SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.<\/p> ","codi_element":"08001-3","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"
L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-04-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|96|98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73696","titol":"Escut del Virrei Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-virrei-amat","bibliografia":"
BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.<\/p> ","codi_element":"08001-44","ubicacio":"Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.","historia":"
Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.<\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["11"]},{"id":"73704","titol":"Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components.","descripcio":"A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques.","codi_element":"08001-52","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona.","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73715","titol":"Col·lecció de pintures municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintures-municipal-0","bibliografia":"Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http:\/\/www.ajuntamentabrera.cat\/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals.","codi_element":"08001-63","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera.","historia":"La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny).","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73716","titol":"Retaule de la Puríssima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-purissima-0","bibliografia":"
SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.<\/p> ","codi_element":"08001-64","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"
Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.<\/p> ","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73726","titol":"Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats","bibliografia":"http:\/\/www.pianola.org\/index.cfm","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905.","codi_element":"08001-74","ubicacio":"Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA.","historia":"L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar.","coordenades":"41.5152000,1.9243400","utm_x":"410243","utm_y":"4596510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73730","titol":"Memorial d'afusellats de la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil","bibliografia":"FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi.","codi_element":"08001-78","ubicacio":"Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera.","historia":"La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble.","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"1995","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73730-foto-08001-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"84489","titol":"El Caramell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-caramell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-103","ubicacio":"Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç)","historia":" L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5153100,1.8913000","utm_x":"407486","utm_y":"4596557","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070499.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070498.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Víctor Mata Ventura","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86913","titol":"El porró del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-porro-del-rebato","bibliografia":" Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. Abrerainfo,<\/em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-104","ubicacio":"Plaça Rebato - 08630 Abrera","historia":" La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5209000,1.8962300","utm_x":"407905","utm_y":"4597173","any":"2014","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070509.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070513.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Josep Sala (disseny)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86915","titol":"Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole","bibliografia":" BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-106","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera","historia":" Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. <\/span><\/span><\/span><\/span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» <\/em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1110993.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1120012.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Àngel Torrents Solé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87683","titol":"Les campanes de Sant Pere d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-de-sant-pere-dabrera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-111","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":" Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5178537,1.9020153","utm_x":"408384","utm_y":"4596828","any":"1959","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070533.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070537.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"28939","titol":"Font de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.","codi_element":"08002-7","ubicacio":"A la Plaça de Castellar","historia":"La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983,","coordenades":"41.7287400,1.6540200","utm_x":"388056","utm_y":"4620535","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28945","titol":"Campana de la capella de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-de-la-capella-de-sant-esteve","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.<\/p> La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26\/12\/1939). Año de la victoria<\/em>'.<\/p> ","codi_element":"08002-13","ubicacio":"Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana.","historia":" Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. ","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1939","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28945-foto-08002-13-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"28970","titol":"Font d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa.","codi_element":"08002-38","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983,","coordenades":"41.7393200,1.6317100","utm_x":"386219","utm_y":"4621738","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28998","titol":"Plaques de les inundacions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plaques-de-les-inundacions","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XIX i XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Situades a la façana orientada a llevant de Cal Ferrer Nou, que a la llinda del portal indica la data de 1849 acompanyada d'un gall (precisament, apareix al cens de 1857 com la 'Casa Nova'). Les dues plaques són rajoles ceràmiques, que commemoren el nivell assolit per l'aigua en dos desbordaments de la Riera de Rajadell, que passa a 30 m. La primera d'elles, més baixa, diu 'Lo dia 20 de oc \/ tubre de 1866 \/ Laygua arivá \/ aquí', i marca una línia gravada. La inscripció està feta en lletra minúscula cursiva, i s'aprecien les línies que serviren de pauta. La segona placa, un xic més alta, diu '12 de Octubre \/ 1907 \/ hasta aquí \/ arribà l'aigüa'. No marca una línia del nivell de l'aigua, sinó que cal interpretar que és la posició de la peça el que l'indica. També aquesta inscripció està feta en lletra cursiva. Cal atribuir aquests episodis a pluges intenses, tot i que la posició de la casa, a pocs metres de la confluència del Torrent de la Grevalosa i la Riera de Rajadell, allà on aquesta fa un meandre, n'accentua el risc (PARCERISAS, 2000: 210).<\/p> ","codi_element":"08002-66","ubicacio":"Nucli urbà de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7286006,1.6542256","utm_x":"388073","utm_y":"4620519","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-16 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29086","titol":"Font del nucli de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-nucli-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa.","codi_element":"08002-154","ubicacio":"Nucli de les Coromines, a peu del camí principal.","historia":"","coordenades":"41.7191900,1.5781400","utm_x":"381727","utm_y":"4619576","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29086-foto-08002-154-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"37368","titol":"Làpida commemorativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-commemorativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida rectangular de pedra encastada en la part exterior del mur de tanca de l'antic l'Hort de la Rectoria, a tocar de la riera de la Coma Clara (avui soterrada, Rambla d'Àngel Guimerà), entre Can Lleonart i l'edifici de l'Ajuntament. Presenta una inscripció que diu: 'RIERA DESFECIT RIU BIS ME FECIT 11 SEPTEMBRI 1714, 18 FEBRUARI 1720'.","codi_element":"08003-228","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, al costat de Can Lleonart","historia":"Commemora, fent servir un irònic joc de paraules, la data de reconstrucció del mur, realitzada pel Dr. Francesc Riu, després de les rierades que el destruïren en el primer quart del segle XVIII, l'11 de setembre de 1714 (fita, per altra banda, relacionada amb la Guerra de Successió, absolutament crucial en la història de Catalunya).","coordenades":"41.4930100,2.2951000","utm_x":"441161","utm_y":"4593728","any":"1720","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37494","titol":"Figures festives","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figures-festives","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos.","codi_element":"08003-355","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25","historia":"Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives.","coordenades":"41.4963200,2.2951300","utm_x":"441166","utm_y":"4594095","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37503","titol":"Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"II aC-XX","notes_conservacio":"Actualment el museu resta tancat i sense gestió","descripcio":"Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella.","codi_element":"08003-364","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995\/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió.","coordenades":"41.5048700,2.2994700","utm_x":"441536","utm_y":"4595042","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|94|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37504","titol":"Fons d'Art Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dart-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta.","codi_element":"08003-365","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"","coordenades":"41.4936000,2.2951600","utm_x":"441166","utm_y":"4593793","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37508","titol":"Premsa del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-del-millenari","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975.","codi_element":"08003-369","ubicacio":"Plaça dels Germans Lleonard, s\/n","historia":"Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch.","coordenades":"41.4923700,2.2952700","utm_x":"441174","utm_y":"4593657","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"A. Calatayud","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37509","titol":"Font de la Mare de Déu de Núria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant.","codi_element":"08003-370","ubicacio":"Torrent Vallbona \/ Carrer del Mig","historia":"","coordenades":"41.4947100,2.2944800","utm_x":"441110","utm_y":"4593917","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37511","titol":"Monument 'El llibre de Gaudí'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-el-llibre-de-gaudi","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Però amb la presència de grafits","descripcio":"Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental.","codi_element":"08003-372","ubicacio":"Plaça Antoni Gaudí","historia":"Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet.","coordenades":"41.4942300,2.2922200","utm_x":"440921","utm_y":"4593865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37518","titol":"Base de premsa d'oli de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/base-de-premsa-doli-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"restaurada amb criteris no arqueològics","descripcio":"Base de premsa \/ molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades.","codi_element":"08003-379","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola.","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5046500,2.2993400","utm_x":"441525","utm_y":"4595017","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37522","titol":"Monument a Lluís Desplà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lluis-despla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O","codi_element":"08003-383","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4937300,2.2945500","utm_x":"441115","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37531","titol":"Dibuixos del MNAC","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dibuixos-del-mnac","bibliografia":"BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC\/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC\/GDG 5148-D.","codi_element":"08003-393","ubicacio":"Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)","historia":"Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any.","coordenades":"41.4936200,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593796","any":"1873","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Francesc Chia","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37533","titol":"Font de la Plaça de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment el pas de l'aigua està tancat","descripcio":"Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable.","codi_element":"08003-395","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000.","coordenades":"41.4938200,2.2950000","utm_x":"441153","utm_y":"4593818","any":"2000","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37549","titol":"Monument a Blanca Thieme Bruguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-blanca-thieme-bruguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat.","codi_element":"08003-411","ubicacio":"Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca","historia":"Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca.","coordenades":"41.4959100,2.2914300","utm_x":"440857","utm_y":"4594052","any":"1996","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"J. Cases","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37555","titol":"Panteó de la Família Borrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panteo-de-la-familia-borrell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt.","codi_element":"08003-417","ubicacio":"Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri)","historia":"Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya","coordenades":"41.4890000,2.2910000","utm_x":"440815","utm_y":"4593286","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37620","titol":"El Manelic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-manelic","bibliografia":"BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit.","codi_element":"08004-61","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens","historia":"Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble.","coordenades":"42.1190100,2.1014400","utm_x":"425722","utm_y":"4663381","any":"1972","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37620-foto-08004-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37620-foto-08004-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Joan Prat i Roca","observacions":"A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37621","titol":"Escultura dels donants de sang","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-dels-donants-de-sang","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Caldria controlar les agressions a l'escultura","descripcio":"L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure.","codi_element":"08004-62","ubicacio":"Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens.","historia":"Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies \/ Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona \/ 18 de maig de 2003.","coordenades":"42.1189500,2.1026400","utm_x":"425821","utm_y":"4663373","any":"2003","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37621-foto-08004-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37621-foto-08004-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Enric Pla Montferrer","observacions":"A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37623","titol":"Rellotge de Santa Maria d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-santa-maria-dalpens","bibliografia":" YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'espai en el qual està ubicat no reuneix les condicions necessàries per una òptima conservació. La variació de temperatura de l'espai provoca que el ferro es dilati i es contragui durant l'any desajustant la precisió horària.","descripcio":" El rellotge de Santa Maria està situat a la part baixa de la torre del campanar de l'església parroquial. És un rellotge de ferro forjat format per un complex engranatge de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cables i pesos que permeten indicar l'hora als alpensins a través del repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro subjectada per un sistema de tascons originals també de ferro, tot i que recentment s'ha assegurat i arreglat amb alguns cargols moderns. A la part central hi ha el pèndol, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. Curiosament cada 60 segons recorre les 42 dents de la roda dentada. La part de l'esquerra, connectada amb la part central a través d'un sistema de palanques, correspon a l'engranatge dels quarts. En aquest cas la roda que mou l'engranatge presenta osques separades que indiquen els quarts. La part dreta, també connectada a la part central, marca les hores a través d'una roda amb osques, la separació entre les quals augmenta en funció de les hores. D'aquestes tres parts en surt un sistema de contrapesos de ferro i tres cables metàl·lics que connecten amb els martells de les campanes. La campana cristòfora toca els quarts i la campana 'Mariassa' toca les hores.<\/p> ","codi_element":"08004-64","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":" El rellotge de Santa Maria d'Alpens va ser comprat de segona mà a Olost, segons fonts orals. Originalment estava ubicat a un nivell sota les campanes de la torre del campanar de Santa Maria i presentava un sistema de cordes i cordills i uns pesos de pedra que van ser substituïts, al baixar-lo a la planta baixa, per un cablejat metàl·lic i uns pesos de ferro. Dos d'aquests pesos de pedra es conserven, en mal estat, al campanar.<\/p> ","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37623-foto-08004-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37623-foto-08004-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"S'ha de donar corda manualment a les tres parts de l'engranatge (segons, quarts i hores) cada tres dies aproximadament.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37624","titol":"Campana cristòfora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-cristofora","bibliografia":" FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana.","descripcio":" La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.<\/p> ","codi_element":"08004-65","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":"","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"1655","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37624-foto-08004-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37624-foto-08004-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37625","titol":"Campana 'Mariassa'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-mariassa","bibliografia":" AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana.","descripcio":" La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT \/ SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS \/ IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784\/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.<\/p> ","codi_element":"08004-66","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens","historia":" Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.<\/p> ","coordenades":"42.1192300,2.1007100","utm_x":"425662","utm_y":"4663406","any":"1784","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37625-foto-08004-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37625-foto-08004-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Jaume Palles","observacions":"Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37626","titol":"Creu processional d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-processional-dalpens","bibliografia":" FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent.","descripcio":" Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.<\/p> ","codi_element":"08004-67","ubicacio":"Santa Maria de Borredà. Borredà","historia":" Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.<\/p> ","coordenades":"42.1193500,2.1010600","utm_x":"425691","utm_y":"4663419","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37626-foto-08004-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37626-foto-08004-67-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37627","titol":"Talla de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/talla-de-sant-pere","bibliografia":" FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Restaurada recentment.","descripcio":" La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.<\/p> ","codi_element":"08004-68","ubicacio":"Nucli urbà. La Rectoria , c\/ Rectoria, 3. Alpens","historia":" La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.<\/p> ","coordenades":"42.1190900,2.1006800","utm_x":"425659","utm_y":"4663390","any":"","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37627-foto-08004-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37627-foto-08004-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37628","titol":"Gegants d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-dalpens","bibliografia":"Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols.","descripcio":"Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors.","codi_element":"08004-69","ubicacio":"Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens","historia":"El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar.","coordenades":"42.1201300,2.1023600","utm_x":"425799","utm_y":"4663504","any":"1993","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"Gabí Boixader i Judith Camps","observacions":"Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"37629","titol":"Font de la batalla d'Alpens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-batalla-dalpens","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys.","descripcio":"La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font.","codi_element":"08004-70","ubicacio":"Nucli urbà. C\/ Graell, 8. Alpens","historia":"La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens.","coordenades":"42.1188100,2.1001000","utm_x":"425611","utm_y":"4663360","any":"1998","rel_municipis":"08004","municipi_nom":"Alpens","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37629-foto-08004-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08004\/37629-foto-08004-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Homs i Jordi Compte","autor_element":"","observacions":"En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998'","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]},{"id":"40034","titol":"Creu d'Albats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dalbats","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.<\/p> ","codi_element":"08005-165","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":"","coordenades":"41.6739500,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40034-foto-08005-165-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Guilem Canas","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40049","titol":"Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.<\/p> ","codi_element":"08005-180","ubicacio":"Museu de Granollers","historia":" És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.<\/p> ","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40049-foto-08005-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers.","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40122","titol":"Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers","bibliografia":" http:\/\/www.museugranollers.org\/index.php<\/p> ","centuria":"IaC-IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":" El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).<\/p> ","codi_element":"08005-253","ubicacio":"Museu de Granollers","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40124","titol":"Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda","bibliografia":" BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http:\/\/www.ictisp.com\/~xifreda\/<\/p> ","centuria":"I-III dC","notes_conservacio":"","descripcio":" L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.<\/p> ","codi_element":"08005-255","ubicacio":"Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines)","historia":" Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.<\/p> ","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40199","titol":"Pintures murals de l'església de Sant Genís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis","bibliografia":" Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l'Església Parroquial de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenten algunes esquerdes.","descripcio":" Les pintures al fresc de l'absis de l'església de Sant Genís foren creades l'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.<\/p> ","codi_element":"08005-330","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":"","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"1943","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40199-foto-08005-330-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Josep Morell i Macias","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40273","titol":"La Creu Major parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-major-parroquial","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L'Ametlla. Dins d' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l'orfebreria de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu gòtica creada l'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d'alçada de 121 cm per 55 cm d'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.<\/p> ","codi_element":"08005-404","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":" Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l'any 2000 va ser objecte d'una acurada restauració.<\/p> ","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40273-foto-08005-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40273-foto-08005-404-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Andreu Tamarit","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40274","titol":"La Custòdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-custodia","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" La Custòdia de l'Ametlla és obra de l'orfebre De Ros l'any 1850. Segueix el model sorgit a l'entorn del segle XVII, on l'ostensori pren forma radiant. Al mig dels raigs es defineix un espai rodó pel viril, i hi ha dos caps d'àngels a la part superior i dos a la part inferior. La tija està formada per una bola sobre la qual hi ha un àngel dret que té els braços oberts enlaire els quals fan de suport, juntament amb el seu cap, al que és pròpiament l'ostensori. A Ambdós costats de la bola hi ha un braç decorat amb fullatge, que acaba amb dues espigues entre pàmpols i raïms. El conjunt descansa sobre un peu de planta ovalada, decorat amb motius vegetals i geomètrics, amb l'Anyell que aguanta l'estendard de la creu al centre. Al peu de la custòdia hi ha la marca de l'orfebre, De Ros, i la data d'acabament, l'any 1850.<\/p> ","codi_element":"08005-405","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":" Va existir una custòdia anterior, encarregada per mossèn Bartomeu Viver de la Plaça a l'argenter de Barcelona Guillem Canas, en el període comprès entre el 1620 i el 1640.<\/p> ","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40274-foto-08005-405-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"De Ros","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"93322","titol":"Hipogeu de la família Mundet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-la-familia-mundet","bibliografia":" BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista Salobre<\/em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.<\/p> L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.<\/p> És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.<\/p> ","codi_element":"08006-123","ubicacio":"Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s\/n)","historia":" A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d'una abreviació del terme grec que significa l'ungit.<\/p> L'escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l'art civil com en el religiós.<\/p> En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, primer cinema d'Arenys de Mar.<\/p> <\/p> ","codi_element":"08006-124","ubicacio":"Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s\/n)","historia":" A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Hipogeu fet en marbre blanc i pedra nummulítica, obra de Josep Llimona, vers el 1922. Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.<\/p> A diferència del panteó Mundet, realitzat pel mateix escultor, té un marcat aire noucentista, ateses les formes més rotundes de la figura femenina, els caients del vestit més realistes i l'expressió del rostre molt més serena.<\/p> ","codi_element":"08006-125","ubicacio":"Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s\/n)","historia":" A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. <\/p> El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.<\/p> Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.<\/p> ","codi_element":"08006-126","ubicacio":"Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s\/n)","historia":" A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt escultòric en marbre blanc, obra de Venanci Vallmitjana, que representa la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'Esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de costat, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.<\/p> Es tracta d'una peça de depurat realisme, inspirada en una terracota esmaltada feta pel mateix autor. Existeix una rèplica d'aquesta obra al cementiri del Poblenou (1917 ca).<\/p> ","codi_element":"08006-127","ubicacio":"Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s\/n)","historia":" A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>
L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.
Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5781486,2.5464772","utm_x":"462193","utm_y":"4603040","any":"1901","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93322-01dsc9281.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93322-02p1550344.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93322-03p1550350.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93322-04p1550347.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93322-05p1550353.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Llimona","observacions":"Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93323","titol":"Hipogeu de la família Majó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-la-familia-majo","bibliografia":"
L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.
Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5779830,2.5462103","utm_x":"462171","utm_y":"4603021","any":"1881-1895","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93323-dsc93270.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Carcassó","observacions":"Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93324","titol":"Hipogeu Massaguer i Campins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-massaguer-i-campins","bibliografia":"
L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.
Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5782780,2.5461714","utm_x":"462168","utm_y":"4603054","any":"1922","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93324-01p1550369.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93324-02dsc9294.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93324-03dsc9296.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93324-04p1550373.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93324-05p1550376.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Llimona","observacions":"Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93325","titol":"Hipogeu de la família Solà-Vinardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell","bibliografia":"
L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.
Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5779048,2.5462331","utm_x":"462172","utm_y":"4603012","any":"1902-1905","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93325-02p1550287.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93325-03p1550288.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93325-04p1550289.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93325-05p1550294.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Venanci Vallmitjana","observacions":"Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"93326","titol":"Hipogeu de Josep Arnau Presas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-josep-arnau-presas","bibliografia":"