sector est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9349700,1.9540600","utm_x":"413289","utm_y":"4643085","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49344-foto-08090-52-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"El trencall cap a la font té un rètol indicador","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49355","titol":"Serrat de Santa Àgata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-santa-agata","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Serrat o turó que s'estén entre la riera de Gaià i l'actual carretera. És un dels turons emblemàtics del municipi, ja que es troba prop del poble i, des de fa uns anys, s'hi organitza un aplec anual per la diada de Santa Àgata. El turó té una forma allargassada que segueix l'eix nord-est sud-oest, i arriba a una altitud màxima de 524 m. El cim es troba a la banda de ponent, i allà s'hi aixeca la capella de Santa Àgata, probablement bastida al segle XIX en el mateix indret on hi havia hagut el castell de Gaià i, anteriorment, un poblat ibèric. La part alta del serrat, allargassat i estret, és perfilat per nombroses roques que conformen petites cingleres o rocams dispersos. Moltes d'aquestes roques s'han desprès i es troben escampades per la falda del turó. Alguns d'aquests grans blocs de pedra s'han utilitzat per construir uns murs ciclopis que protegeixen el vessant de llevant del turó, entorn del primitiu camí d'accés al castell. Actualment la major part del turó és ocupat per bosc de pi i també d'alzina. L'esplanada entorn de la capella de Santa Àgata és un indret agradable, amb un bosc esclarissat on s'hi ha adequat una zona amb grans pedres col·locades a terra a manera de bancs.","codi_element":"08090-63","ubicacio":"Al sector central del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9191000,1.9197700","utm_x":"410424","utm_y":"4641358","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49355-foto-08090-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49355-foto-08090-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49359","titol":"Forat Màrtira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-martira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Zona coberta per la vegetació","descripcio":"Balma amb una cavitat natural al seu interior formada pel despreniment de diverses roques de gran envergadura. L'indret es troba en un coster a la riba esquerra de la vall del riu Llobregat, just al costat de la pista asfaltada que ressegueix aquesta vall, uns 900 al nord del trencall de Galera. És una zona amb una vegetació frondosa i amb una cinglera no gaire alta però amb una massa rocosa de dimensions força grans. Diverses de les roques del sostre de la balma s'han trencat i han caigut, de manera que han configurat un forat triangular que esdevé una mena de portal cap a una galeria interior força gran i espectacular. En aquest espai interior s'hi observen rastres d'algun mur precari que podria correspondre a algun tipus de construcció troglodítica. Aquesta cavitat natural ha estat utilitzada com a refugi o, tal vegada, com a habitatge probablement ja des d'antic. Se sap que en èpoques més recents, durant els anys de la Guerra Civil de 1936, va servir com a amagatall de diferents emboscats. En nom de Forat Màrtira fa referència a una tradició o llegenda sobre una dona que era coneguda amb aquest nom i que, suposadament, vivia en aquest refugi amb els seus fills. Es deia que si t'acostaves al forat podies sentir com la dona rentava la roba. I és que en èpoques humides prop del Forat hi baixa un torrent que fa un salt d'aigua per la cinglera i que és el causant que se senti la remor. Aquesta tradició oral sembla una versió simplificada de les llegendes més típiques que es coneixen sobre dones d'aigua o encantàries.","codi_element":"08090-67","ubicacio":"Vall del Llobregat, al sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9188900,1.8870300","utm_x":"407709","utm_y":"4641370","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49359-foto-08090-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49359-foto-08090-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49394","titol":"Font de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vall-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entorn abandonat i cobert de vegetació","descripcio":"Font situada sota la balma d'una cinglera que forma una raconada ombrívola i fresca, uns 200 m al nord-est de la gran masia de la Vall de Vilaramó. La balma té una fondària considerable i, al seu interior, s'hi ha obrat un viver o bassa de forma quadrada que acumula l'aigua i que antigament s'utilitzava per regar els horts de la masia, situats a l'esplanada adjacent. Al costat del viver hi ha una pica de pedra i, a l'altra banda, un banc circular i la base d'una antiga taula rodona. Fa uns anys, el viver era ple de peixos.","codi_element":"08090-102","ubicacio":"Prop de la masia de Vilaramó, al sector nord del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9650600,1.9436000","utm_x":"412463","utm_y":"4646437","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49394-foto-08090-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49394-foto-08090-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49396","titol":"Font del Carrer de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-de-la-vall","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'embassament d'aigua ha desdibuixat el paratge de la font","descripcio":"Font emplaçada a la conca inicial d'un torrent que més endavant conflueix amb el de la Vall de Vilaramó. Actualment la zona està embassada i, quan les aigües pugen de nivell, la font queda negada sota l'aigua. La font és a la part nord-oest d'aquest embassament i raja per un brollador. L'antic raval anomenat Carrer de la Vall es troba uns 200 metres a llevant. Antigament la gent d'aquestes cases hi venia cada dia a buscar l'aigua per al consum domèstic. Vora la font també hi tenien els horts.","codi_element":"08090-104","ubicacio":"Prop del raval del Carrer de la Vall, al sector nord-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9561200,1.9410800","utm_x":"412242","utm_y":"4645447","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49396-foto-08090-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49397","titol":"Font de la Teula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-teula-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat","descripcio":"Font emplaçada en una balma per on passa el torrent de la Vall de Vilaramó, prop de la masia de Vinya Vella. Es troba en un paratge ombrívol, sota la roca d'una petita balma. L'aigua que brolla és canalitzada cap a una teula que fa de broc i que dóna nom a la font.","codi_element":"08090-105","ubicacio":"Al sector nord-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9428700,1.9156300","utm_x":"410114","utm_y":"4644002","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49397-foto-08090-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49397-foto-08090-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49398","titol":"Font del Mill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mill","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat","descripcio":"Font emplaçada enmig d'un torrent, anomenat barranc de Vilaró, prop de la casa de cal Xusqueda. L'aigua hi aflora vora el torrent.","codi_element":"08090-106","ubicacio":"Prop de la casa de cal Xusqueda, al sector nord-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9506300,1.9164000","utm_x":"410189","utm_y":"4644863","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49398-foto-08090-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49399","titol":"Font de l'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-loliva","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat","descripcio":"Font emplaçada a l'indret on actualment hi ha un embassament d'aigua de les ADF, prop d'un torrent que desemboca a la riera de Gaià i uns 250 m al sud-est de ca l'Oliva. La font es troba en una vora de l'embassament, a la part nord, i raja per un brollador.","codi_element":"08090-107","ubicacio":"Sector central del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9239000,1.9169500","utm_x":"410197","utm_y":"4641894","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49399-foto-08090-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49400","titol":"Font de l'Abellarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-labellarola","bibliografia":"ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 314.","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat, font seca.","descripcio":"Font emplaçada en una raconada frondosa per on baixa un torrent que desemboca, pocs metres enllà, a la riera de Gaià. La font rajava per un brollador encastat a la paret d'una roca, enmig d'un paratge rocós i ombrívol, però ja fa anys que s'ha assecat.. Aquesta és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques. Tal com diu Lluch, no era pas una de les fonts més concorregudes: 'A prop d'un antic corriol perdut, \/ vora la riera, emboscada i sola, \/ la font amagada de l'Abellarola. (...) Senzilla fonteta de vida tranquil·la \/ on ben pocs s'hi atansen, humil font boscana \/ que amb suau murmuri, lluny de tota ufana, \/ cançons amoroses tot l'any refila.'","codi_element":"08090-108","ubicacio":"Sector central del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9235000,1.9223200","utm_x":"410642","utm_y":"4641844","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49400-foto-08090-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49401","titol":"Font del Genescà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-genesca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat, coberta per la vegetació","descripcio":"Font emplaçada a la riera de Gaià en el punt de confluència amb un torrent menor, uns 300 metres al nord de la masia de Genescà. La font raja per un broc encastat en un parapet d'obra que ha quedat perdut enmig de l'espessa vegetació al seu voltant. Aquesta era una font molt popular anys enrere, i hi venia gent d'arreu, però cap a la dècada de 1970 es va deixar perdre.","codi_element":"08090-109","ubicacio":"Al sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9157900,1.9124100","utm_x":"409809","utm_y":"4640998","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49402","titol":"Font Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vidal","bibliografia":"ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 315.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada en el curs d'un torrent que desemboca en el torrent de Pregones i, més endavant, amb la riera de Gaià. Es troba al límit sud del terme de Gaià, prop de la casa de Badia. La font és sota una balma allargada, en un indret ombrívol i frondós. Té dos brolladors. El de l'esquerre sempre raja. Pels volts de 1975 l'aigua es va canalitzar cap a un dipòsit que es va adequar en una roca, coberta amb una llosa. Aquí l'aigua queda emmagatzemada i raja per un forat que està tapat amb un tronquet. Tot i quedar a més d'un km, aquesta era una de les fonts on la gent del carrer de Gaià (o Pla del Forn) i també del raval venien cada dia per proveir-se d'aigua per al consum domèstic. Es diu que l'aigua d'aquesta font és molt pura i va bé per coure el gra. Des de fa uns anys, però, l'indret estaria perdut si no fos per alguns veïns que tenen cura de desbrossar el camí de tant en tant. Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Enmig la pineda, vora d'un bancal \/ amb forta alenada de blat i rosella \/ i cant de cigales, s'obre una clivella \/ ombrejada i fonda: és la font Vidal.' 'L'aigua salta alegre des d'una canal \/ oberta a la roca, estreta portella \/ per on regalima, dolça cantarella, \/ un doll d'aigua fresca, clara i musical. (…)'","codi_element":"08090-110","ubicacio":"Al sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9022400,1.9177500","utm_x":"410233","utm_y":"4639488","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49402-foto-08090-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49402-foto-08090-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49532","titol":"Font de cal Cansalada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-cansalada","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat","descripcio":"Font situada vora el torrent anomenat precisament de la Font de can Cansalada, en una zona propera a Galera. Antigament era molt popular, fins que a poca distància s'hi va instal·lar una macro-granja. Actualment, la font es troba pràcticament coberta per la vegetació que hi ha vora el torrent. Els terrenys són propietat de la casa de Galera coneguda com cal Cansalada.","codi_element":"08090-240","ubicacio":"Sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9062700,1.8943600","utm_x":"408299","utm_y":"4639961","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49536","titol":"La Fonteta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fonteta-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn en estat d'abandó","descripcio":"Font emplaçada en una fondalada per on discorre el torrent del Clot de l'Oli, uns 500 m a l'est del nucli de Galera. Es troba en una posició enclotada i rajava per un broc, però actualment l'entorn es troba molt cobert per la vegetació. Aquesta era l'única font que hi havia dins el terme de Galera. Uns 80 m torrent avall hi ha el pontet i la barraca anomenats de cal Jan de l'Hort.","codi_element":"08090-244","ubicacio":"Sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9123200,1.8950000","utm_x":"408360","utm_y":"4640632","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49551","titol":"Balma de les Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-les-esplugues","bibliografia":"Web oficial de l'Ajuntament de Gaià: http:\/\/www.gaia.cat\/turisme\/llocs-i-rutes.php","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat i força envaït per la vegetació","descripcio":"Espectacular balma que està emplaçada uns 250 m al sud de la casa de les Esplugues. És conformada per una massa rocosa d'uns 6 metres de gruix que gira tot fent un angle molt tancat. Just en aquesta raconada hi neix el torrent de cal Cisteller, enmig d'una vall estreta, frondosa i molt humida. La balma va resseguint aquesta curvatura i ocupa una superfície considerable, d'uns 200 m2. La cavitat arriba a tenir una profunditat de 8 metres i una alçària que permet el pas d'una persona lleugerament acotada. En el sector de ponent es fa més estreta i més baixa i, en algun tram, s'ha esllavissat. En diferents punts de l'interior hi brolla aigua molt fresca. Per aprofitar-la s'hi han col·locat dues piques de pedra. Ben segur que el mas Esplugues va prendre el nom d'aquest element natural, ja que una espluga és una gran balma. Segons es diu, en altre temps la balma de les Esplugues fou refugi de bandolers i captaries que passaven per la contrada.","codi_element":"08090-259","ubicacio":"Sector nord-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9601300,1.9515200","utm_x":"413113","utm_y":"4645881","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49551-foto-08090-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49551-foto-08090-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49554","titol":"Font de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-tosca","bibliografia":"ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 314.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada uns 700 m al nord-oest del nucli de Gaià, vora un torrent que, uns metres enllà, desemboca en la riera de Gaià. Es tracta d'una raconada frondosa on, dessota unes roques, hi ha un petit toll. L'aigua es treu per un forat en una roca que està gastada de tant passar-hi els càntirs. Tradicionalment era una font molt concorreguda per la gent de Gaià, igual com la Font Vidal. Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Al fons d'una obaga ombrejada i fosca, \/ enmig de boix grèvol, bruc i galzeran, \/ s'amaga poruga als ulls del vianant, \/ dins d'un toll fresquívol, la font de la Tosca.' '(…) Un pedrís l'encercla, on molts anís enrere \/ bell aplec s'hi veia de gent riallera \/ que sempre hi trobava agradós descans (…)'","codi_element":"08090-262","ubicacio":"Sector central del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9220100,1.9224500","utm_x":"410650","utm_y":"4641679","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49554-foto-08090-262-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"La font té un rètol de fusta amb el seu nom.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49558","titol":"Font de les Cabres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-cabres","bibliografia":"ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 315.","centuria":"","notes_conservacio":"Font pràcticament seca, entorn força abandonat","descripcio":"Font emplaçada vora el torrent que adopta precisament el nom de la mateixa font. En una vall que s'allarga a llevant del nucli de Gaià, la font es troba dessota una gran roca que forma una petita balma, a la riba esquerra del torrent. Era una font de bassal que recollia l'aigua que degotava de la roca, en el punt on hi ha un petit forat. Ara ha quedat pràcticament seca. Aquesta és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Com perla amagada dins una pineda \/ enmig de frondosos i alterosos arbres, degota tranquil·la la font de les Cabres, \/ tota agombolada amb remors de seda.' 'Sota una gran roca, raja nit i dia \/ gairebé sens veure la claror del cel \/ i amb son ritme alegre i un constant anhel, \/ omple tot l'entorn de fresca alegria. (...)'","codi_element":"08090-266","ubicacio":"Al sector central del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9142700,1.9298100","utm_x":"411250","utm_y":"4640812","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49558-foto-08090-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49558-foto-08090-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Té un indicador de fusta que assenyala la font al costat del camíInformació facilitada per Josep Font i Josep Matamala","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49562","titol":"Bassa i antiga font de la Burot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-antiga-font-de-la-burot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Embassament o toll d'aigua que s'ha adequat on abans hi havia l'anomenada font de la Burot. Es nodreix de l'aigua que baixa pel barranc o torrent del Soler, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cornet. L'indret és uns 600 m al nord-est de cal Pons i Salomons. La bassa ocupa una superfície considerable, d'uns 60 m de llargada. Es va crear entorn de 1990 com a punt d'aigua de les ADF. Anteriorment, la font de la Burot estava situada a la meitat de la riba de llevant, enmig d'uns joncs. Era una font de bassal que ara ha quedat negada sota l'aigua.","codi_element":"08090-270","ubicacio":"Sector sud-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9156400,1.9504900","utm_x":"412967","utm_y":"4640942","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49562-foto-08090-270-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Aquesta antiga font també apareix escrita en alguns llocs com a 'Font de l'Auberot'.Informació oral facilitada per Josep Font i Josep Matamala","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49563","titol":"Font de cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-serra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En les condicions actuals tendeix a quedar coberta vora el camí","descripcio":"Font emplaçada vora el camí de Coll de Comadoms, just al punt de confluència amb la riera de Cornet, uns 600 m al nord-est de la casa de cal Serra Nou. Es tracta d'una modesta font que raja per un brollador encastat en un marge del camí, a un nivell força baix. Les dificultats perquè l'aigua segueixi el seu curs amb fluïdesa fan que quedi empantanegada i que tendeixi a quedar coberta. La font, però, continua rajant.","codi_element":"08090-271","ubicacio":"Sector sud-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9119500,1.9502400","utm_x":"412941","utm_y":"4640533","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49563-foto-08090-271-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Font i Josep Matamala","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49585","titol":"Serrat de la Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-la-caritat","bibliografia":"BADIA, Josep M.; ESTRUCH, Maria (2016). 'Toponímia', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 13.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit turó o serrat, emplaçat uns 750 m al nord-est de l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al costat de l'actual pista asfaltada que transcorre pel nord-oest del terme municipal. Es tracta d'un turonet amb el cim ample i pla, actualment ocupat per un bosc jove de pins. En documents antics, com a mínim des del segle XVI, apareix amb el nom de 'Puig Caritat', i actualment es coneix com a Serrat de la Caritat. Ja en aquest segle consta que els hereus de la Vall de Vilaramó repartien pa als captaires que demanaven caritat. I és possible que la tradició fos més àmplia i inclogués altres tipus de caritat. Al segle XX, però, ja no hi ha records directes d'aquesta pràctica. Els captaires devien aprofitar el fet que és un turó molt visible i al costat mateix del camí que conduïa cap a l'església de Sant Esteve de Vilaramó. Pel costat de llevant del turó hi passava el camí de carro, i pel costat de ponent una marrada pels que feien el camí a peu. Entremig quedava el Serrat o puig de la Caritat.","codi_element":"08090-293","ubicacio":"Sector nord-est del terme de Gaià","historia":"El topònim Serrat de la Caritat és documentat com a mínim des del 1562. En aquest any Valentí Vall de Vilaramó, hereu de la masia amb aquest mateix nom, en el seu testament manà que 'sia donada una quartera de blat en pa cuyt per charitat en lo puix de les caritats lo die del divendres Sant a les persones que allí se convocaran per amor de Jesucrist'. I també indica que facin el mateix els futurs hereus de la casa (BADIA; ESTRUCH, 2016: 13).","coordenades":"41.9514700,1.9382400","utm_x":"412000","utm_y":"4644933","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49602","titol":"Font de Vilagaià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-vilagaia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La morfologia del terreny s'ha alterat i la font gairebé s'ha perdut","descripcio":"Font emplaçada vora la riera de Gaià, poc abans de la seva confluència amb el torrent de Pregones; uns 100 m al nord-est de la casa de cal Fuster Paleta. La font es situa al costat d'un toll d'aigua embassada en el curs de la riera, dins l'heretat del mas Vilagaià. Era una font de raig, però entorn de la dècada de 1990 es van remoure les terres del camp adjacent, cosa que va alterar la morfologia del terreny: el curs de la riera es va desplaçar cap a l'oest i la font també es va veure modificada. Antigament era una font molt concorreguda i els habitants de les cases de properes hi acudien a buscar aigua. També s'hi feien fontades. Vora el camí que discorre paral·lel a la riera, en direcció nord-sud, hi ha una rasa força pronunciada que procedeix del punt on hi ha la font i que recorda un rec. Tal vegada es tractava d'algun tipus de canalització per aprofitar les aigües de la font.","codi_element":"08090-310","ubicacio":"Sector sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9010100,1.9109000","utm_x":"409663","utm_y":"4639359","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49602-foto-08090-310-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Matamala","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49609","titol":"Riera de Merlès (espai dins la Xarxa Natura 2000)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-merles-espai-dins-la-xarxa-natura-2000","bibliografia":"

Fitxes de les Zones Especials de Conservació. ZEPA Riera de Merlès (novembre 2014): http:\/\/mediambient.gencat.cat\/web\/.content\/home\/ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/el_sistema\/xarxa_natura_2000\/xarxa_natura_2000_a_catalunya\/mapes_1_50000\/fitxes_zec\/bcn\/ZEC_ES5110009.pdf<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Riera de Merlès és el nom genèric d'una espai natural protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Abasta una zona entorn del tram final de la riera de Merlès, des de l'alçada de Prats de Lluçanès fins a Gaià, incloent territori de deu municipis. L'espai té una extensió total de 3.013 ha, de les quals 646,57 són dins el terme municipal de Gaià. L'àrea inclosa dins el terme de Gaià és al nord-est del municipi. Concretament, el límit occidental és la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401) i el límit sud es troba al sector de cal Pons i Viranes. Inclou, per tant, les conques dels torrents del Soler i de cal Cornet, que conflueixen tot formant el riu Cornet. A la zona central d'aquest espai hi ha la gran masia del Soler de Lloberes. Aquest territori es caracteritza morfològicament per les valls que formen els dos torrents esmentats, que segueixen una direcció nord-sud i estan flanquejades per serrats de relleu suau, amb alternança de boscos i conreus. Al nord hi trobem un dels serrats emblemàtics de Gaià: el Puig Gaiart. En aquesta zona s'hi troben espais i hàbitats d'interès comunitari (a nivell europeu) que inclouen zones de ribera, jonqueres, prats i zones boscoses diverses, així com espècies d'interès protegides que hi tenen presència segura. Entre aquestes hi ha l'escanyapolls (Lucanus cervus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), el ratpenat de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) i la llúdria comuna (Lutra lutra). També es té en compte que hi ha altres espècies protegides de presència probable.<\/p> ","codi_element":"08090-317","ubicacio":"Sector est del terme de Gaià","historia":"

Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té l'objectiu de protegir una mostra significativa d'espècies i hàbitats naturals, fent-ho compatible amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. El 5 de setembre de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Es van declarar 86 zones especials de conservació (ZEC), sotmeses a un instrument de gestió redactat d'acord amb la normativa sectorial referent a Natura 2000. Entre aquests espais hi ha el de la riera de Merlès, amb codi ES5110009.<\/p> ","coordenades":"41.9293800,1.9545600","utm_x":"413323","utm_y":"4642464","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49609-foto-08090-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49609-foto-08090-317-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["7"]},{"id":"49610","titol":"Serrat de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-laliga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Serrat o turó que en el seu cim adopta una forma més o menys cònica força peculiar. Està emplaçat a la part sud-oest del terme de Gaià, molt a prop de la serra de Vilagaià, que divideix els cursos fluvials entre est i oest. Amb 527 metres d'altitud és un dels cims més alts del terme i un dels tres turons o serrats emblemàtics de Gaià, juntament amb el de Santa Àgata i el de Puig Gaiart. La part final del cim és erma i abrupta per l'aflorament d'una massa rocallosa. És un indret dominant i amb excel·lents vistes en totes direccions. Entorn del cim s'hi han identificat vestigis arqueològics de tipologia i època incerta, que podrien correspondre a un punt de vigilància alt-medieval, potser amb una fase prèvia en la prehistòria recent.","codi_element":"08090-318","ubicacio":"Secttor sud-oest del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9190500,1.9039100","utm_x":"409109","utm_y":"4641369","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49610-foto-08090-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49610-foto-08090-318-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"49611","titol":"Serrat del Puig Gaiart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-del-puig-gaiart","bibliografia":"

TORRES, Jordi (2016). 'Camins històrics', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 40.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

És un dels tres turons o serrats emblemàtics de Gaià, juntament amb el Serrat de l'Àliga i el de Santa Àgata. Està emplaçat al sector nord-est del terme de Gaià, i és inclòs dins de l'espai natural protegit denominat Riera de Merlès, que forma part de la Xarxa Natura 2000. Concretament, el Serrat del Puig Gaiart es troba entre la carretera de Prats de Lluçanès i el torrent de Rocafesa, ja en terme de Merlès. És una formació de contorns suaus, que s'allarga en direcció nord-sud. A la part meridional hi neix el torrent del Soler. El serrat és ocupat per bosc majoritàriament de pi, i té dos cims de major altitud, un al nord, de 720 m, i un altre al sud, de 707 m.<\/p> ","codi_element":"08090-319","ubicacio":"Sector nord-est del terme de Gaià","historia":"","coordenades":"41.9539000,1.9557300","utm_x":"413453","utm_y":"4645185","any":"","rel_municipis":"08090","municipi_nom":"Gaià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49611-foto-08090-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08090\/49611-foto-08090-319-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["7"]},{"id":"96259","titol":"Puig d’Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-dagulles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres.","descripcio":"

És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.<\/p>

El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.<\/p>

El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.<\/p> ","codi_element":"08091-7","ubicacio":"","historia":"

Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4081000,1.8849500","utm_x":"406803","utm_y":"4584662","any":"","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96259-pic1707223697636.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96259-pic1707222865545.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96259-pic1707222835266.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96259-pic1707222879623.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Gerard Panadés INSITU SL","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["3"]},{"id":"96602","titol":"Font de la Matxitxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-matxitxa","bibliografia":"

CARAFÍ, Mercè (1998).<\/span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut.","descripcio":"

Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.<\/p>

El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.<\/p> ","codi_element":"08091-50","ubicacio":"Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m.","historia":"

Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.<\/p> ","coordenades":"41.4302800,1.8657600","utm_x":"405231","utm_y":"4587145","any":"","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96602-pic1709724048881.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96602-pic1709724059425.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2024-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["3"]},{"id":"96972","titol":"Jardí de can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-can-valls","bibliografia":"

CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. Programa Festa Major 1972. p. 16.<\/span><\/p>

CARAFÍ, Mercè (1998).<\/span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.<\/span><\/span><\/p>

RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.<\/span><\/p>

ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.<\/p>

ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida<\/span>'. Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.<\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La part que en queda del jardí de la casa, correspon al parc municipal de les escoles velles. En general, està en bon estat, si bé, el tram de tanca del jardí original de la torre de can Valls, que toca al tram del carrer de Sant Lluís, té força punts malmesos de la reixa de forja. Alguns han estat restaurats i d'altres s'han trencat recentment, essent fins i tot perillós.","descripcio":"

Aquest edifici projectat per Joan Pascual i Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.

Lluís Rius i Mercè Compte en el seu estudi d'alguns dels jardins més singulars de Gelida fan una explicació de les principals característiques que havia tingut el jardí de can Valls en origen i que es podria definir com un jardí burgès. La residència es va projectar com un palauet clàssic entorn del qual s'hi havia disposat un jardí magnífic en el qual les vistes a la muntanya de Montserrat gairebé formaven part de pati com si es tractés d'un quadre en una habitació.<\/p>

El de can Valls, en ser una de les primeres torres d'estiueig, també va ser un dels primers jardins privats a Gelida, abans que aquesta localitat es consolidés com un centre d'estiueig, fet que li atorgà també un valor afegit pel valor de ser una de les obres primerenques de Pascual i Batlle. Un altre dels elements interessants que cal destacar, és el fet que el jardí es va dissenyar per oferir una certa intimitat respecte al carrer Sant Lluís, tenint en compte que ja es podia considerar gairebé dins de la trama urbana a l'època. Disposava d'una tanca de forja i pilarets de maó, encara visible al tram de l'entrada original al carrer Sant Lluís.<\/p>

El jardí contemplava diferents ambients, i un dels més interessants inclou un espai de fantasia amb un rocam artificiós i una cova, així com una zona productiva configurada com un hort petit a la part posterior. Des del carrer Sant Lluís, la vista del jardí era dominada per una arbreda, probablement d'acàcies (Robínies), que flanquejaven el camí central cap a l'entrada principal de la casa. Els parterres, formats per pedres calcàries col·locades de manera molt irregular i tosca, tenien la doble funció de protegir les plantes florals i compensar els desnivells entre el jardí i la residència, així com els desnivells dins del mateix jardí. El jardí va ser concebut amb la finalitat estètica de l'espai, però també contemplant una esfera funcional com a lloc de descans i privacitat familiar durant l'estiu, i sense menystenir una part productiva també molt interessant a l'època, amb l'hortet destinat al subministrament de verdures fresques per a la família.<\/p>

La senyora Maria Teresa Valls rememora amb nostàlgia la varietat d'arbres fruiters que incloïa pomeres, pruneres, pereres, cirerers, així com ametllers, noguers i un pi pinyer. També hi havia xiprers i rosers, i la glicina que s'usava per emparrar a balustrades i pèrgoles.<\/p> ","codi_element":"08091-82","ubicacio":"Parc de les Escoles Velles, s\/n.","historia":"

L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós procurador barceloní i autor del llibre 'Gelida: Notes per a sa història' publicat l'any 1906. Valls va encarregar construir la torre de can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Casa Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet.

El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la can Valls projectada pel mestre d'obres Joan Pascual<\/span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós<\/span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada.<\/p>

Pascual<\/span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Can Valls, doncs, no va ser una excepció i es va dotar d'un jardí de notables dimensions amb un aire romàntic.

Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.<\/p> ","coordenades":"41.4418085,1.8626775","utm_x":"404990","utm_y":"4588428","any":"1891","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474092.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474125.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474423.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474558.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474593.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457474664.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457475195.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457475260.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96972-1702457475294.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-07-10 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"96993","titol":"Jardí de la casa Sanromà, o Bell Esguard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-la-casa-sanroma-o-bell-esguard","bibliografia":"

ALONSO, Gemma (2012). <\/span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. <\/span><\/span><\/p>

CARAFÍ, Mercè (1998).<\/span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.<\/span><\/span><\/p>

RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.<\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Lluís Rius i Mercè Compte, el 2018, van descriure detalladament les característiques romàntiques d'un jardí de tipus burgès com el de Casa Sanromà i que reflecteix tres ànimes diferenciades: una estètica, una productiva i una funcional, similar al jardí de can Valls. L'ànima productiva s'identifica clarament en zones com el safareig i l'horta, on les oliveres originals no només són elements estètics sinó que també continuen produint fruit, a més de proporcionar llenya del bosc de pins. Aquestes àrees són complementades per altres espècies autòctones com figueres, ametllers, avellaners, pins pinyoners, i una glicina que recorre tota la longitud del mur de la propietat a la carretera Antoni Gaudí, ascendent per la barana.

L'ànima estètica del jardí es manifesta en la glicina, que és clarament ornamental, i continua al llarg del camí d'entrada, que estava flanquejat per baladres, lilàs i mimoses. A més, la façana del jardí posterior presenta una simetria particular amb una gelosia i marges de truana<\/span>, curosament retallats, que inclouen parterres amb plantes aromàtiques, roses i galzeran. Aquestes són combinades amb arbres fruiters com ametllers i perers, creant una bellesa conjunta que complementa l'estètica general del jardí.

Finalment, l'ànima funcional es troba en una secció del jardí disposada com a mirador, aprofitant la ubicació estratègica de la casa sobre el paisatge del Penedès. La paret final del camí està lleugerament bombada per facilitar la contemplació de la plana. La presència d'arbres exòtics com la paulònia i la catalpa<\/span>, probablement proveïts per un cosí de la família, veí del Vendrell i que era importador de plantes tropicals, el qual afegiria un toc distintiu. Aquesta ànima funcional també ofereix un espai de repòs contemplatiu i discret, assimilable a l'espai descrit al Jardí de Can Valls.<\/p> ","codi_element":"08091-87","ubicacio":"Carrer del Molí Nou, 1.","historia":"

Lluís Rius i Mercè Compte (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. <\/span><\/p>

La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.<\/span><\/p> ","coordenades":"41.4423926,1.8609890","utm_x":"404850","utm_y":"4588494","any":"1931","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96993-1702457472571.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96993-1702457472604.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96993-1702457472636.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96993-1702457472806.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-15 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"101|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"96995","titol":"Jardí de la torre Monturiol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-la-torre-monturiol","bibliografia":"

AAVV (1986). <\/span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<\/em>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/p>

ALONSO, Gemma (2012). <\/span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <\/em>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.<\/span><\/p>

CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. <\/span>Programa Festa Major 1972.<\/em> p. 16.<\/span><\/span><\/p>

CARAFÍ, Mercè (1998).<\/span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<\/em>. Efadós Editorial.<\/span><\/p>

RIUS, Jaume (coord.) (2011). <\/span>Gelida. Retrats d’un temps. <\/em>Andana Edicions.<\/span><\/p>

ROSSELLÓ, Joan (1988). <\/span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<\/em> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.<\/span><\/p>

ROSSELLÓ, Joan (1988). <\/span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<\/em>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.<\/span><\/p>

ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX. L'edifici es va concebre i complementar amb un gran jardí d'estil romàntic.<\/p>

Can Barba disposava d'un jardí que, des del punt de vista visual, era força vertical a causa del desnivell del terreny. Lluís Rius i Mercè Compte (2018) el descriuen com un espai integrat per un petit bosc amb fort desenvolupament arbori. Molt probablement, alguns d'aquests arbres ja existien i van ser incorporats al jardí com a elements autòctons, atès que el triangle que configura el jardí devia ser una zona humida. <\/span><\/p> ","codi_element":"08091-89","ubicacio":"Carrer Sant Lluís, 37.","historia":"

Lluís Rius i Mercè Compte (2018) emmarquen les característiques històriques del jardí en el moviment d'estiueig Gelidenc al voltant del carrer Sant Lluís. Aquest espai de Gelida ràpidament es convertí en un dels primers nuclis arrenglerats de cases d'estiueig de finals del segle XIX, que junt amb el veïnatge d'altres edificacions preexistents, com can Llobet i can Jové, de l'any 1886, i la de can Valls l'any 1891, cercaven les vistes de la plana penedesenca i de la muntanya de Montserrat com a element visual simbòlic. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX.

L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període.<\/p>

L'any 1910, aquesta verticalitat va sorprendre la pintora Elvira Malagarriga, que immortalitzà l'antic jardí en una de les seves obres. Elvira Malagarriga va centrar-se en el paisatge, el retrat i els motius florals.

La Torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan Pascual<\/span> i Batll<\/span>e (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la Torre Llobet (1886).<\/p> ","coordenades":"41.4424230,1.8639039","utm_x":"405093","utm_y":"4588495","any":"1888","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96995-1701772727825.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96995-1701772727856.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96995-1702457473721.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/96995-1702457473758.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-10-15 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"Al jardí existeix un monument a Narcís Monturiol instal·lat l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda 'Monturiol, 1819-1866'.","codi_estil":"101|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["3"]},{"id":"97082","titol":"Entorn d'interès geològic a la Rierussa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/entorn-dinteres-geologic-a-la-rierussa","bibliografia":"

AAVV (2018). <\/span>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.<\/span><\/span><\/p>

GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <\/span>POUM de Gelida. Gelida.<\/span><\/span><\/p>

RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.<\/p>

RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major 2014, pp. 28-30.<\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

A l'entorn geològic de la Rierussa hi podem observar amb força claredat el contacte entre els materials argilosos de color vermell a les cotes baixes i com són coberts per materials de coloració grisa d'origen marí.<\/p>

En aquesta coberta superior s'hi troben amb facilitat restes abundants de material fòssil. Aquest encavalcament de capes és degut a un període de transgressió marina que data d'entre 16 i 14 milions d'anys, al miocè inferior-mitjà, quan aquesta terra continental passà a submarina.<\/p> ","codi_element":"08091-133","ubicacio":"Talús que trobem al nord de les Vinyes de can Duran.","historia":"

Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.

A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.<\/p>

Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can Calopa<\/span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont<\/span>, Josep F. De Villalta<\/span> i Jaume Truyols<\/span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.<\/p> ","coordenades":"41.4519500,1.8605300","utm_x":"404826","utm_y":"4589556","any":"","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516160934.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516160953.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516161017.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516161020.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516161025.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-img20240516161037.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-pic1715868417510.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-pic1715868466102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97082-pic1715868488911.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-07-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gerard Panadés. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["3"]},{"id":"97129","titol":"Jardí de can Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-can-torras","bibliografia":"

CARAFÍ, Mercè (1998).<\/span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.<\/span><\/span><\/p>

ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.<\/p>

ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida<\/span>'. Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.<\/span><\/p>

RIUS, Lluís, COMPTE, M. Mercè (2018): “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.<\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El jardí conserva encara molts dels elements originals, si bé, es tracta d'un jardí i, per tant, el fet que la casa estigui desatesa, també fa que cada cop estigui més desdibuixat pel que fa a la tipologia i diversitat de plantes i arbres existents.","descripcio":"

Les torres de can Pàmias i can Torras, situades pròximes a la font de Cantillepa, constitueixen exemples paradigmàtics de l'arquitectura noucentista. Ambdues edificacions comparteixen característiques estilístiques semblants i es troben immerses en jardins extensos amb àrees arbrades, aïllats de l'entorn urbà proper, fet que les converteix en punts de referència notables dins del paisatge local.<\/p>

En particular, el disseny de la torre de can Torras destaca per la seva estructura quadrangular, essent una de les torres d'estiueig més distingides de Gelida i un dels primers exemples d'aquest tipus d'estructura en la localitat. L'estil, reminiscent d'un petit palau afrancesat, va ser meticulosament planificat per harmonitzar amb els jardins circumdants, els quals estan poblats de palmeres, pins, avets i vegetació tropical.<\/p>

Lluís Riu i M. Mercè Compte (2018) detallen les principals característiques del jardí original, dissenyat per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot. Tot i que no es pot confirmar explícitament un disseny noucentista mitjançant fotografies, l'estil geomètric incidiria en la visió que Nebot advocava fermament per aquest estil, molt apreciat també pels propietaris. L'accés a la finca es realitza a través d'una reixa de ferro forjat situada al costat esquerre, adornada amb les inicials JT de l'amo (Joan Torras), decoracions geomètriques i una bola de vidre en la seva part superior. L'entrada condueix a un espai verd a l'aire lliure on el disseny paisatgístic integra parterres amb formes orgàniques als costats i davant de l'edifici, així com un parterre central geomètric. Destaca la presència de dues palmeres datileres que emmarquen simètricament la façana. Documentació històrica revela que anteriorment aquest espai acollia espècies arbòries com pollancres, xiprers macrocarpa o eucaliptus.<\/p>

Avui dia, encara és possible observar avets, cedres i una pineda extensa en la part posterior del terreny.<\/p> ","codi_element":"08091-152","ubicacio":"Carrer Josep Anselm Clavé, 42.","historia":"

La història de can Torras de Gelida l'hem de situar en el context de finals del segle XIX i el primer quart del segle XX. Situada en el carrer Anselm Clavé aquesta es tracta d'una gran torre residencial d'estiueig.

Lluís Riu i Mercè Compte (2018) analitzen el fenomen de l'estiueig al poble de Gelida des d'una òptica de pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona, i que va trobar a Gelida un entorn que reunia unes condicions immillorables. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. Daniel Garcia Peris (2018) reforça també aquesta característica d'estiueig: '... Gelida ja era motiu d'atracció abans d'edificar-hi algunes cases emblemàtiques de l'estiueig com Can Pàmias i Can Torras<\/span>.'

Aquest gran casal construït l'any 1917, en els primers temps d'estiueig a Gelida va ser un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883 - 1965) i el propietari, l'arquitecte i empresari Joan Torras<\/span> Puig, un important industrial del sector metal·lúrgic Barceloní, propietari de la Foneria Torras<\/span> Herreria<\/span> y<\/span> Construcciones<\/span>. Torras<\/span> i Nebot eren amics de joventut i li encarregà la construcció d'una segona residència a Gelida, per la recomanació mèdica que li havia fet el metge a la seva esposa, Assumpció Ferrer, per tal de trobar un clima més sec. La torre fou remodelada poc després, l'any 1920, pel mestre d'obres Delfí Mas i Valls, membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida, incorporant alguns espais i detalls nous a l'edifici, deixant-lo tal com el veiem actualment. La visió de la casa i el jardí a través de la reixa de ferro és l'única de què es disposa des del carrer, ja que la resta del perímetre consta de mur i tanca verda. Nebot també va incorporar al projecte un disseny específic d'estil noucentista per la proposta del jardí.

Francesc de Paula Nebot i Torrens va completar la seva titulació com a arquitecte el 1909 i va exercir com a catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir de 1912. Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona durant dos períodes, 1923-1936 i 1940-1953. Fou responsable del projecte de la plaça Catalunya entre 1924 i 1926. Nebot va ser coautor de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes amb Eusebi Bona entre 1919 i 1924. Es va destacar per la seva obra en edificis públics marcant l'estil noucentista i reflectint un èmfasi en l'art i l'arquitectura pública i privada.<\/p> ","coordenades":"41.4365856,1.8658626","utm_x":"405248","utm_y":"4587845","any":"1917","rel_municipis":"08091","municipi_nom":"Gelida","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97129-1712676201831.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97129-1712676201876.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97129-pic1712647061674.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97129-pic1712647107242.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08091\/97129-pic1712647236350.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-07-04 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"Francesc de Paula Nebot i Torrens (arquitecte)","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["3"]},{"id":"97204","titol":"Espai Natural Muntanyes d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-muntanyes-dordal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.<\/span><\/p>

El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.<\/p>

Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.<\/p>

Vegetació i Flora<\/strong><\/p>

A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.

Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (Polysticho-Coryletum<\/em>) i de gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae<\/em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (Ampelodemos mauritanica<\/em>) que s'hi presenten.

En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de Crassula campestris<\/em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.

Espècies estrictament protegides pel PEIN<\/strong><\/p>